La mèdium i el poeta

Page 1

portada mediumpoeta llom rectificat AAFF.indd 1

11/1/21 18:57


una conversa astral entre Josefa Tolrà i

Joan Brossa

una conversa astral entre Josefa

tripa cataleg mida rectificada3 _Xavi.indd 1

Tolrà i Joan Brossa

14/1/21 19:02


tripa cataleg mida rectificada3 _Xavi.indd 2

14/1/21 19:02


tripa cataleg mida rectificada3 _Xavi.indd 3

14/1/21 19:02


Pàg. 2 01 Leopoldo Pomés Retrat de Josefa Tolrà, Cabrils, 1955 © Leopoldo Pomés

Pàg. 3 02 Santiago Farré Joan Brossa, baixant per la carretera de la Rabassada (Barcelona) amb barret de copa, 194-?

04

tripa cataleg mida rectificada3 _Xavi.indd 4

14/1/21 19:02


una conversa astral entre Josefa Tolrà i

Joan Brossa

Pilar Bonet Julve (Edit.)

tripa cataleg mida rectificada3 _Xavi.indd 5

14/1/21 19:02


tripa cataleg mida rectificada3 _Xavi.indd 6

14/1/21 19:02


índex 11 — La mèdium i el poeta _Pilar Bonet Julve 83 — Joan Brossa i Josefa Tolrà. No hi pot haver fronteres definitives _Manuel Guerrero Brullet 95 — Joan Brossa: de les imatges hipnagògiques al Sumari astral _Glòria Bordons 109 — Els somnis transmutats en teixits: diàleg imaginari entre Joan Brossa i Josefa Tolrà _Dolors Marin Silvestre 123 — Josefa Tolrà en el record de Joan Brossa _Sandra Martínez Pascual 135 — Texto en Español 161 — Text in English 186 — Catalogació d’obra 07

tripa cataleg mida rectificada3 _Xavi.indd 7

14/1/21 19:02


tripa cataleg mida rectificada3 _Xavi.indd 8

14/1/21 19:02


tripa cataleg mida rectificada3 _Xavi.indd 9

14/1/21 19:02


tripa cataleg mida rectificada3 _Xavi.indd 10

14/1/21 19:03


La mèdium i el poeta Pilar Bonet Julve

El poeta Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) va conèixer la mèdium i artista catalana Josefa Tolrà (Cabrils, 1880-1959) amb motiu de les visites que els amics de l’entorn de Dau al Set i l’associació Club 49 feien a Cabrils per admirar el talent visionari d’una pagesa que parlava amb els esperits dels morts i dibuixava seguint dictats superiors: «Un ésser de llum guia la meva mà», repetia sobre el mètode de treball. Eren els anys cinquanta. El jove fotògraf Leopoldo Pomés va deixar un magnífic document de la visita de 1955, un retrat de la Pepeta de Cabrils, com la va referenciar el crític Alexandre Cirici Pellicer, embolcallada de llum i tenebres. Sobre la singular relació entre la vident i el literat també es conserva un audiovisual enregistrat el 1998, pocs mesos abans de la mort de Brossa. Material gravat en una exposició organitzada a Mataró en què es presentaven tres dibuixos de la visionària, dos d’ells propietat del poeta i ara al MACBA. Malgrat l’impacte de l’encontre i les posteriors visites, Brossa mai va escriure sobre la fascinació per aquesta dona sense estudis ni coneixements artístics que era capaç de parlar sobre la teoria dels colors o d’escriure poesia evocant la

fraternitat i la justícia social guiada pels seus protectors angèlics. La parella va compartir l’ocult i el meravellós, també la seva admiració per Jacint Verdaguer i l’enyor d’una Catalunya en llibertat. Seguint el fil d’aquella història entre una dona i un home singulars, hem preparat una recerca sobre els mons paral·lels d’ambdós autors. Una revelació poètica que expandim a través d’una mostra i un llibre, oferint claus interpretatives d’un escenari d’escriptura alquímica i de veu de sibil·les. Sabem que tant ella com ell creien en el més enllà i el bé comú, que eren excèntrics i àcrates d’esperit, afectats per l’inconegut i alliberats dels diners. L’any 1955, la mèdium i el poeta es van conèixer a la casa familiar de Cabrils, el «poble lluminós», com escriu Pepeta a la Llibreta Minerba de 1954. Seixanta-cinc anys més tard, Josefa Tolrà arriba a Barcelona i s’hostatja al cau del poeta: la Fundació Joan Brossa. Anada i tornada en una relació que no és de cortesia sinó de clarividència, i posa en escena una insòlita exposició a la Seca i unes lectures oraculars a les pàgines d’aquest llibre. Sabem que és una bella Història d’Amor a l’Univers i l’hem de compartir.

Pàg. 8 i 9 03 Joan Brossa Emplaçament, Caront, 1998

11

tripa cataleg mida rectificada3 _Xavi.indd 11

14/1/21 19:03


EL MÉS ENLLÀ Josefa Tolrà era filla de pare teixidor; Joan Brossa, fill de gravador. Famílies menestrals en la Catalunya urbana i rural de finals del XIX i principis del segle XX. Gent que es guanyava la vida en treballs i oficis associats a les produccions de la vida moderna en un context agitat per revoltes socials i noves espiritualitats. Un món entre la nostàlgia i la utopia. En aquell temps, la ciència i l’esoterisme, la política i l’espiritualitat exploraven l’ocult i meravellós assumint reptes socials de futur. També la poesia recreava experiències, emulsionant text i visualitat a la quarta dimensió. Temps d’un viatge en el temps. Els dos protagonistes del nostre relat van néixer hivernals, sota el signe de Capricorn i afectats per la severitat de l’obscur Saturn, el planeta del retorn a l’origen. Aquesta marca alquímica remet a la possibilitat d’una vida amb més consciència. El símbol de Capricorn, una cabra amb cua de peix, identifica persones treballadores, ambicioses i també ferides per la malenconia. La fusió dels elements dispars simbolitza les aigües fluídiques on neix l’ésser i des d’on s’eleva al cim de la més alta espiritualitat. Al cel nocturn, la constel·lació d’aquest signe astral dibuixa dos pics de muntanya cap per avall, allò que el poeta Brossa sembla relatar a Sumari astral, la seva obra pòstuma, amb la imatge «El mar de baix és igual que el de dalt». Una visió idèntica que la mèdium replica afirmant que enlloc «No hay ni arriba ni abajo». Cap dels dos va fer estudis sobre art o literatura. No direm que eren autodidactes perquè el terme expressa un classisme acadèmic que no ve al cas ni mereixen. Ells van aprendre a escriure i dibuixar en la constància d’un ofici de plena dedicació, a ritme del pam a pam brossià, admirant personatges com Guimerà o Verdaguer, i aplicant-se ell en els sonets i ella en els dibuixos fluídics. Brossa no es considerava un intel·lectual, sinó un poeta; Josefa no es considerava una artista, sinó una mediadora. La Guerra Civil els va marcar profundament; la postguerra, encara més. No van ser amants de viatges terrenals, però sí agosarats exploradors de l’univers. Van morir, desencarnar, en termes metafísics, als 79 anys, deixant un llegat d’obres escrites i visuals en les quals la paraula esdevé imatge i la imatge, fregolisme textual. Les seves creacions pro-

venen d’un principi de vida que el poeta resumeix com «Epíleg» en aquests versos, secs i revolucionaris: «Conec la utilitat de la inutilitat. / I tinc la riquesa de no voler ser ric». L’obra literària i visual dels dos protagonistes d’aquesta història s’activa en un succés inesperat i pertorbador, «l’escolta de la Veu». Joan Brossa descriu aquesta situació al poema «La batalla del Segre o la segona naixença» rememorant que, mentre estava a la trinxera, experimentà l’escolta de l’invisible que el reclamava. I aquella Veu el salvà de morir abans de viure. Tot i estar ferit, va veure el cel nocturn, i en aquell instant ceruli s’obrí la porta del Gran Secret: «Una nit, pels volts de les dotze, vaig néixer per segona vegada». Brossa, irreverent fins al moll de l’os, afirmava: «Jo no sóc creient, però crec en l’inconegut». Mentre això passava al front, a la casa familiar Josefa Tolrà s’endinsà en una gran tristesa en saber de la mort del seu fill Joan en un camp de presoners al sud de França. Notícia d’una segona pèrdua; l’any 1924 havia mort el fill petit Pere, que la vesteix de dol. En aquesta extrema malenconia s’iniciarà la seva recepció de la Veu, arran de visions i l’escolta de murmuris a les estances de casa. D’aquesta experiència, ella, dona tocada per la filosofia espiritista, en diu reencarnació, una altra forma de segona naixença. Tots dos havien connectat amb un món ocult, una realitat hermètica que els marcarà vida i obra. En un petit dibuix de Josefa a la Llibreta Primavera de 1946 veiem un poeta assegut a la taula deixant-se inspirar per un esperit que sobrevola l’escena. Es tracta del jove Brossa? Als anys quaranta, el poeta es dedicava a vendre llibres prohibits mentre s’interessava per la creació hipnagògica i el subconscient llegint sobre ocultisme, psicoanàlisi i teories de Jung. Aspectes que el fan practicar l’escriptura automàtica, fent trajectes pel món dels somnis. En aquests anys, Brossa també inicia els poemes visuals, així com la seva poesia escènica. Una visió del teatre on es combinen les paraules cultes i els llenguatges arcaics, la realitat i l’absurd. Al poema Viatge, les lletres s’inscriuen del dret i del revés, «D’ANADA / DE TORNADA», defora l’ordre racional.

12

tripa cataleg mida rectificada3 _Xavi.indd 12

14/1/21 19:03


La batalla del Segre o la segona naixença Les bombes cauen sorollosament. No faré una narració detallada de l’atac. A la platja hi ha un grup de tancs abandonats que cal recuperar i nombrosos cadàvers completament en descobert. Les nostres forces han tingut moltes baixes en apropar-se al riu. Passen ferits conduïts en llitera. Se senten detonacions i gemecs. Al meu costat el comissari enfoca els prismàtics cap a una masia que es veu a l’altra banda del riu. Les màquines obren foc, l’enemic localitza les descàrregues i afina la punteria. Les morterades ja cauen a prop. El pont és ple d’impactes. M’he salvat per un pèl. Passen riu avall cadàvers i restes de passeres i baranes. Cada nit continuen les escaramusses per rescatar els tancs, amb pèrdues. Els morters tornen a la mateixa. Una nit, pels volts de les dotze, vaig néixer per segona vegada. Estic sol voltat de sacs en un lloc d’observació. Una veu crida Joan. Reculo a la trinxera i, en constatar que no hi havia ningú, incideix al lloc on era abans una bomba que, en fer falla l’espoleta, m’omple de fum i olor de rostit. Em xiulen les orelles. Després sóc traslladat, estès en una llitera, i miro, com puc, el firmament. (Com a Wotan, la sapiència em costa un ull de la cara). L’endemà crec que el bombardeig de l’artilleria va continuar seguidament des de la matinada.

30 divisió, 1950 (dins de Ball de sang, 1982)

Joan Brossa La batalla del Segre o la segona naixença, 1950

Pàg. 14 i 15 04 Josefa Tolrà Llibreta Hoi dia 31 Octubre Año 1941, 1941-42

13

tripa cataleg mida rectificada3 _Xavi.indd 13

14/1/21 19:03


14

tripa cataleg mida rectificada3 _Xavi.indd 14

14/1/21 19:03


15

tripa cataleg mida rectificada3 _Xavi.indd 15

14/1/21 19:03


Per la seva banda, Pepeta, després de la guerra i des de casa, s’acull a les vivències extrasensorials. Llegeix llibres prohibits per l’Església catòlica que tracten sobre la ciència que estudia l’existència de l’ànima i la seva immortalitat: l’espiritisme. Una confluència de camins que portarà Brossa a admirar la mèdium i l’automatisme dels seus dibuixos fluídics, mentre que la mèdium s’estimarà el poeta i la seva aura radiant. Sabem que la dona que parlava amb els éssers de llum va sentir una profunda empatia pel poeta urbà, a qui, en certa ocasió, va dir: «Tu, noiet, estàs al costat de Déu. Però hi estàs d’esquena». Ella, dona de camp, apreciava la bondat del guerriller que juga amb les lletres, anarquista de cor, i sintonitzava amb la renúncia a qualsevol imposició que no fos la vida en llibertat i la pobresa com a forma d’emancipació. Ambdós van fer de la poesia i la creació gràfica una missió de vida al servei dels altres i per al futur. Calia guarir l’organisme malalt del món. A les primeres taules de l’exposició La mèdium i el poeta, enfilades en un mig cercle que recorda el simbolisme del claustre matern i les tauletes de ouija, trobem obres i documents que guien les realitats paral·leles entre la visionària i l’escriptor. Fotografies, poemes literaris i objectes poètics de Brossa al costat de dibuixos fluídics, poemes i aforismes de Josefa. Podem veure el primer dietari de la mèdium del 1941, allà on anotava fil per randa els missatges dels esperits i dibuixava les figures espectrals que l’acompanyaven. Un material extraordinari sobre la gènesi de la seva particular creativitat, on podem copsar diverses escriptures: cal·ligrafia aplicada, textos encriptats inintel·ligibles i lletres tremoloses d’automatisme gràfic. La filosofia espiritista, molt estesa a la Catalunya de finals del XIX, creu que una persona sensitiva pot percebre la presència dels esperits i fer canalització dels missatges a efectes de predicció o teràpia. Al costat dels meravellosos dibuixos de la mèdium es disposen objectes poètics de Brossa que evoquen conjurs, màgia i rareses a l’abast de la imaginació, com el poema-objecte La clau de la clau. Sabem que la mèdium podia percebre l’aura que irradiem i usava el pèndol per distingir els recorreguts vibracionals de l’energia, coneixements que posava al servei dels rituals sanadors que practica-

va de manera altruista, sempre invocant el «Bon Jesús». L’un i l’altra feien de la inspiració una eina per llaurar camps invisibles. A «Ficció», el poeta escriu: «La vida acadèmica és representació; / la vida veritable és la Vida». El Poema experimental de Joan Brossa és un paper ferit per agulles sil·làbiques. Una lletania encriptada que ens fa pensar en guies per transitar els camps magnètics. Els materials exposats, originals o edicions, relaten la fascinació pels mons eteris i els seus camins de transformació. Com reclama Brossa en el text introductori de «Tres poemes purs», publicats el 1946 a Algol: «Si es vol, el secret consisteix, només, a saber mirar». En aquest primer apartat de l’expositiva valorem les fonts primigènies de la seva creativitat, allò que el poeta lletreja a «L’altre paper»: «L’esquerra de la banda dreta / és la dreta de la banda esquerra». L’automatisme dels dibuixos de la mèdium i els jeroglífics del poeta són tàctiques d’apropament a l’inconegut. A «El mirall a la pista», el poeta confessa: «Sovint no he anat a la recerca de cap tema, sinó que he acceptat tot allò que m’arribava». Mentre ell escriu sobre l’obsolescència de la certesa, ella dibuixa figures ingràvides entre turbulències de color i ressò de sabers akàsics. A «Trialles», el poeta sembla descriure els dibuixos de la mèdium: «¿Són objectes a mig fer que tot just / germinen o objectes a mig desfer / que es dissolen en l’atmosfera?». Brossa mai va deixar escrit el nom de Josefa Tolrà, però sí que compongué un sextina dedicada a la mèdium napolitana Eusapia Palladino (1854-1918), dona molt famosa a principis del segle XX que va reunir tot allò que Brossa admirava i practicava: el poder secret del mèdium i el secret teatral del mag. A «Sextina a Eusapia Paladino», escriu en primera persona una experiència amb ella a l’escenari: «Em frega el guant d’un braç que es fon en l’aire / i volen les guitarres i les arpes / damunt les parets negres de la sala». Aquesta dona combinava el talent paranormal amb trucs teatrals que havia après del seu marit actor i mag. Una gran diva del poder magnètic que va ser estudiada per científics i aplaudida pel públic d’arreu que assitia a les sessions de telequinèsia, levitació i telepatia. La premsa se’n feia ressò, debatent entre el frau i el talent. No és estrany que captés l’atenció del poeta que vomitava naips i duia barret de copa!

16

tripa cataleg mida rectificada3 _Xavi.indd 16

14/1/21 19:03


05 Josefa Tolrà Llibreta Primavera, 1946

tripa cataleg mida rectificada3 _Xavi.indd 17

17

14/1/21 19:03


tripa cataleg mida rectificada3 _Xavi.indd 18

14/1/21 19:03


tripa cataleg mida rectificada3 _Xavi.indd 19

14/1/21 19:03


06 Joan Brossa Poema experimental, 1947

20

tripa cataleg mida rectificada3 _Xavi.indd 20

14/1/21 19:03


L’UNIVERS En el següent tram de l’exposició gaudim dels rituals de pas d’ambdós autors: la revelació d’ella i la imaginació d’ell. L’assumpció del més enllà els porta al viatge astral i l’experiència de la cosmologia. Tot allò que visualitza Josefa Tolrà quan escriu en un dels seus dietaris: «Marte con su linda combinación de tierra que los mares bañan como un seguro lago que allí se mantienen ellas esas aguas que sin ser saladas llevan los más fértiles carbonatos». Brossa parla de Mart i altres planetes a «Viatge 2000»: «Des de la Terra / a l’òrbita de Mart. / Estació sobre Venus. / Viatge a Mercuri, /Júpiter, Saturn i Urà, / en vol accelerat». Joan Brossa, a partir dels anys cinquanta, freqüenta els cercles de l’avantguarda catalana, al costat de Foix, Miró, Ponç o Prats. D’ells aprèn a fer acrobàcies amb paraules i imatges, a llegir els clàssics, a interpel·lar surrealistes i a connectar amb l’avantguarda dels poetes socials i l’acràcia visionària. De tots ells aprèn a treballar l’automatisme i encavalcar verbs i visions, conjurar materials senzills i recrear l’estètica de l’objecte trobat. S’aplica en nous imaginaris visuals i en poesia escènica envoltat d’amics, música, teatre i circ. Joan Brossa feia jocs de mans i estava tocat pels avantguardistes! Josefa Tolrà dibuixa en les hores d’exili interior. Als anys cinquanta arribarà a la culminació de la seva estètica amb dibuixos de gran bellesa i simbolisme. Coneguda en el seu entorn, rep visites de la gent de cercles espiritistes i grups de teosofia, mentre els capellans l’observen de reüll. Dibuixa a la taula del menjador. Fa servir llapis i bolígraf, tinta d’estilogràfica i una mica de pinzellada d’aquarel·la. Quan el paper és petit, cus a màquina dos fulls deixant vistes les puntades. Recrea una exquisida precarietat. Les obres són d’un gran valor profètic, en especial, les llibretes. En textos i dibuixos honora els grans personatges de la cultura i la ciència que han fet progressar la humanitat. Escriu sobre descobriments científics i retrata Marconi, sobre pintura amb un bust de Rembrandt, o de literatura amb retrats de Cervantes o Verdaguer. Segueix els dictats que arriben de dalt, dels esperits que anomena «mensajeros de buena voluntad». Josefa

Tolrà brodava malabarismes gràfics i estava tocada pels esperits! A l’espai dedicat als viatges per l’univers veiem la representació de les energies estel·lars, figures ingràvides i forats negres. Fenòmens que recreen tant les poesies visuals de Brossa com els dibuixos de Josefa. A la Llibreta Planetas, la mèdium descriu un dibuix: «Formación de una estrella que bajó por los espacios sin luz antes de que ella pudiera servirse de la suya». En el quadern Saludos rubrica dibuixos en aquests termes: «Estoy en el espacio muy complacida de mí misma / Estudio de la Luna año 343 por el hermano astrólogo / Grande es la ciencia Universal grande es el progreso espiritual / La evolución del Planeta Tierra será sorprendente». En aquest espai, preciós gabinet de meravelles, tenim els elements més petits, fràgils i contingents que refereixen la dimensió de les energies de vida i el buit existencial. La cosmologia de Brossa posa en relació un tap de cava amb un petit estel de Nadal a Solstici d’hivern i aparella taps de cervesa estelada conformant un duet galàctic. Al poema L’escombra de ginesta, de la sèrie Poemes habitables, veiem com dos fulls de paper en blanc dibuixen el buit, el no-res, emmarcats per quatre quarts de planisferi de les constel·lacions. Els mons de la poesia connecten amb textos sobre la formació dels estels que la mèdium relata en quaderns planetaris dibuixant espirals i òrbites no reglades. Tot és lleuger i senzill, tanmateix prodigiós. De la mateixa manera que Brossa poetitza fenòmens de la lluna, anomena constel·lacions o simula viatges astrals, la mèdium dibuixa cartografies i celebra el gran trànsit de l’ànima pel sistema solar. Un viatge astral de les ànimes, d’experiència i coneixement, que per als espiritistes prepara la reencarnació. Al magnífic dibuix Las Hadas, la mèdium representa l’escala ascendent dels elements segons el grau de puresa: terra, la pastora i el ramat; aigua, les fades protectores o dones d’aigua; llum i foc, les energies àuriques més remotes.

21

tripa cataleg mida rectificada3 _Xavi.indd 21

14/1/21 19:03