Dones de pes 18 vides de Gràcia 1835 - 2015

Page 1

561422 788491 9 coberta_indiana_nova 6tรง.indd 1

26/7/18 9:25


DONES DE PES 18 vides de Gràcia 1835 > 2015

Josefina Altés i Campà, Mònica Aparicio, Rosa Bofill, Maud Franzén, Conxa García, Rita Martínez Contreras, Sara Reñé, Domènec Ribot, Eulàlia Ribot, Jaume Ribot, Montse Sales, Àngels Tomás i Gonzalo, Anna de la Varga Pérez

00-primeres_5.indd 1

18/7/18 20:14


Edita Ajuntament de Barcelona

Coordinació del projecte Conxa García, Sara Reñé i Àngels Tomás

Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona Gerardo Pisarello Prados, Josep M. Montaner Martorell, Laura Pérez Castaño, Jordi Campillo Gámez, Marc Andreu Acebal, Águeda Bañón Pérez, José Pérez Freijo, Pilar Roca Viola, Maria Truñó i Salvadó, Bertran Cazorla Rodríguez, Anna Giralt Brunet

Textos Josefina Altés i Campà, Mònica Aparicio, Rosa Bofill, Maud Franzén, Conxa García, Rita Martínez Contreras, Sara Reñé, Domènec Ribot, Eulàlia Ribot, Jaume Ribot, Montse Sales, Àngels Tomás i Gonzalo i Anna de la Varga Pérez

Directora de Comunicació Águeda Bañón

Coordinació tècnica Departament de Comunicació del Districte de Gràcia

Director d’Imatge i Serveis Editorials José Pérez Freijo

Crèdits fotogràfics A cada imatge s’especifica l’autoria de les fotografies, excepte quan se’n desconeix el nom

Cap Editorial Oriol Guiu

Disseny i maquetació Fons Gràfic

Producció Maribel Baños

Correcció lingüística i ortogràfica Contextuàlia

Distribució M. Àngels Alonso Edició i producció Direcció d’Imatge i Serveis Editorials Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona Tel.: 93 402 31 31 barcelona.cat/barcelonallibres Barcelona, agost de 2018 © de l’edició: Ajuntament de Barcelona © dels textos i les imatges: les autores © Remedios Varo, Barcelona, 2018 © National Gallery of Australia, Canberra Gift of the Estate of Margaret Michaelis-Sachs ISBN: XXXXXXXXX Dipòsit Legal: B.20737-2018 Imprès amb paper ecològic

00-primeres_5.indd 2

Abreviacions AMDG. Arxiu Municipal del Districte de Gràcia AFB. Arxiu Fotogràfic de Barcelona Arxiu de JMC. Arxiu de Josep Maria Contel NGA. National Gallery of Australia

S’han fet totes les gestions possibles per a identificar les persones propietàries dels drets d’autor. Qualsevol error o omissió accidental s’ha de notificar per escrit als editors i s’esmenarà en edicions posteriors. Queda prohibida la reproducció total o parcial del llibre sense el permís exprés dels editors, segons els termes que marca la llei.

18/7/18 20:14


Índex Presentació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Introducció.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Amalia Domingo Soler, escriptora i espiritista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Ángeles López de Ayala, republicana i lliurepensadora .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Teresa Claramunt i Creus, sindicalista i feminista .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 Dolors Lleonart i Casanovas, metgessa .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 Maria Baldó i Massanet, pedagoga i mestra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 Clementina Arderiu, poeta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 Francisca Rius i Sanuy, dibuixant i escriptora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 Margaret Gross, fotògrafa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72 Maria Mullerat i Bassedas, pedagoga i mestra d’educació especial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82 Remedios Varo, pintora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 Maria Antonieta Cot i Miralpeix, bibliotecària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 Maria Teresa Balcells i Llastarry, pianista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106 Dolors Canals i Farriols, pedagoga i investigadora .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112 Rosa Balcells i Llastarry, arpista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120 Núria Folch i Pi, editora .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126 Isabel Vicente, treballadora i lluitadora antifranquista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136 Otília Castellví i Fontanet, modista i activista .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144 Emèrita Arbonès i Sarrias, treballadora del sector tèxtil i republicana .. . . . . . . . . . . . . . . . 152 Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160 Agraïments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 167

00-primeres_5.indd 3

18/7/18 20:48


4 DONES DE PES DE GRÀCIA

00-primeres_5.indd 4

18/7/18 20:14


Presentació Gràcia té una llarga trajectòria en la tasca de recuperar la història de les seves dones i, des de fa una dècada, s’han aconseguit força avenços en aquest àmbit. Així, s’han escollit noms de carrers, de vials, de jardins i de places dedicats a dones de la vila, així com el nom de la biblioteca pública dels barris de Vallcarca i els Penitents. Volem, amb aquest llibre, continuar aquesta línia de treball i posar en relleu el protagonisme de les dones i el seu compromís amb l’avenç social i democràtic. Aquest llibre l’ha elaborat de manera participativa un grup de gracienques lligades al Consell de les Dones del Districte de Gràcia, que ha aconseguit que el projecte s’inclogués en el Programa d’Actuació del Districte. Hem recollit la memòria d’unes quantes dones vinculades al barri de Gràcia amb trajectòries d’interès col·lectiu per fer conèixer la seva tasca i la seva obra. Així doncs, el volum que teniu a les mans és un reconeixement a les dones oblidades i vol deixar constància de les seves aportacions en els àmbits social i cultural, i de com van contribuir a configurar la societat actual.

Aquest llibre és un reconeixement a les dones oblidades i vol deixar constància de com van contribuir a configurar la societat actual

Cada autora ha escollit una dona entre les que van viure a cavall dels segles xix i xx, cap de les quals no és viva avui en dia. Cada autora ha triat una dona que l’atreia per diversos motius, com ara la lluita que va dur a terme, la personalitat o la creativitat, i ens n’explica la història mitjançant la seva pròpia mirada, de manera que el llibre estableix un diàleg entre gracienques d’abans i gracienques d’ara. Així doncs, cada capítol s’ha treballat amb rigor, a partir de la bibliografia i tenint en compte la història oral, en els casos en què hi ha família o conegudes vives. Les dones del districte de Gràcia treballen en aquesta línia des de l’any 1975, quan es va crear la Vocalia de la Dona de l’Associació de Veïnes i Veïns de la Vila de Gràcia. El 2001 la Vocalia de la Dona va dur a terme un treball de recerca per a rescatar la memòria oral de moltes veïnes del barri que va culminar, el 2002, en l’exposició Dones de Gràcia. La Vocalia va aconseguir, també, juntament amb altres grups de dones, donar nom a la plaça de les Dones del 36, amb la intenció de retre homenatge a totes les dones que havien viscut la 5

00-primeres_5.indd 5

18/7/18 20:14


Proposem reconstruir la nostra genealogia i parlar de dones concretes, dones de pes, potents, que han viscut al nostre districte

guerra, la postguerra i la repressió franquista. Aquest va ser el punt de partida per a reivindicar la presència de dones al nomenclàtor de carrers i de places de la vila. Així mateix, el 2006 es van celebrar els trenta anys del moviment de dones a Gràcia, un esdeveniment organitzat per la Vocalia i altres grups de dones gracienques; i el 2016, el quarantè aniversari, a càrrec de l’Associació de Veïnes i Veïns. A proposta del Consell de les Dones del Districte de Gràcia, a partir de l’any 2005 es van posar més noms de dones a espais nous del districte. També amb l’aportació de les components del Consell i de moltes altres veïnes del districte, el 2011 es va editar el llibre Dones de Gràcia, que va coordinar la historiadora Isabel Segura i que pertany a una sèrie que inclou tots els districtes de la ciutat. Durant la I Trobada de Dones de Gràcia, el 2011, es va aprovar donar visibilitat a les dones creadores dels barris de la vila i el Consell va crear la Comissió de Cultura, que es concreta en el Projecte Minerva, una iniciativa que fomenta la creació cultural i artística de les dones des del territori i en clau de gènere. Fins ara, la tasca de recuperar la memòria de les nostres veïnes s’ha situat en l’àmbit col·lectiu, en el marc de la història general o en àmbits concrets, com ara l’escola, la Festa Major, la família. Ara proposem fer un pas més i reconstruir la nostra genealogia i parlar de dones concretes, amb nom i cognoms. Dones de pes, potents, que han viscut al nostre districte i que han treballat en diferents àmbits, moltes de les quals són, encara, recordades pel nostre veïnat. Esperem que aquest treball permeti que es coneguin una mica més, que ajudi a trencar mites i estereotips, i que contribueixi a crear models femenins de referència per a les joves generacions i a promoure nous lideratges femenins. Conxa García Comunicadora i activista feminista i veïnal

6 DONES DE PES DE GRÀCIA

00-primeres_5.indd 6

18/7/18 20:14


Introducció Durant els dos últims segles, també durant els temps foscos de les dictadures, la vila de Gràcia ha mantingut una vida política i social activa. L’estructura urbanística de Gràcia, amb places i carrers estrets i discontinus, afavoreix els espais públics i comunitaris, així com un ric teixit d’entitats cíviques, culturals, artístiques i esportives molt arrelades al territori, des del qual les dones lideren els principals canvis i transformacions socials i polítiques. Des del primer terç del segle xix, Gràcia, que es constitueix com a municipi independent des de 1850 fins a 1897, és una vila bàsicament obrera. Les grans fàbriques tèxtils es concentren a la part sud-est de la vila i, al seu voltant, s’edifiquen nombrosos habitatges senzills per a les famílies treballadores. Les dones obreres, que pateixen unes condicions de vida molt discriminatòries, comencen, ben aviat, a prendre consciència i es vinculen al moviment republicà, obrer i anarquista. Tenen un paper clau en les revoltes republicanes i populars, com ara la Revolta de les Quintes, el 1870, i gestionen i administren els ateneus populars, les cooperatives i altres entitats que proliferen per tot el territori com a espais de resistència i d’ajuda mútues. El 1898 apareix un focus de feminisme laïcista, progressista i d’esquerres, capdavanter a Barcelona i a Catalunya. Ángeles López de Ayala, que uns quants anys abans havia creat, juntament amb Teresa Claramunt i Amalia Domingo, la Sociedad Autónoma de Mujeres, una de les primeres associacions de dones de Catalunya, funda la Sociedad Progresiva Femenina, una entitat que defensa l’emancipació de les dones i que té com a objectiu educar en els valors anticlericals i lliurepensadors.

Durant el segle xix les dones obreres es vinculen al moviment republicà, obrer i anarquista

A la zona nord-oest, més residencial, hi viuen les dones de famílies més benestants, que comencen a tenir la possibilitat d’estudiar i que, en alguns casos, intenten trencar els condicionants i els rols que els són assignats, com ara Dolors Aleu, la primera dona llicenciada en medicina a Catalunya.Tot sovint, contribueixen a l’ambient cultural que es crea al voltant, sobretot, de les associacions culturals i dels teatres, com ara el Teatre Principal i La Granada Graciense, i participen en les activitats recreatives i filantròpiques organitzades per les entitats històriques de caire religiós i conservador que es van creant al llarg de la segona meitat del segle: els Lluïsos, el Cercle Catòlic, el Centre Moral i l’Orfeó Gracienc. 7

00-primeres_5.indd 7

18/7/18 20:14


El 1910 les gracienques participen de manera massiva en la primera manifestació feminista del país, a la Rambla de Barcelona

Cap a final de segle, la composició social de la vila va canviant i es va transformant en un barri de menestrals i de botiguers, tot i que perviu una gran part de població obrera. Coexisteixen, així, zones residencials, comercials i industrials. En un ambient de conflictes i de tensions contínues entre burgesia i proletariat, les treballadores prenen part en les manifestacions obreres, com ara la vaga general de 1902, clarament defensada per l’anarcosindicalista Teresa Claramunt. A més, el 1909 les gracienques tenen un gran protagonisme en la revolta popular antimilitarista i anticlerical de la Setmana Tràgica, i el 1910 participen de manera massiva en la primera manifestació feminista del país, a la Rambla de Barcelona, que va ser multitudinària. Així mateix, el 1918 protagonitzen els Rebomboris del Pa que tenen lloc al voltant del Mercat de l’Abaceria; protesten perquè ha empitjorat la qualitat de vida i perquè han pujat els lloguers i els preus del pa i d’altres productes bàsics de consum. Al mateix temps, les gracienques provinents de les famílies més benestants col·laboren de manera activa en l’incipient moviment de dones que, encapçalat per Dolors Monserdà, Francesca Bonnemaison i Carme Karr, apareix a Barcelona. Fomenten un feminisme cultural reformista i catalanista, i pro­ mouen projectes com ara l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona —que des de 1976 porta el nom de la seva impulsora: Francesca Bonnemaison— i la revista Feminal. Les pintores Lluïsa Vidal i Laura Albéniz col·laboren en la revista Feminal amb escrits i il·lustracions, i la dibuixant Francisca Rius exerceix de professora d’art decoratiu a l’Escola de la Dona i Residència d’Estudiants, creada per Carme Karr el 1913. Les pedagogues Maria Baldó i Adela Domènech porten a terme projectes pedagògics renovadors, com ara les Escoles del Patronat Domènech i l’escola La Farigola. Durant la Segona República, amb els canvis polítics, jurídics i econòmics que fomenten la igualtat entre homes i dones (dret a vot, Llei del divorci, Llei de l’avortament…), millora la situació social i laboral de les dones, i comença un canvi lent però profund dels hàbits i dels costums quotidians. El 1928 es crea el Club Femení i d’Esports de Barcelona, i el 1931, el Lyceum Club de Barcelona, que, impulsat per dones del món de la cultura i de la política, com

8 DONES DE PES DE GRÀCIA

00-primeres_5.indd 8

18/7/18 20:14


ara Aurora Bertrana i Carme Monturiol, pretén millorar la situació de les dones mitjançant l’educació i la cultura. El Lyceum Club organitza diverses activitats culturals per a tractar i per a debatre temes com ara l’educació, l’avortament, el divorci, el feminisme i el vot femení. A Gràcia, on hi ha una gran implantació del republicanisme, tot i que la feina de cosidora continua sent la més freqüent, les noies joves de diferents nivells socials accedeixen cada cop més a l’educació i als àmbits públics: l’administració, la política, el periodisme, la cultura. Maria Antonieta Cot, per exemple, estudia biblioteconomia, Dolors Canals s’especialitza en puericultura, Maria Teresa Balcells i Rosa Balcells cursen estudis musicals, i Clementina Arderiu publica, el 1936, una de les seves obres principals: Cants i paraules. El clima artístic i cultural que es viu a la ciutat atreu artistes com ara la fotògrafa Margaret Gross i la pintora Remedios Varo, que s’instal·len a la vila i que, durant aquests anys, creen una part important de la seva obra.

Durant la Guerra Civil les dones s’incorporen al món laboral i ocupen els llocs de treball dels homes que han marxat al front

El 1936, amb l’inici de la guerra i del procés revolucionari, es col·lectivitzen nombroses empreses i espais públics i privats per tot el territori gracienc, i, sota la direcció del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU), es creen més d’una desena d’escoles racionalistes. A l’antic local del Centre Catòlic de Gràcia, també col·lectivitzat, l’associació anarcofeminista Mujeres Libres hi celebra assemblees i hi duu a terme activitats. Arran dels Fets de Maig de 1937, algunes d’aquestes iniciatives queden aturades i les activistes que es mouen en els àmbits llibertaris i propers al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), com ara Otília Castellví i Emèrita Arbonès, són perseguides a causa de la repressió estalinista i es veuen obligades a marxar del país. Durant els tres anys de guerra, les dones s’incorporen de manera massiva al món laboral i ocupen els llocs de treball dels homes que marxen al front. Malgrat els bombardejos, la falta d’aliments i l’horror de la guerra, es mobilitzen per garantir la subsistència i la vida al front i a la rereguarda; organitzen les infermeries, les escoles bressol i els menjadors als barris, i col·laboren a construir els més de cent refugis antiaeris que s’escampen per tot el territori. 9

00-primeres_5.indd 9

18/7/18 20:14


La legislació franquista recupera el discurs de la domesticitat i posa fi a l’equiparació legal entre homes i dones

La derrota a la guerra i la victòria franquista desencadenen una gran repressió a la ciutat. Nombroses famílies i nombroses persones lligades, llavors o després, a la vila que han lluitat per la República, entre les quals figuren Núria Folch, Maria Baldó, Dolors Canals i Clementina Arderiu, es veuen obligades a exiliar-se. L’activista Isabel Vicente, militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), en tornar de l’exili, tal com moltes altres dones compromeses amb la lluita antifeixista, és empresonada a la presó de les Corts. En molts casos, les dones que es queden a l’interior, les que tornen de l’exili i les que surten de la presó perden la feina que tenien i es veuen obligades a viure en situacions difícils, sovint de precarietat i de pobresa. La legislació franquista, que recupera el discurs de la domesticitat i posa fi a l’equiparació legal entre homes i dones, té unes conseqüències funestes. La majoria de les escoles són religioses i es torna a l’educació segregada per sexes, amb el protagonisme de les labors i la formació domèstica per a les nenes; fins a la dècada de 1960, a més, és freqüent que les noies es vegin obligades a deixar la feina en casar-se o en tenir fills. A Gràcia, que aferma l’estructura i el teixit comercial de la vila, les dones de classes populars i mitjanes són, majoritàriament, modistes, administratives o botigueres. Algunes, com ara les treballadores de l’Editorial Bruguera o moltes cosidores, també fan un treball a domicili, sovint força mal pagat i poc reconegut. Però, malgrat el context advers, no deixen de treballar i de lluitar, en la clandestinitat, si cal, per defensar els seus drets i els valors democràtics. A partir de la dècada de 1950 es creen i es reprenen alguns projectes educatius i culturals, com ara el projecte educatiu per a infants amb trastorns psíquics de Maria Mullerat i Vicenta Verdú, que esdevé, posteriorment l’associació ASPASIM, o l’editorial Club Editor, de la qual és cofundadora Núria Folch. Cap a la dècada de 1970, la vila recupera l’activitat associativa i reivindicativa. Les dones de la transició s’emmirallen en les dones republicanes que han quedat invisibilitzades i que treballen en diferents esferes: partits polítics, associa­ cions de veïns i col·lectius feministes. L’Associació de Veïns de la Vila de Gràcia es constitueix el 1974 —més endavant, passa a anomenar-se Associació de Veïnes i Veïns de la Vila de Gràcia— i el 1975 es crea la Vocalia de la Dona, que

10 DONES DE PES DE GRÀCIA

00-primeres_5.indd 10

18/7/18 20:14


engega una tasca sensibilitzadora i reivindicativa per a aconseguir serveis als barris i per a lluitar contra la violència de gènere. De mica en mica, apareixen tot un seguit d’associacions i de moviments, amb una nombrosa presència de dones i de noies, que responen a les noves necessitats de la societat i que participen de manera activa en les principals reivindicacions veïnals, com ara la remodelació de la plaça de Lesseps, la recuperació de L’Artesà, la demanda d’escoles bressol, la campanya contra l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN)… Paral·lelament, les reivindicacions i les demandes del moviment feminista es reconeixen i, en bona mesura, s’institucionalitzen. L’Ajuntament de Barcelona crea la Regidoria de Joventut i Dones, i es plantegen els primers programes específics per a la igualtat de gènere. Cap a la dècada de 1990, ja amb una estructura municipal descentralitzada, es crea el Consell Municipal de les Dones de Barcelona i els consells sectorials de dones com a òrgans autònoms de consulta i de participació. El Consell de les Dones del Districte de Gràcia esdevé un espai de trobada i acull les representants de grups i d’entitats de dones del món associatiu gracienc. Des del Consell es debaten, es proposen i es fomenten polítiques de gènere: lluita contra la violència masclista, conciliació de la vida laboral i personal, valoració del treball de cura, coeducació, presència de les dones en la cultura i la política…

El 2009 s’inaugura la plaça de les Dones del 36, que vol retre homenatge a les dones republicanes i antifranquistes

Un dels principals eixos de treball del Consell i dels grups de dones del districte és recuperar la memòria històrica local. El 2009 s’inaugura la plaça de les Dones del 36, amb la intenció de retre homenatge a les dones republicanes i antifranquistes, i visibilitzar-les. A més, amb el mateix objectiu, es reivindica la presència de dones al nomenclàtor i es posa nom de dones als carrers, a les places i als equipaments del districte, com ara els Jardins Maria Baldó, la Biblioteca Maria Antonieta Cot i Miralpeix, la plaça de Maria Mullerat, el carrer d’Otília Castellví i el passatge d’Isabel Vicente. Sara Reñé Educadora de persones adultes 11

00-primeres_5.indd 11

18/7/18 20:14


1

Amalia Domingo Soler

01-amalia_4.indd 12

18/7/18 20:15


Escriptora i espiritista Amalia Domingo Soler, escriptora i novel·lista, és una gran exponent del moviment espiritista a Catalunya. D’origen humil, neix a Sevilla el 1835, en una època marcada pels conflictes religiosos i per una gran crisi econòmica deguda a les guerres carlines. Durant la infància i la joventut, pateix moltes dificultats, té una salut fràgil i problemes greus de visió que l’acompanyen tota la vida. Una etapa difícil que supera amb la cura de la seva mare, gràcies a la qual aprèn a llegir i a escriure. És una escriptora autodidacta que comença a escriure poesia amb deu anys, i amb divuit ja publica. Malgrat la constitució malaltissa, des de molt jove es mostra molt crítica amb les injustícies socials i lluita de manera incansable per una societat més justa i igualitària. Els textos d’Amalia Domingo reflecteixen la seva rebel·lia i la lluita pels més febles. El 1860, després de la mort de la seva mare, amb qui sempre havia mantingut una relació molt estreta, pateix una etapa de tristesa i de depressió que quasi la porta al suïcidi. La família i l’entorn més proper li proposen que es faci monja o que contregui un matrimoni de conveniència, però es nega de manera rotunda a les dues opcions. Es trasllada a Madrid, on treballa de cosidora; a les nits continua escrivint i col·labora en diferents revistes i publicacions. Però l’ofici de cosidora li perjudica la vista i es queda gairebé cega, la qual cosa li provoca, de nou, importants problemes econòmics i una greu crisi personal.

Sevilla, 1835 > Barcelona, 1909

01-amalia_4.indd 13

18/7/18 20:15


Primers contactes amb l’espiritisme Llegeix els llibres d’Allan Kardec i se suma als seguidors de l’espiritisme racionalista, que l’ajuda a tenir esperança en el futur

L’escriptora, que es planteja de manera constant quines són les causes de la desigualtat, de la pobresa i de la malaltia, i que té la necessitat espiritual de creu­ re en Déu, s’acosta primer a l’Església luterana, on coneix Engracia. Les dues dones es fan amigues i Engracia, que s’adona dels problemes visuals que pateix Amalia Domingo, l’adreça al doctor Hysern. Aquest metge homeòpata l’ajuda a guarir la ceguesa i la posa en contacte, mitjançant la revista El Criterio, amb l’espiritisme. Amalia Domingo queda fascinada per aquesta doctrina, la qual, assegura, aporta respostes a tots els dubtes i a tots els interrogants que es plan­ teja. Les doctrines espiritistes estableixen que els esperits (‘éssers sense cos’) poden entrar en contacte amb les persones i, tal com l’hinduisme o el budisme, plantegen que el perfeccionament de l’esperit humà s’aconsegueix mitjançant les reencarnacions successives. L’ànima es reencarna de manera successiva i va purgant, en cadascuna de les existències, les males accions comeses en les vides anteriors. Amalia Domingo llegeix els llibres d’Allan Kardec, el fundador de l’espiritisme racionalista, els estudia amb profunditat i se suma als seguidors d’aquesta disciplina, que l’ajuda a trobar una solució personal i a tenir esperança en el futur. L’abril de 1874 presenta a la Sociedad Espiritista Española una composició poètica titulada A Kardec. Des d’aquesta data fins a la seva mort col·labora de manera assídua en publicacions especialitzades, tant espanyoles com hispano­ americanes, per divulgar i fer conèixer aquest moviment. L’escriptora exposa en un dels seus articles l’objectiu de la tasca que duu a terme: «Propagar nuestra doctrina en los talleres, en los centros industriales, hasta en las buhardillas de los pobres; mover las masas por medio de la prensa, de conferencias públicas, de reuniones de toda suerte en que nuestra doctrina se exponga y se practi­ que» (Tur, 2017). Gràcies a la primera col·laboració que fa a la revista El Criterio, entra en contacte amb el vescomte de Torres Solanot, reconegut espiritista d’ideologia progressista i director de la Sociedad Espiritista Española, que acull Amalia Domingo sota la seva protecció i que té una influència decisiva en la seva vida. Durant l’estada a Madrid, l’escriptora col·labora també en el periòdic lliurepensador Las Dominicales del Libre Pensamiento, on coneix l’escriptora Rosario de Acuña, de la qual es fa amiga i la qual admira. Amalia Domingo i Rosario de Acuña comparteixen la vinculació amb la maçoneria però dis­ senteixen en la manera d’entendre certs plantejaments ideològics. Mentre que Rosario de Acuña es mostra partidària de destruir una societat injusta

14 DONES DE PES DE GRÀCIA

01-amalia_4.indd 14

18/7/18 20:15


AMDG.

abans de construir-ne una de nova que sigui més justa i més igualitària, Ama­ lia Domingo es decanta per una opció més reformista i menys radical, i creu que és preferible dur a terme una labor progressiva de conscienciació i de substitució. Amalia Domingo Soler 15

01-amalia_4.indd 15

18/7/18 20:15


L’espiritisme a Barcelona. Comunicació amb els esperits El juliol de 1876, Amalia Domingo accepta la proposta dels membres del cer­ cle espiritista La Buena Nueva i la invitació del president de l’entitat, Luis Llach, d’escriure als mitjans espiritistes catalans i es trasllada a Barcelona, on troba un grup d’amics i de simpatitzants que l’animen a difondre i a impulsar el moviment. Tal com apunta l’antropòleg Manuel Delgado, l’espiritisme català té un paper clau en els corrents socials emancipadors i esdevé, entre 1860 i 1939, un dels moviments socioreligiosos rupturistes més destacats d’Europa (Delgado, 2002). En aquella època a Barcelona hi havia més de cent centres espiritistes i el 1888, coincidint amb la celebració de l’Exposició Universal, a la ciutat es va organitzar el Primer Congrés Espiritista Internacional. Cal tenir en compte que és l’èpo­ ca de les grans idees renovadores: anarquisme, lliure pensament, maçoneria, feminisme, antimilitarisme, anticlericalisme…, que conflueixen en la convicció que una altra societat és possible i que s’hi ha d’arribar mitjançant la racionalitat. A Barcelona, Amalia Domingo viu a la mateixa casa de la família Llach, a la vila de Gràcia, al carrer del Canó, prop de la plaça del Sol, on també escriu i treballa. Participa en actes, con­ ferències, xerrades i mítings amb persones de prestigi, sempre homes, d’altres ideologies progressistes. Trenca, així, les normes establertes i accedeix a l’espai públic, un àmbit reservat només als homes. També acostuma a freqüentar les sessions espiritis­ tes de La Buena Nueva, especialment, les que són conduïdes pel mèdium Miguel Vives. En una d’aquestes sessions, celebrada a Terrassa, l’escriptora aconsegueix, a través de Miguel Vives, comunicar-se amb l’esperit de la seva mare, que li adreça les paraules següents: «[…] ¡Trabaja, hija mía! Trabaja sin descanso interpretando el pensamiento de los espíritus, que pue­ des hacer mucho bien a la Humanidad. No olvides los consejos de tu madre» (Domingo, 1990). Així, Amalia Domingo assumeix la tasca com a divulgadora de l’espiritisme a través d’una revelació extraordinària durant una sessió mediú­ mica. Ella mateixa ho explica així en les seves memòries: «Renacieron en mí los más nobles propósitos. Me juré a mí misma ser útil a la Humanidad, comprendí todo lo que se puede conseguir con el trabajo y la buena voluntad. En resumen, nací de nuevo» (Domingo, 1990). A partir d’aquest moment, per tant, reforça la dedicació a la divulgació de l’espiritisme, que esdevé la seva raó de viure.

Participa en actes amb persones de prestigi, sempre homes, d’altres ideologies progressistes

16 DONES DE PES DE GRÀCIA

01-amalia_4.indd 16

18/7/18 20:15


La Luz del Porvenir, una revista feminista Durant aquesta etapa, col·labora amb la Revista de Estudios Psicológicos, de la qual és director José María Fernández Colavida, primer traductor i editor dels llibres d’Allan Kardec, i fa amistat amb l’editor espiritista Juan Torrents, que li proposa fundar i dirigir un periòdic adreçat a les dones. Amalia Domingo ac­ cepta el repte i funda La Luz del Porvenir. Semanario Espiritista (1878-1899), de periodicitat quinzenal, i el dirigeix durant vint anys. Poste­ riorment, des de 1894, és redactora en cap de Luz y Unión, òrgan d’expressió de l’associació Unió Espiritista Karde­ ciana de Catalunya. La Luz del Porvenir és una revista escrita per dones i dirigida a les dones, i es pot considerar que és un dels embrions del moviment feminista incipient a Catalunya. La Luz publica articles doctrinals i de divulgació de l’espiritis­ me, però també d’altres que reivindiquen els drets polí­ tics i socials. És una revista deista, però, alhora, partidària del racionalisme científic. Una revista diversa i oberta, de tendència feminista, progressista i republicana. Amalia Do­ mingo aconsegueix aplegar un grup nombrós de col·labo­ radores espanyoles, europees i americanes, de diverses tendències i ideologies, que tenen en comú la crítica a allò establert i que proposen en els seus articles un discurs emancipador i anticlerical. Entre d’altres, col·laboren en la publicació Emilia Pardo Bazán, Carmen de Burgos, Belén de Sárraga, Ángeles López de Ayala, Amalia Carvia Bernal i Rosario de Acuña. Amalia Domingo participa, com a vicepresidenta, en el Primer Congrés Espi­ ritista Internacional, que té lloc a Barcelona el 1888, coincidint amb la celebració de l’Exposició Universal. A la trobada, que té un gran ressò en l’opinió pública, hi assisteixen científics i defensors de l’espiritisme de tot Europa i d’Amèrica. En el Congrés es plantegen propostes i reivindicacions de tendència modernit­ zadora, com ara la igualtat entre gèneres, l’ensenyament laic, la reforma peni­ tenciària, l’abolició de l’esclavitud, la supressió de les fronteres, el desarmament i la prohibició de la pena de mort.

Les dones que escriuen a La Luz del Porvenir proposen en els seus articles un discurs emancipador i anticlerical

Amalia Domingo Soler 17

01-amalia_4.indd 17

18/7/18 20:15


Retrat d’Amalia Domingo, conservat a la seu del districte de Gràcia. Josep Maria Contel, arxiu de JMC.

Col·laboració amb el lliure pensament i l’anarquisme A més, Amalia Domingo teixeix relacions amb dones republicanes, maçones i anarquistes per tirar endavant altres projectes socials. Malgrat les discrepàncies, estableix, per exemple, un pacte amb la lliurepensadora Ángeles López de Aya­ la amb la intenció d’estendre el laïcisme, el feminisme i els ideals republicans. 18 DONES DE PES DE GRÀCIA

01-amalia_4.indd 18

18/7/18 20:15


L’escriptora i espiritista explica així els desacords i, alhora, el respecte envers la seva companya, que és més racionalista: «Quiero, Ángeles, contestarte / sin tener la pretensión / de que yo pueda inculcarte / mi profunda convicción / (hagamos punto y aparte). / Ni tú me convencerás / ni yo te convenceré. / Tus razones expondrás / y yo mis ideas expondré / y otros… harán lo demás» (Ramos, 2005). Col·labora, també, amb Teresa Claramunt, molt interessada en l’espiritisme, i connecta, així, amb la tradició obrera i revolucionària. El 1898 Ángeles López de Ayala, amb la col·laboració d’Amalia Domingo i Teresa Clara­ munt, funda la Sociedad Autónoma de Mujeres de Barcelona, que és el nucli de la Sociedad Progresiva Femenina (1898-1920), impulsada també per Ángeles López de Ayala. Aquesta entitat, molt vinculada al moviment republicà, defensa l’emancipació de les dones i té com a objectiu educar les nenes i les dones en els valors anticlericals i lliurepensadors.

Anticlericalisme i defensa dels drets socials Al llarg de la seva vida, Amalia Domingo escriu per a diversos periòdics na­ cionals i internacionals: El Criterio, El Espiritismo, Gaceta de Cataluña, Revista de Estudios Psicológicos i La Revelación, entre d’altres, i arriba a escriure més de mil dos-cents articles, de manera que deixa un llegat molt important al moviment espiritista internacional. En els seus articles, considera l’espiri­ tisme com una teoria emancipadora i alliberadora basada en la fraternitat universal i en el cosmopolitisme sense fronteres, i n’exposa els trets discur­ sius principals: deisme, progrés espiritual i social, pluralitat de mons habitats, defensa del laïcisme, ensenyament integral per a tots dos sexes i necessitat d’implicar-se en les lluites socials: pacifisme, emancipació i redempció dels presos. En tota la seva obra s’evidencien el respecte envers les opinions polítiques i religioses de tothom, i la defensa de la llibertat de pensament. Els seus discursos són molt valorats per la vehemència i la coherència que els caracteritzen. Amalia Domingo creu que l’educació és imprescindible perquè la societat progressi i critica de manera profunda l’Església catòlica, la qual responsabilitza de l’endarreriment que pateix Espanya. Així, moguda pel rebuig al dogmatis­ me i al fanatisme religiós, sosté polèmiques amb figures representatives de les jerarquies eclesiàstiques, com ara el pare Fita, el pare Sallarés, el pare Llanas i, sobretot, el canonge Vicente Manterola.

Creu que l’educació és imprescindible perquè la societat progressi i critica de manera profunda l’Església catòlica

Amalia Domingo Soler 19

01-amalia_4.indd 19

18/7/18 20:15


Marxa de la comitiva fúnebre en honor d’Amalia Domingo pel carrer Major de Gràcia, 1909. Arxiu de JMC.

Els voltants de la casa d’Amalia Domingo, poc abans que tingués lloc l’enterrament civil, 1909. Arxiu de JMC.

20 DONES DE PES DE GRÀCIA

01-amalia_4.indd 20

18/7/18 20:15


Últims anys i obra pòstuma Cap a 1891 comença a escriure les seves memòries i el 1900 publica Memorias del Padre Germán, un llibre basat en les suposades comunicacions del més enllà obtingudes a través d’un mèdium i transcrites per ella mateixa. De manera pòstuma, es publiquen les seves memòries, Memorias de una mujer, dividides en dues parts ben diferenciades: en la primera, els capítols són redactats per la mateixa autora i, en la segona, són dictats des de l’espai per ella mateixa i són recollits a través d’una mèdium. També es publiquen els títols Consejos de ultratumba, l’antologia Sus más hermosos escritos, Cuentos espiritistas i diversos llibres antològics. Durant els últims anys de la seva vida, amb una salut molt precària, segueix escrivint i treballant. Mor el 1909, amb setanta-quatre anys, a Barcelona. Es des­ encarna, tal com diuen els espiritistes, a conseqüència d’una broncopneumònia. L’enterrament, que és civil i al qual assisteixen centenars de persones, té lloc al vessant sud-oest del cementiri de Montjuïc. Amalia Domingo va ser una dona amb un esperit rebel que, tant pel que fa a les conviccions, com a la manera de pensar, com a la manera d’actuar, es va avançar al temps que va viure. Sara Reñé

Educadora de persones adultes

Montse Sales Mestra

Rita Martínez Geògrafa

Amalia Domingo Soler 21

01-amalia_4.indd 21

18/7/18 20:15