Page 1

Barcelona Itineraris imaginats. Rutas imaginadas. Imaginary routes

Coberta sencera 7VOK_MaquetaciĂłn 1 10/10/11 15:28 PĂĄgina 1

Barcelona Itineraris imaginats Rutas imaginadas Imaginary routes

Pepe Navarro Jordi PuntĂ­


Barcelona Itineraris imaginats Rutas imaginadas Imaginary routes Textos introductoris: Jordi PuntĂ­ Fotografia: Pepe Navarro


Edita Ajuntament de Barcelona Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Jordi Joly i Lena, Vicente Guallart i Furió, Àngel Miret i Serra, Marta Clari i Padrós, Miquel Guiot i Rocamora, Marc Puig i Guàrdia, Josep Lluís Alay i Rodríguez, José Pérez i Freijo, Pilar Roca i Viola. Director de Comunicació i Atenció Ciutadana Marc Puig Director d’Imatge i Serveis Editorials José Pérez Freijo Cap Editorial Oriol Guiu Producció Maribel Baños Edició i coordinació Rosa Mercader / líniazero edicions Textos introductoris dels capítols Jordi Puntí Textos interiors Rosa Mercader Fotografia Pepe Navarro Altres fotografies Pàg. 64 i 65: Blai Carda / Global Image Pàg. 206: Tavisa Pàg. 152: Mestres Quadreny Pàg. 162: David Farran / USP Institut Universitari Dexeus Pàg. 164: Anna Sanfeliu / Pal Robotics Disseny Víctor Oliva. Disseny gràfic, SL Traduccions Maria Faidella / Mary Black Correcció de text líniazero edicions Edició i producció Direcció d’Imatge i Serveis Editorials Municipals

Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona Tel. 93 402 31 31 www.bcn.cat/publicacions © de l’edició: Ajuntament de Barcelona © dels textos i de les imatges: els autors ISBN: 978-84-9850-332-6 D.L. B-41.616-2011 Imprès en paper ecològic


Barcelona

Itineraris imaginats Rutas imaginadas Imaginary routes


Agraïments Agradecimientos Acknowledgments

Aire de Barcelona Olaia Sarasqueta

Cosmocaixa Anna Torrent

Àrea Tangent Cristina Alonso

Derby Hotels Collection Mónica García

Ateneu Barcelonès Daniel Corominas

Ecom Sílvia Riu

Banc dels aliments Teresa Cerdà

El Consorci de la Zona Franca Elena Ferrer, Maria Rosa Rodríguez

Barcelona-Catalunya Film Commission Maria Martos Biblioteca Arús Maribel Giner Biblioteca Zona Nord Marc Suárez, Magnòlia Fuentes Casa Llotja de Mar Xavier Cortés Casal d’Infants del Raval Elisabet Aguacil Castell de Montjuïc Carme Segura, Montse Carrera Centre Cívic Fort Pienc Montse Cesarini, Pepa Pérez Centre de Creació La Escocesa Plácido Romero Centre Nacional de Supercomputació Sara Ibáñez Clínica Dexeus Edurne Cubero

El Triangle Manuela Lasheras

Grec 2011 Festival de Barcelona Isaac Vila, Núria Costa Grup Costa (Torre Sant Sebastià) Daniela da Veiga Heliogàbal Albert Pijuan Hotel Arts Barcelona Rosemary Trigg Hotel W Marie Thérèse Patchman

Nani Marquina Laia Manchón

The Ground Bar Sílvia Pérez

PAL Robotics Jorien Guijs

Tibidabo Marc Capella

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona Mònica Rodríguez

Tickets Bar Sílvia Fernández

Perruqueria Gilda Raquel Esteban Poble Espanyol Aina Molina

UOC Susanna Valderrama Vivi-Film SL Carlos Soms Zoo de Barcelona Anna Costa

Escola d’Art Floral de Catalunya Roser Bofill

Institut del Teatre Jordi Aubach

Restaurant La Semproniana Santiago Alegre

El Piccolo Cirkus Yolanda Gutiérrez

Joieria Capdevila Manel Capdevila

Restaurant Mam i Teca Alfons Bach

Escola Municipal de Vela Nacho Bueno

La Fàbrica del Sol Oriol Giménez

Sala Montjuïc Mireia Manén

Estudi Mariscal Eva Sánchez-Cuenca

Lalula Estudi Sergio Roca

Santa Maria del Mar Ignasi Mora

Alessandro Rancati

Fira 2000 Sándor Campos

loscorderos.SC David Climent, Pablo Molinero, Pilar López

Sr. Serrano Álex Serrano

David Torrents

Tablao Cordobés Maria Rosa Pérez

Jaume Maymó

Tablao Eldorado Pedro Barragán, M. Rosa Adame

Jordi Todó

Josep Abril

Focus Lidia Giménez Fundació Centre del Vidre Jordi Dou Fundació Miró Anna Noëlle Fundació Vila-Casas Natàlia Chocarro

MACBA Imma Mora Medi Ambient / Ajuntament de Barcelona Pilar Rodríguez Mediapro Carme Anglada

Carles Santos

Diego Pietrobono

Jaume Subirana

Manel Mora Marcel·lí Antúnez

Taller de Músics Lola Huete

Maria Faidella Martí Ferré Pilar Roca

Cocteleria Cooler Joan Villanueva

Galeria Art&Design Miquel Cunyat

Museu de les Ciències Naturals Marta Llimona

Cooperació Internacional / Ajuntament de Barcelona Manel Vila, Olga Peña

Global Image Blai Carda

Museu Picasso Anna Bru de Sala

Rosa Carvajal Sergi Díaz Tere Guix Toni Solanas


Sumari Sumario Summary

Presentació / Presentación / Introduction

8

Mediterrània / Mediterránea / Mediterranean

10

Creativitat / Creatividad / Creativity

42

Cultura / Cultura / Culture

76

Qualitat de vida / Calidad de vida / Quality of life

108

Innovació / Innovación / Innovation

136

Temps lliure / Tiempo libre / Free time

166

Espai urbà / Espacio urbano / Urban space

196


Presentación

Introduction

Barcelona está llena de atractivos que invitan a pasear por las calles. Una ciudad mediterránea, cosmopolita, con historia y socialmente muy activa como la nuestra, tiene mucho para enseñar.

Barcelona is full of attractions that invite you to take a stroll down its streets. A Mediterranean, cosmopolitan city, with history and socially very active like ours, has plenty to show.

Pero no siempre hay que ir a parar a la guía turística convencional, donde encontraremos los monumentos principales y más emblemáticos. Es evidente que, más allá de la imagen de postal, hay una infinidad de aspectos interesantísimos que hay que conocer si lo que queremos es captar a fondo el espíritu de una ciudad.

But you do not always need to follow the conventional tourist guides, in which you will find the main monuments and the most iconic. It is clear that, beyond the postcard images, there are an infinite number of fascinating aspects you need to discover, if you want to capture the real spirit of a city.

Los itinerarios de este libro no son unas rutas marcadas en un plano, aunque bien podrían ser reales. Conforman una recopilación de escenarios y sensaciones provenientes de la experiencia personal y el disfrute de vivir en una ciudad única, con voluntad de mostrarlos y compartirlos. Encontraremos rincones que forman parte de nuestro paisaje habitual y otros que nos sorprenderán y que querremos conocer. Pero, por encima de todo, esta recopilación es una visión positiva, llena de amor y entusiasmo por la ciudad, y es especialmente por eso por lo que me complace presentaros este libro.

The itineraries in this book are not routes marked out on a map, though they could well be. They make up a collection of settings and sensations that come from personal experience and joie de vivre in a unique city, and a wish to show them and share them. You will find some spots that make up our usual landscape and others that will surprise you and which you might well like to discover. But this collection, above all, is a positive vision, full of love and enthusiasm for the city. That is why I am particularly pleased to present this book to you.

En cierta manera, el libro viene a ser una doble visión de la ciudad de Barcelona, porque lo podemos ver como un texto descriptivo que se basa en imágenes o como una elocuente recopilación fotográfica con un texto que las acompaña. Tanto los textos de Jordi Puntí como las fotografías de Pepe Navarro son de gran calidad y se complementan en total armonía.

In some ways the book is a sort of double take on the city of Barcelona, because we can see it as a descriptive text that is backed up with pictures or as an eloquent collection of photographs with an accompanying text. And that is because the texts by Jordi Puntí and the photographs by Pepe Navarro are of a high quality and fully harmonious in the way they complement each other.

Rutas imaginadas nos anima a descubrir, amar y compartir nuestro patrimonio como ciudadanos de Barcelona. Yo también os invito a hacerlo.

Imaginary routes encourages us to discover, love and share our heritage as citizens of Barcelona. I invite you to do just that.

Xavier Trias, Alcalde de Barcelona

8

Xavier Trias The Mayor of Barcelona


Presentació Barcelona és plena d’atractius que conviden a passejar pels carrers. Una ciutat mediterrània, cosmopolita, amb història i socialment molt activa com la nostra, té molt per ensenyar. Però no sempre cal anar a parar a la guia turística convencional, on trobarem els monuments principals i més emblemàtics. És evident que, més enllà de la imatge de postal, hi ha una infinitat d’aspectes interessantíssims que cal conèixer, si el que volem és copsar l’esperit d’una ciutat a fons. Els itineraris d’aquest llibre no són unes rutes marcades en un plànol, encara que bé podrien ser reals. Componen un recull d’escenaris i sensacions provinents de l’experiència personal i el gaudi de viure en una ciutat única, amb voluntat de mostrar-los i compartir-los. Hi trobarem racons que formen part del nostre paisatge habitual i d’altres que ens sorprendran i que voldrem conèixer. Però, per sobre de tot, aquest recull és una visió positiva, plena d’amor i entusiasme per la ciutat, i és especialment per això que em plau presentar-vos aquest llibre. En certa manera, el llibre ve a ser una doble visió de la ciutat de Barcelona, perquè tant el podem veure com un text descriptiu que recolza sobre imatges o com un eloqüent recull fotogràfic amb un text que les acompanya. I és que tant els textos d’en Jordi Puntí com les fotografies d’en Pepe Navarro són de gran qualitat i es complementen en total harmonia. Itineraris imaginaris ens anima a descobrir, estimar i compartir el nostre patrimoni com a ciutadans de Barcelona. Jo també us convido a fer-ho. Xavier Trias L’Alcalde de Barcelona

9


Dos meses al año Barcelona se magnetiza con todo el esplendor del Mediterráneo. No, no me refiero al verano, sino justo antes y justo después. El olfato me dice que junio y septiembre son los meses más marítimos para la ciudad. Esas semanas en que hace buen tiempo, el sol calienta sin quemar, te tomas el primer y el último helado de la temporada. Un mediodía andas por la calle y de pronto un airecillo que sube del mar, salado y limpísimo, te envuelve y te narcotiza los sentidos. Es como una llamada tribal: lo dejarías todo y bajarías a saludar al mar, a los barcos que llegan a puerto, a la playa aún desierta. Los poetas han descrito el hechizo de esa brisca fresca, de cuando «la mar, más allá del puerto, se ha soltado la cabellera». Tal vez no nos damos cuenta, pero los barceloneses nos pasamos la vida persiguiendo ese olor mediterráneo. Compramos flores que conserven su perfume. Vamos a los mercados para ver el pescado de cerca y luego nos lo comemos. Buscamos la sombra de las palmeras. Entramos en Santa María del Mar como quien se mete en un barco antiguo. Paseamos por la Barceloneta como si fuésemos cazadores de un estado de ánimo. En verano bajamos a la playa, nos bañamos como de rutina, nos quedamos allí hasta que anochece, bebemos en los chiringuitos y nos creemos parte de un dibujo de Mariscal. En invierno subimos trabajosamente las montañas para ver la ciudad y, enfrente, la franja azul del mar. De pronto se diría que somos aristócratas pasando revista a sus posesiones. A veces, con suerte, cogemos una barca y vamos mar adentro. Mientras nos mecen las olas, demoramos el momento de darnos la vuelta y contemplar la ciudad a lo lejos: su silueta simpática y presumida, como un chulito de barrio al que se le perdona todo.

For two months of the year, Barcelona shines with all the splendour of the Mediterranean. No, I am not talking about the summertime; rather just before and after it. I sense that June and September are the most maritime months in the city, those weeks when the weather is fine, the sun warms without burning and you eat the first and last ice cream of the season. Midday outside and suddenly a breeze comes in from the sea, salty and bracing, wraps around you and drugs your senses. It is like a tribal call: you would drop everything and go down to salute the sea, the ships arriving in the port and the beach, still deserted. The poets have described the magic of this fresh breeze when “the sea, beyond the port, has let its hair down”. Perhaps we do not realise it, but we Barcelona natives spend our lives pursuing this whiff of the Mediterranean. We buy flowers with lingering scents. We go to markets to see the fish close up, and then we eat them. We seek the shade of palm trees. We enter Santa Maria del Mar like someone boarding an ancient ship. We walk along Barceloneta as if we were hunting a particular mood. In the summertime, we go to the beach, instinctively bathe, stay there until dark, have a drink at the refreshment stands and feel like we are inside a Mariscal drawing. In the wintertime, we climb the mountains to see the city and the blue strip of sea before it. We suddenly seem like aristocrats surveying their possessions. Sometimes, if we are lucky, we catch a boat and head out to sea. While the waves rock us, we stop time to turn around and gaze at the city from afar: its friendly, pretentious silhouette, like a neighbourhood fop, the kind that makes you forgive everything. 10


Mediterrània Mediterránea Mediterranean

Hi ha dos mesos de l’any en què Barcelona es magnetitza amb tota l’esplendor del Mediterrani. No, no em refereixo a l’estiu, sinó just abans i després. El meu nas em diu que el juny i el setembre són els mesos més marítims per a la ciutat. Aquelles setmanes en què fa bon temps, el sol escalfa però no crema, et menges el primer i l’últim gelat de la temporada. Un migdia vas pel carrer i, de sobte, un airet que puja del mar, salat i netíssim, t’embolcalla i et narcotitza els sentits. És com una crida tribal: ho deixaries tot i baixaries a saludar el mar, els vaixells que arriben a port, la platja encara deserta. Els poetes han descrit l’encanteri d’aquesta brisa fresca, de quan «la mar, més enllà del port, s’ha desfet la cabellera». Potser no ens n’adonem, però els barcelonins ens passem la vida perseguint aquesta flaire mediterrània. Comprem flors que en conservin el perfum. Anem als mercats per veure els peixos de prop i després ens els mengem. Busquem l’ombra de les palmeres. Entrem a Santa Maria del Mar com qui es fica en un vaixell antic. Passegem per la Barceloneta com si fóssim caçadors d’un estat d’ànim. A l’estiu baixem a la platja, ens banyem d’esma, ens hi quedem fins que es fa fosc, bevem als xiringuitos i ens sembla que estem dins un dibuix de Mariscal. A l’hivern ens enfilem a les muntanyes per veure la ciutat i, al davant, la llenca blava de mar. Tot d’una semblem aristòcrates que passen revista a les seves possessions. A vegades, amb sort, agafem una barca i anem mar endins. Mentre ens gronxen les onades, retardem el moment de girar-nos i contemplar la ciutat al lluny: la seva silueta simpàtica i presumida, com un pinxo de barriada, d’aquells que s’ho fan perdonar tot.

11


Baixem a mar sempre que podem, i ens barregem amb gent de tota mena, reconquerim les platges i ens impregnem de sorra i de sol. Sembla que altrament no existiríem. Bajamos al mar en cuanto podemos y nos mezclamos con gente de toda clase, reconquistamos las playas y nos impregnamos de arena y de sol. De otro modo parece que no existiríamos. We go to the sea whenever we can and we mingle with all kinds of folks, we reconquer the beaches and saturate ourselves with sand and sun. It seems that otherwise we wouldn’t exist.

12


Platja de la Barceloneta

13


Parc de Collserola

14


A vegades, però, no ens ve de gust el brogit de les multituds i optem per la calma des de la vora, o per conquerir sense presses la natura mig endormiscada que envolta la ciutat. Sin embargo, a veces no nos apetece el ruido de las multitudes y optamos por la calma desde la orilla, o por conquistar sin prisa la naturaleza medio adormecida que rodea la ciudad. But sometimes we don’t feel like the ruckus of the crowds and instead choose the calm from the shore, or we unhurriedly conquer the half-drowsy nature surrounding the city.

Platja de la Barceloneta 15


Barcelona des de MontjuĂŻc


Després retornem sempre als carrers, perquè ens costa estar sols, potser ens atreu el nord però som massa mediterranis, i ens calen els colors per viure i l’esclat de les flors, i un somriure. Después regresamos siempre a las calles, pues nos cuesta estar solos; tal vez nos atrae el norte pero somos demasiado mediterráneos, y necesitamos los colores para vivir, y el estallido de las flores, y una sonrisa. But we always go back to the streets, because we find it hard to be alone. Perhaps the North attracts us, but we’re too Mediterranean and we need colours and the outburst of flowers and a smile to live.

Parc de l’Oreneta

18


La Rambla

Jardins de la Torre de les AigĂźes

19


Arribada dels Reis d’Orient

Música al carrer

Sortim a les places sobretot quan s’omplen de festa, perquè els Reis d’Orient vénen puntuals a la cita, o la Mercè engalana la ciutat, o atrets pels acords que desgrana un músic solitari. Salimos a las plazas sobre todo cuando se llenan de fiesta, porque los Reyes Magos de Oriente llegan puntuales a la cita o la Mercè engalana la ciudad, o atraídos por los acordes que desgrana un músico solitario. We head out to squares, particularly when they’re filled with festivities, because the Wise Men arrive at their yearly appointment or La Mercè bedecks the city or because we follow the chords floating up from a solitary musician.

20


Espectacle de carrer

21


Sant Jordi al Raval

Actuaciรณ al carrer

22


Sortim perquè ens criden les roses de Sant Jordi, les fires seductores que qualsevol dia obren parada o els espectacles de carrer més inesperats. Salimos porque nos llaman las rosas de Sant Jordi, las ferias seductoras que cualquier día abren sus puestos o los espectáculos de la calle más inesperados. We go out because we are called by the roses of Saint George’s Day, the seductive fairs whose stands open on any given day or attracted by the most unexpected street spectacles.

Parada de fira

23


Ens perdem pels mercats i rescatem altres olors mediterrànies, les que prepararem segons receptes antigues o fórmules sofisticades de nova generació. Som alhora hereus d’una tradició i inventors de tendències. Nos perdemos por los mercados y rescatamos otros olores mediterráneos, que preparamos siguiendo recetas antiguas o fórmulas sofisticadas de nueva generación. Somos a la vez herederos de una tradición e inventores de tendencias. We get lost in the markets to retrieve other Mediterranean scents, the ones we prepare following ancient recipes or sophisticated newfangled formulas. We are the heirs of a tradition and inventors of trends.

24


Mercat de la Boqueria

25


El port des del Museu d’Història de Catalunya

26


27


28


Barcelona és ciutat de parcs que sovint passen desapercebuts, recer insospitat de moments molt íntims que la primavera vesteix de pètals i l’aire infla de vida. Barcelona es ciudad de parques que a menudo pasan inadvertidos, refugio insospechado de momentos muy íntimos que la primavera viste de pétalos y el aire hincha de vida. Barcelona is a city of parks that often go unnoticed, unsuspected shelters of intimate moments that the spring attires in petals and air suffuses with life.

Parc Cervantes 29


Jardins Costa i Llobera

30


Jardins Jacint Verdaguer


Xuclem ben endins tot el verd que els jardins ens donen i, oblidant de cop el neguit urbà i la rutina, recuperem per uns instants el somni de la natura. Inspiramos a fondo el verde que nos dan los jardines y, olvidando de pronto el desasosiego urbano y la rutina, recuperamos por unos instantes el sueño de la naturaleza. We deeply draw in all the green that the gardens proffer us, and suddenly forgetting the urban anxiety and routine, we revive the dream of nature for an instant. Parc Güell


Jardí Botànic

Jardins de Laribal


Compartim les formes impossibles de Gaudí amb els visitants que vénen de lluny. Al vespre, quan marxen, el drac es neteja les escates, una per una, i s’engalana presumit per a l’endemà. Compartimos las formas imposibles de Gaudí con los visitantes que vienen de lejos. Al anochecer, cuando se van, el dragón se limpia las escamas, una a una, y presumido se engalana para el día siguiente. We share Gaudí’s impossible shapes with visitors who come from afar. In the evening, when they leave, the dragon cleans off its scales, one by one, and once again proudly spruces itself up for the next day.

34


Parc Güell

35


Sí, ens agrada mirar la ciutat de lluny, des de les alçades, Inconscientment ens sentim part d’un mar, el Mediterrani, i ens enorgulleix tot el blau com si fos obra nostra. Sí, nos gusta mirar la ciudad de lejos, desde las alturas, Inconscientemente nos sentimos parte de un mar, el Mediterráneo, y nos enorgullece tanto azul como si fuese obra nuestra. Yes, we like looking at the city from afar, from the heights. We unconsciously feel like part of a sea, the Mediterranean, and we are as proud of all the blue as if it were our own doing.

Mirador de la torre de Sant Sebastià

36


La Barceloneta des de l’hotel W

37


Terrassa davant la platja de Sant SebastiĂ

38


39


40


Platja de la Barceloneta

41


42

A menudo, cuando camino por Barcelona, me fijo en la gente que me rodea. Entonces tal vez me viene a la memoria aquel verso tan famoso de Walt Whitman: «Yo soy inmenso, contengo multitudes». Si todos somos como él y contenemos una multitud de personas, pienso, cada uno lleva una ciudad en su interior. Muchos artistas se miran como en un espejo en esta ciudad personal, y después la convierten en reflexión. Su obra se torna una mirada creativa sobre Barcelona.

When I walk around Barcelona, I often watch the people around me, and then I recall that famous verse by Walt Whitman: “I am immense. I contain multitudes”. If we were all like him and contained a multitude of people, I think, each of us would carry a city inside us. Many artists find themselves mirrored in this personal city, and then turn it into reflection. Their oeuvre becomes a creative look at Barcelona.

«En las grandes ciudades encontramos los fenómenos más extraordinarios», escribió el poeta Baudelaire, «basta con que paseemos con los ojos bien abiertos. La vida es un hormigueo de monstruos inocentes.» Ese latido urbano marca el ritmo de mis historias, les da forma. A veces cuando regreso a casa, después de caminar por la ciudad, me anoto una idea, una frase, un diálogo, una coincidencia, una imagen. Esa semilla de una historia tal vez quedará enterrada para siempre, o tal vez resurgirá unos meses más tarde, el día en que sea necesaria para arrancar un capítulo, un cuento, para reencontrar el rastro perdido de un personaje. Cuando eso ocurre, al escribir siento que formo parte de una tradición: la de los autores que he leído y que un día, antes que yo, recorrieron esta ciudad como exploradores de lo que tenían más cerca. Para un narrador, Barcelona es una fuente inagotable de argumentos y decorados, de intrigas y caracteres. Sí, basta con abrir los ojos. Así pues, vivir la ciudad también quiere decir reescribirla, imaginarle otras existencias posibles, reseguir aquella huella cosmopolita que a lo largo de los siglos la ha puesto en el mapa de la cultura.

“What strange phenomena we find in large cities”, wrote the poet Baudelaire. “All we need do is stroll about with our eyes open. Life swarms with innocent monsters.” This urban hustle and bustle marks the pace of my stories; it gives them shape. Sometimes when I return home after walking around the city, I jot down an idea, a phrase, a dialogue, a coincidence, an image. This germ of a story might remain buried forever, or it might emerge once again a few months later, the day I need it to open a chapter or a story, or to retrieve the lost thread of a character. When this happens, as I write I feel that I am part of a tradition: the tradition of the authors whom I have read and who one day, before me, walked around this city as the explorers of their immediate environment. To a narrator, Barcelona is an inexhaustible source of plots and settings, of intrigues and characters. Yes, all you need do is open your eyes. So experiencing the city also means rewriting it, imagining other possible existences in it, tracing the cosmopolitan footprint that has placed it on the map of culture over the centuries.


Sovint, quan camino per Barcelona em fixo en la gent que m’envolta. Aleshores potser em ve a la memòria aquell vers tan famós de Walt Whitman: «Sóc immens, continc multituds». Si tots som com ell i contenim una multitud de persones, penso, cadascú porta una ciutat al seu interior. Molts artistes s’hi emmirallen, en aquesta ciutat personal, i després la converteixen en reflexió. La seva obra esdevé una mirada creativa sobre Barcelona. «En les grans ciutats hi trobem els fenòmens més extraordinaris», va escriure el poeta Baudelaire, «tot el que ens cal fer és passejar amb els ulls ben oberts. La vida és un formigueig de monstres innocents.» Aquest batec urbà marca el ritme de les meves històries, els dóna forma. A vegades quan torno a casa, després de caminar per la ciutat, m’apunto una idea, una frase, un diàleg, una coincidència, una imatge. Aquesta llavor d’una història potser quedarà enterrada per sempre, o potser sorgirà novament uns quants mesos després, el dia que sigui necessària per arrencar un capítol, un conte, per retrobar el rastre perdut d’un personatge. Quan això passa, tot escrivint sento que formo part d’una tradició: la d’aquells autors que he llegit i que un dia, abans que jo, van recórrer aquesta ciutat com a exploradors del que tenien més a prop. Per a un narrador, Barcelona és una font inesgotable d’arguments i decorats, d’intrigues i caràcters. Sí, només cal obrir els ulls. Així doncs, viure la ciutat també vol dir reescriure-la, imaginar-li altres existències possibles, resseguir aquella petja cosmopolita que al llarg dels segles l’ha posada en el mapa de la cultura.

Creativitat Creatividad Creativity

43


Arquitectura, Hospital Sant Pau (Lluís Domènech i Montaner)

44

Lorem ipsum numquam


El trencadís i les formes modernistes són part del llegat que ens va deixar una època prolífica i delirant, que avui és admirada arreu. El trencadís y las formas modernistas son parte del legado de una época prolífica y delirante, un sueño de libertad creativa admirada hoy en todas partes. The trencadís mosaic and Modernist forms are part of the legacy of a prolific, madcap epoch, a dream of creative freedom that is admired everywhere today.

Antiga casa Tomàs (Lluís Domènech i Montaner)

Arquitectura, Palau de la Música (Lluís Domènech i Montaner)

45


Escultura, Mitjó (Antoni Tàpies)

En una teulada o un jardí, embellint una paret o un espai públic, la rauxa artística troba mil recers per oferir-se. Als carrers de Barcelona hi ha més de mil escultures. En un tejado o un jardín, embelleciendo una pared o un espacio público, el arrebato artístico encuentra mil refugios para ofrecerse. En las calles de Barcelona hay más de mil esculturas. On a roof or a garden, embellishing a wall or a public space, the artistic rage finds a thousand nooks to proffer itself. There are more than one thousand sculptures on the streets of Barcelona. 46


Arquitectura, Ciutat del Teatre i Mural de les olles (Frederic Amat)

47


48


Can Framis, Fundació Vila-Casas (estudi BAAS)

La imaginació ha reconvertit antics territoris obsolets i els ha transformat en nous espais creatius i d’exposició, que satisfan els gustos i tendències més diversos. La imaginación ha reconvertido antiguos territorios obsoletos y los ha transformado en nuevos espacios creativos y de exposición que satisfacen los gustos y tendencias más diversos. Imagination has taken formerly obsolete terrains and transformed them into new spaces of creation and exhibition which cater to the most diverse tastes and trends.

49


Barcelona torna a ser des de fa uns anys un centre de moda on es donen cita dissenyadors de tot el món. La creativitat es reinventa cada dia en teles i accessoris. Barcelona vuelve a ser desde hace unos años un centro de moda donde se dan cita diseñadores de todo el mundo. La creatividad se reinventa cada día en telas y accesorios. Barcelona is once again a fashion hub to which designers from all over the world flock. Creativity is reinvented every day in fabrics and accessories.

50


Moda, 080 BCN Fashion Week


Bridal Week (JesĂşs del Pozo)

080 BCN Fashion Week (Georgina Vendrell)

52


Els últims retocs abans de la desfilada tenen tanta importància com els vestits que en són protagonistes. Els detalls revelen del grau d’exigència amb què una idea es fa realitat. Los últimos retoques antes del desfile tienen tanta importancia como los vestidos protagonistas. Los detalles revelan el grado de exigencia con que una idea se hace realidad. The last adjustments before the catwalk are as important as the clothing featured in them. The details reveal the degree of meticulousness that makes an idea become reality.

53


Moda, Josep Abril

54


Molts dels nostres creadors han traspassat fronteres i són reconeguts pel seu estil personal. Barcelona, com ha fet sempre, mira enfora per aprendre i, a canvi, aportar propostes d’avantguarda. Muchos de nuestros creadores han cruzado fronteras y son reconocidos por un estilo personal. Barcelona, como ha hecho siempre, mira afuera para aprender y, a cambio, aportar propuestas de vanguardia. Many of our creators have crossed borders and are famous for their personal style. As always, Barcelona looks outward to learn and to oer avant-garde propositions in exchange.

Catifes, Nani Marquina

55


A vegades, els entorns creatius busquen un públic més proper. Qualsevol racó del Raval pot amagar una perruqueria fantasiosa, un taller per ressuscitar mobles antics o un centre de reciclatge artístic d’objectes abandonats. A veces, los entornos creativos buscan un público más cercano. Cualquier rincón del Raval puede esconder una peluquería fantasiosa, un taller para resucitar muebles antiguos o un centro de reciclaje artístico de objetos abandonados. Sometimes the creative environments seek a closer audience. Any corner of the Raval may conceal an imaginative hair salon, an old furniture refinishing workshop or an artistic recycling centre for abandoned items.

Pentinats, perruqueria Gilda 56


57


Els joves, inquiets, cerquen formes d’expressió més trencadores, investiguen en terrenys coneguts per arribar a resultats encara ignorats. Obren decidits la porta cap al futur. Los jóvenes, inquietos, buscan formas de expresión más rompedoras, investigan en terrenos conocidos para llegar a resultados aún ignorados. Abren decididos la puerta hacia el futuro. Restless young folk seek groundbreaking new forms of expression; they investigate terra incognita to achieve as yet unknown results. They boldly open the door to the future.

Circ, el Piccolo Cirkus 58


Teatre, Loscorderos.SC

59


Música, Taller de Músics

60


Pausadament, cercant la intimitat amb l’obra en gestació, s'exploren tots els camins possibles, un cop i un altre, fins que l’instint diu que l’hem trobada, que ja és nostra. Pausadamente, buscando la intimidad con la obra en gestación, se exploran todos los caminos posibles, una y otra vez, hasta que el instinto dice que la hemos encontrado, que ya es nuestra. Carefully, seeking intimacy with the work being gestated, we explore all possible pathways time and again until the moment says that we have found it; that it’s now ours. Estampació, Lalula

61


Arts plàstiques, La Escocesa (Plácido, Tamara, Veronique)

62


Les noves fàbriques de creació reuneixen artistes plàstics de procedència diversa en vells centres recuperats per a la ciutat. Un cop més la història és suport de la contemporaneïtat. Las nuevas fábricas de creación reúnen artistas plásticos de procedencia diversa en viejos centros recuperados para la ciudad. Una vez más la historia es el soporte de lo contemporáneo. The new factories of creation merge all kinds of fine arts in old centres revived for the city. Once again history is the backdrop of the contemporary.

63


Art floral, Escola d’Art Floral de Catalunya

Que les flors poden ser perles en decoracions esplèndides, no és cap secret. Col·locades amb destresa enriqueixen l’arquitectura urbana amb jocs inesperats. Que las flores pueden ser perlas en decoraciones espléndidas no es ningún secreto. Diestramente colocadas enriquecen la arquitectura urbana con juegos inesperados. It is no secret that flowers may be jewels in splendid decorations. Skilfully placed, they enrich the urban architecture with unexpected interplays.

64


65


66


La gastronomia assoleix una sofisticació molt acurada, d’una precisió científica i voluntat estètica que estimula els sentits i proporciona plaers cada vegada més insospitats. La gastronomía alcanza una sofisticación muy esmerada, de una precisión científica y voluntad estética que estimula los sentidos y proporciona placeres cada vez más insospechados. Gastronomy attains adept sophistication of scientific precision and aesthetic will. It stimulates the senses and provides increasingly unimagined pleasures.

Gastronomia, Tickets Bar 67


El treball pacient amb els materials, la tenacitat del dia a dia, acaben donant el fruit desitjat. Mai és prou d’hora per començar-ne a aprendre els secrets. El trabajo paciente con los materiales, la tenacidad del día a día, acaban por dar el fruto deseado. Nunca es demasiado pronto para empezar a aprender sus secretos. The patient work with materials, the tenacity of day-to-day efforts, end up yielding their desired fruit. It is never too early to begin to learn the secrets.

68


Cuina, tallers infantils al restaurant Semproniana

Vidre, Fundaciรณ Centre del Vidre 69

Lorem ipsum numquam


La Escocesa

71


A Barcelona transcorren mil històries reals i mil d’inventades que construeixen totes les vides de la ciutat. Mans enlaire! No us mogueu! En Barcelona transcurren mil historias reales y mil inventadas que construyen todas las vidas de la ciudad. ¡Manos arriba! ¡No se muevan! A thousand real stories swirl around Barcelona and a thousand invented ones that make up all the lives in the city. Hands up! Don’t move!

Cinema, rodatge de la pel·lícula Andalucía

72


73


Joies, joieria Capdevila

Cada peça dissenyada conté una trajectòria particular, s’inicia amb una idea i conclou amb els detalls finals. La creativitat, com arreu, es nodreix de la tradició i dels nous impulsos. Cada pieza diseñada contiene una trayectoria particular, se inicia con una idea y concluye con los detalles finales. La creatividad, como en todas partes, se nutre de la tradición y de los nuevos impulsos. Each piece designed contains its own arc; it starts with an idea and ends with the finishing touches. Just like everywhere, creativity feeds off of tradition and new impulses.

74


Disseny, estudi Mariscal a Palo Alto

75


Si, según dicen, la cultura es lo que nos diferencia de los animales, se puede deducir que la vida cultural humaniza las ciudades y a la vez las hace únicas, irrepetibles. Barcelona es como es porque, a lo largo de los siglos, la cultura la ha hecho así: curiosa, despierta, indócil, maniática, atrevida. Un manojo de nervios bajo un rostro de porcelana y hierro forjado. Por eso hoy nuestra ciudad está viva y es cambiante, los espacios se transforman y adquieren nuevos significados mientras preservan la memoria del pasado. Y todo eso pasa porque, un buen día, los barceloneses decidimos que nos exalta lo nuevo y nos enamora lo viejo, y hemos convertido ese combate estético en una manera de vivir. Nada de lo que ocurre en el mundo nos resulta extraño, nos decimos convencidos, y cuando conviene nos tienta el escándalo. Por eso combinamos la audacia modernista del Palau con la música rebuscada de Carles Santos. La abstracción multicolor de Joan Miró nos fascina mientras, en su entorno, el orden racional y luminoso de Sert nos ordena los pensamientos. En un Cristo románico encontramos los colores de una puesta de sol de Joaquim Mir. Leemos las proezas sexuales de un antihéroe de Quim Monzó bajo las bóvedas góticas de una biblioteca clásica, y las aventuras de Tirant lo Blanc en la butaca de un diseñador neopostmoderno. Nos reconforta que el arte extremo conquiste territorios, ya sea una vieja imprenta, una fábrica textil o un canódromo. En las ciudades que no se detienen nunca, como Barcelona, la cultura se convierte en un radar que te guía los pasos. If, as they say, culture is what distinguishes us from animals, we can infer that cultural life humanises cities and makes them unique and unrepeatable. Barcelona is the way it is because over the centuries culture has made like this: curious, alert, unruly, fussy and bold, a handful of nerves beneath a face of porcelain and wrought iron. This keeps it still alive and changing; the spaces transform and take on new meanings as they preserve the memory of the past. And all of this is happening because one fine day we Barcelonans decided that we glorify the new and adore the old, and we have forged a way of life from this aesthetic wrangling. Nothing that happens in the world shocks us, we tell ourselves with conviction, and when the time is right we are tempted by scandal. So we combine the Modernist daring of the Palau de la Música with the recherché music of Carles Santos. The multicolour abstraction of Joan Miró bewitches us while around it the rational, enlightened order of Sert organises our thoughts. We find the colours of a Joaquim Mir sunset in a Romanesque Christ. We read the sexual feats of a Quim Monzó antihero under the Gothic vaults of a classical library, and the classic adventures of Tirant lo Blanc in the armchair of a neo-post-modern designer. We are comforted by the thought that extreme art conquers new terrain, be it an old printing press, a textile factory or a dog racetrack. In cities that never stop like Barcelona, culture becomes a kind of radar guiding our steps. 76


Cultura Cultura Culture

Si, segons diuen, la cultura és allò que ens diferencia dels animals, es pot deduir que la vida cultural humanitza les ciutats i alhora les fa úniques, irrepetibles. Barcelona és com és perquè, al llarg dels segles, la cultura l’ha fet així: curiosa, desperta, indòcil, maniàtica, agosarada. Un manat de nervis sota un rostre de porcellana i ferro forjat. Per això avui la nostra ciutat està viva i és canviant, els espais es transformen i prenen nous significats, mentre preserven la memòria del passat. I tot això passa perquè, un bon dia, els barcelonins vam decidir que ens exalta el nou i ens enamora el vell, i d’aquest combat estètic n’hem fet una manera de viure. Res del que passa al món ens és estrany, ens diem convençuts, i quan convé ens tempta l’escàndol. Per això combinem la gosadia modernista del Palau amb la música rebuscada de Carles Santos. L’abstracció multicolor de Joan Miró ens ullprèn mentre, al seu entorn, l’ordre racional i lluminós de Sert ens ordena els pensaments. En un Sant Crist romànic hi trobem els colors d’una posta de sol de Joaquim Mir. Llegim les proeses sexuals d’un antiheroi de Quim Monzó sota les voltes gòtiques d’una biblioteca clàssica, i les aventures de Tirant lo Blanc en la butaca d’un dissenyador neopostmodern. Ens reconforta que l’art extrem conquereixi territoris, ja sigui una vella impremta, una fàbrica tèxtil o un canòdrom. A les ciutats que mai no s’aturen, com Barcelona, la cultura esdevé un radar que et guia els passos.

77


Sala ParĂŠs

Galeria Art & Design Barcelona

78


I busques espais reclosos on reposa l’art dels segles i l’esperit es tranquil·litza. Espais que semblen il·luminats des del cel. Y buscas los espacios recluidos donde reposa el arte de los siglos y el espíritu se tranquiliza. Espacios que parecen iluminados desde el cielo. And you seek out secluded spots where the art of the century lies, and your spirit is calmed. Spaces that seem to be illuminated from heaven. Museu Picasso

79


Museu Picasso


Can Framis

Perquè ens agrada conservar el que és vell però no ens podem estar de donar-li noves personalitats, acabem transformant la fàbrica en museu, i el museu en aula. Porque nos gusta conservar lo viejo pero no podemos evitar darle nuevas personalidades, acabamos transformando la fábrica en museo, y el museo en aula. Because we like to conserve the old, but we cannot stop giving it new personalities, we end up transforming a factory into a museum, the museum into a classroom.

82


Fundació Antoni Tàpies

83


Fundaciรณ Joan Mirรณ

84


De sobte penses que una escultura et parla, que és allà per a tu, aquell dia. No hi ha ningú més, i se’t fica al pensament i no saps quin és el misteri. De pronto crees que una escultura te habla, que está ahí para ti, ese día. No hay nadie más, y se te mete en el pensamiento y no sabes cuál es el misterio. Suddenly you think that a sculpture is speaking to you, that it is there for you, that day. There is no one else, and it invades your thoughts and you don’t know what the mystery is.

CaixaFòrum

85


Biblioteca Pública Arús

86


Altres vegades preferim amagar-nos en racons més apartats, ignorats del món, on el temps s’atura i ens sorprenen evocacions transoceàniques. Otras veces preferimos ocultarnos en rincones más apartados, ignorados por el mundo, donde el tiempo se detiene y nos sorprenden evocaciones transoceánicas. Other times we prefer to hide ourselves in spots further away, unbeknownst to the world, where time stands still and we might find surprising transoceanic evocations.

Ateneu Barcelonès

87


Museu Blau de les Ciències Naturals

88


I de cop som conscients de la intensa relació de Barcelona amb les ciències naturals: la col·lecció Salvador al Jardí Botànic i ara el Museu Blau. Els fòssils són mapes del temps. Y de repente somos conscientes de la intensa relación de Barcelona con las ciencias naturales: la colección Salvador en el Jardín Botánico y ahora el Museo Azul. Los fósiles son mapas del tiempo. And suddenly we are aware of Barcelona’s intense relationship with the natural sciences: the Salvador collection in the Botanical Garden and now the Museu Blau. Fossils are maps of time.


Sigui un fresc romànic de pintor anònim, o la cúpula de Miquel Barceló, ens embadalim a contemplar-los i a buscar-hi el fil que uneix els registres ocults. Sea un fresco románico de pintor anónimo, o la cúpula de Miquel Barceló, nos embelesamos contemplándolos y buscando el hilo que une sus registros ocultos. Be it a Romanesque fresco by an anonymous painter or the dome by Miquel Barceló, we are enraptured as we gaze upon them and seek the thread that links them up with occult registers.

90

Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)


Mercat de les Flors

91


Sala Parés

Hi ha indrets que et reclamen sovint. Ja hi has vist mil obres d’art, hi has escoltat una infinitud de notes i, tanmateix, no pots deixar de tornar-hi. Algunos lugares te reclaman con frecuencia. Allí has visto ya mil obras de arte, has escuchado ya infinidad de notas y, no obstante, no puedes dejar de volver. There are places that repeatedly beckon you to them. You have seen thousands of works of art, you have listened to infinite notes there, yet you cannot stop going back for more.

92


Palau de la MĂşsica Catalana

93


Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA)

D’altres són tal vegada més discrets. t’ofereixen la llibertat d’estar-hi quan i com vulguis. Com els bons amics, et són sempre fidels. Otros son tal vez más discretos, te ofrecen la libertad de estar ahí cuando y como quieras. Como los buenos amigos, siempre te son fieles. Others are perhaps more discreet. They offer you the freedom to be there whenever you want. Like good friends, they are always faithful to you.

94


Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)

95


96


Fundació Antoni Tàpies

97


Ens delim pels entorns que ens ajuden a saber més coses dels altres i alhora ens permeten conèixer-nos millor. La cultura hi fa el niu, en aquests llocs. Frecuentamos los entornos que nos ayudan a saber más cosas de los demás y a la vez nos permiten conocernos mejor. En esos lugares la cultura hace su nido. We frequent the places that help us to learn more about others and yet allow us to know ourselves better. Culture nests in these places.

98


Biblioteca Zona Nord

99


Assaig a L’Auditori

A cop de baqueta o d’arquet generem els sons dels que voldríem que la ciutat fos feta, i els fem créixer fins l’infinit. A golpe de arco o de baqueta generaramos los sonidos de los que quisiéramos la ciudad hecha, y los hacemos crecer hasta el infinito. With the stroke of the drumstick or bow we generate the sounds we would like the city to be made of, and we let them grow infinitely.

100


MĂşsica als parcs 101


Concert a l’Heliogàbal

A vegades, però, el so prefereix la intimitat, per sentir-nos més a prop, mirar-nos vibrant als ulls. Pero a veces el sonido prefiere la intimidad, para sentirnos más cerca, mirarnos vibrando a los ojos. Sometimes, however, sound prefers privacy, and we feel it very close and we vibrate with it.

102


MĂşsica en viu

103


Assaig a L’Auditori. Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Donem als sons mil formes diferents i els passem de mà en mà. Investiguem sempre per composar la figura que més els escau. Damos a los sonidos mil formas distintas y los pasamos de mano en mano. Investigamos siempre para componer la figura que más les favorece. We give sounds thousands of different shapes, and we pass them from hand to hand, always investigating to compose the figure that they most need.

104


Teatre a l’aire lliure, companyia de dansa Mar Gómez

105


106


Classe de dansa a l’Institut del Teatre

107


A veces da la impresión de que los barceloneses nos hemos conjurado para hacer creer al mundo que esta es la mejor ciudad. Le hacemos propaganda con un orgullo un poco simplón, sin estar del todo seguros, y solo nos esponjamos de verdad cuando los de fuera nos lo confirman. Todo el mundo ha vivido esa situación alguna vez: tienes invitados en casa y les llevas de visita a los puntos más destacados de la ciudad. El paseo suele incluir un edificio de Gaudí, un mercado de barrio, el oucomballa, un partido del Barça, la tienda de Vinçon, una paella en la playa... Las combinaciones son infinitas, pero todas acaban siempre de la misma manera. Es aquel momento en que el visitante te mira, maravillado, cansado de hacer fotos, y exclama: «¡Qué ciudad! ¡Esto sí que es vida!». Y tiene razón. Año tras año, las encuestas oficiales dicen que Barcelona se encuentra entre las ciudades europeas con más calidad de vida –zona Champions, como si dijéramos. Es probable, desde luego, que las razones de esa calidad de vida vayan más allá de los entornos turísticos. Sí, es cierto, la calidad se puede medir por el clima benigno, por la cantidad de rincones románticos que se encuentran en el barrio Gótico o por el decorado futurista que dibuja de noche la torre Agbar iluminada. Pero quien viva cada día en Barcelona tal vez acabará eligiendo la panadería de la esquina, la que hace los mejores croissants; el silencio de la calle un domingo a primera hora, cuando paseas el perro; aquella placita medio escondida que de momento resiste a la especulación inmobiliaria... Barcelona es también, aún, la vida de barrio, discreta y pausada, un puñado de caras que se reconocen en el día a día y, sin decirse nada, saben que comparten un secreto.

Sometimes I get the impression that we Barcelonans have conspired to make everyone believe that this is the best city in the world. We spread propaganda about it with a pride that is sort of simple, without quite being sure of it ourselves, and we only really puff up with pride when people from elsewhere confirm it. Everyone has experienced this situation at some point: you have guests at home and you take them on a tour of the main sightseeing spots in the city. The stroll usually includes a Gaudí building, a neighbourhood market, the oucomballa dancing egg in the cathedral cloister, a Barça match, the Vinçon shop, a paella on the beach... There are infinite combinations, but all of them always end up the same way. It is that moment when the visitor looks at you, awestruck, sick of taking photos, and exclaims: “What a city! Now that’s the way to live!” And they are right. Year after year, official surveys say that Barcelona is among the European cities with the highest quality of life – the Champions zone, shall we say. However, the reasons for this quality of life most likely go beyond the tourist spots. Yes, it is true that the quality can be measured by the mild climate, by the sheer number of romantic spots in the Gothic Quarter and by the futuristic picture of the Agbar tower illuminated at night. But whoever lives here in Barcelona day after day may well choose the bakery on the corner, the one that makes the best croissants; the silence of a street early Sunday morning when you walk the dog; that tiny half-hidden square, still safe from real estate speculation... Barcelona is also, still, neighbourhood life, discreet and relaxed, a handful of faces that recognise each other day in and day out and know without uttering a word that they share a secret.


Qualitat de vida Calidad de vida Quality of life A vegades fa la impressió que els barcelonins ens hem conxorxat per fer creure al món que aquesta és la millor ciutat. En fem propaganda amb un orgull una mica taujà, sense acabar-ne d’estar segurs, i només ens estarrufem de debò quan els de fora ens ho confirmen. Tothom ha viscut aquesta situació alguna vegada: tens convidats a casa i els fas una visita pels punts més destacats de la ciutat. El passeig sol incloure un edifici de Gaudí, un mercat de barri, l’oucomballa, un partit del Barça, la botiga de Vinçon, una paella a la platja... Les combinacions són infinites, però totes acaben sempre de la mateixa manera. És aquell moment en què el visitant us mira, meravellat, tip de fer fotos, i exclama: «Quina ciutat! Això sí que és vida!». I té raó. Un any rere l’altre, les enquestes oficials diuen que Barcelona es troba entre les ciutats europees amb més qualitat de vida –zona Champions, com si diguéssim. És probable, tanmateix, que les raons d’aquesta qualitat de vida vagin més enllà dels entorns turístics. Sí, és cert, la qualitat pot mesurar-se pel clima benigne, per la quantitat de racons romàntics que hi ha al Gòtic o pel decorat futurista que dibuixa de nit la torre Agbar il·luminada. Però qui visqui cada dia a Barcelona potser acabarà triant el forn de la cantonada, el que fa els millors croissants; el silenci del carrer un diumenge a primera hora, quan passeges el gos; aquella placeta mig amagada que de moment resisteix a l’especulació immobiliària... Barcelona és també, encara, la vida de barri, discreta i pausada, un grapat de cares que es reconeixen en el dia a dia i, sense dir-se res, saben que comparteixen un secret. 109


Hotel Arts


No és difícil trobar moments de calma, amb un toc discret de distinció, quan sembla que el dia et pertany del tot. No es difícil encontrar momentos de calma, con un discreto toque de distinción, cuando parece que el día te pertenece del todo. It is not difficult to find quiet moments with a discreet touch of distinction when the day seems to be all yours.

Cocteleria Cooler

111


Plaça dels Àngels

Montjuïc

112


La vida urbana no transcorre només entre quatre parets, sinó que és plena dels colors del sol, de la frescor de l’aire, de les ombres de la muntanya. La vida urbana no transcurre solo entre cuatro paredes, sino que está llena de los colores del sol, de la frescura del aire, de las sombras de la montaña. City life does not only take place inside four walls; rather it is full of the colours of the sun, the freshness of the air, the shades of the mountain.

Parc del Fòrum 113


Barcelona t’arravata i es deixa arravatar. Els espais capturen l’energia i l’alliberen triplicada, com una empenta que et propulsa quan no t’ho esperes. Classe de bollywood a Fort Pienc

Barcelona te arrebata y se deja arrebatar. Los espacios capturan la energía y la liberan triplicada, como un empuje que te propulsa cuando no lo esperas. Barcelona brings you to a frenzy and becomes frenzied itself. The spaces capture energy and then release it threefold, like a force that impels you when you least expect it.

Activitat a Ciutat Vella


Flashmob a Gran Via II

115


116


Metro de Barcelona

I et mous per sobre i per sota terra, els camins són nombrosos i et tempten, l’accés és prou fàcil, i t’apoderes de la ciutat com si fos per sempre. Y te mueves bajo tierra y por encima, los caminos son numerosos y te tientan, el acceso es fácil, y te apoderas de la ciudad como si fuera para siempre. And you move above and belowground; the roads are numerous and tempting. Access is fairly easy, and you seize the city as if it were forever.

118


Tramvia 119


El verd s’escampa, tímid però segur, per zones poc transitades. Llavors la ciutat esdevé natura, un miratge de ruralitat encapsulada. El verde se esparce, tímido pero seguro, por zonas poco transitadas. Entonces la ciudad se vuelve naturaleza, un espejismo de ruralidad encapsulada. The green spreads, tentatively yet surely, through areas rarely trodden. Then the city becomes nature, a mirage of rurality encapsulated.

Tren de l’Oreneta


Horts urbans

121


Cavalcant sobre diferents enginys, de cartró, metall, fusta i cordes, és possible la il·lusió del retorn a la infantesa. Cabalgando sobre diferentes artilugios, de cartón, metal, madera y cuerdas, es posible la ilusión del retorno a la infancia. Clambering upon different contraptions made of cardboard, metal, wood and rope, the thrill of returning to childhood becomes possible.

122


Parcs infantils

123


Xiringuito de platja

Muntanya i mar es troben en un punt: Barcelona, i la fan mediterrània, delerosa de llibertat i oberta a l’horitzó. Montaña y mar se encuentran en un punto: Barcelona, y la vuelven mediterránea, ansiosa de libertad y abierta al horizonte. Mountain and sea converge at one point: Barcelona, and make it Mediterranean, desirous of freedom and open to the horizon.

Collserola


Port de la Barceloneta

125


L’aigua i el sol ens regalen la seva força purificadora a dojo, sense reserves. El agua y el sol nos regalan su fuerza purificadora a raudales, sin reservas. The water and sun regale us with torrents of their purifying force, no holds barred.

126

Piscines Picornell


Interior d’illa recuperat

Platja del Bogatell 127


128


129


Tickets Bar

Mam i Teca

130


Assaborim els instants en què la vida s’aquieta, deixem enrere neguits i presses i somiem un món on van de bracet l’elegància i la senzillesa. Saboreamos los instantes en que la vida se aquieta, dejamos atrás ansias y prisas y soñamos un mundo donde sencillez y elegancia se dan la mano. We savour the moments when life slows down, we leave our troubles and rushing behind and dream about a world where elegance and simplicity go hand in hand. Moda internacional

131


Mercat de Santa Caterina

132


Vermells i grocs i morats i verds, milers de tonalitats que ens il¡luminen els sentits i ens apropen a un benestar que volem absolut. Rojos y amarillos y morados y verdes, miles de tonalidades que nos iluminan los sentidos y nos acercan a un bienestar que deseamos absoluto. Red and yellow and purple and green, thousands of shades that illuminate our senses and bring us a feeling of wellbeing we want to be absolute.

133


I el cos es relaxa, i respirem tranquils, convençuts un cop més que vivim a la millor ciutat del món. Y el cuerpo se relaja y respiramos tranquilos, convencidos una vez más de que vivimos en la mejor ciudad del mundo. And our body relaxes and we breathe easily, once again convinced that we live in the best city in the world.

Tai-txi a Montjuïc

134

Banys àrabs


Plaรงa Masadas

135


Las ciudades que me gustan tienen siempre un aire excéntrico que las hace únicas. Si quieren ser cosmopolitas y abiertas al mundo, tienen que comprender y aceptar en su fisonomía los cambios más osados. Es el caso de Barcelona, naturalmente. En las buenas épocas en que deja de mirarse al espejo –una ocupación vanidosa que tiende a exagerar, sobre todo cuando quiere cautivar al turismo a toda costa–, ha demostrado que no le dan miedo las innovaciones. Es una ciudad que sabe descifrar los cambios de humor de la modernidad más urbana e incluso los alienta. Cuando paso por delante de La Pedrera, por ejemplo, me dedico a contar las fotos digitales que soporta en un minuto. Entonces pienso en los primeros barceloneses que la vieron en pie, en su mirada analógica y alucinada. Era el año 1910, ahí es nada. En una foto de aquellos años se ve a la gente que pasea por delante del edificio de Gaudí: coches de caballos, señoras con sombrilla, señores con sombrero, guardias urbanos a caballo... Me maravilla la sensación de extrañeza que provocaba la fachada ondulada, como un descubrimiento fantástico y submarino en una novela de Jules Verne. Lo mejor es que pasan los años y esta excentricidad sigue intacta. Es ese un privilegio que nunca deja de sorprenderme: vivo en Barcelona y su carácter receptivo se contagia día a día a sus ciudadanos, como una solución que se respirase en el aire. Se nota en la curiosidad infatigable, en la libertad creativa que no quiere ponerse límites, en la imaginación que sirve para desatar los nudos cotidianos del aburrimiento. Las grandes ciudades son siempre experimentos, ejercicios de humanidad que nos ayudan a afrontar el futuro.

The cities that I like always have an eccentric air about them that makes them unique. If they want to be cosmopolitan and open to the world, they have to understand and accept the most outrageous changes in their appearance. This is the case of Barcelona, without the shadow of a doubt. In good times, when it stops looking at itself in the mirror – a vain occupation it tends to exaggerate, especially when it wants to captivate tourists at all costs – Barcelona has proven that it is not afraid of innovation. Is it a city that knows how to decipher the mood changes of the most urban modernity, and even encourage them. When I walk past La Pedrera, for example, I count all the digital photos it has to bear in one minute. Then I think back to the first Barcelonans to witness it standing, with their analogical, astonished eyes. It was 1910, no joke. There is a photograph from those years where you can see the people walking by Gaudí’s building: horse-drawn carriages, ladies with parasols, gentlemen with hats, policemen on horseback... I am astonished at the sense of strangeness prompted by the undulant facade, like a fantastical underwater discovery in a Jules Verne novel. The best part is that the years go by and that eccentricity remains intact. This is a privilege that never ceases to amaze me: I live in Barcelona and this receptive nature is grafted onto its citizens every day, like a solution that is breathed in the air. You can see it in the indefatigable curiosity, the creative freedom that accepts no boundaries, the imagination that is harnessed to undo our daily knots of boredom. Large cities are always experiments, exercises in humanity that help us to cope with the future. 136


Innovació Innovación Innovation Les ciutats que m’agraden tenen sempre un aire excèntric que les fa úniques. Si es volen cosmopolites i obertes al món, han de comprendre i acceptar en la seva fesomia els canvis més agosarats. És el cas de Barcelona, i tant. En les bones èpoques en què deixa de mirar-se al mirall –una ocupació vanitosa que tendeix a exagerar, sobretot quan vol captivar el turisme a tot preu–, ha demostrat que no li fan por les innovacions. És una ciutat que sap desxifrar els canvis d’humor de la modernitat més urbana i fins i tot els encoratja. Quan passo per davant de la Pedrera, per exemple, em dedico a comptar totes les fotos digitals que suporta en un minut. Llavors penso en els primers barcelonins que la van veure dreta, en la seva mirada analògica i al·lucinada. Era el 1910, poca broma. Hi ha una foto d’aquells anys en què es veu la gent que passeja per davant de l’edifici de Gaudí: cotxes de cavalls, senyores amb una ombrel·la, senyors cofats, guàrdies urbans a cavall... Em meravella la sensació d’estranyesa que provocava la façana ondulada, com una descoberta fantàstica i submarina en una novel·la de Jules Verne. El millor és que passen els anys i aquesta excentricitat continua intacta. Vet aquí un privilegi que mai no deixa de sorprendre’m: visc a Barcelona i aquest tarannà receptiu s’empelta dia a dia en els seus ciutadans, com una solució que es respirés en l’aire. Es nota en la curiositat infatigable, en la llibertat creativa que no es vol posar límits, en la imaginació que serveix per desfer els nusos quotidians de l’avorriment. Les grans ciutats són sempre experiments, exercicis d’humanitat que ens ajuden a encarar el futur.

137


Amb les línies ben traçades del pavelló Mies van der Rohe Barcelona reafirmava la seva atracció per una arquitectura capdavantera. Era l’any 1929, i se celebrava una Exposició Internacional. Con las líneas bien trazadas del pabellón Mies van der Rohe Barcelona reafirmaba su atracción por una arquitectura de vanguardia. Corría el año 1929, y se celebraba una Exposición Internacional. With the clearly traced lines of Mies van der Rohe’s pavilion Barcelona reaffirmed its attraction to cutting-edge architecture. The year was 1929, and an International Exposition was being held.

Arquitectura, pavelló Mies van der Rohe

139


Mercat de Santa Caterina

140


Aquest esperit innovador ha esperonat sempre els constructors de la ciutat que assagen solucions urbanístiques per fer-la més habitable. Ese espíritu innovador ha espoleado siempre a los constructores de la ciudad que ensayan soluciones urbanísticas para hacerla más habitable. This innovative spirit has always awaited the builders of the city who try out urban planning solutions to make it more liveable. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

141


Urbanisme, campus de la Universitat Pompeu Fabra

142


Arquitectura, edifici Media-TIC

S’inventen maneres d’omplir de futur els espais vells, carregats de segles, i també de generar edificis que incorporen novetats tecnològiques. Se inventan maneras de llenar de futuro los espacios viejos, cargados de siglos, y también de generar edificios que incorporan novedades tecnológicas. Ways are invented to fill century-old spaces with the coming future and to generate buildings fitted out with the new technologies.

143


Universitats, Wikilounge de la UOC

144


Barcelona genera esperits agosarats en molts altres camps. El 1995, quan tot just naixia internet, es posava en marxa una universitat en línia que avui és un referent internacional. Barcelona genera espíritus audaces en muchos otros campos. En 1995, cuando apenas nacía internet, se ponía en marcha una universidad en línea que es hoy un referente internacional. Barcelona spawns bold spirits in many other fields. In 1995, when the Internet had just been created, an online university was founded that is an international benchmark today. 145


147


Reflexió sobre el present, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

Tenim centres d’estudi de les metròpolis i de la vida urbana perquè volem entendre com funcionen les ciutats, les nostres i les de lluny. Així encarem el futur. Tenemos centros de estudio de las metrópolis y de la vida urbana porque aspiramos a entender cómo funcionan las ciudades, las nuestras y las lejanas. Así encaramos el futuro. We have centres studying metropolises and urban life because we want to understand how cities work, both ours and those far away. And so we face the future.

149


Serveis, wi-fi a l’espai públic

La tecnologia ha arrelat a la nostra vida, ben incorporada, tan integrada que no ens adonem que ens transforma cada dia. La tecnología ha arraigado en nuestra vida, bien incorporada, tan integrada que no advertimos que nos transforma cada día. Technology has taken root in our lives and is deeply part of them, so much so that we do not realise how it is transforming us every day.

150


Mitjans audiovisuals, estudi de Mediapro

Audiovisuals al CCCB


MĂşsica, partitura de Mestres Quadreny

152


L’hem aplicada a les arts, a la música, hem creat partitures impossibles que tanmateix sonen i hem exportat invents sonors que ens meravellen. La hemos aplicado a las artes, a la música, hemos creado partituras imposibles que no obstante suenan y hemos exportado inventos sonoros que nos maravillan. We have applied it to the arts, to music; we have created impossible musical scores that nonetheless play, and we have exported sound inventions that amaze us.

Música, Reactable

153


Sónar, Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia

154


Fires i relacions comercials

156


Els espais firals s’omplen de gent de tot el món, hereus d’aquelles exposicions universals en què viatgers d’arreu compartien la descoberta d’allò més nou. Los espacios feriales se llenan de gente de todo el mundo, herederos de aquellas exposiciones universales en las que viajeros de todas partes compartían el descubrimiento de lo más nuevo. The trade fairs fill with people from all over the world, the heirs to those world exhibitions in which travellers from far and wide partook in the discovery of the latest inventions.

157


Es reuneixen en escenaris excèntrics, sofisticats, imaginats per apropar el públic a les propostes que ara són punta de llança del que vindrà. Se reúnen en escenarios excéntricos, sofisticados, imaginados para acercar al público a las propuestas que ahora son punta de lanza de lo que está por venir. They meet in eccentric, sophisticated venues designed to expose the public to the proposals that are the spearhead today of what is to come tomorrow.

158


Fires i relacions comercials

159


160


161


Investigació, Parc de Recerca Biomèdica

Hem aixecat centres de recerca científica i mèdica amb els quals ens volem situar entre els pioners. Perquè estem convençuts que cal produir ciència. Hemos levantado centros de investigación científica y médica con los cuales queremos situarnos entre los pioneros. Porque estamos convencidos de que hay que producir ciencia. We have built scientific and medical research centres which aim to situate us among the pioneers, because we are convinced that science must be produced.

162

USP Institut Universitari Dexeus


163


Com un somni futurista, un superordinador ha conquerit la capella i s’ha erigit, sense tenir-ne consciència, en símbol palpable del nostre present. Como un sueño futurista, un superordenador ha conquistado la capilla y se ha erigido, sin tener conciencia de serlo, en símbolo palpable de nuestro presente. Like a futuristic dream, a supercomputer has conquered the chapel and has inadvertently built the palpable symbol of our present.

REEM, robot humanoide

164


Computaciรณ, Centre Nacional de Supercomputaciรณ

165


Nunca he sentido predilección por lo que llaman tiempo libre. La expresión me agobia. Tal vez porque antes, cuando era niño, el tiempo libre se asociaba a los hobbies, otra palabra enojosa. Se suponía que todo el mundo debía tener una afición de fin de semana, una obsesión como coleccionar sellos o hacer puzles de cinco mil piezas. Siempre muy educativo. Pero es verdad que actualmente el tiempo libre se ha convertido en algo distinto. Para simplificar lo llamamos ocio, o ganas de desconectar, y necesitamos bien poco para tener la sensación de que aprovechamos el tiempo libre. Tal vez ahora, en el fondo, coleccionamos estampas de cómo llenarlo. Si la mañana de domingo acompaña, por ejemplo, me gusta coger la bici y dar vueltas por Barcelona. Como Nanni Moretti en aquella película llamada Caro diario, cuando recorría Roma en vespa. A mí me gusta meterme en el carril del Passeig de Sant Joan y bajar, bajar, fijándome en los ancianos que juegan a la petanca, en los niños que suben al tobogán mientras los padres sufren o en Joan de Sagarra que regala libros en la fuente de Caperucita. En la Diagonal digo adiós a la estatua de Mossèn Cinto, que a aquella hora cuenta los turistas que van a la Sagrada Familia, y luego sigo ya con la directa puesta hacia el Arc de Triomf. Sin querer salgo en la foto de una turista holandesa y pongo cara de velocidad. Un minuto más tarde atravieso la Ciutadella con olor a hierba recién cortada. Las cacatúas del zoológico arman escándalo porque oyen el tam-tam de unos bongos en el parque. Poco después cruzo la Barceloneta entre olores de sardina fresca y, cuando llego al borde de la playa, retrocedo unos metros y me detengo en las hamacas de cemento. Tomo el aire, leo una novela o escucho música. Si tropiezo con algún conocido, siempre le digo que pasaba por ahí por casualidad, que a mí no me gusta el tiempo libre. I have never really had a predilection for what is called free time. The expression annoys me. That might be because before, when I was little, free time was associated with hobbies, another unfortunate word. It meant that everyone had to have a weekend pastime, a pursuit like stamp collecting or assembling puzzles with scads of pieces. It was all quite edifying. Still, it is true that today free time has morphed into something else. To simplify it we call it leisure, or a yearning to unplug, and we actually need very little to feel like we are making the most of our free time. Perhaps, actually, what we now collect are images of how to fill our free time. If a Sunday morning looks promising, I, for example, like to take my bicycle and ride around Barcelona, just like Nanni Moretti in the film Caro Diario when he rode around Rome on his Vespa. I like going down Passeig de Sant Joan in the bike lane, all the way down, and looking at the old men playing pétanque, the children waiting in the queue for the slide while their parents fret, or Joan de Sagarra giving away free books at La Caputxeta fountain. On Diagonal I bid the statue of Mossèn Cinto farewell, right then flocked with tourists on their way to the Sagrada Família, and then I head straight to the Arc de Triomf. I inadvertently appear in a Dutch tourist’s photograph and make a face of speed. One minute later I cross Ciutadella Park, which exhales the scent of freshly mown grass. The cockatoos in the zoo are raising a ruckus because they can hear the banging of the bongos in the park. Right after that I cross Barceloneta amidst the wafts of fresh sardines, and when I reach the beach I retrace a few metres on the boardwalk and stop at the cement chairs. I settle in, read a novel or listen to music. If I run into an acquaintance, I always say that I am there by chance; I don’t like free time. 166


Temps lliure Tiempo libre Free time Mai no he tingut predilecció per això que se’n diu temps lliure. L’expressió m’atabala. Potser és perquè abans, quan jo era petit, el temps lliure s’associava als hobbies, una altra paraula desavinent. Representava que tothom havia de tenir una afició de cap de setmana, una dèria com ara col·leccionar segells o fer puzles de cinc mil peces. Tot molt educatiu. És veritat, però, que avui dia el temps lliure s’han convertit en una altra cosa. Per simplificar en diem oci, o ganes de desconnectar, i ens cal ben poca cosa per sentir que aprofitem el temps lliure. Potser, en el fons, el que col·leccionem són estampes de com omplir el temps lliure. Si el matí de diumenge acompanya, per exemple, a mi m’agrada agafar la bici i voltar per Barcelona. Com Nanni Moretti en aquella pel·lícula que es deia Caro diario, quan recorria Roma amb vespa. A mi m’agrada baixar pel carril del passeig de Sant Joan, avall avall, i fixar-me en els avis que juguen a petanca, els nens que s’enfilen al tobogan mentre els pares pateixen o en Joan de Sagarra que regala llibres a la font de la Caputxeta. A la Diagonal dic adéu a Mossèn Cinto, que en aquella hora compta els turistes que van a la Sagrada Família, i després enfilo la directa cap a l’Arc de Triomf. Sense voler surto a la foto d’una turista holandesa i faig cara de velocitat. Un minut després travesso la Ciutadella amb olor de gespa acabada de tallar. Les cacatues del zoològic fan un escàndol perquè senten el tam-tam d’uns bongos al parc. Poc després travesso la Barceloneta entre olors de sardina fresca i, quan arribo arran de platja, desfaig uns quants metres de passeig i m’aturo a les gandules de ciment. Prenc l’aire, llegeixo una novel·la o escolto música. Si coincideixo amb algun conegut, sempre li dic que sóc allà per casualitat, a mi no m’agrada el temps lliure. 167


Vela

Li podem donar noms diferents, ens pot agradar més o menys, aquest temps que és lliure perquè la feina no el condiciona. El necessitem: ens tempera l’esperit i ens dóna més alè. Podemos darle nombres distintos, nos puede gustar más o menos, ese tiempo que es libre porque el trabajo no lo condiciona. Lo necesitamos: nos templa el espíritu y nos da aliento. We can call it different names; we can be more or less fond of it, this time which is free because work does not determine it. We need it: it tempers our spirit and heartens us.

168


Hípica

Escalada


Vol circular a MontjuĂŻc

Activitat familiar al parc de l’Oreneta

170


Esports a Collserola

Els diumenges al matí, quan la ciutat canvia de ritme, els barcelonins ocupem llocs que durant la setmana descansaven. N’hi ha que ho fan en família; d’altres busquen la solitud. Los domingos por la mañana, cuando la ciudad cambia de ritmo, los barceloneses ocupamos lugares que durante la semana descansaban. Algunos lo hacen en familia; otros buscan la soledad. Sunday mornings, when the city changes its pace, we Barcelonans occupy places that were at rest during the week. Some do it with their families, while others seek solitude.

171


Àrea de pícnic

172


Camp Nou

Retrobem amics, passegem amb la parella, remenem mercadillos i mengem a peu de carrer. Eufòrics, al vespre potser anirem al l’estadi i sentirem que sense nosaltres no pot començar el partit. Reencontramos amigos, paseamos con la pareja, revolvemos en los mercadillos y comemos a pie de calle. Eufóricos, al atardecer iremos al estadio con la sensación de que sin nosotros no puede empezar el partido. We meet up with friends, walk with our beloved, rummage through flea markets and eat outdoors. Euphoric, in the evening we head to the stadium with the sense that the match couldn’t start without us.

Feria de Abril

173


174


175


Cinema a la fresca, MontjuĂŻc

PreparaciĂł per al correfoc

176


Un vespre ens endurem l’entrepà i improvisarem un pícnic mentre esperem el passi de la pel·lícula. Fa fresca i s’hi està bé. La ciutat sembla molt lluny. Una noche nos llevaremos el bocadillo para improvisar un picnic mientras esperamos el pase de la película. Se está bien al fresco. La ciudad parece muy lejana. One evening we bring our own sandwiches and improvise a picnic as we wait for the film to start. It’s cool and pleasant there. The city seems miles away.

177


Hi ha dies assenyalats que es fan amos del carrer. La Mercè, al setembre, amb els correfocs, gegants, diables i castellers; ressonen timbals, gralles i tamborins, petards i bengales.

Algunos días destacados se adueùan de la calle. La Mercè, en septiembre, con los correfocs, gigantes, diablos y castellers; resuenan timbales, dulzainas y tamboriles, petardos y bengalas.


There are major holidays which take over the streets. La Mercè, in September, with its fireworks, giants, devils and castellers; and the drums, flutes and tambourines, firecrackers and sparklers fill the air. Festes al carrer, la Mercè


Al febrer, enmig del fred, arriba el Carnaval: nits de disbauxa en què ens convertim en uns altres per enganyar el calendari i escurçar el temps fins a la primavera. En febrero, en pleno frío, llega el Carnaval: noches de desenfreno cuando nos convertimos en otros para engañar al calendario y acortar el tiempo hasta la primavera. In the cold of February comes Mardi Gras: nights of abandon when we turn into someone else to trick the calendar and shorten the wait until spring.

Carnestoltes

180


181


182


Activitats al parc de la Ciutadella

Durant l’any, els caps de setmana, ens perdem per parcs i places, som espectadors d’activitats per a grans i petits. Durante el año, en los fines de semana, nos perdemos por parques y plazas, somos espectadores de actividades para pequeños y mayores. During the year, at weekends we get lost in parks and squares; we spy on the activities of young and old alike.

183


Tots hem pujat al parc d’atraccions del Tibidabo, amb els pares o els avis, o els fills o potser els néts. És part de la memòria compartida entre generacions. Todos hemos subido al parque de atracciones del Tibidabo, con los padres o los abuelos, o los hijos, o tal vez los nietos. Es parte de la memoria compartida entre generaciones. We have all gone to Tibidabo amusement park, with our parents or grandparents, or children or perhaps grandchildren. It is part of the memories shared among generations.

184


Tibidabo

185


Parc d’atraccions del Tibidabo

186


Ens enlairem enmig de crits de por i d’emoció, se’ns posa la pell de gallina o se’ns escapa un somriure entre els fils d’un comediant. Retornarem a casa més cansats, també més feliços. Nos elevamos entre gritos de miedo y emoción, se nos pone la carne de gallina o se nos escapa una sonrisa entre los hilos de un comediante. Regresaremos a casa más cansados, y también más felices. We soar amidst cries of fear and thrill; we get goose bumps or break out in a smile at a storyteller’s yarn. We go back home more tired, and also happier.

187


Col·leccionisme

Hi ha fires per a tota mena de col·leccionistes; busqueu, mireu i remeneu i, si teniu sort, marxareu amb una descoberta feliç a la butxaca. Hay ferias para toda clase de coleccionistas; podéis buscar, mirar y revolver y, si hay suerte, saldréis con un feliz descubrimiento en el bolsillo. There are flea markets for all kinds of collectors; you search, look and rummage, and if you’re lucky you will leave with a felicitous discovery in your pocket.

188


Mercat de Sant Antoni

189


190


Tablao El CordobĂŠs


Després podeu entretenir-vos en un museu o prendre una cervesa al sol, preparar-vos per a una nit moguda. Después os podéis entretener en un museo o tomar una cerveza al sol, prepararos para una noche movida. Then you can entertain yourself in a museum, or have a beer under the sun, get ready for a busy night.

Museu Blau de les Ciències Naturals

192


Atracció de fira

Plaça Reial

193


Primavera Sound

Sónar

La primavera porta nous sons al carrer, fa les nits llargues i els dies curts. Trobarem encara un recer per agafar forces per l’endemà.

194

La primavera trae nuevos sonidos a la calle, hace las noches largas y los días más cortos. Encontraremos algún refugio aún para coger fuerzas para mañana.

The spring brings new sounds to the street, makes nights long and days short. We can still find a haven to recharge our batteries for tomorrow.


Parc del Fòrum

195


Una de las virtudes de la vida urbana es que te permite hacer la ciudad a tu medida. Ese mapa personal se va construyendo un día tras otro y está impreso con los recuerdos, las obsesiones, los atajos o los desvíos caprichosos. A veces, como un personaje de Paul Auster, me imagino que las calles son un cuaderno y mis pasos, la tinta para escribir. Salgo a pasear y me guían las anotaciones mentales de mi mapa. Me atraen la sombra de una chimenea, el perfil de un edificio, la mueca irónica de una estatua, el azar de enlazar con mis pasos tres calles que llevan nombre de escritor. Cualquier excusa es buena para perderse y deambular, porque la ciudad siempre es distinta. Algunos días me dejo llevar por la nostalgia y atravieso un barrio entero solo para certificar que han abierto un bar nuevo, o que han cerrado una tienda donde me compré un disco hace veinte años. Pero otros días me siento explorador y busco la calle más vistosa, el árbol más viejo, la puerta estrambótica, la plaza que unos niños paquistaníes han colonizado jugando al críquet. A veces, sin querer, reencuentro en las calles de Barcelona la huella de otras ciudades. En los adoquines sombreados de la calle Trafalgar entreveo un bulevar de París y la retícula de calles de la Barceloneta contiene un espejismo de Lisboa. La Via Laietana parece una avenida de Nueva York, flanqueada por edificios altos, y el viento agita las palmeras delante de la playa como si fuera Miami. Barcelona es un camaleón y muda de piel según nuestro estado de ánimo.

One of the benefits of urban life is that it allows you to tailor the city to fit yourself. This personal map is drawn up every single day and imprinted with memories, obsessions, shortcuts and capricious detours. Sometimes, like a character from a Paul Auster novel, I imagine that the streets are a notebook and my steps the ink to write in it. I go for a walk and am guided by the mental annotations of my map. I am attracted by the shadow of a smokestack, the outline of a building, the ironic face on a statue, the randomness of imagining that my steps are tying together three streets named after writers. Any excuse will do to get lost and wander aimlessly because the city is always different. There are days when I let myself be carried away by nostalgia and comb through an entire neighbourhood to verify that a new bar has opened, or that a shop where I bought a record 20 years ago has closed. Yet there are also days when I feel like an explorer and seek out the most striking street, the oldest tree, the most outlandish doorway, the square that the Pakistani children playing cricket have colonised. Sometimes I inadvertently find traces of other cities in Barcelona. I catch a glimpse of a Parisian boulevard in the shaded flagstones of Trafalgar Street, while the grid of streets on Barceloneta harbours a glimpse of Lisbon. Via Laietana seems like a New York avenue flanked by tall buildings, and the wind blows the palm trees near the beach as if they were in Miami. Barcelona is a chameleon that sheds its skin depending on our mood.

196


Una de les virtuts de la vida urbana és que permet fer-te la ciutat a mida. Aquest mapa personal es va construint cada dia del món i està imprès amb els records, les obsessions, les dreceres o els desviaments capriciosos. A vegades, com si fos un personatge de Paul Auster, m’imagino que els carrers són un quadern i els meus passos, la tinta per escriure. Surto a passejar i em guien les anotacions mentals del meu mapa. M’atreuen l’ombra d’una xemeneia, el perfil d’un edifici, la ganyota irònica d’una estàtua, l’atzar de lligar amb els meus passos tres carrers que tenen nom d’escriptor. Qualsevol excusa és bona per perdre’s i vagarejar, perquè la ciutat sempre és diferent. Hi ha dies que em deixo portar per la nostàlgia i travesso tot un barri només per certificar que han obert un bar nou, o que han tancat una botiga on fa vint anys vaig comprar-me un disc. Però també hi ha dies que em sento explorador i busco el carrer més vistós, l’arbre més vell, la porta estrambòtica, la plaça que uns nens paquistanesos han colonitzat jugant a criquet. A vegades, sense voler, retrobo en els carrers de Barcelona la petja d’altres ciutats. En les llambordes ombrejades del carrer Trafalgar hi entreveig un bulevard de París i la retícula de carrers de la Barceloneta conté un miratge de Lisboa. La Via Laietana sembla una avinguda de Nova York, flanquejada d’edificis alts, i el vent mou les palmeres davant de la platja com si fos a Miami. Barcelona és un camaleó i canvia de pell segons el nostre estat d’ànim.

Espai urbà Espacio urbano Urban space


Barcelona ha vestit de nou entorns que havien deixat de ser part activa de la ciutat. El ferro s’ha amistançat amb la totxana vella i l’acer ha revitalitzat barris sencers. Barcelona ha vestido de nuevo entornos que habían dejado de ser parte activa de la ciudad. El hierro ha intimado con el ladrillo viejo y el acero ha revitalizado barrios enteros. Barcelona has revived places that had stopped being part of the city’s activity. Iron has befriended old brick, and steel has revitalised entire neighbourhoods.

Antic Institut Mental de la Santa Creu, avui seu del districte de Nou Barris

198


Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB)

199


JardĂ­ BotĂ nic

Parc Central del Poblenou

Fira de Barcelona, recinte Gran Via


Apareixen obertures i camins que flueixen, que busquen l’aliança amb la natura, formes orgàniques integrades en el teixit urbà. Aparecen aberturas y caminos que fluyen, que buscan la alianza con la naturaleza, formas orgánicas integradas en el tejido urbano. Openings and pathways seem to flow and seek an alliance with nature, organic shapes woven into the fabric of the city.


CosmoCaixa


Lorem ipsum numquam

CaixaForum

Les línies rectes defineixen horitzons humans i ens proporcionen la serenitat d’un difuminat aire clàssic. Les líneas rectas definen horizontes humanos y nos proporcionan la serenidad de un difuminado aire clásico. Straight lines define human horizons and provide us with the serenity of a hazy classical air. 203


Can Raspall

Parc Central del Poblenou

204


Barcelona, ciutat densa, els edificis posats frec a frec, ens sorprèn amb una amplitud de cel inesperada. El blau ara ens envolta i l’absorbim delerosos per la pell. Barcelona, ciudad densa, los edificios rozándose, nos sorprende con una amplitud de cielo inesperada. El azul nos envuelve y lo absorbemos ansiosos por la piel. Barcelona, a dense city, the buildings placed elbow to elbow, surprises us with an expanse of unexpected sky. The blue now envelopes us and we anxiously absorb it through our skin.

Parc del Fòrum 205


206


The Ground Bar

208


Barcelona s’ha vestit de nou també per dins. Restaurants, botigues, bars i altres locals bateguen al seu ritme, que acaba sent el nostre. Barcelona se ha vestido de nuevo también por dentro. Restaurantes, tiendas, bares y otros locales palpitan a su ritmo, que acaba siendo el nuestro. Barcelona has also revived itself on the inside. Restaurants, shops, bars and other venues beat to their own rhythm, which ends up becoming ours.

Aire de Barcelona, banys àrabs

209


La FĂ brica del Sol. Barcelona sostenible

210


Com podem construir ciutats de manera més sostenible? La rehabilitació amb criteris d’estalvi energètic és una aposta clara per al futur. ¿Cómo podemos construir ciudades de manera más sostenible? La rehabilitación con criterios de ahorro energético es una clara apuesta para el futuro. How can we build a city more sustainably? Rehabilitating with energy-saving criteria means thinking about the future.

211


Zona 22@Barcelona. Edifici Media-TIC

212


Els laboratoris han inventat materials intel·ligents que autoregulen l’escalfor i la llum i ens en servim per reduir l’impacte de la petjada ecològica. Los laboratorios han inventado materiales inteligentes que autorregulan el calor y la luz y nos servimos de ellos para reducir el impacto de la huella ecológica. Laboratories have invented intelligent materials that regulate the building’s heat and light and help us to reduce the impact of our ecological footprint.

213


De nit, la ciutat brilla amb enginyosos jocs de colors, pessigolles lumíniques en tecnologia led de baix consum. La bellesa no està renyida amb la sostenibilitat. De noche, la ciudad brilla con ingeniosos juegos de colores, cosquillas lumínicas en tecnología led de bajo consumo. La belleza no está reñida con la sostenibilidad. By night, the city glimmers with ingenious interplays of colour, luminous winks in energy-saving LED technology. Beauty does not mean sacrificing sustainability.

214

Torre Agbar


215


El Raval i l’Eixample des del castell de Montjuïc

216


CCCB

La pedra, que s’expressa en les formes més diverses, és part fonamental de l’arquitectura de la ciutat. Abans provenia de Montjuïc; avui, d’arreu del món. La piedra, que se expresa en las formas más diversas, es parte fundamental de la arquitectura de la ciudad. Antes provenía de Montjuïc; hoy, del mundo entero. Stone, which is expressed in the most diverse forms, is a fundamental part of city architecture. It used to come from Montjuïc; now it hails from all over the world.

218


BasĂ­lica de Santa Maria del Mar

219


La Casa Llotja de Mar. Saló de Contractacions

L’arc, perfecció geomètrica, uneix punts distants per configurar estructures sòlides i, al mateix temps, gairebé etèries. El arco, perfección geométrica, une puntos distantes para configurar estructuras sólidas y, a la vez, casi etéreas. The arch, geometric perfection, brings together distant points to make solid yet ethereal structures.

220


Port de Barcelona. Escultura Ones

221

Lorem ipsum numquam


Sagrada FamĂ­lia

222


Terrat de la Pedrera (Casa Milà)

Caldria redescobrir les textures gaudinianes a partir del tacte: el capciró dels dits, inquiets, per a les que són barroques, la mà sencera per acaronar les més sinuoses. Habría que redescubrir las texturas gaudinianas a partir del tacto: la yema de los dedos, inquietos, para las que son barrocas, la mano entera para acariciar las más sinuosas. We must rediscover Gaudinian textures with the sense of touch: restless fingertips for the baroque ones, the entire hand to caress the more sinuous ones.

223


Parc Central del Poblenou

224


La captura del cel, la verticalitat, ha inspirat l’obra d’arquitectes i escultors. Somiosos, juguem a ser gullivers urbans. La captura del cielo, la verticalidad, ha inspirado la obra de arquitectos y escultores. Soñadores, jugamos a ser gulliveres urbanos. Capturing the sky, verticality, has inspired the oeuvre of both architects and sculptors. Dreamily, we play at being urban Gullivers. 225


La transformació del Raval ha tingut lloc en etapes diverses. De mica en mica, el paisatge nou s’ha integrat dins el vell i ha obert el teixit urbà a d’altres horitzons. La transformación del Raval ha tenido lugar en varias etapas. Poco a poco, el paisaje nuevo se ha integrado en el antiguo y ha abierto el tejido urbano a horizontes distintos. The transformation of the Raval took place in several stages. gradually, the new boulevard has become integrated into the old one and has opened up the urban fabric to other horizons.

Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), al Raval

226


Centre de Cultura ContemporĂ nia de Barcelona (CCCB, antiga Casa de la Caritat)

227


Mercat de Santa Caterina


Fa més d’un segle, en un altre procés urbanístic clau, el barri Gòtic va prendre la forma que li coneixem; s’obrien noves avingudes des del mar mentre l’Eixample es configurava en quadrícula. Hace más de un siglo, en otro proceso urbanístico clave, el barrio Gótico adquirió la forma que conocemos; se abrían nuevas avenidas desde el mar mientras el Eixample se configuraba en cuadrícula.

Via Laietana

230

More than a century ago, in another crucial urban design process, the Gothic Quarter gradually took on the guise it has today; new avenues were built from the sea while the Eixample was given its grid layout.


Casa Batllรณ 231


Casa Milà, la Pedrera

El passeig de Gràcia, nervi central d’aquella Barcelona, és encara un eix de la modernitat d’ahir i d’avui on s’entrecreua gent de tot el món i se senten totes les llengües. El Passeig de Gràcia, nervio central de aquella Barcelona, es aún un eje de la modernidad de ayer y de hoy donde se entrecruza gente de todo el mundo y donde se oyen todas las lenguas. Passeig de Gràcia, the nerve centre of that Barcelona, is still an axis of yesterday’s and today’s modernity where people from all over the world mingle and all languages can be heard.

Lorem ipsum numquam

232


Suites Avenue


Barcelona, urbana, cosmopolita, densa de gent i de cultura, ciutat del seu temps, activa i emprenedora, de vegades deixa fluir el temps i s’oblida de si mateixa. El camaleó ha tornat a canviar de pell. Barcelona, urbana, cosmopolita, densa de gente y de cultura, ciudad de su tiempo, activa y emprendedora, a veces deja fluir el tiempo y se olvida de sí misma. El camaleón ha vuelto a mudar de piel. Barcelona, urban, cosmopolitan, dense with people and culture, a city of its day and age, active and enterprising, sometimes lets time flow and forgets itself. The chameleon has shed its skin once again.

Parc Diagonal Mar


Platja de la Barceloneta

237


238


Itineraris Imaginats  

Els itineraris d'aquest llibre no són unes rutes marcades en un plànol, encara que bé podrien ser reals. Componen un recull d'escenaris i se...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you