Issuu on Google+

2011

Barcelona capital

Ateneus de fabricació

Plans Projectes Barcelona Anatomia de la ciutat

Barcelona Institute of Technology

Barris productius

Plans i Projectes per a Barcelona

—Treballem perquè Barcelona esdevingui una ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero.

Autosuficiència energètica

Big Data

Ciutat global

Cicle de la informació

i

Diagonal de la innovació

CityOS

City Protocol

Ciutat de les persones

Ca l’Alier

Ciutat inclusiva

Clúster Nàutic

Ciutats velles

Emissions zero

Diagonal verda

Economia col·laborativa

Diumenges dels vianants

per a

iCapital

Innovació social

Escola Industrial / Clínic

Economia circular

Llobregat logístic / Besòs urbà

Front litoral

Illes autosuficients

Mobilitat elèctrica

Morrot

Mantra

Metròpoli hiperconnectada

Microurbanitzacions

2011—2015 Montjuïc / Tres Turons

Muntanya dels Museus

Pla Buits

Participació ciutadana

Oliva Artés

Reindustrialització

Obert per obres

Sistema Besòs

Resiliència

Renaturalització

Resiliència urbana

Sistema Montjuïc

Sistema Tres Turons

Sistemes urbans Superilles Somni social Smart City Campus

2015 ISBN: 978-84-9850-692-1

Portes de Collserola

Terrats verds

Torre Baró

Urban Exchange Platform Velocitat humana

Urbanisme del mentrestant Vincles

Xarxa ortogonal


Plans i Projectes per a Barcelona 2011–2015


4

Index

Treballem perquè Barcelona esdevingui una ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 9 10 13

15 19 20 22

Presentació Xavier Trias Plans i projectes, idees i principis Antoni Vives 2011-2015: Treballant pel futur de Barcelona Joan Puigdollers i Fargas La gestió orientada a l’estratègia Albert Civit Mantra Hàbitat Urbà Anatomia de la ciutat De l’urbanisme a l’hàbitat urbà Vicente Guallart

1

HABITATGE

Plans i projectes d’habitatge Antoni Sorolla Edo 44 Tipus d’agrupació d’habitatges 46 Tipus d’habitatges Projectes 48 Rodalies Estació de França 50 Tànger-Àlaba 52 Alí Bei 54 Can Batlló UP8 55 Germanetes Viladomat 56 Via Augusta 57 Edifici d’habitatges a l’illa autosuficient del carrer del Marroc 58 Rehabilitació energètica de Ciutat Meridiana 60 ETSAB Visiting Studio. Regeneració urbana a Ciutat Meridiana 62 Regulació dels habitatges d’ús turístic Alberto Piedrabuena Granés 39

2

EQUIPAMENTS

67 Serveis per a la ciutadania, centres de la vida cívica i urbana Carles Bárcena Roig i Ricard Gratacòs Batlle Projectes 72 Mercat de Sants 74 Mercat del Ninot 76 Mercat de Sant Antoni 78 Mercat de la Guineueta 79 Mercat del Bon Pastor 80 Biblioteca Joan Maragall 82 Museu de Cultures del Món 84 Centre del Dipòsit del Rei Martí 85 Parc de la Prevenció i Museu de Bombers 86 Vil·la Joana. Casa Verdaguer de la Literatura 87 Rehabilitació de la masia de Can Fargas en escola de música 88 Edifici educatiu multifuncional a Sant Martí 90 Escola Bressol i CEIP L’Univers 91 Equipament a la plaça de Sarrià 92 Centre cívic Baró de Viver 94 Multiequipament Gabriel García Márquez 95 Equipament de barri Lleialtat Santsenca 1214 96 Equipament esportiu urbà a la Mar Bella 97 Equipament esportiu al Turó de la Peira 98 Antiga fàbrica Alchemika 100 Centre d’equipaments Fabra i Coats 104 Centre multifuncional Vil·la Urània

105 Centre multifuncional Transformadors 106 Edifici d’equipaments i seu de B:SM 107 Canòdrom Parc de Recerca Creativa

3

ESPAI URBÀ 109 Espai urbà: l’ara i l’endemà de l’obra Maria Sisternas Tusell 118 Pla de Microurbanitzacions 122 Implicació ciutadana en l’hàbitat urbà Laia Torras Sagristà 128 Pla Buits Urbans amb Implicació Territorial i Social 132 Ordenança de terrasses 134 Superilles: una proposta per reinventar l’espai públic

4

MOBILITAT 141 Nous reptes de la mobilitat urbana Adrià Gomila Civit 146 Pla de Foment de la Bicicleta 148 Nova Xarxa d’Autobús

5 7 RENATURALITZACIÓ

Autosuficiència

151 La natura a Barcelona Roman Llagostera Pujol 153 Pla del Verd i de la Biodiversitat 160 Corredor Verd Ciutadella Collserola 162 Reurbanització del passeig de Sant Joan 164 Impuls de cobertes verdes i terrats vius 166 Mercat de la Vall d’Hebron 167 Pla de remodelació de parets mitgeres

187 Cap a una ciutat autosuficient Manuel Valdés López 190 Pla d’Autosuficiència Energètica 192 Manual d’integració d’energies renovables per a l’autosuficiència de la ciutat 194 Pla d’Energies Centralitzades 195 Central de Generació d’Energies de Barcelona-Sud 196 Pla Director d’Il·luminació 200 Prototip d’edifici solar Endesa 202 Estratègia d’implantació del vehicle elèctric a Barcelona 205 Resiliència i aigua a Barcelona Roman Llagostera Pujol i Cristina Vila Rutllant 208 Parc de les Rieres d’Horta i dipòsit d’aigües pluvials 212 Estudi Economia Circular

6

CIUTAT INTEL·LIGENT 169 Les TIC i la transformació de la ciutat Manel Sanromà Lucía 172 Pla Director de les TIC 176 Projecte Vincles 178 Commuting i dinàmiques de mobilitat a Barcelona. Big Data 180 Xarxa d’Ateneus de Fabricació Jordi Reynés Garcés


5

Sistemes i àmbits estratègics de transformació

A

DIAGONAL DE LA INNOVACIÓ 218 Un eix cívic per a l’economia de la innovació Jaume Barnada López 222 Reforma de l’avinguda Diagonal 224 Pla de millora del passeig de Gràcia 226 Diumenges ciutadans a l’avinguda Diagonal i al passeig de Gràcia 228 Geografies de la innovació. Mapa d’iniciatives innovadores a Barcelona 230 Reforma de l’eix Pere IV 232 Sala Beckett 234 Smart City Campus 236 Ca l’Alier i Fundació BIT 238 Oliva Artés 239 La Escocesa

250 Plaça de les Glòries 250 Traces sobre un parc Ricard Fayos Molet 256 Desconstrucció de l’anella viària 258 Concurs restringit per al projecte urbà de l’espai lliure de la plaça de les Glòries 259 10 propostes per a la plaça de les Glòries 270 Espais i urbanització provisionals a la plaça de les Glòries 274 Encaix volumètric d’equipaments i habitatges a l’entorn de la plaça de les Glòries 276 CEIP Encants 277 Recuperació de la Casa dels Paraigües 278 Túnels viaris a la plaça de les Glòries 280 Disseny Hub Barcelona i Museu del Disseny 282 Mercat Encants Barcelona-Fira de Bellcaire 284 Àmbit Sagrera 285 Parc del Camí Comtal 288 Estació de la Sagrera 290 Modificacions urbanístiques a l’entorn de l’estació de la Sagrera

312 Passeig de la Zona Franca 314 Transformació de l’àmbit del Morrot 316 Marina del Prat Vermell

D

TRES TURONS 320 Recuperació ambiental i programàtica de l’àrea dels Tres Turons Maria Sisternas Tusell 324 Projectes en l’àmbit dels Tres Turons 326 Recinte Modernista de Sant Pau 330 Carrer de Mühlberg 331 Pedrera petita de Can Baró 332 Millora dels accessos a les bateries antiaèries 334 Turó de la Rovira 336 Plaça d’Isop 337 Font d’en Fargues 338 Park Güell

C B E MONTJUÏC

DIAGONAL VERDA

242 Reequilibrar la ciutat: la Diagonal verda Joan Llort Corbella 246 Parc de la Ciutadella i carrer de Wellington 248 Diagnosi prèvia i propostes marc per a la Meridiana

294 Montjuïc, el pentàgon: un espai d’articulació Willy Müller 300 MPGM a l’àmbit de la muntanya de Montjuïc 302 Intervencions al castell de Montjuïc 304 Muntanya dels Museus 306 Reforma de l’avinguda del Paral·lel 308 Can Batlló

CIUTATS VELLES 345 Les ciutats velles de Barcelona Jaume Barnada López i Joaquim Torra i Pla 348 Pla d’Usos de Ciutat Vella 350 Pla Cor 353 Plaça de la Gardunya

354 Pla Bàrcino 354 Proposta d’actuació a l’entorn de la muralla de Barcelona 355 Plaça de Ramon Berenguer el Gran 356 Aula episcopal 357 Adequació del jaciment de la Domus Avinyó 358 Born Centre Cultural 362 MPERI de la Barceloneta 363 Pla d’Usos de Gràcia 364 MPGM a l’àrea del nucli antic de Sant Andreu 366 Microbarcelones. Microteixits amb identitat 369 PMU Satalia 370 Reurbanització del sector la Clota conservació 372 MPGM al barri del Plus Ultra 373 MPGM Can Peguera

394 Plànol del patrimoni de Barcelona a Collserola 396 Feixes agrícoles de Collserola 398 MPGM de Les Planes 400 Porta Trinitat 401 Pont de Sarajevo 402 Urbanització del barri de la Trinitat Nova 403 Casal de barri Trinitat Nova 404 Rehabilitació de la Casa de l’Aigua 405 Recuperació del pont dels Tres Ulls i feixes agrícoles 406 Porta Torre Baró 407 Adequació del castell de Torre Baró 410 MPGM Sector 3 de Torre Baró 411 Anàlisi urbana per al prototip autosuficient a Torre Baró 412 Parc de la Font d’en Magués 413 Aqüeducte de Torre Baró 414 Edifici autosuficient al barri de Torre Baró 416 Plaça dels Eucaliptus

F G COLLSEROLA

378 Els límits de Barcelona: del mar a la muntanya Adolf Sotoca i Oscar Carracedo 382 Concurs de les Portes de Collserola 386 Selecció de propostes guanyadores del concurs de les Portes de Collserola 390 Estudi per al cobriment de la ronda de Dalt 392 Passeig de les Aigües

BESÒS

421 L’àmbit Besòs: de territori frontera a espai frontissa Antoni Alarcón Puerto 428 Pla de recuperació del rec Comtal 430 Pont de la Biodiversitat Epíleg 433 Barcelona capital: Nous reptes d’escala Willy Müller


9

Presentació

Des de fa més de trenta anys, l’Ajuntament de Barcelona publica aquest llibre a la fi de cada mandat, amb la intenció de recopilar i avaluar els principals plans i projectes de transformació urbana que s’han dut a terme a la ciutat en cada període. Aquests últims quatre anys han estat marcats per una profunda crisi econòmica i social, en què les prioritats del Govern municipal han estat actuar amb racionalitat i solvència per reactivar l’economia i crear llocs de treball; atendre les persones, especialment les més vulnerables, i fer que la ciutat funcioni amb uns serveis de qualitat. És per això que ha estat determinant poder plantejar una nova manera d’impulsar els projectes de transformació urbana, sent conscients dels recursos disponibles i de les necessitats socials, però alhora amb l’ambició necessària que permeti projectar una nova visió urbana per a Barcelona en les pròximes dècades.

Xavier Trias

Alcalde de Barcelona

El nostre objectiu és generar oportunitats per a tothom, que els barcelonins i les barcelonines tinguin accés a equipaments propers, a un transport públic que connecti tots els barris i a un espai públic de qualitat. També hem volgut donar una nova orientació a l’àmbit de l’habitatge, i la nostra principal aposta ha estat l’ampliació del parc públic d’habitatge de lloguer assequible, impulsant la construcció de nous habitatges, la compra i rehabilitació, i la captació d’habitatges buits. Així mateix, ha estat fonamental desenvolupar un nou paradigma en l’àmbit de l’energia que promou l’autosuficiència energètica de Barcelona, i reindustrialitzar la ciutat a partir de l’economia de la innovació urbana, les tecnologies de la informació i la fabricació digital. És el que hem anomenat «la revolució del sentit comú», que impulsa una transformació global de la forma en què vivim i treballem, i que comporta canvis estructurals en la manera d’habitar les ciutats, pensades per a les persones i dissenyades amb les persones. Els projectes que fan de Barcelona capital de Catalunya i que creen centralitat mundial també han posat un èmfasi especial, durant aquest període, en les actuacions del port, en el clúster nàutic, en l’ampliació de la ronda o en les infraestructures ferroviàries, així com en la reformulació de la nova estació d’alta velocitat a la Sagrera, que ha requerit una reformulació en l’àmbit tant del projecte com de la seva gestió econòmica. També hem volgut millorar la relació entre la muntanya i la ciutat amb el Concurs de les Portes de Collserola, que ens ha permès definir plans i projectes futurs de cara a renaturalitzar Barcelona, i hem donat un nou impuls metropolità al Consorci del Besòs per a la transformació d’aquest espai compartit amb altres municipis. Barcelona està desenvolupant un nou model de ciutat per al segle xxi, una ciutat amb barris productius feta a escala humana, on el vianant és el protagonista i on es fomenta el verd urbà, l’autosuficiència energètica i la cohesió social. La plaça de les Glòries n’és el paradigma. Durant aquest mandat s’ha transformat totalment amb l’enderrocament de l’anella ­viària, l’inici de la construcció del túnel i la urbanització provisional, que l’estan convertint en un nou centre de la ciutat i un gran parc d’àmbit metropolità. Aquesta nova orientació cap a la transformació urbana de la ciutat, juntament amb el fet de ser la Capital Mundial del Mòbil, la Capital Europea de la Innovació i una smart city de referència internacional, fa que Barcelona rebi més de dues-centes delegacions cada any, i que la nostra presència internacional en congressos i esdeveniments permeti compartir el nostre model urbà amb el d’altres ciutats globals. Des d’aquestes línies, voldria donar les gràcies a l’àmplia comunitat d’arquitectes, enginyers, paisatgistes i dissenyadors, així com als col·legis i organitzacions professionals, i a les escoles i universitats, que amb el seu esforç sistemàtic i amb la seva preparació ens ajuden a afrontar els nous reptes que ens planteja la ciutat. I així fem possible una millora constant del projecte de transformació urbana, que repercuteix finalment en la millora del benestar i la qualitat de vida de les persones.


10

Plans i projectes, idees i principis

Antoni Vives

Tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà

Els projectes polítics només tenen sentit si són factibles i, si en fer-los realitat, incideixen ­s obre la millora de la qualitat de vida de les persones, generant un present i un futur dignes per a tothom. Aquesta és la base del llibre que us disposeu a llegir. Els plans i projectes de transformació de Barcelona portats a terme entre el 2011 i el 2015 pel Govern de la ciutat, ­liderat per Xavier Trias, han pivotat tots ells al voltant d’aquesta idea fonamental. No és una idea nova quant a l’enunciat, però sí que ho és quant a la concreció. Nosaltres, els responsables d’haver tirat la ciutat endavant els darrers anys, pensem que a la nostra feina es plasma l’emoció que ens mou, la palpitació política, ètica i moral que ens empeny. Vivim temps convulsos des del punt de vista del valor de les paraules, i del punt de vista del valor dels conceptes. La crisi iniciada l’any 2007, que de fet es congriava des de molt més enrere, ha tingut conseqüències que van molt més enllà de l’esclat de la bombolla immobi­ liària i de la pèrdua de llocs de treball associada. La crisi ha escombrat una certa idea generalitzada de progrés indefinit, i ens ha encarat a la por de l’estancament. A nosaltres ens va semblar que paraules i conceptes com productivitat, economia de les ciutats, barris d’escala humana, metabolisme urbà, empresa, societat civil, implicació ciutadana, identitat, talent, mèrit, feina, autosuficiència energètica, renaturalització, tecnologies al servei de la gent, ­catalanitat, etc. havien de tenir plasmació en els projectes de transformació de Barcelona. Des del primer moment ens vam proposar tirar endavant una ciutat de barris de velocitat humana, autosuficient energèticament, productiva, connectada amb el món i sense emissions contaminants. Es tractava de crear un òrgan central a l’Ajuntament de Barcelona que vetllés per la combinació d’una certa idea física de la ciutat, amb la ciutat generadora d’economia i de benestar, és a dir, generadora de dignitat i de possibilitats de realització dels somnis individuals i col·lectius que al cap i a la fi ens defineixen com a ciutadans i com a nació. L’eina va ser la creació de la tinència d’alcaldia d’Hàbitat Urbà, en la qual vam integrar ­habitatge, urbanisme, medi ambient, infraestructures i les TIC. Hàbitat Urbà s’encarregaria, a més, de la vertebració metropolitana, així com de la projecció internacional del nou model de ciutat que propugnem. Tot plegat donant una importància renovada als projectes urbanístics i arquitectònics al si de l’organització, recuperant-ne el tremp des del punt de vista de la disciplina professional, així com des del punt de vista del rigor i l’agosarament teòric i pràctic. De seguida vam definir unes àrees de desenvolupament dels projectes que havíem de dur a terme: l’aposta per relligar Collserola amb la ciutat, l’aposta per la façana fluvial del Besòs, l’aposta per contrapesar correctament el front marítim amb el front nàutic (tan menystingut i tan injustament tractat per una petita part de la intel·lectualitat més desinformada del país), la consideració de la Ciutadella com una ròtula més que no pas com un cul-de-sac, el descobriment dels Tres Turons com l’alter ego de Montjuïc, la recomposició de tot el projecte de la Sagrera (un dels monuments a l’ âge d’or del boom del totxo) a favor de la ciutat, la ­recuperació de la iniciativa pública en les polítiques d’habitatge, la recuperació de la Model i de l’Escola Industrial per a la ciutat, com a pols d’equipaments i de coneixement; la reconceptualització de la manera com es fan les obres a la ciutat, mirant de convertir-les en una oportunitat per al replantejament general de tot l’ecosistema socioeconòmic dels carrers i de les places sotmesos a la pressió transformadora dels martells pneumàtics. I, no cal dirho, la consideració de les TIC com la part fonamental de l’ànima d’aquesta transformació.


11

Si voleu un lloc de la ciutat on tots aquests elements s’han donat, i ho han fet en forma de manifest polític, el punt fonamental és la plaça de les Glòries Catalanes. Tot i la complexitat dels acords als quals havien arribat governs anteriors de la ciutat amb els veïns de l’àrea, mai no duts a terme, va ser possible tirar endavant un projecte de transformació que, ­malgrat l’espectacularitat de la millora urbana, malgrat el fet evident que ja a hores d’ara l’espai físic és immensament millor del que era tan sols fa dos anys, el menys important ha estat allò que hem fet, sinó allò que la gent hi fa: s’hi han creat més de quatre-mil llocs de treball, s’han connectat barris que estaven literalment incomunicats, hem obert per obres, hem fet molt amb molts menys recursos dels que fins ara es feien servir per a transformacions d’aquesta mena, hem potenciat el vianant i hem donat al transport rodat privat l’espai que necessita, però no més. Hem apostat per l’autobús elèctric, tan flexible, programable, i net, que deixa en entredit apostes, de no fa tant de temps, per modes de transport que condicionen de manera pràcticament irreversible els nostres carrers i places. Hem apostat pel verd, però també pels grans equipaments de ciutat. Hem generat milers de metres quadrats de plaça per al gaudi de la gent, metres que no existien. Això ha passat al Paral·lel i a Trinitat Nova; ha passat a Ciutat Meridiana i a l’esquerra de l’Eixample o a Sants. I ha de seguir passant a tota la ciutat. Com? Doncs amb la força de les idees, tenint molt clar per què fem el que fem. Potenciant la feina dels nostres ­p rofessionals i de les nostres empreses. Comptant amb la societat civil i amb les persones que, sense ­e star gaire implicades en el dia a dia de la marxa de la ciutat, sempre tenen algun consell per donar. Escoltant i actuant. Posar la qualitat de vida al centre de les transformacions urbanes, generar un present i un futur digne per als barcelonins, treballar per a tothom i escoltant tothom, travessar l’acció política de la dimensió ètica i moral, fer-ho a partir de principis clars i constatables, no perdre’ns en verbalismes que poden sonar molt bé però que al final només conviden a la inacció, etc. Els plans i projectes que ara repassareu es basen en això. He tingut la sort de dirigir un equip de milers de persones que posen totes les hores i tots els anhels per fer possible que Barcelona sigui la ciutat referent que hem aconseguit que sigui. Es tractava de fer que el referent també ho fos per a nosaltres, barcelonins i barcelonines. Les generacions que ens succeiran ens jutjaran.


13

2011-2015: Treballant pel futur de Barcelona

L’acció política s’ha de caracteritzar per gestionar el present, però amb una visió de com es construeix el somni de futur. Per tant, l’Ajuntament de Barcelona ha de gestionar el present, però planificant el futur de la ciutat. Aquesta va ser la forma d’entendre la gestió de ­Barcelona de persones tan importants per a la ciutat com Cerdà, Garcia Fària, Vilalta, ­S olans, Roca, Subias i Serra Martí, entre d’altres. I això és el que ha fet el govern de l’alcalde Trias des de l’àmbit d’Hàbitat Urbà i, en concret, en el disseny de les polítiques ambientals. Hem treballat en horitzons situats més enllà de dues generacions, i amb uns objectius molt concrets:

Joan Puigdollers i Fargas Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans

– Aconseguir una ciutat d’emissions zero, sense emissions de carboni, sense contaminants atmosfèrics i de producció de residus zero. A les ciutats no hi produirem residus, sinó que hi generarem recursos, ja siguin energètics o de materials. Disposar d’un sistema de gestió de recursos urbans (residus urbans) que garanteixi la reutilització dels materials i la producció d’energia a partir del rebuig i redueixi al màxim possible l’ús de l’abocador controlat, en tot cas, sense matèria orgànica. – Crear una ciutat resilient, dotant-la de la capacitat que tenen els ecosistemes per evitar la seva vulnerabilitat i absorbir estrès ambiental sense canviar els seus patrons ecològics característics. – Consolidar una ciutat d’economia circular, recuperant el cicle de la matèria i el cicle de ­l ’aigua. Val a dir que les ciutats de metabolisme circular minimitzen les entrades noves i ­maximitzen el reciclatge. – Fer una ciutat autosuficient des del punt de vista energètic (en el sentit ecològic de la paraula energia), que generi l’energia i els materials que es consumeixen a la ciutat mateix. Disposar d’un sistema de gestió de l’energia que permeti com a objectiu final l’emissió zero. Aquest sistema de gestió d’energia ha de tenir en compte els consums energètics de la mobilitat i del propi funcionament de la ciutat (edificacions). – Aconseguir una ciutat renaturalitzada amb una gran biodiversitat. Cal passar d’una ciutat paisatgísticament verda a una ciutat renaturalitzada i amb biodiversitat funcional. El Pla del Verd i la Biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona segueix aquesta línia: conservar i millorar el patrimoni natural de la ciutat, evitant la pèrdua d’espècies i hàbitats; assolir la ­màxima dotació de superfície verda i la seva connectivitat; obtenir els màxims serveis ambientals i socials del verd i de la biodiversitat; avançar en el valor que la societat assigna al verd i a la biodiversitat; fer la ciutat més resilient davant els reptes emergents com el canvi climàtic. Per tal d’aplicar aquests principis, el Govern municipal ha impulsat el compromís ciutadà per a la sostenibilitat 2012-2022, signada per set-centes cinquanta-dues entitats i que té com a principis bàsics els següents punts: la biodiversitat, del verd urbà a la renaturalització de la ciutat; l’espai públic i mobilitat, del carrer per circular al carrer per viure; la qualitat ambiental i salut, dels estàndards a l’excel·lència; la ciutat eficient, productiva i d’emissions zero, de la Barcelona tecnològica a la Barcelona intel·ligent; l’ús racional dels recursos, de la societat del consum al consum responsable; el bon govern i responsabilitat social, de la intervenció sectorial a la coordinació efectiva; el benestar de les persones, de la ciutat acollidora a la societat cohesionada; el progrés i desenvolupament, de la preocupació per la sostenibilitat a una economia basada en el desenvolupament sostenible; l’educació i acció ciutadana, de la conscienciació a la corresponsabilització amb coneixement de causa; la resiliència i responsabilitat planetària, de la resposta puntual a l’acció global. En definitiva, l’objectiu és crear una ciutat intel·ligent des del punt de vista ambiental, que vol passar del concepte de ciutat sostenible al concepte de ciutat resilient.


15

La gestió orientada a l’estratègia

Barcelona és un referent urbà per a les ciutats del nostre món, un referent desenvolupat per múltiples generacions de barcelonins, que en cada generació han renovat el seu compromís amb la transformació urbana responent als reptes i oportunitats de cada època. Una de les nostres aportacions a aquest objectiu ha estat la creació d’Hàbitat Urbà: l’agrupació, en un únic àmbit de treball i de decisió, dels instruments que fan funcionar la ciutat i dels que són responsables de la seva transformació, de manera que tots els problemes relacionats amb la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans esdevinguin determinants en un món on en pocs anys el 70% de la població mundial viurà en zones urbanes.

Albert Civit

Gerent d’Hàbitat Urbà

És a causa d’això que els àmbits de l’urbanisme i l’habitatge, les infraestructures, el medi ­ambient, els serveis i les tecnologies de la informació han fet possible que arquitectes, enginyers, ecòlegs, informàtics i els professionals de totes les altres disciplines que intervenen en la transformació de la ciutat estiguin treballant com un únic equip amb la finalitat d’abordar el projecte urbà d’una manera transversal, trencant les sitges tradicionals amb què històricament s’ha organitzat l’Administració. Aquesta nova orientació no és fruit de la casualitat, sinó que és el resultat d’un treball realitzat al llarg de la darrera dècada amb tota una sèrie de professionals capaços de definir els fonaments d’una nova manera d’orientar el funcionament i la transformació de les urbs. Barcelona vol liderar els reptes de la transformació urbana del segle xxi: l’urbanisme de les persones a partir de l’apoderament dels seus ciutadans i dels barris, perquè tornin a ser productius a partir d’un procés de reindustrialització i de retrobament amb la ciutat productiva. Es tracta de fomentar la producció d’energies derivades de fonts renovables en l’àmbit urbà i en l’àmbit dels mateixos edificis de la ciutat, de manera que el progrés de les ciutats i de les persones no es produeixi a costa de l’empobriment econòmic o ambiental d’altres ­territoris. Junt amb tot això, la revolució digital s’ha de posar al servei de les persones perquè ­influeixi en la millora de la seva vida mitjançant projectes i iniciatives precises. Totes aquestes són, entre d’altres, les línies d’actuació d’Hàbitat Urbà, més enllà de les clàssiques ­divisions ­f uncionals d’una antiga manera de veure la ciutat. A Hàbitat Urbà hem volgut implantar també una gestió econòmica orientada a l’estratègia, que permeti actuar a curt termini sobre la base d’una visió a llarg termini i que faci possible reconèixer la identitat dels diferents àmbits de la ciutat, de manera que l’èmfasi i el centre dels projectes estiguin situats en les voluntats de la ciutadania. És per aquest motiu que prioritzem la nostra manera d’actuar a partir del reconeixement d’una sèrie de sistemes d’escala urbana que permeten concentrar els esforços de l’Administració allà on creiem que són més necessaris i on es pugui incidir en major mesura en la transformació de la ciutat. Aquests sistemes no s’estableixen en la lògica administrativa: els voltants de Montjuïc i els barris de l’oest, la Diagonal verda, la Diagonal de la innovació, el Besòs, els Tres Turons, les portes de Collserola o les ciutats velles són conjunts de projectes integrats que volen fer reconèixer als ciutadans una nova manera de mirar els grans elements estructuradors de la ciutat. També estem impulsant una racionalització millor del processos de les obres ­d ’urbanització. És el que anomenem «la lògica del mentrestant», que permet adequar els processos de transformació urbana a la vida de les persones, és a dir, als usos immediats de l’espai urbà en l’àmbit de les grans transformacions. Així s’evita la paràlisi de la ciutat durant llargs períodes en aquelles zones on les obres de transformació alteren el dia a dia dels ciutadans i dels ­c omerciants. Finalment, en l’escala de la gran Barcelona, l’impuls del nou Pla Director Urbanístic, del Pla de Collserola, del Consorci del Besòs, del Pla Delta o del port vol reconèixer el compromís de la ciutat de Barcelona amb el projecte metropolità, que és fonamental per a l’equitat social del nostre entorn i perquè la nostra regió urbana adquireixi un posicionament estratègic i de competència amb altres centres metropolitans mundials. Parlem d’una Barcelona global que influeixi en els fòrums econòmics i en els centres universitats i culturals més importants del món, de tal manera que puguem transformar la nostra influència i orientar-la cap a la transformació de Barcelona en la capital d’un gran país.


16


© Jon Tugores, arquitecte

17


18

Mantra HĂ bitat UrbĂ 


19

—Treballem perquè Barcelona esdevingui una ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero.


22

De l’urbanisme a l’hàbitat urbà

Barcelona té el repte d’inventar la ciutat del futur i construir-la en el present, pensant en el benestar dels seus ciutadans i alhora inspirant el món. Ja ho va fer en el passat i ho vol tornar a fer en el futur.

Vicente Guallart

Arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona

Després del desenvolupament urbanístic a la ciutat al llarg del segle xx i d’una celebrada reforma sobre la base d’un nou projecte de l’espai públic, Barcelona afronta ara una nova època basada en la regeneració de la ciutat ja construïda a partir de la idea de ciutat autosuficient en xarxa. En aquesta nova fase, primer són els ciutadans i després l’urbanisme. Cal redefinir els mecanismes a partir dels quals es transforma la ciutat, de manera que pugui donar resposta als reptes i potencials de la nostra època. Sorgeix així la necessitat d’actualitzar l’urbanisme, convertit en massa ocasions en un procés econòmic, tècnic i abstracte, i impulsar l’hàbitat urbà com una disciplina de caràcter estratègic, transformadora i que apodera les ciutats i els seus ciutadans. Un projecte que representa el pas de la ciutat de l’economia industrial cap a la ciutat de la societat de la informació.

L’hàbitat urbà El concepte d’hàbitat urbà integra un conjunt de coneixements, principis, doctrines i regles relatives a la vida a les ciutats. Inclou la transformació i la gestió dels edificis i de l’espai públic, del medi ambient, de les infraestructures i de les tecnologies de la informació, així com de les interaccions de les persones amb el seu hàbitat. Aquesta nova estratègia permet la fusió de l’urbanisme i el medi ambient a partir de nous principis que emergeixen de la societat

«L’hàbitat urbà actua a partir d’una aproximació basada en múltiples escales, pròpia d’un món connectat, de manera que els objectes, els habitatges, els edificis, els barris, les ciutats, les regions i el planeta en el seu conjunt, formen part d’un mateix projecte d’habitabilitat.»

en xarxa, a fi d’aconseguir que les ciutats puguin liderar el seu propi futur. L’hàbitat urbà actua a partir d’una aproximació basada en múltiples escales, pròpia d’un món connectat, de manera que els objectes, els habitatges, els edificis, els barris, les ciutats, les regions i el planeta en el seu conjunt, formen part d’un mateix projecte d’habitabilitat. Si les causes del canvi climàtic s’originen sobretot a les ciutats, aquest és precisament l’àmbit des d’on cal impulsar noves maneres d’habitar i noves formes urbanes que permetin garantir el ­futur de les nostres comunitats. Així mateix, l’hàbitat urbà permet incorporar la informació com un aspecte fonamental del projecte urbà relacionant persones, processos, dades, objectes i llocs en un únic projecte integrador. Si l’economia vinculada a l’urbanisme tradicional s’organitza a partir del procés de reparcel· lació, que comporta la qualificació del sòl i la gestió econòmica necessària per a la poste­rior urbanització i construcció d’edificis, ­l ’hàbitat urbà se centra en la regeneració de l’entorn ja construït i habitat per ciutadans i en una economia orientada als serveis urbans. ­L’hàbitat urbà inclou no només el projecte de ciutat ­f ísica sinó també la concepció i la gestió dels ­cicles del metabolisme urbà, integrat a la mateixa ciutat per tal d’assolir la resiliència com a part essencial de la nova economia de la innovació urbana. I tot això es desenvolupa en una ciutat ja habitada, en la qual la participació dels ciutadans i de les organitzacions socials són fonamentals per sincronitzar els reptes urbans, les aspiracions socials i les capacitats econòmiques a partir de processos d’implicació ciutadana que permetin la definició de criteris a l’hora d’abordar els projectes que promoguin el benestar comú.

La ciutat autosuficient Per afrontar aquest repte, Barcelona ha formulat un mantra que proposa «treballar per a la construcció d’una ciutat autosuficient, formada per barris productius a velocitat humana, en el si d’una ciutat hiperconnectada i d’emissions zero». És un paradigma que proposa construir «moltes ciutats lentes dins d’una ciutat intel· ligent». Barris on es viu i es treballa, amb un espai públic de qualitat, on les persones se senten part d’una comunitat, connectades entre elles i


26

De l’urbanisme a l’hàbitat urbà

Els eixos cívics: una ciutat connectada per autobús, bicicleta, verd i comerç

i­mportant de la ciutat des d’un punt de ­vista ­viari, és similar a d’altres projectes importants en la història urbana de la ciutat com la Via ­Laietana o la Meridiana. En tots ells es va treballar per definir una façana urbana a escala d’avinguda. No obstant això, calia preveure que, més enllà de la nova façana, existia una ­ciutat d’una altra escala que, afortunadament, dècades després del tall net del projecte modern, ­encara perviu i que, mitjançant un «projecte transversal», avui podem tornar a connectar.

En una ciutat d’escala humana, on els barris concentren els equipaments, hauríem de ser capaços de connectar-los tots mitjançant eixos cívics, és a dir, carrers i avingudes amb una secció suficientment ampla que permetés incloure transport públic, carril bici, arbrat i ­c omerç, i aconseguiríem, d’aquesta manera, recórrer la ciutat a velocitat humana. Cerdà ja va pensar una Barcelona travessada per avingudes més grans, però aquestes han assumit diferents caràcters al llarg del segle xx . La Diagonal és l’eix cívic per excel·lència, com tantes altres diagonals rellevants de grans capitals del món. No obstant això, la Gran Via té un pes massa important en relació a la mobilitat i la Meridiana encara conté traces de la carretera nacional que fou durant dècades. A la part alta de la ciutat, construïda amb una estructura que no respon a una malla però que sí té eixos viaris definits, les grans avingudes no són eixos cívics. Els tres grans eixos verticals estructuradors de la part alta de la ciutat, la Via Augusta, l’avinguda de Vallcarca i l’eix rambla del Carmel-avinguda de l’Estatut encara estan en procés de transformació i ­p odrien assolir l’objectiu d’esdevenir el centre de la vida d’aquells districtes, si finalment es consolida una reforma que fomenta el caràcter urbà, el comerç i la mobilitat a velocitat humana. El paradigma de la manca d’urbanitat a la ciutat es troba a la ronda de Dalt, construïda com a resposta a un problema de mobilitat de la ciutat. Des d’aquest punt de vista ha estat un èxit, però en la seva construcció es va ­d eixar de banda qüestions fonamentals relatives a la urbanitat a la zona alta de la ciutat. De fet, de les quatre àrees olímpiques dibuixades als anys vuitanta, es podria afirmar que la que realment va tenir un impacte fonamental en la transformació de la ciutat va ser la Vila Olímpica que ha liderat la transformació del litoral de Barcelona. El seu equivalent a la part nord de la ciutat, la zona olímpica de la Vall ­d ’Hebron, va permetre la transformació d’una àrea molt concreta, gairebé com una illa, però no va impulsar la reforma de barris com la ­Teixonera, la Clota o els barris de muntanya que ­e ncara avui estan pendents d’importants reformes ­urbanes. Així mateix, la Ronda, entesa com a ­projecte modern que estructura i reforma una part

El projecte de les Portes de Collserola de fet impulsa aquesta visió transversal i connectora de la ciutat situada per sobre i per sota la ronda de Dalt. És, literalment, una falla geològica a la ciutat. Els eixos cívics que cal reformar en els propers anys –com la Meridiana, els tres eixos verticals de la zona alta i la mateixa ronda de Dalt, convertida en una «Gran Via de Dalt»– haurien de garantir la continuïtat de l’ànima de Barcelona, a partir d’un espai públic habitable, amb la presència rellevant de vegetació, amb una forta implantació de comerç de proximitat i recorregut per un sistema de transport públic eficient.

Les estratègies de la transformació urbana

«és fonamental definir els eixos estratègics que han de marcar plans d’acció a llarg termini.»

Un cop definida la voluntat d’estructurar la ciutat a partir de barris, eixos cívics i equipaments, és fonamental definir els eixos estratègics que han de marcar plans d’acció a llarg termini, amb un seguit de projectes concrets que cal desenvolupar a curt termini i que demostrin la viabilitat de la visió. L’habitatge com a dret La funció fonamental d’una ciutat és oferir h­ abitatge i treball i fomentar la interacció social entre els seus ciutadans. Sense habitatge la ciutat no existeix. I el repte que avui afronta Barcelona passa pel desenvolupament d’un parc públic d’habitatges en sòl públic que ­inclogui diverses formes de gestió, amb habitatges en règim de lloguer suficients, a fi que es garanteixi el dret a l’habitatge a un preu assequible a tots els ciutadans i en tots els districtes de la ciutat. En les últimes dècades, els ajuntaments han venut sòl públic i els habitatges socials s’han construït al marge dels pressupostos municipals. Però en la situació actual de crisi econòmica en què l’habitatge és una prioritat, l’habitatge de lloguer és un ele-


28

De l’urbanisme a l’hàbitat urbà

La xarxa ortogonal d’autobusos Si a la segona part del segle xx la ciutat s’anava construint i estructurant amb l’objectiu de fomentar la mobilitat, especialment la del vehicle privat, les tecnologies de la informació permeten ara que la mobilitat funcioni com un servei i no com un producte. Per això, la conjunció del transport públic en superfície i la mobilitat compartida permeten reduir l’espai dedicat a l’automòbil i augmentar, per tant, de forma significativa l’espai dedicat al vianant. El projecte fonamental que s’està duent a terme a la ciutat és el desenvolupament de la xarxa ortogonal d’autobusos, que pretén canviar l’estructura del sistema sanguini de la ciutat. El sistema del transport públic en superfície flueix per primera vegada d’una manera comprensible a partir de línies verticals, horitzontals i diagonals, a través d’un sistema que impulsa la isotropia urbana com ho va fer la trama de Cerdà a tots els àmbits de la ciutat. Aquesta estructura bàsica de mobilitat basada en la xarxa d’autobusos, que a mitjà termini serà totalment elèctrica i per tant desvinculada de les energies fòssils, permet definir-hi superilles per les quals circula l’autobús de manera que crea entitats de menor dimensió que un barri però més grans que una illa i des d’on es desenvolupen projectes d’activació social, de generació energètica o d’impuls del comerç amb una consistència de petita escala. La renaturalizació de la ciutat Si al llarg de les últimes dècades la ciutat es va construir d’esquenes a la natura, especialment en els límits urbans, avui entenem que cal un procés de renaturalització de la ciutat. Es busca construir un espai públic més natural que creï a la vegada una millor qualitat del medi ambient a les zones pròximes als domicilis dels ciutadans. Aquest principi es pot estendre a les cobertes dels edificis que esdevenen funcionals, amb un caràcter públic o semipúblic, i permeten augmentar en un 30% l’espai per a la socialització a la ciutat. I aquests nous espais permeten produir aliments de forma orgànica, com una nova aproximació a una vida més saludable a la ciutat que porta com a conseqüència un apoderament dels ciutadans als barris. El projecte de les Portes de Collserola, que impulsa que la natura torni a la ciutat, és paradigmàtic en aquest sentit. Així mateix, la definició de la plaça de les Glòries com una nova tipologia d’espai públic, fruit d’una fusió entre plaça

«El sistema del transport públic en superfície flueix per primera vegada d’una manera comprensible a partir de línies verticals, horitzontals i diagonals, a través d’un sistema que impulsa la isotropia urbana com ho va fer la trama de Cerdà a tots els àmbits de la ciutat.»

i parc, manifesta la voluntat de renaturalitzar l’Eixample i tota la ciutat, començant pel seu nou centre. La ciutat intel·ligent Les tecnologies de la informació no haurien de servir per actualitzar una ciutat obsoleta, sinó que haurien de permetre el desenvolupament de noves formes d’organització de la ciutat, més distribuïda, i fomentar una major interacció social. Les TIC poden permetre noves formes de relació entre la ciutadania i el govern municipal, així com una gestió més transparent i eficient de la ciutat i de les seves ­infraestructures. Les tecnologies de la informació són eines al servei del projecte social i s’han de desplegar també com una infraestructura pública a la ciutat (com ho són el sistema viari o la il·luminació) de manera que es permeti connectar persones, dades, processos, objectes i llocs. La ciutat d’emissions zero

«Avui es reconeix la possibilitat de generar la pròpia energia des de dins de les ciutats a través d’energies renovables.»

L’eficiència energètica dels edificis i la producció d’energia forma part de la nova agenda ­urbana que aspira a ser autosuficient energèticament en les pròximes dècades. Si al llarg dels últims temps la ciutat s’ha convertit en una màquina de consumir energia, que en ocasions arriba a través de gasoductes o oleoductes pròxims a la mateixa trama urbana, avui es reconeix la possibilitat de generar la pròpia energia des de dins de les ciutats a través d’energies renovables, integrada als edificis i gestionada partir d’un nou model de distribució basat en la Internet de l’Energia i en xarxes de districte de fred i calor.

El reequilibri de la ciutat asimètrica Com ja hem esmentat anteriorment, els equipaments són una part fonamental de la vida als barris. No obstant això, si dibuixem sobre el plànol de Barcelona la situació dels equipaments de barri, de ciutat i globals, ràpidament es poden reconèixer les traces d’una ciutat que pretén ser simètrica des del punt de vista dels equipaments dels barris, i que en canvi és asimètrica des del punt de vista dels equipaments globals. Un equipament de barri requereix una inversió d’entre 3 i 10 milions d’euros, un equipament de ciutat una inversió d’entre 10 i 50 milions i un equipament global requereix una inversió de 500 milions. Els equipaments globals com la


31

de reproduir-se a la banda sud, a Barcelona i Sant Adrià, al llarg dels seus més de 7 quilòmetres. És un espai d’oportunitat. El Llobregat, per la seva banda, té un caràcter logístic i industrial en la seva part final. El delta té un gran potencial per poder ampliar la seva influència global amb una millor integració de les estratègies del port, l’aeroport, la Zona Franca, la Fira i Mercabarna, i amb el desenvolupament de les infraestructures de connectivitat europees necessàries, com la nova estació de mercaderies o els nous accessos al port.

Mar i muntanya: el litoral i Collserola L’altre gran front urbà que cal posar a ­l ’agenda col·lectiva de la transformació urbana és la ­s erra de Collserola, que compta amb un gran patrimoni ambiental i arquitectònic, avui segregat de la ciutat per la falla urbana que suposa la ronda de Dalt. En canvi, el passeig de les Aigües, que recorre tot el vessant barceloní de Collserola, és un eix de vianants que ressegueix tota la ciutat. Reconèixer Collserola com a part de la ciutat i com a element estructurador fonamental de l’àrea metropolitana permet reconèixer la centralitat dels barris de Trinitat, les Roquetes, Torre Baró o Ciutat Meridiana, ja no entesos com un suburbi que cal monumentalitzar, sinó com un espai amb atributs propis, que poden aportar altres valors de capitalitat que el centre urbà, altament urbanitzat, no pot aportar.

«Reconèixer Collserola com a part de la ciutat i com a element estructurador fonamental de l’àrea metropolitana permet reconèixer la centralitat dels barris de Trinitat, les Roquetes, Torre Baró o Ciutat Meridiana, ja no enteses com un suburbi que cal monumentalitzar, sinó com un espai amb atributs propis, que poden aportar altres valors de capitalitat que el centre urbà, altament urbanitzat, no pot aportar.»

Paral·lel a Collserola, el litoral marítim de la ciutat ja ha estat integrat en l’ànima de la ciutat. No obstant això, el litoral ha d’afrontar importants reptes especialment en l’àmbit del ­Fòrum o de Ciutat Vella, en l’àmbit de l’estació de França, al Moll de la Fusta i el Morrot. Així mateix, el clúster nàutic ha de permetre impulsar l’economia productiva a l’interior de la ciutat, a partir d’una mescla d’indústria, serveis, lleure, cultura i educació d’alt valor afegit.

Ciutats velles En una ciutat, que es podria definir en abstracte com una metròpoli de barris o una xarxa de barris connectada per eixos cívics, la definició de la identitat de cada àmbit de la ciutat és fonamental per aconseguir fomentar la diversitat de paisatges i estructures urbanes dins d’una

«La missió de Barcelona és inventar la ciutat del futur i construir-la en el present, per al benestar dels seus ciutadans i per inspirar el món.»

ciutat única. I són els districtes, construïts al voltant dels antics pobles de la plana, els que transfereixen aquesta identitat que en, alguns casos com a Sant Andreu o Sant Martí, adquireixen, en la mesura que aquells àmbits tenen un pes més gran a la ciutat, una major importància urbana. La majoria de districtes de Barcelona acullen més població que gairebé qualsevol municipi de Catalunya. Per tant, cal analitzar-los amb la seva identitat pròpia i amb els elements estructurals que han de permetre tenir una escala de projecte urbà que guiï al llarg dels propers anys la seva transformació urbana, de manera que sigui consistent amb la transformació urbana de la ciutat.

Barcelona capital Finalment, Barcelona ha de treballar per construir les infraestructures pròpies d’una capital d’un país modern del sud d’Europa. Tant les ­infraestructures de transport com el port, ­l ’aeroport, l’estació de la Sagrera o la plataforma logística de la Zona Franca, com també les infraestructures de serveis culturals, com la Muntanya dels Museus de Montjuïc, els centres esportius de projecció global o la Fira, han de permetre exercir la capitalitat de ­Catalunya per esdevenir una ciutat global. Cal treballar per estructurar l’equilibri entre una ciutat habitable, construïda amb i per a les persones, i un centre econòmic i cultural dinàmic que ­p ugui atraure nova energia econòmica i social a la ciutat. Barcelona també ha de treballar per compartir el seu benestar i el seu lideratge amb la regió metropolitana i amb tota Catalunya. D’aquí a cent cinquanta anys, un temps similar al que hem trigat per construir l’Eixample i per urbanitzar la ciutat, Barcelona serà Catalunya. I cal garantir que els estàndards de qualitat urbana i de serveis públics puguin arribar a tot el territori, que haurà d’estar connectat per una ràpida xarxa de trens de rodalies, convertits en metros regionals, que permetin fer funcionar Catalunya com una metròpoli discontínua. Recuperant la nostra millor tradició urbana, la missió de Barcelona és inventar la ciutat del futur i construir-la en el present, per al benestar dels seus ciutadans i per inspirar el món.


32

De l’urbanisme a l’hàbitat urbà


33

Sistemes i àmbits estratègics de transformació de Barcelona Diagonal de la innovació Diagonal verda Montjuïc Tres Turons Ciutats velles Collserola Front litoral Besòs urbà Llobregat logístic


34

De l’urbanisme a l’hàbitat urbà

Barcelona capital, ciutat global


35

© Jon Tugores, arquitecte


39

Plans i projectes d’habitatge

Antoni Sorolla Edo Gerent adjunt d’Habitatge, Hàbitat Urbà

L’habitatge és un dels pilars de l’estat del benestar. Per això, per a l’Ajuntament les polítiques d’habitatge tenen i han de tenir un alt contingut social, i han d’anar dirigides a aquelles persones que no disposen d’habitatge i en necessiten, a aquelles que tenen habitatge però el tenen en mal estat i a aquelles que disposen d’habitatge però corren el risc de perdre’l. Tenim clar, però, que la construcció d’habitatges és només una de les línies de les polítiques d’habitatge, i que és molt important valorar totes aquelles accions que incideixen en els recursos ja existents: rehabilitació, mobilització d’habitatges buits, ajuts al pagament dels lloguers, estímuls al mercat de lloguer privat, incidència en les disfuncions del mercat lliure, etc. Així mateix, creiem que les actuacions en habitatge han de reconèixer les singularitats específiques de l’entorn on s’insereixen. En el cas de Barcelona, aquestes singularitats són molt específiques i condicionen els programes d’actuació: la singularitat de les dimensions; la singularitat en les competències i la gestió; la singularitat del seu mercat immobiliari, amb més demanda que oferta; la singularitat física, amb la seva densitat i compacitat, i la singularitat de la influència relativa del mercat de producció de nous habitatges en relació amb el mercat immobiliari. En aquest marc, les prioritats de l’Ajuntament de Barcelona en habitatge es podrien resumir en aquests cinc punts bàsics: - Evitar la pèrdua de l’habitatge a persones en risc d’exclusió i donar respostes quan es produeix la pèrdua. - Consolidar i ampliar la propietat pública del sòl destinat a habitatge: Pla Empenta. - Ampliar el parc de lloguer assequible: Pla 100 x 1000. - Impulsar la rehabilitació: patologies estructurals, accessibilitat i eficiència energètica.

© Adrià Goula

- Establir un marc ampli de diàleg amb el teixit social: Consell de l’Habitatge Social, Observatori de Barcelona per a la Rehabilitació Arquitectònica i Xarxa d’Oficines de l’Habitatge.

Habitatge


42

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 1 — Habitatge

Tots els habitatges seran de lloguer assequible, és a dir, notablement per sota del preu de mercat, i aniran destinats als diferents col·lectius inscrits al Registre de Sol·licitants d’Habitatge Protegit de Barcelona. El programa inclou promocions de diverses tipologies de caràcter social, com ara allotjaments familiars, apartaments amb serveis per a la gent gran i habitatges de lloguer social (subvencionats) destinats a emergències o a col·lectius vulnerables. El Programa 2 consisteix en la compra i rehabilitació d’uns 300 habitatges per a lloguer social a Ciutat Vella, Sants i Nou Barris, amb un pressupost de 28 milions d’euros. El programa pretén comprar finques i habitatges de segona mà amb l’objectiu de rehabilitar-los i destinar-los també al parc públic de lloguer assequible. El Programa 3 és el que anomenem «de cessió d’habitatges de titularitat privada» per destinar-los a lloguer social, i té un pressupost de 7 milions d’euros. També amb el mateix objectiu, aquest programa pretén oferir als propietaris d’immobles buits la possibilitat de cedir la gestió dels seus habitatges durant un període de quatre anys, de tal manera que també ­­­es puguin incorporar al parc de lloguer assequible. L’Ajuntament dóna uns ajuts específics per a la rehabilitació i garanteix una renda durant aquest període. El Programa 4 consisteix a establir uns ajuts a la promoció d’habitatge de lloguer assequible i té com a objectiu buscar mecanismes de suport als promotors socials d’habitatge, perquè també puguin desenvolupar les seves previsions de promoció d’habitatges de lloguer assequible i contribueixin així a ampliar el parc global de la ciutat. Finalment hi ha un darrer programa, el Programa 5, d’ajuts a la rehabilitació al barri de ­Canyelles (5 milions d’euros), on hi ha promocions afectades per patologies estructurals que estan pendents de rehabilitació, dins del marc del conveni existent entre la Generalitat, ­l ’Ajuntament i els veïns, en virtut del qual cadascú fa la seva aportació. El programa té com a objectiu aportar fons municipals per garantir l’inici d’aquest procés de rehabilitació a curt termini, sempre dins del marc d’aquest conveni.

— Plans i projectes d’habitatge

Pocs mesos després de la seva posada en marxa, ja n’estem veient els primers resultats, com ara l’inici d’algunes obres, la compra de més de 100 habitatges, la posada en marxa del programa de cessió, en conveni amb la Taula del Tercer Sector i l’inici de les obres de rehabilitació del barri de Canyelles.

Impulsar la rehabilitació: ­­­­ patologies e­ structurals, accessibilitat i eficiència energètica A l’Administració pública tenim uns reptes envers la rehabilitació que consisteixen a augmentar la cultura del manteniment, a potenciar la posada al dia dels edificis, a millorar la gestió vinculada a la rehabilitació i a entendre la rehabilitació, des d’un marc estratègic i social, com a generadora d’ocupació. I ho hem de fer assumint un paper proactiu i posant en valor els efectes positius de la rehabilitació en relació amb el seu impacte econòmic, el seu impacte laboral, el seu impacte social, el seu impacte mediambiental i el seu impacte en la millora del paisatge urbà. I ho hem de fer amb els diferents agents que hi intervenen. Per això, a principis del 2013 l’Ajuntament de Barcelona, junt amb gremis, entitats i associacions professionals vinculades a la rehabilitació, creen una associació que vol ser punt de trobada entre tots els agents implicats en aquest camp. L’associació és l’Observatori de Barcelona per a la Rehabilitació Arquitectònica (OBRA), i neix amb els objectius de promoure la cultura de la rehabilitació, centralitzar la informació i l’assessorament tècnic i legal, coordinar els camps de la formació, reflexionar i planificar estratègies conjuntes, proposar millores del marc normatiu, esdevenir el marc de treball per desenvolupar tècniques i materials que millorin els processos, i potenciar Barcelona com a referent en rehabilitació. A Barcelona, els ajuts a la rehabilitació tenen una tradició de molts anys i presenten uns resultats i una valoració que normalment hem considerat força positius, però els canvis conjunturals i la crisi econòmica han exigit una re-


43

flexió important per donar-los un nou impuls a partir del 2014. A això calia sumar-hi la ferma voluntat de l’Ajuntament de prioritzar les actuacions que servien per avançar cap a l’autosuficiència i la renaturalització, com ara la rehabilitació energètica, la generació d’energia o la recuperació dels terrats col·lectius. La convocatòria d’ajuts a la rehabilitació del 2014 fou el resultat del debat fet en el si d’OBRA, i es va conferir una importància especial a centrar l’esforç en la reactivació del sector, notablement paralitzat. Les singularitats d’aquesta convocatòria es poden resumir en tres objectius principals: - Patologies estructurals: es presta especial atenció a determinats barris, com el Turó de la Peira, la Trinitat Nova o la Barceloneta. - Rehabilitació energètica: les subvencions augmenten notablement per potenciar l’estalvi net assolit. - Accessibilitat: s’instal·len ascensors amb majors ajuts específics per a determinats barris, com Ciutat Meridiana, el sud-oest del Besòs o Baró de Viver. I els elements principals de la convocatòria serien els següents: - Es reforça la part social dels ajuts. L’ajut social és un element clau de la convocatòria. En casos de patologies estructurals i d’accessibilitat, hi ha uns ajuts complementaris de fins al 100% per a persones amb pocs ingressos (2,33 IRSC, aproximadament uns 25.000 euros anyals), als quals s’inscriu aquesta subvenció com a càrrega registral. - Es dóna especial importància a la millora de l’eficiència energètica, amb la voluntat de facilitar mecanismes i solucions per avançar cap a l’autosuficiència energètica. - Es redueixen les tipologies d’ajuts i els processos de tràmit per tal de facilitar-ne tant la comprensió com la gestió.

© Adrià Goula

A hores d’ara, encara és aviat per fer-ne una valoració global, però tots els indicadors ens anuncien una reactivació de la rehabilitació de la ciutat, resultat d’aquesta nova campanya.

Interiors dels habitatges de la Torre Júlia


48

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 1 — Habitatge

Autora Conxita Balcells Blesa Col·laboradors Bernuz-Fernández arquitectes SLP, Francisco Mouzo, Maria Alejandre, Ana Lete, Oriol Ribes, Jordi Brunet (estructura); Tècnics G3, Josep M. Forteza (arquitectura tècnica) Operador Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB) Situació Carrer del Doctor Aiguader, 15-17. Ciutat Vella Nombre d’habitatges 150 dret de superfície

Edifici d’habitatges

— Projectes

El programa comprèn un edifici de cent cinquanta habitatges i cent cinquantanou places d’aparcament en els terrenys de l’estació de Renfe Rodalies –edifici F– a Barcelona. La proposta dóna resposta a l’alta densitat del programa funcional, al mateix temps que adapta i retranqueja en alçada la seva volumetria, com una manera de relacionar-se amb el seu entorn immediat i la

Rodalies Estació de França

seva singularitat (confluència de la ronda Litoral amb el barri del Born, l’estació de França i la Barceloneta a l’altre costat de la ronda). El projecte disposa els habitatges de manera que tinguin la millor orientació, reconeixent l’ombra que provoca el gran volum de l’edifici veí. Es tracta d’un únic volum edificat amb dos patis centrals on les façanes nord, sud i est ressegueixen el perímetre del solar mentre que la façana oest s’orienta en la direcció dels blocs de la ­Barceloneta. L’edifici s’organitza a partir de dos nuclis amb una tipologia d’habitatge on es diferencia la part de dia i de nit, així com una franja de serveis que es disposa paral·lela al passadís d’accés.


52

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 1 — Habitatge

Edifici d’habitatges

Alí Bei

Secció detall

— Projectes

L’edifici d’habitatges dotacionals per a la gent gran i allotjaments del carrer d’Alí Bei número 100-102 vol donar resposta a la singularitat d’aquesta illa fragmentada de l’Eixample, originada en el moment en què es recupera un espai anteriorment ocupat per les vies del tren fins convertir-se en un espai verd i de lleure. El que havia estat clarament un

darrere sorollós i brut esdevé una façana assolellada i amb grans visuals. Això, tanmateix, genera una sèrie de tensions que radiquen en la coexistència d’edificis que responen a diferents realitats. L’edifici s’organitza en dos blocs separats per un gran pati central que acull les comunicacions. La façana a carrer obeeix la lògica de l’Eixample i consolida el

front d’illa. L’altre bloc se separa deliberadament dels límits de parcel·la, establint noves relacions amb els edificis contigus i les seves diferents profunditats. Aquest esponjament redefineix el conjunt i permet l’entrada de llum i vistes als espais comunitaris i de comunicació de l’edifici.


58

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 1 — Habitatge

Rehabilitació energètica de Ciutat Meridiana Autor Ignacio Paricio Operador Hàbitat Urbà

El barri de Ciutat Meridiana és un clar exemple de barri perifèric nascut entre els anys 1960 i 1970 per acollir les migracions de poblacions rurals cap a la ciutat. En l’actualitat, el barri presenta una realitat física i social complexa i pateix problemes estructurals que s’han d’assumir des d’una perspectiva global per tal de corregir la seva degradació i fomentar tant la rehabilitació física dels espais públics i privats com la sostenibilitat ambiental, el benestar i la cohesió social i la dinamització econòmica. Impulsar la reha-

— Projectes

bilitació energètica de ­C iutat Meridiana en el context del problema de la pobresa energètica que pateixen moltes famílies del barri és un objectiu prioritari per a l’Ajuntament de Barcelona. La necessitat d’atenció especial del barri combinada amb el compromís de la Unió Europea de reduir un 20% les emissions de CO 2 i un 20% del consum energètic per a l’any 2020 han permès conceptualitzar i desenvolupar el programa Ciutat Meridiana Smart Community, que planteja i desenvolupa un total de trentaquatre actuacions agrupades en quatre àmbits: edificació, mobilitat, espais d’ús públic i treball i societat. Dins l’àmbit de l’edificació es proposen diverses actuacions relatives a la rehabilitació energètica. L’any 2013 l’arquitecte Ignacio Paricio va elaborar un estudi per a tres edificis de característiques diverses, per tal de suggerir nivells d’intervenció diferents. Les propostes contenien essencialment els mateixos ob-

jectius: millorar l’accessibilitat amb la col·locació d’ascensors; fomentar l’estalvi energètic mitjançant espais que permetessin el control de les aportacions/pèrdues tèrmiques dels habitatges; col· locació de tecnologies de captació solar per a la generació d’aigua calenta sanitària; i millorar els espais comunitaris, especialment les cobertes. Les diferents localitzacions, posicions i organitzacions internes dels tres edificis escollits han generat propostes diferents, des de la més radical, (proposa l’accés amb ascensor per la façana oposada a l’accés actual, a més d’incloure la transformació de les finestres en obertures balconeres), fins la més moderada (augmenta l’amplada de la galeria d’accés, i passant per la més eficaç (atesa la seva orientació, proposa...) els nuclis d’ascensors separats de la façana per permetre l’accessibilitat dels bombers en planta baixa.

Localització dels tres edificis proposats


62

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 1 — Habitatge

— Regulació dels habitatges d’ús turístic

Regulació dels habitatges d’ús turístic Tot i que la prioritat de l’acció municipal en matèria d’habitatge passa per la promoció de l’habitatge protegit, forma part de l’atenció del Govern tot el gruix de l’activitat residencial. En aquest cas, la iniciativa de regular els habitatges d’ús turístic s’insereix en l’aposta per millorar l’encaix entre l’elevat flux de visitants i la vida quotidiana dels ciutadans. Cada cop més el turisme està assumint un rol preponderant en les ciutats contemporànies. En el si d’aquesta dinàmica, Barcelona vol consolidar-se plenament com una destinació turística que aposta fermament per desenvolupar un turisme responsable i sostenible en el triple vessant social, econòmic i ambiental. El creixement de l’activitat turística que la ciutat de Barcelona ha experimentat en els darrers vint anys ha esdevingut un dels pilars del seu creixement econòmic. En aquest període han augmentat de manera molt rellevant tant el nombre de turistes com el de serveis orientats a facilitar-los l’estada. L’activitat turística, amb la participació dels agents de promoció, dels empresaris locals i d’inversors internacionals, ha afavorit la creació de nous serveis, productes i infraestructures, i s’ha desenvolupat seguint una pauta comuna a la d’altres destinacions urbanes internacionals, que tendeixen alhora a la diversificació de mercats i a la concentració territorial. Cal subratllar l’existència d’alguns trets distintius de Barcelona que expliquen el seu bon posicionament: creixement continuat de l’oferta i la demanda, diversitat de segments, combinació d’interessos i de motivacions, desestacionalització de l’activitat turística al llarg de l’any, alt grau d’internacionalització i una àmplia oferta cultural i de comerç de caràcter local i internacional, dirigida tant a residents com a visitants. Tot i el conjunt de dinàmiques positives que genera el turisme, cal prestar una atenció es-

Alberto Piedrabuena Granés Director de Serveis Jurídics i Control de Gestió. Gerència d’Hàbitat Urbà

Redacció del Pla Especial Direcció de Serveis de Planejament (Amèlia Mateos) Col·laboradors Taller d’Estudis i Serveis d’Estratègies Urbanes, SLP (Pere Mogas, M. Elena Fort, Arnau Berenguer i Francesc Sánchez) Operadors Gerència d’Hàbitat Urbà (Albert Civit); Gerència Adjunta d’Urbanisme (Joan Llort); Direcció de Serveis Jurídics i Control de Gestió (Alberto Piedrabuena)

«Un milió sis-cents mil barcelonins acullen més de vint-i-cinc milions de visitants cada any, amb els qui comparteixen espais urbans i serveis com el transport.»

pecial a les adversitats que pot arribar a generar l’encaix d’un turisme global en la vida quotidiana dels barris de la ciutat, precisament per revertir-ne els efectes negatius. Un milió siscents mil barcelonins acullen més de vint-i-cinc milions de visitants cada any, amb qui comparteixen espais urbans i serveis com el transport. Tot i que en general la convivència és satisfactòria, en ocasions es donen situacions conflictives. Per molt important que sigui, ja no n’hi ha prou de fer promoció turística; cal que, de manera simultània, es duguin a terme polítiques i mesures de gestió del turisme dins la ciutat. Un dels àmbits clau d’aquesta gestió és el que fa referència als serveis d’allotjament i a les seves diferents tipologies. Amb un parc hoteler ampli i de molt bona qualitat, que avui té més de seixanta-vuit mil places, Barcelona ha vist créixer darrerament una nova modalitat d’allotjament a mesura que l’ordenament jurídic li donava entitat: els habitatges d’ús turístic (HUT). La competitivitat turística de Barcelona exigeix aquesta nova oferta i requereix que es desplegui de forma equilibrada. Els habitatges d’ús turístic representen una oferta complementària de l’hotelera, atrauen un públic diferent i presenten unes característiques que els poden permetre una major capil·laritat a l’hora de repartir millor la riquesa generada pel turisme. Majoritàriament representen una oferta de qualitat i cada cop més ­p rofessionalitzada. Però és precisament aquesta capil·laritat la que pot tenir un impacte negatiu sobre el territori si no s’ordena adequadament. La rapidíssima implantació dels habitatges d’ús turístic i l’atomització que els és consubstancial han produït alguns episodis de conflictivitat que, tot i que minoritaris, han arribat a generar una gran alarma social. L’atenta observació de les seves característiques, de la seva evolució i de la seva distribució irregular sobre el territori de la ciutat dóna algunes pistes que cal tenir presents si l’objectiu és consolidar-los com a oferta estable i garantir-ne la sostenibilitat. Aquest és l’objectiu d’aquesta iniciativa: establir un marc de regulació per al desplegament equilibrat dels habitatges d’ús turístic a Barcelona, que consolidi l’aportació essencial que fan a la competitivitat turística, que en faciliti l’encaix amb les comunitats on se situïn i que garanteixi el nivell de qualitat que la ciutat requereix. A Barcelona, des de l’1 de gener del 2012 fins al 28 de febrer del 2014, es va passar dels 2.349 als 7.480 habitatges d’ús turístic habilitats.


63

Aquest increment es va concentrar a l’entorn de la part central de la ciutat, amb un creixement exponencial en el territori que limita amb Ciutat Vella i a les trames dels nuclis antics més cèntrics, com els del Poble-sec, Gràcia i el Poblenou. Per la seva banda, el districte de l’Eixample, per la contigüitat amb Ciutat Vella i per raons de centralitat i localització de punts d’interès turístic, també ha registrat un fort increment del nombre d’habitatges d’ús turístic habilitats. Aquesta concentració, en alguns indrets, denota una incidència notable sobre l’estructura urbana existent. Si no es garanteix la gestió de l’activitat i l’equilibri dels usos existents en el territori, aquestes repercussions en l’estructura urbana poden degenerar en una distorsió del llindar de convivència entre els usos turístics i els residencials. Per analitzar la repercussió d’aquesta activitat en el territori, se n’ha estudiat la geolocalitza-

ció i la problemàtica que genera respecte dels altres usos residencials. Aquesta tasca s’ha dut a terme sobre la base de dos paràmetres: en primer lloc, la localització i densitat dels habitatges d’ús turístic respecte de la trama urbana que els sustenta, diferenciant entre trama de nuclis antics i altres teixits residencials; en segon lloc, la població flotant generada per les diferents tipologies d’allotjament turístic respecte de la població resident. Partint d’aquestes dades, s’han detectat diferents conjunts territorials on cal establir un mecanisme de regulació de l’activitat per preservar la convivència amb els usos residencials urbans propis. L’objectiu d’aquesta anàlisi és poder definir un llindar de tolerància d’aquesta activitat en relació amb els usos residencials urbans. Les línies de treball i les accions que cal implementar són diverses i afecten diferents esferes. Quant a les intervencions de caràcter

Grau de regulació de les zones específiques (ZEs)


64

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 1 — Habitatge

urbanístic, cal subratllar, en primer lloc, la suspensió de llicències en un determinat àmbit territorial. Aquest instrument faculta l’Administració a suspendre les llicències d’obres i activitats, en totes les seves modalitats, durant un període d’un any prorrogable a un any més, en un àmbit geogràfic concret. La definició de l’àmbit es fa en funció de la densitat i de la concentració dels habitatges d’ús turístic, així com en funció dels àmbits territorials limítrofs que presenten unes característiques urbanístiques similars pel que fa a la tipologia constructiva i al tipus de trama urbana, com per exemple tot l’àmbit territorial de l’Eixample o els barris de Sant Gervasi - Galvany, i el Putget i el Farró. S’ha tingut una cura especial a l’hora de delimitar els entorns dels punts d’interès turístic, com ara el Park Güell o la Sagrada Família, on el llindar de convivència dels usos residencials i els usos turístics pot ser més baix, així

— Regulació dels habitatges d’ús turístic

com en teixits propis de nucli antic, com ara el nucli antic del Clot o de Sants-Montjuïc. Tot i no tenir una densitat elevada, aquestes zones presenten unes característiques ­–­e dificacions de certa antiguitat, espais comuns estrets i una certa falta de mesures d’aïllament acústic– que també fan que es considerin més susceptibles d’arribar a una situació de risc per a la convivència. Succeeix el mateix amb la trama residencial del 22@: per la seva dispersió i baixa densitat, és pertinent analitzar-la dins del marc de la suspensió. En segon lloc, i també en termes urbanístics, s’ha elaborat el Pla Especial Urbanístic per a la Regulació dels Habitatges d’Ús Turístic a Barcelona, que congela el nombre màxim d’habitatges d’ús turístic amb llicència als que hi havia en la data de l’aprovació definitiva del pla, és a dir, un total de 9.606 a tota la ciutat. En el cas de Ciutat Vella, el pla manté els criteris de-

Percentatge d’HUT en relació al nombre total d’habitatges per illa. Font: Pla Especial per a la Regulació dels Habitatges d’Ús Turístic a Barcelona.


65

finits en el Pla d’Usos vigent. S’extingiran les llicències d’aquells habitatges d’ús turístic actualment regularitzats que en un període de sis anys des de l’aprovació definitiva de la modificació del Pla d’Usos de Ciutat Vella del 2013 no estiguin en edificis dedicats a usos turístics en la seva totalitat o en edificis amb altres usos que no siguin el d’habitatge. En paral·lel a la tramitació d’aquest document urbanístic, l’Ajuntament continua treballant perquè es desenvolupi una regulació específica pròpia en matèria d’allotjaments turístics, que defineixi el marc normatiu necessari per donar resposta a les especificitats de Barcelona. Les mesures de regulació que suposen la suspensió de llicències i la redacció d’un pla específic es complementen amb altres mesures de gestió que han de permetre fer front de manera àgil i efectiva a la problemàtica generada per la col·lisió de les dinàmiques de l’ús

turístic i l’ús residencial de la ciutat. Amb l’objectiu d’atendre d’una manera més eficient les ­d enúncies rebudes per ciutadans afectats per males pràctiques en l’ús turístic de l’habitatge, s’ha posat en marxa un centre de recepció de trucades especialitzat en el tractament d’aquests casos. Al mateix temps s’ha desplegat un pla de xoc d’inspecció amb l’objectiu de perseguir i sancionar aquells habitatges que operin sense la deguda autorització, aquells que realitzin usos indeguts sota l’autorització d’habitatge d’ús turístic i aquells que no compleixin amb els deures de convivència i civisme. Per acomplir aquest objectiu, s’ha consolidat una nova unitat central d’inspecció i s’ha desenvolupat un protocol específic per a aquesta tasca.

Percentatge de població flotant d’HUT + hotels + albergs en relació a la població total per illa Font: Pla Especial per a la Regulació dels Habitatges d’Ús Turístic a Barcelona.


67

Serveis per a la ciutadania, centres de la vida cívica i urbana Carles Bárcena Roig Arquitecte

Ricard Gratacòs Batlle Arquitecte i antropòleg

Els territoris urbans es defineixen i es caracteritzen per la seva estructura física i per la seva estructura funcional. El context geogràfic i la morfologia urbana confereixen a les ciutats tants atributs com ho poden fer l’organització espacial dels seus habitants, la distribució de la riquesa en el territori, la ubicació de les diferents activitats o bé els fluxos de mobilitat i d’informació que hi tenen lloc, per mencionar tan sols alguns dels aspectes que formen part de l’estructura funcional d’una ciutat. Són la suma i la interacció d’aquestes dues estructures –la física i la funcional– les que identifiquen i fan única una ciutat. Un dels elements determinants per comprendre la funcionalitat d’una ciutat és analitzar la manera com ofereix serveis públics diversos als seus ciutadans. En les nostres ciutats, els equipaments són els espais col·lectius que les administracions i altres entitats públiques i privades ofereixen, i on s’acullen activitats diverses amb una dimensió cívica que dóna sentit i valor al fet urbà. L’avaluació del grau d’implantació, de distribució geogràfica, de proximitat i, en definitiva, de satisfacció en resposta a les necessitats que la ciutadania té dels serveis urbans i dels equipaments permetria desenvolupar un indicador útil per determinar, encara que parcialment, la qualitat d’una ciutat o d’un barri.

© Ariel Ramirez

Barcelona disposa d’una xarxa d’equipaments de proximitat que ha crescut d’una manera molt notable des de la recuperació dels ajuntaments democràtics. Durant les últimes dècades, el Consistori ha realitzat un gran esforç per dotar la ciutat d’una xarxa pública potent i estructurada d’equipaments que ofereixen serveis a la ciutadania en matèries com la salut, l’educació, la cultura, el lleure, l’esport, l’assistència social, l’abastiment d’aliments o la seguretat. ­Aquesta xarxa s’ha implantat sobre un model de clara descentralització sobre tots els barris, cercant com a objectius la proximitat als serveis públics, la diversitat d’usos i l’accessibilitat.

Equipaments


70

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 2 — Equipaments — Serveis per a la ciutadania, centres de la vida cívica i urbana

nials creats pel Museu d’Història de ­Barcelona: Vil·la Joana a Collserola, la Torre Baró a Nou Barris o les Bateries antiaèries al Turó de la ­Rovira, per esmentar-ne alguns. Els edificis públics també són referents pel que fa a la introducció d’estratègies urbanes que es volen implantar en tots els àmbits de la ciutat. En aquest cas, la voluntat d’introduir la natura en tots aquells espais disponibles o la necessitat de disminuir les dependències energètiques externes porten a convertir els equipaments, a part de les funcions de servei que ofereixen, en centres de producció energètica, de cara a arribar a l’autosuficiència, i en espais de renaturalització de la ciutat. El nou centre cívic Baró de Viver, per posar només un exemple, respon a aquestes estratègies urbanes i ha estat el primer equipament de Catalunya distingit amb la certificació Leed Platinum, que reconeix l’ús eficient de l’energia. Tot i la importància d’aquest model d’equipaments de proximitat distribuït, en una metròpoli com Barcelona existeixen i es projecten activitats urbanes i equipaments a escales de relació superiors que satisfan altres necessitats diferents de les d’un barri. Així, a la ciutat trobem equipaments metropolitans –aquells que, a causa de la seva gran dimensió o d’algun tret singular o específic, serveixen i acullen una població d’usuaris provinent de l’àmbit de tot el municipi o del territori metropolità– i equipaments i activitats de caire internacional i global –aquells que estan destinats a acollir esdeveniments internacionals, que reben usuaris d’arreu del món, o bé que es troben entre els més destacats i de més prestigi a nivell internacional en la seva categoria. Aquests equipaments tenen una gran capacitat d’atracció i influència sobre els seu voltant. A la primera categoria trobem la majoria d’universitats, hospitals o teatres, mentre que a la segona, equipaments com Mercabarna, la Fira, l’aeroport o la futura estació de la Sagrera. Si els equipaments de proximitat, com hem dit anteriorment, es troben repartits de manera gairebé isòtropa per tot el territori municipal, no és així amb els equipaments d’escales superiors. Els equipaments metropolitans tenen una presència força repartida i equilibrada, tot i que s’acumulen especialment a Ciutat Vella i al seu voltant, però perden presència significativa als extrems del Besòs i del Llobregat i són pràcticament inexistents als barris del nord de la ciutat. Respecte als equipaments interna-

cionals, cal destacar de forma general l’escàs nombre d’equipaments d’aquest tipus i la ­c lara asimetria existent en relació a la seva ­ubicació entre la zona nord i la zona centre-sud de la ciutat. En l’estratègia de futur de Barcelona, els equipaments metropolitans i internacionals es perfilen com a oportunitats amb gran potencial dinamitzador i catalitzador d’activitats en el territori, a causa dels grans fluxos de persones, de capital i d’activitat urbana que generen. L’elecció del seu emplaçament pot transformar radicalment un territori i introduir dinàmiques renovadores en entorns que necessiten un nou impuls. D’aquesta manera, si bé ubicar a Ciutat Vella més activitats d’aquesta escala pot amenaçar l’equilibri local, no és així en altres barris i municipis limítrofs a Barcelona, on la introducció d’equipaments de gran rellevància pot ser una gran oportunitat de millora i de trencament de dinàmiques estancades. Per tal de consolidar la idea de Barcelona com a metròpoli d’importància internacional, és fonamental plantejar la possibilitat de distribuir els nous equipaments de major rellevància per tot el territori metropolità.

Planta de l’illa d’equipaments del mercat del Guinardó, exemple d’acumulació i superposició d’usos per generar activitat i identitat de barri Autors BAYONA VALERO arquitectes associats + CANTALLOPS VICENTE arquitectes (Marta Bayona, Lluís Cantallops, Albert Valero i Marta Vicente) Col·laboradors Anna Albacete, Aleix Borrell, Raimon Camps, Marta del Rio, Jaume Gelabert, Sandra Yubero (arquitectura); Manel Fernández, Bernuz Fernández arquitectes (estructures), Narcís Armengol, ARCBCN Consultors i Enginyers associats (instal·lacions); Dídac Dalmau, Dalmau Morros Tècnics (pressupost); EPTISA (arquitectura tècnica) Operadors Districte d’Horta-Guinardó, Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), Catsalut i Conselleria de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, REGESA Situació Illa delimitada pels carrers passatge de Llívia, Teodor Llorente, Garrotxa i Oblit Programa Mercat municipal, supermercat, Centre d’Atenció Primària, residència, centre de dia, casal de joves i aparcament


73

Cruïlla del carrer de Sant Jordi amb el carrer de Velarde, 1943. Font: Arxiu Fotogràfic Municipal de Barcelona. Carrer de Sant Medir, 1935. Font: Arxiu Històric del Districte de Sants.

© Adrià Goula

El mercat forma part d’un barri amb llarga tradició comercial, que va impulsar un dels eixos comercials de gran dinamisme, pioners a la ciutat, agrupat entorn a la carretera de Sants.


75

La remodelació del mercat del Ninot ha buscat mantenir l’estructura integral de l’edifici i dotar-lo d’equipaments modernitzats. Ha renovat la pell de les façanes amb unes lamel·les d’inoxidable microperforat, ha alliberat les voreres a l’espai urbà, cosa que n’ha millorat l’accessibilitat, i ha creat un equipament en el nivell del subsòl. S’han alliberat espais a l’interior concentrant els nuclis de comunicació vertical i aprofitant el subsòl per crear-hi un aparcament de vehicles i de descàrrega de mercaderies. S’ha reorganitzat l’accés pel carrer de Mallorca creant una entrada a mig nivell, que facilita l’accessibilitat i afavoreix la visió interior de la planta de mercat i de la planta d’autoservei que està situada a la cota inferior. També s’han alliberat les voreres dels carrers a les cantonades gràcies a la intervenció en les parades exteriors. La planta de mercat, destinada a zona comercial, té una superfície de 4.026 metres quadrats; les plantes inferiors, que s’han creat per a l’autoservei, disposen de 2.881 metres quadrats; la planta destinada a aparcament en té 2.816, i la superfície de càrrega i descàrrega, 1.150.

Secció constructiva de la façana La nova façana consta d’una doble pell que tant serveix per controlar la incidència de la llum natural com per filtrar les visuals directes vers l’activitat interior.

+35.95

+34.575

P.A.+31.95


© Ariel Ramírez

81

L’antic jardí elevat de la Vil·la Florida ara s’estèn per sobre les cobertes de la nova biblioteca


86

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 2 — Equipaments — Projectes

Autors de la intervenció arquitectònica A + M Arquitectes (Tomàs Morató i Jaume Arderiu) Col·laboradors Bernuz Fernandez Arquitectes, SLP (estructura); IMOGEP, SA (instal·lacions) Projecte patrimonial i museogràfic Equip MUHBA

Operadors Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) Situació Carretera de l’Església, 104. Parc Natural de la Serra de Collserola. Sarrià-Sant Gervasi

Vil·la Joana. Casa Verdaguer de la Literatura L'antiga residència de la família Miralles, futura Casa Verdaguer, conserva pràcticament tots els trets de la seva façana original.

Planta segona

La restauració i rehabilitació de la Vil·la Joana per convertir-la en la Casa Verdaguer de Literatura, Ciutat i Natura és un projecte comú entre l’ICUB i el MUHBA, d’una banda, i el Consorci del Parc de Collserola, de l’altra, amb el suport de les societats i estudiosos vinculats a la figura de Verdaguer. El projecte té com a objectiu fer de la Vil·la Joana un espai alhora múltiple i unitari que permeti conèixer la relació entre patrimoni natural, urbà i cultural a través d’una mirada literària que se centra en la figura de Verdaguer.

Planta primera

Planta baixa

Façana principal

Es proposa mostrar-la a través de la figura del poeta que el 1902 va passar a la Vil·la Joana els seus darrers dies. La mateixa naturalesa de la casa, doncs, el seu dens pòsit com a espai patrimonial, la seva condició de síntesi significativa del món rural i el món urbà en els confins de la capital barcelonina, fan que aquest edifici sigui un emplaçament idoni per a aquesta funció. Així queda vinculada la qualitat especial de lloc de memòria verdagueriana amb el recordatori del valor col·lectiu de la paraula literària en el món contemporani –de què la literatura de Verdaguer ­mateix fa de testimoni.


104

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 2 — Equipaments — Projectes

Autors SUMO Arquitectes (Jordi Pagès, Marc Camallonga, Pasqual Bendicho), Yolanda Olmo Col·laboradors Manuel Arguijo y Asociados, SL (estructura); AIA Instal·lacions Arquitectòniques (instal·lacions); Q Estudi 29 (pressupost); Greenstorm (simulació energètica); Manel Colominas (paisatge) Operador Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIMSA) Usos Casal de gent gran, ludoteca infantil, casal de joves, centre cívic, sala polivalent, espai relacional Situació Carrer de Saragossa, 29-31. Sarrià-Sant Gervasi

Centre multifuncional Vil·la Urània

L’espai intermedi es distribueix en horitzontal i en vertical, i esdevé alhora un mecanisme de control energètic i el nou jardí vertical de la vil·la, que complementa l’existent.

Vil·la Urània és una casa amb jardí de principis del segle xx , i és el primer observatori astronòmic de Barcelona, des d’on va dur a terme les seves investigacions i descobriments Josep Comas i Solà, que la llegà a la ciutat. Avui dia s’ha convertit en un record del que era, en desús i al límit de les condicions mínimes necessàries per seguir existint, totalment asfixiada per la presència imponent de les altes mitgeres dels edificis veïns. El nou complex d’equipaments de Vil·la Urània és una construcció esvelta, de crugia estreta, adossada a la mitgera nord. A causa de la petita crugia, de la diversitat del programa (casal de gent gran, ludoteca infantil, centre cívic, casal de joves i preservació de la torre original amb un espai en memòria de l’astrònom Comas i Solà) i de la clara voluntat d’ampliar el jardí existent, l’edifici planteja una façana hivernacle. Es tracta d’un mecanisme de control energètic que permet la plantació d’espècies vegetals tot l’any, alhora que possibilita una gran disminució de la demanda energètica de l’edifici. És un espai tancat a l’hivern i obert a l’estiu, que allotja les circulacions verticals i horitzontals, així com espais de relació i de trobada.

Planta tercera

Planta baixa Casal de gent gran i accessos

Planta semisoterrani Sala d’actes


105

Autors Brullet-de Luna i Associats SLP (Manel Brullet i Alfonso de Luna) Col·laboradors Mitra G. Modarressi, David Casadevall; Manuel Arguijo y Asociados SL (estructura); Bortell-Brunés Enginyers SLP (instal·lacions); Enne-Gestión Activa de Proyectos (costos, control de qualitat i seguretat); Mª Concepción Iglesias Regueiro (sostenibilitat); PLAY-TIME (infografia) Operador Districte del’Eixample, Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIMSA) Usos Casal de gent gran, serveis per a entitats, serveis per a joves, sala d’actes/auditori Situació Carrer d’Ausiàs March, 60. Eixample

Centre multifuncional Transformadors

Planta 4

Secció longitudinal amb els diferents usos

La proposta per al nou edifici Transformadors es caracteritza per la voluntat de convertir-lo en un gran aparador. Des del carrer es veuran les activitats que els joves i la gent gran del barri realitzaran a totes les plantes de l’edifici, inclòs el soterrani. És per aquest motiu que proposem un edifici vidrat però protegit de la incidència directa del sol, amb una imatge seriosa i austera, a la vegada que modern i dinàmic. Un edifici atent a l’entorn immediat i a la posició que ocupa a l’illa. El programa està format per soterrani, planta baixa, altell i cinc plantes seguint els criteris establerts al concurs.


109

Espai urbà: l’ara i l’endemà de l’obra Maria Sisternas Tusell

© Adrià Goula

Directora de projectes d’Hàbitat Urbà

Barcelona és una ciutat mediterrània on l’espai públic és protagonista. Jo vaig néixer als mítics vuitanta, quan els primers ajuntaments democràtics feien de la necessitat, virtut. Amb pocs recursos, i amb molta perseverança, ­satisfeien les mancances llargament reivindicades durant la dictadura per les entitats veïnals. Hi ha ­diverses maneres d’explicar l’època dels vuitanta. D’una banda, va ser la dècada dels tècnics amb noms i cognoms que es van posar al capdavant del Departament de Projectes Urbans i que van proposar una nova metodologia per intervenir a la ciutat, que posava en valor les petites escales d’intervenció, l’acupuntura urbana, i que ante­posava els «plans als projectes». ­D’altra banda, va ser l’època dels col·lectius veïnals, des dels quals milers d’activistes anònims –llavors la Federació d’Associacions de ­Veïns i Veïnes de Barcelona tenia més de setanta mil socis– van exigir resoldre les deficiències flagrants que patien els barris després d’anys d’inanició en l’esfera pública. Segurament, la confluència de voluntats polítiques i moviments socials va identificar amb encert els llocs ­prioritaris d’intervenció, i de mica en mica es va anar posant al dia, amb excel·lència, la ciutat que vint anys més tard esdevindria lloc de pelegrinatge per a tots els dissenyadors urbans.

Arriba aleshores la dècada de les Olimpíades, i s’aborda la ciutat des de dos nous conceptes: la policentralitat (el que s’anomenen les «noves àrees urbanes») i la gran escala de les infraestructures. És l’època de les rondes, la racionalització del subsòl, els equipaments esportius o l’obertura al mar a través de la Vila Olímpica. S’esdevé un salt qualitatiu en les inversions –són operacions costosíssimes– i en la planificació –passen uns quants anys entre la concepció del projecte i l’execució de les obres. És l’època de les aranyes de trànsit i de la preocupació per la motorització excessiva de la ciutat, i és l’època en què arquitectes i enginyers treballen junts per racionalitzar els itineraris en cotxe i evitar el caos circulatori. Les infraestructures es projecten amb cura, amb qualitat formal, estructural i executiva, ­­tot i que s’hi obvia la dimensió més humana. En ple segle xxi , l’espai públic pensat des dels grans sistemes urbans (infraestructures viàries, autovies, cotxes), pivota cap a un espai urbà dissenyat a mida d’una mobilitat sostenible, amb unes inversions pressupostàries més repartides i equilibrades al si de tots els barris. Sobre la mateixa ciutat, es dissenyen projectes que miren d’atorgar el lloc just a cadascuna de les maneres de moure-s’hi (a peu, en bicicleta, en moto, en autobús o en cotxe) i d’aparcar-hi, atenent a les dimensions preexistents de cada eix de la ciutat. Conscient que el ­f utur passa pel transport no contaminant, públic o privat, la ciutat es transforma amb la voluntat de ser reversible, flexible i adaptable d’avui a molts anys. Un dels reptes més importants del segle xxi és el desenvolupament urbà sostenible. Barcelona es replanteja el seu futur des d’una perspectiva interdisciplinària que té en compte el territori com un actiu únic i finit, per generar oportunitats sense comprometre el llegat a les futures generacions: ha de ser un nucli atractor i exportador de talent, un accelerador de les

Espai urbà


110

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 3 — Espai urbà — Espai urbà: l’ara i l’endemà de l’obra

en bicicleta, però, pot voler dir conèixer els itineraris més còmodes o els menys utilitzats; de moment, per dimensionar millor cada racó de la ciutat, i en el futur per fins i tot predir-los.

partícules de la intel·ligència que connecti amb el món i atengui als canvis que planteja el futur. Barcelona ha d’esdevenir una ciutat que trenqui barreres, que ofereixi el millor espai públic, habitatge i transport per viure, treballar i, sobretot, innovar, per afrontar amb solvència els reptes del futur.

D’aquesta manera, el procés de transformació esdevé una etapa efímera de la història de la ciutat, que es concep com una entitat oberta i canviant que no s’atura mai. En aquesta concepció és fonamental, d’una banda, la «gestió del mentrestant», el comportament de totes les etapes de la transformació, des de l’inici de les obres fins a la posada en marxa, i de l’altra, la preocupació perquè cap espai no decaigui o es marginalitzi per l’entrada en servei d’una nova realitat urbana.

Des de fa anys, el territori de Barcelona està pràcticament reblert. La regeneració es fa des de dins: rehabilitant, suturant o construint nous espais dins dels límits de la ciutat existent. La transformació de la ciutat s’entén des d’un punt de vista integral segons el qual es tenen en compte, més enllà del «projecte», totes les dimensions del fet urbà: la generació d’oportunitats, l’habitabilitat, el disseny a mida de les persones, la hiperconnectivitat, l’autosuficiència energètica o la resiliència urbana. L’hàbitat urbà es reinventa com a procés, transcendeix l’obra enllestida i té per objectiu «l’endemà de l’obra». Una vegada finalitzada la transformació, segueix aprenent del procés, es fixa en la manera com s’utilitzen els espais creats, dóna serveis, xarxa i connexió, i recull informació de tot allò que passa en aquell nou espai urbà. Aquí entren en joc les noves tecnologies, les dades obtingudes en temps real i les solucions smart. L’espai urbà esdevé un espai de treball –equipat amb Wi-Fi–, un lloc de producció i d’intercanvi d’informació; alhora, esdevé una plataforma de dades des d’on es fa possible analitzar en temps real com ens movem, on ens aturem i quin model de consum tenim. Posar al servei de tots els ciutadans el volum de dades que generem entre tots, en temps real, és un dels reptes dels propers anys. Més enllà de la revolució tecnològica, la sensorització de l’espai urbà i la tecnologia aplicada allà on no arriben els serveis municipals són una manera de democratitzar el coneixement respecte de la manera com vivim a la ciutat, de la forma més objectiva i transparent possible. Cal transcendir la intuïció. Gràcies a la tecnologia, avui podem obtenir en temps real dades sobre la manera com la gent utilitza l’espai públic, i per tant podem avaluar quins llocs funcionen més bé i per què. Això, que tradicionalment s’ha fet només en l’àmbit del trànsit de vehicles, ha permès operacions tan complexes com l’enderroc de l’anella de Glòries: a través de microsimulacions a petita escala, s’han pogut ajustar mil·limètricament les fases semafòriques, els espais de retenció o les freqüències del tramvia. Traslladat als moviments a peu i

Sessions d’implicació ciutadana

A més, la transformació de l’hàbitat urbà s’entén com una competència que va més enllà de les disciplines tècniques o de les visions polítiques, i que té en compte el caràcter protagonista de la ciutadania, cada vegada més diversa. El consens, que sorgeix gràcies a les diverses formes d’implicació ciutadana, s’assoleix a partir de l’exposició raonada de les diverses aspiracions de tots els actors implicats en la transformació del territori. Així doncs, l’hàbitat urbà es transforma gràcies a una implicació ciutadana proactiva, que proposa, que opina amb coneixement de causa, que és diversa i que se sobreposa als interessos estrictament personals. Saber quins són els millors moments per cridar a la participació, planificar-los i organitzar-los amb solvència permet generar espais deliberatius, que és el que fa que la participació sigui molt més que una mera agregació d’opinions i d’interessos personals. En definitiva, en un temps en què ja ningú no qüestiona la implicació ciutadana, el que cal és vetllar perquè sigui al més eficaç possible. La redacció dels projectes de transformació de l’espai públic no serà mai més lineal, i no es farà en un sol despatx: a partir d’ara, serà fruit d’un treball d’intel·ligència col·lectiva que, de manera operativa, busca la millor manera de donar resposta a les aspiracions de tots els actors i satisfà les demandes dels tècnics que hi aporten la visió, d’aquells que l’hauran de construir i de tots aquells que l’hauran de mantenir. Les sessions de treball, les deliberacions i les solucions consensuades requereixen rigor i paciència per arribar a l’excel·lència. La formació dels professionals que es dediquen al disseny de l’espai públic esdevindrà, per tant, cada vegada més transversal, i seran fonamentals les aptituds negociadores i de conciliació.


© Adrià Goula

111

Per desesperació d’alguns professionals, que viuen amb dolor la mutació de les «seves» propostes, els projectes s’enriqueixen i es depuren en processos que s’allarguen en el temps. Moltes vegades, entre la visió general, l’aportació dels mateixos departaments de l’Ajuntament, les propostes dels equips redactors i les aportacions d’entitats cíviques o veïnals, s’altera el procés de redacció del projecte. Més que mai, l’Administració ha d’actuar com a garant de l’equilibri entre ambició, eficàcia del procés, diversitat d’usuaris, funcionalitat i adaptabilitat. Del 2011 al 2015 s’han dut a terme petites i grans intervencions. Les anomenades microurbanitzacions sorgeixen de la necessitat d’actuar de manera àgil sobre solars en desús o que estan a l’espera que s’hi construeixin equipaments en un futur temporal allunyat. És una manera d’endreçar retalls de sòl públic en àmbits que, altrament, haurien quedat tancats fins al moment en què es desencallés la inversió per fer-hi l’obra definitiva. Durant aquest mandat es deuen haver fet trenta actuacions, que suposen una superfície de 7,5 hectàrees, amb una inversió total d’obra que ascendeix als 2,27 milions d’euros de pressupost d’execució per contracte (PEC). Com que es tracta d’actuacions que milloren el present i que tenen una data de caducitat no gaire llunyana, el cost de les urbanitzacions ha estat d’uns 45 euros per

Plaça de la Gal·la Placidia Autora Mar Escala i Estruch Coordinació Departament de Projectes Urbans (Adolf Creus) Operador Districte de Gràcia, Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIMSA)

metre quadrat, una desena part del cost d’una urbanització definitiva. Els projectistes han fet una tasca immensa per convertir els solars en llocs on hi pugui haver activitat espontàniament. La renaturalització, l’eficiència energètica i l’estalvi en el mobiliari urbà han contribuït a fer de la necessitat, virtut. Amb molt poc s’han obert espais clau per al gaudi dels veïns, que de mica en mica s’han anat apropiant dels espais. Fent un salt qualitatiu, el Pla de Buits Urbans amb Implicació Territorial i Social (Pla BUITS) va més enllà i té l’objectiu de dinamitzar terrenys de la ciutat de Barcelona en desús cedint-los a entitats públiques o privades sense ànim de lucre, de tal manera que s’afavoreix la implicació de la societat civil en la regeneració i dinamització del teixit urbà. En aquests moments hi ha dotze emplaçaments a ple funcionament, i ja s’han publicat les bases del concurs per a la segona fase del pla. La superfície total dels solars de la primera fase equival a unes 0,8 hectàrees, i a la segona fase es proposen emplaçaments que sumen fins a 1,6 hectàrees. Fent un salt d’escala, durant aquest mandat s’han dut a terme nombrosíssimes intervencions d’escala intermèdia en tots els districtes de la ciutat: la remodelació dels jardins de les Tres Xemeneies, la reurbanització de la ­p laça


112

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 3 — Espai urbà — Espai urbà: l’ara i l’endemà de l’obra

Els projectes de gran escala, com el del passeig de Sants (sobre el calaix que cobreix les vies ferroviàries), el del Paral·lel, el de les Glòries, el de la Gardunya, el del passeig de Sant Joan o la reforma de la Diagonal, han concentrat molts esforços. Per primera vegada des de feia molts anys, el Departament de Projectes Urbans ha recuperat el lideratge de la transformació de l’espai públic. L’equip s’ha fet càrrec directament de la redacció dels projectes més complexos i ha dirigit la resta d’actuacions de la ciutat. La tasca faraònica de donar directrius, encoratjar i donar suport a tots els col· laboradors interns i externs, malgrat que hagi estat extenuant en algunes ocasions, ha resultat molt satisfactòria, i ha encetat un procés que no té marxa enrere. El resultat és palpable, i suposa un salt endavant en la concepció de l’espai urbà com a essència de la ciutat oberta. Finalment, cal fer esment de la nova organització. L’estructura executiva de tots els departaments de l’Ajuntament que estan directament relacionats amb la transformació urbana de la ciutat es reordenen sota el paraigües d’Hàbitat Urbà: Habitatge, Energies i Infraestructures, Medi Ambient i Serveis Urbans, i Urbanisme i Xarxes. Per la seva banda, les empreses municipals especialitzades treballen de manera coordinada per dur a terme projectes transversals. La Direcció de Projectes és un instrument transformador per assolir els objectius d’Hàbitat Urbà, que capitalitza el coneixement i l’experiència dels que fa més de trenta anys que participen en la configuració de la ciutat. Alhora, es complementa amb col·laboracions d’arquitectes més joves, que hi aporten una mirada fresca i la vivència d’haver crescut en una ciutat ja transformada, que valora el seu espai urbà com cap altra ciutat del món.

© Adrià Goula

del Centre, el final de l’avinguda de Tarradellas, els nous interiors d’illa o el carrer de Sant Gervasi de Cassoles són una petita mostra de la tasca immensa que s’ha dut a terme en cada racó de la ciutat. Intervenir a tots aquests llocs simultàniament, redactar els projectes, coordinar les obres i vetllar pel seu manteniment no hauria estat possible si no s’haguessin tingut clars uns principis comuns. Tots els col· laboradors han entomat el repte de fer la ciutat més productiva, de treballar des de l’escala de les persones, amb la voluntat d’assolir la màxima eficiència energètica i sense perdre l’essència del procés transformador de la ciutat.

Rambla de Sants

Nova urbanització del carrer d’Antoni de Capmany Direcció del projecte Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIMSA) (Angel Sánchez, Ignasi de Moner i Carles Teixidó). Autors del projecte bàsic i de la coordinació del projecte executiu Sergi Godia i Ana Molino Roca Autors del projecte executiu ESTEYCO (Carlos García Acón i Andreu Estany) Col·laboradors Juan Antonio Muñoz, Roger Besora, Jordi Morelló, Miguel Bañares i Arnau Teruel Operador Direcció de Projectes Urbans d’Hàbitat Urbà, Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIMSA) Situació Sants-Montjuïc

La columna vertebral del barri de Sants ha estat, històricament, la carretera de Sants, un dels carrers més llargs de Barcelona que uneix la plaça d’Espanya amb l’Hospitalet de Llobregat. El barri es va desenvolupar a través d’aquest carrer donant l’esquena a les vies ferroviàries que han estat, des de sempre, una fractura urbana per al barri. L’arribada del tren d’alta velocitat ha comportat el cobriment de les vies i ha possibilitat la construcció d’una rambla enjardinada elevada sobre el mateix calaix que les cobreix, des de la plaça de Sants fins al carrer de la Riera Blanca. Es genera així un nou espai lliure, públic i verd que preveu aconseguir la regeneració de la zona, proporcionant nous usos cívics i restablint la connexió entre la part nord i la part sud del barri. Els estudis sociològics mostren com, abans de l’inici de les obres, es realitzaven pocs moviments transversals pel calaix. Gràcies al parc atalussat i a l’obertura del carrer d’Antoni de Campany, les connexions a peu entre el carrer de Burgos, el mercat i l’escola Cavall Bernat es fan més còmodament i de manera més segura. La primera fase, ja finalitzada, ha consistit en la urbanització del carrer d’Antoni de Capmany, que discorre paral·lelament a les vies pel costat de muntanya, a cota inferior, per convertir-lo en un carrer de plataforma única amb prioritat per als vianants, la transformació dels espais annexos a la coberta al costat de muntanya i la remodelació d’alguns passos inferiors. La segona fase, encara en procés, consisteix en la urbanització i dotació d’usos cívics de la coberta de 700 metres de llargada i d’entre 25 i 50 metres d’amplada i la remodelació dels espais annexos a la coberta, pel costat de mar i la placeta de Ramon Torres Casanova que, mitjançant rampes, talussos vegetals, escales i accessos mecanitzats, facilitarà la connectivitat a banda i banda de les vies a cota superior. L’actuació preveu zones verdes i d’estada amb pèrgoles per albergar activitats puntuals, zones de jocs infantils, recorreguts esportius i circuits per a la gent gran, bars amb terrasses, quioscos, serveis públics i mobiliari urbà, entre d’altres. La tercera i última fase consistirà a resoldre els elements del costat de mar que, pel fet de comportar afectacions urbanístiques, es preveu que es dugui a terme a mitjà i llarg termini.


114

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 3 — Espai urbà — Espai urbà: l’ara i l’endemà de l’obra

Reurbanització d’eixos cívics

7,50 - 8,00

Avinguda del Paral·lel

10,00

3,80 aprox 40,00

7,50 - 8,00

10,00

> p. 306

Superfície àmbit intervenció: 73.744 m 2 Superfície total per a vianants: 14.691 m 2 Superfície guanyada per a vianants: 8.269 m 2

variable

6,8

Passeig de Sant Joan Tram entre la Gran Via i l’avinguda Diagonal Superfície àmbit intervenció: 34.527 m 2 Superfície total per a vianants: 21.986 m 2 Superfície guanyada per a vianants: 4.275 m 2

4,5

> p. 162

6,25

4,00 aprox 40,00

6,25

4,5

6,8

variable


115

7,00 - 7,50

6,70

Avinguda Diagonal

3,00

15,60 aprox 50,00

3,00

6,70

7,00 - 7,50

> p. 222

Tram entre la plaça de Francesc Macià i el passeig de Gràcia. Superfície àmbit intervenció: 57.461 m 2 Superfície total per a vianants: 24.756 m2 Superfície guanyada per a vianants: 5.480 m 2

10,50 - 11,00

6,00

Passeig de Gràcia

> p. 224

Tram entre la Gran Via i la Diagonal Superfície àmbit intervenció: 46.597 m 2 Superfície total per a vianants: 46.597 m 2 Superfície guanyada per a vianants: 9.549 m 2

4,50

18,00 aprox 60,00

6,50

4,50

10,50 - 11,00


121

Microrubanització al carrer de Benavent

© Adrià Goula

Microurbanització a la plaça de Sarrià


122

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 3 — Espai urbà

© Dani Codina

— La implicació ciutadana en l’hàbitat urbà

Projecte BioBui(L)t al carrer de Montalegre, un dels espais del Pla Buits


123

La implicació ciutadana en l’hàbitat urbà

Laia Torras Sagristà Responsable de participació d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona

A Barcelona, impulsar amb èxit grans transformacions urbanes sense comptar amb la participació dels principals agents socials implicats és impensable. La pregunta no és si hi ha d’haver o no participació ciutadana –perquè segur que n’hi haurà d’alguna manera–, sinó com ha de ser aquesta participació per aconseguir projectes millors i més viables per a la ciutat i per als seus ciutadans. La major part de plans i projectes relacionats amb l’hàbitat urbà han incorporat, en els seus processos de disseny i concreció, la participació de les principals entitats implicades i, en molts casos, directament del veïnat interessat. Agafant formes diverses –consells, comissions de seguiment, taules de treball, jornades o tallers–, l’estratègia participativa ha tingut dos objectius principals: establir espais d’implicació ciutadana útils i enriquidors des de l’inici dels projectes i aconseguir una participació plural i oberta. Per fer un projecte sòlid i portar-lo a bon port, no només es necessita un equip tècnic competent, plànols, estudis topogràfics o indicacions sobre les infraestructures en el subsòl: també és imprescindible conèixer, interpretar i donar resposta als problemes percebuts, a les necessitats, a les aspiracions i a l’experiència quotidiana del veïnat. Incorporar el coneixement pràctic i contextual de les entitats i de la ciutadania des del moment en què es comença a plantejar un projecte i tenir-lo present quan es fixen els criteris –és a dir, establir espais d’implicació ciutadana des de l’inici– segurament fa una mica més complex el procés de desenvolupament de plans i projectes, però també el fa més ric, en minimitza els errors i n’afavoreix la viabilitat.

En el cas del projecte de les Portes de Collserola, per exemple, la participació d’entitats i veïnat es va afavorir des del moment del concurs d’idees, en què es van organitzar uns tallers d’implicació ciutadana quan les opinions i el coneixement transmès pels participants encara tenia temps de ser interioritzat i recollit en les propostes dels equips concursants. També en el cas del carrer de Pere IV, l’elaboració dels criteris d’intervenció es va fer amb la participació de les principals entitats de l’àmbit –mitjançant entrevistes i reunions de treball– i de tot el veïnat –a través d’unes jornades. Al barri de Can Peguera, finalment, es va fer un llarg procés d’estudi i de propostes, sempre sota el guiatge del seu teixit social, que ha acabat amb la protecció urbanística del barri, fins aleshores amenaçat. Així mateix, si l’objectiu és fer millors projectes, com més entitats i veïns donin la seva opinió, com més veus siguin incloses en el debat, com­m és plural i obert sigui l’espai de participació, més ric serà el resultat. A Barcelona hi ha una llarga tradició de processos de concertació veïnal, on les associacions de veïns i veïnes han estat sovint els únics interlocutors. En els processos d’implicació impulsats en els últims anys, s’ha reconegut sense embuts la legitimitat i la trajectòria de les associacions veïnals, i a la vegada s’ha fet un esforç per incloure altres agents socials que poguessin enriquir les visions i fer-les més complexes, tant en trobades presencials com a través de les tecnologies, amb els projectes de govern obert. Aquesta aposta ha obligat a experimentar nous formats, organitzativament més complexos que una ­reunió de deu persones, per assegurar espais en què tothom pugui expressar les seves opi­ nions, on hi hagi temps per a una certa deliberació i contrast de punts de vista. Així, en un procés tan llarg com el de la plaça de les Glòries, més enllà de les comissions de seguiment amb els agents tradicionalment més implicats, s’han organitzat tres jornades obertes a totes les entitats i persones que ho han volgut, en ocasió del concurs del projecte del futur parc. En el procés també difícil de la cobertura de les vies de Sants, s’ha compaginat el format de comissió de seguiment, més restringit als principals agents implicats, amb jornades, visites i altres espais oberts a totes les entitats i al veïnat de l’entorn. En el cas del ­barri de Vallcarca, s’ha optat per iniciar el procés d’implicació ciutadana amb unes jornades


124

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 3 — Espai urbà — La implicació ciutadana en l’hàbitat urbà

obertes a tot el veïnat, en què s’han establert els principals criteris d’una futura modificació del planejament del barri, que recullen i inte· gren la diversitat de visions existents. Però aconseguir projectes millors i més via· bles també requereix, de vegades, una col· laboració entre l’Administració i la ciutadania que va més enllà de compartir espais de debat i treball com els que mencionàvem més amunt. Hi ha plans o projectes que només són possi· bles si els agents treballen braç a braç també en la seva execució, si es desenvolupen corespon· sablement. En aquest cas, a més d’incorporar la visió de les entitats i la ciutadania, es compar· teix la responsabilitat en la gestió del projecte, que no seria viable sense aquesta implicació. Un projecte que ha fomentat les dues ­formes d’implicació de la ciutadania que descrivim en aquest article són les superilles. En el marc del programa de superilles, entitats i ciutada· nia participen en la definició de les accions a emprendre mitjançant tallers, però també es responsabilitzen i impulsen autònomament algunes d’aquestes accions. Un altre exem· ple de projecte que només és possible en col· laboració és el Pla BUITS, que proposa una manera complementària de gestió de l’espai públic a la ciutat que es basa a compartir la responsabilitat amb les entitats sense ànim de lucre per donar valor social i comunitari a es· pais temporalment en desús. Finalment, tam· bé és imprescindible, per aconseguir una millo·

Jornades de participació obertes a tota la ciutadania

ra de la sostenibilitat de la ciutat, la implicació de les escoles, les empreses i sindicats, els comerços, les universitats i col·legis profes· sionals, i les entitats socials que treballen ca· dascú des del seu àmbit i responsabilitat per acomplir els objectius del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat renovat l’any 2012. Durant els últims quatre anys, s’han celebrat al voltant de quatre-centes reunions de tre· ball o de seguiment dels plans i projectes rela· cionats amb l’hàbitat urbà a escala de ciutat. S’han o­ rganitzat una cinquantena de jornades o tallers de participació oberts a tota la ciuta· dania. En total, prop de set-centes entitats so· cials s’han implicat en el desenvolupament dels plans i projectes, participant ja sigui en la defi· nició i seguiment o en la seva execució. Un gran esforç tècnic, polític i social per aconseguir plans i projectes millors i més viables per a tots.

«Durant els últims quatre anys, s’han celebrat al voltant de quatre-centes reunions de treball o de seguiment dels plans i projectes relacionats amb l’hàbitat urbà a escala de ciutat.»


Š Dani Codina

125

Espai Germanetes, al carrer del Consell de Cent amb el carrer de Viladomat


126

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 3 — Espai urbà — La implicació ciutadana en l’hàbitat urbà


127

Plànol de la implicació ciutadana 2011–2014 Plans, projectes i línies de treball amb implicació ciutadana, amb el nom de les 696 entitats que han participat en el desenvolupament de projectes d’Hàbitat Urbà

Portes de Collserola Glòries La Sagrera La Satalia Montjuïc Casc antic de Sant Andreu Pla buits Cobriment de Sants Can Peguera Tres Turons Paral·lel Pere IV La Rambla - Pla COR Superilles de l’Esquerra de l’Eixample Superilles de la Maternitat i St Ramon Superilles de Sants i d’Hostafrancs Superilles del Poblenou Torre Baró Balmes Diagonal Front marítim Les Planes Plaça de Sóller Port Vell Ronda de Dalt - Horta Sagrada Família Vallcarca Plaça de Botticelli


© Adrià Goula

129

plicant els agents socials en la seva regeneració i dinamit· zació. El pla dóna un ús provi· sional que ajuda a recuperar, adequar i potenciar aquests espais com a punts de convi· vència del barri. El Pla Buits Urbans amb Im· plicació Territorial i Social (BUITS) és una iniciativa pione· ra a la ciutat de Barcelona que s’ha posat en marxa per afavo· rir la implicació de la societat civil en la definició, instal·lació i gestió de diferents projec·

tes en solars en desús i en els quals no es preveu construir o no se n’ha definit un ús defi· nitiu a curt termini. En el marc d’aquest pla, l’any 2013 es va convocar un concurs per tal que entitats públiques o priva· des sense ànim de lucre pro· posin activitats i usos tempo· rals a dinou emplaçaments distribuïts pels diferents dis· trictes de la ciutat. Trenta associacions de ve· ïns, fundacions i altres enti· tats sense ànim de lucre van

presentar un total de quaran· ta-dos projectes per gestionar i donar un ús temporal als so· lars municipals en desús que l’Ajuntament havia posat a la seva disposició. Després de la selecció feta per una comis· sió d’avaluació formada per ­l’Administració i entitats de se· gon grau de la ciutat, finalment van ser dotze els espais cedits a entitats. Molts dels projectes que s’es· tan desenvolupant són horts urbans, de caire ­comunitari

o dedicats a persones amb risc d’exclusió social. Però també hi ha un aparcament vigilat de bi· cicletes per inserir laboralment joves en risc, un projecte d’ar· quitectura sostenible, un men· jador social, i d’altres. L’any 2015 s’ha convocat la se· gona edició del concurs, mitjan· çant el qual es posa a disposició de les entitats de la ciutat onze nous emplaçaments.


131

© Dani Codina

BioBui(L)t, al carrer Montalegre, és un espai de trobada i intercanvi obert de vivència i experiència col·lectiva per al foment del bé comú.


132

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 3 — Espai urbà — Ordenança de terrasses

Ordenança de terrasses

Operador Direcció de Serveis de Llicències i Inspeccions (DSLI)

Als darrers anys s’ha pro· duït un increment de la de· manda d’utilització de l’espai públic de la ciutat com a ter· rasses per part dels establi· ments de restauració. El resul· tat d’aquesta situació ha estat un augment considerable tant del nombre de llicències sol· licitades com de l’ocupació real de l’espai públic. L’1 de gener del 2014 va en· trar en vigor l’Ordenança de Terrasses de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu de simplificar un marc norma·

Els principals canvis que ha introduït la nova normativa se centren en la regulació i uni· formitat dels paràmetres, l’obligació d’una perfecta deli· mitació, la inclusió d’elements essencialment desmuntables, la definició d’un mòdul bàsic i un de reduït, l’establiment d’un horari homogeni per a tota la ciutat i la delimitació de dis· tàncies mínimes que han de quedar lliures a la vorera, que en cap cas serà inferior al 50% de l’amplada total.

Implantació correcta segons la nova ordenança

Implantació incorrecta segons la nova ordenança

tiu dispers, que fins alesho· res comptava amb un total de disset normatives, i d’afavorir l’equilibri entre els usos de les terrasses i els usos col·lectius de l’espai públic. La voluntat de l’ordenança és, en primer lloc, garantir la qualitat dels espais per a ciutadans i veïns i, en segon lloc, donar suport a l’activitat econòmica dels sec· tors de restauració, en un in· tent d’homogeneïtzar la quali· tat de les terrasses de tota la ciutat.


138

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 3 — Espai urbà — Superilles: una proposta per reinventar l’espai públic


139

Les sis superilles pilot Superilla pilot de les Corts Barri de la Maternitat i Sant Ramon És la superilla pilot amb la den· sitat residencial més elevada (524 habitatges per hectàrea) i una població d’11.000 habi· tants. Els principals espais de relació són els jardins de Ba· cardí i els jardins de Josep Go· day i Casals. Es va escollir com a primer àmbit pilot ­arran de l’anàlisi prèvia realitzada en tot el districte (Proposta de Supe· rilles al Districte de les Corts 2013), i actualment ja està en procés d’implantació, des· prés d’haver-se completat la diagnosi per part de l’Agèn· cia d’Ecologia Urbana. Les pri· meres actuacions previstes en aquest àmbit són la transfor· mació de la cruïlla de la ram· bla del Brasil amb la travesse· ra de les Corts en una cruïlla intel·ligent, l’execució de dues microurbanitzacions al carrer de Benavent i a l’aparcament adjacent i, a llarg termini, l’apli· cació d’energies renovables en mitgeres i conjunts d’habi· tatges. El factor clau en aquest àmbit són els programes d’in· clusió social que es porten des del Districte i que prenen relle· vància pel component social que hi ha en aquest barri. Superilla pilot de la plaça de les Glòries Barris de la Sagrada Família i del Fort Pienc, al districte de l’Eixample, i barris del Clot i del Parc i la Llacuna, al districte de Sant Martí Representa un dels projec· tes de ciutat més rellevants d’aquest mandat i respon a l’encaix del nou espai d’esta· da dins d’un teixit urbà de tipus Eixample. En aquest cas, els

factors clau recauen en l’orde· nació del verd urbà, la funcio· nalitat de la mobilitat i la revi· talització, que milloraran amb la transformació de la plaça de les Glòries. Aquest espai s’ha seleccionat com a pilot per al Programa de Superilles perquè es pretén que esdevingui una superilla emblemàtica, que tin· drà com a eixos vertebradors el canvi en el model de mobili· tat i la implicació ciutadana en l’apropiació dels espais públics durant les obres. Superilla pilot de Sant Martí Barri del Poblenou Amb una superfície de 16 hec· tàrees, de les quals la meitat són espai públic, i una densi· tat residencial de 348 habi· tatges per hectàrea, aquest àmbit representa una zona que anys enrere ja va comen· çar un procés de revitalització, factor clau per a la consolida· ció d’un barri sostenible. Con· té en el seu interior carrers ja pacificats que funcionen com a eixos cívics, com la rambla del Poblenou, el carrer de Ma· rià Aguiló i el camí Antic de Va· lència, i espais de relació, com el jardí de Xavier Benguerel i la plaça de Josep Maria Huertas Claveria. Dins d’aquest barri es preveu la transformació d’una part de l’eix de Pere IV, que ha de modificar la mobilitat i in· crementar l’espai per a via· nants i bicicletes. Superilla pilot de l’Eixample Barris de l’Antiga i la Nova Esquerra de l’Eixample És l’àmbit pilot més poblat, amb 26.000 habitants, i el més dinàmic econòmicament, amb 985 activitats. Inclou el recinte de l’Escola Industrial, l’Hospital Clínic i el mercat del Ninot com a pols de generació d’activitat,

i com a principals espais de re· lació té els jardins de Montser· rat, els espais interiors de l’Es· cola Industrial, els jardins del Doctor Duran i Reynals i els patis dels interiors d’illa dels jardins de Maria Mercè Marçal, jardins d’Elena Maseras i jar· dins d’Ermessenda de Carcas· sona. Tot i la presència d’es· pais públics de relació, és el cas de més densitat de pobla· ció i té un grau de diversitat ­urbana molt elevat. Els factors clau d’aquest àmbit pilot són la creació de nous espais d’esta· da dins del teixit urbà. La dis· minució de les afectacions de les xarxes de mobilitat, com el soroll i la contaminació, permet alliberar cruïlles de carrers que esdevenen indrets d’encontre i de relació. Superilla pilot de Sants-Montjuïc Barris de Sants i Hostafrancs Amb alguns carrers ja pacifi· cats i una activitat en planta baixa que vol regenerar-se i re· forçar-se a través d’interven· cions puntuals a l’espai públic, és un àmbit amb edificació ­residencial de densitat mitja· na i un parc d’habitatges rela· tivament antic, però que té una alta intensitat associativa i una activitat econòmica molt dinà· mica basada en el petit i mitjà comerç de tipus generalment local. Representa un àmbit on anteriorment ja s’han fet di· verses actuacions de millora a l’espai públic, i es caracterit· za per la presència del parc de l’Espanya Industrial i l’eix co· mercial de la Creu Coberta. Els principals reptes són acon· seguir que la centralitat de l’es· tació de Sants irradiï la seva influència pels espais pacifi· cats de l’àmbit, de manera que es reforcin les connexions i les ­relacions amb els elements lo· cals preexistents.

Superilla pilot del parc de Joan Miró Barri de la nova Esquerra de l’Eixample Amb una estructura urbana de teixit d’illa tancada típica de l’Eixample i una població enve· llida rellevant, és un àmbit amb un teixit participatiu i associa· tiu consolidat, amb la presèn· cia d’abundants activitats lúdi· ques, recreatives i esportives i pols d’atracció importants com el centre comercial Are· nas. Es caracteritza per la im· portant infraestructura de verd urbà que el configura, com el Parc de Joan Miró, el principal espai verd d’estada que ocupa un 17% de la superfície total de la superilla i forma part del cor· redor verd que transcorre des de Montjuïc fins a Collserola. Altres espais verds de relació importants en aquest àmbit són els jardins recuperats als patis interiors d’illa. El principal repte consisteix a reorganit· zar la mobilitat urbana, en de· triment del vehicle privat, que actualment ocupa el 47% de l’espai públic, de manera que la jerarquia i l’especialització dels carrers permeti la millora de la qualitat de l’espai urbà priorit· zant les mobilitats públiques i sostenibles.

Els sis objectius de les superilles 1. Mobilitat més sostenible 2. Revitalització de l’espai públic 3. Foment de la biodiversitat i el verd urbà 4. Foment del teixit social urbà i la cohesió social 5. Foment de l’autosuficiència en l’ús dels recursos 6. Integració dels processos de governança


141

Nous reptes de la mobilitat urbana

Adrià Gomila Civit

Director de Serveis de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona

En una ciutat, les polítiques de mobilitat, de transport i de construcció de grans infraestructures estan estretament entrellaçades amb la seva xarxa de carrers. La manera de moure’s de la ciutadania determina en gran mesura la forma que pren l’espai públic d’una ciutat. La irrupció dels vehicles motoritzats va ­canviar completament els hàbits i el paisatge urbà. El disseny de la ciutat per facilitar-hi la circulació i l’aparcament d’automòbils es va fer en detriment d’altres usos i funcions urbanes: es van perdre llocs de passeig i espais de trobada i de joc. La distribució de la secció dels carrers es va decantar per facilitar els fluxos de les mobilitats ràpides, i va ser així com, mentre creixia l’ample de les calçades i dels espais d’aparcament, disminuïa l’espai de les voreres. Des de fa dècades, Barcelona és reconeguda arreu per haver aconseguit transformar la ciutat i els seus barris des dels seus espais públics. I en gran part, el canvi es va produir gràcies a una política de construcció de nous aparcaments públics que permetia una progressiva desaparició dels vehicles que ocupaven quantitats importants de la superfície de places, carrers i avingudes. Tot i això, encara en l’actualitat persisteix una situació d’excessiva cessió d’espai al vehicle privat. En el marc de les noves polítiques de mobilitat, que suposen un salt qualitatiu respecte a les anteriors, s’ha elaborat el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) 2013-2018, amb els objectius estratègics de donar més protagonisme a ­vianants i ciclistes, fomentar l’ús del transport públic, reduir l’ús del vehicle privat i avançar cap a un model de mobilitat col·lectiu més sostenible, eficient, segur, saludable i equitatiu.

© Adrià Goula

La mobilitat a peu

Mobilitat

A moltes ciutats, desplaçar-se a peu o en combinació amb el transport públic pot ser la forma més ràpida i eficient de moure’s, tenint en compte les situacions de congestió del trànsit que s’hi solen produir. Les ciutats denses i compactes com Barcelona es caracteritzen per una concentració i barreja d’activitats i funcions urbanes en una gran part dels seus teixits edificats. Aquest fet afavoreix en gran mesura que els desplaçaments es realitzin a peu.


© Adrià Goula

143

La mobilitat en bicicleta La utilització de la bicicleta com a mitjà de desplaçament a les ciutats té un paper destacat, ja que constitueix una de les alternatives més adequades i sostenibles per a la mobilitat urbana. La bicicleta és un vehicle pràctic que proporciona un alt grau d’autonomia i mobilitat. És saludable, fàcil d’aparcar, econòmica, silenciosa, ocupa poc espai i és combinable amb altres mitjans de transport, facilita un contacte estret amb la ciutat i, a més, no contamina. És, després de la mobilitat a peu, el mitjà de desplaçament més integrador i, sens dubte, el mitjà de transport urbà energèticament més eficient. A més a més, s’ha demostrat que és la més ràpida per als desplaçaments urbans de porta a porta de menys de 5 quilòmetres, que solen correspondre a la major part dels trajectes urbans. La transformació cap a un model de mobilitat urbana més sostenible implica la integració de la bicicleta com un mitjà més de transport urbà i la seva incorporació al ventall d’alternatives que els ciutadans tenen al seu abast a l’hora de desplaçar-se en els seus trajectes quotidians. Més enllà de la seva vessant lúdica

Carril bici al pont del carrer de la Marina, projectat per l’arquitecte Daniel Mòdol

«La transformació cap a un model de mobilitat urbana més sostenible implica la integració de la bicicleta com un mitjà més de transport urbà.»

o esportiva, es tracta de garantir propostes dirigides a incentivar l’ús quotidià de la bicicleta. Malgrat les potencialitats que presenta la bicicleta i els esforços que s’han realitzat fins al moment, la xarxa per a bicicletes encara té camí per recórrer per adaptar-se cada vegada més a les necessitats reals de mobilitat dels ciutadans. Barcelona disposava l’any 2011 de 181,5 quilòmetres de carrils bici, cosa que representava que el 13,5% de la longitud del conjunt de carrers de la ciutat acollia un carril bici. Pel que fa a la mobilitat en bicicleta, el Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona recull la tendència creixent que té l’ús d’aquest mitjà de transport a la ciutat i es marca l’objectiu d’incrementar els desplaçaments en bicicleta en un 67% respecte dels valors del 2011, cosa que suposa uns 80.000 desplaçaments més diaris. Per tal d’aconseguir-ho, el PMU preveu accions com ara ampliar l’extensió de la xarxa ciclista existent, consolidar una xarxa segura i funcional i prioritzar l’habilitació d’aquells eixos que formen la xarxa principal; adequar l’oferta i la seguretat dels aparcaments de bicicletes en l’origen i en la destinació; treballar per l’eficiència del sistema de bicicleta pública (Bicing);


144

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 4 — Mobilitat

© Adrià Goula

— Nous reptes de la mobilitat urbana

reduir l’accidentalitat ciclista i millorar els punts amb més sinistralitat, i desenvolupar mesures estructurals d’acompanyament, com la pacificació del trànsit de la ciutat. La proposta d’implantació de les superilles i la pacificació del trànsit que comporta crea les millors condicions perquè la bicicleta es converteixi en una alternativa real de mobilitat, segura i funcional. Aquesta millora de les condicions de circulació per a la bicicleta facilita l’accés al lloc de residència i també a equipaments, centres de treball o d’estudis, carrers comercials, parcs, zones d’esbarjo i altres àrees d’estada, en coexistència amb la resta dels usos. La mobilitat en transport públic

L’avinguda de l’Estatut, un eix cívic potencial de la ciutat La xarxa per a bicicletes actual s’ha estès especialment per aquelles zones que mostraven unes condicions més favorables des del punt de vista dels pendents, com ara l’Eixample, Ciutat Vella o Sant Martí. Quan es transposa la informació de pendents als diferents trams que formen la xarxa ciclista es pot analitzar quin nivell de pendent predomina en cada tram de la via. En aquest sentit, tal com era d’esperar, s’observa que la major part de la infraestructura es troba en zones de pendents molt suaus: el 75% de la seva longitud total correspon a trams amb menys del 2% de pendent. Xarxa per a bicicletes executada fins al 2013 Xarxa per a bicicletes proposada

El transport col·lectiu és un element clau per assolir un model sostenible de mobilitat al municipi de Barcelona. És cabdal des del punt de vista mediambiental –reducció de la pol·lució, del soroll, del cost energètic– i des del punt de vista de la seguretat i la qualitat de vida –disminució dels accidents, reducció del temps de desplaçament, de la congestió i de l’ocupació de l’espai públic.

Aproximadament el 64% dels ciutadans de Barcelona tenen un punt de Bicing a menys de 3 minuts a peu  (200 metres) del seu domicili. La proximitat de la població als punts del Bicing determina l’ús del servei com a mitjà habitual de desplaçament. Població propera a parades del Bicing


147

Aparcaments per a bicicletes

Xarxa proposada de carrils bici (2015-2018)

Intensitats de bicicletes

© Adrià Goula

Estacions de Bicing

Carril bici al pont del carrer de la Marina, projectat per l’arquitecte Daniel Mòdol


148

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 4 — Mobilitat

© Adrià Goula

— Nova Xarxa d’Autobús

Nova Xarxa d’Autobús Al llarg del darrer segle, la consolidació de la trama urbana i la modificació i ampliació del transport públic amb la construcció de noves línies de metro i tramvia han originat algunes ineficiències en la xarxa d’autobús: redundància en algunes línies o entre diferents sistemes de transport, recorreguts en ziga-zaga, cobertura de transport públic desigual en diferents àrees de la ciutat, o pèrdua de passatge i de competitivitat respecte altres mitjans de transport.

Tots aquests solapaments s’accentuen per la falta de lògica en la geometria d’una xarxa que no possibilita una clara intel·ligibilitat del funcionament dels autobusos per part de molts ciutadans. L’Ajuntament, amb l’objectiu de millorar el servei de transport públic i la mobilitat de la ciutat, afronta un gran repte: reformular la xarxa d’autobusos de Barcelona. D’aquesta manera, la nova xarxa de bus millora la qualitat del transport públic a la ciutat i en po-

Agents implicats Ajuntament de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona, Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, Grup de Treball del Transport Públic del Pacte per la Mobilitat

Parada d’un autobús de recorregut vertical al passeig de Gràcia

tencia l’ús, oferint una millor connectivitat, una ampliació de la cobertura territorial i un augment de les freqüències de pas. La nova xarxa consisteix en un conjunt de vint-ivuit línies d’altes prestacions: disset de recorregut vertical, vuit d’horitzontal i tres de diagonal. Des del 2012, la seva implantació és progressiva. La xarxa fruit d’aquesta reformulació és, doncs, més fàcil d’utilitzar i ofereix un millor servei als ciutadans. La reestructuració de les

línies d’autobús aconsegueix, mitjançant la racionalització dels recorreguts i amb la mateixa flota de vehicles, un augment de la freqüència de pas –de menys de sis minuts− i una disminució considerable dels temps de viatge. Aquests dos fets, sumats a la millor llegibilitat del nou model, fan preveure un augment considerable del nombre d’usuaris que utilitzen el servei.


151

La natura a Barcelona

Roman Llagostera Pujol

Gerent adjunt de Medi Ambient i Serveis Urbans

Barcelona és una ciutat densa i compacta. Té un nombre significatiu d’espais verds, tot i que majoritàriament són petits i fragmentats, de manera que ampliar la superfície verda i protegir els espais lliures i la biodiversitat en el procés de reincorporar la natura a la ciutat són les premisses fonamentals per aconseguir un canvi de model urbà que aposti per la regeneració i la renaturalització. La ciutat avança, doncs, cap a un equilibri entre el territori urbà i el natural, afavorint la creació, la recuperació i la preservació dels espais verds urbans, incrementant-ne la superfície però sobretot millorant-ne la qualitat i la connectivitat. La voluntat de renaturalització de la ciutat respon als beneficis que el verd aporta, com ara la millora del balanç hídric, la regulació del microclima, l’absorció de contaminants, la reducció de soroll i la millora de la cohesió social i el ­foment de la convivència.

© Adrià Goula

És important ampliar la quantitat de verd a la ciutat, però també la connectivitat, per tal que l’hàbitat natural flueixi i circuli sense barreres, de manera que la natura penetri i interactuï amb la ciutat. S’ha d’entendre el verd com una infraestructura ecològica que relliga l’urbs i el territori, i que aporta beneficis ambientals i socials. Cada espai urbà que forma la infraestructura ecològica urbana té uns atributs i unes qualitats pròpies, en funció d’aspectes com la seva situació, morfologia o imaginari, qualitats que amb una gestió correcta es poden potenciar. Tots aporten valors ecològics essencials per a la ciutat –com ara la riquesa d’espècies–, però també valors socioculturals –com ara la incidència directa sobre el benestar i la salut, la bellesa, la cultura i la possibilitat d’establir relacions socials. Quan parlem d’atributs, el que fem és mesurar la qualitat ambiental i sensorial, la capacitat d’acollida i l’interès ­c ultural, entre altres aspectes.

Renaturalització


152

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 5 — Renaturalització — La natura a Barcelona

Per assolir una ciutat cada vegada més renaturalitzada, fruit del treball tècnic dels professionals del consistori i d’un procés de participació, s’ha elaborat el Pla del Verd i la Biodiversitat, l’instrument estratègic que defineix i determina els principis i les estratègies per aconseguir l’objectiu esmentat. Aquest pla impulsa la renaturalització de la ciutat entesa com la naturalització d’un espai artificial. Principalment, el pla es concreta en dos conceptes clau: la connectivitat i la renaturalització. Pel que fa a la connectivitat, es determina que només serà possible preservar la biodiversitat si els diferents espais verds urbans estan interconnectats entre si. En aquesta línia, serà fonamental desenvolupar una xarxa de corredors verds que constitueixi una veritable infraestructura ecològica funcional i que permeti connectar les àrees verdes entre elles i amb la natura de l’entorn proper. Pel que fa a la renaturalització –i veient que en una ciutat com Barcelona és impensable, per la seva morfologia, estendre la ciutat fora dels seus límits buscant nous espais naturals–, el pla estableix que la integració de la biodiversitat i la natura en els espais urbans es basa en l’aprofitament de totes les oportunitats d’espai per reintroduir la natura a la ciutat. Així doncs, l’ampliació del verd urbà s’esdevindrà en carrers, parcs i places, interiors d’illa, horts, patis, terrats i cobertes, balcons, murs i parets mitgeres, polígons, solars temporalment desocupats i altres espais d’oportunitat preexistents. És estimulant, pel fet de ser una projecció de futur, pensar que els ecosistemes naturals, la seva flora i la seva fauna, no pertanyen només a la ciutat, sinó que són un bé col·lectiu del conjunt de la humanitat. Hem de ser conscients que quan treballem en el verd urbà, influïm més enllà dels límits estrictes de la ciutat. Barcelona fa temps que manté un compromís actiu per la sostenibilitat, que abasta des de la qualitat de l’aire fins a la protecció d’àrees específiques o el control del soroll o de la tinença d’animals de companyia, amb la convicció que una ciutat més verda és una ciutat que obre més possibilitats a la salut i al benestar de les persones.

«El que és realment important és la visió estratègica per la qual el procés de renaturalització de la ciutat es converteix en un dels eixos fonamentals de les polítiques de transformació urbana per fer de la ciutat un lloc més habitable i saludable.»

Des d’aquest punt de vista, la majoria d’àmbits estratègics en transformació de la ciutat han assumit el concepte de renaturalització com un dels eixos vertebradors principals de la intervenció. El Concurs de les Portes de Collserola n’és un clar exemple, ja que l’objectiu principal consistia a redefinir la relació entre el teixit urbà i el parc natural consolidant una franja intermèdia d’interacció. Un altre cas és el projecte de la plaça de les Glòries, que transforma un nus viari en un gran espai verd. Finalment, la Diagonal verda també és una mostra de la recuperació del verd perdut de la ciutat, ja que proposa un parc al llarg d’una antiga infraestructura ferroviària. Tots tres àmbits tenen en comú la clara voluntat de connectar i recuperar el verd de la Barcelona d’avui. El que és realment important és la visió estratègica per la qual el procés de renaturalització de la ciutat es converteix en un dels eixos fonamentals de les polítiques de transformació urbana per fer de la ciutat un lloc més habitable i saludable. La renaturalització és un concepte introduït recentment en els processos de transformació urbana, que ha de guiar la transformació de l’espai urbà i dels edificis de la ciutat cap a un nou model en què es construeixi a escala i a velocitat humanes.


154

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 5 — Renaturalització — Pla del Verd i de la Biodiversitat

Pla del Verd i de la Biodiversitat

La biodiversitat present a les grans urbs, i especialment la que hi ha en els espais verds, és sovint l’única oportunitat de contacte dels ciutadans amb la natura, i compleix unes funcions ambientals i socials que són bàsiques per millorar la seva qualitat de vida i el seu benestar. Entenem per biodiversitat la varietat de la vida a la Terra, que forma part del patrimoni natural global. La presència de biodiversitat a la ciutat es concreta en una estructura verda viva que acull la fauna i que forma un sistema verd que és part del sistema urbà. Un concepte proper al de sistema verd és el d’infraestructura ecològica, que s’entén com una xarxa d’espais amb vegetació natural, enjardinada o agrícola, pública o privada, que relliga urbs i territori i que actua com a recurs multifuncional que aporta serveis ecològics, ambientals, socials i econòmics: salut, ­benestar, resiliència, paisatge, cultura i oportunitats de relació per a les persones. La infraestructura ecològica en el teixit urbà correspon a la xarxa interconnectada d’ecosistemes que conserva els seus valors i les seves funcions i proporciona beneficis a les poblacions humanes. S’entén per connectivitat ecològica la qualitat del medi natural i dels espais semitransformats que, a més del moviment i la dispersió dels organismes, permet el manteniment dels processos ecològics i dels fluxos que els caracteritzen. El patrimoni natural de la ciutat –format per espais amb vegetació en un medi físic concret que són l’hàbitat de gran part de la fauna urbana– ha de ser objecte de conservació. Aquesta conservació no pot ser contemplativa sinó interactiva, i s’ha d’entendre com la preservació i potenciació de la biodiversitat com a patrimoni natural, de manera que la utilització humana de la biosfera proporcioni el màxim benefici sostenible per a la Terra i per a les persones, i mantingui alhora el potencial necessari per a les generacions pre-

Direcció Roman Llagostera Direcció tècnica Teresa Franquesa Coordinació Marga Parés, Montse Rivero, Coloma Rull Col·laboradors Izaskun Martí, Conxa Monràs, Antoni Paris, Toni Pujol, Marta Sarsanedas, Irma Ventayol Consultors Jornet Llop Pastor Arquitectes

«Aquest pla no només estableix línies estratègiques per desenvolupar el patrimoni verd com un sistema integral, sinó que també proposa un model de ciutat en el qual el verd s’incorpora com a infraestructura ecològica bàsica.»

sents i futures. Aquesta conservació interactiva de la natura urbana inclou els conceptes de preservació, manteniment, ús sostenible, restauració i millora de l’entorn. Les condicions de la natura urbana d’infraestructura, de connector i de bé patrimonial són les tres claus fonamentals del Pla del Verd i de la ­Biodiversitat, els tres conceptes essencials entorn dels quals s’estructura l’estratègia. Els objectius principals del pla són conservar i millorar el patrimoni natural de la ciutat evitant la pèrdua d’espècies i d’hàbitats; assolir la màxima dotació de superfície verda i la seva connectivitat; obtenir els màxims serveis ambientals i socials del verd i de la biodiversitat; avançar en el valor que la societat assigna al verd i a la biodiversitat, i fer la ciutat més resilient enfront dels reptes emergents, com el canvi climàtic. Aquest pla no només estableix línies estratègiques per desenvolupar el patrimoni verd com un sistema integral, sinó que també proposa un model de ciutat en el qual el verd s’incorpora com a infraestructura ecològica bàsica. Això es concreta en dos conceptes clau: la connectivitat del verd i la renaturalització de la ciutat. L’instrument per treballar la connectivitat són els corredors verds, que es defineixen, dins la trama urbana, com unes franges amb presència ­dominant de vegetació, destinades a l’ús prioritari o exclusiu de vianants i bicicletes, i que travessen el teixit urbà connectant peces de verd existents: parcs i jardins públics i privats, mar, rius, Collserola, etc. Aquests eixos han de garantir la connexió entre els diferents àmbits de verd de la ciutat a través d’estructures naturals, vegetació densa i paviments tous i permeables. Aquesta xarxa fa robusta i funcional la infraestructura ecològica. Els corredors verds es distingeixen per la qualitat d’estada, visual o de passeig que ofereixen. Fan la ciutat més amable, creen hàbitats atractius per a la fauna i multipliquen els beneficis ambientals i socials. Per això, els corredors verds tenen un paper estratègic en la construcció d’una ciutat saludable i ecològica. Els espais d’oportunitat varien pel que fa a la tipologia i a les dimensions, però són presents en tots els barris: solars desocupats, cobertes o balcons i, en general, tot allò que pot sostenir o acollir flora i fauna. Són l’instrument per renaturalitzar la ciutat i introduir-hi tanta natura com ­sigui possible. Els espais verds existents són també grans oportunitats per augmentar i millorar la presència de verd i la biodiversitat en el seu conjunt, de manera que es creen espais més acollidors i més saludables per a les persones.


© Adrià Goula

159

Les deu línies estratègiques del Pla del Verd i de la Biodiversitat 1. Conservar el patrimoni natural de la ciutat. 2. Planificar el verd urbà cercant la connectivitat i una distribució equitativa al territori. 3. Dissenyar la ciutat i els espais verds considerant els serveis ambientals i integrant criteris a favor de la biodiversitat. 4. Crear nous espais per a la natura incrementant la presència de verd i de biodiversitat. 5. Gestionar els parcs i jardins i la resta d’espais verds amb criteris d’eficiència i sostenibilitat i a favor de la biodiversitat.

6. Preservar i posar en valor el patrimoni cultural, especialment en els jardins històrics. 7. Augmentar el coneixement per a la gestió i la conservació del verd i de la biodiversitat. 8. Difondre el coneixement del verd i de la biodiversitat i els seus valors potenciant la formació. 9. Fomentar les zones verdes com a espais per a la salut i el gaudi i promoure la implicació ciutadana en la seva creació i en la conservació de la biodiversitat. 10. Enfortir el lideratge municipal, el treball en xarxa i el compromís amb la conservació del verd i de la biodiversitat.

El passeig de Sant Joan, de la plaça Joanic fins al parc de la Ciutadella


160

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 5 — Renaturalització

Corredor Verd Ciutadella-Collserola Els corredors verds urbans són eixos que es distingeixen per la qualitat de l’espai d’estada i de passeig, i per la presència d’una natura propera a la ciutadania. Aquesta presència fa la ciutat més amable, alhora que crea hàbitats atractius per a la fauna i multiplica els beneficis ambientals i socials. S’han definit les estratègies i ­actuacions per al desplegament del corredor verd ­C iutadellaCollserola mitjançant la concreció de propostes encarades a construir i enfortir amb el temps un dels corredors verds previstos dins la ciutat. El traçat d’aquest corredor, que està previst que arribi fins al litoral, té com a objectiu augmentar la presència del verd i la biodiversitat, reforçar la qualitat dels hàbitats i millorar la qualitat dels ciutadans, en un àmbit concret de mar a muntanya, una franja des d’on es reforça la connectivitat del verd i la renaturalització de la ciutat. En aquesta línea s’han elaborat estudis i propostes específiques per concretar formes de continuïtat als accessos al parc dels Tres ­Turons. Es detallen les connexions més dèbils i prioritàries en un àmbit d’estudi format pel triangle de l’Hospital de la Santa Creu i Sant PauMas Ravetllat, el parc de les Aigües i els Tres Turons; quatre peces que marquen la connectivitat ecològica però que també necessiten una continuïtat física de determinats àmbits que cal reforçar. Per millorar la biodiversitat es potencien les xarxes ecològiques, una biodiversitat en harmonia amb la integritat dels elements de la ciutat fent conviure la riquesa biològica amb l’artefacte urbà sense discontinuïtats ni contraposicions, utilitzant la multiplicitat d’àmbits, fent que el carrer sigui un espai amb força presència de la natura, incrementant les connectivitats ecològiques i construint espais adequats i afavorint la biodiversitat a través de les illes de la biodiversitat, espais amb un caràcter predominantment natural.

Autors de les estratègies i accions per al desplegament del corredor verd Ciutadella-Collserola Jornet Llop Pastor Arquitectes (Sebastià Jornet, Carles Llop i Joan Enric Pastor), Mònica Beguer i Lorena Rius. Amb la col·laboració de Maria Gómez Autors de l’estudi de continuïtat del corredor verd als accessos del parc dels Tres Turons Jornet Llop Pastor Arquitectes (Sebastià Jornet, Carles Llop i Joan Enric Pastor) i Lorena Rius Operador Gerència de Medi Ambient i Serveis Urbans, Hàbitat urbà, Ajuntament de Barcelona

«Els corredors verds urbans són eixos que es distingeixen per la qualitat de l’espai d’estada i de passeig, i per la presència d’una natura propera a la ciutadania.»


© PLAY-TIME

165

lliurement practicat per part de tots els veïns. A la segona meitat del segle xix , l’aigua corrent va substituir la que provenia de dipòsits, i això va fer que aquests esdevinguessin trasters o habitacions de malendreços on s’anaven acumulant diverses instal·lacions lligades a la creixent tecnificació dels edificis fins convertir-los en espais poc transitables o, fins i tot, on no es podia accedir amb seguretat. Ara, a principis del segle xxi , cobertes d’edificis, terrats, celoberts, balcons i murs són elements susceptibles de transformar-se en nous espais d’estada i de trobada veïnal,

espais de joc, jardins i horts d’ús comunitari o espais aptes per a activitats saludables i també superfícies potencials per produir energia. Des del 2014, l’Ajuntament facilita ajuts econòmics per a la rehabilitació i la renaturalització de terrats i cobertes d’edificis privats, tant residencials com industrials. Des de l’Ajuntament mateix s’impulsen un seguit de mesures per afavorir aquesta transformació en els seus àmbits d’actuació. És així com tots els edificis de nova planta d’iniciativa municipal, des dels equipaments de barri fins als habitatges protegits, inclouran, tant al programa

funcional com al plec tècnic, especificacions perquè la coberta tingui un ús públic o col· lectiu. Es promou, així, la dinamització i activació social de terrats i cobertes, a la vegada que es fomenta la rehabilitació dels edificis existents des del punt de vista energètic i d’increment del verd i la biodiversitat.

«Cobertes d’edificis, terrats, celoberts, balcons i murs són elements susceptibles de transformar-se en nous espais d’estada i de trobada veïnal, espais de joc, jardins i horts d’ús comunitari o espais aptes per a activitats saludables i també superfícies potencials per produir energia.»


167

La remodelació d’aquesta mitgera, situada al carrer de Sant Antoni Abad, número 18, al racó de ponent de la històrica plaça del Pedró de Barcelona, ha consistit en la creació d’un jardí vertical que evoca l’espontaneïtat vegetal dels balcons del Raval. Aquesta instal·lació té la singularitat que funciona de forma autosuficient: recull l’aigua de pluja de la coberta en un dipòsit per al reg que s’activa amb l’energia produïda per les plaques solars instal·lades al terrat de la finca veïna. Direcció Manel Clavillé Coordinació Marta Guitart Col·laboradors Núria Ripoll, Montserrat Prado, Roger Pedro, Max Hausmann, Cristina Pérez, José Luis San Martín Operador Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida

L’Ajuntament de Barcelona ha impulsat un pla dirigit a la millora del paisatge urbà mitjançant la remodelació i la millora de parets mitgeres consolidades, que, d’acord amb el planejament vigent, creen ruptures en el teixit urbà, en permanent estat de provisionalitat. El pla actua sobre parets mitgeres i els seus espais adjacents, per integrar les parets en el seu entorn i normalitzar el paisatge que les envolta. En aquest sentit, la intervenció paisatgística, a banda de millorar la qualitat de vida, assoleix objectius transversals de l’acció municipal com ara l’autosuficiència, la naturalització i el sentit de pertinença, que el valor afegit de cada intervenció atorga al nou espai recuperat. Totes aquestes actuacions tenen com a punt d’inici l’actualització de les característiques tèrmiques i d’eficiència energètica dels edificis, cosa que millora la qualitat de vida dels seus estadants.

Pla de remodelació de parets mitgeres

Entre les actuacions més destacades hi ha la creació de jardins verticals amb sistemes d’aprofitament d’aigües pluvials per introduir la natura i la biodiversitat a la ciutat.


169

Les TIC i la transformació de la ciutat

L’estratègia s’ha concretat en cinc grans línies d’actuació que constitueixen l’acrònim MESSI (acrònim que en facilita la comunicació): mobilitat, e-govern, smart city, sostenibilitat dels sistemes d’informació municipals i innovació. En cadascun d’aquests grans eixos estratègics s’han desenvolupat programes, projectes i mesures, molts dels quals, malgrat que s’inclouen en una línia d’actuació, encaixarien en més d’una línia o en la seva intersecció. Mobilitat

Manel Sanromà Lucía

Gerent de l’Institut Municipal d’Informàtica

En el mandat 2011-2015 s’ha produït un canvi de paradigma fonamental en la concepció de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) amb què treballa l’Ajuntament de Barcelona. D’una visió utilitària i instrumental de les TIC, s’ha passat a una visió que implica el seu ús com a eina estratègica per al desenvolupament d’un nou model de ciutat. Així, l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI), organisme autònom de l’Ajuntament de Barcelona, ha passat de ser un prestador de serveis TIC al consistori, a ser l’executor del canvi de paradigma coordinant tots els projectes d’aplicació de tecnologia a la ciutat, tant en l’àmbit d’Hàbitat Urbà com en totes aquelles àrees de l’Ajuntament que utilitzen les TIC per a la seva acció ciutadana. Per dur a terme aquestes funcions l’IMI ha experimentat una profunda transformació i s’ha adscrit, en termes orgànics, a la tinença d’alcaldia d’Hàbitat Urbà, tot i mantenir el seu caràcter d’organisme autònom municipal.

© Adrià Goula

L’estratègia relativa a les TIC, concebuda per l’Ajuntament i Hàbitat Urbà i executada per l’IMI, té quatre objectius principals: aconseguir que l’Ajuntament i la ciutat funcionin, treballar per una ciutat de barris productius, treballar per una ciutat autosuficient i, finalment, treballar per una ciutat de velocitat humana en el si d’una metròpolis hiperconnectada.

Ciutat intel·ligent

Després d’Internet, la mobilitat és segurament l’onada tecnològica més important a què hem assistit en els darrers anys. Les xifres del 2015 són aclaridores: gairebé hi ha tants telèfons mòbils com habitants té el món: 7.000 milions –al cap de només vuit anys de la seva aparició, 2.000 milions d’aquests aparells són telèfons intel·ligents, i en menys de cinc anys les tauletes electròniques ja sumen 1.000 milions. No hi ha hagut mai una tecnologia que hagi tingut una penetració i socialització tan ràpides. En entorns urbanitzats com el nostre país, el telèfon intel·ligent forma part de la vida diària de la majoria de la població. Per tant, té un gran potencial per ser l’eina per excel·lència de relació entre la ciutadania i l’Administració. Si a aquest fet afegim la designació de Barcelona com a capital mundial de les tecnologies mòbils per al període 2012-2018 –amb la celebració a la ciutat del Mobile World Congress, el més global dels esdeveniments tecnològics–, la necessitat i l’oportunitat d’actuar sobre aquest eix és indiscutible. En aquest àmbit destaca el programa Barcelona a la Butxaca, que pretén portar tota la interacció entre l’Ajuntament i el ciutadà a dispositius mòbils, per passar definitivament d’una Administració del paper o el web, a la mobilitat i a tenir el telèfon intel·ligent com a finestreta única.


170

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 6 — Ciutat intel·ligent — Les TIC i la transformació de la ciutat

Dins d’aquest programa s’inclouen quatre projectes: – El projecte MobileID s’ha desenvolupat i s’ha començat a implantar a través d’una plataforma d’identificació personal al mòbil. La identitat és una app que pretén acabar substituint els mitjans tradicionals en paper o plàstic, per convertir el mòbil en l’eina d’identificació prioritària davant l’Administració.

Sistema integral de telecomunicacions a l’espai públic. Instal·lat als fanals, el sistema s’està implantant per tota la ciutat.

El Pla de Sistemes d’Hisenda és un projecte pioner i ambiciós per renovar completament el sistema de recaptació de taxes i impostos de l’Ajuntament de Barcelona amb tecnologies SAP i de núvol. Disposa d’un pressupost de 24 milions d’euros i es preveuen set anys de desenvolupament.

– El Pla Apps és un pla sistemàtic per anar convertint tots els tràmits administratius en apps i passar la «Carpeta del Ciutadà» al mòbil.

El projecte OVAC implantarà oficines virtuals d’atenció ciutadana amb tecnologies de telepresència en llocs públics, com ara centres cívics, mercats o biblioteques.

– La plataforma Contactless és un programari i una sèrie de punts físics d’informació distribuïts per la ciutat a través dels quals es pot canalitzar informació d’interès ciutadà mitjançant aparells mòbils.

El programa Ciutadà X s’ha establert com una eina mitjançant la qual una persona anònima, sota la supervisió de l’IMI, fa una utilització sistemàtica de tots els tràmits municipals per detectar-hi les possibles àrees de millora.

– El portal Apps4Bcn és un espai que agrupa totes les apps públiques i privades d’interès ciutadà. Es manté a través de l’aportació d’experts voluntaris. Cal destacar diverses mesures que s’han pres en aquest àmbit. S’ha aprovat una ordenança d’antenes pionera a tot l’Estat que regula i facilita el desplegament d’aquests elements bàsics per a les tecnologies mòbils. S’està coordinant, entre l’Ajuntament, Transports Metropolitans de Barcelona i Port de Barcelona, l’ampliació de la xarxa Wi-Fi municipal a tota la xarxa de transport metropolità, als parcs de la ciutat i a punts d’interès ciutadà i turístic. També s’està impulsant el primer hackató d’apps d’interès ciutadà en coordinació amb ciutats de tot el món. Fins ara, aquests esdeveniments tenien una repercussió local, però ara s’impulsa des de Barcelona la seva coordinació global. e-Govern Amb la irrupció d’Internet com a eina de comunicació social a partir de mitjan anys noranta del segle xx, les administracions van començar a utilitzar el web de forma sistemàtica com a eina d’informació i comunicació amb els ciutadans. El terme e-govern o e-administració ha estat gairebé sinònim de web-administració. Amb la popularització de tecnologies lligades a Internet –com ara la mobilitat mateixa, el cloud o núvol, les big data o dades massives, o les xarxes socials– es fa necessari un replantejament de l’egovern enfocant-lo cap a nous paradigmes com ara el govern obert. Destaquen en aquest àmbit diferents projectes que s’han realitzat durant aquest mandat i que estan en fase d’execució.

El CloudOpting és un projecte europeu liderat per l’IMI i amb diversos socis europeus que té com a ­o bjectiu establir un model de núvol per compartir serveis entre diferents administracions locals. ­El pressupost total del projecte és de 6 milions d’euros.

© Adrià Goula

Finalment, en aquest àmbit, caldria posar de manifest que l’IMI ha col·laborat activament en el concurs d’adjudicació de la gestió dels nous dominis d’Internet .barcelona i .bcn, del qual el guanyador ha estat la Fundació PuntCAT. Ciutat intel·ligent Internet ha canviat la vida de les persones, de les empreses i de les organitzacions, però encara no ha canviat l’estructura de la ciutat. El nou paradigma industrial de la IoT o la IoE (sigles en anglès de «Internet de les coses» i «Internet de totes les coses»: persones, objectes, dades i processos) ofereix la possibilitat d’incorporar la reindustrialització en el nou model de ciutat a través de la tecnologia digital. En aquest camp, s’han desenvolupat més de vinti-quatre programes municipals que inclouen més de dos-cents projectes. Entre aquests projectes destaca la implantació d’un pla director de les TIC per al desplegament d’aquestes tecnologies a la via pública i en el mobiliari urbà. En l’esfera institucional, s’han posat en marxa dues iniciatives estratègiques fonamentals: el Barcelona Institute of Technology (BIT) i la City Protocol Society, presidida per Barcelona i que compta ja una cinquantena de membres entre ciutats, empreses i centres de recerca de tot el món. També s’ha desenvolupat i començat a produir la plataforma Sensilo, que permet recollir, explotar i difondre la informació generada per sensors


174

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 6 — Ciutat intel·ligent — Pla Director de les TIC

100-150m

Node Wi-Fi

Node Wi-Fi

50m

La distància entre els nodes depèn del parc edificat de la ciutat i de criteris mediambientals i de mobilitat

màx 50m

mà x2 5m

Node Wi-Fi

Sensor

Gateway

© Adrià Goula

El sensor envia la informació a la passarel·la, i aquesta al node Wi-Fi. La distància entre el sensor –ja sigui d’un aparcament, d’un contenidor o del cicle de l’aigua– és d’un màxim de 25 metres.

1

2 16cm

3 4 5

16cm

6

12cm

1m

25cm

7

8

1. Suport primari 2. Caixa d’elements auxiliars (opcional) 3. Suport secundari 4. Radomo (plàstic policarbonat) 5. Wi-Fi Router 6. Sensors/Passarel·la 7. Càmera (opcional) 8. Fanal


175

Dibuixos del document Manual d’integració de tecnologies intel·ligents en l’espai públic Autora il·lustracions Areti Markopoulou (IAAC) Operador Hàbitat Urbà, Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIMSA)

Detall tècnic d’implementació al sistema d’aparcament

El sensor mesura com de ple està el contenidor. El sensor funciona per ultrasons. És possible regular la freqüència de mesura dels contenidors i existeix la possibilitat de detectar males olors.

Detall tècnic d’implementació al sistema de recollida de residus


176

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 6 — Ciutat intel·ligent — Projecte Vincles

Operador Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona

Projecte Vincles L’Ajuntament de Barcelona vol abordar l’aïllament social d’alguns residents a la ciutat amb el projecte Vincles ­Barcelona, una plataforma digital que neix per trencar l’aïllament social que pateix una part dels ciutadans, majoritàriament persones grans, que viuen a la ciutat. La iniciativa ha rebut el primer premi del Mayors Challenge 2014 de Bloomberg Philanthropies, que l’ha seleccionat per ser la més innovadora i agosarada de les iniciatives presentades per cent cinquanta-cinc ciutats europees. Es tracta d’un projecte impulsat per l’àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona, que busca prestar atenció a les persones grans que se senten soles mitjançant una xarxa social de suport a la qual s’accedeix per mitjà d’una tauleta tàctil. Aquesta xarxa inclou la família, els

amics i totes les persones que treballen als serveis socials i de salut. Aquesta plataforma digital facilita el contacte de la persona usuària tant amb el seu cercle de confiança com amb una xarxa de cuidadors. El projecte Vincles aconsegueix que les persones que pateixen aïllament se sentin més acompanyades i segures gràcies a una xarxa social, i d’aquesta manera es pot millorar la seva salut i la seva qualitat de vida. Els familiars, les amistats i la comunitat troben una manera flexible de contribuir a l’atenció de les persones que ho necessiten, dins de les seves limitacions de temps i de distància. Per la seva banda, els professionals veuen com es redueix la pressió a què estan sotmesos i la càrrega que suporten, alhora que millora la prestació dels seus serveis. Barcelona es torna una ciutat

més cohesionada socialment, ja que es redueix el risc d’aïllament de les persones que l’habiten. Els usuaris principals de Vincles BCN són persones de ­s etanta-cinc anys d’edat o més, residents que viuen sols i que tenen seixanta-cinc anys o més, persones dependents amb discapacitat, persones que tenen malalties cròniques o simplement persones que se senten aïllades i que un professional ha adreçat al servei. L’Ajuntament de Barcelona promourà la creació de xarxes d’atenció col·laborativa per a persones aïllades i els seus cuidadors. Es crearà un cos de promotors que oferirà als usuaris la possibilitat d’activar les seves xarxes de confiança. Els promotors connectaran les persones grans aïllades amb els seus cuidadors familiars, amics, veïns i amb els professionals que l’atenen. D’aquesta manera ajudaran la persona gran a teixir la seva xarxa d’atenció col·laborativa. Aquestes xarxes les activarà de manera individual cada persona gran participant o una persona de suport, i les podrà coordinar eficientment per mitjà d’una plataforma digital accessible des de diferents dispositius. Això permetrà als membres del cercle participar-hi, respondre a les necessitats i alertes, i comunicar-s’hi seguint les indicacions donades per l’usuari, el cuidador o els professionals. Per als usuaris que no arribin a entendre els entorns digitals, Vincles es coordinarà amb el programa Radars, que detecta les persones aïllades i les vincula als serveis formals i als mecanismes de suport comunitaris. D’altra banda, a les persones que no tinguin accés a la tecnologia

o que no s’hi sentin còmodes, els proposarem la participació a Vincles a través de persones del seu entorn proper que estiguin en el món digital. Sabem que l’aplicació de la tecnologia per fer front a les necessitats de la gent gran podria estalviar milers de milions en costos d’atenció. Els sistemes d’assistència social finançats pels governs s’enfronten a enormes desafiaments financers. La demanda està augmentant mentre que els recursos romanen estancats, això si no decreixen. Així, l’espai per a la innovació social en l’atenció està molt obert, i les noves solucions com Vincles són més necessàries. Els enfocaments actuals de l’atenció social a Europa estan controlats pels professionals, que operen sense la participació dels usuaris o del seu entorn. Creiem que Vincles pot esdevenir una innovació social a escala pel fet que permet als cuidadors familiars i comunitaris generar millors resultats per a la gent gran, en col·laboració amb els professionals de l’atenció. Calculem que en la majoria dels casos el 20% de l’atenció la proporcionen els sistemes formals, i el 80%, els sistemes informals. Vincles es basa en la hipòtesi que passar d’un model d’atenció individual a un model de col·laboració habilitat tecnològicament pot produir resultats socials positius per a la gent gran i estalviar recursos. Per mitjà de xarxes de confiança i de col· laboració, Vincles combat l’aïllament de la gent gran en els entorns urbans. Començarem a Barcelona, però tenim la intenció de facilitar-ne l’expansió a altres contextos urbans.


180

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 6 — Ciutat intel·ligent — Xarxa d’Ateneus de Fabricació

Xarxa d’Ateneus de Fabricació Jordi Reynés Garcés Director de la Xarxa d’Ateneus de Fabricació.

«Un ateneu de fabricació és un espai obert al ciutadà, equipat amb programari i màquines de fabricació per convertir les idees i conceptes en productes físics i útils per a la societat.»

Darrerament, diferents sectors de l’economia globalitzada estan canviant les seves dinàmiques de funcionament i tendeixen a passar d’estructures piramidals de poder centralitzat i llargs canals de distribuïdors i intermediaris, a estructures en xarxa, distribuïdes, col·lectives, ubiqües i més democràtiques. Aquestes noves estructures en xarxa configuren una nova economia col·laborativa emergent on les persones individuals actuen com a nodes, adoptant un rol productor, actiu i crític, que sovint condueix a l’acció i al canvi dels paradigmes existents. En aquest sentit, les tecnologies digitals i l’ús d’Internet com a xarxa de coneixement global, combinades amb dinàmiques de cocreació, coinnovació, generació de coneixement distribuït i una cultura basada en la cooperació, contribueixen a un canvi de model dels sistemes de producció actuals. Barcelona aposta fermament per reintroduir la producció i el prototipatge a escala local en els seus barris, alhora que aposta per fomentar l’aprenentatge dels processos productius entre els ciutadans. En aquest context neix la Xarxa d’Ateneus de Fabricació, que actua com a iniciativa facilitadora i dinamitzadora del canvi social, econòmic i productiu de la ciutat. Els ateneus de fabricació són espais de creativitat local, experimentació i aprenentatge col·lectiu, vinculats a la innovació social, a les tecnologies de la informació i, especialment, a la fabricació digital, on els ciutadans són usuaris actius i protagonistes de la transformació i la millora del seu entorn. Els ateneus de fabricació tenen un doble vessant individual i col·lectiu, i busquen acomplir diversos objectius. En primer lloc han de permetre la universalització de l’accés a les noves tecnologies, especialment d’aquelles associades a la fabricació digital. Han de ser els equipaments que aconsegueixin minimitzar la potencial escletxa social derivada de la desigual accessibilitat a l’avantguarda tecnològica i han

de ser, també, els equipaments que serveixin de motor d’inserció sociolaboral i formació professional. Els ateneus de fabricació han de jugar un paper similar al que van tenir les biblioteques durant el segle xx . En segon lloc, els ateneus de fabricació han d’impulsar activitats i projectes que millorin la societat i promoguin el desenvolupament social i econòmic i el foment de la intel·ligència col·lectiva mitjançant el treball en xarxa. Tots els projectes que es desenvolupin als ateneus de fabricació han de tenir una aplicació o retorn social transformador per al barri on s’insereixen, per a la ciutat o per al món. El tercer objectiu és que els ateneus de fabricació han de permetre el desenvolupament de nous models de participació ciutadana orientats a la innovació social i a la nova industrialització. Per últim, cal aconseguir que tot el coneixement que es generi als ateneus de fabricació sigui obert, compartit i narrat per les mateixes persones que experimenten l’aprenentatge, que d’aquesta manera actuen com a comunicadores directes d’allò que aprenen. Les persones han d’esdevenir «prosumidores», productores i consumidores al mateix temps, tant de projectes o productes com de la comunicació i la documentació de tot allò que fan en comú. El desplegament d’aquesta iniciativa passa per habilitar, a curt termini, un ateneu de fabricació en cadascun dels districtes de la ciutat. L’objectiu a mitjà i llarg termini és el de constituir-ne un en cada barri, entenent per barri la unitat bàsica de cohesió social i desenvolupament productiu. La voluntat és que els ateneus estiguin especialitzats en temes diversos, de manera que la producció passi progressivament d’un model centralitzat i estandarditzat a un model distribuït on el propi ciutadà cocreï el seu entorn i gestioni el seu propi consum de manera responsable.


181

Ateneu de Fabricació les Corts L’Ateneu de Fabricació les Corts va entrar en funcionament la tardor del 2013. El seu rol temàtic és la inclusió, i ha estat l’espai de proves ja que fou el primer ateneu de fabricació que es va obrir a la ciutat.

Operadors Districte de les Corts, Hàbitat Urbà, Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIMSA)


187

Cap a una ciutat autosuficient

Manuel Valdés López

Gerent adjunt d’Infraestructures i Coordinació Urbana d’Hàbitat Urbà

Les infraestructures tenen un repte dintre de l’hàbitat urbà: construir una ciutat per a les persones, intel·ligent i autosuficient energèticament, que pugui garantir al ciutadà que les obres a l’espai públic i els serveis que rep de les infraestructures tinguin la màxima qualitat i resiliència possibles, amb el mínim cost i impacte sobre la vida de les persones. Aquest objectiu s’aconsegueix, d’una banda, des de la transformació i, de l’altra, des del manteniment, que fa que la ciutat funcioni correctament. Una línia d’acció prioritària en aquest sentit és la de consolidar el concepte (la creació) de resiliència urbana, per prevenir situacions de risc o de perill a les quals podria haver d’enfrontar-se la ciutat, per resistir-les o per recuperar-se’n. Al llarg del temps Barcelona ha desenvolupat incomptables projectes per reduir la vulnerabilitat de la ciutat, com són la xarxa de clavegueram amb dipòsits de laminació per reduir el risc d’inundació i la contaminació de les platges, i la canonada d’aigua sota el massís de Collserola que connecta els dipòsits de capçalera de la ciutat (la Trinitat i Sant Joan Despí) o la planta dessalinitzadora, ambdues per garantir l’abastament d’aigua durant episodis de sequera.

© Adrià Goula

No obstant això, l’apagada elèctrica de l’estiu del 2007 va canviar la concepció de la resiliència urbana, pel fet que posava de manifest la necessitat permanent d’una visió transversal pel que fa a la gestió de les infraestructures, atesa la complexitat i les interaccions dels siste-

mes i els actors que participen en l’equilibri de les ciutats avui dia. L’actual model desenvolupat per a la ciutat genera una espiral contínua de millora de la resiliència basada en tres peces fonamentals: la central d’operacions d’Hàbitat Urbà (interconnectada amb la resta de centres d’operacions municipals i no municipals); la nova plataforma de coneixement de la ciutat (coneguda com situation room), que analitza i gestiona els incidents detectats per la central i elimina o corregeix les causes d’incidents recurrents, i finalment les Taules de Resiliència Urbana de Barcelona, on es desenvolupen projectes de resiliència de caràcter transversal a partir d’aquesta informació, orientats a reduir la vulnerabilitat de la ciutat. Aquestes taules transversals, dedicades inicialment als serveis, han incorporat recentment els àmbits d’atenció a les persones i de planejament urbà entre els seus vuit grups sectorials. Es treballa en col·laboració amb la resta de sectors de l’Ajuntament, amb altres administracions públiques i amb les empreses i institucions externes vinculades a la ciutat. Entre els quaranta projectes més recents destaquen la creació d’una plataforma d’equipaments d’alta sensibilitat davant de situacions d’emergència, la integració de la gestió dels túnels urbans en un contracte global, la creació d’un mapa de vies segures per a transports especials a la ciutat o un programa per millorar les telecomunicacions per xarxes segures, tots de gran utilitat i baix cost. L’estratègia i els projectes de creació de resiliència desenvolupats en els últims anys sota aquesta visió han convertit Barcelona en un model global en el qual centren la seva atenció les principals institucions internacionals que treballen en aquest àmbit. Barcelona va ser declarada el 2013 model a seguir en infraestructures i serveis per l’Oficina per a la Reducció del Risc de Desastres de l’ONU (UNISDR, en anglès), és seu del Programa per als Assentaments Humans ONU-Habitat entre el 2013 i el 2017 i també és una de les deu ciutats que participen en el seu Programa de Perfils de Ciutats Resilients (CRPP, en anglès), acull el secretariat de coor-

Autosuficiència


188

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 7 — Autosuficiència — Cap a una ciutat autosuficient

dinació del Conveni de Col·laboració en Resiliència Urbana de Medellín i forma part del programa 100 Ciutats Resilients de la Rockefeller Foundation. Convertir Barcelona en una ciutat energèticament autosuficient en els propers quaranta anys per garantir-ne la resiliència, amb els ciutadans i les administracions locals com a actors clau del sistema, és el nostre principal objectiu. Aquest és el servei més crític per al funcionament de la ciutat i també té un paper important en la qualitat de l’aire que es respira al seu entorn. Canviar el model energètic és la garantia de sostenibilitat de les ciutats i del planeta.

tat un pla per desplegar la generació minieòlica a la ciutat. Altres mesures que estan en marxa són la creació d’un operador energètic públic, el primer contracte massiu d’eficiència amb estalvi garantit als edificis municipals, les superilles autosuficients o la rehabilitació energètica d’edificis. També s’ha llançat el primer pla de comunicació específic per generar complicitat i implicació de la ciutadania en aquest canvi ja iniciat.

Abalisament de nit, Finestrelles

Això significa preparar-nos per generar localment tota l’energia consumida en el territori, ja sigui amb fonts renovables o aprofitant focus energètics residuals. El territori autosuficient s’emmarca en uns límits que ultrapassen la frontera estrictament municipal, però inclou projectes d’autosuficiència desenvolupats a totes les escales (espai públic, habitatge, edifici, superilla, barri...). Per aconseguir l’autosuficiència energètica (ASE) com a objectiu final cal impulsar la successió de diferents etapes que permeten consolidar escenaris significatius. L’objectiu següent és un salt quantitatiu d’ordre de magnitud, fins a arribar a almenys un 10% d’autosuficiència energètica en els propers deu anys. Les línies d’acció per avançar són la reducció del consum (combinant estalvi i eficiència) sense afectar el nivell de servei, l’augment de la generació local renovable o a partir de fonts residuals i la conscienciació ciutadana per treballar conjuntament en aquest sentit. Aquesta nova etapa ha començat amb la realització d’un grup considerable de projectes singulars, mostra de l’inici d’una transformació irrevocable. Destaquen l’execució de quatre mitgeres amb generació fotovoltaica, tres equipaments autosuficients i un pla d’eficiència i estalvi energètics en una desena d’edificis municipals. Altres projectes, de caràcter més estructural, són els que fan possible aquest canvi de model. S’han consolidat les dues xarxes de clima centralitzat de la ciutat, amb el perllongament d’una d’elles fins a la zona de tractament de fangs de la depuradora del Besòs, i de l’altra fins a ­Mercabarna, fet que ha desbloquejat el projecte d’aprofitament del fred residual de la regasificadora del port, pendent des de fa anys d’aconseguir un client prou important. A més, s’ha redac-

Molí de vent al Torrent de les Roses, Finestrellles

«Convertir Barcelona en una ciutat energèticament autosuficient en els propers 40 anys és el nostre principal objectiu.»

Una contribució especial a l’autosuficiència la fa la xarxa d’enllumenat de la ciutat. S’han instal· lat més de dos-cents cinquanta punts de llum alimentats directament amb energies renovables en una dotzena de projectes. D’altra banda, amb la redacció i aplicació dels criteris del Pla d’Il·luminació de Barcelona a totes les obres de transformació de la ciutat, i amb les inversions específiques en l’optimització del sistema, s’ha millorat i actualitzat la il·luminació de cent seixanta trams de carrers de la ciutat, cosa que ha potenciat la sensació de benestar dels vianants. Això ha significat el canvi a la tecnologia LED de 3.360 punts de llum de la ciutat. El vehicle elèctric també és una peça clau en la transformació energètica, que consolida l’energia elèctrica com la font universal de consum per la seva capacitat de ser generada de forma renovable i local. Gràcies al seu ús generalitzat s’eliminarà a la ciutat la utilització directa de combustibles fòssils –consumits de la manera menys eficient i més contaminant possible– als espais més densament habitats. Per tant, la mobilitat elèctrica ha de ser el principal mode de transport motoritzat, individual i col·lectiu, de la ciutat i de tota l’àrea metropolitana. En aquest escenari final, la presència de l’Administració pública hauria de ser residual. No obstant això, en la fase inicial en què ens trobem actualment, la nostra participació és crucial. És la garantia per poder catalitzar aquest procés i ha de servir com a motor d’arrencada per generar la massa crítica necessària, de manera que els actors que han d’apostar per aquesta estratègia ho facin tan aviat com sigui possible i generin el valor que els ciutadans necessiten. L’indicador fonamental del grau de consolidació d’aquesta estratègia són els vehicles elèctrics reals enregistrats a la ciutat i els municipis veïns. A Barcelona hem passat de 477 el 2010 a 1.338 el 2014, tot i que la matriculació global de vehicles ha caigut en aquest període. Hi ha tres autobusos de 12 metres en circulació, i dos més que s’han contractat per començar aquest any les pro-


© Adrià Goula

189

ves del que serà la primera línia totalment elèctrica de la nova xarxa d’autobusos de la ciutat. A més, una flota de vint-i-un taxis elèctrics desenvolupada en els darrers mesos i dues propostes de serveis de diversos centenars de vehicles elèctrics compartits –una de cotxes i l’altra de motos– són l’inici d’un nou procés cultural, basat en les noves tecnologies i la voluntat de compartir els recursos de la ciutat, que s’haurà de consolidar. Per tenir llestes cadascuna d’aquestes modalitats s’ha de garantir que totes les peces que integren aquestes cadenes de valor hi siguin presents i estiguin coordinades (el vehicle, la xarxa de recàrrega, els sistemes correctes de finançament, les polítiques de mobilitat adequades i la tecnologia necessària per a un ús eficient), i que, per tant, puguin aportar als compradors potencials el màxim valor i competitivitat possibles. La funció principal de l’Administració és dur a terme aquesta coordinació, estimulació i col·laboració en aquelles baules de la cadena que encara no estan prou madures per ser totalment externalitzades, com pot ser la gestió de la xarxa pública de recàrrega. Altres grans línies d’acció pública són l’aposta decidida per la introducció del vehicle elèctric a les flotes municipals, aprofitant totes les

Enllumenat a la plaça del Born

oportunitats possibles i de manera que en demostrem la viabilitat al mercat; la potenciació de la xarxa de recàrrega a l’espai públic per a totes les modalitats amb sistemes universals; l’extensió de la recàrrega en aparcaments subterranis, i l’estímul i reglamentació per a la implementació en aparcaments privats d’edificis nous i existents. L’actual xarxa de recàrrega pública consta de 325 punts, que s’afegeixen als més d’un centenar situats en espais privats però d’ús públic. La ciutat ja té la xarxa urbana de recàrrega pública universal més gran d’Europa, amb deu punts distribuïts per la ciutat, que es complementaran amb deu punts més dintre del terme municipal i uns altres deu a la primera corona metropolitana, que es desenvoluparan durant aquest any. També és clau la coordinació amb administracions supramunicipals per establir polítiques i accions, comunes i complementàries, ­potenciadores del vehicle elèctric. Des de la línia energètica, la generació local i renovable integrada a la recàrrega i l’adaptació del sistema al nou concepte de subministrar energia a la xarxa amb la bateria del vehicle són dos dels reptes futurs més significatius.


196

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 7 — Autosuficiència — Pla Director d’Il·luminació

Pla Director d’Il·luminació

Direcció Manuel Valdés i Cristina Castells Redacció Departament d’Enllumenat Públic de l’Ajuntament de Barcelona, La Invisible Lighting Design, Citelum Operador Departament d’Enllumenat Públic; Gerència Adjunta d’Infraestructures i Coordinació Urbana, Hàbitat Urbà

El Pla Director d’Il·luminació de Barcelona és un pla estratègic que marca els criteris i les característiques lumíniques de l’espai públic de la ciutat per al segle xxi . Aquest pla contribueix a generar una nova imatge nocturna de la ciutat, pel fet que aconsegueix l’equilibri entre l’ordre funcional i l’ordre estètic, i garanteix tres objectius principals: vincular la il·luminació als criteris urbanístics que prioritzen el vianant respecte dels vials de circulació motoritzada; millorar la qualitat de la il· luminació, l’eficiència energètica i la intel·ligència funcional, i personalitzar carrers, edificis i monuments. A banda de fer que la il· luminació garanteixi la seguretat nocturna del trànsit motoritzat, el pla estableix que es compleixin els requisits per crear un entorn més agradable per a les persones durant la nit, de manera que es potenciï el seu gaudi de l’espai públic i es millori la seva percepció de la ciutat: nivells lumínics més bons i més qualitat de la llum, més ben orientada i amb una temperatura de color més agradable. La millora de la qualitat de la il·luminació s’aconsegueix amb la introducció de noves tecnologies, llums LED de menys consum i més vida útil, telecontrol de la xarxa i també sensors de presència o ges-

creta la forma d’il·luminar la ciutat per aconseguir la màxima integració i gaudi dels ciutadans. Sobre aquestes bases, els projectes de la ciutat innoven i desenvolupen la il·luminació en múltiples dimensions, garantint sempre l’adequació a la funció i al tipus d’espai públic que transformen. Així ofereixen el millor servei al ciutadà. Les celebracions al voltant de la llum, que es manifesten tant en la il·luminació d’elements singulars com en les mateixes Festes de Santa Eulàlia –festes de la llum de Barcelona–, són cada vegada més freqüents i comencen a formar part del panorama nocturn de la ciutat.

tió punt a punt en aquelles zones on es consideren més necessaris. Un element clau que ja s’està desenvolupant és la generació renovable i local de l’energia consumida per l’enllumenat mitjançant energia solar o minieòlica captada al bàcul mateix o en zones properes, cosa que té per objectiu crear una veritable xarxa d’enllumenat autosuficient energèticament. Il·luminar els elements arquitectònics, paisatgístics i patrimonials singulars o valuosos de la ciutat és la manera de poder posar-los en valor i apreciar la contribució que fan al paisatge nocturn de la ciutat, que en marca la identitat i el caràcter; altrament desapareixerien durant la nit. A partir de l’anàlisi de cent vuitanta vies de tota la ciutat, s’han determinat trentados tipus de carrers diferents en funció de l’amplada del vial i de les voreres, de l’espai per a vianants i per a la circulació rodada, de l’arbrat en vorera o de l’alçada dels edificis adjacents. El pla combina aquests trenta-dos tipus estructurals amb sis escenaris funcionals que reflecteixen l’ús que en fa el ciutadà: itineraris culturals, eixos comercials, espai públic de lleure, mobilitat sostenible, corredors verds i noves centralitats. La combinació de tots dos paràmetres estableix la base sobre la qual es con-

p.196 1. Routes touristiques en bus i a peu 2. Espais de lleure 3. Àrees de nova centralitat 4. M obilitat sostenible 5. C orredors verds amb edificis singulars il·luminats 6. Aranya p.197 7. Mapa lumínic de la ciutat 8. Edificis singulars il·luminats 9. Eixos comercials i mercats


© Adrià Goula

199

Vista nocturna de la Torre del Baró il·luminada

© Districte de Nou Barris

Vista nocturna de l’avinguda Diagonal


202

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 7 — Autosuficiència — Estratègia d’implantació del vehicle elèctric a Barcelona

Autobús 100% elèctric

Estratègia d’implantació del vehicle elèctric a Barcelona Per al propòsit d’aconseguir una ciutat autosuficient energèticament i d’emissions zero, és essencial consolidar el vehicle elèctric com el principal mitjà de transport motoritzat, individual i col·lectiu, dels àmbits urbans. En aquesta fase inicial d’implantació i consolidació en què ens trobem, la presència de l’Administració pública és crucial: és la garantia per poder catalitzar aquest procés i és qui pot actuar com a motor d’arrencada per generar la massa crítica necessària. El vehicle elèctric esdevindrà, més d’hora que tard, un agent transformador del metabolisme urbà, i representarà una nova cultura energètica i de mobilitat. Els múltiples avantatges de la seva implantació en diferents camps fan que sigui una de les polítiques més transversals en benefici de la convivència urbana.

Dins de l’àmbit de la mobilitat, l’escenari futur és de màxima flexibilitat i preveu la combinació de tots els modes a partir de la integració d’informació en mans dels usuaris, sempre amb els objectius finals de minimitzar el temps de desplaçament i de potenciar els viatges i vehicles compartits. El vehicle elèctric portarà nous hàbits de conducció, aparcament i recàrrega, així com una ampliació de l’autonomia i del mercat per a mitjans alternatius d’ús individual (bicicletes, segways, patinets, etc.). Des del punt de vista de l’energia, significa la fi de l’ús d’energies fòssils en l’àmbit urbà, una contribució essencial a l’eficiència del sistema elèctric (que es reafirmarà com l’energia urbana universal). En aquest context, l’oferta i la demanda globals s’equipararan, amb les recàrregues nocturnes dels vehicles i la

possibilitat de retornar energia a la xarxa amb les seves bateries, la qual cosa és també una contribució significativa a la resiliència del sistema en casos d’avaria o emergència. Les transformacions que produirà el vehicle elèctric en l’ús de l’energia seran transcendentals. Les bateries dels vehicles elèctrics podrien tenir una segona vida com a part del sistema d’acumulació fix resultant de la nova xarxa elèctrica. Una altra esfera que en surt especialment beneficiada és l’ambiental, pel fet que s’eliminen els contaminants atmosfèrics d’impacte local i global, ja que avui dia els vehicles són els principals contaminadors urbans. A més, també s’elimina la principal font de contaminació acústica diürna de la ciutat. Finalment, el vehicle elèctric és també una oportunitat per

Direcció Manuel Valdés i Ángel López Operador Grup pel Desenvolupament del Vehicle Elèctric, Gerència Adjunta d’Infraestructures i Coordinació Urbana, Hàbitat Urbà; Barcelona Regional; Plataforma LIVE

al desenvolupament industrial del país i la regió, no només arran de la fabricació de vehicles –que ja està en marxa–, sinó també arran de la repercussió en les altres indústries associades a aquest nou model de negoci, per a les quals s’obren noves oportunitats d’ocupació. Altres grans línies d’acció pública són l’aposta decidida per la introducció del vehicle elèctric a les flotes aprofitant totes les oportunitats per ferho –amb la qual cosa, a més, es demostra al mercat la seva viabilitat–; la potenciació de la xarxa de recàrrega a l’espai públic per a totes les modalitats amb sistemes universals; l’extensió de la recàrrega en aparcaments subterranis, i l’estímul i reglamentació per a la implementació en aparcaments privats d’edificis nous i existents.


Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 7 — Autosuficiència — Resiliència i aigua a Barcelona

© Adrià Goula

204


205

Resiliència i aigua a Barcelona

Roman Llagostera Pujol Gerent adjunt de Medi Ambient i Serveis Urbans

Cristina Vila Rutllant

Directora general de Barcelona Cicle de l’Aigua, SA

La bellesa mediterrània de la ciutat de Barcelona s’estén al llarg de 98 quilòmetres quadrats als peus de la serra de Collserola, entre els deltes del Llobregat i del Besòs. La situació geogràfica de la ciutat també és la causa de les seves característiques especials. En gairebé 7 quilòmetres passa dels 512 metres del Tibidabo fins arribar al nivell del mar. Aquests forts pendents de les zones altes fan que en dies de pluja l’aigua baixi a gran velocitat i ­s’acumuli a les zones més properes al mar, la qual cosa ­s ovint provoca inundacions. És habitual que la pluja de finals d’estiu i de tardor, tan típica del clima mediterrani, sigui molt intensa. Per tal de mirar de reduir aquest problema, i després d’estudiar les conques naturals, s’han construït una sèrie de dipòsits subterranis a la ciutat. Cadascun d’ells controla una àrea de recepció d’aigua i en regula el cabal cap a l’àrea beneficiada. Tots els dipòsits construïts disposen d’un sistema de neteja automàtic amb aigua freàtica programable que és capaç d’arrossegar, mitjançant una onada d’aigua, els fangs dipositats al fons. Als darrers anys, el nivell freàtic del pla de Barcelona ha experimentat un augment considerable, per la qual cosa l’Ajuntament de Barcelona ha decidit aprofitar aquest increment per a diferents usos, principalment el reg dels parcs públics, neteja dels carrers i instal· lacions de l’Ajuntament entre les quals destaquen els dipòsits de retenció d’aigua pluvial. Quan arriba una tempesta, la ciutat està preparada per rebre-la amb més de cent esta­

cions remotes de control i més de 1.700 quilòmetres de col·lectors que reben el cabal d’aigua que cau del cel. Des de la seu de Barcelona Cicle de l’Aigua, un equip de professionals es manté sempre alerta. A través de la xarxa informatitzada i el telecontrol en temps real es poden valorar moltes dades de pluviometria, condicions meteorològiques i el cabal que circula per la xarxa de clavegueres, cosa que facilita la previsió i el control dels efectes de la tempesta. Aquesta gestió en temps real permet millorar la qualitat de vida dels ciutadans, ja que dóna resposta a les eventualitats a fi d’evitar inundacions, reduir abocaments al medi receptor, activar protocols de protecció davant de situacions de risc per pluges intenses i obtenir coneixement de situacions crítiques d’inundacions. D’aquesta manera s’agilitza el temps de resposta per protegir millor el ciutadà. Actualment, el clavegueram de Barcelona està monitorat de manera permanent per un total de dos mil dos-cents sensors electrònics telesupervisats de manera que, des del centre de control, es pot actuar de manera remota sobre cinc-cents actuadors que garanteixen un funcionament eficaç del sistema. Mentrestant, l’aigua va circulant per tota la xarxa de drenatge urbà i es dirigeix cap als dipòsits, on es queda retinguda. Com que el sistema de drenatge urbà de Barcelona és unitari, l’aigua de la pluja s’acumula als dipòsits juntament amb les aigües residuals de la ciutat, on s’emmagatzemen fins al moment que s’obren les comportes i tornen a la xarxa de clavegueres per tal que arribin a l’estació depuradora. Un cop allà, l’aigua es tracta a través de processos físics, químics i biològics que la depuren i n’eliminen la contaminació. El procés de sanejament s’ha de contemplar com a part integrant del cicle natural de l’aigua i suposa una millora mediambiental molt important, alhora que ajuda a preservar els ecosistemes pròxims a la ciutat. I així, aquests rius d’aigua nova i neta desemboquen al mar perquè torni a començar el cicle de l’aigua.


206

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 7 — Autosuficiència — Resiliència i aigua a Barcelona

Una inundació a Barcelona durant els anys setanta

Esquema conceptual del funcionament dels dipòsits d’aigua pluvial

a m ra og

min

at

dr

La

Hi

H idro

g ram

a n atu

ral

Cabal

Volum emmagatzemat

Temps

© Pepita Rovira, Studi K

Dipòsit d’aigua al parc de Joan Miró


208

Ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 7 — Autosuficiència — Parc de les Rieres d’Horta i dipòsit d’aigües pluvials

Parc de les Rieres d’Horta i dipòsit d’aigües pluvials El parc de les Rieres d’Horta està pensat com un espai verd que, entre els molts objectius que ha de complir, té el de trencar l’efecte frontera que l’anterior disposició de carrers i vies transitades, ­juntament amb l’accidentada orografia de la zona, de forts pendents, creava entre la Clota i Horta. La columna vertebral d’aquest nou parc és un camí accessible que recorre longitudinalment l’espai. Al seu voltant es disposen la resta dels espais concebuts de manera que la disposició del verd es combina i s’adapta en funció de la difícil topografia i de la gran infraestructura creada, el dipòsit pluvial de Rieres d’Horta, sobre la coberta del qual s’estén el parc. D’aquesta manera, l’espai verd, de 4 hectàrees, s’adapta a aquests condicionants en un joc de

pendents i talussos suaus que modelen els espais i les terrasses. L’espai verd resultant es troba, per tant, en pendent, orientat cap als habitatges situats al carrer de sota. Es configura un nou paisatge ordenat pel ritme de pujada dels camins, reforçat per les alineacions d’arbres que els acompanyen. Per donar a la vegetació el màxim protagonisme es plantegen les infraestructures mínimes necessàries. Així, els sistemes convencionals de clavegueram i els sistemes extensius de reg automatitzat se substitueixen per sistemes de recollida d’aigües amb canals en superfície i sistemes de reg a partir dels dipòsits de recollida d’aigua de la pluja. La vegetació d’aquest nou parc urbà a Barcelona és de tipus mediterrani. La distribució de la massa arbòria respon

Secció AA’. Centre de tractament de residus, dipòsit 1

a criteris que garanteixen ombra a l’estiu i sol a l’hivern a les zones situades a la part central del parc. Així els talussos del vessant inferior (orientats a nord) conformen una massa arbòria i arbustiva de fulla persistent que evocarà la flora del parc de Collserola. En els parterres superiors, propers a l’avinguda de l’Estatut, les alineacions d’arbres seran de fulla caduca. El projecte inclou també la plantació d’arbres singulars i de grups d’arbres de fulla caduca que s’integren en els diferents espais terrassats previstos. Direcció i coordinació del projecte Departament de Projectes Urbans d’Hàbitat Urbà (Carles Casamor); Àrea de Projectes i Obres de Medi Ambient (Patrizia Falcone) Col·laboradors ABM Serveis d’Enginyeria i Consulting Operador Hàbitat Urbà

Secció BB’. Centre de tractament de residus, dipòsit 2


© Adrià Goula

209

AA’

BB’


218

Sistemes i àmbits estratègics de transformació A — Diagonal de la innovació — Un eix cívic per a l’economia de la innovació


221

Imatge del projecte de transformació de la B-23 en una via cívica, que proposa mantenir la funcionalitat de l’autopista B-23 com a via ràpida segregada, però millorant la seva secció per afegir-hi noves funcionalitats. Redissenyant els seus marges es podrà convertir en una via cívica, incorporant sistemes de transport públic i recorreguts per a vianants i bicicletes, i prolongar així la Diagonal fins al riu Llobregat. Autors Batlle i Roig Arquitectes Operador Àrea Metropolitana de Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Ajuntament d’Esplugues de Llobregat

Compta amb una secció de 50 metres d’amplada, igual que al tram central, però amb una urbanització molt diferent, ja que aquesta es recolza en una rambla central acompanyada de carril bici i tramvies. La Diagonal ha esdevingut un passeig que representa un canvi substancial en el disseny urbà, ja que s’ha prioritzat el vianant i el transport públic en detriment del vehicle privat. El Poblenou és un barri en regeneració constant on s’han introduït dinàmiques de renaturalització i reindustrialització. Per continuar treballant sobre el llevant de la ciutat ens cal seguir-ho fent en diferents nivells: −La plaça de les Glòries és segurament el projecte més radical en el qual es treballa a Barcelona. La transformació d’un nus viari de circulació en un parc central per a les persones representa un canvi important en el disseny i en la concepció urbana que afavoreix els barris i els sistemes d’equipaments. Ens trobem ara en un moment especial, després de l’enderroc de l’anella viària. Es treballa en projectes, acordats amb els veïns, d’urbanització provisional mentre es redacten els projectes executius i s’adjudiquen les noves obres definitives. −El 22@ ha estat una de les transformacions més importants dels darrers anys, que ha convertit un antic barri industrial en un espai dedicat al coneixement i la producció local. La nova aposta es troba en la ciutat digital i, per això, a l’àrea nord del barri es proposa un gran laboratori urbà, l’Smart City Campus, on empreses podran treballar d’acord amb la indústria, l’Ajuntament i els veïns en propostes actives que beneficien tothom. −El carrer de Pere IV és la segona diagonal del Poblenou. Avui s’ha iniciat un procés per regenerar-la i passar d’una carretera a un eix cívic recolzat en la recuperació dels antics edificis industrials.

−La recuperació del patrimoni industrial del Poblenou és un objectiu prioritari tant en l’eix del carrer de Pere IV, com en l’Smart City Campus, amb la recuperació de les fàbriques de Ca l’Alier, La Escocesa i Can Ricart. L’antiga fàbrica de l’Oliva Artés passarà a ser part activa del MUHBA amb exposicions contínues sobre la ciutat i la indústria. −En aquesta àrea de la Diagonal es disposa d’espais de serveis metropolitans on la generació d’energia mitjançant la transformació de ­residus en calor i aigua calenta beneficia gran part del 22@. El sistema district heating o la pèrgola fotovoltaica del Fòrum en són exemples. −Finalment, el campus universitari del Fòrum, lligat a les enginyeries i a la indústria, serà una peça clau per al coneixement de la ciutat que es veurà reforçada amb el projecte de Fusion for Energy i l’establiment de la seu europea de l’ITER que treballa per al desenvolupament de l’energia de fusió. L’avinguda Diagonal és, de sempre, un dels eixos cívics tradicionals per als ciutadans de Barcelona i espai de referència per als visitants, tot i que moltes d’aquestes persones només coneixen el seu tram central. Avui l’avinguda és molt més, representa un espai d’oportunitats amb caràcter metropolità que estructura la ciutat tant des d’un vessant més morfològic i urbà com des d’una visió on la innovació i l’economia en són temes clau. El fet de disposar de dos campus universitaris als seus extrems, fortes activitats centrals i una constant presència ciutadana fa pensar que el potencial de la via és grandíssim i que amb una correcta estratègia pot ser una de les claus del futur de la ciutat, on les anècdotes seguiran passant però que poden constituir un esplèndid instrument per al futur immediat de la ciutat.


224

Sistemes i àmbits estratègics de transformació A — Diagonal de la innovació — Pla de millora del passeig de Gràcia

Pla de millora del passeig de Gràcia La remodelació i millora del passeig de Gràcia s’ha dut a terme entre el jardins de Salvador Espriu, per sobre de l’avinguda Diagonal, i la Gran Via de les Corts Catalanes. L’objectiu bàsic de la remodelació ha consistit a donar un canvi d’ús i d’imatge a la zona que abans estava reservada exclusivament per al trànsit de vehicles i aparcament. La degradació progressiva d’aquest espai emblemàtic de la ciutat, que no havia tingut intervencions rellevants en els últims quaranta anys, feia del tot necessària aquesta actuació. El canvi més important ha estat la incorporació del carril de serveis dins un concepte de plataforma única, on la superfície de vorera accessible per a vianants s’ha vist pràcticament doblada. Aquest fet transforma radicalment el concepte anterior i dóna prioritat al vianant per sobre del vehicle, amb la clara intenció de guanyar espai per a la ciutat i millorant-ne la qualitat. Dins la transformació s’ha aprofitat per actuar d’una manera profunda, tant en les instal·lacions que no es veuen (noves xarxes d’enllumenat, fibra òptica, clavegueram, instal·lacions troncals), com en les exteriors. Així doncs, s’ha

Projecte, coordinació general de l’obra i direcció tècnica Departament de Projectes Urbans d’Hàbitat Urbà (Carles Casamor, Jaume Graells i Idoia Martin) Col·laboradors Medi Ambient i Serveis Urbans; Direcció de Serveis d’Inversió i Xarxes de transport, Juan García Rey (avantprojecte); IDOM Ingeniería y Sistemas (instal·lacions); Ingenieros Emetres (enllumenat); Dopec (mitjanes i substitució de vorades); SABA (aparcaments); Eacom (TIC); TYPSA (direcció executiva) Operador Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIMSA)

r­ enovat pràcticament tot l’enllumenat de carrer, s’han instal· lat més de noranta nous punts de llum i s’han restaurat els elements clàssics, com la rehabilitació dels fanals modernistes de Pere Falqués i dels fanals canelobre d’època, fins afegir el doble de les unitats existents fins aleshores. Tanmateix s’han plantat més de cinquanta nous plataners que al llarg del temps havien anat desapareixent, i s’ha renovat totalment el mobiliari urbà, amb la substitució de setanta bancs antics i la instal· lació de cent setanta de nous que, col·locats en una nova posició, augmenten l’espai de vorera. Noranta jardineres metàl·liques amb planta de flor completen aquest apartat de mobiliari. La renovació total de les parades de bus, amb la incorporació del nou model de marquesina, anomenada smartquesina, dins la nova estructura de mobiliari intel·ligent i interactiu és una altra de les actuacions que cal destacar, així com la incorporació de les xarxes de telefonia i Wi-Fi i elements de control i detecció de nivells de soroll, fums, mobilitat de trànsit, etc., agrupats en un nou element de disseny incorporat als nous fanals. Proposta de la planta general


225

© Adrià Goula

Nova secció del passeig de Gràcia


226

Sistemes i àmbits estratègics de transformació A — Diagonal de la innovació

© Adrià Goula

— Diumenges ciutadans a l’avinguda Diagonal i al passeig de Gràcia

Diumenges ciutadans a l’avinguda Diagonal i al passeig de Gràcia La reforma de l’avinguda ­D iagonal i el passeig de Gràcia s’inscriu dins la lògica de «fer més amb menys»: hem reformat eixos bàsics de la ciutat (avinguda del Paral·lel, passeig de Sant Joan, avinguda Diagonal, passeig de Gràcia, carrer de Balmes, carrer de Pere IV) per tal d’atorgar l’espai just a cada mitjà de transport, augmentant la seguretat, evitant conflictes entre vianants, bicicletes i cotxes, i facilitant l’accés al transport públic. En el cas de l’avinguda Diagonal i del passeig de Gràcia, la reforma dóna protagonis-

me als vianants cada dia de la setmana, però treu profit de la davallada de mobilitat dels diumenges per anul·lar del tot la circulació pels carrils laterals. Seguint la lògica de les «superilles», els diumenges s’instal·len uns tancaments ­reversibles, que permeten canviar cada diumenge la mobilitat a l’avinguda adaptant-la a les funcions de passeig i de lloc d’estada. La pacificació dels diumenges fa que els mitjans de transport més sostenibles s’apropiïn de l’espai públic, de manera que es reforci el caràcter de

«Tots els ciutadans poden gaudir d’aquests eixos cívics amb caràcter predominantment pacificat.»

«­ carrer-parc» coincidint amb el dia que els comerços estan tancats i hi ha poca activitat a les plantes baixes. Des de la plaça de Francesc Macià fins a Glòries, i de plaça de Catalunya als Jardinets de Gràcia, tots els ciutadans poden gaudir d’aquests eixos cívics amb caràcter predominantment pacificat. Hem dissenyat la Diagonal amb la complicitat dels veïns i les veïnes, tant en la concepció dels projectes com en la programació de les activitats. La programació dels diumenges recau en entitats sense ànim de lucre que organitzen activitats culturals, esportives i lúdiques, o empreses del Tercer Sector que contracten persones amb risc d’exclusió social. Si hi col·laboren empreses privades, ho fan de manera desinteressada i amb unes normes i espais clarament delimitats.


Barcelona és una ciutat molt densa i compacta, amb pocs espais oberts però amb un espai públic de molta qualitat. La resposta ciutadana al repte de convertir aquests eixos en carrers-parcs pacificats ha superat totes les expectatives inicials. Des de primera hora del matí del primer dia de la iniciativa, es van anar colonitzant les calçades amb alguns usos programats en ròtules significatives dels eixos, i amb usos espontanis que la mateixa gent anava improvisant. El disseny del passeig de Gràcia i la Diagonal, molt generós pel que fa a les voreres, facilita que s’hi puguin dur a terme activitats flexibles, a diferents velocitats, sense generar conflictes entre els que passegen, els que s’aturen o els que practiquen esport. Pel que fa a les activitats infantils, gairebé es pot afirmar que vam fer curt, que molts nens i nenes van haver de fer cua per fer de funambulistes o fer girar el plat durant el taller de circ organitzat per l’Ateneu Popular de Nou Barris. Les gandules també van fer el ple, i va ser interessant observar com tothom anava movent la cadira plegable als llocs que més els convenia. Pel que fa a les activitats espontànies, hi vam poder veure mares ­­­i ­f illes jugant a pales en un aparcament buit de motos, ­famílies amb criatures en bicicleta per la calçada pacificada, nens fent curses, grups de pares amb cotxets o patinadors agafats de la mà, entre moltes altres. El repte a curt termini és el d’analitzar aquestes activitats, entendre quines són les que funcionen millor, i extreure conclusions sobre quines són les condicions que fan que la gent s’apropïi més i ­m illor de l’espai públic.

© Adrià Goula

227


228

Sistemes i àmbits estratègics de transformació A — Diagonal de la innovació — Geografies de la innovació

Geografies de la innovació

Autors 300.000Km/s (Pablo Martínez Díez i Mar Santamaria i Varas) Col·laboradors Gerald Kogler i Anna de Castro Català Operador Hàbitat Urbà

La innovació es produeix en l’educació, l’organització social i l’economia i és fruit de múltiples factors socials, econòmics i urbans. Aquest mapa explora quines són aquestes empreses i iniciatives, on se situen, com s’organitzen en l’espai urbà i a quin sector d’activitat pertanyen. L’objectiu últim és detectar quines són les condicions urbanes per afavorir la implantació d’empreses innovadores a la vegada que s’avalua quin és l’impacte en la qualitat urbana del barri on s’instal·len. Les iniciatives innovadores aparentment s’ubiquen de manera heterogènia arreu de la ciutat, tant en àrees centrals com en barris perifèrics. Quines són les condici-

també compten altres factors urbanístics. Tanmateix, les iniciatives innovadores també poden generar vincles i atracció per si mateixes. Aquest comportament, però, varia en funció del sector d’innovació: Green, Smart City, Fab, Transmèdia i Serveis. En definitiva, es pot observar que les característiques morfològiques i ambientals han determinat la generació de dos nodes d’agregació predominants, si bé existeixen districtes menors amb un gran potencial per vincular-se espacialment. D’una banda, la zona al voltant del passeig de Gràcia i l’avinguda Diagonal, àrees representatives amb un teixit econòmic intens, concentra les empreses més an-

Mapa d’iniciatives innovadores a Barcelona

Els districtes de la innovació

ons d’aquests emplaçaments que afavoreixen la implantació d’un determinat tipus d’innovació? Una bona comunicació, lloguers baixos o serveis de proximitat no són sempre una exigència principal. Cada activitat necessita de certes condicions específiques i això fa que aquestes iniciatives innovadores estiguin distribuïdes arreu de la ciutat. Les iniciatives innovadores creen una xarxa mallada, que es polaritza a partir d’una sèrie de nodes que tenen major concentració. Les empreses líders, els centres de recerca i les universitats tendeixen a actuar com a atractors de les startups, tot i que no sempre són capaços de generar polaritat al seu voltant, ja que

tigues de la ciutat que conviuen amb un bon conjunt d’empreses innovadores. De l’altra, l’àmbit del Poblenou, amb una menor concentració de serveis urbans però que compta amb un gran potencial a causa del preu del lloguer i la superfície de les parcel·les, presenta un nombre més gran d’empreses dedicades a la innovació que a la resta de la ciutat. Un cop identificats aquests dos nodes, que actuen com a models gairebé oposats, es poden estudiar les connectivitats entre ells, per poder estendre aquest teixit a d’altres àmbits de la ciutat que en aquesta anàlisi insinuen potencialitat.

Número d’empreses vs número d’iniciatives innovadores


229

Xarxa d’iniciatives innovadores

Els cinc grans grups de la innovació 1. Green 2. Smart City 3. Transmèdia 4. Fab 5. Serveis Sectors de la innovació Agroalimentari, Biosalut, Green, Autosuficiència, Big Data, Digital, Innosocial, Mobile, Smart, Trans, EduPlay, Transmedia, Videojocs, Coworking, Fab, Nano, B2B, E-commerce, Fashion, Turisme i Universitat.

Les iniciatives innovadores ­c reen una xarxa mallada, que es polaritza a partir d’una sèrie de nodes amb major concentració. Les empreses líders i els centres de recerca i les universitats actuen com a atractors de les empreses emergents, tot i que aquestes també són capaces de generar vincles propis. Aquest comportament varia en funció del sector d’innovació. És per això que les vint-iuna categories s’han agrupat en cinc grans grups: Green, Smart City, Transmedia, Fab i Serveis.


234

Sistemes i àmbits estratègics de transformació A — Diagonal de la innovació — Smart City Campus

Smart City Campus

Operador Ajuntament de Barcelona Situació Avinguda Diagonal amb carrer de Pere IV

L’Smart City Campus té la voluntat de concentrar empreses, centres tecnològics i d’innovació, universitats i altres agents relacionats amb la tecnologia i la innovació urbana per promoure sinergies, espais de cocreació –com ara incubadores d’empreses o laboratoris– i bancs de proves. L’objectiu és aconseguir solucions que permetin explo-

rar noves possibilitats per a la gestió eficient dels recursos i la integració de les innovacions tecnològiques, al servei de les ciutats i de les persones. Situat al cor del 22@, l’Smart City Campus integra importants peces del patrimoni industrial de Barcelona, com Can Ricart, La Escocesa, Ca l’Alier i l’antiga fàbrica de l’Oliva Artés. La transformació ur-

banística d’aquest sector inclourà la rehabilitació i posada en valor d’aquests conjunts patrimonials, i la construcció d’edificacions que acompanyaran l’arribada de noves inversions d’empreses com Cisco o Schneider Electric, centres d’investigació de l’àmbit de les TIC i la seu del Barcelona Institute of Technology (BIT). El BIT és una fundació

Maqueta de l’àmbit de l’Smart City Campus. Realitzada per AiR Maquetas y Proyectos de Arquitectura

municipal que ha nascut amb la voluntat de promoure el coneixement en innovació urbana a través de la col·laboració de l’Ajuntament amb altres agents públics i privats –especialment empreses tecnològiques i industrials–, amb l’objectiu de capitalitzar el know-how de Barcelona i aplicar-lo en benefici de les ciutats i dels ciutadans.


242

Sistemes i àmbits estratègics de transformació B — Diagonal verda — Reequilibrar la ciutat: la Diagonal verda

Reequilibrar la ciutat: la Diagonal verda


244

Sistemes i àmbits estratègics de transformació B — Diagonal verda — Reequilibrar la ciutat: la Diagonal verda

El triangle de les oportunitats Amb aquest triangle configurat per les dues diagonals i el riu, i travessat per la Gran Via, ens apareix avui una reserva de sòl immillorable per dur-hi a terme activitat econòmica. Barcelona, amb poques reserves de sòl productiu, troba en aquest territori l’oportunitat de disposar de sòl amb una ubicació molt propera a la trama residencial, i així pot implantar models que s’ajusten als paràmetres llargament defensats i que són els que responen a la ciutat complexa en els usos, compacta en la seva densitat i cohesionada en l’aspecte social. Aquesta és la ciutat que aquest territori ens està oferint. Perquè això esdevingui una realitat, la ciutat ha d’atendre les seves necessitats, com són millorar les seves infraestructures de serveis i les seves comunicacions, i aconseguir posar en valor aquests àmbits. La ciutat no pot veure aquest territori com un lloc per a possibles implantacions de sòl residencial: perdria una oportunitat única. Arreu del món les grans ciutats estan buscant sòl vacant ben posicionat per implantar-hi activitat industrial. Barcelona el té i es troba, en gran part, en aquest indret. La Sagrera com a gran repte Ara bé, arribar fins aquí no ha estat fàcil, i el camí des d’aquí tampoc no ho serà. El model emprat per dur a terme el projecte de la Sagrera correspon als temps en què les plusvàlues urbanístiques suportaven el cost de qualsevol infraestructura. I avui, quan ja no som a temps de repensar el model escollit des del seu origen, ens trobem amb una obra excessivament llarga en el temps –amb tot el que això comporta per als veïns– i amb uns costos que són difícils, si no impossibles, de finançar. És per tot això que l’Ajuntament ha revisat tant l’ordenació dels sectors confrontants amb el parc del Camí Comtal com el mateix projecte de les estacions de la Sagrera i de Sant Andreu. Pel que fa la primera, el mes de juliol del 2013 l’Ajuntament va signar amb l’Adif i la Renfe un protocol que té per objectiu aconseguir –i així ho recull la proposta presentada al Ministeri el mes de desembre passat– que el parc del Camí Comtal es trobi situat al mateix nivell que el barri de la Sagrera, de manera que hi sigui més permeable l’accessibilitat transversal. Així mateix, també es va arribar al compromís de revisar a la baixa el cost de l’estació, sense disminuir-ne ni l’operativitat ni la intermodalitat.

Ara que el projecte ha estat revisat i dóna resposta als requeriments exposats, el gran repte és trobar inversors interessats a adquirir a l’Adif els aprofitaments urbanístics previstos en el planejament vigent, el valor dels quals, tal com es diu en el planejament esmentat, ha de servir per finançar els costos de l’estació. Com ja hem comentat, a més, els sectors veïns del parc també han estat objecte d’una nova proposta d’ordenació. Sectors com el de l’entorn de la Sagrera i Prim han millorat la seva ordenació perquè sigui respectuosa amb l’estructura viària que els arriba de ponent –com és la trama de l’Eixample–, i per evitar alhora la consolidació de pantalles paral·leles al parc que dificultaven les connexions transversals i deixaven en segona línia els nuclis consolidats. La Barcelona metropolitana Però si tornem a l’interior d’aquest interessant triangle, hi trobem des de sectors força coneguts i en ple desenvolupament, com és el cas del 22@ i d’altres sectors industrials amb noves infraestructures de qualitat, fins a sectors molt més marginals que mai no s’han sotmès a cap procés de reparcel·lació urbanística i que mai no han estat objecte de processos d’urbanització. Aquests àmbits esdevenen, com ja hem dit, reserves de futur d’altíssim valor per a una ciutat, com Barcelona, amb un nivell de consolidació molt alt. El dos costats que configuren aquest triangle –el tercer és el riu– són autèntics pols d’atracció de futur i de projectes molt prometedors: – El primer és el nord-sud, el de les infraestructures, que comunica amb la plaça de les Glòries i l’empeny a ser un node de comunicació intermodal: l’estació de la Sagrera, amb un potencial de cent milions de passatgers l’any. Aquest pol ja és per si mateix un motor de desenvolupament residencial i productiu alhora, que avança sense perdre els paràmetres de la sostenibilitat ambiental avui exigibles i fent una ciutat a escala humana extremament comunicada. – El segon, el que ens porta a l’extrem més oriental de la Diagonal, ens atrau cap a un dels pols del coneixement: el Campus del Besòs, que està en ple desenvolupament i que serà la seu de les noves instal·lacions de la Universitat Politècnica de Barcelona. – I entre tots dos, la ciutat: la del 22@ i ­t ambé la dels grans assentaments industrials, avui en plena recuperació, com La Escocesa, ­O liva

«L’Ajuntament ha revisat tant l’ordenació dels sectors confrontants amb el parc del Camí Comtal com el mateix projecte de les estacions de la Sagrera i de Sant Andreu.»


249

Transport públic

Diagnosi prèvia i propostes marc per al nou espai Meridiana

Zonificació


250

Sistemes i àmbits estratègics de transformació B — Diagonal verda — Plaça de les Glòries — Traces sobre un parc

Traces sobre un parc Ricard Fayos Molet Arquitecte

Amb l’adjudicació del projecte a l’equip guanyador del Concurs de la Plaça de les Glòries,1 acaba un llarg procés de debat i de projectes sobre una àrea que fa cent cinquanta anys s’havia proposat que fos el centre de la que llavors s’imaginava com la Barcelona futura. En una seqüència lenta al començament i accelerada al final, que ha ocupat gran part dels tres darrers segles, un seguit de propostes han intentat definir la identitat d’aquest espai, sense portar-se mai a terme més que de forma parcial i limitada. Durant aquest temps, no van aturar-se mai les actuacions en l’àrea. Aprofitant la disponibilitat del buit urbà i la seva posició estratègica, es construïen importants infraestructures viàries i ferroviàries necessàries per a la ciutat. Amb la proposta guanyadora del concurs convocat per l’Ajuntament de Barcelona, s’arriba a l’etapa final del procés, on es formalitza l’ordenació i comença la construcció del que serà sens dubte un important centre de la ciutat del segle xxi . El Pla Cerdà fixà la característica més notable de l’àrea, que va ser la d’acollir la intersecció de les tres avingudes més importants de la ciutat. Des de llavors, la Diagonal, la Gran Via i la Meridiana s’han convertit en els elements primaris de l’estructuració de l’Eixample i de la canalització del trànsit rodat d’accés a la ciutat. En el punt d’encontre de les tres vies, es dibuixava un gran espai de geometria rectangular, d’una superfície que equivalia aproxima1. Concurs de Projectes Restringit per al Projecte Urbà de l’Espai Lliure de la Plaça de les Glòries Catalanes de la Ciutat de Barcelona

Estudi de la plaça de les Glòries realitzat per Hàbitat Urbà l’any 2011.

dament a quatre illes. Ni les directrius de l’espai ni la seva forma guardaven relació amb la retícula general ni amb els espais singulars del pla. Havia nascut la que posteriorment es va anomenar plaça de les Glòries Catalanes. Mig segle després, el projecte de Léon Jaussely va desenvolupar i consolidar la idea de lloc central i punt d’encontre de les avingudes principals. El nou projecte introduïa més carrers fins formar una estrella, a la manera dels traçats de Beaux Arts, on els eixos de les avingudes seguien les lleis de la simetria i dels punts focals. Els nous carrers afegits responien a necessitats de connexió amb elements de caràcter central, com és


251

© PLAY-TIME

Plaça de les Glòries

«El Pla Cerdà fixà la característica més notable de l’àrea, que va ser la d’acollir la intersecció de les tres avingudes més importants de la ciutat.»

el cas de la nova estació central. En el projecte de Jaussely, igual que en el seu referent parisenc de la plaça de Charles de Gaulle, l’espai lliure es definia amb forma rodona i el configuraven les edificacions ubicades entre els carrers, els quals formaven una veritable estrella de deu punxes. De tots els projectes proposats al llarg del temps, aquest és potser el que presenta un model urbà més intencionat, amb una superfície molt més reduïda i cercant una referència clara d’un espai lliure ja existent. També és la proposta que concreta millor els usos de caràcter central, pel fet de situar al voltant de l’estrella un conjunt d’equipaments d’escala de ciutat.

Els esquemes conceptuals del Pla del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC) dels anys trenta van crear distància amb les propostes anteriors, tot i que mantenien els eixos principals definits per Cerdà. Es proposava un gran espai circular, que suggeria un parc d’importants dimensions, desplaçat cap al mar i fora de la intersecció de les tres grans vies. D’aquesta manera se separaven hàbilment els dos grans temes de projecte: el parc i la intersecció de les avingudes.


252

Sistemes i àmbits estratègics de transformació B — Diagonal verda — Plaça de les Glòries — Traces sobre un parc

El Pla Comarcal del 1953 va tenir poca incidència en la seqüència propositiva de l’àrea. Els plans parcials de la zona de levante tornaven a assajar places que, en la seva forma i dimensions, derivaven de la proposta de Jaussely. Serà més de mig segle després d’aquesta proposta que el Pla General Metropolità (PGM) canviarà els paràmetres de l’ordenació i marcarà així un punt d’inflexió en la seqüència de propostes i en el model possible a desenvolupar. En efecte, el PGM del 1976 amplia la reserva d’espai lliure a un àmbit de gairebé 3 x 4 illes d’Eixample i ubica al centre un gran nus viari asimètric que en part recull els viaductes construïts feia pocs anys. La imatge de vies superposades a la manera dels enllaços de les autopistes ja s’havia avançat en el Pla Barcelona 2000, de l’alcalde Porcioles, entesa en aquell moment com un símbol de la modernitat. Queda definitivament enrere el model de plaça urbana que durant més d’un segle s’havia utilitzat com a base de les propostes d’ordenació, i es deixa també de banda la idea de lloc central tradicional, on era possible acumular usos institucionals i activitats de ciutat que conformaven un espai lliure de model compacte. El canvi no ve determinat tant per l’espa-

«En efecte, el PGM del 1976 amplia la reserva d’espai lliure a un àmbit de gairebé 3 x 4 illes d’Eixample i ubica al centre un gran nus viari asimètric que en part recull els viaductes construïts feia pocs anys.»

gueti viari proposat per solucionar la distribució del trànsit, que admetria altres solucions més urbanes, sinó per l’increment de la reserva d’espai lliure, proper als 200.000 metres quadrats, que defineix un gran buit i provoca una forta discontinuïtat en les avingudes que hi conflueixen. L’ordenació del PGM del 1976 planteja també una contradicció evident, pel fet que introdueix un nou problema que les propostes posteriors hauran d’afrontar i solucionar: com resoldre la intersecció de les avingudes principals de la ciutat al mig d’un parc. L’anàlisi d’espais lliures de dimensions similars existents en altres grans ciutats mostra característiques ben diferents. En tots els casos es tracta de places urbanes minerals i monumentals, on habitualment les avingudes que hi conflueixen ho fan de forma tangent i ortogonal, definint els límits de l’espai, sense apuntar mai al seu centre geomètric. En el cas de les Glòries, les dificultats s’incrementen encara més pel fet que una d’aquestes vies, la Gran Via, és un dels principals accessos a la ciutat i aporta un volum de trànsit difícilment compatible amb la idea de parc. El desenvolupament urbanístic al llarg dels anys noranta, impulsat pels Jocs Olímpics al començament i per l’aprofitament de les in-

1860

1903

1936

Pla Cerdà

Pla Jaussely

Pla Macià

1850

1900

1853

1890

1930-1940

Plànol topogràfic d’Ildefons Cerdà

Plànol traçat per D.J.M. Serra

Plànol de Vicenç Martorell


254

Sistemes i àmbits estratègics de transformació B — Diagonal verda — Plaça de les Glòries — Traces sobre un parc

co Soriano; complex de cines i plaça de les Arts, de Zaha Hadid i, més recentment, el nou mercat dels Encants, de b720. No tots els projectes es porten a terme, però l’inici de la construcció dels primers fa evident la necessitat d’una reflexió sobre els ingredients urbans desitjables per al futur de l’àrea, tant pel que fa al concepte de parc com a la solució del trànsit. La crítica de la ciutadania i d’alguns entorns professionals respecte de l’ordenació vigent i les infraestructures portades a terme fins aquell moment són clares: la discontinuïtat de les tres avingudes, la interrupció visual produïda pel tambor, les barreres als vianants provocades per les rampes vehiculars o la dificultat de creació del parc en un espai fragmentat i dispers.

«La visió del procés des del segle xix fins a l’actualitat mostra la seqüència –plaça, estrella, espagueti, anella, cercle, rectangle, parc– dels conceptes que han recorregut els cent cinquanta anys d’aportació d’idees per a les Glòries.»

comencen el 2014; decideix el Concurs de la Plaça de les Glòries, que s’adjudica a Canòpia Urbana; projecta i executa l’ordenació provisional de superfície el 2014 i el 2015, i adjudica els primers projectes de construcció dels túnels al començament del 2015. La visió del procés des del segle xix fins a l’actualitat mostra la seqüència –plaça, estrella, espagueti, anella, cercle, rectangle, parc– dels conceptes que han recorregut els cent cinquanta anys d’aportació d’idees per a les Glòries. D’altra banda, queden identificats també els moments clau en la definició de l’espai públic: la

El procés de reflexió amb l’àmbit veïnal comença el 2003 amb la creació de la Comissió de Seguiment, formada per representants de l’Ajuntament i de les entitats de veïns de l’àrea; continua amb la creació del Grup de Treball el 2005, i culmina amb la signatura del Compromís per Glòries el 2007, que recull un acord que integra el cronograma de les actuacions que s’hauran de realitzar. El que és més destacable del document, a banda del programa d’equipaments de caràcter local, és la previsió de túnels per canalitzar el trànsit d’accés a la ciutat i l’enderroc de l’anella viària existent, que allibera l’àmbit de les servituds del trànsit intens. És destacable també la idea de conformar l’espai lliure a un rectangle amb els carrers perimetrals de l’Eixample. La decisió d’enderrocar l’anella –tot i tractar-se d’una obra que havia aportat identitat a l’àrea amb una excel· lent obra d’enginyeria i una solució de trànsit elegant– va ser, juntament amb la decisió de perforar túnels per conduir el trànsit de pas, el fet que va canviar radicalment les possibilitats del model i de l’ordenació del parc. El mateix 2007 s’aprova la Modificació del PGM, que fixa l’ordenació i gestió de l’àrea reflectint els acords del compromís esmentat, que van servir de base urbanística per al concurs. A partir del 2011, el Grup de Treball i la Comissió de Seguiment, amb l’impuls del nou equip de govern, actualitzen el cronograma i posen al dia les actuacions previstes, acordant detalls importants com és ara la rasant plana i uniforme del parc i un traçat de túnels que no imposi servituds a l’espai lliure. En un procés intens pel que fa a la presa de decisions, l’Ajuntament convoca el Concurs de la Plaça de les Glòries; aprova els projectes d’enderroc de l’anella, que Desconstrucció i trituració in situ del formigó a fi de ser reutilitzat per a la urbanització de la plaça


255

Pràcticament la totalitat de les propostes presentades al concurs aposten per un parc de gran superfície, aprofitant les importants dimensions de l’àrea. La intersecció de les tres vies més importants de la ciutat ja no es proposa a la manera del xix . El trànsit de pas de la Gran Via se soterra i el de distribució de super-

«En el projecte guanyador, les avingudes cíviques i els rastres històrics aporten les seves traces per organitzar un parc que cerca la centralitat en la intersecció de fluxos de diverses escales i en la interacció de teixits urbans.»

fície es reparteix aprofitant la malla de l’Eixample, cosa que suposa una major llibertat en l’organització de l’espai. En el projecte guanyador, les avingudes cíviques de la ciutat –la Diagonal i la Meridiana– i també els rastres històrics dels carrers de Ribes, el Clot, els Escultors Claperós i el Rec Comtal aporten les seves traces per organitzar un parc que cerca la centralitat en la intersecció de fluxos de diverses escales i en la interacció de teixits urbans. Un parc verd que finalment troba el punt central de l’Eixample en la Barcelona del segle xxi .

© Adrià Goula

creació del lloc per Cerdà el 1860, l’increment de la mida del verd del PGM del 1976, la solució soterrada del trànsit del 2007, i les bases del concurs i el projecte guanyador que el 2014 tanca el procés de les Glòries, que hauria de deixar de dir-se plaça, una vegada convertida en parc.


259

10 propostes per a la plaça de les Glòries Projecte guanyador

Canòpia Urbana

Autors Agence Ter (Olivier Philippe) i Ana Coello de Llobet Col·laboradors Elena Fontal, Aldo Jiménez, Oihana Kerexeta, Ariadna Vila, Benoit Barnoud, François Egreteau, Isabelle Costy, Alexandre Moret, Natalia Escar, Marina Daviu; BAC Engineering consultancy group (estructura); JG INGENIEROS (enginyeria i infraestructures); Manuel Colominas, Factors de Paisatge (agronomia); Estudi Xavier Mayor et al. (ecologia i medi ambient); Francesc Xairó i associats (economia); LA INVISIBLE Lighting design studio (il·luminació)

Canòpia Urbana va ser la proposta amb què l’equip d’arquitectes format per l’estudi francès Agence Ter i l’arquitecta Ana Coello de Llobet va guanyar el concurs de projectes per definir la configuració de l’espai urbà de la plaça de les Glòries Catalanes. En el seu veredicte unànime, el jurat del concurs va destacar que la proposta de Canòpia Urbana transcendeix la dicotomia entre parc i plaça i crea un espai amb caràcter propi sense precedents a la ciutat. És un espai central amb vocació metropolitana que reconeix de manera excel·lent l’eix cívic territorial de la Diagonal, la Diagonal

verda de la Meridiana i la carretera de Ribes i el traçat històric del Rec Comtal. El projecte guanyador aposta per la renaturalització de la ciutat i articula un paisatge entre vies verdes i nodes. La vegetació hi té un caràcter sistèmic més que ornamental. La proposta recull amb encert totes les aspiracions recollides en el procés d’implicació ciutadana i en el Compromís per Glòries. Es tracta d’un projecte viable econòmicament i que permet modular la inversió al llarg de temps. La proposta guanyadora concep la plaça de les Glòries com una oportunitat per al desplegament de la natura a

Barcelona. Per reintroduir la natura a la ciutat es planteja capitalitzar les peces verdes d’escala gran i mitjana existents i articular-les mitjançant un sistema de connectors verds i nodes de biodiversitat, refugis de natura a la ciutat. En aquest plantejament, la plaça de les Glòries és una peça fonamental de l’eix verd que uneix els parcs de la Trinitat, el nou parc del Camí Comtal i el parc de la Ciutadella. El projecte dóna continuïtat a la Diagonal com a eix simbòlic i la transforma en un camí fresc i agradable, transitat només per vianants i bicicletes. La proposta preveu concentrar el transport públic

a la banda sud de la plaça per crear un intercanviador modal en superfície, de manera que es faci possible la interconnectivitat entre la línia del metro (L1), la nova xarxa d’autobús i el tramvia. L’escala metropolitana i l’escala local queden representades pels usos i equipaments existents i projectats que envolten el parc, entre ells el Museu del Disseny o el nou mercat dels Encants. El projecte recull tots els equipaments i habitatges que preveu el planejament actual i el Compromís per Glòries de l’any 2007.


260

Sistemes i àmbits estratègics de transformació B — Diagonal verda — Plaça de les Glòries — 10 propostes per a la plaça de les Glòries


265

Origen

Autors Porras La Casta Scp Rubio&Alvarez Sala SL

Origen s’estructura a partir de l’anàlisi de la geologia i les traces que han condicionat l’evolució de l’indret, reconeixent la línia límit entre la terra ferma del pla de Barcelona i la terra sorrenca del delta del Besòs. El buit de Glòries, un espai obert i indefinit, punt d’intersecció de màxima intensitat, on convergeixen Meridiana (referència geodèsica) i Diagonal (invenció geomètrica), conserva encara, per la seva posició dins la ciutat, una energia potencial com a epicentre urbà, negada durant dècades. La intervenció, doncs, proposa recuperar la seva condició mítica fent que la geologia, la geografia, les infraestructures i les traces urbanes convergeixin inalterables sobre un node vegetal mentre que el perímetre de la plaça es modela amb l’arquitectura. La plaça, entesa com a descompressor central de tensions urbanes, evoluciona amb les formes que, amb el pas del temps, li atorguen els seus actors: els usuaris i la vegetació, alhora que esdevé una illa autosuficient, una catifa orgànica equipada i intel·ligent.


266

Sistemes i àmbits estratègics de transformació B — Diagonal verda — Plaça de les Glòries — 10 propostes per a la plaça de les Glòries

Creus Cerdà

Autors Martínez Lapeña Torres Arquitectos Ravetllat Ribas Arquitectes Esteyco

Creus Cerdà proposa recuperar la vocació de centralitat de la plaça de les Glòries com un autèntic espai de relació i activitat a través d’un parc que s’estructura d’acord amb la continuïtat de les tres vies que el vinculen al territori –la plaça quadrada de Cerdà, els recorreguts del Rec Comtal i les futures traces i les noves edificacions. Una aposta de futur on el parc és compatible amb la nova construcció d’un centre d’activitat, d’alta densitat, dins el quadrat de la plaça, situat a l’encreuament de les tres vies. Es configura una nova esplanada arbrada en forma d’estrella, destinada al lleure i a la celebració de manifestacions col·lectives. Aquest nou espai representatiu es rodeja de dunes verdes i prats sembrats amb flors. Incorpora, també, una plaça dins el parc amb instal·lacions de lleure permanents.


268

Sistemes i àmbits estratègics de transformació B — Diagonal verda — Plaça de les Glòries — 10 propostes per a la plaça de les Glòries

Glòries+

Autors Estudi Massip-Bosch Arquitectes TOPOTEK 1. Gesellschaft von Landschaftsarchitekten mbH

Glòries+ és una suma. Glòries ha acollit i representat les diferents dinàmiques històriques de Barcelona, un espai indefinit des dels seus inicis, format com a mer resultat d’allò que la ciutat ha anat construint al seu voltant. Ara Glòries pot ser una suma amb caràcter propi, que es pot definir per primer cop en positiu, oberta a noves dinàmiques futures. Amb la voluntat de fer créixer Glòries, els seus límits arriben fins a la ciutat ja consolidada: un espai públic continu per als vianants i per al transport col·lectiu. Al seu interior, una trama regular dóna la mesura de l’espai i el fa comprensible. Aquest ordre basat en l’orientació de la retícula Cerdà permet incorporar les grans excepcions sense que aquestes defineixin la forma o la comprensió de Glòries. A prop del nou node de transport proposat, un gran espai obert marca la singularitat del seu creuament. Glòries+ es defineix com la construcció d’un procés que treballa amb elements parcials per tal de permetre una millor adaptabilitat i gestió de les fases d’execució.


269

ReBcn

Autors bosch.capdeferro arquitectures Josep Bunyesc Francisco Cifuentes Data Arquitectura i Enginyeria Harquitectes Àrea Productiva López Rivera Arquitectes Núria Salvadó David Sebastián Ted’a Arquitectes Guillem Moliner (unparelld’arquitectes) Vora Arquitectura

ReBcn s’estructura a partir dels múltiples conceptes associats al prefix «re». Es proposa regenerar la ciutat considerant la plaça de les Glòries com la llavor seminal d’un canvi de model ajustat als nous paradigmes del present i adaptable als del futur. La intervenció proposada consisteix, d’una banda, a replantar arbres segons una malla isòtropa que s’adapta a diferents condicions específiques i que s’infiltra pels carrers adjacents per tal d’afavorir la renaturalització de la ciutat. D’altra banda, planteja la reprogramació de l’indret en tant que infraestructura del present però garantint el màxim potencial de futur, reservant una possible reversibilitat per a més endavant. També planteja redistribuir el trànsit rodat privat creant una gran illa pacificada. Es considera oportú requalificar determinades àrees per tal de maxi-

mitzar la superfície d’espais lliures, reduint l’extensió del sistema viari i generant una nova qualificació mixta per a l’edificació existent. La intervenció, doncs, es fonamenta a reactivar l’indret constituint un parc obert al

diàleg, establint unes bases infraestructurals obertes i transformables que responen a les demandes de la societat civil, apropiacions i transformacions que determinaran la mutabilitat del parc i en garantiran la intensitat d’ús.


© Adrià Goula

271

Preparació d’una de les àrees de jocs infantils de la plaça. En segon terme la nova pèrgola-umbracle.


272

Sistemes i àmbits estratègics de transformació B — Diagonal verda — Plaça de les Glòries — Espais i urbanització provisionals a la plaça de les Glòries

Pista de bàsquet a l’àrea socioesportiva

© Adrià Goula

Pista d’atletisme a l’àrea socioesportiva


274

Sistemes i àmbits estratègics de transformació B — Diagonal verda — Plaça de les Glòries — Encaix volumètric d’equipaments i habitatges a l’entorn de la plaça de les Glòries

Encaix volumètric d’equipaments i habitatges a l’entorn de la plaça de les Glòries Autors Josep Fuses, Joan Viader, Jorge Perea i Jordi Mansilla, Col·laboradors Samuel Llovet, Amado Martin Padilla, William Richie, Sarah Beuls, Toni Nortes

Operador Hàbitat Urbà, Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIMSA)

Espai buit inclassificable, l’ambigüitat calculada de Cerdà sobre la plaça de les Glòries estava plena de significat. La força de l’espai com a cruïlla d’avingudes, barris i elements metropolitans compensava amb qualitat expressiva, activitat i moviments urbans la suposada indefinició formal. L’evolució posterior, marcada pel binomi formavialitat, va delimitar la discussió sobre l’espai de la plaça –rodona o quadrada, torta o recta–, fins assolir la forma actual, dins el marc del Concurs de Projectes Restringit per al Projecte Urbà de l’Espai Lliure de la Plaça de les Glòries Catalanes de la Ciutat de Barcelona. Una vegada consolidats l’avinguda Diagonal i el Districte 22@, avui la plaça adopta un sentit més geogràfic que excedeix la delimitació de les vores: són els teixits urbans, les peces metropolitanes i les dotacions veïnals les que en faran el centre. La proposta d’ordenació volumètrica cerca maximitzar els enllaços amb els barris adjacents, buscant de forma deliberada barrejar


284

Sistemes i àmbits estratègics de transformació B — Diagonal verda — Àmbit Sagrera

Àmbit Sagrera


285

Parc del Camí Comtal Un nova Diagonal verda s’obre camí cap al cor de Barcelona gràcies al cobriment del ferrocarril. Aquest nou espai públic uneix finalment el mar i la muntanya a la Ciutat Comtal. Un camí natural transversal com a contrapunt al paradigma de la vida urbana de l’avinguda Diagonal, on vianants i bicicletes són els protagonistes d’una ciutat més habitable i més verda en contacte directe amb la natura metropolitana. El parc del Camí Comtal s’estructura mitjançant tres entitats paisatgístiques: el Camí Comtal, l’ombradiu i les àgores o clarianes. El camí, de traçat sinuós acompanyat de fonts i jocs de nens, és l’espina dorsal que articula tots els elements del parc. L’ombradiu és un bosc biodivers que voreja tots els límits exteriors a fi de filtrar les vistes i el paisatge urbà. Les àgores són clarianes de l’ombradiu on s’instal·len diferents paisatges, usos i equipaments que donen resposta a les històriques demandes veïnals.

Autors Aldayjover arquitectura y paisaje, RCR arquitectes, WEST 8 Col·laboradors Sener (enginyeria); Matèria Verda (vegetació); Artec3 (il·luminació) Operador Barcelona Sagrera Alta Velocitat

Transversalitats del futur parc del Camí Comtal

Línies ferroviàries

Roserar de Bac de Roda


291

da al llarg d’antics eixos viaris, i la que arriba des del sud: la trama de l’Eixample. La nova ordenació del polígon 2 d’aquest sector es fa ressò d’aquest fet, i pren el carrer de Garcilaso com a límit d’aquestes dues realitats urbanes. Aquest fet afavoreix una major accessibilitat al parc del Camí Comtal i permet la creació d’un espai públic davant de la futura entrada a l’estació, contrapunt al parc de

Sant Martí, que resol l’altra entrada de l’estació. El sector de Prim, seguint l’exemple de l’anterior, refà la seva ordenació i dóna continuïtat a la trama de l’Eixample deixant que arribi fins a la rambla de Prim. Al mateix temps, reconsidera la ubicació dels espais públics i equipaments, i així fa possible la recuperació de la masia de Can Riera com a futur centre social del barri.

Direcció: Joan Llort (gerent adjunt d’Urbanisme) Amèlia Mateos (directora de Serveis de Planejament)

Pla de millora urbana per a l’ordenació dels sòls edificables i sistemes urbanístics del PAU 2 del sector entorn Sagrera i d’una part dels sòls viaris i d’espais verds del carrer de Josep Estivill.

PMU Entorn Sagrera Coordinació i seguiment del pla: Josep Alió (Hàbitat Urbà) Redactors del pla: Albert Viladomiu, Gabriel Medina i Lluís Domènech (Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA) Col·laboradors: Maria Sales, Christian Gómez Domènech (Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA)

MPGM Prim Coordinació i seguiment del pla: Sara Udina (Hàbitat Urbà) Redactors del pla: Manciñeiras/Parés arquitectes associats SLP Col·laboradors: Barcelona Regional (estudi d’avaluació de la mobilitat generada) i Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA (documentació referent a la MPGM sector Prim)


294

Sistemes i àmbits estratègics de transformació C — Montjuïc — Montjuïc, el pentàgon: un espai d’articulació


296

Sistemes i àmbits estratègics de transformació C — Montjuïc — Montjuïc, el pentàgon: un espai d’articulació

de la Zona Franca o diverses intervencions a la muntanya de Montjuïc i els seus entorns. D’acord amb això, sorgeix la necessitat d’elaborar una visió estratègica compartida que integri totes aquestes transformacions, ja sigui a la fase de desenvolupament o a la de planificació. En aquest context, l’àmbit del Morrot adquireix major protagonisme com a element clau en la reconfiguració d’un corredor capaç de generar una nova relació entre els dos vessants de la muntanya, repensant-ne les vores i recuperant per a l’ús ciutadà la seva façana marítima, tot estirant la ciutat cap a l’àmbit de transformació de la Marina del Prat Vermell. La ronda Litoral Actualment el tram del Morrot de la ronda ­Litoral experimenta una situació de congestió constant. La seva ampliació entre el carrer 3 de la Zona Franca i el Morrot ha de permetre solucionar aquest problema millorant els accessos al port, el pas del trànsit per la ronda Litoral i les connexions de caràcter urbà que es generen a banda i banda de la muntanya

Traçat de la proposta d’ampliació de la ronda Litoral. Elaboració: Barcelona Regional

El pentàgon de Montjuïc, un espai d’articulació


298

Sistemes i àmbits estratègics de transformació C — Montjuïc — Montjuïc, el pentàgon: un espai d’articulació

El Morrot, de frontera a frontissa El punt de partida per repensar i proposar una transformació urbana al Morrot és la confluència actual de projectes d’infraestructures al voltant d’aquest àmbit. L’ampliació de la ronda Litoral i les obres de millora dels accessos ferroviaris al port, que suposaran el trasllat de la terminal de mercaderies del Morrot, obren una oportunitat per regenerar el front marítim de la façana de Montjuïc. Els principals objectius que persegueix la transformació són, per un costat, reforçar l’aposta del port cap els sectors estratègics de la logística, la nàutica i els creuers i, per l’altre, millorar les connexions entre les parts de la ciutat fins ara separades o mal connectades com la Zona Franca, la façana marítima de Montjuïc o els molls de creuers i ferris. El Morrot és un espai liminar entre la ciutat, el mar i la muntanya, que té una potencialitat enorme per establir noves relacions entre la trama urbana i el teixit portuari. Cal superar la lògica de la substitució d’activitats portuàries amb l’excusa d’obrir la ciutat al mar i, per això, es proposa crear un espai on convisquin activitats productives i recreatives i on es doni forma a la nova relació ciutat-port. El passeig de cornisa, que aprofita l’actual viaducte de la ron-

da Litoral, permetrà recuperar el Morrot com a ­línia històrica de pas (per a diferents usuaris, velocitats i modes), dotar de nous usos aquest espai limítrof i proporcionar visuals inusuals sobre el mar i el port. La relació amb la muntanya serà més permeable gràcies al parc que es proposa, ple de terrasses, rampes i escales, que recupera l’antiga topografia de Montjuïc i els vells camins de la muntanya, ara desdibuixats, que es tornaran a obrir. Així doncs, es recuperarà per a l’ús ciutadà la façana marítima de la muntanya i s’incorporarà a l’imaginari col· lectiu posant en valor el fris patrimonial que representa, ple de valors històrics, culturals, geològics i naturals, actualment amagats. Les tres premisses de la transformació del Morrot 1. La configuració d’una estructura urbana on integrar les infraestructures. El projecte d’ampliació de la ronda Litoral al seu pas pel Morrot proposa convertir l’actual viaducte de la ronda en un lateral. És a dir: en un carrer amb caràcter urbà que absorbeixi els trànsits locals i de menor velocitat que els de pas. Es crea un passeig de cornisa, a cota +17m, que permetrà cosir la cicatriu que suposa l’actual ronda Litoral per als vianants i els ci-

Maqueta del pentàgon de Montjuïc. Elaboració: Barcelona Regional


300

Sistemes i àmbits estratègics de transformació C — Montjuïc — MPGM a l’àmbit de la muntanya de Montjuïc

MPGM a l’àmbit de la muntanya de Montjuïc

Direcció Joan Llort (gerent adjunt d’Urbanisme); Amèlia Mateos (directora de Serveis de Planejament) Coordinació/seguiment del pla José Tajadura Martínez (Hàbitat Urbà) Redactors del pla Mireia Secall, Juanjo Roldán, José A. Tajadura, arquitectes (Hàbitat Urbà) Col·laboradors Sònia Cobos, lletrada (Hàbitat Urbà); Noemí Herrero, Mar Tomás, Alexis Noguerol, estudiants d’arquitectura; Direcció de Participació i Comunicació i Direcció de Gestió Urbanística (Hàbitat Urbà); Barcelona Regional.

El pla de Montjuïc tracta la muntanya com un parc de caràcter metropolità equipat, i fomenta la convivència amb el medi natural i la protecció dels espais lliures. És el punt de partida per al desenvolupament i la consolidació de diverses iniciatives sobre els equipaments, entre les quals cal destacar, per la seva localització i pel seu valor iconogràfic, l’esplanada dels museus, on es preveu articular tot un conjunt museístic a l’entorn de l’eix de les cascades i la Font Màgica. El pla ha permès la desafectació i la posada en valor del barri de la Satalia, en relació amb el qual ha establert les directrius per ordenar-lo com a peça urbana.


302

Sistemes i àmbits estratègics de transformació C — Montjuïc — Intervencions al castell de Montjuïc

Intervencions al castell de Montjuïc Autors FORGAS ARQUITECTES (Joan Forgas) Col·laboradors Valeri Consultors (estructures i pressupost); PVI Ingenieria (instal·lacions); J.M. Vila (història i arqueologia); Lainvisible (il·luminació); ERF (comunicació i medi ambient)

Planta del castell de Montjuïc

Operador Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIMSA), Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Situació Castell de Montjuïc. Carretera de Montjuïc, 66. Sants-Montjuïc Usos Nucli d’accés, espai d’acollida, cafeteria i tallers

El castell de Montjuïc és una fortalesa que, en la seva forma actual, va ser construïda al segle xviii per l’enginyer Juan Martín Cermeño. Està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. La seva cessió a la ciutat ha permès iniciar la recuperació del conjunt, que fins fa poc encara tenia un ús militar. El pla director ha permès la protecció d’un element patrimonial de gran valor i establir el marc a partir del qual es realitzen les successives actuacions de consolidació i canvi d’ús per convertir-lo en un equipament de caràcter cultural, educatiu i de lleure, de referència a la ciutat. El nou nucli d’accés situat a l’interior del baluard de Sant Carles permet avançar en la resolució dels proble-

mes d’accessibilitat i seguretat d’ús del recinte, i habilitar ­l ’espai de les antigues casernes com a espai d’acollida dels visitants del castell. L’actuació incorpora unes escales i un ascensor excavats a l’interior del terraplè del baluard de forma que la intervenció exteriorment passa força inadvertida. Aquestes actuacions, juntament amb la nova cafeteria situada a la plaça, permeten anar consolidant i restaurant aquests espais i millorar les condicions d’ús del conjunt dotant al castell dels serveis i espais adequats per a la seva utilització.


308

Sistemes i àmbits estratègics de transformació C — Montjuïc — Can Batlló

Can Batlló

L’obertura al barri de la Bordeta del recinte industrial de Can Batlló ha viscut un intens desenvolupament des de l’aprovació l’any 2006 de la modificació del Pla General Metropolità per a la transformació del sector Can Batlló-Magòria fins avui. L’any 2011 es canvia la modalitat de gestió del Sector 1 i l’Ajuntament passa a liderar el procés. Actualment s’ha ender-

rocat la meitat de les naus i edificacions afectades; s’ha iniciat la construcció de promocions d’habitatge social concertades amb el Patronat Municipal de l’Habitatge per al reallotjament dels afectats urbanístics i amb cooperatives sense ànim de lucre, a les finques adjudicades a l’Ajuntament destinades a aquest ús; s’ha convingut un model de participació amb les enti-

tats veïnals que han adequat naus i espais dotant-los d’activitats socials que gestionen elles mateixes; s’ha avançat en la urbanització de l’entorn, en l’accessibilitat i en els espais interiors, així com en el projecte d’adequació d’una de les naus com a seu de l’EMAV. El Sector 2, gestionat pel sector privat i per la Generalitat de Catalunya, també es troba en fase executiva: el nou CAP

ha entrat en funcionament, es preveu l’inici d’una promoció d’habitatge lliure i l’Ajuntament ha adquirit la nau principal de Can Batlló que serà destinada a la nova seu d’Hàbitat Urbà. Direcció de la gestió de l’MPGM Can Batlló Marta Perelló i Riera (directora de Serveis de Coordinació de Planejament i Gestió Urbanística, Hàbitat Urbà)


312

Sistemes i àmbits estratègics de transformació C — Montjuïc — Passeig de la Zona Franca

Passeig de la Zona Franca

Gestió a temps real de la secció del passeig

Carril Bus 7h-10h / 15h-22h

Carril càrrega i descàrrega. 10-16 h

Carril aparcament 21h-7h

Mercat de la Zona Franca. Diumenges

Autor de l’avantprojecte Agència Barcelona Regional Col·laborador Carlo Rati Associati

La consolidació d’aquest eix no es pot entendre si no és en relació amb la creació del polígon homònim cap als anys cinquanta i amb una clara intenció de lligar i dotar d’estructura una sèrie d’elements (fàbriques, masies, conjunts residencials, etc.) que havien anat apareixent en dècades prèvies i que havien deixat un territori fragmentat i perifèric. Les connexions posteriors amb la ronda Litoral i el nus de la plaça Cerdà / ronda del Mig han atorgat a aquest eix una major jerarquia en l’estructura de la ciutat, i han modelat el seu perfil actual: principal eix articulador del barri i espai públic d’activitat amb vocació metropolitana. Les transformacions previstes en el seu entorn –com la Marina del Prat Vermell, l’ampliació del recinte firal, les noves zones d’activitat terciària o la connexió amb la ciutat per la façana marítima de Montjuïc i el futur desenvolupament del Morrot– serviran per iniciar una nova etapa de canvis al passeig i als seus entorns. En aquest context, cal apostar per dotar d’urbanitat el passeig de la Zona Franca, plantejant-lo com un carrer del segle xxi , dinàmic i adaptable, dissenyat emprant «dades en temps real» i amb la capacitat de gestionar la seva secció en funció de la demanda real de circulació.


314

Sistemes i àmbits estratègics de transformació C — Montjuïc — Transformació de l’àmbit del Morrot

Transformació de l’àmbit del Morrot Autor Agència Barcelona Regional

Col·laboradors OAB (Carlos Ferrater i Xavier Martí), Carlo Rati Associati, Estudi Ramon Folch i Associats, Jornet Llop Pastor Arquitectes, Martha Schwartz Partners, Marta Labastida, Jordi Mansilla i Jorge Perea, MCRIT, Entorn, Promo, Infraes.

Després de més de trenta anys de transformació de la línia de costa de Barcelona, s’obre una nova oportunitat de cooperació entre ciutat i port i de regeneració del front marítim en l’àmbit de la façana a mar de Montjuïc. El punt de partida per repensar aquest espai i començar el procés de transformació urbana és la confluència de projectes infraestructurals dins de l’àmbit, com per exemple l’ampliació de la ronda Litoral i les obres de millora dels accessos ferroviaris al port, que suposaran el trasllat de la terminal de

mercaderies del Morrot. La proposta de transformació permetrà resoldre la connexió entre el centre de la ciutat i la Zona Franca definint un nou encaix de la ronda ­Litoral al seu pas pel Morrot, entre l’avinguda del Paral·lel i el passeig de la Zona Franca. A ­ lhora, la intervenció ha de permetre establir noves relacions entre la trama urbana i el teixit portuari mitjançant la regeneració de nous espais on convisquin activitats portuàries i industrials amb activitats de caràcter més urbà i terciari. Montjuïc

Carrer

Aigua

1840 - 1880

Carrer Tren

Aigua

1881 - 1917

Evolució de la relació del Morrot amb el mar, el port i la ciutat

Carrer Tren

Aigua Estació

1918 - 1972

Ronda Tren

1973 - 1981

Aigua Port

Carrer Aigua Ronda Ciutat Port

FUTUR


320

Sistemes i àmbits estratègics de transformació D — Tres Turons — Recuperació ambiental i programàtica de l’àrea dels Tres Turons


321

Recuperació ambiental i programàtica de l’àrea dels Tres Turons Maria Sisternas Tusell Directora de Projectes d’Hàbitat Urbà

Els Tres Turons és el nom amb què es ­designa l’àrea muntanyosa formada pels turons de la Creueta del Coll, del Carmel i de la Rovira, que fins ara s’ha mantingut com una zona de poca afluència de la ciutat i amb un nivell d’equipaments, urbanització i serveis bastant precari. Aquesta situació, agreujada per un estat de permanent incertesa –perquè hi viuen ­moltes famílies afectades pel planejament de l’any 1976, revisat l’any 2010–, suposa un repte i alhora una oportunitat. L’àrea dels Tres Turons és una zona privilegiada pel que fa a les vistes sobre Barcelona i Collserola, gràcies a l’alçària dels punts més elevats de les seves carenes (249 metres al Coll, 265 metres al Carmel i 261 metres a la Rovira) i al fet que als seus peus s’estén el pla de Barcelona en un lleuger pendent fins al mar. Geogràficament, és un espai indefinit: lluny de la condició de parc que ostenten altres àrees com la Ciutadella o Montjuïc, tampoc no té el tractament de parc natural o forestal que té Collserola. La Ciutadella i Montjuïc són, per a la ­Barcelona antiga, tangent al mar, el que Manuel de Solà-Morales anomenava «les dues orelles de la ciutat». Els dos parcs tradicionals de la ciutat són parcs dibuixats i urbanitzats amb projectes elaborats durant les exposicions universals del 1888 i del 1929, amb la voluntat de projectar la ciutat al món i dotar-la de tots els equipaments i serveis considerats «a l’última» per l’època. També són els primers espais concebuts per al lleure col·lectiu i les activitats socials en massa. L’àrea dels Tres Turons, en canvi, no ha estat projectada mai com un espai obert dedicat a l’ús col·lectiu, sinó que més aviat ha estat ­colonitzada per assentaments més o menys

i­nformals fins allà on l’orografia dels turons ho ha permès. Si Montjuïc és un punt de referència topogràfic de Barcelona, i l’avinguda de la Diagonal, l’eix longitudinal que secciona la ciutat, aleshores la zona dels Tres Turons podria suggerir una tercera orella. De fet, tota l’ordenació del parc de Montjuïc mira cap a la cara nord, cap a la ciutat, cap al pla de Barcelona, cap a Collserola i els Tres Turons (en canvi, dóna l’esquena al cementiri i al castell), i es produeix una interessant dualitat entre aquests punts alts. Les vistes que es tenen des dels Tres Turons sobre el pla de Barcelona (ara l’Eixample) i sobre Montjuïc, així com la silueta mateixa dels Tres Turons (amb la serralada de Collserola al fons) des de cotes altes de la plaça d’Espanya, fan pensar que aquestes dues excepcions topogràfiques podrien convertir-se en els dos grans espais col· lectius de referència de Barcelona.

Actuacions En realitat, la denominació Tres Turons designa un conjunt format per tres turons i tres parcs que funcionen de manera independent i sense connexió: el Park Güell, el parc del Guinardó i el parc de la Creueta del Coll. Un dels reptes de la intervenció és connectar els parcs entre ells mitjançant itineraris de cota horitzontal i activitats de parc situades estratègicament al llarg dels recorreguts. Actualment, el contacte entre la muntanya i la ciutat és deficient: les vores del parc acaben amb talussos mal cuidats, murs de contenció o tancaments de parcel·les privades, i hi ha poca


322

Sistemes i àmbits estratègics de transformació D — Tres Turons — Recuperació ambiental i programàtica de l’àrea dels Tres Turons

visibilitat de l’espai natural dels turons des dels barris tangencials: la Teixonera, el Carmel, la Font d’en Fargues, el Guinardó i el Baix Guinardó, Can Baró, la Salut, el Coll i VallcarcaPenitents. El projecte de recuperació dels Tres Turons passa necessàriament per millorar el contacte entre el futur parc i la ciutat mitjançant el treball sobre els carrers limítrofs i la dotació d’equipaments que connectin en lloc de separar. El que sobretot diferencia Montjuïc o Collserola dels Tres Turons és el caràcter domèstic del parc. És cert que des del punt de vista ecològic la pressió antròpica pot comprometre l’espai natural, però no es pot obviar l’especificitat i els orígens urbans d’aquest enclavament. Lloc d’assentament dels ibers, espai dedicat a l’agricultura des dels masos, ciutat-jardí promoguda pels Güell i habitatge d’emergència a la postguerra, la nova visió sobre els Tres Turons pretén seguir treballant en la línia de consolidar-hi un gran parc, però mantenint el caràcter domèstic de tota l’àrea. De fet, estem convençuts que la presència de l’habitatge que hi queda, amb una revisió del planejament i facilitant l’arrelament dels veïns a la zona, ajudarà a fer d’aquests turons d’orografia complicada un espai natural vigilat, cuidat i mantingut per al gaudi de tots els barcelonins.

«Un dels reptes de la intervenció és connectar els parcs entre ells mitjançant itineraris de cota horitzontal i activitats de parc situades estratègicament al llarg dels recorreguts.»

Per tant, la nova visió per al parc dels Tres Turons entendrà l’habitatge existent en positiu, sumant usos i activitats i superposant-los a les zones on l’habitatge estigui més consolidat. Es treballarà des d’un punt de vista pluriescalar, tenint en compte la posició del parc en relació amb els grans connectors verds de l’àrea metropolitana, l’escala de la ciutat i els seus usos associats, i les necessitats d’equipaments i serveis en els punts de contacte i d’accés als barris. Pel fet que el Park Güell és un dels punts més visitats de la ciutat, tant per residents com per turistes, el projecte preveu la creació d’un itinerari que connecti el parc de Gaudí amb el turó de la Rovira, i que baixant pel parc fins a l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat i el torrent de Melis, acabi connectant amb el conjunt històric de Sant Pau i la Sagrada Família. L’objectiu és estendre i descongestionar aquesta àrea, que es ressent de l’excessiva pressió turística, aprofitant un recorregut intuïtiu de baixada i fomentant la mobilitat a peu. També es detecta una presència excessiva de cotxes aparcats en superfície en carrers d’urbanització insuficient, així com poca accessibi-

«La nova visió per al parc dels Tres Turons entendrà l’habitatge existent en positiu.»

litat en transport col·lectiu. Si el nou parc dels Tres Turons acumula més densitat d’usos tant a escala de barri com de ciutat, el projecte ordenarà les zones d’aparcament i millorarà l’accessibilitat en mitjans de transports alternatius al cotxe. Cada turó té les seves particularitats, i la vegetació varia en altura. Pel que fa a la proposta de recuperació ambiental, el projecte dels Tres Turons atendrà el paisatge vegetal existent, que és fruit de l’acció humana al llarg de la història, i recuperarà el caràcter boscós original i les diferents espècies vegetals introduïdes al llarg dels anys per obtenir un paisatge variable a través de les estacions. Històricament, els recursos naturals dels turons s’han explotat per extreure’n matèries primeres (mines de ferro i pedreres), i s’hi han col·locat infraestructures importants per a la distribució d’aigua potable, com els dipòsits de les Altures. El projecte proposarà una rehabilitació energètica integral de l’àrea dels Tres Turons i proposarà mesures de captació d’aigua, de generació d’electricitat i d’implantació de dispositius microeòlics per tendir al manteniment autosuficient des del punt de vista energètic. Els usos proposats a cadascun dels turons són: a les cotes més altes (entre els 250 i els 261 metres), els miradors; a les cotes just a sota, programes de recuperació de la memòria col· lectiva i aprenentatge de la natura; més avall, parcs d’aventura i activitats al bosc. A les cotes intermèdies del parc s’hi situaran els itineraris per fer a peu, així com els d’atletisme i ciclisme. Finalment, a les cotes més baixes i a les terrasses naturals més horitzontals s’hi situaran els nous programes d���activitat econòmica i d’equipament local, que reconeixeran els espais dedicats a l’ensenyament i milloraran les connexions entre els patis de les escoles i els Tres Turons. Barcelona és una ciutat extremament compacta i densa, amb poques interrupcions d’espai obert. Hi queda poca superfície sense urbanitzar, i per això es proposa intervenir poc sobre la superfície general dels Tres Turons, que no s’hauria d’urbanitzar –asfaltar–; en comptes d’això, caldria més aviat preservar-ne el caràcter forestal i de muntanya. A més a més Barcelona és una «ciutat de ciutats», que ha crescut integrant teixits urbans amb caràcter propi: té molta riquesa urbana i s’hi superposen realitats molt diferents. La complexitat, que és una de les virtuts de Barcelona, no s’ha de confondre


323

amb la juxtaposició literal o fragmentació. La recuperació de l’àrea dels Tres Turons i el projecte de rehabilitació integral de tot aquest tros de ciutat, integrant-hi els seus barris adjacents, poden ajudar a construir un conjunt més unitari, més coherent, i que reverteixi positivament en la qualitat de vida dels barris del voltant.

Estratègies per al parc dels Tres Turons El projecte de recuperació dels Tres Turons proposa un programa unitari, però flexible i obert; pretén convertir els Tres Turons en un «parc de parcs» o en una «muntanya enjardinada». S’haurà de treballar amb el factor temps, preveient un creixement incremental, per consolidació. Si el parc és l’espai col·lectiu per excel·lència, els Tres Turons seran un lloc d’inclusió social. Cal transformar la seva condició d’espai «de darrere» (límit) a espai «de frontera» (lloc d’intercanvi). Per tant, s’ha de considerar conjuntament la transformació del parc i de la corona edificada del seu voltant, que es retroalimentaran en activitats i compartiran els beneficis del nou espai obert equipat. L’avantprojecte del parc posa en valor els teixits urbans adjacents, petites ciutats jardí i tipologies de torre amb una alta proporció de vegetació i parcel·les enjardinades. Pel que fa a l’equilibri de barris i ciutat productiva, cal preveure la transformació del parc i dels barris adjacents perquè esdevinguin un lloc atractiu per a l’assentament de petites empreses i per a la promoció de l’emprenedoria en els barris. Els parcs ajuden a crear identitat local i milloren la imatge dels barris on estan ubicats, perquè encara que no tots els ciutadans els utilitzin, saben que hi són i els «situen» en el seu mapa mental de clarianes (de descongestió) de la ciutat. També s’ha tingut en compte, sempre incorporant les aportacions de veïns i residents, la provisió d’un programa divers que doni resposta als diferents grup d’usuaris que utilitzin el parc. El projecte pretén promoure l’activitat física diversa i atraure un ampli espectre de públic de totes les edats, amb comoditat i seguretat. Es complementa el programa d’actuacions amb la definició de programes estacionals i temporals per atraure visitants durant totes les èpoques de l’any.

Els Tres Turons en relació als punts d’atracció turística segons el plànol Locals and tourists d’Eric Fischer

«Cal preservar el caràcter i la identitat del parc com a lloc únic, de caràcter forestal, garantint la conservació de les pedreres i la memòria col·lectiva.»

Sobretot, cal preservar el caràcter i la identitat del parc com a lloc únic, de caràcter forestal, garantint la conservació de les pedreres i la memòria col·lectiva. L’avantprojecte busca posar en valor un espai que fomenti l’aprenentatge de la natura des de la mateixa natura. La recuperació i la connexió de totes les cotes altes del parc pretenen donar als Tres Turons el valor de punt d’observació de la ciutat, creant-hi espais de mirador. Alhora, també es posa en valor la singularitat topogràfica: els Tres Turons són un parc en pendent, i aquesta excepcionalitat es reconeix fomentant-hi la pràctica d’esports d’aventura.


325


328

Sistemes i àmbits estratègics de transformació D — Tres Turons

© Robert Ramos / Fundació Privada

— Recinte Modernista de Sant Pau

Sala Lluís Domènech i Montaner


330

Sistemes i àmbits estratègics de transformació D — Tres Turons — Carrer de Mühlberg

Carrer de Mühlberg Autors Direcció de projectes d’Hàbitat Urbà (Jordi Santamaria i Guilera, Carles Casamor i Maldonado) (avantprojecte); Bomainpasa (Agustí Obiol i Sánchez) (projecte executiu) Operador Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIMSA) Situació Carrer de Mühlberg. Horta-Guinardó

La reurbanització del carrer es preveu mitjançant un tractament específic que reconegui la pertinença a l’itinerari vertebrador del parc dels Tres Turons i, a la vegada, resolgui les necessitats d’accessibilitat i aparcament dels seus veïns.

La configuració del carrer en cul-de-sac, la costeruda topografia, la proximitat del talús de la muntanya i la gran incidència de l’aparcament no normalitzat de cotxes i motos determinen els objectius de la proposta, que consisteix a estabilitzar el talús de la muntanya, reconèixer amb el tractament dels materials el caràcter dual del carrer, disposar una nova vorera amb continuïtat al llarg de tota la via amb llocs d’estada, ­c rear

un nou espai de gir al final del carrer apte per a bombers i serveis, ordenar i normalitzar l’aparcament de forma compatible amb l’espai per als ­vianants, incorporar arbrat al llarg de tot el carrer, des dels jardins de Juan Ponce al parc forestal, i soterrar els serveis i reordenar i millorar l’accés al parc forestal.


Sistemes i àmbits estratègics de transformació E — Ciutats velles — Pla Cor

© EXITDESIGN (Marc Escudé i Antoni Navarro)

352


354

Sistemes i àmbits estratègics de transformació E — Ciutats velles — Pla Bàrcino

Pla Bàrcino

Proposta d’actuació a l’entorn de la muralla de Barcelona

La proposta parteix dels criteris comuns d’actuació que s’apunten al document «La muralla romana de Barcelona. Anàlisi», i que es podrien resumir en: – La muralla com a façana de construccions utilitzades des del seu interior. – La muralla com a unitat constructiva. Els vestigis de la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino han anat sortint a la llum en – L’entorn de la muralla: el fossat existent com a element de mediació entre muralla i espai públic. nombroses excavacions arqueològiques duAtès el plantejament conceptual de l’encàrrec, rant els darrers vuitanta anys. El coneixement s’ha construït una secció genèrica que transacumulat sobre Bàrcino és molt gran, i ha donat peu a un nombre important de publicacions forma el fossat en una mena de grades, d’alçada variable que s’adapta a les rasants particuespecialitzades, però només una part d’aquest lars entre el carrer i la base de la muralla. coneixement s’ha traslladat a la ciutadania i als turistes que visiten la ciutat. Alguns indrets han Per tal d’estructurar la proposta i fer patent el desnivell de les grades, que és de cinquanestat museïtzats i són visitables avui dia, altres ta centímetres com a màxim (per evitar així la esperen el moment de ser desvelats i alguns col·locació obligatòria de baranes), s’utilitza un s’han estudiat i inventariat, però mai no es pomaterial visible, el marbre blanc, per a la consdran visitar. trucció dels plans verticals, que és clarament El Pla Bàrcino, impulsat pel remodelat ­S ervei d’Arqueologia de Barcelona, està dissenyat per diferent del material que conforma els plans horitzontals. convertir en resultats tangibles els ­p otencials Un cop el sistema s’ha implementat al lloc, la complexitat del mateix ha produït aplicacions molt diferents que requereixen solucions particulars. D’aquesta manera, en determinades parts, tot i continuar pendent de la muralla, el sistema mira, inevitablement, en direcció contrària, cap als carrers que la limiten i des dels quals s’hi accedeix.

culturals i econòmics de la Barcelona romana. L’objectiu principal del Pla Bàrcino és impulsar una gestió creativa del patrimoni arqueològic romà de Barcelona per tal que aquest patrimoni pugui contribuir de manera positiva a satisfer les necessitats actuals de la societat barcelonina. El pla inclou tres línies d’actuació principals: la recerca i la documentació, la museïtzació d’espais i la realització de noves excavacions.

Perspectiva axonomètrica de l’àmbit d’actuació

Fotografia de les pintures de Josep Maria Jujol a la muralla romana, les restes de les quals es preveu restaurar

Autor Josep Llinàs i Carmona Col·laboradors Roger Subirà, Xavier Isart Torruella, Enric Rojo Xicart Operador Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) Situació Tram de la muralla romana des dels carrers de la Tapineria i del Sots-Tinent Navarro fins a la plaça dels Traginers. Ciutat Vella


© Adrià Goula

359


364

Sistemes i àmbits estratègics de transformació E — Ciutats velles — MPGM a l’àrea del nucli antic de Sant Andreu

Direcció Albert Civit (gerent adjunt d’Urbanisme); Amèlia Mateos (directora de Serveis de Planejament) Coordinació / seguiment del pla Francesc Ragués (Hàbitat Urbà) Redactors del pla Francesc Ragués, Lluïsa Morao, Sara Udina (arquitectes); Sònia Cobos (lletrada) (Hàbitat Urbà)

Col·laboradors Noemi Herrero i Juanjo Roldan, arquitectes (estudis d’usos i façanes); Gabinet del Color, Joan Casadevall, arquitecte (proposta de catàleg); Barcelona Regional (estudi d’avaluació de la mobilitat generada, informe de sostenibilitat ambiental); Duatis Arquitectes (estudi econòmic); Activa Prospect (estudi d’avaluació de necessitats d’equipaments)

MPGM a l’àrea del nucli antic de Sant Andreu La Modificació del Pla General Metropolità a l’àrea del nucli antic de Sant Andreu té per objectiu conservar i revitalitzar el nucli històric i tradicional del barri. Es desafecten 262 habitatges del total de 300 habitatges que, des de l’aprovació del Pla ­G eneral Metropolità, estaven qualificats com a vials, zona verda o equipaments. La Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) fa reserves de sòl per a futurs equipaments en l’àmbit de la promoció social i associativa i de l’atenció i inclusió social a l’illa de Can Fabra i a l’illa situada entre el carrer del Pont i el ­carrer  del Segre. També reforça i millora el paper del carrer Gran de Sant Andreu com a eix cívic i centre de barri, i proposa la catalogació i la protecció del patrimoni del carrer de l’Ajuntament, de nombroses edificacions del carrer Gran i de diverses finques, per preservar la memòria del conjunt del poble antic de Sant Andreu de l’any 1897. Finalment el pla estableix una ordenança específica per afavorir el manteniment i la rehabilitació del barri i estableix unes normes de composició i tractament de façanes per als casos de substitució.

Divisió del plànol de la ciutat de Barcelona (detall), de Vicenç Martorell Portas, 1930-1940

Any de construcció de les edificacions anteriors a l’any 1900 des del 1900 a l’any 1929 des del 1930 a l’any 1952 des del 1953 a l’any 1976 posteriors a l’any 1976


366

Sistemes i àmbits estratègics de transformació E — Ciutats velles — Microbarcelones. Microteixits amb identitat

Microbarcelones Microteixits amb identitat Tot i que la retícula de l’Eixample és tan característica de la ciutat i en gran mesura en defineix la imatge, Barcelona està formada per una gran diversitat de teixits i paisatges urbans. En aquest estudi s’han identificat i catalogat en un mateix document aquells microteixits d’interès i singularitat paisatgística de la ciutat de Barcelona que no estan inserits en els diferents nuclis antics de la ciutat i que són focus potencials de generació d’apropiacions urbanes per part dels ciutadans. Són objecte d’interès tots aquells teixits de petites dimensions amb unes característiques morfològiques que deriven en unes qualitats ambientals que contrasten amb la ciutat comuna. Aquestes qualitats poden venir donades per la presència d’alguns factors –ja sigui independentment o de manera combinada–, entre els quals es poden esmentar les dimensions reduïdes del parcel·lari, la seva divisió homogènia, la qualitat i homogeneïtat de l’edificació, la baixa densitat edificatòria, la presència d’espais d’interrelació entre l’espai públic i l’espai privat, les dimensions i la forma del traçat dels espais urbans i viaris, la presència d’arbrat i de vegetació exuberant –que confereixen un aire feréstec a una zona urbana– o la presència d’hortes.

Molts dels àmbits seleccionats semblen fòssils urbans, indrets en què el temps s’ha aturat mentre els seus territoris adjacents es veien immersos en processos de transformació urbana que tendien a produir una ciutat homogènia. En molts casos, aquests indrets van quedar congelats –llegiu afectats– arran de l’aprovació del Pla General Metropolità (PGM) de l’any 1976. Pel fet que eren àrees de baixa densitat edificatòria, es reconeixien com a àmbits d’oportunitat de transformació urbanística, amb un cost d’expropiació i d’afectació molt menor que el d’altres indrets. Per tant, es consideraven sectors amb potencial per cobrir la manca d’espais públics, parcs, equipaments i habitatges protegits que la ciutat tenia a finals dels anys setanta. Passats quaranta anys, alguns d’aquests teixits urbans no han estat objecte d’intervenció, i avui els veiem amb uns ulls nous. Si fa quaranta anys eren els àmbits preferents de transformació, en l’actualitat, més enllà del seu estat d’envelliment o de la qualitat de la seva construcció, prenen força els seus atributs, ja que tenen la virtut d’afegir diversitat a la ciutat, pel fet que es tracta d’episodis urbanístics amb qualitats i particularitats que enriqueixen la ciutat en el seu conjunt.

Autors Aquidos Arquitectes i Ricard Gratacòs Operador Oficina de l’arquitecte en cap, Hàbitat Urbà

Durant el mandat actual, s’han redactat modificacions parcials del PGM per desafectar algunes de les microbarcelones de què estem parlant. Els nous planejaments per a la Satalia, Can Peguera o el barri dels aviadors (el Plus Ultra) reconeixen i protegeixen les qualitats d’aquests sectors i teixits perquè se sumin al patrimoni del paisatge urbà de Barcelona.

«Barcelona, no. Barcelones. Tantes com arqueologies supervivents. Tantes ciutats en una, encara que a simple vista, des d’aquest mirador definitiu, predomini la imatge d’aquesta retícula burgesa que ha quadriculat fonamentalment l’ànima i el cos d’aquesta ciutat.» Barcelones, Manuel Vázquez Montalbán


© Anna Pericas

367

Fotografia del passatge de León, situat, junt amb el passatge de Pau Hernández, a l’interior de l’illa de cases del carrer de Cartagena, entre els carrers del Rosselló i de Provença.


369

PMU Satalia

Direcció Joan Llort (gerent adjunt d’Urbanisme); Amèlia Mateos (directora de Serveis de Planejament) Coordinació / seguiment del pla: José Tajadura Martínez (Hàbitat Urbà) Redactors del pla Sergio Montenegro, Glòria Pairó, Arantxa García, arquitectes (BAGURSA) Col·laboradors Sònia Cobos, lletrada (Hàbitat Urbà); Fernando Iglesias, arquitecte; Sandra Alcázar, Eduard Yuste, estudiants d’arquitectura; Francesc Caballé i Reinald González (VECLUS, SL); Barcelona Regional; Direcció de Participació i Comunicació (Hàbitat Urbà); Associació de Veïns de la Satalia.

© Anna Pericas

El Pla de Millora Urbana (PMU) planteja ordenar el barri d’acord amb les característiques de l’estructura urbana i de les edificacions existents, a fi de garantir que es mantenen i es preserven els seus valors ambientals i patrimonials identitaris. Caracteritzen el barri, d’una banda, nombroses restes ­d ’interès històric ben variades (camins, murs de pedra, ­e lements d’aigua, refugis antiaeris, etc.) i, de l’altra, diverses edificacions que pel seu interès patrimonial i artístic s’incorporaran al catàleg de la ciutat.


Š Victor Sanvalero

371

Materials existents

Materials de la proposta


373

MPGM Can Peguera

Direcció Joan Llort (Gerent Adjunt d’Urbanisme); Amèlia Mateos (Directora de Serveis de Planejament) Coordinació / seguiment del pla: Francesc Ragués (Hàbitat Urbà) Redactors del pla Francesc Ragués, Lluïsa Morao, (arquitectes); Sònia Cobos (lletrada) (Hàbitat Urbà) Col·laboradors Barcelona Regional (estudi d’avaluació de la mobilitat generada, informe de sostenibilitat ambiental); Xavi Garcia (procés de participació ciutadana), Patronat Municipal de l’Habitatge (estudi i avaluació d’habitatges públics).

© Anna Pericas

La Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) al barri de Can Peguera és fruit del debat fet amb els veïns i les entitats en un llarg procés participatiu que ha durat quatre anys, pel qual s’acorda preservar i consolidar aquest barri. Això suposa desafectar un total de 657 habitatges dels 673 afectats pel Pla General Metropolità de l’any 1976, perquè havien de ser substituïts per una nova ordenació. D’aquesta manera, es podrà consolidar el barri respectant amb la màxima cura la fesomia actual de cases unifamiliars adossades i millorant la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes. El pla també preveu millorar l’estructura urbana dels ­e spais públics i endreçar les dotacions d’equipaments.


378

Sistemes i àmbits estratègics de transformació F — Collserola — Els límits de Barcelona: del mar a la muntanya

Els límits de Barcelona: del mar a la muntanya Adolf Sotoca Doctor arquitecte

Oscar Carracedo

Arquitecte

«Si Barcelona es va obrir al mar als anys vuitanta, ara la ciutat ha d’obrir-se cap a la muntanya, el seu tradicional límit natural, amb la finalitat de posar en valor els recursos naturals i paisatgístics d’aquest territori central de l’àmbit metropolità.» Concurs de les Portes de Collserola, Hàbitat Urbà Setembre del 2011

Amb aquesta afirmació, Hàbitat Urbà donà el tret de sortida, ja fa més de tres anys, a un dels reptes més estimulants de projectació urbana dels últims anys a Barcelona: el Concurs de les Portes de Collserola. Concebut perquè hi participessin una gran quantitat d’equips professionals multidisciplinaris, el concurs esdevingué un marc de reflexió idoni al voltant de la renovada relació que Barcelona havia de man-


379

carem només la presència d’una infraestructura amb un enorme impacte físic: les rondes (del Litoral i de Dalt) van ser concebudes en el marc d’indefinició que durant molt de temps havia caracteritzat la relació de Barcelona amb el seu mar i la seva muntanya. L’acurat projecte d’aquestes dues infraestructures, un model de disseny d’anelles viàries reconegut arreu del món, minimitza només lleument l’enorme impacte que tenen sobre les relacions potencials de la ciutat amb el seu territori. El retrobament de la ciutat amb Collserola haurà d’abordar aquesta qüestió de forma ben diferent a la manera com la ciutat saltà per sobre de la ronda Litoral per tal d’arribar al mar. Ni el disseny de la infraestructura en si, ni molt menys les condicions topogràfiques per creuar-la, són comparables en un cas i un altre. És aquesta la primera de les diferències entre la recuperació del front marítim i la redescoberta del vessant de la muntanya. No és, però, la més rellevant. En volem destacar aquí algunes de ben significatives, i que poden ser enumerades d’acord amb dos grans enunciats: la consolidació del medi urbà, d’una banda, i el potencial d’ús del medi natural, de l’altre.

tenir amb el recentment declarat Parc Natural de Collserola. Es consolidava d’aquesta manera allò que molts havíem anat apuntant de feia temps: Barcelona, a més de marítima, és una ciutat amb muntanya. Simple com pugui semblar aquesta sentència, no s’havia arribat a traduir mai en una política urbana de la nostra ciutat. El vessant barceloní de Collserola, escenari d’un creixement urbà històricament fragmentat i mancat d’una visió conjunta, era fins fa no gaire un d’aquells marges desconeguts tan propis de les nostres ciutats contemporànies. Amb el Concurs de les Portes de Collserola, Barcelona reconeixia aquest àmbit i, talment com succeí amb la recuperació del front marítim, la ciutat incorpora els atributs del seu territori. Podrien enumerar-se aquí algunes similituds, així com importantíssimes diferències, entre la ja consolidada ordenació del front marítim i el futur retrobament de Barcelona amb la seva muntanya. D’entre les primeres, desta-

«Barcelona, a més de marítima, és una ciutat amb muntanya. Simple com pugui semblar aquesta sentència, no s’havia arribat a traduir mai en una política urbana de la nostra ciutat.»

Pel que fa a la consolidació del medi urbà, ens interessa especialment destacar el ­p otencial regenerador de les futures actuacions a la franja de Collserola davant de la lògica de renovació urbana que s’imposà en el front marítim. Les característiques del medi urbà són el resultat d’un procés de creixement molt diferent al llarg del temps en un cas i en l’altre. La recuperació del front de mar als anys vuitanta i noranta es basà en la substitució d’un teixit predominantment productiu que ja es mostrava obsolet a finals dels anys setanta. No és el cas, ni de lluny, del procés de retrobament del vessant barceloní de Collserola, inequívocament compromès amb la millora del teixit urbà existent. En aquesta franja de territori hi viuen actualment més d’un quart de milió de barcelonins. Els barris de muntanya de la ciutat, ­diversos en la seva morfologia però tots ells molt consolidats i amb grans dosis d’urbanitat, han de ser agents actius en la ­transformació d’aquesta àrea. El retrobament de ­Barcelona amb Collserola s’albira com una oportunitat no només per a la intervenció a escala de ciutat, sinó per a la millora de les condicions d’habitabilitat quotidiana per a cadascun d’aquests barris.


380

Sistemes i àmbits estratègics de transformació F — Collserola — Els límits de Barcelona: del mar a la muntanya

Aquesta millora es fonamentarà, d’acord amb les bases del concurs i amb les propostes presentades, en tres línies d’intervenció: accessibilitat universal, dotacions col·lectives i renaturalització de l’espai urbà. De totes elles, garantir l’accessibilitat en aquests barris és, precisament ateses les condicions topogràfiques, la més peremptòria. A diferència del front de mar, un espai planer des d’on contemplar el medi marítim, el vessant de Collserola és una franja de relació activa entre Barcelona i una muntanya gaudible, penetrable i transitable en tota la seva dimensió. El futur vincle entre ambdós mons passa per la redescoberta, preservació i potenciació de recorreguts que consolidin uns itineraris de relació entre la ciutat i la seva muntanya. Aquests eixos transversals, dissenyats com a elements continus i universalment accessibles, han d’esdevenir un lligam entre les diverses activitats col·lectives­ –­existents i proposades– que es duen a terme al vessant de Collserola.

l’estàndard d’urbanització i dotació propi d’altres àrees de la ciutat, i més atent a les qualitats paisatgístiques pròpies de Collserola.

«A diferència del front de mar, un espai planer des d’on contemplar el medi marítim, el vessant de Collserola és una franja de relació activa entre Barcelona i una muntanya gaudible, penetrable i transitable en tota la seva dimensió.»

L’optimització de les dotacions col·lectives, ­veritable infraestructura de socialització, ­e sdevé així un altre dels futurs reptes per a la millora de la qualitat de vida als barris de muntanya. La situació present al vessant de Collserola respecte d’aquesta qüestió és certament paradoxal: si bé en aquesta zona de la ciutat s’emplacen una gran quantitat d’equipaments, la gran majoria són d’escala metropolitana, cosa que fa que la seva integració morfològica i social sigui manifestament millorable. La readaptació d’equipaments obsolets, la rehabilitació d’edificis en desús i la provisió de noves dotacions són instruments que s’hauran de tenir en compte en la regeneració urbana d’aquesta zona, tot parant especial atenció a una escala de relació propera amb els teixits urbans existents. La tercera de les estratègies per millorar els barris de muntanya es basa en l’espai lliure i, més concretament, en l’ordenació dels espais lliures de transició entre el medi natural i el medi urbà. Tot i el veïnatge amb la muntanya, molts d’aquests barris presenten avui dia notables deficiències pel que fa la qualitat dels seus espais públics. Aquesta condició precària, però, pot esdevenir d’un enorme potencial si es consideren estratègies de renaturalització de l’espai urbà mitjançant la introducció de les qualitats de Collserola al teixit urbà. La condició de vora urbana de molts d’aquests barris convida a l’exploració de noves estratègies en l’ordenació i el disseny de l’espai públic, menys deutor de

Així doncs, podem concloure que, pel que fa al medi urbà, igual com succeeix en la majoria de casos, la millora de les seves condicions passa per la intervenció en els sistemes estructurants de la ciutat: espai públic, equipaments i sistema de mobilitat. L’aproximació, per tant, podria semblar força convencional. Però la novetat de les propostes que aquí es presenten radica no tant en el què, sinó en el com: davant de la provisió de noves dotacions públiques, el repte aquí és l’optimització i adequació d’equipaments existents; més enllà de garantir l’accessibilitat universal en els barris de muntanya, cal dotar-la de sentit i contingut programàtic; més que l’aplicació d’un estàndard d’urbanització per a l’espai públic, cal promoure una autèntica descoberta i una millor comprensió de la relació potencial de la ciutat amb el Parc Natural de Collserola. I és en aquest descobriment on el Concurs de les Portes de Collserola va fer una aportació molt significativa: el medi natural deixa de ser un element passiu destinat a la contemplació i esdevé un agent actiu en l’ordenació del medi urbà. El potencial d’ús del medi natural, el segon enunciat que avançàvem a l’inici d’aquest text, passa en primer lloc per una redescoberta dels seus paisatges. Collserola, malgrat trobar-se ­limitada per conurbacions contínues, madures i compactes, té prou dimensió per incloure una gran diversitat biològica i paisatgística. Reconèixer aquesta riquesa i incorporar-la en totes i cadascuna de les futures intervencions forma part d’una renovada mirada de Barcelona envers la seva muntanya. Ja no es tracta només de reconèixer la muntanya com un nou espai públic per al lleure i gaudi de la natura. La renovada mirada sobre Collserola considera la reintroducció dels atributs naturals de la muntanya a la ciutat. En definitiva, no es tracta ara d’anar al parc, sinó d’introduir el parc a la ciutat.

«La renovada mirada sobre Collserola considera la reintroducció dels atributs naturals de la muntanya a la ciutat.»

Aquesta nova actitud esdevé especialment r­ ellevant si considerem l’activitat agrícola, molt present històricament en aquesta zona de la serralada Litoral. Els usos agraris ja no són considerats incompatibles amb la construcció de la ciutat, sinó que es consideren valors que cal preservar en les nostres metròpolis contemporànies: la producció agrícola de proximitat, la sensibilització creixent envers els sistemes de producció ecològica o els ­valors


393

Proposta de passarel¡la al torrent de la font del Bacallà


394

Sistemes i àmbits estratègics de transformació F — Collserola — Plànol del patrimoni de Barcelona a Collserola

Autors del plànol Oficina de l’Arquitecte en Cap i Departament tècnic del Consorci del Parc Natural de Collserola Equip tècnic Josep Lluís Bravo i Raimon Reventós Documentació Sergi Garriga i Bosch Disseny i realització gràfica Teresa Sabater

Plànol del patrimoni de Barcelona a Collserola Les 1.700 hectàrees del vessant barceloní del Parc Natural de la Serra de Collserola apleguen un ric patrimoni natural, paisatgístic i cultural. Els boscos, les ­màquies, els prats, les brolles i els ambients humits hi són ben presents, així com també els elements arquitectònics i històrics inserits des de l’antiguitat. Les activitats de culte religiós, agrícoles, militars, científiques, industrials i de lleure han anat puntejant aquest vessant amb multitud d’elements conservats fins avui dia. Per aquest ­m otiu s’ha editat aquest plànol, per facilitar la descoberta respectuosa i el gaudi d’aquest patrimoni tan ric.

Plànol guia


395


396

Sistemes i àmbits estratègics de transformació F — Collserola — Feixes agrícoles de Collserola

Feixes agrícoles de Collserola Autors Laia Mestre Risse i Jordi Mansilla Ortoneda Col·laboradors Roser Vives de Delàs, Alfons Tornero Dacasa, Adrià Sanchez Llorens, Joan Curtó Pagès i Biuse Mansilla Ortoneda Operador Direcció de Projectes de l’Hàbitat Urbà

L’objectiu de l’estudi ha estat identificar els àmbits del vessant barceloní de la serra de Collserola on la recuperació d’antigues feixes de conreu agrícola, així com la implantació de noves, sigui una operació viable tant des del punt de vista agronòmic i paisatgístic com econòmic i de gestió. La finalitat de recuperar i reintroduir agricultura en el vessant sud de la serra de Collserola, emmarcada en un sistema de producció ecològica, té la voluntat de millorar el paisatge en aquesta àrea a partir de diferents aspectes, entre ells, la recuperació d’un patrimoni agrícola, la millora d’uns sòls malmesos per l’erosió, la promoció d’una economia local i de proximitat, la preservació d’ecosistemes naturals i l’augment de la biodiversitat, així com la d’establir noves vies de relació entre un sistema natural i un sistema urbà molt densificat com és el de la ciutat de Barcelona. L’estudi enumera deu àmbits i detalla el conreu més adient per a cada un d’ells, sigui de secà o d’horta, el tipus de feixa i les possibles estratègies de gestió i models d’implantació tenint en compte l’estructura urbana i social dels barris adjacents.

Àmbits de recuperació i implantació de feixes agrícoles al vessant barceloní de la serra de Collserola

Àmbits agrícoles superposats en un ortofotomapa de 1947. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya Estratègies d’implantació de feixes agrícoles a Can Masdeu, Pedralbes-Sarrià i Roquetes.


397

Estratègia d’implantació de feixes agrícoles a Can Masdeu


400

Sistemes i àmbits estratègics de transformació F — Collserola — Porta Trinitat

Porta Trinitat La porta de la Trinitat és un conjunt d’intervencions coordinades i desenvolupades per diversos operadors urbans sota una mateixa estratègia, a fi d’estructurar la relació entre el barri de la Trinitat i Collserola. Inclou la renatu-

ralització de l’anomenat pont de Sarajevo, la urbanització i renovació urbana a Trinitat Nova amb la construcció d’un nou casal de barri, la reforma de la Casa de l’Aigua convertida en un edifici públic, la futura adquisició i posada en valor

de l’única casa construïda de la urbanització de Torre Baró el 1915, les feixes de Collserola, que s’inicien en una primera fase sobre el carrer d’Aiguablava, la recuperació d’un antic camí de connexió entre la ciutat i la serra de Collse-

rola i la recuperació del pont dels Tres Ulls, enterrat durant més de quaranta anys i que es convertirà en un símbol del barri alhora que incrementerà el patrimoni d’infraestructures relacionades amb l’aigua.


403

L’edifici emergeix de la urbanització, aprofita la topografia i esdevé una prolongació del carrer. Els materials i sistemes constructius són els mateixos emprats per a la urbanització. El casal esdevé una peça final en el recorregut cap a la Casa de l’Aigua. La plaça/coberta superior es converteix en una extensió dels espais d’activitat social del casal i actua de plataforma mirador: els bancs i baranes ceràmics construïts al seu perímetre s’aprofiten com a claraboies d’entrada de llum per als espais inferiors. La plaça inferior genera un vestíbul/jardí d’accés al casal. La llum natural de la planta semisoterrada arriba a través del doble espai generat pel recorregut de l’escala. El tractament de les façanes amb gelosia ceràmica, protegint grans finestrals de vidre, remet a la composició del paviment de la nova urbanització i garanteix l’entrada de llum als àmbits principals i un tancament segur. La sala d’actes (amb accés independent des de la planta inferior) i el bar es col·loquen de manera que puguin actuar de forma autònoma. El bar se situa a la part superior del conjunt i aprofita l’increment de volum de la sala polivalent / sala d’actes per obrir-se a la plaça/coberta. Es garanteix així la dotació d’un nou ús que actua de motor de la plaça i potencia el pol d’atracció del nou mirador com a espai social.

Autor/s Bayona i Valero, Arquitectes Associats; Cantallops-Vicente, Arquitectes (Marta Bayona, Albert Valero, Lluís Cantallops, Marta Vicente) Col·laboradors Jaume Gelabert, Maria del Olmo

Operador Districte de Nou Barris, Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIMSA) Situació Carrer de Palamós, carrer de Garbí i carrer de S’Agaró. Nou Barris

Casal de barri Trinitat Nova


406

Sistemes i àmbits estratègics de transformació F — Collserola — Porta Torre Baró

Porta Torre Baró La porta de Torre Baró proposa la connexió entre el nivell de l’estació de tren i la serra de Collserola en el punt d’intersecció amb el passeig de les Aigües. El projecte inclou el mateix castell de Torre Baró, obert ara al públic

com una infraestructura cultural i ciutadana, la regeneració del sector 3 de Torre Baró, el parc de la Font d’en Magués, la passarel·la sobre l’aqüeducte de Torre Baró, el prototipus d’edifici autosuficient desenvolupat conjuntament amb les

escoles d’arquitectura, la reforma de la Ronda i la urbanització i la posada en funcionament dels habitatges i equipaments construïts al voltant de la plaça dels Eucaliptus, i que es troben situats al nivell de l’estació de tren.


407

Autor Jordi Farrando Col·laboradors Modest Mor i París (consultoria); Mari Carme González (direcció d’execució) Nou espai patrimonial i museístic Equip MUHBA Operador Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIMSA) Situació Carretera Alta de Roquetes, 309-311. Nou Barris

Adequació del castell de Torre Baró Situat a una de les carenes de Collserola, d’estil historicista i amb aire de fortificació, el castell de Torre Baró disposa d’àmplies vistes sobre Barcelona i sobre les valls interiors de l’àrea metropolitana. El seu nou ús com a punt d’informació del Parc de Collserola, que inclou un nou espai patrimonial i museístic del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), atura el procés de degradació que patia des dels inicis, permet la recuperació de l’espai per part del ciutadà i el converteix en referència veïnal. Es tracta d’una intervenció respectuosa tant amb la construcció original –de murs de maons i obertures amb llindes i arcs d’obra vista manual– com amb la intervenció feta als anys vuitanta –articulada mitjançant formigó, obra vista mecànica i ferro pintat de gris–, a la vegada que afegeix una nova pell a l’edifici que no impedeix la lectura de les anteriors. I ho fa gairebé amb un únic element: ­ el ferro negre envernissat. Aquest material configura els elements de seguretat, els panells i els faristols, l’estructura de les noves divisions i la nova escala, mitjançant un llenguatge contemporani perfectament compatible amb el caràcter de l’edifici.

© Adrià Goula

La Torre del Baró durant la dècada de 1960. Fotografia d’autor desconegut © Fons de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris


411

Autors Estudiants d’Aula PFC de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (Alba Alsina, Adriana Bravo, Marina Campomar, Hector Eiriz, Sandra Gálvez, Gemma Guitart, Ashwin Lakhani, Adrià Marco, Javier Montoya, Odei Olade, Joaquim Olea, Daniel Antonio Oncins, Clara Maria Parra, Mar Subirana, Arnau Sumalla, Roger Tena, German Valle i Elena Ymbern)

Professorat Jaime Coll, Nacho López, Manel Bailo, Helena Coch, Jordi Pagès i Alícia Huguet

Anàlisi urbana per al prototip autosuficient a Torre Baró

Hàbitat Urbà ha iniciat un programa de col·laboració amb les escoles d’arquitectura de Barcelona a fi de projectar ­diversos prototips d’edificis autosuficients. El primer projecte està localitzat al barri de Torre Baró, situat a la serra de Collserola, al nord de Barcelona; un barri ­c onstruït a través de diferents iniciatives d’urbanització en forma de ciutat jardí que no han prosperat i que l’han consolidat com a zona d’ús residencial amb edificacions d’autoconstrucció. Els estudiants d’arquitectura de fi de carrera de ­l ’ETSAB han realitzat una anàlisi ambiental del barri que, allunyada de l’urbanisme tradicional, proposa reconèixer-ne l’estructura urbana i social. Aquesta metodologia ens apropa a la realitat del barri i ens obre el camí per determinar propostes que tinguin en compte la manera com la gent hi voldria viure i per delimitar els projectes que necessitaria per viure-hi amb qualitat. La idea és treballar en una recerca arquitectònica innovadora que preservi les relacions socials i, a partir d’aquí, reformular la reforma del barri a través de processos de renaturalització i de ­regeneració.

Estudi de les tipologies edificatòries de Torre Baró, realitzat pels estudiants Odei Olalde, Ashwin Lakhani, Roger Tena, Joaquim Olea


412

Sistemes i àmbits estratègics de transformació F — Collserola — Porta Torre Baró

Parc de la Font d’en Magués Autors Margen-Lab (Rodrigo Rubio Cuadrado); SBS Simon i Blanco (projecte executiu) Operador Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIMSA)

Torre Baró representa un repte urbà excepcional. El seu estat aparent de marginalitat, la densitat reduïda, l’orografia complicada i les dificultats infraestructurals i de serveis s’afegeixen a una situació urbana extraordinària: un enclavament entre la Barcelona metropolitana, el Parc Natural de Collserola, la xarxa de rutes verdes, autopistes i transport públic.

El projecte mira de posar en valor els elements diferencials del barri mitjançant un parc central capaç d’articular i interconnectar les diferents escales que entren en joc. D’una banda, el parc s’emplaça com a final (o principi) natural del passeig de les Aigües en el seu descens cap al Besòs de manera que es dota al barri de Torre Baró d’una escala (i identitat) territorial i metropolitana. Aquest passeig connecta la part baixa i alta de l’avinguda d’Escolapi Càncer i recull les aigües d’escorrentia que baixen pel seu traçat zigzaguejant, ordenant subtilment el paisatge i reforçant l’ecosistema autòcton.

D’altra banda, el parc resol la connectivitat transversal Torre Baró-Collserola mitjançant una sèrie d’escales prefabricades que comuniquen els carrers alts del barri amb la part baixa de la vall en determinats punts estratègics que tenen un tractament paisatgístic més intens. D’aquesta manera Torre Baró guanya un espai públic col·lectiu accessible, difícil d’aconseguir d’una altra manera. Com a part de l’actuació del parc, es planteja també convertir l’accés a ­l ’aqüeducte de Torre Baró d’ús exclusiu per als vianants, connectant ambdós vessants i habilitant un accés per la part baixa de l’avinguda d’Escolapi Càncer.


414

Sistemes i àmbits estratègics de transformació F — Collserola — Porta Torre Baró

Edifici autosuficient al barri de Torre Baró «Prototips d’Arquitectura de ­Barcelona». L’objectiu d’aquesta iniciativa consisteix a fomentar els principis i els valors de l’autosuficiència energètica i la regeneració urbana entre els estudiants d’arquitectura de

Torre Baró i fins a quatre representants especialistes en tecnologies de la construcció i de la sostenibilitat. Es preveu que el projecte s’exposi ­a  la fira Construmat el mes de maig. Entre el mes de setembre del 2014 i el febrer del 2015, les diferents escoles han dissenyat cinc propostes. A partir de febrer i fins al mes de ­juliol del 2015, les diferents escoles col·laboren en la redacció del projecte executiu. Un cop es disposi del projecte, l’Ajuntament, conjuntament amb les escoles i els veïns, n’avaluarà l’execució.

© Jordi Casañas

Les escoles i centres d’arquitectura de Barcelona han elaborat cinc avantprojectes encaminats a fomentar el disseny de qualitat, els principis i els valors de l’autosuficiència energètica i la regeneració urbana, dins del programa

Barcelona mitjançant l’elaboració d’un prototip d’edifici ­autosuficient. En aquest cas, els estudiants han treballat en el disseny d’una residència d’estudiants que contribueixi a la regeneració urbana dels barris de Torre Baró i Ciutat Meridiana. Una comissió s’encarrega d’avaluar el programa «Prototips d’Arquitectura de Barcelona» que ara entra en la fase de redacció d’un únic projecte executiu. La comissió avaluadora està formada per sis representants de l’Ajuntament de Barcelona, cinc representants del Consell Consultiu d’Hàbitat Urbà, el president de l’associació de veïns de

Proposta de La Salle


416

Sistemes i àmbits estratègics de transformació F — Collserola — Porta Torre Baró

Autors Roberto Soto, FLEXO Arquitectura (projecte executiu); Felipe Pardo, AUDING (direcció d’obra) Col·laboradors Nuno Almeida (jardineria) Operador Barcelona Gestió Urbanística, SA (BAGURSA) Situació Plaça dels Eucaliptus. Nou Barris

Històricament, aquest àmbit ha estat molt castigat per ­inundacions causades per les aigües de tempesta, pel fet que és un punt baix envoltat de forts pendents. Amb la construcció de la fase I del PERI, però, es van resoldre aquests problemes de drenatge amb la introducció de sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS). Els SUDS es plantegen com un complement de la xarxa de col·lectors unitaris i es formalitzen amb boneres de paviment de llamborda permeable i subbases granulars en les alineacions de l’arbrat tot al llarg del carrer. Aquesta solució permet laminar l’escorrentia superficial en els moments de pluja, de manera que es redueixen i s’eliminen els problemes tan freqüents en el passat.

© José Hevia

Plaça dels Eucaliptus

L’actuació se centra en l’espai lliure situat entre una sèrie d’edificis d’habitatge –als quals dóna accés– i a sobre d’un aparcament públic, entre el carrer de Sant Feliu de Codines i l’avinguda d’Escolapi Càncer, i s’emmarca dins la fase II del projecte de remodelació de zones verdes del Pla Especial de Reforma ­Interior (PERI) del barri ­d e   Torre Baró. Un dels condicionaments és el fet de construir una plaça a sobre d’un aparcament, amb molt poc espai per a la vegetació. Això ha comportat la introducció d’un sistema de sòl estructural amb caixes amb replè de terra vegetal al 94%, que permet que l’arbrat es desenvolupi de forma adequada.


420

Sistemes i àmbits estratègics de transformació G — Besòs — L’àmbit Besòs: de territori frontera a espai frontissa


421

L’àmbit Besòs: de territori frontera a espai frontissa

principis del segle passat, llocs de passejada i esbarjo. Així mateix, tot aquest àmbit esdevingué un lloc de repòs per a famílies de la burgesia catalana, com els Roviralta, l’historiador Ferran de Sagarra o l’enginyer Rafael Roig i Torres que posaren de moda estiuejar a Santa Coloma de Gramenet. Varen comprar finques i construïren cases senyorials, algunes d’elles com la Torre Balldovina, Can Sisteré o l’actual escola de música Can Roig i Torres, les quals han sobreviscut el pas del temps.

Des del Pla Cerdà fins a gairebé l’any olímpic del 1992, la planificació urbanística havia concebut el territori del Besòs com la frontera nord de la ciutat central. De fet els planejaments històrics definien aquest àmbit com un gran parc equipat, però la realitat del pas dels anys l’ha anat canviant. Fins i tot la connexió entre els dos marges del riu esdevenia una veritable aventura fins ben entrat el segle xx , quan es començaren a construir els diferents ponts. El posterior desenvolupament de les infraestructures de comunicació encara condicionaren més negativament els barris fins provocar el seu aïllament.

A inicis del segle xx , el procés d’industrialització dugué implícit onades migratòries, i comportà el creixement desaforat dels barris confrontants al riu i s’inicià un procés de degradació urbanística i ambiental. El riu es va estrènyer a causa de la gradual urbanització de l’entorn de la llera, la qual cosa va fer que les besossades provoquessin més estralls. Després de la crescuda del 1962, el tram final del Besòs es canalitzà amb murs de formigó, que degradaren encara més el seu entorn. Si a això afegim l’ús abusiu dels recursos hídrics, els abocaments d’aigües residuals urbanes i industrials, la sobreexplotació dels aqüífers, barris deficitaris de serveis, amb carrers sense asfaltar i sense enllumenat públic, tot plegat comportà definitivament la degradació de tot l’entorn fluvial del Besòs. Encara avui molts ciutadans recorden les hores passades als marges del riu pescant, passejant i, fins i tot, banyant-se.

Antoni Alarcón Puerto Gerent del Consorci del Besòs

Malgrat això, el Besòs, un riu de caràcter marcadament mediterrani amb un cabal modest, ha esdevingut l’element articulador de tot aquest territori. És ben curiosa la història d’aquest territori. De sempre ha estat el pas natural, la via de penetració des de Barcelona cap al rerepaís. Les aigües del riu Besòs han estat emprades des de l’època dels romans com a abastament d’aigua. Més tard, a la segona meitat del segle x es construí el rec Comtal, important infraestructura agrícola i sobretot productiva, impulsada pel comte Mir a partir de la restauració de l’antiga canalització romana. El rec no havia d’abastir d’aigua potable la ciutat de Barcelona, sinó que es destinava a regar camps de conreu, com a força motriu dels diferents molins fariners i drapers que s’establirien al seu pas i, més tard, abastir, dins de la ciutat, nombroses activitats manufactureres amb molta necessitat d’aigua. Només a les darreries de la seva història s’emprà com a aigua de boca per a Barcelona. Les salzeredes i vernedes de les ribes del Besòs i els recorreguts formats pel rec eren, a

Rec Comtal, 1918 El riu Besòs a les primeries del segle xx no tenia res a veure amb el territori actual. El creixement desmesurat dels barris confrontants al riu a partir dels anys vint del segle passat va comportar la degradació de tot l’entorn fluvial. Font de la fotografia: Arxiu de la Memòria Digital de Catalunya

Davant la pressió ciutadana, a finals de la dècada dels vuitanta les diferents administracions van iniciar programes i actuacions que van suposar un gran esforç encaminat a la recuperació de la conca del Besòs. L’any 1996, el ferm compromís entre els municipis de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Sant Adrià de Besòs, va endegar l’execució del «Projecte de recuperació mediambiental del tram final del riu Besòs», cofinançat per la UE, amb una inversió superior als 40 milions d’euros. El projecte no només ha aconseguit la recuperació ambiental d’un àmbit molt degradat, sinó que, a més, ha fet retornar als ciutadans la possibilitat de gaudir d’un espai per al lleure. Aquest fet va suposar l’any 2001 la creació del Parc Fluvial del riu Besòs, un dels parcs més importants de l’àmbit metropolità. Anys després de la seva implantació és patent el seu èxit tant en termes de millora de la qualitat de l’aigua, com de recuperació de la biodiversitat perduda; però sobretot en la millora de la con-


422

Sistemes i àmbits estratègics de transformació G — Besòs — L’àmbit Besòs: de territori frontera a espai frontissa

identitat refermant el seu caràcter integrador dins l’àrea metropolitana. Aquesta oportunitat passa, entre d’altres, per desenvolupar l’espai públic de l’entorn del Besòs amb la millora de la qualitat energètica i ambiental de les trames urbanes tenint en compte l’accessibilitat i la mobilitat generada, així com per tenir cura del tractament de la infraestructura verda de tot aquest territori.

fortabilitat ambiental per als ciutadans que poden gaudir un altre cop d’aquest espai fluvial. Posteriorment, el litoral de ponent del Besòs, amb motiu de la celebració del Fòrum de les Cultures l’any 2004, es va recuperar d’una manera espectacular ja que havia esdevingut els budells de la conurbació urbana. Un agosarat projecte d’enginyeria i urbanisme va modernitzar i integrar les infraestructures ambientals i energètiques existents, generant un nou port esportiu i noves zones d’espai públic. Actualment encara s’està desenvolupant al costat d’aquesta zona un nou pol d’innovació que esdevindrà un referent internacional en noves tecnologies, mitjançant la construcció d’un nou campus universitari (campus Diagonal-Besòs), que vol ser un referent en l’àmbit de l’energia, l’enginyeria química i de materials i la tecnologia biomèdica. La presència de centres de recerca internacional afavoreix, a més, la ubicació de la seu europea Fusion for Energy (F4E). A més, l’oferta internacional es reforça amb el projecte Barcelona KEY, destinat a potenciar les empreses i institucions del coneixement. Aquest èxit social i ambiental de la recuperació de l’entorn fluvial i la desembocadura del Besòs ha fet que s’esmicolés l’efecte frontera i es convertís en una veritable frontissa que relliga els dos marges. El Besòs és, avui dia, un àmbit clau per al futur desenvolupament de l’àrea metropolitana. D’una zona tradicionalment oblidada i conceptualitzada com a buit urbà, ha passat, gràcies a les darreres transformacions i al desenvolupament de les xarxes metropolitanes, a ser una nova centralitat per poder inserir-se en la vida socioeconòmica de la Barcelona metropolitana. Sens dubte, el Besòs té una nova identitat molt allunyada de l’imaginari construït de suburbi dels anys seixanta i setanta. S’ha convertit en un eix vertebrador que afavoreix l’equilibri territorial de la Barcelona metropolitana. En aquest context, catorze anys després de la seva creació, el Consorci del Besòs, constituït inicialment pels ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, va rebre a finals del 2012 un nou impuls amb l’adhesió dels municipis de Montcada i Reixac i Santa Coloma de Gramenet, recuperant així la realitat territorial del tram final del Besòs. El Consorci del Besòs treballa per potenciar les propostes comunes dels ens consorciats per tal de donar un tractament territorial homogeni en tota la seva àrea i recuperar aquesta nova

La recuperació del tram final del riu Besòs ha estat fonamental per millorar la qualitat ecològica d’aquest espai, malgrat l’existent fragmentació de l’entorn i la pressió antròpica. Actualment el Consorci està endegant un estudi per elaborar un atles de la biodiversitat de tot l’entorn del Besòs. Font de la fotografia: Consorci del Besòs

Per tal d’aconseguir tot això, el Consorci del Besòs ha fixat per als propers anys els seus objectius amb diverses accions definides en el seu pla i programa a partir dels àmbits d’actuació següents:

Biodiversitat i connectivitat ecològica En general, els espais urbans es troben envoltats de natura. En l’àmbit del Besòs la situació és a la inversa: la natura està envoltada d’espais urbans. Aquesta situació diferencial exigeix una especial cura en el tractament dels valors ecològics d’aquest entorn. La biodiversitat, com a conjunt d’espècies d’un territori, és un bon indicador de millora i de salut ambiental. El Besòs era un espai molt alterat i degradat. Per tal de millorar la seva biodiversitat ha calgut que les espècies trobin un espai amb les condicions de qualitat necessàries i una certa connectivitat.

Una de les accions prioritàries del Consorci és potenciar la connectivitat i la biodiversitat als entorns del riu Besòs. És per això que s’està treballant en la diagnosi de l’estat de l’infraestructura verda per tal de millorar la seva qualitat. Té especial importància la identificació dels àmbits rellevants per a la connectivitat ecològica per tal d’endegar accions que millorin la permeabilitat ecològica i potenciïn la biodiversitat amb l’entorn natural més proper (serralada de Marina/ serra de Collserola i Litoral). Font de la fotografia: Barcelona Regional

Anys després de la recuperació del tram final del riu Besòs, es constata que l’èxit en termes de recuperació de la biodiversitat és una realitat. Actualment, s’han descrit, només de fauna vertebrada, set espècies de peixos, tres d’amfibis, cinc de rèptils, cent seixanta-sis d’ocells i set de mamífers, en un riu que fa prop de quinze anys era abiòtic. El Consorci ha iniciat un projecte per tal de determinar i analitzar el sistema de connexions ecològiques en l’àmbit del seu territori, potenciant la infraestructura verda i duent a terme les accions de restauració i/o millora ecològica dels punts clau per assegurar-ne la permeabilitat ecològica. A banda d’això, s’ha iniciat un seguiment sistemàtic de la biodiversitat de tot l’àmbit amb l’ajuda del món naturalístic.


423

Infraestructura verda El concepte d’infraestructura, com a xarxa d’espais de funcionalitat diversa, contribueix a la millora ecològica, social i ambiental del territori. Planificada de forma estratègica, ben dissenyada i gestionada, pot prestar una extensa gamma de serveis ecosistèmics. En l’àmbit del Besòs, a tall d’exemple, conformen aquesta xarxa elements com el turó de Montcada, en tant que passera de connectivitat ecològica i espai de lleure, el gran corredor fluvial del riu Besòs, els parcs metropolitans, com ara el de Can Zam o el del Molinet, o bé els espais d’oci per a la població, les places urbanes, etc., però també els carrers, espais que, entesos com un conjunt, són proveïdors de verd urbà de proximitat. Es tracta d’un verd urbà que genera confort ambiental per a la ciutadania, produint ambients d’ombra o assolellats percebuts com a equilibris tèrmics depenent de l’estacionalitat, amb racons de paisatges més amables i de qualitat per badar o senzillament estar-s’hi, i

La xarxa viària existent a l’àmbit del Consorci del Besòs presenta algunes mancances de permeabilitat en el sentit muntanya-mar que cal resoldre, com ara la connectivitat entre el Campus interuniversitari DiagonalBesòs i el Port Fòrum. En aquest sentit, el Consorci del Besòs ha iniciat el projecte d’una passera planificada entre el Campus i el Port Fòrum. Font de la fotografia: Consorci del Campus Interuniversitari Diagonal Besòs

que actuen de filtres de la contaminació. També tenen un impacte econòmic positiu incrementant el valor de les zones que els envolten. Són espais que alhora permeten millorar l’absorció de CO 2 , tot fent entrar part de biodiversitat a la ciutat ben connectada amb el riu i altres espais biodiversos. Una millora de l’espai públic urbà que el dignifica i el posa en valor, i possibilita l’ús i el gaudi de la seva població. El Consorci del Besòs, conscient d’aquesta nova visió i interpretació del territori i de la importància de la xarxa d’espais verds en la qualitat de vida dels ciutadans, vol prioritzar aquesta línia d’actuació vinculant i millorant els diferents elements del verd urbà en les denses trames urbanes del Besòs. Exemple d’això és el projecte d’arranjament del camí del rec Comtal, el projecte d’un ecoducte que creui el riu Besòs, o l’inici de l’estudi dels horts del pla de Reixac. Per la seva banda, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha iniciat el Pla de la Pinta Verda que pretén posar ordre als espais lliures d’aquesta ciutat, interconnectant-los amb espais públics de qualitat.


424

Sistemes i àmbits estratègics de transformació G — Besòs — L’àmbit Besòs: de territori frontera a espai frontissa

Qualitat ambiental

Accessibilitat i mobilitat

Fer la ciutat més eficient comporta millorar la qualitat ambiental i, de retruc, fer-la més habitable. Fent-la més eficient es millora el seu metabolisme reduint les externalitats de l’activitat diària ja sigui en forma d’emissions contaminants atmosfèriques i de CO 2 , o de generació de residus i d’aigües residuals entre d’altres. En definitiva, es milloren les condicions saludables per als ciutadans del Besòs.

La xarxa viària del tram final del riu Besòs presenta mancances de connectivitat. Els carrers, de caràcter més urbà, no creuen el riu, i els itineraris principals de vianants no connecten amb el Parc Fluvial del Besòs. Aquest estat de la trama de vies provoca la impossibilitat física de creuar el riu, al llarg de tota la vall baixa, amb un caràcter cívic urbà. Les grans infraestructures viàries de pas continuen essent els elements més visibles.

Cal seguir apostant per polítiques encaminades a la millora del nostre entorn: potenciar un transport sostenible tot impulsant l’ús de la bicicleta, dels vehicles elèctrics i afavorint els desplaçaments a peu; impulsar els edificis de baixa emissivitat; incorporar en els nous desenvolupaments urbanístics criteris d’eficiència energètica, amb barris més sostenibles on els edificis redueixin la demanda energètica; potenciar el desenvolupament de xarxes de climatització centralitzades, etc. En definitiva, vetllar per un aprofitament més sostenible dels recursos i un ús més eficient de l’energia.

El Consorci del Besòs treballa en projectes per millorar la connexió entre els dos marges fluvials i per permetre la connectivitat generant fluxos urbans que apropin les dues ribes del riu. Les propostes de millora en la xarxa viària, especialment en l’espai dels vianants i les bicicletes, tenen per objectiu millorar la connexió amb el Parc Fluvial, tot garantint l’accessibilitat per a tots els usuaris a ambdós marges. En aquest sentit, una de les actuacions importants és reforçar l’eix del carrer de Santander-Via Trajana.

Fer dels barris de l’entorn del Besòs sistemes més eficients ens permetrà ser més competitius i garantir una ciutat més saludable i de major qualitat, no només entesa en termes ambientals sinó també en termes de convivència ciutadana. La lluita contra el canvi climàtic ha de ser un principi rector de totes les polítiques ambientals promogudes des d’aquest Consorci. En aquest sentit, s’està impulsant, entre d’altres, el projecte d’assecatge tèrmic de fangs de l’EDAR del Besòs mitjançant la calor residual de la planta de valorització energètica de residus del Besòs. Emprar aquest tipus de tecnologia basada en l’aprofitament de la calor permet una reducció del 65% d’emissions de tones equivalents de CO 2 a l’atmosfera. Així mateix, s’està treballant en la millora de l’eficiència energètica i la qualitat ambiental tant en edificis públics com en projectes d’urbanització de trames urbanes. El Consorci segueix vetllant pel desenvolupament de la xarxa centralitzada de fred i calor i la xarxa de recollida pneumàtica de residus sòlids urbans.

Barri la Catalana El Consorci del Besòs, com a administració que actua al sector de la Catalana, vetlla pel seu desenvolupament urbanístic. Actualment aquest àmbit és protagonista d’una de les actuacions de transformació urbana de major impacte territorial de l’entorn metropolità. Font de la fotografia: Consorci del Besòs

A més a més, s’evidencia una manca de permeabilitat en el sentit muntanya-mar en tot aquest territori. El Consorci està impulsant algunes connexions com ara la passera sobre el riu Besòs per connectar el barri de la Catalana i el de Sant Joan a Sant Adrià de Besòs, o la que creua la ronda Litoral per connectar el campus DiagonalBesòs i el port del Fòrum, o la connexió del barri de la Catalana amb el front litoral. Tanmateix s’està intentant potenciar el pas de vehicles i bicicletes pels eixos principals de la xarxa viària.


425

Teixits productius Les zones industrials del Besòs ocupen unes 800 hectàrees, superfície semblant a la grandària del polígon de la Zona Franca. Aquestes zones estan fragmentades i tenen diversos operadors, i una part important ha sofert processos de transformació cap a nous usos. L’exemple més visible d’aquest fenomen ha estat el front litoral, on l’ús industrial, que generava tota classe de molèsties als ciutadans, ha esdevingut un espai de centralitat metropolitana amb nous equipaments universitaris i d’activitat econòmica vinculada al sector tecnològic. L’actual teixit industrial operatiu és força obsolet. Les demandes de producció que el van generar han canviat. La gran indústria d’aquest àmbit ha cercat noves ubicacions fora de l’àrea metropolitana. Actualment, el grau d’ocupació de les zones industrials és baix i una part de les activitats tenen un caràcter marginal. Són empreses, en la seva majoria, de distribució de productes manufacturats i d’alimentació. El Consorci del Besòs treballa per establir les condicions que permetin fixar i potenciar l’activitat en els teixits industrials actuals a partir de tres línies de treball: la incorporació de nous usos i activitats en els teixits industrials actuals; la renovació de l’espai públic i les condicions de contorn que millorin el confort de l’activitat, així com la realització de projectes per a equipaments destinats a desenvolupar centres de polítiques actives d’ocupació.

Col·lector del front litoral entre Badalona i Sant Adrià de Besòs El Consorci del Besòs fa el seguiment de l’actual procés de redacció de l’Avanç de l’MPGM del sector de les Tres Xemeneies a Sant Adrià de Besòs i Badalona. Té especial importància la recuperació del front litoral d’aquest àmbit, que suposa el darrer tram no recuperat de la costa metropolitana. El Consorci ha endegat diferents estudis per a l’estabilització de la platja i el desplaçament del col·lector existent com una de les actuacions necessàries per a la recuperació del litoral entre Sant Adrià i Badalona. Font de la fotografia: Consorci del Besòs

Desenvolupament d’àrees urbanes

Les àrees principals d’aquest sector són: el sector de les Tres Xemeneies com a àmbit de nova centralitat i de reciclatge urbà. Es preveu la transformació dels usos industrials cap a usos residencials la qual cosa permetrà obtenir un nou barri al front litoral dotant-lo d’una nova urbanitat al marge esquerre de la línia de cos-

Els barris del Bon Pastor i del Raval formen un tram del front fluvial. El procés de desenvolupament urbanístic s’ha alentit i aquest fet obre l’oportunitat de reflexionar de nou el seu encaix urbà. Aquests barris són bàsics per assegurar la connexió cívica urbana entre Santa Coloma i el mar, al marge esquerre, i la connexió entre el Bon Pastor i el Fòrum al marge dret del riu Besòs. El barri de Vallbona i el seu turó és també un àmbit d’estudi. Tanmateix, s’està treballant en la renovació del teixit urbà i la implementació d’una gestió urbanística que faci possible la renovació de les edificacions que es troben en condicions precàries al barri de la Muntanyeta de Montcada i Reixac.

Exemple d’això són els treballs encaminats als nous usos productius del polígon de Monsolís a Sant Adrià de Besòs o la recuperació de l’antic Hospital de l’Esperit Sant com a centre de formació de les polítiques d’ocupació.

Els processos de transformació profunds que han sofert les vores del Besòs han estat un àmbit d’oportunitat per al desenvolupament de nous barris. Aquesta dinàmica s’ha vist alentida per la forta crisi econòmica dels darrers anys.

ta i connectar-lo amb la resta del litoral metropolità. Això permetrà la recuperació del darrer tram de la costa metropolitana.

La Muntanyeta El Consorci del Besòs ha redactat, per encàrrec de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, un document de criteris que estableix les bases tècniques i de gestió necessàries per a la redacció d’un nou Pla de Millora Urbana del barri de la Muntanyeta de Vallbona. Font de la fotografia: Barcelona Regional

El Consorci del Besòs està duent a terme accions sobre els teixits urbans per impulsar la redacció i tramitació dels instruments urbanístics per a la seva transformació assumint, si és oportú, la gestió urbanística del sector. Un d’ells és la Catalana on cal completar la urbanització de barri, redactar els instruments necessaris, executar els equipaments previstos i impulsar la construcció d’un pont i una passera per a vianants que connecti el barri amb la resta de l’àmbit.


426

Sistemes i àmbits estratègics de transformació G — Besòs — L’àmbit Besòs: de territori frontera a espai frontissa

Esquema de la connectivitat transversal del Besòs Autors del plànol

Sau - Taller d’Arquitectura (Lluís Jordà Sala i Pol Jordà Sala)


427

Els barris del Besòs

que, a més, s’ha aconseguit un èxit social sense precedents. Milers de ciutadans el visiten cada any, ja que s’ha convertit en un entorn per on passegen, van en bicicleta o practiquen tot tipus d’esports.

El riu Besòs vertebra un espai amb realitats socioeconòmiques diverses que, malgrat les diferències, esdevenen una realitat social coherent en el seu conjunt. Aquesta realitat està configurada al llarg del riu, a partir dels «barris del Besòs». En cada un dels seus barris, el Besòs incorpora passeigs, places i carrers emblemàtics dins la història de cadascun dels municipis adjacents al riu. Singuerlín, la Catalana, la Mina, el Raval, Sant Joan Baptista, el Bon Pastor, i fins a una vintena de barris més configuren una realitat socioeconòmica en constant transformació, des de meitat del segle xx fins l’actualitat. Els reptes del segle xxi han de dirigir la mirada cap als marges del Besòs, els quals ofereixen un espai de convivència i trobada cada cop més habitual des de la implementació de les reformes urbanístiques. El marge esquerre del riu ofereix majoritàriament un teixit residencial amb punts comercials i/o industrials que presenta encara un perfil socioeconòmic complex. Aquesta complexitat va augmentant lleugerament a mesura que es va baixant la ribera des de Montcada i Reixac fins a la desembocadura fluvial. Per la seva banda, el marge dret continua amb una clara fragmentació d’usos. Al nord s’hi agrupen barris emblemàtics de la perifèria barcelonina com Trinitat Vella o Vallbona, mentre que a la part central hi ha un gruix important de teixit industrial castigat de manera desigual per la crisi econòmica. A la part baixa del marge dret trobem la Mina, amb una idiosincràsia pròpia i el barri de la Catalana en procés de consolidació. El conjunt dels «barris del Besòs» cada cop pren una unitat socioeconòmica més homogènia que necessita una mirada més enllà dels límits administratius. És per això que el Consorci pretén generar sinergies intermunicipals que donin resposta als requeriments del perfil socioeconòmic d’aquests barris, desenvolupant una estratègia específica de coordinació d’implementacions en matèria de polítiques socials.

Noves activitats al Parc Fluvial del Besòs El Parc Fluvial del Besòs ha representat un punt d’inflexió en la recuperació i transformació de tot el tram final de la conca del Besòs. En aquest temps, no només s’ha assolit una important millora ambiental i paisatgística, sinó

El pavelló B de l’antic Hospital de L’Esperit Sant El Consorci del Besòs ha redactat una proposta de recuperació integral de les antigues instal·lacions de l’Hospital de l’Esperit Sant, amb l’objecte de convertir-lo en un espai de desenvolupament de polítiques actives d’ocupació. Font de la fotografia: Bing Maps

Aprofitament de les aigües freàtiques L’aqüífer del Besòs té una alta potencialitat d’aprofitament com a recurs hídric alternatiu. Conjuntament amb l’AMB, i d’acord amb un conveni de col·laboració subscrit, s’està redactant un estudi d’anàlisi d’aquestes capacitats i de l’ampliació dels seus usos actuals als diferents municipis de l’àmbit del Consorci del Besòs. Font de la fotografia: Consorci del Besòs

Aquesta consolidació de l’espai demana actualment una reflexió conjunta. Cal avaluar quines noves possibilitats, com a espai públic de primer ordre, es poden desenvolupar al parc. Cal intentar corregir algunes disfuncions actuals, com ara la més alta afluència al marge esquerre que al marge dret, produïda per les peculiars característiques del parc. D’altra banda, les activitats de lleure col·lectiu i individual canvien constantment. Quan es va redactar el Pla d’Usos del Parc Fluvial era impensable que en el decurs dels anys s’arrelessin determinades pràctiques esportives en aquest espai. Així doncs, s’obren noves possibilitats d’usos, com podria ser l’aprofitament de les zones dels sotaponts. A més, el Parc Fluvial del Besòs és un important equipament cultural i científic. La seva capacitat sensibilitzadora fa d’aquest espai públic la infraestructura idònia per desenvolupar programes d’educació ambiental i de seguiment científic, per posar en valor, per exemple, la seva capacitat de recuperació ambiental i paisatgística. El Consorci del Besòs, conjuntament amb els ajuntaments, vol dinamitzar els usos del Parc Fluvial del riu Besòs, sempre en coherència amb les condicions de seguretat necessàries.


428

Sistemes i àmbits estratègics de transformació G — Besòs — Pla de recuperació del rec Comtal

Pla de recuperació del rec Comtal

Redacció Carles Enrich Giménez Col·laboradors Anna De Castro Català, Adriana Campmany Serna i Rafel Capó Quetglas Operador Hàbitat Urbà

El rec Comtal al seu pas pel carrer del Segre. © Arxiu Josep Maria Huertas

E rec Comtal al seu pas pel carrer de la Marina, als entorns de la plaça de braus de la Monumental, 1914-1916. Font del document: blog El Rec Comtal, paisatges culturals

El rec Comtal i la fàbrica Colorantes, amb l’església de Sant Andreu de Palomar al fons. Font del document: revista Finestrelles

El rec Comtal desviat. Ciutadans el dia de la inauguració de les obres, 1916. © Arxiu Frederic Ballell

Amb aquest pla es pretén recuperar una de les estructures hidràuliques més importants de la història de la ciutat de Barcelona: el rec Comtal. El rec Comtal té l’origen a principis del segle xi , quan en la funció de proveïment d’aigua va rellevar l’aqüeducte romà, que anava des de Montcada fins a Bàrcino. A diferència de l’aqüeducte, el rec suposa una nova relació amb l’aigua, ja que no és una infraestructura elevada o soterrada, sinó un sèquia a l’aire lliure, que permet la interacció amb els ciutadans i l’explotació en l’agricultura i en la indústria, la qual cosa suposa un canvi econòmic i social per a Barcelona. El pla té com a objectiu recuperar l’aigua corrent en el tram més llarg possible, des del seu inici en el Reixagó de Montcada fins a les Glòries. Per tal d’incentivar la memòria col·lectiva i vincular la cultura i la història de la ciutat amb la natura i el lleure, es proposen actuacions de renaturalització mitjançant la plantació d’arbres i vegetació de ribera. Així es promou el caràcter natural i agrícola dels espais adjacents al rec i es reconeix la zona productiva de la conca del Besòs. Resseguint el seu traçat es planteja una estratègia de posada en valor i de dinamització del rec Comtal com a futur eix interurbà naturalitzat. Es realitzaran intervencions de recuperació arqueològica en alguns dels punts més significatius, com per exemple el molí de Sant Andreu, on conflueixen diversos elements de gran interès històric.


430

Sistemes i àmbits estratègics de transformació G — Besòs — Pont de la Biodiversitat

Pont de la Biodiversitat Autors Sau - Taller d’Arquitectura (Lluís Jordà Sala i Pol Jordà Sala) Col·laboradors Robert Brufau Niubó i Joan Ramon Blasco i Casanovas, BBG Estructures, Recerca i Rehabilitació (estructura) Operador Consorci del Besòs

Secció longitudinal

El pont de la Biodiversitat queda emmarcat en l’última fase del conjunt d’intervencions que estructuren el projecte de les Portes de Collserola. Es tracta d’un pont verd que connecta el massís de Collserola amb la serralada de Marina a través del riu Besòs passant per sobre de 250 metres d’infraestructures viàries i ferroviàries amb l’objectiu de recuperar la secció de la vall i restablir la continuïtat entre els tres sistemes naturals i garantir l’articulació dels diferents elements del territori.

El plantejament global de l’estructura ha de permetre que el conjunt treballi d’acord amb la disposició proposada, una geometria que garanteixi els mínims esforços de flexió i de tallant, a la vegada que potencia al màxim els esforços axials de tracció i compressió. D’aquesta manera s’aconsegueix una economia de materials més gran i facilitar el sistema de muntatge, amb la mínima interrupció del flux viari. Això porta a plantejar-se una estructura de voltes catenàries, una matriu de pilars separats entre 7,5 i 20 metres. Es tracta d’una estructura metàl· lica, fabricada en gran part a taller, que actua d’encofrat i que, en una segona fase, se solidaritza amb una llosa de formigó per consolidar l’estructura general. Aquest sistema permet agilitzar el procés de muntatge.

Vista de la proposta


431

Secciรณ transversal de la proposta


© Jon Tugores, arquitecte

432 Epíleg


433

Barcelona capital: Nous reptes d’escala Avui Barcelona afronta una etapa caracteritzada, d’una banda, per l’aprovació recent de la Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, fruit d’un gran pacte metropolità, i de l’altra per la creació en aquest mandat d’Hàbitat Urbà, una nova unitat de gestió de l’Ajuntament de Barcelona que integra diferents àmbits fins ara separats, com l’urbanisme, les infraestructures, el medi ambient i les noves tecnologies. Aquest és un veritable motor que impulsa una nova manera de fer ciutat: autosuficient, connectada, humana i global. Aquest nou context implica la necessitat de redefinir quina és l’escala de reflexió territorial i actualitzar els temes que figuren a l’agenda urbana de la ciutat. Construir el relat urbà d’una Barcelona del segle xxi suposarà acceptar salts d’escala permanents: des del disseny fins a l’arquitectura, passant per la ciutat, la metròpoli i la regió. Més enllà de l’imaginari d’una versió –de tantes versions de capitalitat com ha ofert la ciutat, una de les quals la de la Barcelona olímpica del 92, aquella que anava de riu a riu amb la construcció de les rondes i que suggeria una Barcelona «acabada»–, s’obre ara, vint-i-cinc anys després, una nova reflexió que se centra en la realitat física de la ciutat i en quin n’hauria de ser l’abast. Aquesta reflexió incorpora inevitablement altres temes, com ara els reptes ambientals, la identitat i la pertinença, i la projecció futura d’una Barcelona que ja no es preocupa per definir aquells límits que la centralitzen, sinó que presta atenció a les seves vores i transforma les fronteres en frontisses. Assumir la responsabilitat de liderar el país té la doble funció de representar i de ser reconegut. Ser una capital suposa simultàniament esdevenir la síntesi d’una idea i tenir la capacitat d’irradiar-la a l’exterior: reflectir-la dins un territori més gran que se sent orgullós de la seva capital.

Willy Müller

Director general de Barcelona Regional

Les ciències ambientals disposen de més eines per definir aquests indrets. Des d’un punt de vista ecològic, els límits guanyen complexitat arran de la munió de variables que en configuren el territori –el clima, el sòl, la geologia, l’orografia o la biota, entre d’altres–, arran dels processos que modulen el territori amb el pas del temps i sobretot arran de la transformació antropogènica. En termes ecològics, trobar transicions liminars sobtades entre ecosistemes no és usual, i el més comú és parlar de gradients. Els ecotons –espais de confluència entre dos ecosistemes– acostumen a ser indrets més rics, amb més intercanvi d’energia i amb una major riquesa d’espècies. Els gradients acostumen a ser progressius, i de fet la variabilitat genètica hi afegeix complexitat, ja que cada individu pot tolerar de manera diferent les variables que la condicionen. Per això als ecotons hi trobem barreja i confluència, com a resultat del rang de tolerància de les diferents espècies que formen els dos ecosistemes. És per aquest motiu que els ecotons, aquests espais limítrofs, són més rics des del punt de vista ecològic. El territori està sotmès a tots aquest processos: el dinamisme de la matriu territorial és el que garanteix la complexitat dels ecosistemes que la formen, que generen vores, ecotons i límits multivariables. En un entorn urbanitzat es produeixen permanentment fronteres: complexes, líquides i funcionals. A causa de l’artificialitat de l’ecosistema urbà, les fronteres no acostumen a tenir una relació tan pròxima amb les variables més biofísiques. Existeixen fronteres morfològiques, és a dir, fronteres físiques generades per les infraestructures o pels grans desenvolupaments d’activitat econòmica. La zonificació mateixa es fonamenta en la separació de dinàmiques, en la separació d’usos residencials,


434

Epíleg

terciaris i industrials. Si les fronteres més identificables són aquelles que generen les tran­ sicions entre l’espai urbà i l’espai obert, entre l’espai obert i la infraestructura, entre la infraestructura i el teixit urbà, o entre teixits clarament diferenciats –com ara els teixits residencials i els industrials–, avui hem de crear una agenda de treball que, a partir de la visió impulsada per Hàbitat Urbà, aposti per una perspectiva integral dels processos i fenòmens que interactuen entre la naturalesa i l’activitat humana, entre el lloc i la idea, i que se centri en les frontisses i no en les fronteres.

ta del Llobregat, des del Parc Agrari fins a la Creu Coberta i el Paral·lel; cap a l’angle dret, el Besòs, des de la Diagonal verda fins a la B-20; i finalment dos espais –les dues ofertes de la nostra relació amb el mar–, el front nàutic, amb grues i vaixells al delta del Llobregat, i el front marítim, amb platges i parcs al Besòs. S’ha de treballar, doncs, amb, en i des d’aquests quatre grans àmbits territorials que configuren una «gran Barcelona»: el delta del Llobregat, el parc de Collserola, el Besòs i el litoral metropolità, amb la intenció de trobar els nous equilibris territorials des d’una lògica multiescalar en una ciutat –o diverses– en canvi constant.

Quines són aquestes frontisses en una visió sintètica de Barcelona? Fa dècades ens podríem imaginar la ciutat a partir d’un dibuix dels dos rius, el mar i la muntanya, amb les rondes que delimitaven tot el que quedava a dintre. Avui, en canvi, hem d’elaborar un altre dibuix per comprendre el repte d’escala que suposa definir el rol de Barcelona en aquest segle. Imaginem un gran triangle que representa la capital: cap a l’angle superior tenim el parc de Collserola; cap a l’angle esquerre, el del-

Collserola és la peça clau de la matriu territorial, tant per la seva centralitat com per la seva continuïtat amb la serralada Litoral. S’ha de potenciar el paper de Collserola com a espai natural i parc central metropolità a la vegada, i se n’ha de garantir la qualitat ecològica com a element imprescindible per a la millora de la qualitat ambiental del territori metropolità. Al mateix temps, cal treballar amb les portes de Collserola: les del vessant de Barcelona, ja definides, i les del vessant del Vallès, encara per

Llobregat El Llobregat configura una de les concentracions productives d’activitat logística i d’infraestructures més importants del sud d’Europa. Aquesta rellevància implica assolir una visió conjunta de quina ha de ser la planificació i la gestió de futur d’aquest territori.


435

definir. La integració de la ronda de Dalt suposa un aprenentatge per al salt d’escala que cal impulsar entorn de la B-30, un eix encara per definir i que guarda una similitud amb el rol que avui té la Gran Via com a eix estructural metropolità. Mentre la Gran Via defineix un nou buffer amb el mar, l’eix de la B-30 en defineix un altre amb la muntanya. La possibilitat de desprogramar plans d’èpoques d’hiperplanificació –com ara el vial de cornisa– ens hauria de fer pensar com podem reprogramar el parc perquè sigui el centre d’interpretació ecològica més gran en contextos urbans: accessibilitat, sí, però per a un coneixement, una educació i una identitat molt majors. El somni de tenir un centre de caràcter simbòlic al bell mig del parc no l’hauríem de descartar: el lloc, l’escala i el nom són part fonamental de la comprensió imaginària d’una capital. El delta del Llobregat, en un extrem, configura una de les concentracions productives d’activitat logística i d’infraestructures més importants del sud d’Europa, i aquesta rellevància implica assolir una visió conjunta de quina ha de ser la planificació i la gestió de futur d’aquest territo-

ri, probablement l’únic que ja té l’escala de capital gràcies a la rellevància de les seves grans infraestructures, com el port o l’aeroport, d’escala global. La governabilitat comuna és un objectiu a mitjà i a llarg termini. Tanmateix, també ens ha d’interessar el mentrestant, i per això hem de definir una estratègia comuna per a aquelles infraestructures que avui es localitzen en aquest territori; hem de consensuar el model d’accessos viaris i ferroviaris –amb el rerefons de la connectivitat amb Europa–; hem de fer una aposta pactada entre els diferents actors per aconseguir un ús racional dels sòls industrials en la seva oferta i demanda en el mercat; i en aquestes no podem oblidar el foment d’una consciencia ecològica del que significa per a la capital protegir els aqüífers del subsòl. A més, també caldrà tenir imaginació per redefinir quin ha de ser el model d’explotació que permeti sustentar el Parc Agrari perquè continuï sent el que és i de manera que, alhora, disminueixi la pressió que les falses expectatives exerceixen sobre aquest espai. A l’altre extrem, en aquesta darrera dècada el Besòs ha experimentat una gran transforma-

Collserola Collserola és una peça clau en la matriu territorial, tant per la seva centralitat com per la seva continuïtat amb la serralada Litoral. Analitzem el paper de Collserola com a espai natural i parc central metropolità, del qual cal garantir la qualitat ecològica com a element imprescindible per a la millora de la qualitat ambiental del territori metropolità.


436

Epíleg

ció urbanística, econòmica i social. La recuperació del riu Besòs com a parc fluvial en un entorn dens i mancat d’espai públic suposa un primer pas per a la seva consolidació com a riu urbà de referència, que ha de potenciar una major connectivitat de tot l’àmbit. En aquest mandat s’ha impulsat l’ampliació del Consorci del Besòs –format originàriament per Barcelona i Sant Adrià de Besòs–, al qual s’han incorporat els ajuntaments de Santa Coloma i de Montcada i Reixac, i en el qual es preveu incloure municipis com ara Badalona. Aquesta nova unitat de gestió mancomunada, amb l’aportació de Barcelona Regional com a oficina tècnica, té un territori delimitat d’actuació, aprovat per acord de tots els ajuntaments implicats, i té una agenda de transformació que probablement és de les més importats a escala metropolitana: la façana fluvial del Besòs, a banda i banda; els estudis de mobilitat que assegurin la mobilitat interna dels barris –amb un greu dèficit d’infraestructures de connexió– i la creació d’oportunitats per viure i treballar en aquest territori de clar signe residencial. Les grans operacions de la Sagrera a la banda de Barcelona han de tenir un impacte distri-

buït en tot aquest espai. El futur desenvolupament d’un dels grans projectes metropolitans al litoral, com és el projecte del nou barri de les tèrmiques del Besòs, suposarà la referència de marca d’aquest espai en termes d’identitat, escala i oportunitats: un veritable motor de creixement per a uns territoris moltes vegades estigmatitzats. Els deltes del Llobregat i del Besòs –dues grans àrees de desenvolupament que transiten de la serralada al mar– són entesos com espais d’oportunitat que comparteixen diferents lògiques i constitueixen l’aposta estratègica del litoral d’una «gran Barcelona»: de la platja al port, del turisme a la producció, de la infraestructura energètica a la logística, de Vallbona al Parc Agrari del Llobregat i de les tèrmiques a l’aeroport –aquests són els dos grans espais frontissa davant del mar. Si, gràcies a la seqüència històrica de les decisions estratègiques hem pogut desviar un riu, el Llobregat, per permetre avui una de les majors plataformes portuàries i logístiques del Mediterrani – com la terminal de Hutchison, que s’emmarca en una extraordinària ampliació del port–, a l’al-

Besòs En aquesta darrera dècada, el Besòs ha experimentat una gran transformació urbanística, econòmica i social. La recuperació del riu Besòs com a parc fluvial en un entorn dens i mancat d’espai públic suposa un primer pas per a la seva consolidació com a riu urbà de referència que ha de potenciar una major connectivitat de tot l’àmbit.


437

tre extrem hem recuperat ambientalment el Besòs per fer possible, juntament amb tota la transformació del Fòrum, una aposta clara per les platges netes i el turisme, i per crear, a més, un espai públic de màxima necessitat en territoris extremament densos. Aquests són, en definitiva, els dos grans espais de frontissa davant del mar, cadascun dels quals amb la seva oferta urbana i econòmica. Dins d’aquesta lògica, el front nàutic de Barcelona té el potencial per esdevenir un nou espai d’activitat productiva que aposti per la logística, l’activitat portuària de passatgers i les noves oportunitats que han de permetre, per exemple, la consolidació del recentment creat Clúster Nàutic. El Morrot, com a nou pol dels negocis del mar, acull des de l’activitat terciària a la logística complementària dels creuers, des de l’educació i la recerca a l’activitat empresarial associada. Aquest és un nou model de ciutat-port, que comença just al mateix lloc on hem arrencat el relat modern i olímpic del front litoral, el Moll de la Fusta, que està a l’espera de la revitalització que suposarà la transformació de l’àmbit de l’estació de França.

Al bell mig del litoral trobem l’espai d’articulació format pel sistema Montjuïc-Ciutadella, que, com si fos una gran ròtula, ordena la transició entre els dos grans espais d’oportunitat dels deltes i entre el seafront i el waterfront, entre el front marítim i el front nàutic. Montjuïc i el parc de la Ciutadella, els dos «ulls verds» de Barcelona, es redefineixen incessantment en l’esdevenir de la ciutat, i es converteixen en referències històriques dels desitjos de capitalitat al llarg de la seva història: del 88 al 29, del 29 al 92, i fins al present i al futur per construir.

Litoral El litoral metropolità de Barcelona s’estén més enllà dels límits de la ciutat mateixa: fins al massís del Garraf i el turó de Montgat, entre la línia de costa i la Gran Via. Configura una franja d’una grandíssima complexitat i d’una profunditat variable, dinàmica i amb diversitat d’usos, i és un dels motors productius de la metròpoli.


438

Epíleg


439

© Jon Tugores, arquitecte



Plans i projectes 2011-2015