APORTADA
La llengua que no tenia un premi
Nobel de literatura
Des de l'any 1904, en què l'Estat espanyol barrà el premi Nobel per a Àngel Guimerà -'ex aequo' amb l'occità Frederic Mistral-Ies lletres catalanes han tractat sense èxit d'obtenir el guardó. Contem aquesta història i renovem sense obsessions el debat.
SUMARI Opinió 5 EDITORIAL
Política 17 CRONIQUES CIUTADANES
Ciutadans de segona 13 FERRAN SAEZ MATEU
'Legioni di imbecilli' 14 MARTA PES SARRODONA
Turisme? Parlem-ne 16 ANDRÉS BOIX
24 DE CONSTITUCIONAL EN CONSTITUCIONAL
Totpoderós Constitucional (TC) 26 CRIS I BALEAR
Espurnes entre Més i Podem
Europa, els turcs
Món 28 ANNALS DE L'IRAQ
«Ens van ensenyar a decapitar una persona»
7
AI minut
La vaga de fam dels presoners palestins i l'ombra de Barghouti
34 ANNALS DE LA METAMFETAMINA
Societat 40 MINISTERI DE LA PATRONAL
Quan l'esquerra sap satisfer els empresaris
L'alternativa a l'amor tradicional 48 CRON IQUES CISMATIQUES
L'antipapa oblidat?
52 CORRANDES CIBERNÈTIQUES
El mite de la ciberseguretat
Nerviosisme pel cristall
Direcció, administració, publicitat i vendes: Ocmbre Centre de Cultura Contemporània.
Carrer de Sant Ferràn, 12.46001 València.
Telèfon: 963 535100. Fax: 963155165.
Redacció de Barcelona: Rambla de
Catalunya, 121,
1·2, esc. esquerra. 08008·Barcelona
Telèfon: 932 384 262. Fax: 932384263.
Redacció de Palma: Carrer de
l'Atmudaina, 8 entresòl-dreta. 07001·Palma
Telèfon i Fax: 971720763.
Web: http://www.eltemps.cat
4
Correu electrònic: eltemps@eltemps.cat Subscripcions: 902131025 Latenció als subscriptors serà de 9:00 a 14:00 hores subscripcions@eltemps.cat Edita: Edicions del País Valencià, SA President del consell d'administració: Eliseu Climent Director: Borja Vliallonga Director de continguts: ÀJex Milian Cap de redacció: Víctor Maceda Cap de cultura: Xavier Aliaga Coordinadora: Sumpci Palau
54
Tecnologia SamDracir
Cultura
44 ANNALS DE L'AM OR POSTMODERN
'La France enragée' 82 JOAN FRANCESC MIRA
36 (RONIQUES DE TERRA SANTA
Redacció de Barcelona: Marc Cros i ÀJex tvlilian Redacció de València: Manuel Ullo, Moisés Pérez i Violeta Tena Redacció de Palma: Miquel Payeras Correcció: Francesc Sellés Maquetació I gràfics: Ana Vanesa Prieto Col·laborador.: Joan Abelló, Albert Aguilera, Ramon Alcoberro, Sebastià Alzamora, Anna Ballbona, Joan D. Bezsonof( Andrés Boix, Ll u!s Bonada, Jordi Borràs, Xavier Bru de Sala, Francesc Calafat, Toni de la Torre, Marina Espasa,
56 CATALANS SENSE PREMI NOBEL
HistòrIa d'W1a literatura digna i m1l·lenàrla sense Nobel 60 El Nobel, W1 anhel
amb lletra petita 66 MINISTERI D'AFERS DALlNIANS
Sexe I surrealisme a Barcelona 70 FOLLET MALLORQui
Joan Miquel Oliver: mitològic I electrònic'
laume Fàbrega, llibert Ferri, Francesc Foguet, Francesc Fontbona, Guillem Frontera, David Garrida, Ricard Gonzàlez, ÀJex Gorina, Ricard Mas, Andreu Mas· Cole11, joan F. tvlira, Francesc tvliralles, Pelai Pagès, luli Peretó, Marta Pessarrodona, Ramon Pla, Xavier Pla, Pere Antoni Pons, Josep Ramoneda, Ferran Saez Mateu, Josep Moreno, Montse rra t Serra, Ricard Silvestre, Sergi Tarín i Vicenç Villatoro Traductors: Paula Arnas, Arnau Figueras i Francesc Sellés Col,laboradors gràfics: Agència Efe, Isaac
EL TEMPS. 25 abril 2017
CULTURA
Sexe i surrealisme
a Barcelona
En 'Dalí i Barcelona; el col·laborador d'EL TEMPS Ricard Mas descobreix, documenta i detalla les passions de Dalí pels animals, la taxidèrmia, els 'ta:blaos' flamencs, els prostíbuls i els joves. I resolIa incògnita d'on va conèixer la seva companya més assídua, Amanda Lear (la transsexual Peki d'Oslo, segons tots els barcelonins excepte Amanda Lear). Per Alex Milian
66
EL TEMPS. 25 abril 2017
DALí I ACCIÓI El pintor en un taxi de Barcelona, en una fotografia d'autor desconegut reproduïda per Antonio Lajusticia; a sota, en el rodatge d'un videoclip de la seva admirada Maruja Garrido, dirigit perValerio Lazarov (1971) . A la dreta, muntant el cavall dissecat que li va enviar el pintor Joan Abelló el 1971 (Arxiu Fotogràfic de Barcelona).
DALli ELS MITES BARCELONINS. A l'esquerra, Dalí emula Cristòfor Colom, en una fotografia de Josep Postius (Arxiu Fotogràfic de Barcelona).
°
ota mena d'animals, vius dissecats, bí~ pedes quadrúpedes, íl·lustren aquesta màgica història de Dalí i Barcelona, que depassa la simple enumeració de troba des entre el pintor i la ciutat per esdevenir una de les biografies més llegidores, documentades i ¡¡·lustrades del surrealista empordanès. L'autor, Ricard Mas, fa un apassionant recorregut per la vida i obra, les fílies i les fòbies, els somnis i els malsons de Dalí, amb noves aportacions gràcies a entrevistes amb testimonis dels espectacles quotidians del Diví, des del fotògraf Antoni Bernad fins al regent del restaurant Via Vene to, José Monje, passant per l'alcavota Senyora
T
°
EL TEMPS. 25 abril 2017
Rius, el neuròleg Manuel Subirana o el galerísta
Ignacio de Lassaletta. Un llibre, en el fons, tan
llegidor com, en aparença, voluminós. Un elefant
viu -rebut com a pagament d'una feina per les
aerolínies de l'fndia- que acaba al zoo de Valèn
cia, rinoceronts i lleons dissecats (un dels quals
pertanyia al Museu de Ciències d'Onda), rucs de
decoració i tortugues de panxa enlaire sobre les
quals signar llibres: Dalí i Barcelona és un zoo
surrealista i la foguera de les vanitats alhora.
«Estic malalt, i ella de tournée»
Un dels misteris més confusos de la boirosa
vida sentimental de Dalí és la seva relació amb
~
67
CULTURA C) MINISTERI D'AFERS DALlNIANS
JOVES I ARTISTES I TRANSSEXUALS. A l'esquerra, la famosa versió del fotògraf AntoniBernad de la Píerà, amb Dalí i un jove model. A dalt, amb l'Isidor Beà (centre), un cof·laborador fonamental, i el periodista J. Pal Latorre, en una sessió fotogràfica de preparació per a La batalla de Tetuan.
-7
Amanda Lear, que, a partir del 1966, acompa nya públicament Dalí tant o més que Gala. El seu amor per ella es fa evident en l'episodi que Ricard Mas anomena "La primera davallada" de la salut de Dalí. Un dels seus metges, el neurò leg Manuel Subirana, explica a l'autor que "Dalí patia alhora diversos deliris: de ruïna -(...)-, de desamor -'Amanda Lear m'ha abandonat. Estic malalt, i ella de tournée.. :- , i de mort': í\.manda Lear era també la transsexual conegu da com Peki d'Oslo -nascuda, segons ran Gibson, 68
Alain Tapp-. "Que se sàpiga -diu Ricard Mas-, Amanda Lear és gairebé l'única persona que afir ma que Amanda Lear no era Peki d'Oslo .. :: Gràcies a les entrevistes de Mas amb el galerista rgnacio de Lassaleta, ara es confirmen els detalls de la primera trobada entre Amanda i Dalí. Lassaletta havia conegut Peki d'Oslo al Barcelona de Noche: '1\1 compàs de l'Adagio d'Albinoni anava clavant claus i agulles llargues a un nino de drap. Feia força basarda. Peki d'Oslo era Amanda Lear, me la va presentar Menchu EL TEMPS. 25 abril 2017
LA POR DE LA MORT LI VA IMPEDIR TORNAR A LA SEVA TAULA DELVIA VENETO DESPRÉS QUE EL RESTAURANT FOS OBJECTE D'UN ATEMPTAT
Escobar, que tenia el millor bar de Marbella ( ...). Amanda dormia en un hotelet de la Rambla i em va confessar que estava furiosa perquè encara no s'havia estrenat a Barcelona. Un dia, Woodland Kahler, un nord-americà que tenia una finca a Vallvidrera, em va convidar a sopar. "Porta l'Amanda'; afegí. En aquest sopar Dalí conegué Amanda. La resta és història .. :: Ricard Mas afirma que "A Dalí li agradava rodejar-se de dos tipus de persones: aristòcrates i milionaris, d'una banda, i joves guapos i divertits, de l'altra. La gent del món dels negocis tan sols li interessava perquè implicava ingressos:' Amb els joves, l'interès no era estrictament material, com demostren les anècdotes que Mas passa a explicar en el capítol "Dalí i els joves': Moltes de les històries surten, en aquest cas, de l'entrevista que Ricard Mas va fer amb el fotògraf Antoni Bernad, autor de fotos icòniques en les quals Dalí sortia o hi havia participat. Una immortalitza cinc nois nus en una banyera del Ritz; l'altra és una versió provocativa de la Pietà. "El fotògraf Antoni Bernad -explica Mas al llibre- va conèixer Dalí a París. Era l'any 1974, i Bernad treballava per a L'Uomo Vogue. Bernad pretenia fer-li unes fotos per a la revista, però Dalí li anava donant allargues mentre li ensenya va París, sempre en companyia d'Amanda Lear: "Amb mi -explica Bernad a Mas- ella es rela EL TEMPS. 25 abril 20 17
xava -i és que Dalí era esgotador- i m'explicava moltes coses de David Bowie': Va ser a Barcelona on Dalí va retrobar Bernad. "Quan Dalí va tornar a Barcelona -explica el fotògraf-, es va presentar al meu estudi del carrer de Muntaner. En obrir la porta, me'l trobo allí, palplantat, amb l'adreça escrita en un paper enganxat al front': Tots dos col·laborarien en diversos projectes, com ara una versió sui generis de la Pietà de Miquel Àngel: "Era la tercera ocasió que venia al meu estudi de Muntaner. Hi apareixen tres nois, però en vaig esborrar dos que també anaven nus, perquè distreien': Mas descriu les fòbies més extremes del geni: la por de la mort -ell es deia Salvador com un germà seu, mort abans de fer els dos anys-; de les infeccions, de la impotència i del sexe femení: "La mare de Salvador, Felipa, morí de càncer a 47 anys. El pare, a tall de prevenció, havia mostrat al seu fill algun llibre del seu germà -el doctor Rafael Dalí-, en què es podien contemplar amb tot luxe de detalls els perniciosos efectes de la sífilis. Aquestes desagradables imatges van ser determinants en la fòbia vaginal del jove pintor: mai desig i mort havien estat tan imbricats': El llibre recorre les exposicions de Dalí a Barcelona, la seva relació amb polítics, artistes i milionaris, però també la seva visita a sales de festes, prostíbuls i espectacles de transsexuals . •
VIA VENETO. A dalt. a la dreta, amb Amanda Lear al costat, a la seva taula habitual del restaurant Via Veneto de Barcelona. A sota, la portada del llibre, editat per l'Ajuntament de Barcelona.
69