Page 1

Barcelona capital

Ateneus de fabricació

Plans Projectes Barcelona Anatomia de la ciutat

Autosuficiència energètica

Barcelona Institute of Technology

Barris productius

Big Data

Ciutat global

Cicle de la informació

i

Diagonal de la innovació

CityOS

City Protocol

Ciutat de les persones

Ca l’Alier

Ciutat inclusiva

Clúster Nàutic

Ciutats velles

Emissions zero

Diagonal verda

Economia col·laborativa

Diumenges dels vianants

per a

iCapital

Innovació social

Escola Industrial / Clínic

Economia circular

Llobregat logístic / Besòs urbà

Front litoral

Illes autosuficients

Mobilitat elèctrica

Morrot

Mantra

Metròpoli hiperconnectada

Microurbanitzacions

2011—2015 Montjuïc / Tres Turons

Muntanya dels Museus

Pla Buits

Portes de Collserola

Participació ciutadana

Oliva Artés

Reindustrialització

Obert per obres

Sistema Besòs

Resiliència

Renaturalització

Resiliència urbana

Sistema Montjuïc

Sistema Tres Turons

Sistemes urbans Superilles Somni social Smart City Campus Terrats verds

Torre Baró

Urban Exchange Platform Velocitat humana

Urbanisme del mentrestant Vincles

Xarxa ortogonal


Plans i Projectes per a Barcelona 2011–2015


4

Index

Treballem perquè Barcelona esdevingui una ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero 9 10 13

15 19 20 22

Presentació Xavier Trias Plans i projectes, idees i principis Antoni Vives 2011-2015: Treballant pel futur de Barcelona Joan Puigdollers i Fargas La gestió orientada a l’estratègia Albert Civit Mantra Hàbitat Urbà Anatomia de la ciutat De l’urbanisme a l’hàbitat urbà Vicente Guallart

1

HABITATGE 39 44 46 48 50 52 54 55 56 57 58 60

62

Plans i projectes d’habitatge Antoni Sorolla Edo Tipus d’agrupació d’habitatges Tipus d’habitatges Projectes Rodalies Estació de França Tànger-Àlaba Alí Bei Can Batlló UP8 Germanetes Viladomat Via Augusta Edifici d’habitatges a l’illa autosuficient del carrer del Marroc Rehabilitació energètica de Ciutat Meridiana ETSAB Visiting Studio. Regeneració urbana a Ciutat Meridiana Regulació dels habitatges d’ús turístic Alberto Piedrabuena Granés

2

EQUIPAMENTS

Serveis per a la ciutadania, centres de la vida cívica i urbana Carles Bárcena Roig i Ricard Gratacòs Batlle Projectes 72 Mercat de Sants 74 Mercat del Ninot 76 Mercat de Sant Antoni 78 Mercat de la Guineueta 79 Mercat del Bon Pastor 80 Biblioteca Joan Maragall 82 Museu de Cultures del Món 84 Centre del Dipòsit del Rei Martí 85 Parc de la Prevenció i Museu de Bombers 86 Vil·la Joana. Casa Verdaguer de la Literatura 87 Rehabilitació de la masia de Can Fargas en escola de música 88 Edifici educatiu multifuncional a Sant Martí 90 Escola Bressol i CEIP L’Univers 91 Equipament a la plaça de Sarrià 92 Centre cívic Baró de Viver 94 Multiequipament Gabriel García Márquez 95 Equipament de barri Lleialtat Santsenca 1214 96 Equipament esportiu urbà a la Mar Bella 97 Equipament esportiu al Turó de la Peira 98 Antiga fàbrica Alchemika 100 Centre d’equipaments Fabra i Coats 104 Centre multifuncional Vil·la Urània 67

105 Centre multifuncional Transformadors 106 Edifici d’equipaments i seu de B:SM 107 Canòdrom Parc de Recerca Creativa

3

ESPAI URBÀ 109 Espai urbà: l’ara i l’endemà de l’obra Maria Sisternas Tusell 118 Pla de Microurbanitzacions 122

128

Implicació ciutadana en l’hàbitat urbà Laia Torras Sagristà Pla Buits Urbans amb Implicació Territorial i Social

Ordenança de terrasses 134 Superilles: una proposta per reinventar l’espai públic 132

4

MOBILITAT Nous reptes de la mobilitat urbana Adrià Gomila Civit 146 Pla de Foment de la Bicicleta 148 Nova Xarxa d’Autobús 141

5 7 RENATURALITZACIÓ

AUTOSUFICIÈNCIA

151

La natura a Barcelona Roman Llagostera Pujol 153 Pla del Verd i de la Biodiversitat

187

160 Corredor Verd Ciutadella Collserola 162 Reurbanització del passeig de Sant Joan

190 Pla d’Autosuficiència Energètica 192 Manual d’integració d’energies renovables per a l’autosuficiència de la ciutat 194 Pla d’Energies Centralitzades

164 Impuls de cobertes verdes i terrats vius 166 Mercat de la Vall d’Hebron 167 Pla de remodelació de parets mitgeres

6

CIUTAT INTEL·LIGENT 169 Les TIC i la transformació de la ciutat Manel Sanromà Lucía Pla Director de les TIC 176 Projecte Vincles 178 Commuting i dinàmiques de mobilitat a Barcelona. Big Data 180 Xarxa d’Ateneus de Fabricació Jordi Reynés Garcés 172

Cap a una ciutat autosuficient Manuel Valdés López

195 Central de Generació d’Energies de Barcelona-Sud 196 Pla Director d’Il·luminació 200 Prototip d’edifici solar Endesa 202 Estratègia d’implantació del vehicle elèctric a Barcelona 205 Resiliència i aigua a Barcelona Roman Llagostera Pujol i Cristina Vila Rutllant 208 Parc de les Rieres d’Horta i dipòsit d’aigües pluvials 212

Estudi Economia Circular


5

Sistemes i àmbits estratègics de transformació

A

DIAGONAL DE LA INNOVACIÓ Un eix cívic per a l’economia de la innovació Jaume Barnada López 222 Reforma de l’avinguda Diagonal 224 Pla de millora del passeig de Gràcia 226 Diumenges ciutadans a l’avinguda Diagonal i al passeig de Gràcia 218

228 Geografies de la innovació. Mapa d’iniciatives innovadores a Barcelona 230 Reforma de l’eix Pere IV 232 Sala Beckett 234 Smart City Campus 236 Ca l’Alier i Fundació BIT 238 Oliva Artés

250 Plaça de les Glòries 250 Traces sobre un parc Ricard Fayos Molet 256 Desconstrucció de l’anella viària 258 Concurs restringit per al projecte urbà de l’espai lliure de la plaça de les Glòries 259 10 propostes per a la plaça de les Glòries 270 Espais i urbanització provisionals a la plaça de les Glòries 274 Encaix volumètric d’equipaments i habitatges a l’entorn de la plaça de les Glòries 276 CEIP Encants 277 Recuperació de la Casa dels Paraigües 278 Túnels viaris a la plaça de les Glòries 280 Disseny Hub Barcelona i Museu del Disseny 282 Mercat Encants Barcelona-Fira de Bellcaire 284 Àmbit Sagrera 285 Parc del Camí Comtal 288 Estació de la Sagrera 290 Modificacions urbanístiques a l’entorn de l’estació de la Sagrera

312

Passeig de la Zona Franca

314 Transformació de l’àmbit del Morrot 316 Marina del Prat Vermell

D

TRES TURONS 320 Recuperació ambiental i programàtica de l’àrea dels Tres Turons Maria Sisternas Tusell 324 Projectes en l’àmbit dels Tres Turons 326 Recinte Modernista de Sant Pau 330 Carrer de Mühlberg 331 Pedrera petita de Can Baró 332 Millora dels accessos a les bateries antiaèries 334 Turó de la Rovira 336 Plaça d’Isop 337 Font d’en Fargues

C B E 239 La Escocesa

338 Park Güell

MONTJUÏC

DIAGONAL VERDA

242 Reequilibrar la ciutat: la Diagonal verda Joan Llort Corbella 246 Parc de la Ciutadella i carrer de Wellington 248 Diagnosi prèvia i propostes marc per a la Meridiana

294 Montjuïc, el pentàgon: un espai d’articulació Willy Müller 300 MPGM a l’àmbit de la muntanya de Montjuïc 302 Intervencions al castell de Montjuïc 304 Muntanya dels Museus 306 Reforma de l’avinguda del Paral·lel 308 Can Batlló

CIUTATS VELLES 345 Les ciutats velles de Barcelona Jaume Barnada López i Joaquim Torra i Pla 348 Pla d’Usos de Ciutat Vella 350 Pla Cor 353 Plaça de la Gardunya

354 Pla Bàrcino 354 Proposta d’actuació a l’entorn de la muralla de Barcelona 355 Plaça de Ramon Berenguer el Gran 356 Aula episcopal 357 Adequació del jaciment de la Domus Avinyó 358 Born Centre Cultural 362 MPERI de la Barceloneta 363 Pla d’Usos de Gràcia 364 MPGM a l’àrea del nucli antic de Sant Andreu 366 Microbarcelones. Microteixits amb identitat 369 PMU Satalia 370 Reurbanització del sector la Clota conservació 372 MPGM al barri del Plus Ultra

394 Plànol del patrimoni de Barcelona a Collserola 396 Feixes agrícoles de Collserola 398 MPGM de Les Planes 400 Porta Trinitat 401 Pont de Sarajevo 402 Urbanització del barri de la Trinitat Nova 403 Casal de barri Trinitat Nova 404 Rehabilitació de la Casa de l’Aigua 405 Recuperació del pont dels Tres Ulls i feixes agrícoles 406 Porta Torre Baró 407 Adequació del castell de Torre Baró 410 MPGM Sector 3 de Torre Baró 411 Anàlisi urbana per al prototip autosuficient a Torre Baró 412 Parc de la Font d’en Magués 413 Aqüeducte de Torre Baró 414 Edifici autosuficient al barri de Torre Baró 416 Plaça dels Eucaliptus

F G 373 MPGM Can Peguera

COLLSEROLA

378 Els límits de Barcelona: del mar a la muntanya Adolf Sotoca i Oscar Carracedo 382 Concurs de les Portes de Collserola 386 Selecció de propostes guanyadores del concurs de les Portes de Collserola 390 Estudi per al cobriment de la ronda de Dalt 392 Passeig de les Aigües

BESÒS

421 L’àmbit Besòs: de territori frontera a espai frontissa Antoni Alarcón Puerto 428 Pla de recuperació del rec Comtal 430 Pont de la Biodiversitat Epíleg 433 Barcelona capital: Nous reptes d’escala Willy Müller


9

Presentació

Des de fa més de trenta anys, l’Ajuntament de Barcelona publica aquest llibre a la fi de cada mandat, amb la intenció de recopilar i avaluar els principals plans i projectes de transformació urbana que s’han dut a terme a la ciutat en cada període. Aquests últims quatre anys han estat marcats per una profunda crisi econòmica i social, en què les prioritats del Govern municipal han estat actuar amb racionalitat i solvència per reactivar l’economia i crear llocs de treball; atendre les persones, especialment les més vulnerables, i fer que la ciutat funcioni amb uns serveis de qualitat. És per això que ha estat determinant poder plantejar una nova manera d’impulsar els projectes de transformació urbana, sent conscients dels recursos disponibles i de les necessitats socials, però alhora amb l’ambició necessària que permeti projectar una nova visió urbana per a Barcelona en les pròximes dècades.

Xavier Trias

Alcalde de Barcelona

El nostre objectiu és generar oportunitats per a tothom, que els barcelonins i les barcelonines tinguin accés a equipaments propers, a un transport públic que connecti tots els barris i a un espai públic de qualitat. També hem volgut donar una nova orientació a l’àmbit de l’habitatge, i la nostra principal aposta ha estat l’ampliació del parc públic d’habitatge de lloguer assequible, impulsant la construcció de nous habitatges, la compra i rehabilitació, i la captació d’habitatges buits. Així mateix, ha estat fonamental desenvolupar un nou paradigma en l’àmbit de l’energia que promou l’autosuficiència energètica de Barcelona, i reindustrialitzar la ciutat a partir de l’economia de la innovació urbana, les tecnologies de la informació i la fabricació digital. És el que hem anomenat «la revolució del sentit comú», que impulsa una transformació global de la forma en què vivim i treballem, i que comporta canvis estructurals en la manera d’habitar les ciutats, pensades per a les persones i dissenyades amb les persones. Els projectes que fan de Barcelona capital de Catalunya i que creen centralitat mundial també han posat un èmfasi especial, durant aquest període, en les actuacions del port, en el clúster nàutic, en l’ampliació de la ronda o en les infraestructures ferroviàries, així com en la reformulació de la nova estació d’alta velocitat a la Sagrera, que ha requerit una reformulació en l’àmbit tant del projecte com de la seva gestió econòmica. També hem volgut millorar la relació entre la muntanya i la ciutat amb el Concurs de les Portes de Collserola, que ens ha permès definir plans i projectes futurs de cara a renaturalitzar Barcelona, i hem donat un nou impuls metropolità al Consorci del Besòs per a la transformació d’aquest espai compartit amb altres municipis. Barcelona està desenvolupant un nou model de ciutat per al segle XXI, una ciutat amb barris productius feta a escala humana, on el vianant és el protagonista i on es fomenta el verd urbà, l’autosuficiència energètica i la cohesió social. La plaça de les Glòries n’és el paradigma. Durant aquest mandat s’ha transformat totalment amb l’enderrocament de l’anella viària, l’inici de la construcció del túnel i la urbanització provisional, que l’estan convertint en un nou centre de la ciutat i un gran parc d’àmbit metropolità. Aquesta nova orientació cap a la transformació urbana de la ciutat, juntament amb el fet de ser la Capital Mundial del Mòbil, la Capital Europea de la Innovació i una smart city de referència internacional, fa que Barcelona rebi més de dues-centes delegacions cada any, i que la nostra presència internacional en congressos i esdeveniments permeti compartir el nostre model urbà amb el d’altres ciutats globals. Des d’aquestes línies, voldria donar les gràcies a l’àmplia comunitat d’arquitectes, enginyers, paisatgistes i dissenyadors, així com als col·legis i organitzacions professionals, i a les escoles i universitats, que amb el seu esforç sistemàtic i amb la seva preparació ens ajuden a afrontar els nous reptes que ens planteja la ciutat. I així fem possible una millora constant del projecte de transformació urbana, que repercuteix finalment en la millora del benestar i la qualitat de vida de les persones.


10

Plans i projectes, idees i principis

Antoni Vives

Tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà

Els projectes polítics només tenen sentit si són factibles i, si en fer-los realitat, incideixen sobre la millora de la qualitat de vida de les persones, generant un present i un futur dignes per a tothom. Aquesta és la base del llibre que us disposeu a llegir. Els plans i projectes de transformació de Barcelona portats a terme entre el 2011 i el 2015 pel Govern de la ciutat, liderat per Xavier Trias, han pivotat tots ells al voltant d’aquesta idea fonamental. No és una idea nova quant a l’enunciat, però sí que ho és quant a la concreció. Nosaltres, els responsables d’haver tirat la ciutat endavant els darrers anys, pensem que a la nostra feina es plasma l’emoció que ens mou, la palpitació política, ètica i moral que ens empeny. Vivim temps convulsos des del punt de vista del valor de les paraules, i del punt de vista del valor dels conceptes. La crisi iniciada l’any 2007, que de fet es congriava des de molt més enrere, ha tingut conseqüències que van molt més enllà de l’esclat de la bombolla immobiliària i de la pèrdua de llocs de treball associada. La crisi ha escombrat una certa idea generalitzada de progrés indefinit, i ens ha encarat a la por de l’estancament. A nosaltres ens va semblar que paraules i conceptes com productivitat, economia de les ciutats, barris d’escala humana, metabolisme urbà, empresa, societat civil, implicació ciutadana, identitat, talent, mèrit, feina, autosuficiència energètica, renaturalització, tecnologies al servei de la gent, catalanitat, etc. havien de tenir plasmació en els projectes de transformació de Barcelona. Des del primer moment ens vam proposar tirar endavant una ciutat de barris de velocitat humana, autosuficient energèticament, productiva, connectada amb el món i sense emissions contaminants. Es tractava de crear un òrgan central a l’Ajuntament de Barcelona que vetllés per la combinació d’una certa idea física de la ciutat, amb la ciutat generadora d’economia i de benestar, és a dir, generadora de dignitat i de possibilitats de realització dels somnis individuals i col·lectius que al cap i a la fi ens defineixen com a ciutadans i com a nació. L’eina va ser la creació de la tinència d’alcaldia d’Hàbitat Urbà, en la qual vam integrar habitatge, urbanisme, medi ambient, infraestructures i les TIC. Hàbitat Urbà s’encarregaria, a més, de la vertebració metropolitana, així com de la projecció internacional del nou model de ciutat que propugnem. Tot plegat donant una importància renovada als projectes urbanístics i arquitectònics al si de l’organització, recuperant-ne el tremp des del punt de vista de la disciplina professional, així com des del punt de vista del rigor i l’agosarament teòric i pràctic. De seguida vam definir unes àrees de desenvolupament dels projectes que havíem de dur a terme: l’aposta per relligar Collserola amb la ciutat, l’aposta per la façana fluvial del Besòs, l’aposta per contrapesar correctament el front marítim amb el front nàutic (tan menystingut i tan injustament tractat per una petita part de la intel·lectualitat més desinformada del país), la consideració de la Ciutadella com una ròtula més que no pas com un cul-de-sac, el descobriment dels Tres Turons com l’alter ego de Montjuïc, la recomposició de tot el projecte de la Sagrera (un dels monuments a l’ âge d’or del boom del totxo) a favor de la ciutat, la recuperació de la iniciativa pública en les polítiques d’habitatge, la recuperació de la Model i de l’Escola Industrial per a la ciutat, com a pols d’equipaments i de coneixement; la reconceptualització de la manera com es fan les obres a la ciutat, mirant de convertir-les en una oportunitat per al replantejament general de tot l’ecosistema socioeconòmic dels carrers i de les places sotmesos a la pressió transformadora dels martells pneumàtics. I, no cal dirho, la consideració de les TIC com la part fonamental de l’ànima d’aquesta transformació.


11

Si voleu un lloc de la ciutat on tots aquests elements s’han donat, i ho han fet en forma de manifest polític, el punt fonamental és la plaça de les Glòries Catalanes. Tot i la complexitat dels acords als quals havien arribat governs anteriors de la ciutat amb els veïns de l’àrea, mai no duts a terme, va ser possible tirar endavant un projecte de transformació que, malgrat l’espectacularitat de la millora urbana, malgrat el fet evident que ja a hores d’ara l’espai físic és immensament millor del que era tan sols fa dos anys, el menys important ha estat allò que hem fet, sinó allò que la gent hi fa: s’hi han creat més de quatre-mil llocs de treball, s’han connectat barris que estaven literalment incomunicats, hem obert per obres, hem fet molt amb molts menys recursos dels que fins ara es feien servir per a transformacions d’aquesta mena, hem potenciat el vianant i hem donat al transport rodat privat l’espai que necessita, però no més. Hem apostat per l’autobús elèctric, tan flexible, programable, i net, que deixa en entredit apostes, de no fa tant de temps, per modes de transport que condicionen de manera pràcticament irreversible els nostres carrers i places. Hem apostat pel verd, però també pels grans equipaments de ciutat. Hem generat milers de metres quadrats de plaça per al gaudi de la gent, metres que no existien. Això ha passat al Paral·lel i a Trinitat Nova; ha passat a Ciutat Meridiana i a l’esquerra de l’Eixample o a Sants. I ha de seguir passant a tota la ciutat. Com? Doncs amb la força de les idees, tenint molt clar per què fem el que fem. Potenciant la feina dels nostres professionals i de les nostres empreses. Comptant amb la societat civil i amb les persones que, sense estar gaire implicades en el dia a dia de la marxa de la ciutat, sempre tenen algun consell per donar. Escoltant i actuant. Posar la qualitat de vida al centre de les transformacions urbanes, generar un present i un futur digne per als barcelonins, treballar per a tothom i escoltant tothom, travessar l’acció política de la dimensió ètica i moral, fer-ho a partir de principis clars i constatables, no perdre’ns en verbalismes que poden sonar molt bé però que al final només conviden a la inacció, etc. Els plans i projectes que ara repassareu es basen en això. He tingut la sort de dirigir un equip de milers de persones que posen totes les hores i tots els anhels per fer possible que Barcelona sigui la ciutat referent que hem aconseguit que sigui. Es tractava de fer que el referent també ho fos per a nosaltres, barcelonins i barcelonines. Les generacions que ens succeiran ens jutjaran.


13

2011-2015: Treballant pel futur de Barcelona

L’acció política s’ha de caracteritzar per gestionar el present, però amb una visió de com es construeix el somni de futur. Per tant, l’Ajuntament de Barcelona ha de gestionar el present, però planificant el futur de la ciutat. Aquesta va ser la forma d’entendre la gestió de Barcelona de persones tan importants per a la ciutat com Cerdà, Garcia Fària, Vilalta, Solans, Roca, Subias i Serra Martí, entre d’altres. I això és el que ha fet el govern de l’alcalde Trias des de l’àmbit d’Hàbitat Urbà i, en concret, en el disseny de les polítiques ambientals. Hem treballat en horitzons situats més enllà de dues generacions, i amb uns objectius molt concrets:

Joan Puigdollers i Fargas Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans

– Aconseguir una ciutat d’emissions zero, sense emissions de carboni, sense contaminants atmosfèrics i de producció de residus zero. A les ciutats no hi produirem residus, sinó que hi generarem recursos, ja siguin energètics o de materials. Disposar d’un sistema de gestió de recursos urbans (residus urbans) que garanteixi la reutilització dels materials i la producció d’energia a partir del rebuig i redueixi al màxim possible l’ús de l’abocador controlat, en tot cas, sense matèria orgànica. – Crear una ciutat resilient, dotant-la de la capacitat que tenen els ecosistemes per evitar la seva vulnerabilitat i absorbir estrès ambiental sense canviar els seus patrons ecològics característics. – Consolidar una ciutat d’economia circular, recuperant el cicle de la matèria i el cicle de l’aigua. Val a dir que les ciutats de metabolisme circular minimitzen les entrades noves i maximitzen el reciclatge. – Fer una ciutat autosuficient des del punt de vista energètic (en el sentit ecològic de la paraula energia), que generi l’energia i els materials que es consumeixen a la ciutat mateix. Disposar d’un sistema de gestió de l’energia que permeti com a objectiu final l’emissió zero. Aquest sistema de gestió d’energia ha de tenir en compte els consums energètics de la mobilitat i del propi funcionament de la ciutat (edificacions). – Aconseguir una ciutat renaturalitzada amb una gran biodiversitat. Cal passar d’una ciutat paisatgísticament verda a una ciutat renaturalitzada i amb biodiversitat funcional. El Pla del Verd i la Biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona segueix aquesta línia: conservar i millorar el patrimoni natural de la ciutat, evitant la pèrdua d’espècies i hàbitats; assolir la màxima dotació de superfície verda i la seva connectivitat; obtenir els màxims serveis ambientals i socials del verd i de la biodiversitat; avançar en el valor que la societat assigna al verd i a la biodiversitat; fer la ciutat més resilient davant els reptes emergents com el canvi climàtic. Per tal d’aplicar aquests principis, el Govern municipal ha impulsat el compromís ciutadà per a la sostenibilitat 2012-2022, signada per set-centes cinquanta-dues entitats i que té com a principis bàsics els següents punts: la biodiversitat, del verd urbà a la renaturalització de la ciutat; l’espai públic i mobilitat, del carrer per circular al carrer per viure; la qualitat ambiental i salut, dels estàndards a l’excel·lència; la ciutat eficient, productiva i d’emissions zero, de la Barcelona tecnològica a la Barcelona intel·ligent; l’ús racional dels recursos, de la societat del consum al consum responsable; el bon govern i responsabilitat social, de la intervenció sectorial a la coordinació efectiva; el benestar de les persones, de la ciutat acollidora a la societat cohesionada; el progrés i desenvolupament, de la preocupació per la sostenibilitat a una economia basada en el desenvolupament sostenible; l’educació i acció ciutadana, de la conscienciació a la corresponsabilització amb coneixement de causa; la resiliència i responsabilitat planetària, de la resposta puntual a l’acció global. En definitiva, l’objectiu és crear una ciutat intel·ligent des del punt de vista ambiental, que vol passar del concepte de ciutat sostenible al concepte de ciutat resilient.


15

La gestió orientada a l’estratègia

Barcelona és un referent urbà per a les ciutats del nostre món, un referent desenvolupat per múltiples generacions de barcelonins, que en cada generació han renovat el seu compromís amb la transformació urbana responent als reptes i oportunitats de cada època. Una de les nostres aportacions a aquest objectiu ha estat la creació d’Hàbitat Urbà: l’agrupació, en un únic àmbit de treball i de decisió, dels instruments que fan funcionar la ciutat i dels que són responsables de la seva transformació, de manera que tots els problemes relacionats amb la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans esdevinguin determinants en un món on en pocs anys el 70% de la població mundial viurà en zones urbanes.

Albert Civit

Gerent d’Hàbitat Urbà

És a causa d’això que els àmbits de l’urbanisme i l’habitatge, les infraestructures, el medi ambient, els serveis i les tecnologies de la informació han fet possible que arquitectes, enginyers, ecòlegs, informàtics i els professionals de totes les altres disciplines que intervenen en la transformació de la ciutat estiguin treballant com un únic equip amb la finalitat d’abordar el projecte urbà d’una manera transversal, trencant les sitges tradicionals amb què històricament s’ha organitzat l’Administració. Aquesta nova orientació no és fruit de la casualitat, sinó que és el resultat d’un treball realitzat al llarg de la darrera dècada amb tota una sèrie de professionals capaços de definir els fonaments d’una nova manera d’orientar el funcionament i la transformació de les urbs. Barcelona vol liderar els reptes de la transformació urbana del segle XXI: l’urbanisme de les persones a partir de l’apoderament dels seus ciutadans i dels barris, perquè tornin a ser productius a partir d’un procés de reindustrialització i de retrobament amb la ciutat productiva. Es tracta de fomentar la producció d’energies derivades de fonts renovables en l’àmbit urbà i en l’àmbit dels mateixos edificis de la ciutat, de manera que el progrés de les ciutats i de les persones no es produeixi a costa de l’empobriment econòmic o ambiental d’altres territoris. Junt amb tot això, la revolució digital s’ha de posar al servei de les persones perquè influeixi en la millora de la seva vida mitjançant projectes i iniciatives precises. Totes aquestes són, entre d’altres, les línies d’actuació d’Hàbitat Urbà, més enllà de les clàssiques divisions funcionals d’una antiga manera de veure la ciutat. A Hàbitat Urbà hem volgut implantar també una gestió econòmica orientada a l’estratègia, que permeti actuar a curt termini sobre la base d’una visió a llarg termini i que faci possible reconèixer la identitat dels diferents àmbits de la ciutat, de manera que l’èmfasi i el centre dels projectes estiguin situats en les voluntats de la ciutadania. És per aquest motiu que prioritzem la nostra manera d’actuar a partir del reconeixement d’una sèrie de sistemes d’escala urbana que permeten concentrar els esforços de l’Administració allà on creiem que són més necessaris i on es pugui incidir en major mesura en la transformació de la ciutat. Aquests sistemes no s’estableixen en la lògica administrativa: els voltants de Montjuïc i els barris de l’oest, la Diagonal verda, la Diagonal de la innovació, el Besòs, els Tres Turons, les portes de Collserola o les ciutats velles són conjunts de projectes integrats que volen fer reconèixer als ciutadans una nova manera de mirar els grans elements estructuradors de la ciutat. També estem impulsant una racionalització millor del processos de les obres d’urbanització. És el que anomenem «la lògica del mentrestant», que permet adequar els processos de transformació urbana a la vida de les persones, és a dir, als usos immediats de l’espai urbà en l’àmbit de les grans transformacions. Així s’evita la paràlisi de la ciutat durant llargs períodes en aquelles zones on les obres de transformació alteren el dia a dia dels ciutadans i dels comerciants. Finalment, en l’escala de la gran Barcelona, l’impuls del nou Pla Director Urbanístic, del Pla de Collserola, del Consorci del Besòs, del Pla Delta o del port vol reconèixer el compromís de la ciutat de Barcelona amb el projecte metropolità, que és fonamental per a l’equitat social del nostre entorn i perquè la nostra regió urbana adquireixi un posicionament estratègic i de competència amb altres centres metropolitans mundials. Parlem d’una Barcelona global que influeixi en els fòrums econòmics i en els centres universitats i culturals més importants del món, de tal manera que puguem transformar la nostra influència i orientar-la cap a la transformació de Barcelona en la capital d’un gran país.


16


Š Jon Tugores, arquitecte

17


18

Mantra HĂ bitat UrbĂ 


19

—Treballem perquè Barcelona esdevingui una ciutat autosuficient, de barris productius de velocitat humana, en el si d’una metròpoli hiperconnectada i d’emissions zero.


Profile for Barcelona llibres

Plans i Projectes per a Barcelona (2011 - 2015)  

Els plans i projectes de transformació de Barcelona portats a terme pel Govern Municipal entre el 2011 i el 2015, amb la intenció de recopil...

Plans i Projectes per a Barcelona (2011 - 2015)  

Els plans i projectes de transformació de Barcelona portats a terme pel Govern Municipal entre el 2011 i el 2015, amb la intenció de recopil...

Profile for bcncat

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded