Itineraris Brossians

Page 1

9

788491

562399

l’any 2006, que es fa en commemoració del centenari del naixement de Joan Brossa

itineraris brossians

Edició ampliada i revisada del llibre publicat

Coberta: Poema visual de Joan Brossa

Cat coberta amb isbn.indd 1

10/10/19 14:02


Cat interior2019_8.qxp_itimeraris 10/10/19 12:42 Pรกgina 1


Cat interior2019_8.qxp_itimeraris 10/10/19 12:42 Página 3

A Isidre Vallès, pioner en la documentació sobre els poemes corporis de Joan Brossa.


Cat interior2019_8.qxp_itimeraris 10/10/19 12:42 Página 5

Joan Brossa fou un poeta de múltiples registres que experimentà amb tots els codis possibles. L’any 1984 portà la seva poesia als carrers de la ciutat, amb el que anomenà «Poema visual transitable en tres temps» al Velòdrom d’Horta. Com ell mateix expressà: «L’espai real esdevé el suport del poema amb tota la riquesa de possibilitats que el fet comporta.» A partir d’aleshores, projectà abundants poemes corporis sempre que en tingué l’oportunitat. Si en la seva aventura dels poemes visuals o dels poemes objecte altres artistes d’arreu i de diferents generacions l’havien acompanyat en la gosadia de portar la poesia al món de la plàstica, en el camp de la poesia urbana, de caire permanent, fou un pioner. D’altra banda, val a dir que, amb aquest nou tipus de poemes, Brossa assoleix allò que amb el paper o l’objecte no és possible: arribar a tothom. Brossa ha portat la poesia al carrer amb monuments que no poden ser considerats ni escultures ni intervencions plàstiques. Són poemes visuals, dissenyats i pensats pacientment en el seu estudi per dir alguna cosa al vianant. Segueixen el mateix procés que un poema visual però, a diferència d’aquest, la corporeïtat li permet jugar amb l’espai i, fins i tot, amb el temps. Per això, a més del dibuix, tot sovint Brossa escrigué la seva intenció i feu la descripció del que pretenia, a fi que els arquitectes tinguessin tots els elements per materialitzar la intenció buscada pel poeta. El resultat, tanmateix, no fou sempre el desitjat. Malgrat això, els textos de Brossa, publicats en els reculls de proses Anafil, són el testimoni —amb força càrrega literària, com no podia ser altrament— del que hauria d’haver estat.


Cat interior2019_8.qxp_itimeraris 10/10/19 12:42 Página 6

Amb aquest llibre, la Fundació Joan Brossa vol oferir un llistat exhaustiu d’aquests poemes corporis, amb la seva ubicació exacta i els textos brossians que els acompanyen, amb l’objectiu de completar el programa de rutes literàries que organitza anualment. Però no ens hem volgut limitar a això, sinó que també hem recollit la presència del nostre poeta al carrer a través d’aquells llocs on ell treballà (els seus estudis), dels espais que visitava de forma habitual o d’aquells altres indrets que diversos organismes li han dedicat després de la seva mort, tot omplint-los de reproduccions de poemes literaris o visuals. A la vegada, hem volgut incloure intervencions urbanes d’altres artistes (Robert Llimós i Perejaume) que reten homenatge al poeta i institucions culturals de referència, com és el cas del MACBA, que vetllen per conservar i difondre l’obra polièdrica de Joan Brossa. Per a una millor organització i perquè els lectors d’aquest opuscle puguin viure els llocs de memòria brossiana, anar-hi i admirar-los, hem dividit aquest inventari en set itineraris. Els sis primers transcorren pels carrers de Barcelona i comprenen el centre de la ciutat, l’Eixample, Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Montjuïc i Nou Barris. Alguns d’aquests indrets tenen un alt índex de presència brossiana. D’altres, com els dos darrers, presenten una única mostra. Evidentment, no hi hagué res planificat en aquest creixement de poemes corporis, però és natural que els llocs que Brossa trepitjà més siguin els més plens de les seves petjades. El setè bloc comprèn els llocs fora de Barcelona. La majoria hi són propers (Badalona, Sant Adrià de Besòs, Sabadell, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Mollet del Vallès, etc.), però també hi ha altres testimonis arreu del Principat i més lluny, com Mallorca o Andorra. I també aquí cal tenir en compte els homenatges posteriors a la mort del poeta com la


Cat interior2019_8.qxp_itimeraris 10/10/19 12:42 Página 7

reproducció gegant del poema visual Cap de bou a la Vinya dels Artistes de la Pobla de Cérvoles l’any 2013. Fins i tot, trobem poemes corporis brossians a l’estranger, com és el cas d’Alemanya o Cuba, la qual cosa demostra la universalitat del llenguatge del poeta català. Algunes de les fites d’aquests itineraris lamentablement ja no són visibles avui dia. Es tracta d’instal·lacions efímeres (com 150 homenatges o les banderoles del Pavelló de la República) o de poemes ocultats per diferents canvis en l’estructura dels edificis que els allotjaven (com ara Diagonal). El fet de tenir-ne, però, documentació escrita o visual ens ha portat a incloure’ls, com una manera de fer memòria. Coneixem altres projectes que existiren ben poc temps, com el del bar restaurant Samassí al davant del MACBA, o que no s’arribaren a acomplir, com és el cas de l’homenatge a Lorca que Brossa preparava per a la Residencia de Estudiantes de Madrid o el de la Huerta de San Vicente a Granada, però la manca de testimonis gràfics o textuals ens n’ha impedit la inclusió. D’altra banda, hem descartat també aquelles instal·lacions efímeres que acompanyaren exposicions del poeta (com la de la Fundació Miró l’any 1986, la del Palau de la Virreina l’any 1994 o d’altres) i, evidentment, tampoc s’inclouen aquí aquelles galeries d’art o museus que allotgen algunes obres de Brossa, per la diferent naturalesa de les peces. En qualsevol cas, creiem que aquest llibre pot contribuir a fer conèixer millor aquest aspecte tan característic de Brossa i, de retruc, a descobrir indrets desconeguts de la geografia urbana que ens esperen per dir-nos coses d’una manera ben particular. Judith Barnés i Glòria Bordons Fundació Joan Brossa


Cat interior2019_8.qxp_itimeraris 10/10/19 12:42 Página 8

Edició Fundació Joan Brossa i Ajuntament de Barcelona Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona Gerardo Pisarello Prados, Josep M. Montaner Martorell, Laura Pérez Castaño, Joan Subirats Humet, Marc Andreu Acebal, Águeda Bañón Pérez, Jordi Campillo Gámez, Bertran Cazorla Rodríguez, Núria Costa Galobart, Pilar Roca Viola, Maria Truñó i Salvadó, Anna Giralt Brunet Directora de Comunicació Águeda Bañón Directora de Serveis Editorials Núria Costa Galobart Cap editorial Oriol Guiu Producció Maribel Baños Distribució M. Àngels Alonso Edició i producció Direcció de Serveis Editorials Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona tel. 93 402 31 31 barcelona.cat/barcelonallibres

Idea i direcció Glòria Bordons Textos Judith Barnés Glòria Bordons Daniel Giralt-Miracle Fotografies Albert Llorens (p. 52, 104) Alessandro Panagiotis Nerantzis (p. 46) Andreu Català (p. 16, 58, 62) Antonio Lajusticia / Ajuntament de Barcelona (p. 44, 74) Autoria desconeguda (p. 9, 70, 80, 102, 114, 120, 126, 132) Colita (p. 32) Daniel Zapater (p. 20, 68, 96, 110) Eduard Comellas (p. 128) Elsa Garcia (p. 118) Joan Solé (p. 54) Jordi Marrugat (p. 108) Jordi Tost (p. 26, 34, 98, 100, 102, 106) Judith Barnés (p. 30) Lluís Maria Riera (p. 88) Marta Puig (p. 112) Martí Gasull (p. 18, 75, 82) Mireia Miranda (p. 22, 40, 92) Museu del Joguet de Catalunya (p. 122) Pau Barceló (p. 64) Pepe Navarro / Ajuntament de Barcelona (p. 28)

Fundació Joan Brossa Carrer de la Seca, 2, baixos – 08003 Barcelona Tel.: 93 458 99 94

www.fundaciojoanbrossa.cat

Roman Ferrer (p. 66) Sílvia Poch (p. 38) Til Stegmann (p. 130) Toni Mateu (p. 48) Vicente Zambrano / Ajuntament de Barcelona (p. 14) Disseny Fons Gràfic Agraïments A Miguel Marcos, per haver fet possible la realització dels darrers poemes corporis de Joan Brossa A Jaume Maymó, pels suggeriments i la documentació aportada © dels textos: els autors i autores esmentats © de les obres de Joan Brossa: Fundació Joan Brossa © de les fotografies: els autors i autores esmentats © Fundació Joan Brossa i Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2019. Edició de la publicació del 2006, revisada i ampliada Hem fet totes les gestions possibles per identificar totes les persones que van fer les fotografies d’aquest llibre i les que en són propietàries dels drets d’autor. Qualsevol error o omissió accidental s’haurà de comunicar per escrit a l’editor i podrà ser corregit en edicions posteriors. ISBN: 978-84-9156-239-9 DL: B.23773-2019


Cat interior2019_8.qxp_itimeraris 10/10/19 12:42 Página 9

Joan Brossa, al taller amb ‘El llagost’ (1993).


Cat interior2019_8.qxp_itimeraris 10/10/19 12:42 Pรกgina 10

1

2

Itinerari 4

5 4 2 1

3

Itinerari 3

3 5 4

3

Itinerari 2

2 1

1

4

Itinerari 5

2 3 5

1 10

Itinerari 1 6

7 8 9


Cat interior2019_8.qxp_itimeraris 10/10/19 12:42 Página 11

Itinerari 1 Ciutat Vella . . . . . . . . . . .Pàg. 13

1

Itinerari 2 Eixample . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 43

2

Itinerari 3 Sant Gervasi

3

Itinerari 7 1

Santa Coloma de Gramenet

2

Badalona

3

Sant Adrià del Besòs

4

L’Hospitalet de Llobregat

5

Sabadell

6

Sabadell

7

Mollet del Vallès

8

Olesa de Montserrat

9

Corbera d’Ebre

1

Itinerari 6

10

La Pobla de Cèrvoles

11

Girona

12

Figueres

13

Palma

14

Andorra la Vella

15

Alemanya

16

L’Havana, Cuba

. . . . . . . . .Pàg. 57

Itinerari 4 Horta i El Guinardó . Pàg. 73

4

Itinerari 5 Montjuïc . . . . . . . . . . . . . .Pàg. 87

5

Itinerari 6 Nou Barris . . . . . . . . . . . .Pàg. 91

6

Itinerari 7 Altres llocs

7

. . . . . . . .Pàg. 94-95


Cat interior2019_8.qxp_itimeraris 10/10/19 12:42 Página 12

Bonsuccés

2

bla La Ra m

Av. de la Catedral

F.Cambó

pita

Sant Pau

S

5 Unió

7

8

Ferran

Jaume I

Princesa

Flassaders

4

l

u

Pa ant

Rauric

Rambla del Raval

Hos

6

Co me rç

3

e

Allada-Vermell

Carm

Rec

Fortuny

Via Laietana

Montalegr e

Elisabets

Portal de l’Àngel

i la Pe

1

Plaça de Catalunya

9

La

Ram

bla

Pg.

lom

e Co

eig d

Pass

Plaça de les Drassanes Port Vell

10

del

n

Bor


Cat interior2019_8.qxp_itimeraris 10/10/19 12:42 Página 13

Itinerari 1 Ciutat Vella 1

1

MACBA Plaça dels Àngels, núm. 1

2

‘Rellotge il·lusori’ (1985) Teatre Poliorama. La Rambla

3

Premi FAD Sebastià Gasch (1991) La Rambla, a la vorera central, a l’altura del carrer del Carme

4

Filmoteca de Catalunya Plaça de Salvador Seguí, núm. 1-9

5

‘Lletres gimnastes’ (1997) Botiga El Ingenio. Carrer de Rauric, núm. 6

6

‘Bàrcino’ (1994) Plaça Nova

7

El Rei de la Màgia Carrer de la Princesa, núm. 11

8

Brossa Espai Escènic (1997) Carrer de l’Allada-Vermell, núm. 13

9

Escenari Joan Brossa / Fundació Joan Brossa Carrer dels Flassaders, núm. 40 / Carrer de la Seca, núm. 2

10

‘Miraestels’, de Robert Llimós (2010) Port Vell 13


Cat interior2019_8.qxp_itimeraris 10/10/19 12:42 Pรกgina 14

14


Cat interior2019_8.qxp_itimeraris 10/10/19 12:42 Página 15

1

MACBA Plaça dels Àngels, núm. 1

1

L’any 2012 la Fundació Joan Brossa va signar un comodat a través del qual cedia el fons documental i artístic i la biblioteca personal del poeta al MACBA. Des de llavors el Museu ha assumit la responsabilitat de catalogar, inventariar i restaurar les peces que conformen el llegat així com contribuir a la difusió de l’obra del poeta. És per això que, malgrat que no hi hagi un espai o sala destinat de forma permanent a l’exhibició de poemes brossians, hi ha la voluntat d’encabir la creació de Joan Brossa dintre del discurs expositiu del museu. En aquest sentit, cal destacar especialment l’exposició «Poesia Brossa» que hi va tenir lloc entre el 2017 i el 2018, comissariada per Pedro G. Romero i Teresa Grandas, i que després va itinerar per diferents llocs d’Amèrica i d’Europa. Pel que fa a la recerca i a la investigació, tant l’arxiu com la biblioteca personal de Brossa estan a disposició de totes aquelles persones que estiguin interessades a estudiar l’autor o que vulguin aprofundir-hi en la vida i l’obra. Només cal posar-se en contacte amb el Centre d’Estudis i de Documentació del Museu.

15


Cat interior2019_8.qxp_itimeraris 10/10/19 12:42 Pรกgina 16

16


Cat interior2019_8.qxp_itimeraris 10/10/19 12:42 Página 17

1 2

‘Rellotge il·lusori’ (1985) Teatre Poliorama. La Rambla

1

Quan el 1984 l’estudi format per Martorell, Bohigas i Mackay va rebre l’encàrrec de remodelar i modernitzar el Teatre Poliorama de la Rambla, que havia estat construït el 1894 per Josep Domènech i Estapà, la poesia i l’obra de Brossa començaven a ser reconegudes àmpliament. Per aquest motiu, els arquitectes el van convidar a crear un poema corpori destinat al vestíbul del teatre. El resultat d’aquesta col·laboració és un objecte fascinador que sorgeix d’un encreuament particular entre la màquina i l’objecte surrealista. Té l’aparença d’un rellotge però els seus elements i funcionament ens condueixen a un joc d’imatges plenament brossià, que traspua l’esperit dels objectes del gabinet Mentora Alsina, dedicat a explicar els rudiments de la física, el qual de petit el poeta visitava amb delectança. Un món que Brossa transportà a un rellotge que es projecta en simetria invertida a un mirall còncau tot assenyalant les hores amb bales de vidre policromes. Un objecte intrigant i carregat de màgia.

17


Cat interior2019_8.qxp_itimeraris 10/10/19 12:42 Pรกgina 18

18


Cat interior2019_8.qxp_itimeraris 10/10/19 12:42 Página 19

1 La poesia en present […] Però, en art, senyors, hi sobren les repeticions. La vida és un procés, i un clixé implica una ruptura. Només hem de concebre la modernitat en un sentit d’avançada. Els neoclassicismes han estat sempre una tapadora; són com l’erotisme al cinema: un senyal inequívoc de crisi creativa. Darrerament he pogut realitzar dues experiències que m’han interessat molt: situar poemes visuals en espais públics i incorporar-los a l’ambient. Que jo sàpiga, són els únics experiments que s’han fet en aquest sentit. El primer es titula Poema visual transitable, en tres parts i és emplaçat a l’entorn del velòdrom d’Horta; el segon es diu Rellotge il·lusori i el podeu veure instal·lat al vestíbul del Teatre Poliorama. També he tingut ofertes per a crear poesia visual en videoclip, una estètica de síntesi que m’interessa força. M’he permès de mencionar aquestes obres perquè demostren les possibilitats immenses de la poesia experimental contemporània i com a exemple del que he exposat anteriorment. (Fragment de «La poesia en present», discurs als Jocs Florals de Barcelona de 1985.)

19


Cat interior2019_8.qxp_itimeraris 10/10/19 12:42 Pรกgina 20

20


Cat interior2019_8.qxp_itimeraris 10/10/19 12:42 Página 21

2 3

Premi FAD Sebastià Gasch (1991) La Rambla, a la vorera central, a l’altura del carrer del Carme

1

Cap escenari ciutadà no pot representar millor que la Rambla barcelonina el que és l’espectacle de la vida; per això a Brossa li agradava tant. Per aquest mateix motiu, quan el 1991 el Premi FAD Sebastià Gasch d’arts parateatrals va ser atorgat a les escultures humanes d’aquest passeig de la ciutat, el poeta se sentí especialment satisfet, i és que el premi que recordava un bon amic seu, insigne crític d’art impulsor de les avantguardes artístiques en tots els seus gèneres, en aquella ocasió homenatjava un dels seus carrers preferits. A partir d’aquell moment la Rambla disposa, com si es tractés d’una petjada indeleble, del guardó del qual Brossa és autor: l’antifaç, símbol del teatre i de la festa.

21


Cat interior2019_8.qxp_itimeraris 10/10/19 12:42 Pรกgina 22

22