Page 1

BARCELONA SENSE PRESSES ISABEL DE VILLALONGA FOTOGRAFIES DE JORDI PLAY

1-7 INTRO cor.indd 1

6/7/09 08:33:49


Edita: Ajuntament de Barcelona

Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Carme Gibert, Víctor Gimeno, Jordi Martí, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, José Pérez Freijo Idea original i realització editorial: Ara Idees Ara Llibres S.C.C.L. – Grup Cultura 03 www.cultura03.com www.ara.cat Autora: Isabel de Villalonga Disseny gràfic: Julia von Fraunberg Maquetació: Cristina Serrano Fotografia: Jordi Play Edició i impressió: Departament d’Imatge i Serveis Editorials Municipals

Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona tel. 93 402 31 31 www.bcn.cat/publicacions © de l’edició: Ajuntament de Barcelona © del text: Isabel de Villalonga © de les fotografies: Jordi Play ISBN: 978-84-9850-179-7 D.L. B-33.400-2009 Imprès en paper ecològic


PRESENTACIÓ

Barcelona sense presses Barcelona sense presses ens proposa descobrir la nostra ciutat i gaudir-ne de manera tranquil·la, sense pressa, assaborint cada moment, cada paisatge, cada objecte. Una visió que ens permet aprofundir i fixar-nos en detalls que, tot sovint, ens passen desapercebuts. Descobrir racons, locals, edificis… llocs pels quals podem haver passat un munt de vegades sense haver-nos-hi fixat. En el moment actual, en què la pressa governa les nostres vides, el llibre ens proposa 23 passejades que recorren tots els barris de Barcelona, ja sigui a peu, amb bicicleta o amb transport públic. També ens indica quin és el moment del dia més propici per gaudir-ne millor i ens fa les propostes concretes més apropiades. Natura, cultura, places, carrers, jardins, patis, platja, parcs, mercats, cementiris, artesania, literatura... tot això forma part de Barcelona i se us mostrarà des d’una mirada nova de la mà d’Isabel de Villalonga i a través de l’aportació fotogràfica de Jordi Play. Totes les rutes estan ricament il·lustrades amb fotografies que, no només ens mostren els llocs concrets per on passarem, sinó que transmeten aquest ritme slow que el llibre ens suggereix. Deixeu-vos, doncs, endur per la calma i gaudiu de la ciutat.

Jordi Hereu ALCALDE DE BARCELONA

3

1-7 INTRO cor.indd 3

6/7/09 08:33:49


1-7 INTRO cor.indd 4

6/7/09 08:33:49


INTRODUCCIÓ

Un viatge relaxat Ho confesso, sóc fan de Barcelona. M’és impossible ser objectiva quan en parlo, i encara que reconec que les coses ens podrien anar molt millor, tinc una tendència natural a perdonar-li els defectes i enamorar-me de la seva cara més amable. Atès que la meva percepció de Barcelona està basada en una cosa tan intangible com és l’emoció i els sentiments, ha estat un plaer haver rebut l’encàrrec de descriure la Barcelona slow. Es tractava de submergir-me en aquella altra Barcelona que la rutina i les presses ens escamotegen, la que s’amaga sota el caos circulatori i la globalització: la Barcelona de la convivència i l’hospitalitat, la Barcelona de la sensibilitat per l’ecologia, la Barcelona de la cultura, la Barcelona de l’artesania, la Barcelona de la gastronomia senzilla i saludable… Barcelona sense presses, el llibre que teniu ara a les mans, proposa un viatge relaxat per la ciutat a través de 23 itineraris que aposten per una manera diferent de relacionar-se amb l’espai i el temps urbans. Rutes curosament guiades que són un homenatge a la lentitud de les placetes tranquil·les, als parcs lliures de contaminació atmosfèrica i acústica, als cafès de barri on es pot conversar a gust, als nuclis de vianants que conserven el sabor dels antics pobles, a la cultura local i a tots aquells racons plàcids que us permetran gaudir amb calma d’una ciutat nova i omplir de vida les hores mortes.

Isabel de Villalonga

5

1-7 INTRO cor.indd 5

6/7/09 08:33:49


1-7 INTRO cor.indd 6

6/7/09 08:33:49


SUMARI UM

Calma i natura 1. El front marítim, des de Colom fins al Besòs 2. Damunt de la ciutat: Vallvidrera i Collserola 3. Gaudir del sol als parcs urbans 4. Una ruta verda per descobrir Montjuïc

8 10 22 34 44

............................................................................. .................. ................

............................................ ............................

La ciutat amagada 5. La Rambla a trenc d'alba 6. El Gòtic de plaça en plaça 7. Patis, jardins i passatges secrets de l'Eixample 8. Viatge en tramvia: la zona alta de Sant Gervasi

54 56 68 80 90

................................................................

.........................................................

....................................................... ..............

.............

Rutes per assaborir 9. De tapes per la Barceloneta 10. Aromes de mercat: el barri de Santa Caterina 11. La Ribera més gormanda 12. Esmorzar al cor de Sant Andreu

100 102 114 126 136

..........................................................

..................................................

...........

...................................................... ......................................

A la recerca del silenci 13. Paisatges tranquils a Pedralbes 14. El cementiri del Poblenou 15. La Vall d'Hebron més natural

................................................... .........................................

.................................................

146 148 160 172

............................................

Cultura i artesania

.............................................................

16. Propostes culturals al Raval 17. Els artesans de Gràcia 18. El Poblenou es reinventa 19. Sarrià literari

...............................................

............................................................ .....................................................

............................................................................

Vida de poble 20. El nucli antic de les Corts 21. El cor de la Sagrera 22. L'Horta menys coneguda 23. Parcs i racons a Nou Barris

..........................................................................

184 186 198 210 220

230 232 244 254 264

.................................................

.................................................................

................................................... ..............................................

7

1-7 INTRO cor.indd 7

6/7/09 08:33:49


8 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.1 def.indd 8

6/7/09 08:16:24


Calma i natura 1. El front marítim, tim, des de Colom fins al Besòs 2. Damunt de la ciutat: Vallvidrera i Collserola 3. Gaudir del sol als parcs urbans 4. Una ruta verda per descobrir Montjuïc CALMA I NATURA 9

Cap.1 def.indd 9

6/7/09 08:16:26


10 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.1 def.indd 10

6/7/09 08:16:37


RUTA 1 en biiciicleta!

1. El front marítim, des de Colom fins al Besòs Passejar en bicicleta per la vora del mar és un dels grans privilegis que ofereix una ciutat com la nostra, mediterrània, de clima temperat i amb el mar sempre proper. No és necessari esperar que arribi l’estiu per acostar-se al mar; es pot gaudir en aquells dies càlids d’hivern en què lluu un sol tebi i reconfortant.

Caminar descalços per la platja és saníssim, perquè la sorra activa tots els punts de reflexologia que hi ha a les plantes dels peus.

Punt de sortida sortid Portal de la Pa u Pau M Metro: L3 Bus: us: 14, 36, 57, 64, 6 20 i 157 120

A Barcelona podem fugir en qualsevol moment de l’enrenou urbà i escapar-nos fins a la façana marítima, recórrerla de punta a punta a ritme de pedalada, des del Portal de la Pau fins al Besòs. Pedalar arran de mar presenta un gran nombre d’avantatges. Per començar, al llarg de tot el seu recorregut –aproximadament 9 quilòmetres sense cap mena de dificultat– la ruta passa per zones només aptes per a vianants. Anar en bicicleta cansa menys que caminar, i és més ràpid i eficaç. Pedalar no contamina, no consumeix carburant, és silenciós, dóna llibertat per parar quan i on desitgeu i convida a contemplar el paisatge. A més, l’esforç de pedalar combinat amb el vent de mar és un còctel únic per fer salut i aclarir la ment. CALMA I NATURA 11

Cap.1 def.indd 11

6/7/09 08:16:38


EL FRONT MARÍTIM, DES DE COLOM FINS AL BESÒS

RUTA 1 El moll de la Fusta Al final de la Rambla, travessat el Portal de la Pau, comencem la passejada rodant pel moll de Bosch i Alsina, més conegut com el moll de la Fusta pel fet que, en altres temps, s’hi descarregava i estacionava la fusta. Consta de dos nivells, però és aconsellable anar per l’inferior, un passeig per a vianants que ressegueix l’aigua i té un banc de pedra on val la pena aturar-se per retrobar-se amb el mar. El Maremagnum queda just davant, i les palmeres del passeig, darrere. Des d’aquest punt, els cotxes que circulen per la Ronda Litoral són només un murmuri llunyà, i a l’hora de la caiguda del sol, el mar es converteix gairebé en una obra pictòrica. El moll d’Espanya En arribar a l’altura de la Via Laietana ens desviarem cap a la dreta enfilant el joc de suaus pendents vorejats de gespa que, travessant el moll d’Espanya, duen fins al Maremagnum. Passarem a tocar de l’Ictíneo II, rèplica del submarí amb el qual Narcís Monturiol se submergí en les aigües del port el 1859. Les vistes sobre els iots atracats al Port Vell, el Palau de Mar i les cases del passeig de Joan de Borbó, d’una banda, i les del passeig de Colom, de l’altra, són magnífiques. En aquest punt podem decantar-nos per alguna de les opcions d’oci que proporcionen el cinema Imax, l’Aquàrium o el centre comercial Maremàgnum, però el millor és continuar per la part baixa del moll d’Espanya, una rambla que circula pel davant del port, amb tot de bancs que miren al mar ideals per fer-hi una aturada.

Una travessia slow Si us ve de gust embarcar-vos en un veler durant un cap de setmana o una setmana sencera, al Port Olímpic hi ha

diverses empreses que organitzen sortides de dos o més dies pel litoral català. Una bona opció per navegar

amb amics i desconnectar de la rutina quotidiana. El preu es mou entre 140 i 350 euros per persona.

Si en voleu més informació: Jack London Charters (tel. 678 604 241); Ronautica (tel. 932 210 380).

12 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.1 def.indd 12

6/7/09 08:16:38


El Palau de Mar Els caps de setmana, l’esplanada que hi ha al final del moll d’Espanya acostuma a estar atapeïda de turistes i ofertes diverses, paradetes de llaminadures artesanes i venda a la manta. I, al davant, el Palau de Mar, l’actual seu del Museu d’Història de Catalunya i del Departament de Benestar i Família. L’edifici, construcció típica de l’arquitectura portuària del segle XIX, va ser erigit entre 1880 i 1890 per allotjar els antics Magatzems Generals de Comerç. Sota les voltes d’aquest esplèndid palau, una desena de restaurants despleguen tot de terrasses sobre el moll i es disputen la clientela amb les seves especialitats. Tot seguit rodarem pel flanc oposat, on, fins als anys noranta, hi havia els coberts que tancaven el port. Ara, però, hi ha un agradable passeig que circula paral·lel al moll on atraquen els vaixells d’esbarjo, des dels iots dels milionaris amb tripulació uniformada a bord fins als xàrters que organitzen travessies, passant pels vaixells de navegants –la majoria estrangers– que viuen a l’embarcació i estenen la roba a la coberta.

Al Port Vell hi ha les torres del telefèric, un mitjà de transport que, des de 1929, connecta el litoral barceloní amb la muntanya de Montjuïc.

El moll dels Pescadors El carrer Escar –tancat al final amb una cadena– ens condueix al moll on hi ha amarrats els cada vegada més compCALMA I NATURA 13

Cap.1 def.indd 13

6/7/09 08:16:39


14 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.1 def.indd 14

6/7/09 08:16:41


L’Hotel Vela, dissenyat per Ricardo Bofill, confereix un nou perfil a les platges. CALMA I NATURA 15

Cap.1 def.indd 15

6/7/09 08:16:42


tats vaixells que es dediquen a la pesca a Barcelona. Des de la barrera es pot veure l’ambient mariner, les activitats pròpies del sector i la Torre del Rellotge, l’edificació més antiga del port, de l’any 1715. Fins a mitjan segle XIX va funcionar com a far, i a partir d’aleshores es va reconvertir en un rellotge de quatre esferes que s’il·luminen de nit. Si arribeu en aquest punt abans de les 8 del matí, us podreu enrolar, amb bicicleta i tot, en una barcassa de pesca d’altura. Amb una mica de sort, assistireu a la captura d’una tonyina de fins a 100 quilos de pes. L’excursió, que dura dues hores –des de les 8 del matí fins a les 5 de la tarda–, és del tot inoblidable. A més, a partir de les 5 arriben els vaixells de pesca immersos en un núvol de gavines.

El restaurant Sal Cafè permet menjar contemplant el mar. A la platja de la Barceloneta es pot pedalar vora la sorra.

Oferta gastronòmica En aquesta zona també proliferen els restaurants. El Barceloneta és un clàssic de la cuina marinera amb bones vistes del port, però la millor panoràmica l’ofereixen les taules del restaurant Torre d’Altamar, emplaçat dalt de tot de la Torre de Sant Sebastià, una construcció que uneix el port amb la muntanya de Montjuïc a través d’un telefèric. El viatge en ascensor fins al restaurant és emocionant, però l’última impressió la proporciona, sens dubte, el preu del compte. 16 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.1 def.indd 16

6/7/09 08:16:43


Descalços per la platja La platja de Sant Sebastià comença amb el conjunt escultòric Una habitació on sempre plou, de l’artista Juan Muñoz, i acaba amb l’estructura del nou Hotel Vela, un edifici de més de 80 metres d’altura dissenyat per l’arquitecte Ricardo Bofill. Aquesta platja és, al costat de la Barceloneta, una de les de més tradició de la ciutat, amb clubs esportius tan emblemàtics com l’Esportiu Sant Sebastià i el Natació Barcelona. Terrasses al sol Aquesta zona del Front Marítim, des de la platja de la Barceloneta fins a la de la Nova Mar Bella, disposa de la més gran

Me nj ar da va nt de l ma r Sal Cafè (Pg. Marítim de la Barceloneta, s/n | Tel. 932 240 707) Seixanta metres de façana de cara al mar i terrassa a la platja. Un espai romàntic per sopar i prolongar la nit.

Al migdia, menús d’11 i 9 euros. Agua (Pg. Marítim de la Barceloneta, 30 | Tel. 932 251 272) i Bestial (Ramon Trias Fargas, 2 i 4 | Tel. 932 240 649) Terrasses a peu de platja del Grupo Tra-

galuz. A l’Agua, plats mariners, frescos i senzills. La cuina del Bestial és mediterrània, basada en productes italians. Xiringuito Escribà (Ronda Litoral, 42 | Tel. 932 210 729)

Aire informal, estructura de xiringuito i una terrassa a la platja per gaudir de l’aire marí i el sol. Ambient immillorable, carta marinera i final feliç, ja que els Escribà són grans pastissers.

CALMA I NATURA 17

Cap.1 def.indd 17

6/7/09 08:16:45


EL FRONT MARÍTIM, DES DE COLOM FINS AL BESÒS

R U TA C O M P L E M E N TÀ R I A

PARC FLUVIAL DEL BESÒS Pel carril bici, entre el riu i els prats La conca final del riu Besòs o, el que és el mateix, els tres quilòmetres que hi ha des de la seva desembocadura a Sant Adrià fins a Santa Coloma, es mereix un capítol a part. Una bona manera de descobrir-ho és damunt d’una bicicleta, ja que a les dues ribes del parc fluvial hi ha carrils bici, plans i ben asfaltats, entre el riu i els prats. La transformació de l’entorn i la recuperació paisatgística i ambiental és sorprenent. S’ha ampliat el cabal del riu i s’hi han instal·lat unes preses inflables per pacificar l’aigua. En cas de fortes pluges, les preses es desinflen automàticament. S’han soterrat les línies àeries d’alta tensió que enlletgien el paisatge i s’hi han plantat arbustos i canyes. Els ocells que sobrevolen l’aigua i la visió dels còdols del fons arrodoneixen aquesta passejada idíl·lica. Sens dubte, la millora ambiental també ha afavorit que el riu recuperi bona part dels seus habitants naturals, com ara peixos, amfibis, petits mamífers i noves espècies d’aus que fa uns anys no es veien.

La transformació del Parc Fluvial del Besòs convida a un passeig relaxat, en bici o a peu, per la gespa i vora el riu.

18 BARCELONA BARCELONASENSE SENSE PRESSES PRESSES

Cap.1 def.indd 18

6/7/09 08:16:47


1 1

concentració de terrasses estables de tota la ciutat, obertes fins i tot a l’hivern davant del blau de la Mediterrània. El poder de seducció d’aquests locals es percep ja des de fora, perquè les millors taules són les que banya el sol, encara que sigui escalfades amb estufes. Santa Marta, amb 30 metres de terrassa assolellats i davant de la platja de Sant Sebastià, s’enorgulleix dels seus vermuts italians, els plats de pasta i els gelats artesans. I, molt a prop, Can Majó (c.Almirall Aixada, 23), els millors arrossos i suquets a la mateixa platja des de fa 40 anys.

La platja de la Barceloneta Passat L’estel ferit, de l’escultora Rebecca Horn, baixarem per la rampa per pedalar vora la platja. Sota les porxades, tot de grups de jubilats organitzen partides de dòmino, i els socis més gosats de l’Atlètic-Barceloneta o de la Fundació Claror s’assequen al sol després de capbussar-se a l’aigua, tant a l’estiu com a l’hivern. Les gandules de pedra que hi ha a l’espigó són ideals per al descans, de cara al mar, on els veterans cultiven la forma física a l’àrea de gimnàstica i, els dies que hi ha onades, els joves addictes al windsurfing arriben en autobús amb els vestits de neoprè i les planxes sota el braç. Biblioplatja En un dels locals de sota els porxos hi ha el Centre de la Platja, un espai que informa de les activitats que s’organitzen durant tot l’any al litoral barceloní. De juny a setembre també funciona un servei de préstec de llibres per llegir a la platja. Les esplèndides terrasses dels restaurants –algunes fins i tot amb sofàs per ajeure’s a menjar al sol–, que es transformen en discoteques passada la mitjanit, ens acompanyen fins al final de la platja. Un petit turó ens condueix al peu de la immensa escultura daurada en forma de peix i les dues torres que marquen el començament del Port Olímpic. L’escullera Contemplar l’activitat nocturna del Port Olímpic des del moll de la Marina, ple de vaixells, restaurants i discoteques en plena eufòria durant els caps de setmana, és una opció. Ara bé, si és de dia, val la pena recórrer-lo fins al final per veure, a sota, la Nova Icària, una de les platges amb més diversitat d’equipaCALMA I NATURA 19

Cap.1 def.indd 19

6/7/09 08:16:47


EL FRONT MARÍTIM, DES DE COLOM FINS AL BESÒS

ments: dos camps de vòlei, àrea de jocs i una taula de pingpong tocant a l’espigó del Bogatell. L’edifici rodó que hi ha al començament de la platja és el Centre Meteorològic Territorial de Catalunya, de l’arquitecte portuguès Álvaro Siza.

Platges del Bogatell i la Mar Bella Passarem ara pel camí de dalt per connectar directament amb la platja del Bogatell. A la banda de la muntanya s’obre el parc del Poblenou, i a la mateixa sorra de la platja, restaurants per a tots els gustos. Els dissabtes s’hi troben els aficionats als estels per entrenar-se i demostrar les seves habilitats, i si hi ha mar de fons, és fàcil veure-hi windsurfistes sobre les planxes esperant pacientment que s’aixequi l’onada perfecta. El material, el guarden a la Base Nàutica de la Mar Bella, situada entre les platges del Bogatell i la Mar Bella, on també es fan cursos de vela i catamarà. I, per als més atrevits, dues propostes ben diferents: un passeig en piragua per veure el litoral des del mar –podeu llogar l’embarcació allà mateix– o bé una capbussada a la platja nudista que hi ha darrere una duna artificial a la mateixa Mar Bella. A l’esquerra hi ha el parc de la Mar Bella, i al final de l’espigó de Bac de Roda, el restaurant La Oca, ancorat a les roques i vorejat de mar. Super-iots al Port Fòrum Tot seguit travessarem a l’altra banda de l’avinguda del Litoral i enllaçarem amb el pont que passa per sobre el port esportiu de Sant Adrià –només per a vianants i ciclistes. Un cop allà, ens trobarem davant una panoràmica espectacular de vaixells d’esbarjo amarrats. N’hi ha que fins i tot tenen pista d’enlairament i aterratge d’helicòpters. Recomanem que feu un tomb pel recinte del Fòrum, normalment desert, i us arribeu fins a la zona de banys, de ciment, sense sorra, i amb piscines d’aigua de mar de diferents profunditats.

El Bicing és un mitjà de transport ideal per fer aquesta ruta, ja que al llarg del passeig Marítim n’hi ha diverses estacions.

La desembocadura del Besòs Seguint els passos del Trambesòs, trobem el carril bici que ens deixarà a la platja de Sant Adrià, al costat de la desembocadura del riu Besòs. Es tracta d’un petit espai de pau situat entre la placa fotovoltaica i les xemeneies de Fecsa, amb sorra neta i quatre barques de pescadors.

20 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.1 def.indd 20

6/7/09 08:16:48


RUTA 1 El front marítim, des de Colom fins al Besós

7

Av. Meridiana

Pe re IV a

5

la B arce lon eta

Espigó de la Marbella

Espigó del Bogatell

6 Port Olímpic

Plat ja d e

3

m Pri

la

2

de

amb

4

Ic Av.

9

ral ito aL 8 nd o R Espigó de Bac de Roda

u

a rin

Ma

la R

na eta Lai Via

Parc de la Ciutadella

la.

d la.

s

ade

Puj

10

al Av. Diagon lL ull

àri

I

0

Rb

al Av. Diagon

Pl. Glòries

11

Rb

gó Ara

or sC e le ia d V n Gra

es lan ata st C

eno obl el P

1 Punt de sortida 2 Moll de la Fusta 3 Moll d’Espanya 4 Palau del Mar 5 Moll dels Pescadors 6 Moll de la Marina 7 Platja del Bogatell 8 Platja de la Marbella 9 Fòrum de Barcelona 10 Port Esportiu de Sant Adrià 11 Desembocadura del Besòs 12 Parc Fluvial del Besòs

12

1 km

CALMA I NATURA 21

Cap.1 def.indd 21

6/7/09 08:16:49


22 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.1 def.indd 22

6/7/09 08:16:50


RUTA 2 molt fresca

2. Damunt de la ciutat: Vallvidrera i Collserola Necessiteu respirar aire pur? A només sis parades de ferrocarril –20 minuts– de la plaça Catalunya, la serra de Collserola us proporciona una bona dosi d’oxigen. Us recomanem una combinació ideal per desconnectar: un petit recorregut pels carrers de Vallvidrera i diverses passejades per camins forestals, humits i exuberants. No us decebrà.

Al camí que condueix cap al pantà de Vallvidrera es troba l’antiga casa del guarda, mig amagada entre els arbres.

Punt de sortida Pl. de Pep Venturaa FGC: Peu del Funicu Funicular (S1 i S S2)

El funicular, que des de 1906 uneix la línia del tren de Sarrià amb Vallvidrera, és tot un símbol i testimoni privilegiat d’aquest barri. Actualment, el seu funcionament es regula mitjançant un ordinador, de forma automàtica, però el fet de pujar en aquest mitjà de transport continua tenint alguna cosa de màgic, alguna cosa d’excursió, d’escapada a la muntanya. En els pocs minuts que dura el viatge es produeix un canvi radical d’aires i de ritme, i quan arribem a l’estació superior, modernista i amb grans obertures parabòliques, el panorama no té res a veure amb la ciutat d’on venim. Hem arribat a un poblet de muntanya, situat entre el Vallès i el mar, envoltat de boscos i sempre de cara a la ciutat que li queda a sota. CALMA I NATURA 23

Cap.1 def.indd 23

6/7/09 08:16:51


DA M U N T D E L A C I U TAT : VA L LV I D R E R A I C O L L S E R O L A

RUTA 2 Torres modernistes Vallvidrera era l’indret on, durant els anys vint, la burgesia barcelonina anava a passar l’estiu. Les seves segones residències, heretades avui dia pels seus néts i convertides en habitatges de tot l’any, les podem veure només sortir de l’andana, des de la barana de la plaça Pep Ventura, popularment coneguda com la plaça del Funicular. Des d’aquí veiem el carrer Alberes i el de Navarro Reverter esquitxats de torres de començament del segle passat vorejades de jardins. Són petites obres mestres de l’arquitectura noucentista i modernista, com ara la dedicada a sant Joan Baptista. Si pugem les escales que trobem a mà dreta, sortirem al carrer Algarvès. El número 19, transformat ara en una residència per a la tercera edat, era l’Hotel Vallvidrera, que durant anys fou el punt de concentració del Barça. Camins forestals Des del carrer Navarro Reverter o el d’Algarvès, hi ha tot de camins que s’endinsen al bosc i proporcionen agradables passejades en què el silenci es barreja amb el murmuri de les fulles dels arbres acariciades per un joc de llums i ombres. No us espanteu si us encreueu amb una família de senglars, viuen a la zona i són del tot inofensius. És una bona opció començar pel carrer Alberes i continuar, a mà esquerra, pel de Gabriel Ferrater, flanquejat per boniques torres amb jardí que condueixen al camí del parc de la Budellera. El sender que ens du a la font s’obre pas entre els números 15 i 18. A l’esquerra sobresurt la talaia de la masia de la Budellera, del segle XVII, que actualment és un habitatge privat i encara conserva, a l’entrada, l’escultura del primer propietari abillat de pelegrí. Font de la Budellera. Després de caminar 10 minuts per senders oberts entre la vegetació, arribarem a un dels racons més bonics del parc de Collserola. Es tracta de la font de la Budellera, enjardinada l’any 1918 per JeanClaude-Nicolas Forestier i restaurada el 1988 seguint el model original. Envoltada de murs de pissarra i bancs modernistes, la font es deixa veure mig amagada per la vegetació. La llum es filtra entre les branques de pins, alzi-

Diversos camins m s’obren pass entre la vegetació pels boscos de Collserola.

24 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.1 def.indd 24

6/7/09 08:16:51


nes, roures i til·lers i atorga al recinte un embruix especial. La Torre de Collserola, de Norman Foster, és a un pas. Des d’aquí, seguint el camí a la inversa, tornarem a la plaça Pep Ventura, el quilòmetre zero del nostre pròxim recorregut. Recorregut alternatiu: A la font de Sant Ramon.

Proposem una opció alternativa per als qui estigueu disposats a caminar una mica més d’una hora pel bosc. L’excursió té, al final, la seva recompensa: un descans al costat del toll d’aigua de la font de Sant Ramon. Està ben indicat i no té pèrdua! Darrere l’última de les placetes que formen la font de la Budellera trobareu un camí que arriba fins a can Xuliu i, més endavant, can Tisores. Tot seguit, continueu cap a la carretera fins a trobar el revolt de les Monges –el nom ve del fet que l’any 1936, cinc monges hi van ser assassinades. Enfileu el camí del Fondal fins a arribar a un pont de pedra amb arc d’obra vista que s’ha de travessar per enllaçar amb el camí de les Nespreres. Aquest camí, també anomenat de Vallvidrera, ens durà a la font de Sant Ramon, emplaçada a tocar de la pista al capdavall de cinc escales de pedra. És una construcció de grans dimensions, una caseta d’obra vista amb una imatge de sant Ramon mig amagada per la vegetació. L’aigua brolla en quantitat per sota una porta de

Les plantes enfiladisses i la molsa entapissen els murs de pedra de la font de la Budellera.

CALMA I NATURA 25

Cap.1 def.indd 25

6/7/09 08:16:53


Podeu recórrer el contorn del pantà de Vallvidrera i accedir fins a la passarel·la que travessa la presa, des d’on es pot gaudir d’una preciosa perspectiva.

ferro i cau en un petit estany que li fa de pica. Per tornar, seguiu el camí de les Nespreres fins al carrer dels Reis Catòlics, i, des d’allí, amunt cap a la plaça Pep Ventura.

El nucli urbà La plaça Pep Ventura, amb una alzina centenària, és el punt de sortida del recorregut pel nucli urbà de Vallvidrera, un barri que fou municipi independent fins a 1890, any en què s’annexionà a Sarrià. Al número 18 del carrer Queralt hi ha Vil·la Maria, la casa més antiga de la plaça. Construïda a principis del segle XX, és d’estil modernista i l’envolta un jardí d’aire decadent i esplèndides vistes de Barcelona.Va ser la residència d’estiu del tenor Vinyes, i actualment acull l’Espai Wabi-sabi. I al número 10,Vil·la Amàlia, de 1920, una altra de les construccions característiques del nucli antic de Vallvidrera. Al mateix carrer, baixant les escales i ofegada entre noves edificacions, hi ha la petita parròquia de Vallvidrera, de 1923, d’una sola nau, amb arcs de mig punt i porxo, afegit l’any 1945.

26 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.1 def.indd 26

6/7/09 08:16:54


2

La plaça de Vallvidrera Situada a l’antic encreuament de camins que unien Barcelona i el Vallès, aquesta plaça és el cor del barri i el seu centre comercial. El súper, la fleca, la farmàcia, la xarcuteria Albert, el bar, la botiga de regals Mandarina, el quiosc llibreria Karamaka i el restaurant Can Trampa, a banda d’un centre de teràpies alternatives que hi ha al carrer Queralt, són els únics comerços del barri. Malauradament, el mercat muni-

Un espai amb molta calma Espai Wabi-sabi (C. Queralt, 18 | Tel. 934 068 047) Tocant a la parada del funicular hi ha aquest espai envoltat de naturalesa

exuberant. Wabisabi us convida a relaxar-vos amb les tradicions centenàries del Japó. Ikebana, cerimònia del te, kusamonos,

suiseki… són algunes de les arts que s’hi ensenyen. En tot cas, es tracta de traçar un camí cap a l’equilibri interior i establir una relació

de sensibilitat i respecte vers la natura. Wabisabi organitza tallers durant tot l’any, però també concerts i altres activitats culturals.

CALMA I NATURA 27

Cap.1 def.indd 27

6/7/09 08:16:55


DA M U N T D E L A C I U TAT : VA L LV I D R E R A I C O L L S E R O L A

C I R C U I T A LT E R N AT I U

LA CARRETERA DE LES AIGÜES A peu o en bicicleta per Collserola Aquesta passejada, que cercla la serra de Collserola del Tibidabo a Esplugues, ofereix una esplèndida vista aèria de la ciutat des de terra estant. Ja sigui caminant o pedalant, els 9 quilòmetres de ruta discorren per un camí rural pla, assolellat i sense cotxes. Fins i tot la carretera de Vallvidrera es pot travessar per un pont inaugurat el 2008. Accés: Funicular de Vallvidrera, estació del mig. Les bicicletes hi són permeses. Aneu amb compte, però, perquè haureu de prémer un botó perquè s’aturi el funicular. A la sortida hi ha dues opcions: la de la dreta us durà fins al cim de Sant Pere Màrtir, la de l’esquerra, cap al Tibidabo. Tingueu-ho en compte: És un camí molt concorregut els caps de setmana. L’ambient acostuma a relaxar-se cap al vespre, tanmateix, la vista de la ciutat és esplèndida a tota hora. Si enfileu el camí cap a la dreta, al final del recorregut us espera un xiringuito on podreu prendre alguna cosa.

La Torre de Collserola, dissenyada per Norman Foster i inaugurada l’any 1992, permet les telecomunicacions a tot Catalunya.

28 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.1 def.indd 28

6/7/09 08:16:56


2

cipal del carrer Alcalde Miralles té els dies comptats. Tan sols la carnisseria i un petit bar aixequen la persiana cada dia. A la cantonada mateix del carrer Alcalde Miralles hi ha can Maties, l’edifici més antic de Vallvidrera, una masia que durant molts anys va ser hostal de traginers. També evoquen el que va ser l’antic poble la casa que ocupa el restaurant Can Trampa, construïda l’any 1890, la de can Vilardaga, als números de l’1 al 6, i Vil·la Consol, al número 9.

Els equipaments El carrer Alcalde Miralles es prolonga pel dels Reis Catòlics, que circula per davant de la vall, passa per Vil·la Amparito i arriba al Col·legi Nabí, el CAP i el centre cívic Vázquez Montalbán, inaugurat el 2002. Aquest espai és actiu, agradable, amb grans finestrals, i als baixos, la biblioteca pública, on s’organitzen concerts, xerrades i altres esdeveniments. Al voltant d’aquest nucli d’equipaments gira la vida social i cultural de Vallvidrera. El barri lluita per no convertir-se en una ciutat dormitori, per no perdre la qualitat humana que tenen els petits pobles. «El preu de l’habitatge s’ha disparat, s’han construït torres imponents, les antigues residències s’han reformat i ara hi viuen molts estrangers i parelles joves amb nens que tenen ganes de participar en la vida social del barri», diu una veïna. El pantà El carrer dels Reis Catòlics ens du fins al pantà de Vallvidrera, una joia de l’enginyeria del segle XIX que conforma un dels espais naturals més sorprenents de la ciutat.

Llocs pper desconnectar Inout Alberg (C. Major del Rectoret, 2 | Tel. 932 800 985) Un indret màgic, càlid i ideal per desconnectar de la ciutat. Aquest alberg per a joves, situat en plena natura, ofereix

dinars i sopars tant per als hostes com per als visitants esporàdics. El restaurant és tipus self-service, i s’hi menja molt bé per tan sols 10 euros els dies laborables i 16 els caps

de setmana. Hi ha una terrassa i zona de jocs infantils a l’aire lliure. Totes les instal·lacions són ateses per personal discapacitat. Can Trampa (Pl. de Vallvidrera, 3 | Tel. 934 068 051)

Veterà, senzill i familiar, amb una cuina del tot casolana. El seu pernil de Jabugo té fama, com també els peus de porc, els pèsols amb pernil o les mandonguilles amb samfaina. CALMA I NATURA 29

Cap.1 def.indd 29

6/7/09 08:16:58


Un mirador situat al costat de l’estació del funicular de Vallvidrera permet contemplar vistes panoràmiques de la ciutat.

30 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.1 def.indd 30

6/7/09 08:16:58


CALMA I NATURA 31

Cap.1 def.indd 31

6/7/09 08:17:00


RUTA 2 Baixador de Vallvidrera

td els Pins l Pa ntà

d Mont

Faig

Revolt de les Monges

Basseda

5 ra

I

Parc Forestal de la Budellera Can

2 alt

Quer

ranca saf Ca Reve

s

7 ’Orsà

de l’E sglésia

Centre cívic Vallvidrera

Nav ar r o

res

8

Font de

6 Sant Ramon

Avet

Camp de Fútbol Vallvidrera

Reis Catòlics

PARC DE COLLSEROLA

Casete

Gineste

els Xiprers

a. C tr

Pantà de Vallvidrera

sia Esglé . de l’ Ctra

Llenega

Vil·la Joana

12

10

9

0

11

on Camí F mí de Ca

ort Pelf olleda Fon

1 Punt de sortida 2 Plaça Pep Ventura 3 Carrer Algarves 4 Carrer Parc de la Budellera 5 Font de la Budellera 6 Font de Sant Ramon 7 Plaça de Vallvidrera 8 Carrer de l’Alcalde Miralles 9 Pantà de Vallvidrera 10 Túnel del Mina Grott 11 Plaça del Mina Grott 12 Santa Maria de Vallvidrera

Ca

Cam í Ma s Sa uró ró u a S mí Mas

Alcalde M ira lles

Damunt de la ciutat: Vallvidrera i Collserola

erret le b ri e l F er la B u d el de 4 c r a P les Alberes CtraCamí Vallvidrera . Va llvidr era

rt 3 er

Ga

200 m

32 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.1 def.indd 32

6/7/09 08:17:01


2

Al llarg del camí que condueix a Vil·la Joana, casa museu de Jacint Verdaguer, hi ha 10 faristols amb textos d’aquest poeta.

Inaugurat el 1864, el pantà fou construït per Elies Rogent amb l’objectiu de recollir l’aigua de les rieres i els torrents de la zona i conduir-la cap a Sarrià a través de la Mina Grott, un túnel que queda un xic més avall, tocant a la casa del guarda, també d’Elies Rogent. La passarel·la que travessa la presa ofereix la millor perspectiva d’aquest llac d’aigües quietes, il·luminades pel sol i envoltades de vegetació. Al costat del pantà hi ha un berenador amb bancs, una zona habilitada per fer pícnic i un xiringuito. És un indret perfecte per als infants, poden jugar a futbol i córrer lliurement per les grans esplanades que voregen el pantà.

Santa Maria de Vallvidrera Des de la plaça de la Mina Grott, tombant a la dreta pel camí de la Llenega, arribareu al nucli original del poble de Vallvidrera: la parròquia de Santa Maria. L’església actual, construïda entre 1540 i 1587, és d’estil gòtic, d’una sola nau i àbsida de tres cares. Té el campanar adossat, un petit cementiri al pati i la rectoria amb el seu jardí, tot tancat en un mur de pedra. Des d’aquí, tornarem a Barcelona amb els Ferrocarrils de la Generalitat. L’estació Baixador de Vallvidrera és a l’altra banda de la carretera. Vil·la Joana Abans de pujar al ferrocarril, encara podeu fer una altra visita interessant seguint un itinerari poètic, ple de racons i petites rotondes per gaudir d’un paisatge verdaguerià. Agafeu el camí empedrat que puja cap al centre d’informació i arribeu-vos a Vil·la Joana, la casa museu de mossèn Cinto Verdaguer. Es tracta d’una finca agrícola del segle XIX adquirida per Ramon Miralles, alcalde de Sarrià. Miralles la va transformar en casa residencial de tres plantes, amb campanar i rellotge a la façana i una torre al capdamunt. L’any 1902, Verdaguer hi va passar els seus últims dies acollit per la família Miralles. Transformada en museu, la vil·la conserva diverses habitacions amb el mobiliari de l’època, l’oratori, el despatx, el dormitori on va morir el poeta i alguns objectes personals que ens apropen a la seva trajectòria vital i literària.

CALMA I NATURA 33

Cap.1 def.indd 33

6/7/09 08:17:03


34 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.1 def.indd 34

6/7/09 08:17:04


RUTA 3 per tota la ciutat

3. Gaudir del sol als parcs urbans Barcelona és una ciutat densa i compacta que manca de grans extensions de parcs dins el seu sòl urbà, però que, gràcies a l’empenta de polítics i paisatgistes, ha aconseguit esgarrapar diverses zones de verd que col·loquen la natura a l’abast de la mà. Són paisatges idealitzats, amb camins arbrats, estanys i parterres d’herba que romanen immutablement verds en contraposició amb l’asfalt i el ciment.

Gaudí, inspirat en els talaiots balears, va construir El calvari, un monument situat al turó de les Tres Creus, al cim del parc Güell.

Hem triat sis parcs disseminats pel centre de la ciutat. Són jardins públics que reinterpreten l’oasis de calma per passejar, llegir, jugar, xerrar amb amics i fer realitat la necessitat urbana de conviure amb la natura. Cada parc té la seva pròpia personalitat, n’hi ha que van ser jardins privats que, amb el temps, es van convertir en públics, i n’hi ha que es van projectar ja des del principi com a equipaments botànics o per a l’esbargiment i oci ciutadans. Gaudirne és gairebé una obligació, ja que són espais confortables i serens, ideals per viure un parèntesi en l’estrès urbà. CALMA I NATURA 35

Cap.1 def.indd 35

6/7/09 08:17:05


G AU D I R D E L S O L A L S PA R C S U R B A N S

RUTA 3 Parc Güell (Ctra. del Carmel o torrent del Remei. Bus: 87) Bona part dels barcelonins tenim un deute pendent amb el Parc Güell. Malgrat que potser alguna vegada n’hem visitat la part més monumental, pocs ens hem atrevit a explorar a fons aquesta finca emmurallada de més de 15 hectàrees d’extensió que és, també, un dels més bells exemples de fusió de natura i arquitectura. Situat al vessant meridional de la muntanya Pelada, al barri de la Salut de Gràcia, s’havia de convertir en una urbanització modèlica, una ciutat jardí que Gaudí havia de construir per encàrrec d’Eusebi Güell. El projecte, dut a terme entre 1900 i 1914, es va estroncar per causa de la guerra i la falta de confiança dels compradors potencials, però amb les obres que Gaudí va poder acabar n’hi va haver prou perquè aquest parc, obert al públic des de 1926, es convertís en una icona de la ciutat. Va ser declarat patrimoni de la humanitat l’any 1984. Per no patir la pressió turística a què està sotmesa la part baixa del parc, hi accedirem per la carretera del Carmel o pel torrent del Remei, que ens deixaran a la part alta, una zona poc freqüentada i amb bancs rústics. Des d’aquest punt, ens endinsarem en un bosc mediterrani ombrívol d’estrats ben diferenciats: les copes de les alzines, les masses d’arbustos (llentiscles, aladerns…) i el coixí d’heures entapissants. El bosc, el travessen camins de terra i escales que baixen fins als viaductes que avancen pels vessants de la muntanya salvant els desnivells del terreny i formen tres grans revolts, cadascun d’ells amb textures i formes diferents. Tot plegat, en perfecta sintonia amb la vegetació.

Un descobriment 'slow' El parc de les cotxeres d’Horta Ctra. d’Horta a Cerdanyola Bus: 185 i 102.

Teresa Galí-Izard és l’artífex d’aquest parc construït sobre les noves cotxeres d’Horta, on les plantes del vessant

sud de Collserola envaeixen la coberta de l’edifici ordenadament. Als punts baixos, l’heura contrasta

amb l’aspecte àrid del prat sabanoide que ocupa bona part de la coberta. És un bonic mirador sobre la ciutat.

36 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.1 def.indd 36

6/7/09 08:17:05


7

Si agafem el viaducte de la dreta arribarem al turó de les Tres Creus, just al cim del parc, on era previst de construir la capella de la ciutat jardí amb una gran creu a la part alta. El projecte es desestimà i finalment Gaudí s’inspirà en els talaiots balears per crear aquest monument, anomenat El calvari. Des de dalt de tot, les vistes panoràmiques de la ciutat són extraordinàries. La visita a la gran plaça, limitada pel banc mirador folrat de ceràmica, obra de Josep Maria Jujol, és inexcusable. També la sala hipòstila i l’escalinata central, dividida en dos per un joc d’aigua on regna el drac multicolor.

La vegetació del parc de les cotxeres d’Horta és una abstracció de la flora autòctona de Collserola.

Jardins del Turó del Putget (C. Marmellà i c. Manacor. Bus: 131). Si entrem en aquests jardins des del carrer Marmellà, només haurem de pujar unes escales de pedra per arribar al punt més alt (178 metres), on hi ha una placeta amb una estació meteorològica, taules, bancs i un mirador privilegiat des d’on es veu la serra de Collserola, el mar i la ciutat. És un indret aïllat CALMA I NATURA 37

Cap.1 def.indd 37

6/7/09 08:17:07


G AU D I R D E L S O L A L S PA R C S U R B A N S

E N T R E V I S TA

TERESA GALÍ-IZARD Entre les plantes dels parcs Teresa Galí-Izard, enginyera agrícola i paisatgista, ha projectat parcs, jardins i restauracions d’espais degradats tant a Barcelona com a altres punts de l’Estat espanyol, entre els quals destaca la restauració de l’abocador de la vall d’en Joan, Premi Europeu de Paisatge 2004. Què representa per tu la natura?

La natura està representada sobretot per les plantes. Però cal pensar que no són un objecte: per viure necessiten terra, llum, aigua, aire, respirar i fer la fotosíntesi, i, a la ciutat, no és fàcil. Sobretot entre edificis, asfalt, voreres, cotxes… I als parcs?

En alguns sí que trobem racons on ens sentim dominats per la natura, on podem infiltrar-nos en el món de les plantes. I com és aquest món?

De diverses mides i edats, d’arquitectures diferents que conviuen entre elles i que es barregen formant una unitat: plantes anuals, perennes, entapissants,enfiladisses, arbustos caducifolis, arbres, fulles seques, branques florides o brots...

La paisatgista Teresa Galí-Izard ha projectat també el jardí de Sant Telmo a Sevilla i el parc Odessa a Sabadell.

38 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.1 def.indd 38

6/7/09 08:17:09


3

i silenciós que inspira assossegament als seus escassos visitants. Curiosament, els qui freqüenten el parc no acostumen a pujar fins a aquest punt, s’estimen més quedar-se a la part baixa, on hi ha les zones de jocs infantils i les pistes de petanca. Potser trobarem uns quants rodamons incondicionals o vianants amb gossos passejant per la xarxa de camins que baixen pels forts pendents del turó. Són camins que ofereixen molt bones vistes i estan envoltats de vegetació (arbres, plantes entapissants i arbustos) en un ambient seminaturalitzat. El cert és que la majoria de veïns no passa de la zona que hi ha a l’entrada del carrer Manacor, només els lectors solitaris i les persones grans s’aventuren a visitar les terrasses que hi ha a diferents nivells. El parc del Turó del Putget, de 4 hectàrees de superfície, ocupa una finca que era de la família Puig. Més endavant va ser adquirida pels Morató i comprada finalment per l’Ajuntament l’any 1960. El 1970 s’obrí al públic.

Turó Parc (Av. Pau Casals i c. Josep Bertrand. Bus: 14 i 68). És un jardí de barri que va ser dissenyat per Rubió i Tudurí en els anys trenta a l’estil dels squares londinencs. Deliciosament malenconiós, està perfectament integrat en l’urbanisme dels edificis noucentistes que s’hi aboquen. Passejar per aquest parc ampli, generós en vegetació i un punt decadent, és una experiència que ens reconcilia amb la ciutat. És un espai especialment tranquil que no se’ns ofereix a primera vista, sinó que s’ha de descobrir a poc a poc. Ens hem de deixar endur per aquests camins que s’obren entre grans parterres d’arbustos, hibiscos en flor i perfumades gardènies que oculten l’asfalt de l’altra banda de la tanca i ens duen fins a racons frescos i ombrejats amb bancs idonis per reposar i escoltar el so de l’aire que acaricia les branques més altes d’una gran massa d’arbres d’orígens diferents on nien centenars de cotorres verdes. Més enllà, tocant a la tanca del costat del carrer Josep Bertrand, s’obre un prat verd immens que acaba en un estany oval atapeït de nenúfars on la mirada es perd en una profunditat plena de pollancres i monumentals plataners. CALMA I NATURA 39

Cap.1 def.indd 39

6/7/09 08:17:11


G AU D I R D E L S O L A L S PA R C S U R B A N S

Jardins de Vil·la Amèlia (C. Eduardo Conde, c. Santa Amèlia i c. Manuel de Falla. Bus: 34). És un jardí de barri, recollit, accessible i acollidor que antigament va ser una extensa finca privada amb una casa, propietat d’Eduardo Conde, fundador dels magatzems El Siglo. Més endavant, va passar a ser la residència d’estiu de la família Girona, i, al cap dels anys, la finca es va dividir en dos pel carrer Santa Amèlia i els terrenys es van convertir en parc municipal. És un jardí on conviuen sense traumes els nens, els gossos, les mares i els pares i els solitaris que busquen pau i silenci. Tot es comparteix, en aquest parc de grandària amable i sense pretensions. De fet, sembla un jardí particular. Un estany amb nenúfars i, al seu costat, un poderós eucaliptus, camins flanquejats de frondoses magnòlies, palmeres, castanyers, pebrers bords, plataners, erables i bedolls centenaris, esplanades verdes i racons estratègics conviden a deixar passar el temps. Sota els arbres, un petit bar per prendre l’aperitiu al sol o fins i tot per picar alguna cosa. Parc Central del Poblenou (C. Bac de Roda, av. Diagonal, c. Marroc, c. Espronceda i c. Cristóbal de Moura. Bus: 7, 40, 42 i 71). És l’últim dels grans parcs que s’han construït a la ciutat. El recinte ha estat dissenyat per l’arquitecte Jean Nouvel i concebut com un espai d’ombra i silenci on les plantes tenen el màxim protagonisme a pesar d’estar molt manipulades. Ocupa un terreny enorme –5 hectàrees i mitja– envoltat d’un frondós perímetre vegetal interromput per finestres de vidre amb més d’un miler d’arbres en el seu interior. El carrer Espronceda, que juntament amb el de Cristóbal de Moura travessa el parc, el cobreix una pèrgola de glicines que a la primavera formen un túnel de color lila, blau i blanc. La idea, segons Nouvel, és que sigui un parc de sol a l’hivern, que comenci a cobrir-se per primavera i es converteixi en un parc d’ombres a l’estiu. Ara bé, fins que els arbres i la vegetació no hagin crescut prou, no ho podrem apreciar. Mentrestant, si visitem el jardí de tant en tant, podrem assistir a la seva transformació i ser testimonis de la invasió de la natura.

Els elements arquitectònics d’acer del Parc Central del Poblenou, dissenyats per Jean Nouvel, s’aniran recobrint de vegetació amb el pas dels anys.

40 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.1 def.indd 40

6/7/09 08:17:12


El parc està dividit en tres illes. A la part central d’una d’elles hi ha la plaça de la Sardana –de 32 metres de diàmetre–, tota vorejada de salzes que, en créixer, deixaran caure les seves branques i formaran una mena de cortina que cobrirà l’espai. També s’hi ha creat un bosc amb una alineació de plataners. En el futur, els arbres s’entrellaçaran per configurar una cúpula que acabarà en un extrem del parc amb una rampa de terra volcànica i originarà una escultura de llum visible des de diferents punts de la ciutat. Molt a prop, una petita plataforma amb columnes envoltada d’aigua a la qual s’accedeix a través de quatre passarelles de fusta. Quan les plantes enfiladisses de les columnes creixin, crearan una entrada de llum a través de la cúpula que farà una sensació d’aïllament. Ara, vorejat de llorers, l’espai ja convida al recolliment. A l’altra illa s’ha mantingut l’edifici de l’antiga fàbrica Oliva-Artés, envoltada d’arbres, i els vestigis del que va ser el tramvia que passava pel Poblenou. Al costat d’aquesta mena de restes arqueològiques, una estructura de nou par-

Una estàtua de Ricard Sala presideix el llac central dels jardinss de Vil·la Amèlia.

CALMA I NATURA 41

Cap.1 def.indd 41

6/7/09 08:17:13


PAT I S , J A R D I N S , PA S SAT G E S I A LT R E S S E C R E T S D E L’ E I X A M P L E

RUTA 3 Gaudir del sol als parcs urbans 2

Parc del Guinardó

de Dalt

Hospital de Sant Pau

Travessera de Gràcia

gona

a

au Av. G

Av. M

Pg. de Sant Joan

Pg. de Gràcia

di

l

ian

Av. D ia

I Trave ssera

eri d

r Sar

Parc Güell Jardins del Turó del Putget Turó Park Jardins de Vil·la Amèlia Parc Central del Poblenou Parc de la Ciutadella

Parc Güell

Aragó Bilbao

de Av.

1 2 3 4 5 6

Rda. del General Mit re Via Aug u s ta 3

Gran de G ràcia

4

Av. D ia

gona

l

Av. M

eri

dia

na

Gran Via de les Corts Catalanes

Pere IV

5

6 Parc de la Ciutadella 0

1 km

42 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.1 def.indd 42

6/7/09 08:17:15


3

terres amb plantes aromàtiques diverses que fan que el passeig sigui tan visual com olfactiu. La tercera illa, dominada pel color lila, té com a element singular un cràter que trasllada el visitant per una espiral fins al «centre de la terra». El parc ha estat dissenyat segons criteris mediambientals, ja que el rec procedeix d’un gran dipòsit que aprofita les aigües freàtiques.

Caminar descalç per la gespa, estirar-s’hi o passejar a l’atzar pels diferents camins són alguns dels atractius que ofereix el parc de la Ciutadella.

Parc de la Ciutadella (Pg. Picasso, pg. Pujades i c. Wellington. Bus: 14, 40, 41, 42, 141 i B25. Tramvia: T4). És el parc més emblemàtic de la ciutat. Un espai de més de 17 hectàrees enjardinades tancades al tràfic i dotades d’un frenesí festiu, lúdic i turístic que pràcticament no s’atura en tot el dia. Però hi ha moments en què el parc recupera la calma i la natura s’ofereix al visitant en tota la seva esplendor. A les 8 del matí, per exemple, quan s’obre la tanca, el parc és acabat de regar i les fulles dels arbres brillen amb els primers rajos de sol. És l’ocasió perfecta per esmunyirs’hi i caminar o rodar en bicicleta pels camins nets de gent, enmig d’àmplies zones verdes que fan olor de terra humida. Si us ve de gust, podeu fer una parada i afegir-vos al grup de persones que fan tai-txi a l’esplanada d’herba que hi ha a tocar del museu de Geologia. I cap al tard, un dia laborable qualsevol, en pondre’s el sol, ja sense nens, ni pares ni turistes, el parc queda sumit en un silenci acollidor trencat només pel cant de les cotorres i el murmuri del vent a la capçada dels arbres. Tant de bon matí com al vespre, és un plaer recórrer el recinte en bicicleta.

Una pausa per al romanticisme L’umbracle de la Ciutadella Situat dins el recinte de la Ciutadella, al final del passeig dels Til·lers, l’umbracle és un espai màgic,

dissenyat per Josep Fontseré l’any 1883 per acollir una escola de botànica. Sense perdre la seva funció original, amb el pas dels anys aquesta selva

tropical banyada per estranys jocs de llums i ombres s’ha convertit en un dels indrets més romàntics de la ciutat. Un oasi tancat en un

entramat de fusta, envoltat d’aquella humitat càlida dels hivernacles que proporciona un deliciós passeig entre plantes exòtiques.

CALMA I NATURA 43

Cap.1 def.indd 43

6/7/09 08:17:24


44 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.1 def.indd 44

6/7/09 08:17:25


RUTA 4 sollelllat un migdia as

4. Una ruta verda per descobrir Montjuïc Us ve de gust una ruta verda per la ciutat, lluny de la pressió urbana? La muntanya de Montjuïc és una destinació perfecta: aire pur, boscos, mil jardins, miradors amb vistes impagables, fonts, institucions culturals de referència... Hem elaborat una ruta de poc més de dues hores que us permetrà descobrir paratges verds i insòlits d’aquesta muntanya.

El monument La sardana precedeix el mirador de l’Alcalde, un balcó excel·lent per contemplar la ciutat amb els cims del Montseny com a teló de fons.

Punt de sortida Av. de Miramar Funicular de Montjuïc M

A Montjuïc, els canvis se succeeixen constantment. Sempre hi ha novetats, algun jardí nou, algun mirador recentment reformat capaç de sorprendre’ns… Últimament, la novetat ens ha arribat amb el mirador de l’Alcalde, degradat amb el pas dels anys i ara impecable després que s’hi ha instal·lat una nova barana, se n’ha refet el paviment i s’han condicionat els jardins que pugen per la muntanya fins al castell. Aquest serà, per descomptat, un dels punts del nostre itinerari, que passarà també per altres indrets idíl·lics i tranquils d’aquesta muntanya, espais naturals per respirar, percebre olors, mirar, caminar, fer fúting i descansar més tard a l’ombra dels arbres. CALMA I NATURA 45

Cap.1 def.indd 45

6/7/09 08:17:26


U N A R U TA V E R D A P E R D E S C O B R I R M O N TJ U Ï C

RUTA 4 Jardins de Joan Brossa A l’avinguda de Miramar, a la sortida de l’estació del funicular, comença la passejada. En aquest punt trobareu un centre d’informació on us facilitaran un plànol perquè us guieu per la muntanya, i just al costat, el restaurant Montjuïc El Xalet i el Bar Marcelino, dues propostes molts diferents amb vistes esplèndides sobre la ciutat. Però encara no és el moment de descansar. Si us ve de gust, reserveu taula per a més tard, ja que la ruta és circular i anirem a parar al mateix punt on som ara. A la dreta del funicular, unes escales ens duran fins a l’entrada dels jardins dedicats a Joan Brossa. Fixeu-vos que, inscrit a la porta, hi ha un fragment del seu poema Música d’arpa. Aquests jardins ocupen l’espai de l’antic parc d’atraccions, en funcionament de 1966 a 1998. Pujarem pels camins empedrats vorejats de vegetació que, en suau pendent i fent ziga-zaga, ens duran a la part alta. Fa tota la sensació d’avançar a través d’un bosc de vegetació mediterrània, amb pins, plantes aromàtiques com la lavanda i el romaní i, de tant en tant, estàtues de bronze de l’època del parc d’atraccions dedicades a personatges com Carmen Amaya, Charlie Rivel o Charles Chaplin. També hi ha un mirador amb vistes a la ciutat i zones de jocs infantils, però, sobretot, silenci. En mirar enlaire, tan sols veureu el cel traspassat per la línia del telefèric. Explorar la ciutat des del mirador de l’Alcalde La sortida dels jardins de Joan Brossa ens deixa a la gran esplanada de terra on hi ha La sardana, de l’escultor Josep Cañas. El mar apareix al fons i, travessat el carrer, el

Una pausa molt teatral Al vespre, un espectacle com a final de festa perquè el dia sigui rodó. Si és el mes de juliol, és gairebé

indispensable que feu cap al Teatre Grec, l’escenari semicircular obert a la roca, a l’aire lliure, que en aquests dies

reneix amb recitals de música, dansa i teatre. I, a banda del Grec, també podeu informar-vos de la programació

del Poble Espanyol o la Ciutat del Teatre (Mercat de les Flors, Institut del Teatre i Teatre Lliure).

46 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.1 def.indd 46

6/7/09 08:17:26


mirador que l’any 1969 va inaugurar l’alcalde Porcioles. Recentment restaurat, el mirador esdevé un balcó immillorable per admirar el paisatge de la ciutat i la seva metamorfosi constant. El paviment d’aquest mirador –un mosaic de ceràmica, peces de ferro i trossos de vidres d’ampolla– és obra de Joan Josep Tharrats, i la font central, de Carles Buïgas, creador de la Font Màgica. D’aquí arrenquen els camins del cim , que duen fins al castell. La pujada, seguint sempre la línia del telefèric, és suau i agradable. Les rampes o escales de pedra tenen el mar i el port a un costat i un bosc de palmeres a l’altre, passen per placetes amb bancs i s’internen al bosc. Recomanem que, en aquest punt, us tombeu per veure la ciutat atapeïda, que queda just a sota.

El viatge en telefèric, que uneix el port amb el castell de Montjuïc, permet contemplar vistes magnífiques de la ciutat.

El camí del Mar Es tracta d’un recorregut deliciós d’uns 20 minuts que comença al peu del castell, edificat sobre les restes d’una torre anterior. El 1751, en una reforma de l’enginyer Juan CALMA I NATURA 47

Cap.1 def.indd 47

6/7/09 08:17:27


S A N T G E R VA S I Z O N A A LTA : V I ATJA R E N T R A M V I A

A la part posterior te r del castell de Montjuïc n neix el camí del M Mar, un camí de rronda e que ressegueix la cornisa del litoral fins al Parc del Migdia.

Martín Cermeño, la primitiva torre es va ampliar i va esdevenir una fortalesa militar que va ser cedida a la ciutat el 1960 sota gestió de l’exèrcit de terra. L’any 2007 el castell de Montjuïc va passar finalment a dependre de l’Ajuntament, que, entre altres projectes, té previst convertir-lo en la seu del Centre Internacional per la Pau. Una vegada hàgim gaudit del mirador que hi ha a tocar dels canons, passarem per la part del darrere del castell per veure’n els murs entapissats d’heura i el fossar recobert de flors. Tot seguit ja podem agafar el camí de ronda que circula sobre la cornisa del litoral fins a arribar al Parc del Migdia. Les vistes són espectaculars durant tot el recorregut. De primer, sobre la ciutat, després, sobre les antigues pedreres, i, finalment, sobre el port i el mar. Arribarem a un bosc de pins, roures, alzines i freixes situat en un terreny pendent al vessant sud de la muntanya.

Els ocells del mirador del Migdia Apropeu-vos al mirador que hi ha al fons del camí, penjat de la muntanya i amb vistes immillorables de l’Anella Olímpica, el cementiri, la bocana del port i el mar. El sol hi cau de ple, la llum és intensa, s’albiren els vaixells a la llunyania i els avions, propers, a punt d’aterrar al Prat. Si hi ha sort, fins i tot podreu veure alguna parella de xoriguers o bé falcons amb les seves cries barallant-se amb les gavines. 48 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.1 def.indd 48

6/7/09 08:17:30


4

Baixant pel camí fins a l’avinguda del Doctor Font i Quer, els amants del modelisme podran contemplar les piruetes que fan els aficionats amb els seus cotxes, avions i coets dirigits per ràdio control.

El Jardí Botànic Seguint per l’avinguda del Doctor Font i Quer, vorejarem la tanca del Jardí Botànic fins a arribar a la porta d’entrada. Inaugurat l’any 1999, aquest jardí ocupa un terreny pendent de 14 hectàrees que l’arquitecte Carles Ferrater va organitzar en plataformes triangulars que permeten salvar el desnivell natural de la muntanya per mitjà de petits microclimes òptims per a la vegetació de les diverses zones de clima mediterrani. Es tracta d’un espai arquitectònic de primer ordre i un equipament científic de gran envergadura que, després de només 10 anys des que es va plantar, ja ha crescut notablement. No us decebrà. L’Anella Olímpica Seguint el passeig Olímpic cap a la dreta i continuant per l’avinguda de l’Estadi, trobarem la zona construïda per a l’Exposició Universal de 1929 i reformada amb encert arran de les Olimpíades del 1992 pels arquitectes Frederic de Correa i Alfons Milà. Les escales mecàniques que hi ha a l’altra banda de l’avinguda ens deixaran davant del Museu Nacional d’Art de Catalunya. A tall de curiositat, val a dir que la masia que es veu al fons des de les escales va ser

Un mos amb calma La Caseta del Migdia (C. Mirador del Migdia, s/n | Tel. 617 956 572) Berenador familiar amb vistes excepcionals sobre el mar. De nit reparteix taules per la muntanya a la llum de les

espelmes, amb música tranquil·la, barbacoa i pizzes vegetarianes. Obert els caps de setmana d’hivern, des de les 10 del matí fins que el sol es pon i ofereix un espectacle únic. La Foixarda (Av. dels

Montanyans, 1 | Tel. 934 254 789) Bar restaurant de l’Escola Municipal d’Hípica, amb terrasseta al sol per menjar mentre es contemplen exercicis de doma. Hi ha ponis per als nens. La visita és recomanable.

Font del Gat (Pg. de Santa Madrona, 28 | Tel. 932 890 404) Petit, informal i amb una terrassa tranquil·la i vorejada de jardins. La cuina és simple i mediterrània. Només obren els migdies. CALMA I NATURA 49

Cap.1 def.indd 49

6/7/09 08:17:31


U N A R U TA V E R D A P E R D E S C O B R I R M O N TJ U Ï C

E N T R E V I S TA

MARC ROS Fer bici o marxa nòrdica a Montjuïc Pioner en la promoció de la utilització de la bicicleta per la ciutat i ideòleg d’activitats esportives diverses, Marc Ros coneix bé Montjuïc. De fet, ell ens ha donat les coordenades d’aquesta ruta que, cada dissabte al matí, recorre acompanyat dels qui vulguin apuntar-s’hi a l’estil de la marxa nòrdica. (Sortida, els dissabtes a les 11.30 h, des de la Caseta del Migdia. Reserves al tel. 617 956 572.) En què consisteix la marxa nòrdica?

És un esport derivat de l’esquí de fons, apte per a totes les edats, de molt ràpid aprenentatge i molt poc cansat. És tan natural i senzill com caminar recolzat en dos bastons per donar-se impuls. Ets un apassionat per Montjuïc…

Apassionat per la muntanya i per aquesta mena d’activitats a l’aire lliure que et permeten estar en contacte directe amb la natura, rebent-ne estímuls visuals, físics i mentals.

Per en Marc Ros, fer activitats a la muntanya és una manera de fer salut molt més estimulant que anar al gimnàs.

50 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.1 def.indd 50

6/7/09 08:17:32


4 4

el pavelló de la ramaderia, restaurat l’any 2002. A mà esquerra hi ha la porta d’entrada a l’antic Jardí Botànic.

Antic Jardí Botànic Situat en una fondalada ombrívola i humida, aquest jardí botànic, creat el 1930 pel doctor Pius Font i Quer, és actualment un bosc romàntic de vegetació espessa que ens ofereix una variada mostra d’espècies totalment insòlites a la ciutat. Plantes estranyes, exòtiques, i arbres increïblement alts, recargolats o de tronc gruixut als quals recomanem que us abraceu perquè us infonguin la seva energia. Acostuma a estar tranquil i silenciós, amanyagat pel murmuri d’un rierol i el cant dels ocells. El Palau Nacional Va ser l’obra més important de l’Exposició del 29. Monumental, recarregat, un pastitx d’estils diversos amb el qual es va voler suplir la manca d’un gran palau reial a l’estil de les capitals europees. Enric Catà, Eugenio-Pedro Cendoya i Pere Domènech en van ser els arquitectes. Va ser construït amb la intenció d’enderrocar-lo després de la clausura de l’exposició. Tanmateix, va sobreviure, i l’any 1985, quan la seva silueta amb els rajos de llum per darrere ja s’havia convertit en tot un símbol de la ciutat, l’arquitecta italiana Gae Aulenti es va encarregar de condicionar-lo per allotjar el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Davant de les escalinates, desbordants de vegetació, les vistes són esplèndides. En línia recta tenim les torres venecianes, la font escultòrica de Josep Maria Jujol i el Tibidabo. La Font Màgica. Si hi arribeu cap al vespre, podreu gaudir de l’espectacle d’aigua, llum i color ideat per Carles Buïgas per a l’Exposició del 29. Jardins de Laribal Sortint del MNAC, continuarem per la dreta seguint el revolt del passeig de Santa Madrona fins a trobar l’entrada dels jardins de Laribal. És la primera peça en què va treballar l’arquitecte paisatgista francès Jean-Claude-Nicolas Forestier per encàrrec de l’Ajuntament. Es tracta d’un parc de cinc hectàrees que pertanyé a l’advocat i periodista barceloní Josep Laribal. CALMA I NATURA 51

Cap.1 def.indd 51

6/7/09 08:17:33


V I AT G E E N T R A M V I A : L A Z O N A A LTA D E S A N T G E R VA S I

El 1915 va ser reconvertit en un jardí esplèndid que ressegueix i el vessant de la muntanya. És preciós, d’estil hispanoàrab, ple de flors i amb salts d’aigua, pèrgoles, ceràmiques policromades i bancs de pedra per seure i gaudir de les vistes sobre la vegetació de la muntanya i, al fons, la ciutat. A la part baixa, la popular font del Gat, un antic berenador transformat en restaurant per Josep Puig i Cadafalch (1918). Actualment hi ha les oficines del Centre Gestor del Parc de Montjuïc i també un bar amb terrassa, agradabilíssima, a l’ombra d’un magnífic plataner. La plaça de la part alta desemboca a l’avinguda de l’Estadi, molt a prop de la Fundació Miró i l’estació del funicular, el nostre punt de sortida i d’arribada.

La Foixarda, el bar restaurant de l’Escola Municipal d’Hípica, és un lloc molt agradable per menjar i contemplar els cavalls. L’Estadi Olímpic i el Palau Nacional van ser inaugurats l’any 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona.

Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer Un bon indret per descansar de la caminada és aquest idíl·lic jardí que s’obre, també, vora l’estació del funicular. La gespa, verda i atapeïda, convida a ajeure’s al sol o a l’ombra dels salzes, els oms o els cedres, tocant als estanys d’aigua disposats en plataformes, on floreix durant tot l’any una gran varietat de plantes.

52 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.1 def.indd 52

6/7/09 08:17:34


RUTA 4 Una ruta verda per descobrir Montjuïc Pl. Espanya (L-1 / L-3)

Av. d e

Mist

ral

l

l·le

ara el P

Polvorí

d Av.

Co

Fira de Barcelona quès de Mar Av. Poble m i l s Av. de R la ius i T aulet Espanyol 10

Mirador 5 del Migdia

Blai

11

Estadi Olímpic

Paral·lel (L-2 / L-3)

Salvà

Funicular Av. de l’Estad i de Montjuïc la m Nou de la Ramb í l I O Pg d Pg. ctor Font Quer Do e Av. Mon Jardí 6 12 M tjuï de Petra Kelly 2 iramar Jardí Botànic Pg. del Migdia 3 Castell Jardins de Montjuïc 4 del Mirador Camí del Mar

pic

Foc

9

7

. de Pg

Palau Sant Jordi

Poble Sec (L-3)

Lleid a

8

a di Est

Av. de l’ Pl. d’Europa

els Jocs

c

1 Punt de sortida 2 Jardins de Joan Brossa 3 La Sardana 4 Camins del Cim 5 Mirador del Migdia 6 Jardí Botànic 7 L’Anella Olímpica 8 Antic Jardí Botànic 9 El Palau Nacional 10 La Font Màgica 11 Jardins de Laribal 12 Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer

Ferrocarrils Catalans

Mèxic

Gran Via de les Corts Catalanes Espanya

Cementiri de Montjuïc

is

an Tun

C Pg. de

Ronda del Litoral 0

450 m

CALMA I NATURA 53

Cap.1 def.indd 53

6/7/09 08:17:37


54 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.2-54-99 corBC.indd 54

6/7/09 08:19:55


La ciutat amagada 5. La Rambla a trenc d’alba 6. El Gòtic de plaça en plaça 7. Patis, jardins i passatges passatg secrets de l´Eixample 8. Viatge en tramvia: la zona alta de Sant Gervasi

LA CIUTAT AMAGADA 55

Cap.2-54-99 corBC.indd 55

6/7/09 08:19:56


56 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.2-54-99 corBC.indd 56

6/7/09 08:20:05


RUTA 5 ! de matinada

5. La Rambla a trenc d’alba Hi ha una Rambla de nit –canalla, cridanera, imprevisible– i una Rambla de dia –bigarrada,, turística. Dues rambles convertides en un espectacle permanent. Si voleu, encara podeu descobrir una altra cara de la Rambla, convertida en un passeig desconegut i desert en la mandrosa albada. Això si, per rondar per aquest carrer ple d’història sense angoixar-vos, haureu de matinar de valent.

Al centre del Pla de la Boqueria, quan encara hi h ha poca gent, el mosaic que Joan Miró va projectar l’any 1976 emergeix del terra en tota la seva esplendor.

Punt de sortida Pla Plaça Catalunya M Metro: Catalunya (L1, L3) i Liceu (L3) FFG FFGG: L6

Cap a les 6.30 h de qualsevol dia laborable, la Rambla roman encara en penombra, neta de taules, cadires, ombrel·les o cap altre mobiliari que pugui entorpir la vostra visita. Encara se sent l’olor de la humitat nocturna, de l’asfalt net i acabat de regar, i, mentre caminem sense pressa sota els plataners, assistim al desvetllament del barri, endormiscat i gradual. Les finestres que s’il·luminen, el so de les dutxes matineres, els primers turistes que arrosseguen somnolents les seves maletes a la recerca d’un taxi, el tràfec de les persianes metàl·liques de la Boqueria, l’aroma dels croissants acabats de sortir del forn, de la fruita fresca, del pa… i, al fons, l’horitzó, que es començarà a tenyir a poc a poc de tonalitats rosades rere el perfil negre de Colom assenyalant el mar. LA CIUTAT AMAGADA 57

Cap.2-54-99 corBC.indd 57

6/7/09 08:20:06


L E S R A M B L E S A T R E N C D ’A L B A

RUTA 5 Iniciarem el recorregut a la part alta de la Rambla. Com que els quioscos encara són tancats i no hi ha rastre de les estàtues vivents ni de cap altre personatge extravagant que pugui provocar aglomeracions, assaborirem els edificis amb prou perspectiva. El teatre Poliorama (Rambla, 115) ocupa l’antiga seu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de l’arquitecte Domènech i Estapà, amb dues escultures de Manuel Fuxà i un rellotge que, des de l’any 1888, marca l’hora oficial de la ciutat. Uns quants metres més avall, el resplendent Hotel 1898 (Rambla, 109) ha donat una segona oportunitat a l’edifici que va construir l’arquitecte Josep Oriol Mestres l’any 1898 per encàrrec d’Antoni López i López, marquès de Comillas, fundador de la Companyia General de Tabacs de Filipines. A la cantonada amb el carrer del Carme hi ha l’església de Betlem, barroca, erigida pels jesuïtes entre 1681 i 1732, i, davant per davant, dos palaus, el Palau de la Virreina (Rambla, 99) i el Palau Moja (Rambla, 118). El primer va ser construït entre 1772 i 1776 per encàrrec de Manuel d’Amat i de Junyent, virrei del Perú. Actualment és la seu de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament. I el segon és de 1789, construït per a la família Moja.

La Boqueria En aquest mercat, la vida comença molt d’hora. Quan hi arribem, poc abans de les 7 del matí, ja fa més d’una hora que s’han obert les persianes, i sota la marquesina modernista de l’entrada principal (Rambla, 91) hi ha un gran tràfec

Els rètols d’algunes e botigues ens regalen detalls d’èpoques passades. A la plaça de Sant Galdric les pageses ofereixen fruita i verdura del seu propi hort.

Bo ti gu es pe r as sa bo ri r Herbolari Ferran (Plaça Reial, 18). Dos pisos plens de tes, cafès, plantes medicinals, espècies i bar amb biblioteca per llegir

sobre el món de les herbes i les tradicions populars. Herbolari del Rei (C. Vidre, 1). El primer herbolari que va obrir a

Catalunya (1823). És una joia del comerç barceloní. L’any 1860 Isabel II l’anomenà proveïdor oficial de la Reial Casa i fou decorat

a l’estil isabelí. Plantes medicinals, complements dietètics, cosmètica natural, olis essencials i alimentació ecològica.

58 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.2-54-99 corBC.indd 58

6/7/09 08:20:06


de caixes farcides de mercaderia que els venedors traslladen fins a les seves parades per compondre aquells bodegons tan fotogènics que entusiasmen els turistes. És el moment de passar pel taulell del Pinotxo que, des de les 5.30 h, funciona a bon ritme i serveix esmorzars de forquilla i ganivet. Fruites i verdures. Al passadís principal, els empleats es lliuren a la minuciosa tasca de condicionar les parades de fruita i verdura. Són les parades més espectaculars i cares, propietat de famílies de llarga tradició a la Boqueria, com ara els Vidal Pons, els Soley o els Morillas, tots ells especialitzats en fruites i hortalisses primerenques de qualitat extra. Els preus canvien segons el passadís, i, generalment, a mesura que ens allunyem de l’entrada, l’oferta comença a abaratir-se. Pels carrers laterals també trobareu piles d’algun producte de temporada a més bon preu. L’illa del peix. A la rotonda del centre, les peixateres, amb els davantals acabats d’emmidonar, estaran encantades d’atendre-us mentre preparen les esteses de peix. La parada d’en Genaro (743-745), per exemple, proveeix restaurants i LA CIUTAT AMAGADA 59

Cap.2-54-99 corBC.indd 59

6/7/09 08:20:08


60 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.2-54-99 corBC.indd 60

6/7/09 08:20:10


Els carrers, acabats de regar, resplendeixen amb la primera llum de l’albada. LA CIUTAT AMAGADA 61

Cap.2-54-99 corBC.indd 61

6/7/09 08:20:11


Les flors perfumen la Rambla des de primera hora. Més avall podeu comprar la premsa del dia als quioscos que no tanquen mai.

clients particulars amb el millor marisc arribat directament de Mercabarna o de Galícia. Peixos Marta (817-818), juntament amb Sisa (836-837) i Carme (796-795), acostumen a tenir de tot i molt fresc. Ara bé, si voleu tonyina, visiteu la Maria Lluïsa Sanz Gaña (783-785). Parades emblemàtiques. Verdures Ramona (540) és la parada més antiga, l’única que conserva el rètol modernista. El punt d’informació (435) és una antiga parada dissenyada per Gaudí fidelment restaurada. Una altra referència imprescindible és la parada d’en Llorenç Petras (866-870), una delirant exposició de bolets frescos, secs o en conserva, i quan n’és temporada, de les millors trufes, de perfumats fruits del bosc o dels primers espàrrecs silvestres. La plaça de Sant Galdric. Cap a la dreta se surt a la plaça on, des de les 7 h i fins a les 14.30 h, s’instal·len a l’aire lliure les pageses que venen fruites i verdures de collita pròpia. Arriben des de Viladecans, Sant Joan Despí, Sant Boi o qualsevol dels pobles de la ribera del Llobregat on tenen l’hort. Però aquesta activitat tendeix a extingir-se, ja que de les 100 parades que hi havia fa 35 anys, només en queden 14.

62 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.2-54-99 corBC.indd 62

6/7/09 08:20:12


5 5

Curiositats històriques. Antigament, l’espai on ara hi ha el mercat l’ocupava un convent carmelita que va ser enderrocat l’any 1836. Més endavant, s’hi va construir una plaça porticada on es van traslladar les parades ambulants que venien a la Rambla. A començament del segle XIX els venedors acostumaven a regalar una flor als seus clients, i aquest costum va fer que les floristes obrissin parades a la Rambla. Els actuals quioscos de flors no obren les portes fins les 8 h. Fins a 1871, la il·luminació del mercat va dependre de les espelmes, i a partir d’aleshores es van incorporar els fanals de gas. L’any 1914 es va decidir protegir l’espai amb una coberta de ferro que va acabar ocultant els porxos i la columnata jònica, fins que les reformes de 2002 el van tornar a deixar obert als carrers circumdants, tal com era d’entrada.

El pla de La Boqueria En aquesta esplanada, que correspon a la que hi havia davant d’una de les portes de la muralla medieval, es muntaven antigament les parades per a la venda de carn. A aquestes hores podem apreciar els detalls del mosaic del terra que normalment queda ocult per la gentada, dissenyat per Joan Miró l’any 1970. Ben curiosa és la casa Bruno Cuadras (Rambla, 82), reformada l’any 1880 per Josep Vilaseca en clau oriental, amb un drac xinès a la cantonada i diversos paraigües. El Gran Teatre del Liceu Emplaçat al solar de l’antic convent dels Trinitaris i inaugurat l’any 1847 segons projecte de Miquel Garriga i Roca, el Liceu és tot un símbol de la Barcelona burgesa i industrial del segle XIX. Dues vegades s’ha cremat i dues vegades l’hem reconstruït fidelment. A través dels vidres podeu admirar la solemnitat del vestíbul. A aquesta hora, les portes estan tancades i les tasques de neteja substitueixen el glamur de les nits d’estrena. És una imatge atípica que té el seu encant. Els claustres ocults Els primers edificis que s’establiren a la Rambla (cap al segle XIV) van ser convents i centres religiosos d’ensenyament que, tres segles més tard, expropiats per la llei de la LA CIUTAT AMAGADA 63

Cap.2-54-99 corBC.indd 63

6/7/09 08:20:14


L E S R A M B L E S A T R E N C D ’A L B A

E N T R E V I S TA

JOANITU BAYEN Esmorzar a peu de taulell: el Pinotxo Aquest taulell va néixer fa 60 anys. El va fundar la mare de Joanitu Bayen i ell n’és el mestre de cerimònies. És un personatge amb un carisma especial, i ofereix meravelles sorgides de dos petits fogons que maneguen els seus nebots. Els esmorzars del Pinotxo són de forquilla i ganivet, forts i saborosos: entrepans increïbles, mandonguilles, truites de carxofa, cap i pota o cigrons al costat d’una copa de vi i el cafè de la casa, tot servit en got petit i llarg i acompanyat sempre d’algun comentari simpàtic. Des de quan coneixes aquest mercat?

Sóc el que se’n diu vulgarment un home de la plaça. Des de molt petit, als matins, ajudava la meva mare al mercat. Com ha canviat des de llavors la Boqueria?

La clientela ha canviat molt. Abans, a primera hora, venien a fer el ressopó els que treballaven de nit a la ràdio o als cabarets. Ara, els dissabtes, ve molta joventut a menjar alguna cosa després d’una nit de gresca.

El taulell del Pinotxo ha esdevingut un gran restaurant gràcies a la simpatia d’en Joanitu, la qualitat de la seva cuina i l’originalitat de l’entorn.

64 BARCELONA BARCELONASENSE SENSE PRESSES PRESSES

Cap.2-54-99 corBC.indd 64

6/7/09 08:20:15


5

desamortització, van ser substituïts per nous espais públics, places o edificis. Sortosament, encara romanen dempeus alguns testimonis d’aquells convents. Darrere la façana de l’hotel Oriente (Rambla, 45) s’amaga un claustre que va pertànyer al col·legi de Sant Bonaventura, establert en aquest punt l’any 1652. Coronat per una claraboia i reformat l’any 1882, ara fa les funcions de menjador per a banquets. L’hotel sempre està obert i, si ho demaneu, el conserge no tindrà cap inconvenient a ensenyar-vos-el. Al costat hi ha un quarter de la Guàrdia Urbana (Rambla, 43) que no tanca mai i a través del qual podreu accedir a un altre claustre, en aquest cas, el de l’antic col·legi de Sant Angelo, dels pares carmelites, establerts a la Rambla a la darreria del segle XVI.

El Palau Güell Arribeu-vos al carrer Nou de la Rambla per veure el palauet que Gaudí va construir per a Eusebi Güell (1886-1891). És un edifici tenebrós, poderós i fosc acabat de rehabilitar. Observeu amb deteniment la façana d’estil venecià decorada amb elements de ferro forjat, i les xemeneies de trencadís que, il·luminades pels primers rajos de sol, desprenen guspires de mil colors. De tornada a la Rambla, compreu la premsa del dia als quioscos que hi ha en aquest tram. Són els únics de la ciutat que no tanquen mai: 24 hores venent diaris, revistes i llibres, però també bufandes del Barça, barrets mexicans, records i quincalla.

La Bo queria a la carta Fruites i verdures Peña (parades 501-527-528) Producte fresc i acabat d’arribar, des del més sofisticat al més quotidià. Qualitat i preu alt. Bacallaneries Gomà (parades 737-738-745-755)

Bacallà en totes les versions possibles. A més, fumats, seitó, moixama i pasta per fer bunyols. Avinova-Salvador Capdevila (parades 703-707) Aviram de procedència

diversa criat a l’aire lliure. Pollastres del Prat, ànec, oca, foie fresc, magret i caça de temporada. Menuts Rosa (parades 597-598) Els millors menuts de la ciutat. Gènere fresc i net: fetge, llengua, brinça, pedrers, cervells,

ronyons, peus, galtes i tripes. Ous de Calaf (parades 323-324) Ous de tota mena, de pagès, de dos rovells, de gallina periquita, de faisà, de pintada, d’oca, d’estruç… i de les seves gallines, de Calaf. LA CIUTAT AMAGADA 65

Cap.2-54-99 corBC.indd 65

6/7/09 08:20:16


L E S R A M B L E S A T R E N C D ’A L B A

Plaça Reial Segurament ja deu haver sortit el sol. Aneu fins a la plaça Reial i no us perdeu la màgia de l’espectacle que hi té lloc. Deserta, sense taules i cadires sota els porxos, la primera llum del dia es fon amb la dels fanals, i els edificis es tenyeixen d’un to daurat que els retorna aquell caràcter aristocràtic que van tenir en els seus bons temps. I, de tant en tant, bandades de coloms voletegen vora la font de les Tres Gràcies o els fanals de sis braços de Gaudí. Dissenyada l’any 1848 per Francesc Daniel Molina i Casamajó, aquesta plaça ocupa el solar de l’antic convent dels caputxins. Fou concebuda a l’estil de les places parisenques, porticada i simètrica, amb edificis uniformes de dos pisos, golfes i porxos als baixos. Passeu pel centre de la plaça, que, a aquesta hora, sembla molt més gran. Passegeu per l’interior dels porticons, fins al carrer del Vidre, fins al dels Tres Llits, tan estret que fa por, entreu al passatge Madoz i torneu tot seguit a la Rambla pel passatge Bacardí, projectat també per Molina i obert l’any 1856. Cobert per una claraboia de vidre i travessat per un pont de ferro, el passatge mostra uns edificis bruts i decrèpits que, en el seu temps, van exhibir riques ornamentacions. Pla del Teatre Aquesta zona en què la Rambla es fa més ampla es va obrir durant el segle XVIII, en enderrocar-se la vella muralla de l’antic portal de Trentaclaus. El nom ve del Teatre de la Santa Creu, el primer teatre estable obert a la Rambla, inaugurat l’any 1597 i destruït pel foc el 1787. El teatre Principal, que el substitueix, és també de Francesc Daniel Molina, i a la seva façana romanen les antigues taquilles i quatre bustos d’actors i actrius d’aquella època. A aquesta hora, el Pla del Teatre, presidit pel monument a Pitarra de Pere Falqués amb Colom al fons, és net de pintors de carrer, però de la boca del metro ja comença a desfilar gent somnolenta. S’inicia la bellugadissa de cadires a les terrasses dels bars, i abans que s’obrin els comerços o apareguin els venedors ambulants, la Rambla haurà recuperat el seu atrafegament inesgotable.

Amb les seves palmeres sempre despentinades, de matinada la plaça Reial sembla adormida, i convida a un passeig en silenci.

66 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.2-54-99 corBC.indd 66

6/7/09 08:20:17


RUTA T 5

la Ram

18 Por taferr iss

6 18

a

Boters

Unió

Pla del Teatre

11 18

Lleona ó Aviny

12

Call

Ferran 18

Vidre

10

ster

Guàrdia

Lanca

la

18

ue18 ria

Pl. de St. Jaume

Pl. de St. Miquel

Jaume I

Ciutat

ès de Barberà

la Rambla

9

Comtes

8

Pla de la Boqueria Bo q

Sant Pau

Arc del Teatre

us

Liceu (L-3)

alla

Bisbe

Comerç

P

Pi

18

B a n y s No

Egipciaques

bla

Doctor Dou ital

da

5

4 18

7

Junta de

r

3

Can u

18

els Arcs

Robado

Pintor Fortuny

Petritxol

Rambla del Raval

Santa Anna

2

Pl. de la Gardunya

Nou de la Ramb

0

Bonsuc18 cés

Carme

Hosp

Av. Portal de l’Àngel

Catalunya (L-3)

Elisabets

Marqu

rs

1

1 Punt de sortida 2 Teatre Poliorama 3 Església de Betlem 4 Palau de la Virreina 5 Palau Moja 6 Mercat de la Boqueria 7 Plaça Sant Galdric 8 Casa Bruno Cuadras 9 Teatre del Liceu 10 Palau Güell 11 Plaça Reial 12 Passatge de Bacardí

I

le Tal

La Rambla a trenc d’alba

18

Escudellers

18

125 m

LA CIUTAT AMAGADA 67

Cap.2-54-99 corBC.indd 67

6/7/09 08:20:17


68 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.2-54-99 corBC.indd 68

6/7/09 08:20:19


RUTA 6 it... de diia i de n

6. El Gòtic de plaça en plaça

Algunes de les placetes més boniques de Barcelona són al Gòtic, la zona més antiga de la ciutat. Indrets carregats d’història, espais de comunicació i de trobada, racons als quals cal tornar de tant en tant perquè, més enllà de tot el que donem per vist, sempre és possible descobrir coses noves.

La càlida ombra dels edificis medie medievals del carrer Veguer acompanya el passejant fins la plaça del Rei.

Punt de sortida Plaça Antonio López Metro: Jaume I (L4) Bus: 17, 18 i 19

A la dreta de l’edifici de Correus comença aquest recorregut per les màgiques places del Gòtic. Per gaudir-ne plenament, val la pena anar-hi un dia de tardor o d’hivern, preferiblement a primera hora del matí si és un dia de festa. Les nits d’estiu o les tardes primaverals també són particularment agradables. A les places s’origina un ambient festiu i alegre, amb música de carrer i terrasses per prendre l’aperitiu o sopar a l’aire lliure. En qualsevol cas, no és indispensable limitar-se a l’itinerari proposat, podeu deambular sense rumb fix, deixant-vos portar pel vostre instint o pel repic de les campanes de les esglésies de la zona. Sempre arribareu a bon port. LA CIUTAT AMAGADA 69

Cap.2-54-99 corBC.indd 69

6/7/09 08:20:20


E L G Ò T I C D E P L AÇ A E N P L AÇ A

RUTA 6 Plaça dels Traginers Els carrers de la Fusteria i Hostal d’en Sol ens duen a la plaça dels Traginers, que té una de les torres circulars de la muralla romana com a teló de fons. A l’edat mitjana s’hi reunien els traginers mentre esperaven que els contractessin. A la cantonada d’Hostal d’en Sol amb Correu Vell perdura el primer edifici que es va construir fora muralles. La plaça gaudeix d’una atractiva proposta ecològica encapçalada per Dani Milián, del taller de bicis Cap Problema, i per Trixi Triciclos, el quarter general dels estrafolaris bicitaxis que recorren Barcelona. A més, hi ha la música i l’agradable acollida del bar restaurant La Luna de Júpiter, i també l’artista Marina Maas, que inunda la plaça de llum i color des de la cantonada del carrer Jupí. Plaça de Sant Just Recollida, presidida per l’església gòtica dels sants Just i Pastor i carregada de llegendes, aquesta plaça és un dels racons més poètics de Ciutat Vella. Si el temps acompanya, val la pena seure a l’aire lliure, a les terrasses del Bliss o d’El Cafè de l’Acadèmia, situades vora la font que va ser la primera a abastar la ciutat d’aigua canalitzada –la va fundar Joan Fiveller l’any 1367. L’interior de l’església us sorprendrà per la seva quietud i per aquella llum tènue que il·lumina les capelles laterals. Entrant a mà esquerra trobareu la imatge de la Mare de Déu en avançat estat de gestació, i, al fons, una teatral representació del purgatori. A la sortida, atureu-vos per contemplar la perspectiva, tancada per edificis senyorials com el Palau Moixó i flanquejada per botiguetes curioses, com una de queviures de la vella escola o un restaurador de mobles. El silenci tan sols es trenca els dies de casori o els primers dijous de mes, quan els comerciants de la zona treuen les parades al carrer.

Una escultura ura de bronze de J Josep a Llimona dedicada t als màrtirs catalans i de 1809 presideix la plaça Garriga i Bachs.

Plaça Regomir És un espai lliure entre una cruïlla de carrers que aprofita el desnivell per accedir a la categoria de plaça just amb dos arbres i una font. Antigament l’ocupava un teatre romà, i avui dia concentra l’elegància d’un entorn que transcorre 70 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.2-54-99 corBC.indd 70

6/7/09 08:20:20


paral·lel a la muralla. Aquí trobareu el Valentina, un local per estar com a casa, amb bar, llibreria, activitats culturals (música, teatre, cinema…), contacontes i moltes altres coses.

Plaça Milans Humil i graciosa, aquesta placeta fou urbanitzada cap a mitjan segle XIX per l’arquitecte Francesc Daniel Molina amb l’objectiu de dotar d’un especial encant el carrer Milans, que unia el barri del Palau amb el carrer d’Avinyó. Si mireu enlaire, podreu apreciar la seva curiosa planta circular, dibuixada per la façana dels edificis de regust neoclàssic que la circumden. Plaça de George Orwell Oberta en la dècada dels vuitanta, triangular, presidida per una estàtua de Leandre Cristòfol i coneguda com la plaça del Tripi, s’ha convertit en el centre de la festa nocturna més alternativa que corre per la zona. Un punt de reunió LA CIUTAT AMAGADA 71

Cap.2-54-99 corBC.indd 71

6/7/09 08:20:21


E L G Ò T I C D E P L AÇ A E N P L AÇ A

de punks, rastes, ocupes, artistes sense papers i altres grups. Però durant el dia les terrasses del Bahia i l’O’Visso, els dos bars clàssics de l’indret, es mostren tranquil·les. I per als de tendència ecològica, Vegetàlia, un restaurant, bar i botiga que hi ha a la cantonada del carrer Escudellers.

Les tres placetes del Pi El passeig continua per les tres placetes que envolten l’església gòtica de Santa Maria del Pi i que formen un dels conjunts més bonics de la ciutat. La plaça del Pi, bulliciosa i plena de terrasses, amb la seva fira d’aliments artesans els caps de setmana, deu el seu nom al pi mil·lenari que hi ha davant de l’església. Entreu a la Ganiveteria Roca, una botiga quasi centenària especialitzada en eines de tall, amb aparadors on no falta cap detall i decoració modernista. Pareu atenció a l’edifici del gremi de revenedors (pl. del Pi, 3), decorat amb bells esgrafiats i la imatge del seu patró, l’arcàngel Sant Miquel. La plaça de Sant Josep Oriol està saturada de terrasses i músics de carrer, i els caps de setmana s’hi celebra el tumultuós mercat de pintors a l’aire lliure. La placeta del Pi és un cul de sac amb encant i totalment ocupat per terrasses que ofereix, des de la part posterior de l’església, una altra perspectiva del campanar octagonal de 53 metres d’altura.

Un moment de tranquil·litat L’Ateneu Barcelonès (C. Canuda, 6) Refugi d’escriptors i poetes, és el paradís del silenci i l’elegància. L’entrada de carruatges, l’escala, els salons amb vistes a la plaça Vil·la de Madrid, l’antic ascensor dissenyat per Jujol, el jardinet romàn-

tic i l’esplèndida biblioteca amb sostres pintats per Francesc Pla, El Vigatà, al segle XVIII, són alguns dels tresors de visita obligada que guarda aquest palauet neoclàssic. La rehabilitació de la biblioteca ha estat guardonada amb el premi FAD d’interiorisme

2008. Construït l’any 1796 per Josep Ferrer de Llupià, baró de Savassona, el palauet acull des de l’any 1906 la seu de l’Ateneu, una de les institucions culturals més veteranes de la ciutat. El jardí de l’Ateneu, emplaçat a l’altura del principal i aïllat del soroll

de la ciutat, és un oasi de calma, amb parterres geomètrics, palmeres i un petit estany amb una font al centre. L’Ateneu té també un restaurant amb entrada i terrassa a la plaça Vil·la de Madrid (tel. 933 185 238) especialitzat en cuina catalana.

72 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.2-54-99 corBC.indd 72

6/7/09 08:20:23


Plaça de Sant Felip Neri Des de les places del Pi, travessant aquells carrerons que componen la ruta clàssica dels antiquaris i les llibreries antigues, arribem a la plaça de Sant Felip Neri, un oasi de pau, tranquil i harmoniós. Construïda sobre un antic cementiri hebreu, deu el seu nom al sant italià al qual està dedicada l’església barroca que presideix la plaça. Al costat de l’església hi ha les façanes de dues mansions noucentistes –els gremis de sabaters i de calderers– traslladades aquí a mitjan segle XX pel fet que van haver de deixar el seu espai d’origen arran de l’obertura de l’avinguda de la Catedral. La plaça té una font octagonal al centre, una escola que la fa servir de pati i tres frondoses acàcies que, a la primavera, sembren de flors grogues el terra. La guinda la posa l’Hotel Neri, un quatre estrelles exclusiu i ple d’encant emplaçat en un palauet renaixentista. El restaurant de l’hotel ofereix unes privilegiades taules a l’aire lliure. A la cantonada, una fàbrica de sabons artesans, Sabater Hermanos, destil·la perfums de 40 fragàncies diferents.

L’arquitectura medieval dels edificis que envolten aquest petit espai atorguen un gran encant a la plaça de Sant Felip Neri.

LA CIUTAT AMAGADA 73

Cap.2-54-99 corBC.indd 73

6/7/09 08:20:24


La geometria octagonal de la plaça Milans es reflecteix al cel. 74 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.2-54-99 corBC.indd 74

6/7/09 08:20:26


LA CIUTAT AMAGADA 75

Cap.2-54-99 corBC.indd 75

6/7/09 08:20:28


E L G Ò T I C D E P L AÇ A E N P L AÇ A

C I R C U I T A LT E R N AT I U

ART I DISSENY Tallers de creadors contemporanis El trajecte que hi ha entre la plaça dels Traginers i la de Sant Just concentra un circuit artístic i artesà amb més de 20 locals interessants. Local D (c. Palma de Sant Just, 9), el taller on el joier dissenyador Roberto Carrascosa crea peces contemporànies, és un dels veterans. Va obrir fa 12 anys, quan encara era fàcil trobar locals amplis amb lloguers assequibles als baixos d’aquests palaus medievals. Ara la zona s’ha posat de moda, i l’oferta és cada vegada més atractiva. De visita imprescindible són la galeria d’art urbà Base Elements (Baixada de Viladecols, 2), la moda cosmopolita que proposen els japonesos Doshaburi (c. Lledó, 4-6), o l’estudi showroom d’El Delgado Buil (c. Lledó, 4-6), on treballen l’Anna i la Macarena, dues dissenyadores joves i guapes que ja s’han fet un lloc dins el món de la moda amb projecció internacional.

Les dissenyadores de la firma de moda El Delgado Buil tenen l’estudi als baixos d’un dels elegants palaus gòtics del carrer Lledó.

76 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.2-54-99 corBC.indd 76

6/7/09 08:20:29


6

Plaça Garriga i Bachs El carrer de Montjuïc del Bisbe es recargola fins a desembocar a la plaça següent. L’any 1927, Andreu Garriga i Bachs va autoritzar que s’enderroqués la seva casa del carrer del Bisbe per permetre la col·locació d’un monument als herois barcelonins que es van aixecar contra el domini napoleònic i que van ser executats. Just davant trobareu l’entrada al claustre de la Catedral, des d’on podreu veure el jardí que hi ha al centre, adornat amb palmeres, magnòlies i un estany amb 13 oques blanques. Plaça de Sant Iu Un cop a la plaça de Sant Iu, no us perdeu el pati del Museu Marès, un verger humit i silenciós amb tarongers, magnòlies i un bucòlic sortidor, el murmuri del qual impregna la tarda de sons refrescants. Aquest indret, amb el Portal de Sant Iu a un costat i la muralla romana a l’altre, acull d’abril a setembre el Cafè d’Estiu, un petit bar a l’aire lliure amagat del bullici i el tràfec diari que és una autèntica delícia. Plaça del Rei A través del majestuós pati del Palau del Lloctinent s’accedeix a la plaça més noble de la ciutat medieval, vorejada per un conjunt d’edificis que van ser residència dels comtes de Barcelona a partir del segle XIII: el Palau Reial Major, la capella del palau, dedicada a Santa Àgata, el Saló del Tinell i, adossada al Palau del Lloctinent, la torre mirador del rei Martí, del segle XVI. Des de 1930 hi ha també la Casa Clariana Padellàs, un palau gòtic que va ser traslladat des del

Llocs amb molta calma Formatgeria La Seu (C. Dagueria, 16) Els millors formatges artesans arribats directament de les granges de Catalunya, Extremadura o Galícia,

emmagatzemats en càmera. També proposen un tast de tres formatges acompanyat d’un got de vi. Vegetalia (C. Escudellers, 54 | Tel. 933 173 331)

Un bon lloc per menjar sa: broquetes de tofu i seitan, cuscús d’espelta, humus, pastes fresques, sucs naturals i begudes de soja. Té una botiga

annexa on es poden comprar productes ecològics i relacionats amb la medicina tradicional Índia (ayurveda) i fitocosmètica natural (yipsophilia). LA CIUTAT AT AMAGADA 77

Cap.2-54-99 corBC.indd 77

6/7/09 08:20:31


Plta. 12 Ramon Amadeu Anna a Sant

Catalunya (L-3)

la Ram bla

Pi

Boters

P

Call

Ferran

t

Pl. del Rei Jaume I (L-4)

Jaume I

Princesa

ent

Gignàs

Ample

Consola

teria

assa

4

Pl. 2 Traginers la Fus

Pl. Millans

eria

Pl. Regomir

Via Laietana

Pl. George Orwell

Banys Vells

Pl. 3 Sant Just Arg

Pl. de St. Miquel

Carab

125 m

Pl. de St. Jaume Ciutat

Lleona

Avinyó

Escudellers

ieta

Comtes

a

Plaça Reial

8 10 St.Pl.Iu 9 P

ueri

Rauric

t Pau San

Av. Fr. Cambó

7

B a n y s No

6 5 Boq

11

Pl. Nova Av. Catedral

a ll a

us

Liceu (L-3)

la Ramb la

Via Laietana

rrissa

Pl. del Pi

0

tal

Mon tsió Durán i Ba

els Arcs

Porta fe

Pl. de la Gardunya Pl. Sant Agustí

Com

s

Carme

Can ud Pl. a Vila de Madrid

Petritxol

1 Punt de sortida 2 Plaça dels Traginers 3 Plaça de Sant Just 4 Plaça Milans 5 Plaça Sant Josep Oriol 6 Església del Pi 7 Plaça Sant Felip Neri 8 Plaça Garriga i Bachs 9 Saló del Tinell 10 Catedral 11 Plaça Isidre Nonell 12 Església de Santa Anna

Xuclà

El G Gòtic de plaça en plaça

Av. Portal de l’Àngel

RUTA 6

t de Mar

I

78 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.2-54-99 corBC.indd 78

6/7/09 08:20:32


6

carrer dels Mercaders per acollir el Museu d’Història de la Ciutat. L’última adquisició va ser l’escultura de Chillida. Els turistes, asseguts a les escalinates o a les taules del Cafè de l’Antiquari, són el públic dels intèrprets espontanis que acostumen a omplir de música el recinte.

La Capella Reial de la plaça del Rei, construïda al segle XIV i dedicada X a santa Maria, es va consagrar a santa Àgata l’any 1601.

Plaça Nova La Catedral, amb la façana oculta per les bastides, és un altre punt d’atracció incondicional per als turistes i músics de carrer. El tràfec és constant, i, els dijous, amb un al·licient addicional: fer el tafaner entre les parades de la fira de Brocanters. Blondes, joies, rellotges, joguines, porcellanes, cristalleries i altres objectes més o menys antics a preus assequibles. Sempre us podreu escapar pel carrer dels Capellans, i refugiar-vos a l’hotel Barcelona Catedral. El seu restaurant, obert només al migdia els dies laborables, ofereix un càlid ambient interior, terrassa a l’aire lliure i una carta mediterrània de bona qualitat. Al costat seu, sota l’ombra de les acàcies, hi ha la plaça d’Isidre Nonell. I molt a prop, al carrer Duran i Bas, davant de les arcades de l’aqüeducte romà, hi ha el Líving, un agradable bar restaurant amb terrassa on serveixen uns extraordinaris croissants integrals i menús vegetarians. Plaça Vil·la de Madrid Aquesta plaça va ser construïda després de la Guerra Civil al solar que va deixar buit el convent de les carmelites, i una reforma de no fa gaires anys va deixar al descobert el cementiri romà que hi havia al subsòl. La plaça Vil·la de Madrid gaudeix d’un dels restaurants vegetarians de més tradició al barri. El Govinda, inaugurat l’any 1986, és tot un referent de la cuina naturista, lactovegetariana i new age. Placeta de Ramon Amadeu És un oasi protegit del bullici del carrer Santa Anna per un sever portal del segle XV, al llindar del qual un quiosc de flors n’anticipa l’entrada. L’església gòtica de Santa Anna és al fons, amb un claustre del segle xv, doble galeria d’arcs i frondosa vegetació. A l’interior, una pintura de Pere Pruna que decora la capella del Santíssim Sagrament.

LA CIUTAT AMAGADA 79

Cap.2-54-99 corBC.indd 79

6/7/09 08:20:34


80 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.2-54-99 corBC.indd 80

6/7/09 08:20:34


RUTA 7 amb llum natural

7. Patis, jardins i passatges secrets de l’Eixample Són els secrets més ben guardats de l’Eixample: carrers petits i íntims, jardins afables, patis de veïns, claustres silenciosos i ombrius, vergers diminuts o espais buits on es veu el cel i la claredat del dia que il·lumina la vida quotidiana a l’altra banda del carrer. Oasis de pau al cor de la ciutat.

Als jardins del Palau Robert hi ha l’escultura faristol La lluna, de Kiku Mistu, que convida a estirar-se per llegir els versos de J.V. Foix.

P Punt de sortida Plaça Universitat Metro: Universitat (L1 i L2) Bus: 9, 50 i 56

La majoria de passatges no estaven previstos en el plantejament de Cerdà. Els interiors d’illa havien de contenir zones verdes, però molt aviat es va haver de cedir als interessos dels propietaris i es van omplir de tallers i petites indústries familiars, o van quedar tallats per passatges que n’augmentaven la superfície edificable. Van haver de passar uns quants anys fins que les institucions públiques es van animar a recuperar aquests espais donant-los un ús lúdic, cultural i públic. Enguany, 40 d’aquests interiors d’illa s’han recuperat ja com a jardins que introdueixen la natura a la densa trama del districte. Entrar-hi és experimentar un canvi de percepció, és passar d’una ciutat atrafegada a una ciutat silenciosa i tranquil·la. LA CIUTAT AMAGADA 81

Cap.2-54-99 corBC.indd 81

6/7/09 08:20:35


PAT I S , J A R D I N S I PA S SAT G E S S E C R E T S D E L’ E I X A M P L E

RUTA 7 Jardins de la Universitat de Barcelona Malenconiosos, decadents i d’aspecte quasi conventual, aquests jardins estan integrats en l’estructura de l’edifici de la Universitat (1859). Van ser concebuts com a jardí botànic i part de l’equipament docent, i s’hi van plantar espècies rares i valuoses per realitzar investigacions científiques. Entre setmana s’hi accedeix a través de la universitat, però en dies festius s’obre una entrada pel carrer Diputació i els jardins, buits d’estudiants, es converteixen en un espai absolutament romàntic, amb racons, espècies centenàries, sortidors d’aigua i un petit estany que convida al recolliment. Passatge Permanyer (C. Pau Claris, c. Roger de Llúria / c. Consell de Cent, c. Diputació). Traçat per Jeroni Granell l’any 1864, aquest passatge va ser un dels primers que va desvirtuar el Pla Cerdà. Però, malgrat ser fruit de l’especulació immobiliària, el cert és que aquest carrer de propietat particular, tancat amb reixes per marcar les distàncies i envoltat de cases baixes amb jardinet, és avui dia el símbol d’un estil de vida que no va arribar a fructificar a l’Eixample. La Torre de les Aigües (C. Roger de Llúria, 56). Just davant del passatge Permanyer, hi ha un portal amb un rètol que diu «Manantial del

Un mos relaxat Cafè del Gallery (C. Rosselló, 249 | Tel. 934 159 911) La terrassa de l’Hotel Gallery, a les portes del jardí del Palau Robert, és lluminosa i tranquil·la, agradable per esmorzar, menjar o passar la tarda.

Casa Amàlia (Ptge. Mercat, 4 i 6 | Tel. 934 589 458) Familiar, honest i de confiança. Cuina de mercat a preu raonable. En temporada es col·loquen 10 agradables tauletes al passatge, davant del mercat.

Petit Comitè (Passatge de la Concepció, 13 | Tel. 935 500 620) En el seu nou local, el xef Fermí Puig ha tornat a les arrels de la cuina catalana, la que li van ensenyar la seva mare i l’àvia: canelons, arròs de pagès a la cassola,

escudella, cap i pota amb samfaina... El Principal (C. Provença, 286288 | Tel. 932 720 845) Situat al principal d’una casa senyorial, el pati interior, que s’utilitza per a còctels i aperitius, és la perla del local.

82 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.2-54-99 corBC.indd 82

6/7/09 08:20:36


7

Agua de la Asociación de Propietarios». L’accés, a través d’un túnel fosc, no resulta temptador, però al fons s’obre el primer interior d’illa que es va recuperar a la ciutat. És un pati ombrejat per un bosc de magnòlies, que conserva la torre de maó que va aixecar l’any 1867 Josep Oriol Mestres per encàrrec dels propietaris de la part dreta de l’Eixample. Aquesta torre actualment abasteix d’aigua una petita piscina, i en els mesos d’estiu el pati es converteix en una platja urbana, amb sorra, vestidors i dutxes, que fa les delícies dels nens quan s’hi banyen a l’ombra dels arbres, rodejats de roba estesa als balcons de les cases.

El passatge Permanyer és r un dels carrerons de l’Eixample que trenca els esquemes del barri, amb cases baixes, jardins i tarongers.

Passatge Méndez Vigo (C. Aragó, c. Consell de Cent / c. Pau Claris, c. Roger de Llúria) Molt a prop, urbanitzat més tard i amb torres més importants que les del passatge Permanyer, el de Méndez Vigo és un altre dels pocs passatges que encara recorden el primitiu concepte residencial de l’Eixample. És quasi aristocràtic, inundat de vegetació i separat del carrer per un LA CIUTAT AMAGADA 83

Cap.2-54-99 corBC.indd 83

6/7/09 08:20:37


PAT I S , J A R D I N S I PA S SAT G E S S E C R E T S D E L’ E I X A M P L E

E N T R E V I S TA

MARIA DÉU Records d’un pati interior Maria Déu podria ser una de les veïnes més antigues de la dreta de l’Eixample. Va néixer al carrer Girona fa 85 anys i 10 anys després es va traslladar a viure al principal d’una casa del carrer Provença, quasi cantonada amb el passatge Mercader, d’on ja mai més s’ha mogut. Com és el seu pis?

Molt gran. Té nou habitacions, menjador, galeria coberta, galeria descoberta i pati. Quan jo era petita el compartíem amb els meus oncles, que tenien un taller de costura a la part que dóna al carrer. El pati l’utilitzàvem molt, i a l’estiu hi posàvem una piscina per als nens. Com eren els veïns de l’Eixample?

Un xic cursis. Tots tenien tres noies de servei encara que haguessin d’estalviar en el menjar. Una senyora no baixava mai al pati a rentar la roba. La meva mare sí que ho feia i la confonien amb la dona del servei. Puig i Cadafalch vivia just davant seu. El recorda?

Sí, era un senyor baixet, molt amable. Vivia al primer pis i tenia l’estudi a dalt. Guardaven els carruatges als baixos.

La Maria Déu viu en un pis de lloguer que s’ha anat subrogant de pares a fills. Té un pati enreixat amb plantes i arbres.

84 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.2-54-99 corBC.indd 84

6/7/09 08:20:38


7

elegant forjat de ferro, amb una garita de porter que en restringeix el pas. Resulta agradable prendre un refresc a la terrassa del Col·legi d’Enginyers, a l’entrada del passatge, sota els arbres, i recorre’l fins a l’altre extrem, on un formós exemplar de pebrer bord surt del jardí de l’Institut Italià de Cultura. També tenen la seva seu en aquest passatge la Casa degli Italiani i el Consulat General d’Itàlia.

Claustre de l’Església de la Concepció (C. Roger de Llúria, 70). Sorpresa! Darrere d’un pòrtic ogival s’obre un claustre gòtic, humit i silenciós, que trenca el disseny modernista de l’Eixample. Pertany a l’antic monestir femení de Santa Maria de Jonqueres, dels segles XVV i XVI, i va ser traslladat pedra a pedra des del seu indret d’origen, dins de les muralles, fins al seu emplaçament actual. El claustre, que forma part de la parròquia de la Concepció i hi comunica, té planta rectangular, jardinet interior amb dues grans magnòlies i una font. Al fons es conserven tres urnes sepulcrals de priores de l’antic monestir de Jonqueres. Jardins del Rector Oliveres (C. Aragó, 309). És un quadrat ampli i buit que comunica amb el carrer Aragó a través del passatge del Rector Oliveres, nom del qui va ser rector de la parròquia de la Concepció des de l’any 1884 fins al 1948. L’espai és amable, amb bancs, jocs infantils, magnòlies, tarongers i tres palmeres esveltes al centre, però el principal atractiu és el fet que llinda amb la façana lateral de l’Església de la Concepció, una església gòtica traslladada també des de Ciutat Vella a aquest enclavament de l’Eixample. L’arquitecte Jeroni Granell va ser qui es va permetre fer aquests arranjaments. Passatge Mercat (C. València, c. Aragó / c. Bruc, c. Girona). Aquest passatge tranquil per a vianants també és a la dreta de l’Eixample, molt proper a l’anterior. A la primavera, l’acaparen les terrasses d’una sèrie de restaurants de cuina de mercat. El Mercat de la Concepció és just al davant, i resulta molt agradable menjar al sol amb tot el seu ambient bulliciós com a espectacle. LA CIUTAT AMAGADA 85

Cap.2-54-99 corBC.indd 85

6/7/09 08:20:39


PAT I S , J A R D I N S , PA S SAT G E S I A LT R E S S E C R E T S D E L’ E I X A M P L E

Pati de la Casa Elizalde (C.Valencia, 302). S’accedeix a aquest interior d’illa per la porta principal de la Casa Elizalde, construïda l’any 1885 per Emili Sala. Obert al públic i escenari habitual d’un gran nombre d’actes, no és més que un pati de petites dimensiones, però conserva un aire antic, decorat i equipat amb marquesines i una pèrgola, i ofereix a més una panoràmica insòlita de les façanes llises i desguarnides dels edificis modernistes que l’envolten.

El pati de Vinçon conserva les parets de mosaic de principis del segle XX, quan el pintor Ramon Casas vivia a la casa de Passeig de Gràcia.

Terrassa de la Casa Batlló (Passeig de Gràcia, 43). El replà dels magatzems del Servei Estació (c. Aragó, 270) és una bona llotja per contemplar el pati interior de la Casa Batlló. Gaudí no va decorar la façana del darrere d’aquesta casa amb el barroquisme de la que mira al Passeig de Gràcia, però va recobrir el pati d’un bonic mosaic, amb detalls en trencadís i balcons enreixats. A més, podem veure-hi també les vidrieres de les tribunes de la Casa Lleó Morera i la cúpula de l’edifici de La Unión y el Fénix Español, coronada amb l’escultura de l’au fènix. 86 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.2-54-99 corBC.indd 86

6/7/09 08:20:40


Passatge Mercader (C. Provença, c. Mallorca /c. Balmes, Rambla Catalunya). Aquest passatge ombriu, de voreres amples i poc trànsit, trenca la uniformitat de la part central de l’Eixample amb una filera de cases d’estil anglès, jardins a l’entrada, molts gats, dues palmeres i un taronger. El Museu de la Medicina, al número 2, alguns comerços, una galeria d’art i diversos antiquaris el converteixen en un entretingut trajecte amb parada final al Belvedere, un bar restaurant petit, reservat i amb quatre privilegiades taules sota una parra.

L’Hotel Gallery, al carrer Rosselló, entre el Passeig de Gràcia i la Rambla de Catalunya, acull un cafè amb una encantadora terrassa, amb vistes als jardins del Palau Robert.

Pati de Vinçon (Passeig de Gràcia, 96). Aquest pati deliciós, molt cuidat, va pertànyer a la casa del pintor Ramon Casas. Els propietaris de Vinçon l’han conservat tal qual, amb els mosaics i els elements de jardí propis de principis del segle XX. L’interior d’illa és esplèndid i des d’aquí es poden admirar altres terrasses veïnes igualment ben conservades. La que hi ha just al costat és de l’any 1900 i té una petita font i imatges en ceràLA CIUTAT AMAGADA 87

Cap.2-54-99 corBC.indd 87

6/7/09 08:20:42


PAT I S , J A R D I N S , PA S SAT G E S I A LT R E S S E C R E T S D E L’ E I X A M P L E

RUTA 7

Diag

Jardins Salvador Espriu

ona

Patis, jardins i passatges secrets de l’Eixample

l

Còrsega Balmes

12 Diagonal (L-5)

1 Punt de sortida 2 Torre de les Aigües 3 Passatge Méndez Vigo 4 Església de la Concepció 5 Jardins del Rector Oliveres 6 Pati de la Casa Elizalde 7 Terrassa Casa Batlló 8 Passatge Mercader 9 Museu de la Medicina 10 Pati de Vinçon 11 Passatge de la Concepció 12 Palau Robert

Rosselló

Diagonal (L-3)

11

10

Diputació Universitat de Barcelona

I Universitat (L-1) Universitat (L-2)

7

Passeig de Gràcia (L-3)

Passeig de Gràcia (L-4/2)

Gran Via de les Corts Catalanes

4

Ptge. Escoles Ptge. Mercat

6

5

Aragó

Bruc

Balmes

Aragó

Mallorca

3 Consell de Cent Ptge. 2 Permanyer

Girona (L-4)

Roger de Llúria

València

Rambla Catalunya

Mallorca

Pau Claris

Passeig de Gràcia

9

Girona

Provença

8

Passeig de Gràcia (L-2) 0

150 m

88 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.2-54-99 corBC.indd 88

6/7/09 08:20:43


7

mica de la Mare de Déu de Montserrat i de Sant Jordi. El pati té vistes impagables sobre la façana posterior de la Pedrera i les seves esculturals xemeneies dibuixades a la part més alta.

Passatge de la Concepció (Rambla Catalunya, Passeig de Gràcia / Rosselló, Provença). Altres passatges particulars de l’Eixample van gaudir de la mateixa permissivitat que el de Permanyer o Méndez Vigo, però atesa la falta de quòrum dels seus propietaris es van anar desvirtuant. El de la Concepció tan sols conserva una torre amb jardí, però és, malgrat tot, un racó simpàtic. La manca de trànsit i les reixes de ferro dels extrems, amb el nom del passatge escrit a la part alta, li donen un aire elegant.

Al Passeig de Gràcia, davant de la Pedrera, unes reixes de ferro conviden a ficar el nas al passatge de la Concepció, actualment monopolitzat per diversos restaurants.

Palau Robert (Passeig de Gràcia, 105). Recollits, tranquils i ben cuidats, els jardins que voregen el Palau Robert constitueixen un oasi verd al cor d’una ciutat atrafegada. Van ser dissenyats a principis del segle XXX per Ramon Oliva, per a la residència del marquès de Robert, obra de l’arquitecte francès Henry Grandpierre que avui acull la Direcció General de Turisme. Els jardins, visibles des de l’exterior a través d’unes reixes, tenen tres entrades que inviten a introduir-se pels camins envoltats d’arbres que comuniquen la Diagonal amb el carrer Rosselló i el Passeig de Gràcia. La gran esplanada situada al davant del palauet és un indret ideal perquè juguin els nens, per llegir al sol, assistir a les classes de tai-txi que a les tardes acostuma a impartir una professora, o per contemplar les cotorres dalt de les palmeres.

Botigues sorprenents de lEixample Marella (Passeig de Gràcia, 63) Al fons d’aquesta botiga de moda femenina existeix un petit i clàssic jardí interior de l’Eixample,

impecablement redissenyat, amb arbres i una petita font que condueixen al sofisticat saló de perruqueria unisex Le Salon.

Coriumcasa (C. Provença, 268) Ubicada als baixos d’una antiga finca modernista, conserva elements del pis original (terres, sostres, portes

i el pati interior) barrejats amb una part contemporània. Presenta mobles i objectes que perduren en el temps.

LA CIUTAT AMAGADA 89

Cap.2-54-99 corBC.indd 89

6/7/09 08:20:45


90 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.2-54-99 corBC.indd 90

6/7/09 08:20:45


RUTA 8 ble molt salluda

8. Viatge en tramvia: la zona alta de Sant Gervasi Lluny de la massificació turística, els barris alts de la ciutat tenen també un grapat de racons amb encant: parcs frondosos i humits, carrers arbrats, antics convents, torres modernistes i places que guarden l’aroma del vell poble de Sant Gervasi, annexionat a Barcelona l’any 1897.

Des de l’any 1901, el Tramvia Blau puja al cim de la muntanya del Tibidabo.

Punt de sortida Pl. Frederic Soler FGC: Putxet (L7) Bus: 17

Va ser durant la segona meitat del segle XIX, amb la inauguració del tren de Sarrià, quan els rendistes que podien viure dels seus estalvis o dels estalvis dels seus avantpassats, gent pacífica i conservadora, cansats ja de l’estretor de la ciutat, es van traslladar a viure o a passar l’estiu a Sant Gervasi. El panorama ha canviat, però passejar per aquests carrers on encara queden cases amb jardins que fan olor a llorer i a estius antics, és avui dia tot un privilegi. Aquest itinerari comença al nucli antic de Sant Gervasi per continuar després per la part alta, on la burgesia va edificar les seves mansions rodejades de frondosos parcs. Pujarem en tramvia, una forma de transport ecològica. El descens, a peu, és saludable i presenta sorpreses. LA CIUTAT AMAGADA 91

Cap.2-54-99 corBC.indd 91

6/7/09 08:20:46


V I AT G E E N T R A M V I A : L A Z O N A A LTA D E S A N T G E R VA S I

RUTA 8 El nucli antic de Sant Gervasi La plaça de Frederic Soler, àmplia, assolellada, amb bancs i el mercat al davant, marca aquest indret on, fins el 1960 hi hagué l’Ajuntament de Sant Gervasi. Des d’aquí pujarem pel carrer de Sant Gervasi de Cassoles, estret, ple de botigues petites i restaurants, que van ser l’eix vertebrador del municipi, el camí que el connectava amb la ciutat de Barcelona. Conserva alguna casa d’estil noucentista amb la façana esgrafiada (n. 22) i cases de poble modestes, amb jardinet interior, la distribució original de les quals es pot tafanejar si s’entra a Bijou de Colors (n. 58), una botiga que combina tèxtils per a la llar amb bijuteria ètnica i programa tallers de pintura i jardineria al pati. Al número 62 hi ha el convent de les Mercedàries Missioneres, amb una Església neogòtica i tarongers al pati.

Jardins i Centre Cívic de Vil·la Florida (C. Sant Gervasi de Cassoles, 83-89). Els tarongers anuncien també l’entrada a l’antiga finca Sivilla, un agradable oasi que ocupa tota l’illa, emmurallat, rodejat de jardins i una cafeteria agradable amb una terrasseta que és tot un plaer per esmorzar o menjar al sol. L’edifici, una masia del segle XVIII, reconvertida en residència modernista l’any 1902, acull actualment un centre cívic on es realitzen tota mena de tallers i activitats culturals. Plaça Bonanova Àmplia, assolellada, amb grans fileres de bancs i botigues al voltant, aquesta plaça és el punt més antic de Sant

Un moment per al record El cementeri de Sant Gervasi (C. Bellesguard, s/n) Hi ha xiprers, palmeres, parterres amb rosers, pan-

teons amb reixes i mosaics d’aire modernista i bancs per descansar al sol de cara ca a la ciutat.

Els dies clars es pot arribar a veure fins i tot el mar i els vaixells perfilant-se en l’horitzó. Fins aquí no arriba

la contaminació, fa olor a flors i a bosc, i és un bon indret per a la meditació, un lloc seré i solitari.

92 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.2-54-99 corBC.indd 92

6/7/09 08:20:46


Gervasi, on hi havia la primitiva capella que va donar origen a la parròquia de la Bonanova. La plaça, urbanitzada el 1861 i reformada recentment, conserva la font que es va emplaçar quan l’aigua corrent era encara un luxe. L’església és una barreja eclèctica d’estil neoclàssic i bizantí que data del 1940.

El taulell del Mirablau a ofereix una pausa refrescant davant unes excel·lents vistes de la ciutat.

Les grans torres del passeig de Sant Gervasi El costat muntanya d’aquest passeig conserva encara grans finques i palauets senyorials com la Torre Castanyer (passeig de Sant Gervasi, 5-3) construïda tocant a un frondós barranc a meitats del segle XIX i restaurada el 1959 per l’arquitecte Francesc Mitjans, una edificació de gust romàntic, amb jardins des dels quals es domina el mar. S’hi allotjà Alfons XIII durant l’exposició del 1888, i també hi passà un mes Antonio Machado abans de marxar a l’exili. Just al costat hi ha el Col·legi de Jesús i Maria (passeig de Sant Gervasi, 15-21), obra d’Enric Sagnier (1892-97) amb els jardins ja delmats pel temps. L’edifici neogòtic es manté imponent, en maó vist i un impertorbable aire britànic. LA CIUTAT AMAGADA 93

Cap.2-54-99 corBC.indd 93

6/7/09 08:20:47


S A N T G E R VA S I Z O N A A LTA : V I ATJA R E N T R A M V I A

Laa plaça de la Ciència, avantsala del CosmoCaixa, convida a descobrir i comprendre científicament els elements de la natura.

Jardins de la Tamarita Oberts al públic, els jardins de la Tamarita ocupen part d’una gran finca que va pertànyer en el seu moment als Craywinckel i que va ser adquirida després per l’industrial Alfredo Mata Julià, qui va encarregar enjardinar-la a l’arquitecte i paisatgista Rubió i Tudurí i va fer edificar la casa que actualment ocupa la Fundació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. El parc és una delícia, un jardí romàntic, humit, silenciós i ple de racons en els quals ens podem perdre al nostre aire, vagant entre estàtues decapitades i fonts decadents, pèrgoles, salts d’aigua, tarongers perfumats, rosers i arbres centenaris. És un espai ideal per desconnectar assegut en algun dels seus bancs o ajagut a la gespa. També acostuma a reunir-s’hi gent per practicar el tai-txi i a l’estiu s’hi organitzen concerts de música clàssica. Un viatge en el Tramvia Blau Davant de la plaça Kennedy, hi ha la parada d’aquest tramvia que, des de la seva inauguració l’any 1901, enllaça l’estació de l’avinguda Tibidabo dels Ferrocarrils de la Generalitat amb el Funicular del Tibidabo, a la plaça del Doctor Andreu. L’obra es va dur a terme gràcies a Salvador Andreu, que tenia el projecte de construir aquí una gran zona residencial de luxe. Val la pena utilitzar aquests combois històrics per pujar per l’avinguda del Tibidabo. El viatge dura

94 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.2-54-99 corBC.indd 94

6/7/09 08:20:48


8

tan sols 10 minuts, i asseguts al costat de la finestra, anirem descobrint algunes de les grans torres que la burgesia de principis del segle passat va fer construir en la urbanització promoguda pel Doctor Andreu. La Rotonda: (av. Tibidabo, 2-6) Tocant a la parada del tramvia, aquest casalot decrèpit va ser concebut com un hotel de luxe per l’arquitecte Adolf Ruiz Casamitjana l’any 1902. El seu futur destí és encara una incògnita. Àbac Hotel Restaurant: (av. Tibidabo, 1) Va ser la casa de Madronita, la filla del doctor Andreu, i més tard, l’ambaixada americana. Actualment, amb un nou edifici annex dissenyat per Antoni de Moragas, és un espectacular hotel amb 15 habitacions, jardí, spa, lounge, bar i restaurant, on s’ha traslladat el xef Xavier Pellicer. Enric Sagnier: Aquest prolífic arquitecte ha deixat dos edificis a l’avinguda del Tibidabo. Un d’ells és la casa que va pertànyer al Doctor Andreu (al número 27). L’altre, construït l’any 1918, és l’edifici ocupat pel Col·legi Sil. Joan Rubió i Bellver: És una obra d’aquest arquitecte l’edifici conegut com Frare Blanc (av. Tibidabo, 31), en al·lusió a la finca que posseïen els dominics en aquest espai. La torre a què ens referim, on hi ha el restaurant El Asador de Aranda, té una clara influència modernista. Puig i Cadafalch: Creuada ja la Ronda de Dalt, al número 48, descobrim l’entrada de la casa que aquest arquitecte va construir per a Lluís Montadas. La veurem millor de baixada si ens apropem al carrer del darrere.

Un menjar informal Casa Pepe (Pl. Bonanova, 4 | Tel. 934 180 087) Ofereix embotits, formatges, vi i plats de cuina per endur-se. També per menjar de forma anàrquica i a qualsevol hora, imponents guisats del dia, tapes o pa

amb tomàquet i pernil, el millor de la ciutat segons els que hi entenen. Blau Cafè (C. Roura, 50 | Tel. 934 173 705) Petita torre familiar en la qual les seves propietàries, mare i filla, van decidir muntar-hi

un restaurant. Esmorzars i menús sans i casolans al migdia per 9 euros; de nit tan sols obren per a grups d’un mínim de 20 persones. Cafè 1907 (C. Cister, 25 | Tel. 934 184 998) Emplaçat en una

torre modernista amb jardí i gestionat per la mateixa família des de fa més d’una dècada, és un restaurant agradable decorat com un bistrot del segle passat. La seva especialitat és la pasta fresca. LA CIUTAT AMAGADA 95

Cap.2-54-99 corBC.indd 95

6/7/09 08:20:50


V I AT G E E N T R A M V I A : L A Z O N A A LTA D E S A N T G E R VA S I

D E S C O B R I M E N T ‘ S L OW ’

UN RACÓ TERAPÈUTIC Els jardins de la Vil·la Florida Dissenyats per l’arquitecta i paisatgista Patrícia Falcone, aquests jardins públics inclouen un itinerari terapèutic destinat a fomentar la salut dels ciutadans, una fórmula de llarga tradició a Alemanya, realitzada sota la direcció del metge naturista Miquel Pros. El recorregut, una bassa de poca profunditat i una catifa amb diferents textures per la qual s’ha de passejar descalç, ofereix dos tractaments clàssics de la Medicina Natural: la hidroteràpia –el bany de peus– i la reflexoteràpia podal. Combinant aquests dos senzills tractaments que utilitzen elements naturals (aigua, còdols, escorces, grava i fusta), aptes per a qualsevol edat, s’aconsegueix millorar la circulació de les cames, estimular el sistema immunitari, reduir l’estrès i prevenir malalties. El Centre Cívic Vil·la Florida proposa activitats relacionades amb la salut, com ioga, tai-txi, chi-kung, etc., que es poden impartir a l’aire lliure. A més, a la cafeteria se serveixen menjars dietètics, de 13 a 16 h, i sucs naturals fins a les 22 h.

Aquests jardins acullen una experiència pilot que consisteix a introduir instal·lacions terapèutiques en un parc urbà per tal de fomentar la salut dels ciutadans.

96 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.2-54-99 corBC.indd 96

6/7/09 08:20:50


8 8

Fi de trajecte: plaça del Doctor Andreu El trajecte finalitza a la plaça del Doctor Andreu, tocant a l’estació del Funicular que ens du al Tibidabo, i abans d’emprendre el camí de tornada. Resulta quasi imprescindible aturar-se en una terrassa absolutament temptadora, la del Mirablau, per prendre un refresc mentre gaudim de la millor panoràmica de la ciutat. Darrere, a la muntanya, sobre el restaurant La Venta, trobem una de les torres més característiques de la zona. Es tracta d’un palauet, que emergeix d’un bosc de pins, conegut com El Pinar. Va ser construït per Sagnier l’any 1903 per a la família Arnús. Parc de la Font del Racó El descens, el farem a peu a través del Parc de la Font del Racó, que té l’entrada al costat de la terrassa del Mirablau. Es tracta d’una part de bosc enjardinat per Rubió Tudurí, amb camins rodejats de pins, roures, eucaliptus i arbustos, bancs i bones vistes sobre Barcelona. L’espai, molt tranquil i poc transitat, té la sortida a l’avinguda del Tibidabo, per on seguirem passejant, muntanya avall, fins a creuar la Ronda de Dalt. Passat el CosmoCaixa, a l’alçada de l’edifici del Frare Blanc, haurem de girar cap a la dreta, enfilant el pont que salva el barranc que separa l’avinguda del Tibidabo i el barri de Sant Gervasi. La plaça de la Ciència Pel carrer dels Quatre Camins, silenciós, de voreres amples i arborades, una vegada travessat el pont que passa sobre un barranc arribarem al del Císter, on hi ha una rampa que condueix a la plaça de la Ciència, una esplanada enorme i diàfana amb vistes a la ciutat, que és l’avantsala del CosmoCaixa. Asseure’s al sol de la terrassa és tot un espectacle. El nou edifici de vidre i acer, edificat pels arquitectes Enric Soria i Jordi Garcés, va ampliar l’any 2004 les antigues instal·lacions ubicades a la nau modernista que havia construït l’any 1904 Domènech i Estapà per a l’Asil de Santa Llúcia. LA CIUTAT AMAGADA 97

Cap.2-54-99 corBC.indd 97

6/7/09 08:20:52


V I AT G E E N T R A M V I A : L A Z O N A A LTA D E S A N T G E R VA S I

Monestir de Santa Maria de Valldonzella (C. Císter, 41). Una mica més amunt, el monestir neogòtic, de maó roig, va ser dissenyat per l’arquitecte Bernardí Martorell per allotjar les monges del Cister que fugien de la ciutat després de la Setmana Tràgica. Es pot visitar l’església, de creu llatina i amb vitralls interessants. Places amb encant Baixant novament pel carrer del Císter i trencant tot seguit pel de Claravall, arribem a la plaça de Calvo, un rectangle privilegiat i tranquil, amb pins, bancs i el mur de pedra del Monestir de Valldonzella al fons. A la mateixa cantonada veiem dues interessants cases de Coderch i, al davant (c. Dominics, 26), una curiosa torre amb mosaics modernistes. Seguim endavant pel carrer dels Quatre Camins, passejant a l’ombra dels arbres, escoltant el silenci, mentre la ciutat és tan sols quelcom que s’intueix a la llunyania. Arribarem a la plaça del Doctor Emili Mira López, amb arbres, zona de jocs, bancs i pràcticament sense trànsit. La Torre Bellesguard Girem ara a la dreta pel carrer Bellesguard i al número 16 trobem l’entrada als jardins de la Torre Bellesguard. Gaudí, que va construir aquest palauet en estil neogòtic (19001909), va voler retre homenatge al rei Martí l’Humà, qui en aquest mateix indret havia tingut un palau d’estiu amb unes torres des de les quals veia el mar i l’arribada de les galeres a Barcelona. La finca és particular però paga la pena apropar-s’hi per veure la torre coronada per un pinacle i amb una creu a la part alta. A l’altra banda del carrer apareixen els arcs del viaducte que va construir també Gaudí per desviar el camí públic que travessava la finca, salvant l’obstacle que hi havia de l’antic torrent de Vilana mitjançant una volta sostinguda per pilars inclinats, construïts a base de pedra i rematats per una sanefa de maó, que discorre sota el carrer Bellesguard.

Antigament, un camí públic travessava la finca Bellesguard. Per desviar-lo, Gaudí va construir un viaducte sobre el torrent de Vilana.

98 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.2-54-99 corBC.indd 98

6/7/09 08:20:52


RUTA 8 Eduard

Viatge en tramvia: la zona alta de Sant Gervasi

rons

Av. de l Tibid abo

aca

ariñ

ya

o

4 5

Pl. John F. Kennedy

Craywinkel

an r tr

Busca

Pujol

Camp

Muntaner

cía M

Pl. d’Alfonso Comín

Be

Folgueroles Teodora Lamadrid oles si de Cass Gerva Sant

0

Gar

án M

s

. de

Salle

Reus 2 Bisbe Sivilla

Rom

Garí

Av. de República Argentina

de la

Bigai

lta

J oan

3

Jardins de la Tamarita

Sant Gervasi

Pg Pl. de la Bonanova

Josep

or

Rovira

els Dominics Jesús i Maria

t San

Alcoi

el Císter

Pl. 11 Calvó Quatre Camins

Teo d

8

10

sguard

Planella

Llu ís M unt adas garit

9

Vistabella

12

d Tibi 7 6

Adrià Mar

Balm e

Rou

ra

Ronda d e Dalt

Belle

1 Punt de sortida 2 Centre Cívic Vil·la Florida 3 Torre Castanyer 4 Jardins de la Tamarita 5 La Rotonda 6 Plaça del Dr. Andreu 7 Parc de la Font del Racó 8 Cosmocaixa 9 Plaça de la Ciència 10 Santa Maria de Valldonzella 11 Plaça del Dr. Emili Mira 12 La Torre de Bellesguard

seré Font abo

Av. del

Cementiri de Sant Gervasi

I

250 m

LA CIUTAT AMAGADA 99 L

Cap.2-54-99 corBC.indd 99

6/7/09 08:20:53


Rutes per assaborir 9. De tapes per la Barceloneta 10. Aromes de mercat: el barri de Santa Caterina 11. La Ribera mĂŠs gormanda 12. Esmorzar al cor de Sant Andreu

100 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.3.100-145 corBC.indd 100

6/7/09 08:22:15


SLOW FOOD 101

Cap.3.100-145 corBC.indd 101

6/7/09 08:22:22


102 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.3.100-145 corBC.indd 102

6/7/09 08:22:24


RUTA 9 vora el mar

9. De tapes per la Barceloneta Passejar pels carrerons estrets i humits de la Barceloneta obre la gana. Tot el barri fa olor de gambes, de sofregit i de fregitel·la i, al davant del Port Vell o a la mateixa platja, els restaurants, la majoria de llarga tradició familiar, conviden a assaborir suculents arrossos, peixos i mariscos.

La tradició de les tapes es manté a la Barceloneta des de fa més de 80 anys. La terrassa del JaiCa és un dels llocs imprescindibles per gaudir-ne.

Punt de sortida Plaça de Pau Vila Metro: Barceloneta (L4). Bus: 17, 40 i 45

La Barceloneta ofereix avui la més gran concentració de bars i restaurants de tota la ciutat. Però no és res de nou, perquè en aquest barri de cases diminutes, on la vida s’ha fet sempre al carrer, els bars han estat per imperiosa necessitat la prolongació de la sala d’estar. N’hi havia un a cada cantonada. Cellers i tavernes on els veïns baixaven a prendre el vermut o el cafè, fondes d’origen humil dedicades a fer menjar per als obrers del barri, cases de menjars especialitzades en peix i, a la platja, els populars berenadors que, a partir dels anys trenta del segle passat, van permetre a tots els barcelonins gaudir d’una paella davant del mar. La caiguda dels magatzems que tapiaven el port i l’enderrocament dels berenadors n’han fet variar l’escenografia, però l’oferta continua igual i ens convida a treure el nas per les seves mil i una cases de menjar que ens arriben al cor per l’olfacte. RUTES PER ASSABORIR 103

Cap.3.100-145 corBC.indd 103

6/7/09 08:22:24


D E TA P E S P E R L A B A R C E L O N E TA

RUTA 9 Sortint de la plaça Pau Vila, i passant per davant del Palau de Mar, baixarem a la platja pel passeig Joan de Borbó Comte de Barcelona, un carrer que marca el paisatge gastronòmic de la perifèria de la Barceloneta des que el 1992 s’hi van traslladar els enyorats xiringuitos de la platja. Desenes de restaurants, regentats per les famílies de sempre, es disputen els clients amb les aromes d’arrossos de peix i les terrasses assolellades davant de les embarcacions esportives que hi ha amarrades al port. S’hi troben les cuines marineres i els famosos peixos al forn del Merendero de la Mari, Cal Pinxo, La Gavina, Kai-Ku o Can Costa. Nosaltres apostem pel Suquet de l’Almirall (pg. Joan de Borbó, 65), de Quim Marqués, un cuiner descendent també d’una família de la Barceloneta que ha sabut trobar l’equilibri entre la modernitat i la tradició. Els seus espectaculars arrossos, fideus, peix i cassoles el cataloguen com una de les propostes més sòlides en la seva especialitat. El cafè convé prendre’l a la terrassa del Palau de Mar, un antic magatzem portuari construït el 1880 que, en l’actualitat, és la seu del Museu d’Història de Catalunya. A la quarta planta s’obre una esplèndida talaia sobre el port, Montjuïc i la ciutat.

Un descobriment 'slow' El parc de la Barceloneta, situat davant del passeig Marítim, acostuma a ser un espai tranquil, pentinat per un agradable vent de mar i amb unes dunes de gespa vorejades d’arbres. No és pas difícil trobar-hi

un lloc per llegir a l’ombra dels pins o descansar al sol. Cap al final de l’estiu hi floreixen les tipuanes i el parc pren un color groguenc. Aquest parc ocupa el terreny de l’antiga fàbrica del gas. L’edifici que allotjava

les oficines, una nau industrial d’estil modernista construïda per Josep Domènech i Estapà el 1907, acollirà ben aviat un centre d’educació ambiental especialitzat en energies renovables i sostenibilitat.

Es tracta d’un projecte únic a l’Estat espanyol en matèria d’educació ambiental que convertirà aquest edifici en un centre ludicoeducatiu i en un punt de trobada per fomentar la sostenibilitat ergètic. i l’estalvi energètic.

104 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.3.100-145 corBC.indd 104

6/7/09 08:22:25


Els quarts de casa Girarem cap a l’esquerra i farem ziga-zaga entre els carrers de la Maquinista i Ginebra, per aquesta trama uniforme de carrerons humils, amb pisos minúsculs i famílies infinites que treuen sense cap pudor els mobles i la roba estesa a la fresca. Les primeres cases que es van construir a la Barceloneta, en el segle XVIII, eren totes idèntiques, unifamiliars, de planta baixa i pis, coronades per un frontó, tal com manaven les ordenances de l’època per no obstaculitzar el pas dels canons que des de la Ciutadella vigilaven la ciutat. Al carrer Sant Carles, número 6, podreu veure una d’aquestes primeres cases que, arran de l’augment de la demanda provocada per la implantació industrial al barri, va començar a créixer cap amunt fins a arribar als cinc pisos. Més endavant, cada pis es va dividir en quatre per donar cabuda a les successives onades d’immigrants. Les famílies van haver d’aprofitar cada centímetre per aconseguir conviure amb vuit o més persones. Ara bé, els quarts de casa no són cap relíquia, encara en queden uns 5.500 al barri i el preu d’aquests pisets de 30 metres quadrats, sense ascensor, s’ha triplicat en tan sols dos anys.

Al sostre del Palau de Mar, unes claraboies per on es filtra la llum natural permeten contemplar el vol de les gavines al cel.

RUTES PER ASSABORIR 105

Cap.3.100-145 corBC.indd 105

6/7/09 08:22:25


La llibreria Negra i Criminal és l’única de la ciutat especialitzada en novel·la negra, policíaca i d’intriga.

El Mercat de la Barceloneta Baixant pel carrer Baluard arribarem a la plaça de la Font, on l’any 1884 es va inaugurar el Mercat de la Barceloneta, un edifici de ferro projectat per Antoni Rovira i Trias que, després de la seva recent renovació, obra de Josep Miàs, ha convertit la zona en el centre vital del barri juntament amb la plaça Poeta Boscà, que acull noves iniciatives comercials. Al mercat podreu comprar peix de platja excel·lent a qualsevol de les parades. La Gamba d’Arenys (parada 37) és una de les més recomanables. El xef Àngel Pascual va apostar per dur l’estrella Michelin del restaurant Lluçanès a l’interior del mercat amb una doble proposta: a baix, Els Fogons de la Barceloneta, amb esmorzars, menús de migdia i una impecable combinació de tapes clàssiques i tapes d’autor a bon preu, i, a dalt, el restaurant gastronòmic en un marc totalment contemporani, amb la cuina a la vista i especialitats basades en el producte fresc que marca les temporades dels bolets, les trufes i la caça. Just al davant de la plaça del mercat, a la cantonada del carrer Andrea Dòria, hi ha penjada una còpia d’El negre de la Riba, el mascaró de proa procedent del desballestament d’un bergantí que forma part de la col·lecció del Museu Marítim.

106 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.3.100-145 corBC.indd 106

6/7/09 08:22:27


9 9

La ruta de les tapes Els aperitius clàssics de la Barceloneta han estat sempre les anxoves, les olives, el seitó i el vermut. Les tapes de cuina van arribar més tard, cap als anys seixanta, quan el públic de Barcelona va descobrir que les famílies andaluses, gallegues o murcianes que regentaven els bars cuinaven guisats senzills i tan exquisits com les patates amb sípia, les sipietes amb tinta o els fideus amb sardines. Simplement, van voler compartir aquests guisats. La ruta de les tapes es nodreix de tavernes i cases de menjar, tan imprescindibles com les que hi ha al carrer de Ginebra, El Chériff (c. Ginebra, 15), El Lobito (c. Ginebra, 9) i Jai-Ca (c. Ginebra, 13), un autèntic trio d’asos de la cuina marinera que augura un gran festí a base d’arrossos, peix i marisc. A la part alta del carrer Baluard, al número 12, Can Maño obre de bon matí i ofereix uns esmorzars energètics a base de peix fresc, i al migdia, uns menús casolans a bon preu. Més avall, La Cova Fumada (c. Baluard, 56) és la bodega on, fa 62 anys, la família Solé va començar escalfant el menjar als treballadors de la zona. A canvi, els venia el vi en porró o el vermut. Va ser l’àvia qui es va inventar la bomba, la tapa reina de la Barceloneta. El local, encara regentat per la mateixa família, es conserva igual, amb un aspecte una mica descuidat, amb les taules de marbre i les tapes acabades de fer (calamars, sardines, capipota, bacallà fregit…). Per llepar-se’n els dits. A l’altra banda de la plaça, La Electricidad (c. Sant Carles, 15), un

LLl oc s am b mo lt a ca lm a Llibreria Negra i Criminal (C. Sal, 5) Una mena de biblioteca privada especialitzada en novel·la negra, policíaca i d’intriga. La rebotiga és un punt de trobada per als aficionats

al gènere on cada dissabte al matí comparteixen un aperitiu de musclos. El Filferro (C. Sant Carles, 29 | Tel. 932 219 836) Un petit bar restaurant, acollidor, càlid i entretingut amb

música de jazz improvisada en directe. Plats lleugers i saborosos a bon preu. Bar Absenta (C. Sant Carles, 36 | Tel. 932 213 638) Una gran varietat de tes, infusions, sucs, batuts

ns i, com artesans el seu nom indica, absenta. La seva terrassa, amb la del Filferro, conforma un agradable racó d’aire cosmopolita, amb para-sols situats sota acàcies, molt a prop de la font de Carmen Amaya.

RUTES PER ASSABORIR SABORIR 107

Cap.3.100-145 corBC.indd 107

6/7/09 08:22:28


108 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.3.100-145 corBC.indd 108

6/7/09 08:22:29


9

La bomba és una tapa autòctona de la Barceloneta, una bola de puré de patates farcida de carn picada que es va inventar l’àvia de La Cova Fumada i que s’ha fet famosa arreu del món.

SLOW FOOD 109

Cap.3.100-145 corBC.indd 109

6/7/09 08:22:30


D E TA P E S P E R L A B A R C E L O N E TA

E N T R E V I S TA

ANNA BELLSOLÀ El millor pa de forn de llenya Anna Bellsolà és una jove gironina graduada en enginyeria del disseny industrial i una apassionada del pa que ha obert el seu obrador a la Barceloneta, al carrer Baluard, 38. Des d’aquí ha aconseguit sorprendre tota la ciutat. D’on ve la teva afició pel pa?

Sóc filla, néta i besnéta de forners, i vaig aprendre l’ofici a casa i en diverses estades de pràctiques en forns francesos i italians. El meu pare va ser un pioner del pa precuit a l’Estat espanyol. Jo he volgut tornar als orígens i fer el pa tal com el feien els meus avis, el pa d’abans. Quin és el secret del teu pa?

La qualitat dels ingredients, el temps de fermentació i la cocció al forn de llenya. Per què a la Barceloneta?

En principi perquè aquí vaig trobar el local adequat per a un projecte que tenia definit des de feia molt de temps, però, al final, la Barceloneta m’ha captivat. És un barri ple de vida, alegre, familiar i amb futur on em trobo molt a gust.

L’Anna Bellsolà prepara i ofereix, al Forn Baluard, pans cuits en forn de llenya, artesans, de crostra gruixuda i molla generosa, que mantenen tot el sabor, l’aroma i la textura durant dies.

110 BARCELONA BARCELONASENSE SENSE PRESSES PRESSES

Cap.3.100-145 corBC.indd 110

6/7/09 08:22:31


9

local centenari que ha canviat d’amos i ha fet neteja, però continua tenint la seva clientela del barri, jubilats i dones que, en dejú, es prenen la barreja d’aiguardent amb moscatell o de menta amb ginebra que prepara el cos i fa circular la sang. Aquí encara es ven el vi a granel, i a l’hora de l’esmorzar, els homes porten el seu entrepà al bar, i el bar els posa unes olives i el porronet de vi i gasosa. L’aperitiu clàssic és una variada amb vermut de la casa.

La Biblioteca Pel carrer Sant Carles arribarem a La Fraternitat (c. Comte de Santa Clara, 8-16), un edifici modernista recentment renovat que allotja la biblioteca pública. La Fraternitat va ser una de les cooperatives obreres més antigues del Pla de Barcelona. Creada el 1879, ha sofert diversos trasllats abans d’establir-se en aquest emplaçament. L’aspecte actual de l’edifici és el resultat d’una reforma de l’any 1917. La Biblioteca pública Barceloneta-La Fraternitat està especialitzada en temes marítims i de restauració, i ofereix un espai de calma per aïllar-se del renou del barri i llegir la premsa en unes còmodes butaques amb vistes al carrer. També disposa d’un espai multimèdia, un altre de dedicat especialment als nens i zones aptes per a la tertúlia i el debat. Molt a la vora hi ha El Somorrostro (c. Sant Carles, 11), un local càlid amb cuina de fusió que ha obert al costat, al número 13, un negoci de menjars per emportar; plats vegetarians frescos i sans, embotits artesans, formatges i vins del país. Al mateix carrer ens trobarem un dels restaurants més antics de la Barceloneta, Can Solé (c. Sant Carles, 4), que va néixer l’any 1903 com una taverna per als estibadors del port i s’ha guanyat una fama justa per la qualitat dels seus arrossos. L’església de Sant Miquel El carrer Escuder ens durà a la plaça de la Barceloneta, un racó encisador, ampli i rectangular que trenca la uniformitat d’aquests carrers i té una escletxa per on es cola el mar. Aquí, al davant de l’església barroca dedicada al patró del barri, Sant Miquel del Port, continua la ruta de les populars cases de menjars com ara la Botabara (pl. Barceloneta, 3 i 4), regentada per una acollidora família RUTES PER ASSABORIR 111

Cap.3.100-145 corBC.indd 111

6/7/09 08:22:32


D E TA P E S P E R L A B A R C E L O N E TA

d’Almeria que, quan arriba el bon temps, posa les taules tocant a la font que hi ha al centre de la plaça. L’església va ser construïda a mitjan segle XVIII pel mestre d’obres Damià Ribas i ampliada, en el segle XIX, per Elies Rogent. Al costat hi ha la casa on va viure Ferdinand de Lesseps, el constructor del Canal de Suez, durant la seva etapa de cònsol de França a Barcelona.

La Torre del Rellotge Cap a mitja tarda és agradable fer una passejada pel moll de la Barceloneta fins a arribar al moll dels Pescadors, on s’alça la Torre del Rellotge. És l’edifici més antic del port. Es va construir l’any 1772 i va funcionar com a far fins a mitjan segle XIX, quan va deixar de ser necessària aquesta tasca. Llavors es va transformar en rellotge. A l’edifici de la Llotja se celebra, cada vespre, la subhasta del peix, i encara que és difícil accedir-hi, no hi perdeu res intentant-ho. De qualsevol manera, el millor peix de la Llotja el trobareu a partir de les sis de la tarda a Peix i Marisc Antonio (c. Baluard, 68), producte fresc i imprevisible. Tot depèn de la captura del dia.

Cada vespre el peix fresc arriba a Peix i Marisc Antonio directament de la Llotja.

La Fraternitat és la biblioteca del barri, i està especialitzada en temes de restauració, gastronomia, hostaleria i contes que tenen el mar com a protagonista.

112 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.3.100-145 corBC.indd 112

6/7/09 08:22:33


9

RUTA 9 De tapes per la Barceloneta

Estació de França Barceloneta (L-4)

Ronda Doctor Aigu del Lito a ral der oa neb ra

ón

Balb

5 Gi

Pinz

Piza ard

4

Balu

Mol l dd Pg. e la Ba de J r oan celonet a de B orbó San ta

3

Jud

ici

ard

pas

Salv at P a

Sòr ia

Clar a

Cer meñ o

Parc la M 10 a 6 quinista de la Esc 9 Pl. de ude Pl. Barceloneta r la Font Pompeu And 8 rea Gener 12 7 Dór ia San Alm t Carle neta irall s rcelo Cerv la Ba era e d im Balu

Elm

Pla de Miquel Tarradell

San t

11

seit

rro

I 2

el M ar

1 Punt de sortida 2 Palau de Mar 3 Passeig Joan de Borbó 4 Carrer de la Maquinista 5 Carrer de Ginebra 6 Mercat de la Barceloneta 7 Plaça del Poeta Boscà 8 La Fraternitat 9 Església de Sant Miquel 10 Plaça de la Barceloneta 11 Torre del Rellotge 12 Parc de la Barceloneta

Museu d’Història Pl. de de Catalunya Pau Vila

arít Pg. M

e Platja d

la Barcelon

0

eta

200 m

RUTES PER ASSABORIR 113

Cap.3.100-145 corBC.indd 113

6/7/09 08:22:35


114 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.3.100-145 corBC.indd 114

6/7/09 08:22:37


RUTA 10 rs! plena de colo

10. Aromes de mercat: el barri de Santa Caterina El barri deu el seu nom al convent dominicà de Santa Caterina que es va incendiar l’any 1837. Deu anys després, en el mateix espai es va construir el primer mercat cobert de la ciutat. Ara bé, va ser la proximitat al rec Comtal, canal portador de l’aigua del Besòs, del segle X, el que va permetre que el barri es convertís en una influent zona artesana i tèxtil durant mil anys.

Dins el Mercat de Santa Caterina hi ha el restaurant Cuines, del Grup Tragaluz.

Punt de sortida Av. Francesc Cam Cambó Metro: Jaume I (L (L4) us: 120, 17, 19, 40 Bus: i 45

Avui, els carrers de vianants del barri, estrets i entrellaçats, mantenen una intensa vida comercial. El seu motor indiscutible és el remodelat mercat de Santa Caterina, que emergeix com una explosió de color a l’avinguda Francesc Cambó i ens convida a entrar-hi, observar i comprar. Després, en sortir, podem fer un passeig tranquil seguint un recorregut generós en racons secrets i sorpreses. Ciutat Vella és un món apassionant, format per laberíntics carrerons medievals, esglésies i placetes que mantenen aquell encant decadent del seu passat tèxtil barrejat amb el sabor dels petits comerços, els barets de sempre, els restaurants de moda i les noves iniciatives que han apostat per un barri que es troba ara en plena ebullició. RUTES PER ASSABORIR 115

Cap.3.100-145 corBC.indd 115

6/7/09 08:22:38


A R O M E S D E M E R C AT : E L B A R R I D E SA N TA C AT E R I N A

RUTA 10 El mercat de Santa Caterina A mig camí entre la catedral i el Museu Picasso, l’avinguda Francesc Cambó conforma una ruta turística amb parada imprescindible al Mercat de Santa Caterina. La seva reforma, empresa pels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, va respectar la façana amb arcs i les parets perimetrals de l’antic mercat (1847) i va construir, al darrere, un edifici espectacular amb una coberta multicolor que s’ha convertit en un dels elements arquitectònics més fotografiats de Ciutat Vella. La coberta. Es tracta d’una superfície ondulada de 4.200 metres quadrats formada per un trencaclosques de milers d’hexàgons de ceràmica de colors vius que representen fruites i verdures. L’estructura que aguanta tota la coberta, visible des de l’interior del mercat, està formada per dues grans jàsseres de formigó situades al llarg de la nau central i 109 arcs de fusta de geometria variable tancats amb corretges i encadenats amb fusta. Aquest espectacular sostre emmarca un espai lluminós i innovador de 3.000 metres quadrats on les parades formen un circuit asimètric que convida a caminar pels amples passadissos. 116 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.3.100-145 corBC.indd 116

6/7/09 08:22:38


Cuines de mercat. Entrant per l’avinguda Francesc Cambó, convé aturar-se a Cuines de Santa Caterina, un local peculiar integrat dins el mercat amb la cuina oberta i tot de taules compartides. Una altra bona proposta és La Torna (parades 182-184), el forn que ofereix també l’opció de menjar al taulell productes de mercat ben cuinats.

El cistell d’anar a comprar Preus populars i una oferta de productes frescos són la base de les parades, netes i impecables, del mercat. Moltes ja pertanyen a la quarta generació de propietaris, com les de Carles i Jordi Martí (parades 130-132 i 5-6-7) o la Cansaladeria Maribel (parades 126-127), totes dues amb un assortiment esplèndid de formatges artesans i embotits de fabricació pròpia. La parada dels Gómez Maldonado (parades 1-2), amb 47 anys d’antiguitat, ofereix tota mena d’ous: de gallina, de guatlla, d’ànec, d’oca i d’estruç en temporada, ous de dos rovells, ous ecològics, ous baixos en colesterol, flamets casolans i truites de tota mena. Els Labrador (parades 168-171) exhibeixen un gran desplegament de fruites exòtiques i bolets, i els Torrent (parades 161-163) tenen les millors fruites i verdures de

Enric Miralles va projectar la coberta ondulada i plena de colors del Mercat de Santa Caterina. Moltes parades del mercat pertanyen a la quarta generació d’una mateixa família, com aquesta dels Gómez Maldonado, especialitzada en ous.

RUTES PER ASSABORIR 117

Cap.3.100-145 corBC.indd 117

6/7/09 08:22:40


A R O M E S D E M E R C AT : E L B A R R I D E SA N TA C AT E R I N A

E N T R E V I S TA

CARLOS LÓPEZ Molt més que botigues És el responsable de la botiga Xarxa de Consum Solidari de Ciutat Vella. S’hi troben fruites i verdures de petits agricultors catalans que cuiden l’entorn i una àmplia gamma de productes ecològics arribats de diferents zones del món, que lluiten per no ser expulsats de les seves terres. Què és la Xarxa de Consum Solidari?

És un concepte diferent, són llocs des d’on pretenem influir en la transformació de la societat i potenciar unes relacions comercials més humanes i justes. I quins són els resultats?

Hem format ja un nombrós grup de persones que donem prioritat a una alimentació de qualitat i amb sentit, un grup que no es limita a consumir, sinó que s’interessa per la procedència dels seus aliments. També organitzem activitats al barri i estem en contacte amb les associacions de veïns i altres entitats de la zona que intenten fer el mateix.

A més d’atendre les persones que s’apropen a la botiga, Carlos López també parla amb elles de temes socials o ambientals, de productes transgènics, de la seva visió de la crisi...

118 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.3.100-145 corBC.indd 118

6/7/09 08:22:43


10

temporada seleccionades i una exposició de tomàquets sense competència: d’amanir, de penjar, cirerols, de Montserrat, verds, de branca, de pera, canaris, tigre, San Marzano i fins a 14 classes de tomàquets de la varietat raf. Peix fresquíssim i a bon preu a la paradeta de Jordi i Sole (96) i a la de Segarra (71), peix de platja a la d’Enriqueta (92-93) i a la de Rosi (99-105), la més gran de tot el mercat dedicada al peix. Els Franquesa (73-76) pertanyen també a la quarta generació de musclaires i mariscaires del mercat de Santa Caterina. A la parada de conserves Torres (15-16) tenen unes olives boníssimes, i, si us agrada el bacallà, el trobareu a la parada dels Ràfols (124-125). També hi podem trobar plats precuinats: Llegums cuits Ràfols (68-69-70), Carns Miquel (147-152) o Carnisseria David (8-9), que ofereix, a més, un assortiment molt complet d’hamburgueses. Però la parada més sofisticada de Santa Caterina és Olisoliva (153-154-155), una oleoteca on s’exposen tots els olis del nostre país i gairebé tots els de l’Estat espanyol, així com també alguns d’altres indrets del món. De Catalunya destaquen els millors d’oliva arbequina de Siurana, les Garrigues i el Montsià. També hi podem trobar més de 100 marques de vinagres, 80 referències de sal i productes de cosmètica derivats de l’oli.

Sabors i aromes Els sabors del mercat s’expandeixen per l’avinguda Francesc Cambó i arriben a la cantonada del carrer Gombau barrejant-se amb l’aroma exquisida del pernil ibèric de gla de la xarcuteria Andreu. El carrer Mercaders fa olor dels impecables guisats casolans del restaurant Alastruey

Una descoberta solidària Mescladís (Pl. de Sant Pere, 5 | Tel. 932 955 012) És un espai molt especial, un petit restaurant íntim i agradable on es cuinen plats de diverses parts

del món per menjar allà o per emportar, tots fets amb afecte i amb productes de comerç just. També s’hi venen productes d’agricultura ecològica. Es tracta

d’una iniciativa d’economia solidària i sense ànim de lucre posada en marxa per la Fundació Ciutadania Multicultural, una organització destinada a finançar

activitats educatives que s’imparteixen al mateix local, principalment tallers i cursos de cuina dirigits a persones en risc d’exclusió social. RUTES PER ASSABORIR 119

Cap.3.100-145 corBC.indd 119

6/7/09 08:22:44


A R O M E S D E M E R C AT : E L B A R R I D E SA N TA C AT E R I N A

Una botiga molt saludable Manantial de Salud (C. Mercaders, 7) Fa quatre generacions que la família Taixé Ferran, propietària de l’empresa, es dedica a l’estudi i la pràctica de la fitoteràpia. El personal de l’herbolari té

un tracte amable i honest que manté viva la saviesa popular de les propietats curatives de les plantes: infusions, bafs, compreses, cataplasmes i altres remeis mil·lenaris que gairebé no fallen mai. La botiga s’omple a totes

hores d’una clientela fidel que hi va a buscar una herba determinada o una fórmula mèdica, però la majoria ve amb l’esperança que els alleugin malalties que altres no encerten: una pedra al ronyó o problemes per

agafar el son, un constipat persistent, acidesa d’estómac, al·lèrgia… per a tot hi ha un remei o altre. Els consells són gratuïts, només cobren el producte que recomanen i, si es tracta d’una infusió d’herbes, mai no passa dels tres euros.

120 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.3.100-145 corBC.indd 120

6/7/09 08:22:45


10

(Mercaders, 24), i més avall es perfuma amb les fragàncies de dos herbolaris considerats els millors de la seva especialitat, l’Herbolari de la Maria i Manantial de Salud, aquest últim, també amb parada al mercat.

Les placetes Retrocedirem una mica per girar a l’esquerra pel carrer Sant Silvestre fins a la plaça Santa Caterina i a la de Joan Capri. Des de la zona del darrere del mercat, reurbanitzada amb edificis d’apartaments per a la tercera edat, accedirem a les restes arqueològiques de l’àbsida de l’antic convent. Ens aproparem després als carrerons que desemboquen al carrer Carders (Giralt el Pellisser, Sant Jacint, Flor de Lliri i Semoleres), estrets, amb roba estesa i petits comerços de barri. Baixant per Semoleres, a l’esquerra hi ha la plaça de la Llana, un racó dens i ple de sabor amb antics balcons enreixats curulls de plantes, antics comerços (brodadores, merceries, botigues de gènere de punt i un local especialitzat en barrets) i una nova iniciativa, All you knit is love (pl. de la Llana, 7), amb un gran assortiment de llanes per fer mitja o ganxet que homenatja l’antic mercat a l’aire lliure especialitzat en la venda de llanes que hi havia en aquesta plaça. Veurem també una palmera i una farmàcia centenària que, a través dels arcs, dóna accés al vetust tipisme dels carrers Semoleres, Boquer i Candeles.

El Brossa Espai Escènic és un petit teatre per a 60 espectadors dedicat a la personalitat i l’obra de l’autor més sacsejador de la segona meitat del segle XX.

Capella d’en Marcús Pel carrer Corders arribem a la placeta Marcús. Aquí començava, a l’edat mitjana, el camí que marcava la sortida de la ciutat cap al Besòs i cap a França, la qual cosa va fer que s’hi construïssin nombrosos hostals i hospitals. En el segle XII, Bernat Marcús va construir un conjunt benèfic format per un hospital, un alberg i un cementiri, del qual només s’ha conservat la capella d’en Marcús, dedicada a la Mare de Déu de la Guia, on es reunia la confraria del gremi dels troters, primer servei de correus a cavall que es va instal·lar a Europa l’any 1187. A la cantonada de la plaça hi ha la casa del gremi dels adobadors de cuir (Assaonadors, 1), amb l’estàtua del seu patró, sant Joan Baptista, a la part alta. RUTES PER ASSABORIR 121

Cap.3.100-145 corBC.indd 121

6/7/09 08:22:46


122 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.3.100-145 corBC.indd 122

6/7/09 08:22:47


La Capella d’en Marcús formava part d’un conjunt benèfic construït al segle XII. SLOW FOOD 123

Cap.3.100-145 corBC.indd 123

6/7/09 08:22:48


A R O M E S D E M E R C AT : E L B A R R I D E SA N TA C AT E R I N A

El carrer Carders ens porta a la plaça de Sant Cugat, àmplia però recollida i silenciosa. Es va obrir els anys vuitanta aprofitant el buit que havia deixat l’església de Sant Cugat del Rec, destruïda durant la Guerra Civil. Pizza & Love és un local que només té una taula on hi caben unes 30 persones, però les pizzes són boníssimes i, si fa sol, es poden menjar a la terrassa en companyia de tres palmeres i el llimoner que es despenja pel mur de pedra de l’església.

Al centre de la plaça de Sant Agustí Vell hi ha una font de ferro semblant a la de Canaletes.

Allada Vermell És un bulevard ampli i rectangular, rivetejat de palmeres i acàcies, que baixa cap al carrer Princesa. Té una zona destinada a jocs infantils, bon ambient a les terrasses i veïns de prestigi, com l’Espai Brossa, un teatre de butxaca amb una gran B tombada al terrat com a record i el teatret de titelles La Puntual. La resta són restaurants variats, bons i a bon preu com ara Casa Paco, Tantarantana o Pizza del Taglio. La plaça de Sant Agustí Vell La plaça següent, a la qual arribarem pel carrer Carders, és un racó vuitcentista que pren el nom del veí convent de Sant Agustí, un gran conjunt gòtic que allotjava diverses devocions artesanes del qual només queda dreta una ala del claustre, on es pot accedir a través del portal que hi ha a la plaça de l’Acadèmia. A la plaça de Sant Agustí Vell, formada per casalots antics, un safareig de pedra i una font, trobem el Bar Mundial, especialitzat en peix i marisc, que va obrir fa gairebé un segle i no ha envellit. L’Econòmic és un altre restaurant antic, bufó, net i casolà. La plaça limita pel nord amb el carrer Basses de Sant Pere, obert l’any 1825 després d’enderrocar els molins d’aigua i altres instal·lacions industrials que aprofitaven el desnivell del rec com a font d’energia. Val la pena pujar fins a la plaça de Sant Pere, triangular i tancada en un dels seus extrems pel monestir que va donar nom al barri, un convent de benedictines totalment restaurat que conserva una bonica cúpula del segle XII.

124 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.3.100-145 corBC.indd 124

6/7/09 08:22:49


RUTA 10

Victòria

Argenter

Metges

9 7 Assaon

a do r s

ines

N tal Por

ou

Tira

dor

s

erç

10

Com

Ca

Cor t

omtal

11

Allada Vermell Tantarant a na

Montanyans Giralt

Tarrós

r Fonolla

Semolers

Princesa

Jaume I (L-4)

eria

Montcada

ent

Banys Vells llers Mira

Arg

Pl. de Jaume Sabartés Museu Picasso

R ec

6

Basses d e Sant Pere

R ec C

Sant Pere més Baix

Corders

12 Pl. de Sant Pere

t el Davanl Nou Porta

Sant Pere Mitjà

I Av. Francesc Cambó Gombau 2 Avellà 3 8 5 4 s Colomines rder

Vigatans

0

Mendez Nuñez

Mare de Déu del Pilar Freixures Amadeu Vives

Jaume I

Sant Pere més Alt

Mercaders

Pl. del Rei

Via Laietana

1 Punt de sortida 2 Mercat de Santa Caterina 3 Carrer Mercaders 4 Plaça Santa Caterina 5 Plaça Joan Capri 6 Plaça de la Llana 7 Capella d’en Marcús 8 Plaça de Sant Cugat 9 Carrer Allada Vermell 10 Plaça de l’Acadèmia 11 Plaça de Sant Agustí Vell 12 Plaça de Sant Pere

Beates

Via Laietana

Verdaguer i Callís

Aromes de mercat: el barri de Santa Caterina

250 m

RUTES PER ASSABORIR 125

Cap.3.100-145 corBC.indd 125

6/7/09 08:22:50


126 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.3.100-145 corBC.indd 126

6/7/09 08:22:52


RUTA 11 amb molt de gust

11. La Ribera més gormanda La muralla romana en un extrem, el parc de la Ciutadella a l’altre, el mar molt a prop i la ciutat del segle XVIII submergida al seu interior. La Ribera, que ha viscut tota mena d’esplendors, desventures i abandonaments, té molta història per explicar. La més recent ens parla d’un barri en plena efervescència, d’intensa vida lúdica, gastronòmica i comercial.

Al pati del Palau dels Marquesos de Llió, al carrer Montcada, es troba la romàntica terrassa del TèxtilCafè.

Via Laietana / C. Argenteria Metro: Jaume I (L4) Bus: 17, 19, 40, 45 B i 120

Després d’una letargia de diversos anys provocada pel tancament de l’antic mercat del Born, la Ribera ha ressorgit de les cendres per transformar-se en el barri més innovador de la ciutat. Una nova generació de veïns ha retornat el glamur als edificis centenaris i ha omplert de vida aquell laberint de carrers medievals que voregen l’església de Santa Maria del Mar. L’oferta gastronòmica ha crescut en aquesta zona d’una manera incommensurable: restaurants de tots els preus, cultures i condicions (mediterranis, internacionals o de fusió, pinxos, tapes i mitges racions, bars de copes, teteries i cafès, sofisticades botigues de delicadeses, pastisseries i antics magatzems de venda a l’engròs) conformen aquí un saborós recorregut apte per als gurmets més exigents. RUTES PER ASSABORIR 127

Cap.3.100-145 corBC.indd 127

6/7/09 08:22:53


L A R I B E R A M É S G O R M A N DA

RUTA 11 Carrer Argenteria, amb vocació gastronòmica Aquest carrer, l’antic camí que sortia de la porta nord de la muralla romana i es dirigia cap al mar, ens endinsarà en el cor del barri de la Ribera. Aquí es van establir els orfebres durant l’edat mitjana, però el carrer va quedar reduït a la mínima expressió després de l’obertura de la via Laietana. Avui és un carrer de vianants animat pel tràfec dels diversos bars i restaurants de cuina de fonda clàssica com el Senyor Parellada o de broquetes i cuina basca com el Sagardi. El carrer s’omple de l’aroma del cafè que emana de Cafés el Magnífico, dedicada des de 1919 a buscar els millors grands crus del món per obtenir les seves pròpies barreges. Si sou cafeters, no us ho perdeu, us informaran i us donaran bons consells. Al davant, i dels mateixos amos, Sans&Sans, un espai per als amants del te que compta amb una selecció de 300 classes de te i tot el que cal per a la seva preparació. També hi ha bars antics, com el Bar Rodrigo, un local caòtic famós pels seus entrepans. Un vinet al davant de Santa Maria del Mar Passegeu després pel carrer de les Caputxes, per les porxades gòtiques, per la font medieval amb un jardí penjant, i desemboqueu finalment davant de la basílica de Santa Maria del Mar, l’exemple més encisador del gòtic català (segle XII). Us heu d’asseure en qualsevol dels bars que hi ha a la plaça per contemplar-la. La Vinya del Senyor és

Un racó per desconnectar Les voltes dels Encants i dels Pintors Al carrer del Consolat de Mar es conserven les encantadores voltes dels Encants i dels Pintors.

Es tracta de les restes d’una antiga plaça porxada d’origen medieval on es respira l’aroma del passat. Fins l’any 1880, s’hi celebrava la fira de llibres

i trastos vells, un mercat que es va traslladar a la Fira de Bellcaire, a l’actual plaça de les Glòries. Els porxos són ara un espai tranquil, amb vistes a la

Llotja.La terrasseta del Pisa Morena és el millor lloc per asseure’ns i contemplar aquest edifici neoclàssic, tot prenent una copa de vi i alguna tapa.

128 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.3.100-145 corBC.indd 128

6/7/09 08:22:54


7

-

Puig i Cadafalch vivia just davant

seu. -

Sí, ho recordo, era un senyor bai-

xet, molt amable, vivia en el primer pis i tenia l’estudi a dalt. En els baixos hi guardaven els carruatges.

un local petit amb una carta interminable de vins i una bona selecció de platets per acompanyar-los. La millor opció és asseure’s a la terrassa, però si plou o fa fred, intenteu situar-vos a l’única taula que hi ha a l’entresolat, té vistes privilegiades sobre la plaça. Al darrere, hi ha els dos locals del pastisser Carles Mampel, Bubó, que us sorprendrà amb els pastissos en miniatura i petits plats salats per emportar o degustar a la terrassa. Abans de continuar el passeig, atureu-vos a La Botifarreria de Santa Maria, una botiga per a gurmets que ret homenatge a la tradició de la xarcuteria catalana. Els seus embotits (bulls, fuets, espetecs, catalanes trufades, secallones i botifarres) s’elaboren a la vista del client.

El Xampanyet va néixer com a celler l’any 1872, i des de 1920 són ja tres generacions de la família Estevet que aixequen cada dia la persiana.

Delicadeses al carrer Agullers Gireu pel carrer dels Canvis Nous i arribeu fins al carrer Agullers cantonada amb el carrer dels Consellers, una cruïlla molt coqueta absolutament indispensable per als sibarites. Hi trobareu la Vilaviniteca, un referent sense competència sobre el tema del vi, licors, caves i destil·lats, amb més de 6.000 referències. Des de les més antigues anyades RUTES PER ASSABORIR 129

Cap.3.100-145 corBC.indd 129

6/7/09 08:22:54


L A R I B E R A M É S G O R M A N DA

E N T R E V I S TA

PACO GUZMÁN Cuiner cosmopolita, eclèctic i contemporani Cuina a dos locals propis, Santa Maria (Comerç, 17) i Santa (av. de la Meridiana, 2), a base de tapes de múltiples procedències i conceptes. Plats petits amb rúbrica d’autor a preus competitius. Per què tapes?

Cal adaptar-se als temps. Sempre he procurat que la meva cuina fos assequible a totes les butxaques. Si vaig deixar l’alta cuina i vaig muntar un local de tapes, va ser perquè poguessin venir els meus amics. El teu secret per aconseguir-ho?

El secret és utilitzar productes d’alta qualitat i baix cost. Un dels meus divertiments consisteix a passejar-me per les botigues buscant productes sans i exòtics a bon preu. On es troben aquestes gangues?

Als mercats ara hi ha productes de tots els països. Barcelona és, en aquest sentit, una ciutat cosmopolita on es barregen moltes cultures, i això enriqueix la seva gastronomia.

Paco Guzmán afirma que cuina per fer feliços els altres. Les seves receptes d’autor arriben a tothom mitjançant tapes a preus assequibles.

130 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.3.100-145 corBC.indd 130

6/7/09 08:22:56


11 11

d’Oporto o Rioja als maltes més confidencials, les últimes novetats del Duero, les grans ampolles de Borgonya o Bordeus, i una selecció irrepetible d’anyades dels millors Priorats. Al costat, Teca, la botiga de queviures que fundà l’avi de la família Vila l’any 1932, més ampli, reformat i ple de formatges artesanals, pernils, olis, ous ecològics, conserves, fruites i productes gastronòmics de primera qualitat.

Els sabors del carrer Montcada Tornarem a la plaça de Santa Maria i des d’allà, al Fossar de les Moreres, antic cementiri parroquial on reposen els caiguts durant el setge a Barcelona de 1714. Vorejant la basílica, endinseu-vos pel carrer Sombrerers i descobrireu, al davant de la façana lateral de l’església, E&A Gispert, una botiga amb la millor fruita seca torrada a diari al seu forn de llenya des de fa un segle i mig. Els mobles i la decoració de la botiga són els originals. Pugeu després pel carrer Montcada, noble, rectilini i atapeït de palaus medievals reconvertits gairebé tots en museus i galeries d’art. El Xampanyet és un local mític. El seu vi blanc gasificat, suau i de toc dolç, acompanyat amb les anxoves de la casa, formatges, embotits, truites de patates i bones conserves, és perfecte per a l’aperitiu. Ben bé al davant, el taulell de l’Euskal Etxea s’omple de broquetes, barquetes, croquetes, xistorra, tigres… Es poden trobar fins a 40 tapetes impecables per picar al vol. Molt més tranquil·la és la terrasseta del Tèxtil-Cafè, ubicada al pati del Palau dels Marquesos de Llió, del segle XIVV, un espai romàntic i abrigat del vent on podreu escollir plats sans o tastar el menú de set euros. Les pastisseries del carrer Princesa Girarem a l’esquerra pel carrer de la Barra de Ferro i sortirem al carrer Princesa. Si us agrada el dolç, aneu-hi sense presses, perquè les pastisseries d’aquest carrer us serveixen el somni en safata. A la mateixa cantonada de Barra de Ferro, Atlanta, un local petitet on Carmen Herrero ven la seva rebosteria biològica, pastissos dolços i salats fets amb farines integrals, fruites naturals i molt d’amor. Si preferiu un pastís més clàssic, el trobareu una mica RUTES PER ASSABORIR 131

Cap.3.100-145 corBC.indd 131

6/7/09 08:22:57


L A R I B E R A M É S G O R M A N DA

més endavant, a la pastisseria Brunells, però si el que voleu són galetes, no ho dubteu, continueu caminant i entreu a Demasié, un espai només de galetes. N’hi ha d’especialitats diferents i sabors inèdits, dolçes o salades, totes acabades de sortir del forn de l’obrador que hi ha a la rebotiga. Us les podreu endur empaquetades en capses de disseny o prendre-us-les al taulell del local acompanyades d’un cafè, una xocolata desfeta o un refresc. Més endavant, passat el carrer Comerç, trobareu l’únic restaurant de postres del món, Espai Sucre, on el mestre pastisser Jordi Butrón us sorprendrà amb una variada proposta de plats dolços d’autor.

Les terrasses de la plaça Comercial Passarem sota les cases porxades del passeig Picasso i agafarem el passatge Mercantil, un bonic carrer de vianants que, d’una banda, té vistes al parc de la Ciutadella i, de l’altra, al Mercat del Born. Aquest edifici de Josep Fontseré va acollir el mercat central d’abastament de la ciutat entre 1876 i 1971. Avui és una immensa mola de ferro, adormida i encerclada de tanques, que guarda en el seu interior les ruïnes del segle XVIII. La plaça Comercial és el punt més concorregut del barri. Les seves terrasses s’omplen a totes hores d’un públic fashion i cosmopolita que aprecia els plats exòtics d’El Rosal, un local que conserva un cert sabor antic i que treu les seves millors taules a l’aire lliure en un angle privilegiat de la plaça, amb sol a l’hivern i ombra a l’estiu. Al costat hi ha les taules del Pitín Bar, que ofereixen postres casolanes, pastissos, mousses de xocolata i taronja i una extensa carta de tes i cafès. Al passeig del Born, la petita cadena Sandwiches & Friends prepara les seves baguets, el pa de motlle de dos pisos o enrotllats calents, que és una altra bona opció per entretenir la gana.

Pep Manubens proposa i aconsella als seus clients els millors plats del dia. El seu restaurant, Cal Pep, és un clàssic molt recomanable.

La plaça de les Olles Agafarem ara el carrer Rec en direcció al mar. El traçat d’aquest carrer coincideix amb l’antic curs del rec Comtal, que durant els segles X i XI abastia d’aigua la ciutat. Sota les pintoresques voltes gòtiques amb bigues de fusta, una 132 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.3.100-145 corBC.indd 132

6/7/09 08:22:58


Botigues del passat Pels voltants del Mercat del Born sobreviuen alguns antics magatzems i botigues de queviures dedicats a la venda a l’engròs de productes comestibles. Comprar en aquests espais es converteix en una activitat interessant i divertida. Això sí, s’ha de comprar almenys un quilo de producte.

Casa Torras (Pl. Comercial, 2) Situada davant del Mercat del Born amb sacs plens de llegums, farines, cereals i fruita seca a la porta. A dins hi ha de tot, des de codonyat a cacau en pols, algues i dàtils. La Ribera (Pl. Comercial, 11) Magatzem d’ultramarins dels d’abans,

amb productes quotidians: oli, olives, arròs, farina o llegums. Tot a l’engròs. Jaime J. Renobell Soler (Pg. Picasso, 3) Empresa familiar especialitzada, des de 1945, en la venda de llegums. Tenen 18 classes de mongetes, més de 14 varietats d’arròs, vuit de llenties, fruita seca nacional

i d’importació, espècies, productes dietètics i aliments biològics. Àngel Jorba, SA (C. Princesa, 35) Aquest antic magatzem és el paradís de les espècies. Les venen a l’engròs i envasades: pebre vermell, safrà, tes, mates, herbes, hortalisses deshidratades, gra, fècules i midons.

RUTES PER ASSABORIR 133

Cap.3.100-145 corBC.indd 133

6/7/09 08:23:00


PAT I S , J A R D I N S , PA S SAT G E S I A LT R E S S E C R E T S D E L’ E I X A M P L E

RUTA 11

Corders

Pl. de Jaume Sabartés

Vigatans

l II

e Pg. Isab

Pla de Palau

11

Rec

Mar

teria

9

Parc de la Ciutadella

la Ribera

Comerç

Espar

Vidriera

4

10

l Born

e Pg. d

5 Ases

Fusina Mercat del Born

Comercial

rs

3

12

Flassaders

Banys Vells llers Mira

eria ent Arg la Nau

Via Laietana

re Sombre

6

Rec

7

2

Princesa

8

Princesa

I

t de Consola

0

Assaonad o rs

Pg. de Picasso

Jaume I (L-4)

Montcada

1 Punt de sortida 2 Carrer Caputxes 3 Santa Maria del Mar 4 Carrer Agullers 5 Fossar de les Moreres 6 Carrer Montcada 7 Carrer Barra de Ferro 8 Carrer Princesa 9 Passatge Mercantil 10 Plaça Comercial 11 Plaça de les Olles 12 Carrer Cirera

erç

ders Car

Colomines

Com

els Avellà

Tantaran tana

r Fonolla

La Ribera més gormanda

rgentera

ès de l’A

u Av. Marq

125 m

134 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.3.100-145 corBC.indd 134

6/7/09 08:23:01


11

modesta paradeta de fruites i verdures conviu braç a braç amb les millors firmes de moda que es barallen per ocupar un local en aquest barri. Després girarem pel carrer Bonaire fins a arribar a la plaça de les Olles, on, durant l’època gremial, els artesans de la zona venien les cassoles de fang. Aquí tenim una cita ineludible a Cal Pep, un taulell espectacular que trenca els esquemes. Serveix tant per tapejar com per menjar, però, en tot cas, el millor és deixar-se aconsellar: peix, marisc i guisats diversos. Tot a la vista i regat amb un bon vi o una copeta de cava. Per al cafè ens podem asseure a qualsevol de les terrasses que hi ha en aquesta mateixa plaça o, fins i tot, tornar un altre cop a les de la plaça Comercial. Però abans farem una volta per aquests carrers.

Davant de la façana lateral de la basílica de Santa Maria del Mar, el peveter encès del Fossar de les Moreres recorda els caiguts en la defensa de la ciutat l’any 1714.

Compres saboroses i un te a mitja tarda A través del passeig del Born pujarem pel carrer Flassaders, un carreró estret i tortuós on, al migdia, hi entra un raig de sol. Antigament estava ocupat pels artesans que es dedicaven a la confecció de mantes, però actualment el panorama ha canviat completament. Així, pujant a mà esquerra, gairebé a la cantonada del passeig del Born, trobarem l’última aposta de Mey Hofmann, una deliciosa pastisseria que fa olor de xocolata, mantega i caramel. Les seves romàntiques vitrines són una autèntica temptació: croissants i coques acabades de sortir del forn, ametllats, assortiment de pastissos, pastissets individuals i altres postres que duen la inconfusible firma d’aquesta prestigiosa xef. Al costat de la pastisseria hi ha una altra interessant botiga gastronòmica, Il Tinello, que té pasta fresca, pesto i altres especialitats d’Itàlia. Si us ve de gust un te, podeu triar entre prendre-us-el estirats als coixins de la botiga Otman, al carrer de la Cirera, o pujar una mica més per Flassaders i apropar-vos a La Báscula, un restaurant saló de te alternatiu, eclèctic i encantador, regentat per una cooperativa i que es troba en una antiga nau industrial. Tenen plats vegetarians, deliciosos sandvitxos i begudes especials, mate, batuts, còctels, tota mena d’infusions i fins a 50 classes de te.

RUTES PER ASSABORIR 135

Cap.3.100-145 corBC.indd 135

6/7/09 08:23:03


136 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.3.100-145 corBC.indd 136

6/7/09 08:23:04


RUTA 12 ble sabors de po

12. Esmorzar al cor de Sant Andreu Protegit de l’avinguda Meridiana per un mur d’edificis pantalla, s’amaga Sant Andreu del Palomar, un vell poble rural, industrial i ara comercial que ha anat fent la seva al llarg de mil anys. Es va annexionar a Barcelona el 1897, i avui és un barri pròsper i de gran personalitat, que conserva amb orgull les seves arrels, el seu aspecte i el seu tarannà de poble.

La taverna Can Roca és el local més castís de Sant Andreu. Manté l’esperit de l’època en què les tartanes s’aturaven davant la seva porta.

P Punt de sortida Pl. de l’Estació reu Metro: Sant Andreu ((L1)

Passejar pels carrers del nucli antic de Sant Andreu és un grat descobriment per a alguns barcelonins que potser ignoren que, més enllà de les rondes, de les autopistes i dels rutilants macrocentres comercials i de lleure, batega el cor d’un atractiu nucli històric pels carrers del qual té lloc una intensa vida comercial. Són carrers pacífics o animades rambles per deixar-se veure i saludar els veïns, places amb encant, antics cafès on els matins passen sense presses, joies modernistes, botigues amb solera i cuines de mercat honestes que sedueixen pel seu tracte amable i la qualitat dels seus guisats. El cor de Sant Andreu s’ha de descobrir i respectar. RUTES PER ASSABORIR 137

Cap.3.100-145 corBC.indd 137

6/7/09 08:23:04


ESMORZAR AL COR DE SANT ANDREU

RUTA 12 Visita panoràmica La ruta comença a la plaça de l’Estació, prop dels jardins del Rec, una petita zona verda on hi ha la Clínica Sant Jordi, tota una institució a Sant Andreu, de 1896. Però abans d’iniciar el recorregut convé girar a la dreta pel carrer Cinca i apropar-se a l’edifici Pallach, al carrer Segadors, número 2. Des de l’última planta d’aquest edifici, Sant Andreu es converteix en un petit univers amb els seus signes d’identitat ben visibles. Al davant hi ha les ruïnes de la vella capella dels Segadors, cremada durant la Setmana Tràgica, que mai no s’ha tornat a reconstruir. El seu Crist va ser reconvertit en estendard pel Corpus de Sang, el 1690, i va donar origen a l’himne nacional de Catalunya. Al costat hi ha la gran mola de la parròquia, i més endavant, la plaça Orfila i l’Ajuntament. Encara una mica més enllà, la Clínica Sant Jordi, les vies del tren i el parc de la Maquinista. La plaça Orfila Travessem el carrer Torras i Bages i arribem a aquesta plaça. Té un aire inconfusible de poble, amb l’Ajuntament en una banda i la parròquia a l’altra. L’església, obra de Pere Falqués, es va començar a construir el 1850 i va tardar 54 anys a culminar-se. No estava encara inaugurada l’església, que la cúpula es va desplomar sobre els feligresos. La volta, reformada l’any 1881, està ara en fase d’una nova restauració. Si la porta és oberta, apropeu-vos-hi per veure les pintures murals de l’artista local Josep Verdaguer.

Patis sorprenents El tipisme del carrer Grau És un carreró on el temps sembla que s’ha aturat. Traçat al segle XVIII, conserva el típic urbanisme de poble:

cases baixes amb els patis al davant, alguns de reconvertits en trasters, d’altres en autèntics jardins, i el de la casa del número 41, en tota una

atracció turística. Isidre Castells es va passar 20 anys treballant en aquesta «Catalunya en petit» que adorna el seu pati. Hi ha

més de cent escultures i relleus decorats amb trencadís que reprodueixen diversos monuments del país. S’ha de veure!

138 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.3.100-145 corBC.indd 138

6/7/09 08:23:05


L’aperitiu al carrer de l’Ajuntament És un carreró de vianants curt i amb botigues senzilles de tota la vida, com ara l’estanc, que manté els mateixos amos des de fa unes quantes generacions. La minúscula vermuteria Can Fabra (Ajuntament, 14) és de parada obligada, sempre plena de gent a les hores de l’aperitiu. Tenen tota mena de conserves, tapes, barreges, dolços i, fins i tot, un menú molt correcte al migdia.

Des de l’última planta de l’edifici Pallach es contempla la gran cúpula de la parroquia de Santt Andreu.

Un cafè a la plaça del Comerç És una plaça sorollosa presidida pel gran rellotge que hi ha a la façana de Can Carrera. La seva personalitat es configura gràcies a la font de ferro, els arbres, la botiga de queviures de la vella escola amb tot de fruites, patates i llaminadures exposades a l’entrada, però, sobretot, gràcies al Versalles (c. Gran de Sant Andreu, 255), el bar del poble de tota la vida, on, des dels seus finestrals, es veu Can Vidal, un bonic edifici que fa cantonada amb el carrer Gran de Sant Andreu. Aquest antic cafè d’estètica modernista, amb volta catalana, columnes, taulell, taules de marbre i golfes, és un local emblemàtic. A l’hora d’esmorzar s’hi reuneixen les forces vives del barri, des del farmacèutic fins als funcionaris de l’Ajuntament. RUTES PER ASSABORIR 139

Cap.3.100-145 corBC.indd 139

6/7/09 08:23:06


S A N T G E R VA S I Z O N A A LTA : V I ATJA R E N T R A M V I A

Detall del portal de fusta d’una casa clàssica dels carrers de Sant Andreu, de planta baixa i pis i amb els balcons de ferro.

El rovell de l’ou Girem a la dreta i continuem pel carrer Gran de Sant Andreu, un espai del qual els andreuencs se senten particularment orgullosos. Molt concorregut els divendres a la tarda i els caps de setmana, quan es converteix en zona de vianants, esdevé un lloc imprescindible per deixar-se veure, saludar els veïns i fer-la petar una estoneta. La passejada, és clar, comença i acaba sempre al Versalles, però té també altres parades dignes d’interès com ara la Xurreria Marisa (c. Gran de Sant Andreu, 241), un passadís on en hores punta no hi cap ni una agulla. La Marisa proposa esmorzars i berenars a base de xocolata amb nata, xurros i porres. La plaça Mercadal i el mercat Tombem a la dreta pel carrer del Mercat i desemboquem a la bonica plaça porxada que acull el Mercat de Sant Andreu. Animadíssima als matins, mig deserta i amb les persianes abaixades a partir de les tres de la tarda, la plaça manté sempre un aire de postal antiga on el temps sembla aturat. La seva història és llarga, ja que va néixer l’any 1850 per allotjar l’activitat comercial dels camperols i venedors ambulants que es reunien en aquest indret. El 1914 es va cobrir.

140 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.3.100-145 corBC.indd 140

6/7/09 08:23:07


12

L’edifici, obra de l’arquitecte Josep Mas i Vila, està pintat de colors ocre i verd, amb paradetes adossades a la façana i botigues deliciosament kitsch sota els porxos: la pastisseria Ribalta, la impecable Xarcuteria Formatgeria Subirana, la parada del peix fresc i marisc, la de fruites i verdures de collita pròpia, el magatzem de la pesca salada i les conserves, o Méndez, la botiga de paraigües, bastons i ganivets que hi ha a la cantonada del carrer Pons i Gallarza. A l’interior del mercat hi ha unes quantes parades destacables: la número 10 és una bacallaneria centenària. Molt més recent és la parada de la Sandra, una cuinera molt jove que elabora allà mateix plats preparats. Molt a la vora, el Bio Rebost de la Maria, amb tota mena de productes d’alimentació biològica i fitoteràpia. També és especial la parada on un grup de jubilats s’encarrega de recollir llibres usats i revendre’ls a 1 euro per recollir diners per a dos projectes solidaris a El Salvador i a Guinea Equatorial. L’antiga peixateria, a la plaça Mercadal, número 9, és un edifici cobert, obra de Domènech i Estapà (1894), que connecta la plaça Mercadal amb el carrer Rubén Darío. Antigament es dedicava al peix, però ara és ple de ràncies paradetes relacionades amb el tèxtil i vetesifils.

Esmorzars de forquilla Sota els porxos col·loca les taules el Rabasseda, un bar típic d’esmorzars i tapes amb plats d’autor dignes d’un restaurant de tres forquilles. El Bar Aparici, molt més modest

Una troballa 'slow' La nova plaça del taxidermista La plaça de les Palmeres conserva tres palmeres d’una antiga torre senyorial propietat de la família Parellada. Vet aquí el nom. És un espai molt tranquil, amb uns arbres immensos

(plataners, oliveres, margallons i acàcies) que fan ombra. A la zona pavimentada, una estela recorda l’il·lustre andreuenc Ignasi Iglésias. Entre les cases que l’envolten n’hi ha moltes de finals del segle XIX de dues plantes, pintades

en tonalitats crema, amb parets esgrafiades, balustrades i baranes de ferro forjat. La Grangeta posa les taules en una cantonada de la plaça, i el restaurant Sant Andreu Jabugo està especialitzat en pernil i ibèrics.

Però la joia d’aquesta plaça és la botiga de ciències naturals de Carmen Palaus (pl. Palmeres, 15), on l’enyorat taxidermista de la plaça Reial continua amb les seves meravelloses col·leccions de minerals i animals dissecats. RUTES PER ASSABORIR ABORI 141

Cap.3.100-145 corBC.indd 141

6/7/09 08:23:08


ESMORZAR AL COR DE SANT ANDREU

E N T R E V I S TA

JOSÉ MARÍA SOLÉ ROCA La vida quotidiana d’una taverna tradicional Va néixer aquí, a la taverna Can Roca (c. Gran de Sant Andreu, 209) que va heretar del seu avi, un bar que guarda entre les seves parets la història del poble de Sant Andreu del Palomar. Com era abans la taverna?

El local s’ha conservat sempre igual, no l’he tocat mai. Ara està net, repintat, amb una cuina més funcional i moderna, però la resta no l’he canviat. Als meus clients els agrada aquest ambient senzill i de poble. El tipus de cuina ha variat?

És una cuina tradicional de mercat que he anat actualitzant. Per què no té carta?

Perquè depèn del que compro al mercat preparem 12 primers i 16 segons que canviem cada dia. Què em recomana avui?

Cigrons amb gambetes, bolets i all i oli negat, peus de porc torrat amb xató o capipota amb samfaina.

La taverna Can Roca, amb José María Solé Roca al capdavant, obre cada dia de bon matí i prepara esmorzars de forquilla. Al migdia resulta gairebé impossible dinar-hi sense reserva prèvia.

142 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.3.100-145 corBC.indd 142

6/7/09 08:23:09


12

i popular, ofereix també esmorzars contundents i menús fantàstics a 12 euros. Però, si es tracta de preu, el bar La Panxa Contenta és el que guanya la partida oferint menús imbatibles a només 5,93 euros. Molt a prop, al carrer Gran de Sant Andreu, Can Roca és el local més castís del barri, amb un taulell antic i poques taules per esmorzar, prendre unes tapes o menjar a molt bon preu. Si busqueu una cuina més convencional, El Galió (Ajuntament, 2), un local petit, càlid i amb prestigi, especialitzat en peix i marisc.

El discret modernisme d’alguns edificis Després de menjar, convé passejar pel carrer Rubén Darío, que a la cruïlla amb Gran de Sant Andreu està decorat amb un divertit trompe-l’oeil. Una mica més endavant conserva una filera de casetes baixes construïdes l’any 1890 per als obrers que treballaven als tallers de Renfe i de Fabra i Coats. Cap a la dreta tornarem a enfilar el carrer Gran de Sant Andreu per fer cap als carrers Ignasi Iglésias i Coroleu, amb tarongers i cases d’un modernisme senzill, de planta baixa, pis i eixida, amb portalades de fusta i balcons de ferro al primer pis. Al carrer Coroleu, número 15, hi ha la seu de la Societat Coral La Lira, una entitat centenària documentada del 1870. El mosaic de Gaudí Venint del carrer Coroleu, agafarem el carrer de les Monges cap a la dreta i arribem a l’antiga capella neogòtica del collegi Jesús i Maria, avui parròquia de Sant Pacià, que conserva a l’interior el primer treball que va fer Gaudí poc després d’acabar la carrera (1880): un mosaic romà amb sanefes de formes geomètriques que recorre tot el terra de l’església. Aquest mosaic és la perla de Sant Andreu, una de les grans sorpreses del recorregut. Un refresc a la rambla El carrer de les Monges desemboca a la rambla de Sant Andreu, anomenada oficialment de Fabra i Puig, molt animada i amb sol·licitades terrasses a la part central. La pastisseria Mas (rbla. de Fabra i Puig, 92) té bona rebosteria i un taulell per degustar-la; al costat, La Torrera (número 98), un pub nocturn ubicat a l’antic dipòsit de les aigües. Si RUTES PER ASSABORIR 143

Cap.3.100-145 corBC.indd 143

6/7/09 08:23:10


V I AT G E E N T R A M V I A : L A Z O N A A LTA D E S A N T G E R VA S I

agafem la rambla en direcció contrària, podreu triar entre tr els gelats i els entrepans del Picnic (número 51), les pizzes a l’aire lliure a la terrassa de la Pizzeria Diego (número 35) o els entrepans calents de Hotdoks (número 33). Unes passes més enllà hi ha el Cafè Colòmbia (número 13), un local estil anys vint, petit i amb entresolat, autèntic. Girarem ara cap a l’esquerra per tornar al carrer Gran de Sant Andreu, que en aquest tram és ple a vessar de súpers, botigues d’alimentació i una xarcuteria molt recomanable, la Cansaladeria Puig (c. Gran de Sant Andreu, 147), instal·lada als baixos d’un edifici modernista que conserva a la façana una bala de canó que van deixar les tropes del general Prim l’any 1842.

L’any 1880 Antoni G Gaudí va dissenyar el mosaic que cobreix el terra de la parròquia de Sant Pacià. A la plaça porxada del Mercadal, obra de l’arquitecte Josep Mas i Vila, hi ha l’edifici del mercat.

Fabra i Coats Pel carrer Sant Adrià arribarem a la plaça de Can Fabra, àmplia, enjardinada i amb un estany embellit amb una font de jocs d’aigua, llum, color i so. Al davant hi ha l’edifici que pertanyia a la fàbrica de filatures Fabra i Coats, rehabilitat i convertit en biblioteca i centre cultural. La cafeteria, Andy Blue, té una terrasseta als jardins i una sala annexa, silenciosa i amb còmodes butaques per descansar o llegir el diari.

144 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.3.100-145 corBC.indd 144

6/7/09 08:23:11


RUTA 12 arra Seg

Ba ges si

Gra nd 5

3 4

Ra Parella da m Doc on Ba tor tlle San tpo Liuv nç a

a

s

Sa nt Na rcí

ella

bre tem Se de nze l’O

Bor

ca

lats

re

11

ona Gar

Cub

ig Pu

a

i ra Fab Rb la. de

as

Sant Andreu

Otg

A

Ne

10

Tor r

Sant Andreu (L-1)

Ma

Pl. de Can Fabra

reu nd

op Gra àtria nd eS ant

de la. Rb al

8

Pero n

doc

150 m

6

Casa de la Vila

rian

0

an

Seg

Mo

nge s

s ate

9

gua

Nad

S

rza

Jo

rià Ma

er

cr Sò

e Par

t San

lla

7

Ign

12 chi ec

Ga

Cin

Ca

dó s

ll llbe

ste

at O Val lè

Llen

si

2

ca

Cin

l’E sta ció

art

Ren l’Ab

1 Punt de sortida 2 Clínica Sant Jordi 3 Carrer Segador 4 Plaça d’Orfila 5 Carrer de l’Ajuntament 6 Plaça del Comerç 7 Mercat de Sant Andreu 8 Societat Coral La Lira 9 Parròquia de Sant Pacià 10 La Rambla 11 Biblioteca Ignaci Iglésias 12 Plaça de les Palmeres

Pg . To rra

rba

Jo

I t Pon

t pòli t Hi San à a dri vet Baliard alats tA Ser M t San rca Me n Po io Dar Mir rera ller én tpe b Rub Ca os Mon ies ner lés u e g r I Cis n t And asi ec Riera de Sa nts oroleu Mo C

s

úcie

Arb

Tr e Sant A ndr amun tan eu a

Grau

Esmorzar al cor de Sant Andreu

Ro

que

tes

RUTES PER ASSABORIR 145

Cap.3.100-145 corBC.indd 145

6/7/09 08:23:13


146 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.4-146-183 corBC.indd 146

6/7/09 08:25:29


A la recerca del silenci 13.Paisatges 13. Paisatges es s tranqu ttranquils a Pedralbes 14. El cementiri del Poblenou 14.El 15. La Vall d’Hebron més natural

A LA RECERCA DEL SILENCI 147

Cap.4-146-183 corBC.indd 147

6/7/09 08:25:31


148 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.4-146-183 corBC.indd 148

6/7/09 08:25:45


RUTA 13 sagrats per recintes

13. Paisatges tranquils a Pedralbes Pedralbes és el barri més elegant i aristocràtic de la ciutat, atresora palaus quasi reials, mansions rodejades de grans parcs, hotels de luxe, universitats d’elit, clubs privats i espais tan nobles com el monestir de Pedralbes, fundat al segle XIV.

El recinte del monestir de Pedralbes, fortificat en els seus orígens, conserva el terra empedrat i les antigues portes obertes a les muralles.

Pu de sortida Punt Pl. de Pedralbes Bus: 64, 22, 68 i 7 75

L’antic recinte emmurallat que acull aquest monestir és un paratge tranquil i solitari, ideal per visitar a una hora matinera i calibrar així el moviment del sol sobre les dures pedres del claustre, o també, cap al vespre, quan queda sumit en un silenci càlid únicament trencat pel repic de les campanes i el cant dels ocells. La ruta podria continuar pels camins forestals que pugen cap a Can Caralleu vorejant les ruïnes del Castell de l’Oreneta, però si s’ha fet tard, serà millor dirigir-se directament a l’església de Santa Maria Reina i visitar els seus dos petits claustres, serens i d’un cert aire aristocràtic. La zona és plena de jardins, amb buguenvíl·lees, glicines i gessamins que surten per les tàpies. A LA RECERCA DEL SILENCI 149

Cap.4-146-183 corBC.indd 149

6/7/09 08:25:46


PA I SAT G E S T R A N Q U I L S A P E D R A L B E S

RUTA 13 La plaça de Pedralbes La plaça de Pedralbes té l’aire d’una estació de poble, amb el quiosc, l’estàtua dedicada a Frank S. Pearson i una sèrie de cases que van ser segones residències de famílies burgeses a principis del segle XX. La del número 14, reconvertida en residència per a la tercera edat, amb la façana esgrafiada, va ser construïda l’any 1920 per l’arquitecte Joan Maymó. A la cantonada, la Torre Cortés, construïda per Salvador Valeri el 1913, segueix el traçat corb de la plaça i conserva l’ornamentació original en els pisos alts, mosaics de colorins, flors i garlandes. Al davant, i precedida per la creu de terme neogòtica, es retalla la silueta del monestir amb els jardins alineats a la tàpia per la qual es despengen les buguenvíl·lees i les heures que emmarquen l’escut de la reina Elisenda. Les monges clarisses a Pedralbes Traspassat el carrer Bisbe Català, s’obre l’arc que condueix al casalot de Pedralbes que, com indica la placa, va pertànyer al districte de Sarrià malgrat haver estat adjudicat al de les Corts en posteriors repartiments. El terreny correspon a la finca de Bernat de Sarrià, adquirida l’any 1326 per Jaume II i la seva quarta esposa, la reina Elisenda de Montcada, per fundar un monestir de monges clarisses destinat a acollir les dames de la noblesa que preferien apartar-se del món i dedicar la seva vida a la pregària. La reina, en enviudar, va decidir tancar-s’hi en companyia de la seva cort, i és on va voler ser enterrada, en un sarcòfag en forma d’estàtua jacent vetllat per àngels, que dóna alhora a l’església i al claustre.

Un suggeriment A la part alta del parc del Castell de l’Oreneta trobem el circuit estable de trens en miniatura. No és una atracció infantil, sinó una explotació ferroviària de mida

reduïda propietat del Centre d’EstudisModelisme Vapor. La van construir i els socis del centre la van mantenir en funcionament. És un circuit de

700 metres amb vies de tres amples en tot el recorregut, tres túnels, dos ponts, un viaducte metàl·lic i una estació. Els trens que hi circulen són veritables joies

ferroviàries fabricades també artesanalment pels entusiastes d’aquest tipus de modelisme. Obre al públic els diumenges i dies festius d’11 a 14 h.

150 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.4-146-183 corBC.indd 150

6/7/09 08:25:47


Fa sis segles que les clarisses viuen en clausura en aquest bellíssim refugi considerat com un dels més bonics que ha deixat el gòtic a Catalunya. L’any 1991 el monestir es va convertir en museu i les monges, una comunitat ja molt minvada i en declivi, es van instal·lar en una nova residència situada a la zona que abans es dedicava a l’hort i que comunica directament amb l’església. L’entrada és al carrer Montevideo.

El monestir de Pedralbes és un dels exemples més bells d’arquitectura gòtica catalana, tant per l’estilitzada nau del temple com pel seu claustre i el del Conventet situat al davant.

El casalot de Pedralbes El recinte, emmurallat en els seus orígens, es manté miraculosament intacte. Conserva dues de les portes antigues i el terra empedrat, i té un impertorbable aire de poble recollit entorn del silenci de la plaça, vorejada de jardins i presidida per l’elegant façana de l’església, de línies horitzontals i simples que contrasten amb el prisma vertical del campanar. A la porta hi ha l’escut de la reina Elisenda amb els blasons dels Montcada i les barres de Barcelona, i a la part més alta dels contraforts creixen flors silvestres. Les primeres cases del carrer de la Baixada del Monestir, les més humils (números 1, 3 i 5), són dels segles XVIII i XIX. Van pertànyer als forners, jardiners i artesans vinculats al servei del monestir, i encara hi viuen els descendents. A LA RECERCA DEL SILENCI 151

Cap.4-146-183 corBC.indd 151

6/7/09 08:25:48


El Poni Club e del parc del Castell e de l’Oreneta ofereix passejos en poni i classes d’equitació els matins dels dissabtes i festius.

Davant hi ha el Conventet (baixada del Monestir, 2), antiga residència dels pares franciscans que administraven els sagraments a les monges. És un convent petit, actualment de propietat particular, amb claustre gòtic del segle XIV, remodelat en el segle XX per l’arquitecte Enric Sagnier, que li va afegir alguns elements romànics com la porta i els capitells procedents de l’església de Santa Maria de Besalú. L’any 1942, l’arquitecte neocentista Francesc Folguera el va ampliar amb un edifici que té la façana principal al carrer Bisbe Català. Els capellans que donaven servei a les clarisses ocupaven les cases que donen a la part alta de la plaça. Estaven envoltades de petits horts que, més endavant, es van convertir en frondosos jardins. Al costat, unes escales pugen cap a l’altra porta, fortificada amb una torre que va ser la presó del convent.

El monestir i el claustre El monestir és esplèndid, tant pel seu claustre gòtic, com per l’església, dedicada a santa Maria, d’una sola nau, amb capelles laterals, vidrieres del segle XIV i tres cors. S’ha de passar després pel museu per visitar el claustre que voreja el jardí conventual i gaudir d’aquest magnífic espai, perfu152 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.4-146-183 corBC.indd 152

6/7/09 08:25:49


mat de flors de taronger i romaní. És tan gran com la plaça Reial, amb unes porxades gòtiques de triple altura que tanquen un jardí ben organitzat que reprodueix la visió mística del paradís. Està dividit en dos camins que s’encreuen formant una creu en record dels quatre rius bíblics. Al centre, l’estany, amb un pou renaixentista, representa la font de la vida. En una part del jardí s’ha instal·lat un petit hort de plantes medicinals que reprodueix l’herbolari que proporcionava remeis a les monges malaltes.

Al Mató de Pedralbes, les postres que donen nom al restaurant es preparen segons la recepta de les veïnes monges clarisses.

U n mo s am b ca lm a El Mató de Pedralbes (C. Bisbe Català, 10 | Tel. 932 047 962) Situat en una torreta antiga, conserva l’estil de casa de menjars familiar, amb una distribució laberíntica, diverses habitacions, una terrassa coberta, ta taules al carrer

i racons on menjar a gust i parlar sense por de molestar ningú. Cuina catalana de bona relació qualitat/preu, carns i verdures a la brasa, escudella, pa amb tomàquet i, per postres, mató elaborat segons la recepta de les clarisses.

Bellavista Mirador Forestal (Parc Castell de l’Oreneta | Tel. 600 748 470) Terrassa mirador per menjar al sol a l’hivern o a la fresca les nits d’estiu. Carns a la planxa, carpaccios, risotto i amanides.

El Jardí de l’Abadessa (C. Abadessa Olzet, 26 | Tel. 932 803 754) El millor jardí que es pot trobar a Barcelona per dinar o sopar a l’aire lliure. L’interior també és acollidor. Presenta una carta mediterrània.

A LA RECERCA DEL SILENCI 153

Cap.4-146-183 corBC.indd 153

6/7/09 08:25:50


154 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.4-146-183 corBC.indd 154

6/7/09 08:25:52


13

Als jardins de Torre Girona es conserva l’antiga casa de la família Girona i un estany on neden ànecs i cignes.

A LA RECERCA DEL SILENCI 155

Cap.4-146-183 corBC.indd 155

6/7/09 08:25:54


PA I SAT G E S T R A N Q U I L S A P E D R A L B E S

U N D E S C O B R I M E N T ‘ S L OW ’

L’HORA DE VESPRES Al monestir de Pedralbes El monestir s’ha convertit en un museu, i les clarisses viuen ara la seva clausura en una nova residència dissenyada per Joan Bassegoda Nonell, que comunica directament amb l’església. És un monestir més adequat als nous temps, lluminós i pràctic, sense claustre ni reixes. Però en caure la tarda, les clarisses es reuneixen darrere la gelosia de l’església per celebrar la missa conventual en una petita capella que hi ha entrant a mà dreta. Allà, set vegades al dia, compleixen amb el ritual de la litúrgia de les hores (matines, laudes, tèrcia, sexta, nona, vespres i completes), entonant cants melancòlics acompanyats de l’orgue, un cerimonial que a les 19.15 h, l’hora de vespres, comparteixen amb els fidels, que poden entrar a la clausura a través d’una porta petita. A l’altre costat de les reixes, la gran nau roman solemne, sumida en un silenci dens, només interromput per les veus ancianes o el cruixit dels bancs i, mentre pels rosetons es filtra l’última llum del dia, la lluentor de les capelles laterals encaixonades entre els contraforts il·lumina els murs de pedra grisa i centenària.

Els cants melancòlics de les monges inunden la gran nau de l’església, que a aquestes hores acostuma a estar completament deserta i il·luminada per una llum molt tènue que es filtra pels vitralls.

156 BARCELONA BARCELONASENSE SENSE PRESSES PRESSES

Cap.4-146-183 corBC.indd 156

6/7/09 08:25:55


13

Parc del Castell de l’Oreneta Sortint del recinte del monestir per la porta més alta i travessant el carrer Gaspar Cassadó, cap a la dreta, trobem l’entrada al parc de l’Oreneta, un bosc de 17 hectàrees que comunica la ciutat amb la serra de Collserola. Els camins forestals, envoltats per un sotabosc de flors i arbustos, pugen obrint-se pas entre pins, alzines, roures i eucaliptus cap a les ruïnes de l’antic castell, del qual tan sols queda la torre i l’escala principal. El parc acostuma a estar molt concorregut els caps de setmana, quan obre el circuit de trens en miniatura i el Poni Club, però roman idíl·lic els dies laborables. És llavors quan ve de gust perdre’s pel bosc a la recerca d’aquells miradors que proporcionen unes vistes panoràmiques excepcionals de Barcelona, des de Sant Adrià del Besòs fins al Prat de Llobregat. Entre els carrers de Pedrables Qui vulgui continuar el passeig per recintes sagrats, haurà de tornar a la part baixa del parc i sortir pel carrer Gaspar Cassadó, agafar-lo cap a la dreta fins a arribar al carrer Castellet, des d’on es veu la façana lateral del monestir de Pedralbes i el campanar. S’ha de continuar més tard pel carrer Joan d’Alós, travessar l’avinguda Pearson i baixar per Abadessa Olzet fins a l’avinguda d’Esplugues. En aquesta cantonada, davant de la benzinera, hi ha la parròquia de Santa Maria Reina. Parròquia de Santa Maria Reina L’església, un imponent edifici de marbre blanc d’estil neorenaixentista, apareix a la part alta d’unes escalinates, vorejada de jardins. Està precedida per un pòrtic subjectat per columnes al sostre i un frontó d’entrada embellit amb pintures murals de Josep Obiols. A cada costat s’obren dos petits claustres que són com un bosc de columnes entre les quals es transparenta el jardí i els arbres de l’interior. El conjunt és bastant espectacular per si sol, però a més, des de la part alta de l’escalinata, es pot gaudir d’unes vistes meravelloses. A LA RECERCA DEL SILENCI 157

Cap.4-146-183 corBC.indd 157

6/7/09 08:25:56


PA I SAT G E S T R A N Q U I L S A P E D R A L B E S

Va ser J. Nicolau d’Olzina, un terratinent de Sabadell, qui va finançar aquesta església per als monjos de Montserrat. Es va començar a construir l’any 1922 sota la direcció de Nicolau Rubió Tudurí, però finalment fou l’arquitecte Duran i Reynals qui n’acabà el treball.

Un jardí plàcid i silenciós Baixarem pel carrer de l’Abadessa Olzet i entrarem als acollidors jardins que s’obren a l’altura del carrer Sor Eulàlia d’Anzizu, a mà dreta. Són una petita joia de la jardineria que demostra el talent del seu autor, Nicolau Rubió i Tudurí, arquitecte, urbanista i paisatgista nascut a Menorca a qui l’espai rendeix homenatge. Es construïren sobre una porció mínima del solar que va pertànyer a un altre convent de clarisses arrasat durant la Setmana Tràgica, l’any 1909. A la resta del solar hi va créixer la urbanització de Pedralbes. Són uns jardins discrets i delicats, vorejats d’edificis altius i recollits en un silenci paradigmàtic. És un plaer passejar pels seus estrets senders, rodejats d’un bosc espès i perfumat per plantes aromàtiques, apropar-se a les petites placetes i arribar fins a la praderia que hi ha al fons per quedar extasiat escoltant la remor dels pollancres acariciats pels arbres. Jardins de Torre Girona Tornarem al carrer de l’Abadessa Olzet fins a la plaça Eusebi Güell, tan àmplia i amb arbres, parterres i bancs, que fa la funció de jardí públic. A la part de sota, des de la tanca, ja podem veure els jardins que formaren part de la finca de Manuel Girona, el banquer que va finançar la façana neogòtica de la catedral al segle XIX. En aquesta zona boscosa s’han construït els edificis que formen part del Campus Nord de la Universitat Oberta de Catalunya. Entrant pel carrer Dulzet, el primer que trobem és la capella que van construir les monges de l’Assumpció, que hi van tenir un col·legi fins fa tan sols 30 anys. El recinte conserva l’antiga torre de la família Girona i un petit i nostàlgic estany, semiabandonat, on neden diverses parelles de cignes blancs.

L’església de Santa Maria Reina, d’estil neorenaixentista, està flanquejada per dos petits claustres amb columnes de marbre.

158 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.4-146-183 corBC.indd 158

6/7/09 08:25:57


RUTA 13 Paisatges tranquils a Pedralbes

5

lce

t

evi

Mo nt

Cavallers

Gimp er a

Borrell i Soler

ch i

Abadessa Olzet

7

Pl. d’Eusebi Güell Du

8

0

Av. de Pedralbes

9

2

n

Marquès de Mulhacén

Sor Eulàlia d’Anzizu

Castellet

Miret i Sans

o ears

Cavallers

3

R

eP

6

. Pg

Av. d

Moneders

dó r Cassa Ca nM ora ei Monestir na El ise I Bisbe Català nda de M ontcada Pl. de Pedralbes pa Gas

Bos

ez

Arnús

Punt de sortida Casalot de Pedralbes Monestir i claustre Parc de l’Oreneta Castell de l’Oreneta Santa Maria Reina Jardins de Rubió i Tuduri Jardins de Torre Girona Universitat Politècnica de Catalunya

Gimén

1 2 3 4 5 6 7 8 9

Enric

Pan a

deo

Parc de l’Oreneta 4

uio

Tòq

250 m

A LA RECERCA DEL SILENCI 159

Cap.4-146-183 corBC.indd 159

6/7/09 08:25:58


160 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.4-146-183 corBC.indd 160

6/7/09 08:26:01


RUTA 14

un refugi ple de pau

14. El cementiri del Poblenou No és una destinació turística i són pocs els que decideixen traspassar-ne les portes sense tenir un motiu trist per fer-ho. Així i tot, el cementiri del Poblenou és com un museu a l’aire lliure, guarda un gran llegat artístic i un tros de la nostra història. Obre cada dia i, a més, és gratuït.

Per a les famílies burgeses de la Barcelona de mitjan segle XIX, tenir un panteó monumental era símbol de distinció social i opulència.

Punt de sortida ida ri C. Taulat/Av. Icària L Metro: Llacuna (L4) Bus: 26, 36, 41 i 9 92

Diuen que quan, a finals del segle XVIII, es va inaugurar aquest cementiri, els barcelonins no volien utilitzar-lo, es negaven a enterrar els seus familiars en un indret tan llunyà i despoblat. Va ser arran de la terrible epidèmia de febre groga, que l’any 1821 va segar la vida de 8.000 persones, que el nou fossar (camposanto) començà a assumir les seves funcions. Avui, el cementiri del Poblenou ha quedat completament integrat a la ciutat, rodejat d’antigues xemeneies i moderns gratacels. És un indret laberíntic, silenciós i melancòlic. Un espai per a la reflexió i el record, amb panteons espectaculars però una mica malmesos, flors de plàstic, commovedors missatges d’ultratomba i grans mausoleus on els gats prenen el sol. A LA RECERCA DEL SILENCI 161

Cap.4-146-183 corBC.indd 161

6/7/09 08:26:02


EL CEMENTIRI DEL POBLENOU

Entre les escultures que s’hi troben, sovint, al cementiri hi ha àngels que acompanyen les tombes.

RUTA 14 Una mica d’història Fins a finals del segle XVIII, els barcelonesos eren enterrats als cementiris que hi havia tocant a les parròquies, però per raons higièniques, l’any 1775, el bisbe Josep Climent va decidir fundar un nou cementiri en uns terrenys deshabitats que hi havia a prop de la platja, lluny de la ciutat emmurallada. Tanmateix, els difunts continuaven enterrant-se als cementiris parroquials. Aquest recinte estava abandonat quan, el 1813, el destruïren les tropes napoleòniques. Antonio Ginesi, un jove arquitecte italià, va ser l’encarregat de construir el nou espai funerari, que va ser beneït pel bisbe Sitjar l’abril de 1819, malgrat que les obres encara no s’havien acabat. Entre 1848 i 1858 es va dur a terme una gran transformació i ampliació d’aquest cementiri a càrrec de l’arquitecte Juan Nolla.

162 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.4-146-183 corBC.indd 162

6/7/09 08:26:02


L’entrada La gran plaça circular que antecedeix el cementiri va ser afegida en una segona etapa amb la intenció de donar un aire més solemne al recinte. És un espai enjardinat amb palmeres, xiprers i dues grans fonts ornamentals que ha quedat perfectament integrat al barri. La tanca de ferro que el rodeja fou projectada per l’arquitecte Rovira i Trias. Al fons hi ha el pòrtic d’entrada, d’estil neoclàssic, flanquejat per dos parells de columnes dòriques i presidit per una escultura de marbre que representa l’àngel anunciant el judici final i la resurrecció dels morts. Aquesta escultura, obra d’Agapit Vilamitjana, s’hi va incorporar també al 1866.

El nínxol del santet del Poblenou, el personatge més popular d’aquest cementiri, sempre és ple de flors.

El cementiri de Ginesi La primera zona que trobem en entrar al cementiri és la més antiga. Correspon al cementiri projectat per Ginesi, simètric i regular, organitzat a través de dos carrers que es A LA RECERCA DEL SILENCI 163

Cap.4-146-183 corBC.indd 163

6/7/09 08:26:03


Aquesta escultura en forma de figura jacent representaa Josefa Garcia Cubera, víduaa da d’Antoni Nadal.

creuen i formen quatre illes. Al fons del carrer principal es veu en perspectiva, amb una creu al mig i la monumental capella al fons. En tot el perímetre hi ha nínxols d’una mida idèntica, ordenats per pisos i complementats amb unes quantes sepultures a terra amb lloses exactament iguals que reprodueixen els principis igualitaris del pensament il·lustrat de l’època. Els epitafis amb dades biogràfiques i referències a la professió del difunt, les fotografies antigues que llangueixen darrere dels vidres i la presència d’elements artístics eren els encarregats de subratllar la individualitat del difunt. No va ser fins anys més tard, cap a mitjan segle XIX, que la nova classe social enriquida gràcies a la indústria i el comerç va tenir la necessitat d’exhibir la seva opulència i prestigi edificant grans panteons com el que veiem cap a la dreta, a l’extrem del carrer. Correspon a la família de Josep Maria Serra Muñoz, membre de l’elit econòmica barcelonesa, que, el 1881, va sol·licitar construir un panteó en forma de capella neogòtica que va projectar el mestre d’obres Jeroni Granell. Un altre panteó introduït en aquesta zona l’any 1886 és el de la família Nadal, situat al centre de l’illa. El monument escultòric, dedicat a la vídua d’Antoni Nadal, representa una dona jacent que ha entrat en el somni etern.

164 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.4-146-183 corBC.indd 164

6/7/09 08:26:05


14 14

Els epitafis Val la pena aturar-se davant les làpides per llegir les inscripcions que ens revelen detalls de la vida del difunt cisellades amb cal·ligrafia gòtica al marbre. Sembla que aquests epitafis havien de passar per una censura que vetava els que eren considerats de mal gust o poc originals. Es valoraven els que enaltien les professions liberals, especialment els metges i els magistrats. També els que lloaven les virtuts del comerciant i l’esforç del seu treball, les qualitats guerreres, la valentia i el patriotisme, les que al·ludien al paper de la dona com a filla, esposa i mare o a la puresa de les dones solteres amb missatges poètics a l’estil de la literatura romàntica de l’època. Al centre de l’Illa 4a, el panteó d’Antonio Bruguera Martí. És un templet d’estil neoclàssic de 1850 que guarda un sarcòfag amb apassionades reflexions de la seva vídua al fris: «La muerte que todo lo destruye no podrá borrar, ¡oh, sombra querida!, el recuerdo del cariño de una esposa que te idolatraba». La creu de la febre groga A la primera placeta del carrer principal, on conflueixen les quatre illes del Departament I, es va construir un cenotafi en homenatge als metges i regidors que van morir víctimes de l’epidèmia de la febre groga que va assolar la ciutat el 1821. Sembla que aquests metges i regidors es van contagiar mentre atenien els malalts. El monument està decorat amb columnes i corones de bronze i rematat amb una creu. Al final de la via principal, tancant el Departament I, hi ha la capella projectada per Ginesi l’any 1818.

Tombes il·lustres Lola Anglada, il·lustradora Xavier Benguerel, escriptor Narcís Oller, escriptor Frederic Soler, Serafí Pitarra, poeta, dramaturg

i empresari Narcís Monturiol, enginyer Josep Anselm Clavé, músic i polític Josep Llimona, escultor Valentí Almirall, ideòleg i polític

Manuel Porcar, alcalde de Barcelona Maria Sanpere, Mary Santpere, actriu Cast Sendra, Cassen, actor

Carme Tórtola i Valencia, ballarina Marià de Cabanes, alcalde de Barcelona José Luis de Vilallonga, escriptor, actor i aristòcrata A LA RECERCA DEL SILENCI 165

Cap.4-146-183 corBC.indd 165

6/7/09 08:26:07


El cementiri Vell va ser un projecte de futur de la Barcelona del segle XIX que ara s’insereix en els nous projectes de la ciutat del segle XXI. 166 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.4-146-183 corBC.indd 166

6/7/09 08:26:08


A LA RECERCA DEL SILENCI 167

Cap.4-146-183 corBC.indd 167

6/7/09 08:26:09


EL CEMENTIRI DEL POBLENOU

V I S I TA G U I A DA

ELS CEMENTIRIS DEL POBLENOU I MONTJUÏC Descobrir la màgia de l’art funerari Deia l’humorista Joan Capri que era una llàstima que no es fes propaganda dels cementiris perquè la gent els anés a visitar abans de morir-se, perquè «quan un és mort, ja no veu res del cementiri». El cementiri de Barcelona ha agafat la paraula al que va ser un il·lustre veí de la ciutat i ha posat en marxa una ruta guiada pels dos fossars més monumentals: Poblenou i Montjuïc. Amb aquesta iniciativa es volen promocionar dos espais que amaguen veritables obres d’art. Les visites guiades al cementiri del Poblenou es fan el primer i tercer diumenge de cada mes, a les 10.30 h i a les 12.30 h. La visita al cementiri de Montjuïc, el segon i quart diumenges de cada mes, a les 11 h. Les visites són gratuïtes. Si en voleu més informació, podeu trucar als telèfons 934 841 921/22/23.

Passejar pel cementiri del Poblenou és recórrer un segle de la història de la ciutat, de 1775 a 1888.

168 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.4-146-183 corBC.indd 168

6/7/09 08:26:10


14

El santet del Poblenou La tomba més popular i més visitada de tot el cementiri és la de Francesc Canal Ambrós, un empleat dels magatzems El Siglo que va morir el 1899, amb 19 anys. Sembla que gràcies a la seva intervenció s’aconsegueixen prodigis i miracles, per la qual cosa la tradició popular l’ha convertit en «santet». El seu nínxol està sempre cobert de flors fresques, espelmes enceses, papers escrits, exvots, fotografies i altres records. La monumentalització del recinte El 1848, després d’annexionar els terrenys confrontants, s’inicia l’ampliació del cementiri. L’arquitecte Joan Nolla va projectar llavors el Departament II, un recinte ple de panteons monumentals que concentra la tasca de reconeguts arquitectes i escultors de l’època i reflecteix la voluntat d’exhibir l’opulència i el prestigi social de la nova burgesia. Aquí reposen les grans famílies industrials i financeres de la segona meitat del segle XIX: Bonaplata, Arañó, Ricart, Jaumeandreu, Muntadas, Güell i Arnús, o els alcaldes Marià de Cabanes i Manuel Porcar. Els seus panteons, la majoria molt deteriorats, imiten esglésies gòtiques o romàniques, ocupen diversos solars, estan rodejats fins i tot de jardins, delimitats per tanques, i mostren llargs epitafis que ens parlen de negocis, de preferències polítiques i d’història. Josep Anselm Clavé El recinte dels panteons va acollir, l’any 1876, el monument erigit per subscripció popular en homenatge a Josep Anselm Clavé (Departament II, panteó 56), polític i músic que va dignificar el temps lliure de les classes treballadores, impulsant els famosos cors que encara porten el seu nom.

Llocs per descansar La Rambla del Poblenou és molt a prop, a només 10 minuts caminant. A la cantonada del carrer Taulat,

el Casino de l’Aliança (Rambla del Poblenou, 42 | Tel. 932 252 814) és tota una institució al barri i ofereix un

menú molt correcte per 9,50 euros. Prengui després una orxata, un granissat de llimona, un gelat,

un cubà o un cafè a la terrassa del Tío Che (Rambla del Poblenou, 4446), un altre lloc emblemàtic.

A LA RECERCA DEL SILENCI 169

Cap.4-146-183 corBC.indd 169

6/7/09 08:26:12


RUTA 14 El cementiri del Poblenou

7 Departament 2

6 5

Illa 3a

1 Punt de sortida 2 Cementiri de Ginesi 3 Creu de la febre groga 4 El Santet del Poblenou 5 La Capella 6 Departament II 7 Josep Anselm ClavĂŠ 8 Cementiri dels pobres 9 El petĂł de la mort 10 Cementiri protestant

Illa 2a Illa 4a

3

10 Departament IV

9

Departament 1

2 4 Illa 1a

Departament II1

8

I

0

150 m

170 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.4-146-183 corBC.indd 170

6/7/09 08:26:13


14

Dos anys després de la seva mort, Manuel Fuxà va realitzar el bust que corona el panteó. La tomba, obra de l’arquitecte Josep Vilaseca, està rodejada d’una petita tanca dissenyada per Lluís Domènech i Montaner.

El cementiri dels pobres L’espai que ara s’anomena Departament III, situat en un dels costats del cementiri, era per als més humils, és a dir, per a la majoria de la població, la qual era destinada a la fossa comuna, un espai anònim sense ornamentació ni records marcat per uns pilars que assenyalaven l’any de defunció. Entre tant d’oblit és possible descobrir dues inscripcions discretes, una en memòria dels serenos i guàrdies que van morir assistint els veïns durant l’epidèmia del tifus del 1870; l’altra, situada en el mur, recull un testimoni que recorda, amb noms i cognoms, les 17 persones que varen ser afusellades a la vila de Gràcia el 1856.

El bes de la Mort, de J. Barba, va figurar entre les escultures funeràries d’índole eròtica més destacades en una exposició fotogràfica celebrada a Berlín l’any 1991.

El petó de la mort La visita al cementiri del Poblenou té una parada obligatòria a la part més allunyada de l’entrada del Departament III, un espai que va ser fossa comuna fins que el 1920 es va utilitzar també per edificar-hi panteons. Aquí hi ha algunes de les tombes més belles i ben conservades. N’hi ha que fins i tot estan rematades amb atrevides obres escultòriques, com la que correspon a la tomba del fabricant cotoner Josep Llaudet, El bes de la Mort, la peça més coneguda i inquietant del recinte. Va ser projectada pel marbrista Jaume Barba el 1930, que es va atrevir a representar la cruesa de la Mort sota la forma d’un esquelet alat que transfereix l’ànima d’un jove al més enllà amb el signe del petó. La dedicatòria està escrita en català antic. El recinte protestant Al fons de tot, al lloc que avui és el Departament IV, hi havia el cementiri protestant, un espai de gran bellesa artística que es va anar degradant per falta de manteniment. En la dècada dels anys setanta es va decidir suprimir-lo definitivament. En l’actualitat, aquest departament acull bona part de les sepultures de famílies de raça gitana, amb les seves figures folklòriques de grandària natural, sempre desbordants de flors.

A LA RECERCA DEL SILENCI 171

Cap.4-146-183 corBC.indd 171

6/7/09 08:26:14


172 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.4-146-183 corBC.indd 172

6/7/09 08:26:15


RUTA 15 ectar! per desconn

15. La Vall d’Hebron més natural Les àmplies zones verdes que té el districte d’Horta a la part nord de la Vall d’Hebron, per sobre de la Ronda de Dalt, són un bell territori que permet respirar aire fresc i pur. La seva fama ve de lluny, va ser un dels espais escollits per les grans famílies aristocràtiques de Barcelona per construir les seves residències d’estiu.

Al centre del recinte de les Llars Mundet destaca el campanar de l’església, de 45 metres d’alçària.

Punt de sortida tida alls C. Germans Desvalls/ Pg. dels Castanyerss Bus: 27, 60, 73, 76, B16 i B19

El parc del Laberint, les Heures o les Llars Mundet són algunes de les grans finques que romanen com a testimoni del passat, reciclades ara per a nous usos o obertes com a parcs públics. Passejar per aquests jardins centenaris ens reconciliarà amb la ciutat, ens carregarà les piles i ens farà oblidar l’estrès de la feina diària. La ruta es complementa amb la visita del bonic barri de Montbau, un dels més dignes i més desconeguts de l’època de la dictadura, envoltat també de jardins i que limita amb la muntanya. La parròquia de Sant Genís i el seu petit cementiri annex és l’inesperat racó rural que posarà el toc final al nostre recorregut. A LA RECERCA DEL SILENCI 173

Cap.4-146-183 corBC.indd 173

6/7/09 08:26:16


L A VA L L D ’ H E B R O N M É S N AT U R A L

RUTA 15 Jardins del Laberint d’Horta Són els jardins més antics que es conserven a Barcelona. Els va dissenyar l’any 1791 l’arquitecte italià Domenico Bagutti per a Antoni Desvalls, primer marquès d’Alfarràs i de Llupià, un home culte i refinat que va organitzar-hi grans festes, a les quals fins i tot assistia el rei Carles IV (1802). Més tard, també van visitar aquests jardins els reis Ferran VII i Alfons XIII. La finca va pertànyer a la família Desvalls durant prop de dos segles, i en aquest temps es va anar embellint i ampliant amb nous jardins. L’any 1971 va passar a mans de l’Ajuntament. El 1994 es va obrir al públic com a jardí museu. La visita es fa en grups reduïts i requereix el pagament d’una entrada de preu mòdic. Els dimecres i els diumenges és gratuït. És un jardí neoclàssic, d’una bellesa impressionant, que acostuma a estar pràcticament desert en dies laborables. Ara bé, fins i tot els caps de setmana és possible trobar-hi racons solitaris per abstraure’s contemplant-lo. Cerclat per una valuosa tanca de ferro forjat, ocupa una extensió de prop de 9 hectàrees i està dividit en tres terrasses escalonades que ascendeixen per la muntanya. A la part inferior trobem una casa d’estil neoclàssic, seu del Centre de Formació del Laberint i d’una petita biblioteca especialitzada en jardins i temes botànics. Adossada a la casa, es conserva una torre medieval de defensa coneguda com Torre Subirana.

Per no perdre's Cementiri de Sant Genís (C. Saldes, 3 | Horari: diumenges i festius, de 10 a 14 h). És l’únic cementiri de Barcelona que no té caràcter municipal, pertany a la parròquia

de Sant Genís dels Agudells. Aquí, en aquest modest recinte que s’obre al costat de la petita església, hi ha enterrades antigues famílies d’Horta, els Calzado Desvalls, els comtes de Figueroa, els

Girbau Balansó, els Gomis, els Sivatte, els De la Barre o els monjos i monges dels convents dels franciscans i carmelites, respectivament, que hi havia a la zona. Els seu hoste més il·lustre va ser,

durant anys, Manuel Carrasco i Formiguera, polític d’Unió Democràtica afusellat durant la Guerra Civil. Les seves restes van ser finalment traslladades al cementiri de Montjuïc.

174 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.4-146-183 corBC.indd 174

6/7/09 08:26:16


7

Passejar per aquests jardins, seguint un itinerari prèviament establert a través de camins vorejats de boscos, és un plaer inacabable per als sentits: les olors intenses de bosc, de molsa, de fulles seques; l’ininterromput so de l’aigua, el cant dels ocells, la vegetació densa, els arbres altíssims, els racons ombrius i frescos a l’estiu, l’alegre colorit de les flors a la primavera, les mil tonalitats d’ocres i grocs de la tardor, els grisos melancòlics de l’hivern... En fi, si us decidiu a perdre-us per aquest paradís, pels seus camins radials, per les terrasses i per les monumentals escalinates, heu de saber que cada element plasma les vicissituds de l’amor, des d’una proposició amable i festiva fins a la decepció. La peça central d’aquest recorregut iniciàtic és el laberint de xiprers retallats, al mig del qual hi ha una petita estàtua d’Eros, el déu de l’amor. Si hi aneu en parella, us resultarà emocionant buscar-ne el camí. Preneu-vos-ho amb calma. A la part alta, al costat de la balustrada, les vistes sobre la ciutat i el mar són esplèndides. Visiteu també la bassa, travesseu el pont de pedra i endinseu-vos pel bosc a la recerca d’aquesta

Als jardins que envolten o el Velòdrom d’Horta hi ha un poema visual de Joan Brossa format per dues grans lletres A.

A LA RECERCA DEL SILENCI 175

Cap.4-146-183 corBC.indd 175

6/7/09 08:26:17


176 BARCELONA SENSE PRESSES SE SES S ES E S

Cap.4-146-183 corBC.indd 176

6/7/09 08:26:19


El Laberint d’Horta convida a perdre’s entre els xiprers a la recerca de la petita estàtua d’Eros que hi ha al mig. A LA RECERCA DEL SILENCI 177

Cap.4-146-183 corBC.indd 177

6/7/09 08:26:24


L A VA L L D ’ H E B R O N M É S N AT U R A L

E N T R E V I S TA

M. ALBA FRANSI GALLART La natura com a font d’inspiració És la directora del Centre de Formació del Laberit, de l’Ajuntament de Barcelona, on s’imparteixen cursos que tenen com a objectiu introduir els alumnes en el món dels jardins, la jardineria i el paisatgisme. La natura és una font d’inspiració?

Per descomptat. Des del més immens, un paisatge o una posta de sol, fins al més petit i microscòpic, la natura ens ofereix harmonia i bellesa, una font d’inspiració per a tots aquells que tinguin sensibilitat per percebre-la i interioritzar-la. Aquesta capacitat és innata o s’ha d’educar?

Hi ha qui hi neix, però es pot educar. Els cursos de formació del Laberint són activitats fascinants i plaents. Què aporta l’home a la natura?

El paisatgista és capaç d’incorporar valors que donin resposta a les necessitats de l’usuari. Gràcies a l’ordre que imposa a l’hora de dissenyar un jardí, a l’elecció i combinació de les plantes, dóna color a totes les estacions, noves sensacions i noves perspectives visuals, obrint o aïllant l’espai.

Al Centre de Formació del Laberint d’Horta, M. Alba Fransi ensenya els alumnes a conèixer les plantes del nostre entorn i els valors que ens ofereixen.

178 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.4-146-183 corBC.indd 178

6/7/09 08:26:28


15

fondalada ombriva amb una vegetació exuberant per on desaigua una cascada, per asseure-us després a l’ombra de qualsevol d’aquests arbres frondosos i centenaris.

El velòdrom Travessada l’àrea de pícnic que hi ha a l’entrada del jardí, trobem una escala just davant que ens portarà fins al Velòdrom d’Horta, construït l’any 1984 per acollir el Campionat del Món de Ciclisme. Està rodejat també de jardins i exposa el poema visual de Joan Brossa, format per dues grans A, en un dels costats. A través de la tanca es pot veure la pista del velòdrom, de 250 metres de corda i 7 metres d’amplada. Una mica més avall, experts del ciclocròs, enfundats en mallots lluents i protegits amb cascos, practiquen les seves habilitats a camp obert. El recinte Mundet Aquí mateix, a la dreta, s’obre una entrada per als vianants a les Llars Mundet, conjunt assistencial construït entre 1954 i 1957 gràcies a la donació d’Artur Mundet per acollir la nova Casa de la Caritat que havia de substituir la històrica, situada al Raval. Es tracta d’una miniciutat amb diversos pavellons alineats a l’entorn de la plaça de l’església, avui destinats a usos universitaris. L’església és interessant, té un campanar de 45 metres d’alçària, obres d’art de Guinovart, Subirachs i Eudald Serra i unes grans vidrieres. El parc de les Heures Entre els edificis de les facultats s’obre un pas que ens conduirà al Palau de les Heures, al qual accedirem a través d’una pineda, fins a arribar al peu de la façana principal.

Masies per assaborir Can Cortada (Av. Estatut de Catalunya, s/n | Tel. 934 272 315) Can Travi Nou (C. Jorge Manrique,

s/n | Tel. 934 280 301) Per sota de la Ronda de Dalt hi ha aquestes dues masies reconvertides en restaurants.

Totes dues ofereixen magnífics jardins, cuina catalana i diversos menjadors de capacitats diferents.

Els més petits són els més agradables, però si el temps acompanya, podreu menjar a l’aire lliure.

A LA RECERCA DEL SILENCI 179

Cap.4-146-183 corBC.indd 179

6/7/09 08:26:29


PAT I S , J A R D I N S , PA S SAT G E S I A LT R E S S E C R E T S D E L’ E I X A M P L E

Es tracta d’un palauet d’aire afrancesat, un petit châteaux del Loira, construït cap a finals del segle XIX per encàrrec de José Gallart, un ric indià que el va voler per passar-hi les vacances. Del projecte del palau i els seus jardins se’n va encarregar l’arquitecte August Font i Carreras (1895). La perspectiva de l’edifici, contemplada des de la terrassa que hi ha al davant, és majestuosa. Dues règies escalinates situades a ambdós costats baixen als diferents estrats del jardí seguint el desnivell del terreny. Rosers trepadors i vinya verge entapissen els murs de les terrasses i, als racons, hi ha grans testos de terracota amb flor menuda. Podem passejar per les prop de 6 hectàrees de bosc i pels jardins palatins, amb parterres geomètrics, sortidors d’aigua, palmeres, magnòlies, llorers, tarongers, pins i altíssims cedres, tot envoltat de silenci. Els Gallart van viure a les Heures fins a la Guerra Civil, moment en què la finca va ser expropiada i convertida en residència del president de la Generalitat Lluís Companys, el qual fins i tot s’hi va fer construir un refugi antiaeri al

Al voltant de l’esplanada del pla de Montbau s’articula la vida d’aquest barri. Al centre hi ha un estany amb una escultura de Marcel Martí.

180 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.4-146-183 corBC.indd 180

6/7/09 08:26:30


subsòl. L’any 1958 va ser adquirida per la Diputació de Barcelona, que anys més tard la va cedir a la Universitat. Actualment està ocupada per la Fundació Bosch i Gimpera d’estudis continuats. Els jardins es van obrir al públic a partir de l’any 1999.

El barri de Montbau El bosc del parc de les Heures connecta amb el carrer de l’Harmonia, que marca la frontera amb el bonic barri de Montbau. No us podeu perdre, el camí està indicat. És un dels escassos polígons d’habitatges obrers construït amb una certa dignitat durant els anys de la dictadura. L’Ajuntament va voler convertir-lo en un exemple d’urbanisme i arquitectura social, i fins i tot va proposar a Le Corbusier que hi construís una església, projecte que va rebutjar. La primera fase del projecte (1957-1959), que porta la firma dels arquitectes Xavier Subías, Guillermo Giráldez i Pedro López Iñigo, s’articula al llarg de l’esplanada del pla de Montbau, amb carrers simètrics de blocs de pisos d’alçàries

Construït l’any 1895, el Palau de les Heures va ser residència d’estiu de la família Gallart fins la Guerra Civil, moment en què es va convertir en la residència del president de la Generalitat, Lluís Companys.

A LA RECERCA DEL SILENCI 181

Cap.4-146-183 corBC.indd 181

6/7/09 08:26:31


L A VA L L D ’ H E B R O N M É S N AT U R A L

diferents i edificis singulars que conformen espais semitancats. La segona fase (1961-1965), la que dóna a la part on ens trobem, va ser dirigida també per López Iñigo, però amb la col·laboració del grup Baldrich, Soteras i Bonet. El conjunt pot equiparar-se als millors exemples europeus d’aquest tipus de construccions. Un jardí creua de nord a sud aquest sector del barri, entre els carrers Poesia i Joan Sales i, més enllà, entre Joan Sales i Harmonia, hi ha diversos blocs de quatre pisos en forma de lletra ela separats per zones verdes que aprofiten la vegetació de la muntanya. Les casetes Blanques. Des del descampat al qual hem arribat venint del bosc de les Heures, anirem fins a la placeta asfaltada que hi ha al davant. En arribar on acaba el carrer Poesia, agafarem les escales que pugen cap a la falda de la muntanya, on el 1965 l’arquitecte Joan Bosch va construir la tercera fase del barri de Montbau. Un total de 57 casetes unifamiliars, alineades en cinc passatges i unides per un laberint de passadissos, escales i jardins. Totes idèntiques, blanques, de dos pisos, amb terrassa i garatge, orientades cap al sol i mig enterrades al bosc.

Sant Genís dels Agudells Enfilarem ara pel carrer de Natzaret, que discorre entre la muntanya i el Campus Universitari de la facultat de Medicina, fins a arribar al terme de Sant Genís dels Agudells, un curiós recinte rural acorralat entre edificis dormitori. La silueta del campanar de la parròquia de Sant Genís, que treu el cap per sobre el carrer Natzaret, ens indicarà el camí. És un racó pacífic, com de poble: dos xiprers, una olivera, la rectoria i, una mica més amunt, la petita església i el seu cementiri. L’ermita de Sant Genís, datada al segle X i d’origen romànic, és una de les més antigues de Barcelona, tot i que l’aspecte actual és de 1631, any en què va ser acabada. A la paret de la rectoria destaca el rellotge de sol i una placa que recorda el nom pel qual es coneixia l’indret en segles passats, «Casalot de Sant Genís». A l’interior de l’església hi ha una pintura mural dedicada a Francesc de Paula, fundador del barri proper dels Penitents. Tocant a l’església hi ha el petit cementiri parroquial on reposen antigues famílies d’Horta.

Estany dels jardins del Palau de les Heures. Antiga residència dels marquesos d’Alfarràs, propietaris del parc del Laberint des de finals del segle XVIII fins a 1971.

182 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.4-146-183 corBC.indd 182

6/7/09 08:26:32


RUTA 15 s l l

Parc del Laberint 2

l ’Ha

Pg. Ca stanyers

Parc de les Heures rmo

5

11

c tu

Pas d’I

sido

gas ora

de

eM ect

Ron da

d e Jorg e

Ma

Pare Mar ian

ra Du ncan Parc de la Vall d’Hebron la G ranja Vella

Vall d’Hebron (L-3)

Be

uit

ès rqu

Pg . de la V ass all es d’H d’H orta ebr o

n

Montbau (L-3)

an

Mundet (L-3)

eC an M ar c

rru

gue

te

nri

qu

e

a

ra Hospital Av. de del Jo la Vall d’Hebron rdà

lt Da

Ca

it e

Ma

nlli Be

qu

Ju

gel

l’Ar

I

4

Mena

N

at

et zar

s 6 Po esi a

Àn

10

ure

Vay r

eda

7

rm

Sa le

et

9

l ’ Ha

an

3

d Av.

Canovelles

Jo

ia on

8

Arq

nia

1 Punt de sortida 2 Jardins del Laberint 3 El Velòdrom 4 Les Llars Mundet 5 Palau de les Heures 6 Montbau 7 Jardins de Montbau 8 Les Casetes Blanques 9 Carrer de Natzeret 10 Sant Genís dels Agudells 11 Parròquia de Sant Genís

Mura

nT rav i

C

o

a o l e r

alls ns Desv Germa

La Vall d’Hebron, territori per desconectar

B

0

300 m

A LA RECERCA DEL SILENCI 183

Cap.4-146-183 corBC.indd 183

6/7/09 08:26:34


184 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.5 corBC.indd 184

6/7/09 08:27:29


Cultura i artesania 16. Propostes stes culturals al Raval 17. Els artesans de e Gràcia 18. El Poblenou es reinventa 19. Sarrià literari

CULTURA I ARTESANIA 185

Cap.5 corBC.indd 185

6/7/09 08:27:31


186 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.5 corBC.indd 186

6/7/09 08:27:34


RUTA 16 rtida! actual i diive

16. Propostes culturals al Raval Fa uns quants anys no tenia gaire bona reputació, però el cert és que el Raval ha estat tocat per la modernitat. Forma part de la nova Barcelona sorgida arran de la imparable operació de sanejament realitzada per urbanistes i arquitectes entestats a transformar-la i fer del Raval un d’aquells barris imprescindibles de la ciutat.

La rehabilitació de l’antic convent de la Casa de la Caritat va donar origen al CCCB, un centre cultural polivalent de primera línia.

Punt de sortida la Rambla / c. Bonsuccés Metro: Catalunya (L3) Bu Bus: 14 i 59

Avui, el paisatge del Raval és una barreja de cultures en permanent ebullició. L’estimulant concentració de propostes culturals sorgides a l’empara del MACBA i el CCCB conviden el passejant a fer un recorregut fresc i alternatiu per les últimes tendències de l’art contemporani. Un circuit que passa per galeries d’art, tallers d’artistes, estudis de disseny, llibreries especialitzades, espais culturals, fundacions diverses, facultats, nous espais gastronòmics i interessants comerços de moda que se sumen a l’efervescència d’una zona que gaudeix de l’ambient més jove i cosmopolita de la ciutat. CULTURA I ARTESANIA 187

Cap.5 corBC.indd 187

6/7/09 08:27:35


P R O P O S T E S C U LT U R A L S A L R AVA L

RUTA 16 Plaça Vicenç Martorell L’al·licient més gran d’aquesta plaça, on hi ha la seu del Districte de Ciutat Vella, és la terrassa del Kasparo, sota els porxos, a cobert del vent i climatitzada. Un espai ideal per esmorzar i llegir el diari mentre la vida del barri va fent la seva via. Des d’aquí podeu encetar el passeig. Arribeu-vos a Tasmanià (c. Ramelleres, 15), on trobareu discos de música techno i informació de festes rave. Passeu també per la llibreria La Central del Raval (c. Elisabets, 6), especialitzada en humanitats. Ocupa l’espai de l’antiga capella de la Casa de la Misericòrdia (segle XVIII) i hi ha una cafeteria amb free Wi-Fi a la qual s’accedeix directament des de la plaça. El ‘top ten’ de les galeries d’art Entre les múltiples ofertes que hi ha a la zona, cal destacar un selecte i reduït grup de galeries privades que han esdevingut un punt de trobada obligat per a una nova generació de joves col·leccionistes d’art contemporani. La Galeria Nogueras&Blanchard (c. Xuclà, 7) lidera el rànquing. La seva escuderia, formada per artistes joves i consolidats, és tan internacional com els projectes que du a terme en col·laboració amb museus i institucions estrangeres. La crème de la crème del col·leccionisme internacional assisteix a les seves inauguracions. Uns quants metres més enllà s’ha instal·lat la Galeria dels Àngels (c. Pintor Fortuny, 27), una pionera al barri. És una galeria de tendència conceptual que treballa amb artistes joves de projecció

Al voltant del MACBA i el CCCB ha sorgit una nova generació de galeristes. La Galeria dels Àngels és una de les veteranes.

U n de sc ob ri me nt 's lo w ' El jardinet dels Gats (Pl. Canonge Colom | www.eljardinetdelsgats.org) A la minúscula plaça del Canonge Colom, darrere l’escultura de bronze d’Eudald

Serra, hi ha una idíl·lica residència de gats. Viuen a l’aire lliure en un espai protegit i especialment dedicat als gats del districte. Tenen aigua, menjar, jocs

i mantes per protegir-se del fred. La iniciativa va néixer el 2005 de la mà de la Fundació Altarriba, i actualment ja hi ha nou entitats que col·laboren en

el projecte. Els gats que es recullen pel carrer s’esterilitzen i viuen als jardins temporalment, el temps necessari per socialitzar-se i preparar-se per ser adoptats.

188 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.5 corBC.indd 188

6/7/09 08:27:36


internacional i políticament compromesos. Actualment, a la seva antiga seu hi ha la galeria Room Service (c. Àngels, 16), dedicada en exclusiva al disseny de mobiliari contemporani d’autors poc comercials que plantegen qüestions de debat. Emilio Álvarez, fundador i responsable d’ambdues galeries i cofundador del festival de videoart Loop, és també propietari del restaurant Carmelitas (c. Doctor Dou, 1/ c. Carme, 42), que té, a més, una exposició d’obres d’art permanent i acull una galeria especialitzada en vídeos. A l’entresòl del mateix edifici hi ha la seu d’Art Aids (c. Carme, 42), una fundació privada catalana dedicada a promoure la solidaritat i la integració utilitzant les possibilitats comunicatives que ofereix l’art.

Les grans institucions culturals A la plaça dels Àngels, l’oferta cultural és inacabable. Apropeu-vos a la sala d’exposicions del convent dels Àngels (números 5 i 6) —del segle XVI i reformat el 2002. Acull la seu del Foment de les Arts Decoratives (FAD), una CULTURA I ARTESANIA 189

Cap.5 corBC.indd 189

6/7/09 08:27:37


El cos central de vidre de l’edifici del MACBA permet una unió entre la vida del barri i les obres artístiques de l’interior.

entitat de més de cent anys formada per diverses agrupacions del camp del disseny, l’arquitectura i l’orfebreria. Al seu costat, la sala d’exposicions La Capella (número 7), antiga església del convent dels Àngels. Aquesta sala, incorporada al MACBA, té entrada gratuïta. Just al davant trobareu la Fundació CIDOB (c. Elisabets, 12), un centre d’alt nivell dedicat a la investigació de les relaciones internacionals i el desenvolupament. El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) és el vaixell insígnia de la rehabilitació del barri. L’edifici, dissenyat per l’arquitecte Richard Meier, és una impecable caixa blanca apta per a propostes de risc dirigides a espectadors d’un cert nivell intel·lectual. En la seva especialitat, aquest museu és considerat com un dels millors d’Europa. A la planta baixa, on s’acostuma a exhibir la col·lecció permanent, trobem La Central del MACBA, una llibreria extraordinària especialitzada en art contemporani. Des d’aquí podreu accedir a la plaça de Joan Coromines, que comparteix espai amb la Facultat de Ciències de la Informació, situada a l’antic teatre de la Casa de la Caritat, de la qual es conserva el pati de les Dones. Adossat al pati, s’alça l’edifici envidriat del Centre de Cultura Contemporània (CCCB), un equipament

190 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.5 corBC.indd 190

6/7/09 08:27:38


cultural de primera magnitud que allotja i promou diversos projectes culturals, des de festivals de música fins a teatre, dansa, literatura, art, cinema, conferències, debats o taules rodones. Val a dir que, sempre, amb gran èxit de públic. El C3 Bar, la cafeteria del CCCB, ofereix un menú de migdia i una terrassa esplèndida a la plaça de Joan Coromines, àmplia i protegida del vent, que funciona fins a mitjanit. Davant del CCCB, la Facultat de Geografia i Història (c. Montalegre, 6), inaugurada el 2006, un edifici que ha aportat nova vida al Raval.

Al pati de l’antic hospital de la Santa Creu, una escala sota porxada del segle XVI condueix a l’entrada principal de la Biblioteca de Catalunya.

No te 'ls perdis Las Fernández (C. Carretes, 11 | Tel. 934 432 043 | Només nits) Per sopar bé per menys de 30 euros. Cuina casolana de mercat amb especialitats del Bierzo i ambient cool en un local ple de color, divertit

i almodovarià. Exposicions d’artistes locals, cursos de cuina i altres esdeveniments. Biblioteca (C. Junta de Comerç, 28 | Tel. 934 126 221) Blanc i acollidor, amb la cuina

a la vista i sense pretensions. La carta que ofereix està basada en el producte local. Aneu-hi, segur que repetireu. La Penúltima (C. Riera Alta, 40) Antic celler reciclat i convertit en bar de copes amb DJ

i ambient molt modern, low profile, ambdós sexes. És imprescindible fer-hi cap abans de la una de la nit, ja que el local és petit i a partir d’aquella hora ja és ple com un ou.

CULTURA I ARTESANIA 191

Cap.5 corBC.indd 191

6/7/09 08:27:40


P R O P O S T E S C U LT U R A L S A L R AVA L

E N T R E V I S TA

NÚRIA PARICIO El barri més divers de tota la ciutat Núria Paricio està vinculada al Raval des de fa més de 40 anys. Abans, com a restauradora, i ara, com a directora de la Fundació Tot Raval. Què és Tot Raval?

És el fruit de l’acord entre moltes associacions, equipaments i persones. L’objectiu de tots plegats és treballar per millorar el barri. És un model únic, tant per la diversitat dels seus membres (empresaris, acadèmics, universitats, equipaments culturals, associacions…) com pel que fa a les àrees de treball. Què o com és el Raval?

És probablement el barri que ha sofert més transformacions en els últims anys. És un barri de contrastos on et pots trobar comerços centenaris, locals de moda i botigues fashion al costat d’un restaurant pakistanès, un d’indi o una galeria d’art… La diversitat de la població, és a dir, els ravalencs de tota la vida al costat dels nous veïns provinents de tot el món, els estudiants, els artistes o els bohemis, fan del Raval un barri ric, viu, divers, que es reinventa cada dia.

La Núria Paricio, directora de la Fundació Tot Raval, defineix el barri com una fàbrica de creació artística i cultural.

192 BARCELONA BARCELONASENSE SENSE PRESSES PRESSES

Cap.5 corBC.indd 192

6/7/09 08:27:42


16 16

Per a tots els públics i totes les tendències Ara us proposem que recorreu el carrer Ferlandina. En només 100 metres –des de la plaça dels Àngels fins al carrer Lleó– acumula prop d’una desena de galeries d’art. Ferran Cano i Fòrum Ferlandina estan especialitzades en joieria contemporània; Art Deco, en mobles de col·leccionisme, i Districte IV, en art contemporani. També hi ha tallers d’artistes, estudis d’arquitectura i disseny i fins i tot un vídeo club, Void, especialitzat en cinema d’autor, alternatiu i independent. Perdeu-vos per l’efervescent carrer Joaquim Costa, un simpàtic gresol de cultures amb petits bars com el Benidorm (número 39), antic prostíbul reconvertit en bar modern i esnob, el cafè llibreria Lletraferit (número 43) i, a la cantonada del carrer del Carme, Shalimar (c. Carme, 71), un pakistanès clàssic amb les millors tenduri mix del barri. Bo i barat. Més tard, passegeu fins al carrer Guifré i entreu a El Almazen (c. Guifré, 9), un espai cultural alternatiu gestionat per Macarena G. de la Vega, amb sala d’exposicions, teatre, tallers, cafeteria i programacions diverses, totes molt dignes i fusionades amb el barri. Només gangues: carrer Riera Baixa Aquest carrer, curt i per a vianants, que comunica els carrers del Carme i Hospital, s’ha convertit en el més kitsch de Barcelona. Un autèntic paradís per als addictes a la moda vintage i de segona mà. Roba usada, roba antiga i, fins i tot, peces exclusives de dissenyadors dels anys cinquanta als noranta que són autèntiques joies a preus assequibles. Busqueu aquestes gangues a Lailo, Mies and Felj, Holala!, Gl Joe, Smart and Clean, Le Swing, Vintage Police o Argot Shop. També, discos de segona mà i fora de catàleg a Edison’s o Wha Wha. Els dissabtes, totes aquestes botigues munten paradetes al carrer i ofereixen cafès, tes i els productes que no han tingut sortida durant la setmana a preus més baixos. Mestissatge al sud del Raval El carrer Hospital ens introdueix a la zona més marginal del Raval, la que més s’assembla a l’antic barri xinès que, fa 40 anys, va absorbir l’arribada dels immigrants nacionals i ara intenta engolir la massiva arribada de persones amb llengües, CULTURA I ARTESANIA 193

Cap.5 corBC.indd 193

6/7/09 08:27:44


El carrer Riera Baixa concentra un gran nombre de botigues de moda vintage i roba de segona mĂ .

194 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.5 corBC.indd 194

6/7/09 08:27:45


CULTURA I ARTESANIA 195

Cap.5 corBC.indd 195

6/7/09 08:27:46


P R O P O S T E S C U LT U R A L S A L R AVA L

religions, races i cultures diverses. Apropeu-vos al passatge Bernardí Martorell, un carreró que uneix el carrer Hospital amb el de Sant Rafael. És un típic passatge vuitcentista amb entrada i sortida sota porxada convertit en soc magrebí.

Jardins de Rubió i Lluch El pati de l’antic hospital de la Santa Creu és un jardí romàntic amb tarongers, llimoners, un pou sec i una creu salomònica de marbre. Hi conflueixen les instal·lacions de la Biblioteca de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Escola Massana, l’Escola d’Arts i Oficis, el Conservatori de les Arts del Llibre, la Reial Acadèmia de Farmàcia i la Reial Acadèmia de Medicina, que conserva intacta la seva llegendària sala de dissecció. Els bancs acostumen a estar ocupats per rodamons, però les quatre taules del xiringuito del davant de la Biblioteca són ideals per prendre un refresc a ple sol.

El Raval ofereix avui dia una atractiva barreja de cultures en la qual conviuen carnisseries àrabs, barberies magrebines, botigues índies i restaurants pakistanesos.

Les placetes Al mateix carrer Hospital hi ha dues placetes acollidores. La del Canonge Colom, minúscula, és contigua als contraforts de la capella de l’antic hospital. Aquí, les taules de Mendizábal esdevenen una invitació inexcusable per prendre un refresc. Els sucs naturals i els granissats que ofereix són fantàstics. Després feu un tomb per La Capella (c. Hospital, 56), una sala d’exposicions gestionada per l’ICUB que ha convertit la nau gòtica de l’antiga capella en un punt de trobada de joves artistes emergents. Més a prop de la Rambla, feu una parada a la placeta de Sant Agustí. Cada diumenge reuneix més de mil membres de la comunitat filipina a l’església, on s’oficien misses en tagàlog. Associacions culturals En aquesta zona del Raval proliferen els col·lectius dedicats a la creació artística i les associacions culturals de caire alternatiu. N’hi ha de molt prestigioses, com ara Conservas (c. Sant Pau, 58), un escenari polivalent dirigit per la italiana Simona Levi, cofundadora de la consultoria ExGae; Riereta (c. Riereta, 5), una associació de caràcter tecnològic que experimenta amb materials de reciclatge i low-tech, i Miscel·lània (c. Guàrdia, 10), especialitzada en arts visuals i plàstiques.

196 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.5 corBC.indd 196

6/7/09 08:27:47


RUTA 16

Universitat (L-2)

i

8

6

ra

ella

nos

Catalunya (L-1)

Berga

Jov

Montalegre

icenç

Gil

Sant V

nt

7

3

Ramelleres

Rd Sa

Tigre

el Lleó

n Sa

Joaquim Costa

e a. d

rs

Sant Antoni (L-2)

le Tal

ton

i Amat

i

a vin Gra Plaça Castella Valldonzella

Torres

n tA

Universitat (L-1)

a Pel

Propostes culturals al Raval

Plaça de Catalunya Catalunya (L-3)

2

la Ram bla

Egipciaques

Àngels

les

Robado r Junta de Comerç

Petritxol

Baixa

la Riereta

les Carretes

Reina Amàlia

Rambla del Raval

Doctor Dou

la Lluna

la Riera

Salvador

Xuclà

la Cend

ra

5 Elis 1 Punt de sortida abets Bonsuc Rie Guifré cés I 2 Plaça Vicenç Martorell ra 9 Santa Anna Alt a Sant 3 Carrer Elisabets 4 el Peu de la Cre u A nto Can Pinto r Fortu ni A b ny 4 Plaça de Rius i Taulet uda at 5 Plaça dels Àngels Carme Ca H rm e osp 6 MACBA ital Porta ferris 7 Plaça de Joan Coromines Cera sa 11 Pl. de la 8 Carrer de Ferlandina Gardunya H ospit 9 Carrer de Joaquim Costa 10 al 10 Passatge Bernardí Martorell Sant R 12 Sant Pacià afael Liceu Pl. 11 Jardins de Rubió i Lluch (L-3) Sant Agustí 12 Plaça de Sant Agustí San

t Pau

Flo rs

Sant Pau

Sant Pau Jardins de Sant Pau del Camp 0

220 m

CULTURA I ARTESANIA 197

Cap.5 corBC.indd 197

6/7/09 08:27:48


198 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.5 corBC.indd 198

6/7/09 08:27:50


RUTA 17 ia al llarg del d

17. Els artesans de Gràcia Gràcia és una experiència única. Manté tot el sabor de la vila independent que va ser fins al 1897 en la seva inconfusible trama urbana de carrers estrets i escassa circulació rodada, carrers que canvien de sentit i de nom a qualsevol cantonada i carrers plens de vida atapeïts d’edificis antics d’amable altura que desemboquen sempre en places carismàtiques.

El lutier David Bagué treballa sempre per encàrrec. Els seus violins estan a l’altura dels ls grans g dels mestres del segle XVIII.

Punt de sortida C. Gran de Gràcia/ Pg. de Gràcia Metro: Diagonal (L3) B Bus: 22, 24 i 28

La passejada comença al mercat, en ple tràfec matiner, i continua, al migdia, per les terrasses assolellades, els restaurants clàssics i els cafès. Més tard, una ruta pels petits comerços del barri, els negocis artesans i els antics oficis que mantenen vives les tradicions: metal·listes, restauradors de mobles, enquadernadors, orfebres, vitrallers o lutiers. Són persones enamorades del seu ofici que treballen a poc a poc i amb paciència, peça a peça, fent servir tècniques tradicionals i materials de qualitat. De fet, els artesans són els protagonistes d’aquest recorregut. Us donem pistes per descobrir els seus tallers. CULTURA I ARTESANIA 199

Cap.5 corBC.indd 199

6/7/09 08:27:51


E L S A R T E SA N S D E G R ÀC I A

RUTA 17 Pel carrer de Gràcia entrem en aquesta mena de xarxa pacífica feta de carrers per a vianants o de circulació rodada escassa. Després de passar per la parròquia de Santa Maria de Gràcia i la façana posterior de la Casa Fuster, continuem pel carrer Domènech. Les empremtes del passat industrial de la zona són evidents en alguns edificis, especialment el que ocupa els números 7 i 9.

Restauradors de mobles i antiquaris El carrer Francesc Giner, que puja en direcció muntanya cap a la plaça Rius i Taulet, està esquitxat de tarongers i petits negocis artesans. A Gat Vell (número 29) us rebrà un ebenista restaurador jubilat que treballa per amor a l’ofici. Una mica més amunt, atureu-vos a A. Sangenís (número 52), especialista en antiguitats esportives. Té autèntics tresors amagats. Plaça Rius i Taulet Aquesta plaça és inconfusible gràcies a la Casa de la Vila i la Torre del Rellotge i el seu gran campanar. La plaça cobra vida de bon matí: el quiosc, les botigues de queviures, les de moda, El Càtering de la Bibi (un local molt recomanable on es preparen menjars per emportar) i diversos bars amb terrassa. Pastissos casolans, entrepans, sucs naturals i connexió Wi-Fi gratuïta a Vreneli Café. Tapes al Nou Candanchú, un bar clàssic i autèntic.

A la plaça dedicada da a Anna Frank hi ha una escultura de bronze de Sara Pons que recorda la innocència d’aquesta nena.

Zona artesana La plaça és el centre d’una zona artesana que acumula mitja dotzena d’oficis. L’orfebre Joan Turrull (c. Sant Pere Màrtir, 44), el metal·lista de Metall d’Or (c. Martínez de la Rosa, 69), el taller de marqueteria de J. Ordóñez (c. Maria, 6) i, a la mateixa plaça, l’enquadernador A. Galmes (c. Rius i Taulet, 16), un taller de segona generació on cada llibre es talla i es cus a mà a la manera antiga. Molt a prop, al carrer Penedès, 10, Lucie Decodou de Mosaico Camaleón, un taller especialitzat en la tècnica del mosaic, rep encàrrecs i imparteix cursos «a la carta». Al mateix carrer Penedès hi ha la botiga de joguines 200 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.5 corBC.indd 200

6/7/09 08:27:51


Rodajocs (número 5), amb joguines de fusta i d’altres que no s’anuncien a la televisió, i la llibreria Know Food

(número 11), especialitzada en gastronomia.

Mercat de l’Abaceria Central Quan el carrer es transforma en Puigmartí, ja es comencen a veure els colors del mercat, que ocupa tota l’illa. Si ja ha caigut la tarda, val la pena anar a la parada 142, l’única que té llicència per comprar a la llotja. Al mercat també hi ha fruita i verdura ecològiques. Baixant pel carrer Mare de Déu dels Desemparats, feu un cop d’ull al taller de restauració de Neus Aragonès (número 8), una antiquària jove i amb imaginació que fa treballs molt originals. La Gràcia més rumbera Tombem cap a l’esquerra pel carrer Tordera i arribem a la plaça Raspall, la més rumbera de Gràcia. Cap a quarts CULTURA I ARTESANIA 201

Cap.5 corBC.indd 201

6/7/09 08:27:52


E L S A R T E SA N S D E G R ÀC I A

de nou del vespre, coincidint amb la sortida de missa de l’església evangèlica (c. Progrés, 24), la plaça s’omple de gitanos de totes les edats que comenten els temes del dia. Tota la rodalia els pertany: el Cafè Resolís (c. Tordera, 28), de cigalons, dòmino i homes sols, i, una mica més avall, els racons que recorden el vincle del barri amb la rumba catalana, com la plaça dedicada al cantant Gato Pérez o, molt a prop, el carrer Fraternitat, on va néixer el Pescaílla.

El carrer Torrijos Pujant pel carrer Milà i Fontanals topareu el bar celler Martín, que serveix aperitius i vi a l’engròs des de 1916. Cap a l’esquerra, altra vegada el mercat. Seguiu pel carrer Torrijos i no us perdeu la Vaqueria Calvet (número 7). Fins l’any 1984 hi van vendre llet fresca acabada de munyir de les vaques que hi havia a l’estable del darrere. Ara venen llet embotellada, però l’estable roman intacte, això sí, sense vaques. Al costat, la llibreria Te Quiero, especialitzada en autoajuda, amb un salonet al fons per recrear-se amb alguna lectura mentre es pren un te dels de la carta. Girant a la dreta, al carrer Terol, ens espera el Teatreneu. Inaugurat l’any 1988, va ser un dels teatres que va aportar aire fresc al barri al costat del Lliure i el Regina. El bar, molt escenogràfic, té un encant especial.

Una botiga sorprenent Olokuti (C. Astúries, 38) És un centre dedicat íntegrament al consum responsable instal·lat en una casa gairebé centenària. A cada habitació

s’exhibeixen diferents famílies de productes ecològics respectuosos amb el medi ambient, fets a mà i procedents del comerç just. També comercialitza obres d’artistes

i artesans que no troben circuits per donar-se a conèixer. La botiga és encantadora, però el més sorprenent és el jardinet que hi ha al fons, un veritable oasi

on, si us ve de gust, us podreu servir un cafè o un te i prendreus-el a l’ombra dels arbres. S’hi organitzen recitals de poesia, tai-txi, ikebana, cicles de cinema i concerts.

202 BARCELONA SENSE PRESSES SS

Cap.5 corBC.indd 202

6/7/09 08:27:54


La plaça de la Revolució L’atractiu més gran d’aquesta plaça és el Bar Canigó (número 10). Aire de cafè antic, decoració vintage, billar i una terrassa. Aquest bar marca l’inici del carrer Verdi, amb dos cinemes d’absoluta referència i la llibreria Taifa Llibres (c. Verdi, 12), un clàssic d’aquest carrer. Cap a la dreta, Cinemascope (c. Perla, 29), una botiga per a cinèfils i col·leccionistes: postals, fotos, cartells, revistes i pel·lícules. Pujarem novament pel carrer Torrijos. Si els cinemes són tancats, és un passatge quiet, amb les quatre tauletes del Salambó (número 51) a l’aire lliure, diverses botigues, galeries d’art i, al fons, la silueta de la parròquia de Sant Joan, a la plaça de la Virreina.

La terrassa del Cafè del Sol, a la plaça del Sol, és un clàssic per fer-hi l’aperitiu.

La plaça de la Virreina És una de les més grans i elegants de Gràcia, marcada per l’arbrat, les terrasses dels bars, l’església i la noblesa dels edificis que hi ha al davant. Trobar lloc a les terrasses no és CULTURA I ARTESANIA 203

Cap.5 corBC.indd 203

6/7/09 08:27:55


204 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.5 corBC.indd 204

6/7/09 08:27:56


El jardí interior de la botiga Olokuti és un paradís tranquil i fresc amagat rere la bullícia dels carrers de Gràcia.

CULTURA I ARTESANIA 205

Cap.5 corBC.indd 205

6/7/09 08:27:58


E L S A R T E SA N S D E G R ÀC I A

E N T R E V I S TA

ANDREA SANGLAS L’ofici de maquetista Jove i autodidacta, però de solvència reconeguda, Andrea Sanglas és una de les últimes artesanes que ha posat taller al barri de Gràcia, al carrer Planeta, 13. On vas aprendre l’ofici?

De manera autodidacta, practicant als tallers de maquetes. Vaig fer una estada a l’estudi de Norman Foster, a Londres, i vaig treballar com a maquetista a l’estudi d’Oscar Tusquets fins que el 2001 em vaig independitzar. Ho definiries com un ofici artesà?

Sí, perquè cada maqueta és única, no es fan en sèrie. Quines habilitats són necessàries en el teu ofici?

Molta paciència i visió espacial, perquè la informació te la donen en 2D i l’has de traslladar a 3D. Per què a Gràcia?

M’agrada, hi ha molta vida de barri a qualsevol hora. A partir de les set de la tarda hi ha massa tràfec, però no em molesta. Si em quedo fins tard al taller, surto i no em sento sola, al carrer hi ha gent, alegria. És un bon barri per treballar.

A Gràcia, els antics oficis conviuen amb els tallers d’una nova generació d’artesans, com el de l’Andrea Sanglas.

206 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.5 corBC.indd 206

6/7/09 08:27:59


17

tasca fàcil. Les taules del Cafè de la Virreina, antic celler convertit en bar, són molt cobejades. Sula Shop (c. Or, 42) és una botiga molt recomanable de teixits i objectes artesans, catifes, cortines, hamaques i molt més. A l’altra cantonada, color i imaginació a la botiga de joguines Bateau Lune (pl. de la Virreina, 7), un paradís que també enamora els adults. Joguines tradicionals, ecològiques i no tòxiques. També organitzen lectures de contes, funcions de marionetes i altres activitats gratuïtes.

Oferta cultural L’efervescència associativa i cultural de Gràcia passa pel carrer Astúries. Fundat el 1904, l’ Orfeó Gracienc (número 83) és una institució emblemàtica del cant coral català. S’hi fa teatre, dansa, cant coral, hi ha escola de música… Més enllà de la plaça del Diamant, el carrer Astúries continua, bulliciós i ple de botigues. Planeta Te (número 50) us sorprendrà amb una llarguíssima carta de tes i una pila d’estris relacionats amb el món d’aquesta infusió mil·lenària. És curiós L’Encant de Gràcia (número 44), un brocanter amb tota mena de trastos vells ordenats amb cura. Olokuti (números 36-38) és la botiga més interessant del carrer, un local molt especial de comerç just. A Barcelonareykjavik (número 20), pa d’espelta, pastes i pastissets ecològics. Baixem després per la travessia de Sant Antoni i sortim a la plaça dedicada a Anna Frank, on hi ha la seu del Centre Artesà Tradicionàrius, creat el 1993 per promocionar la música i la cultura catalanes.

Llocs amb molta calma La Botiga del Sol (C. Xiquets de Valls, 9) Queviures i tota mena de productes naturals: hortalisses i fruites de cultiu ecològic, pa integral, llet i

iogurts artesans, detergents ecològics, música per a la meditació, cremes i productes de bellesa ecològics, revistes i llibres.

Graner Sala (Travessera de Gràcia, 137) El 1885, l’avi de Maria Antònia Sala va obrir aquesta botiga i, actualment, ella la manté intacta

i sempre atapeïda de clients. Venda a l’engròs de cereals i llegums, gra, fruita seca, orellanes i productes de nova generació com el cuscús o el musli.

LA CIUTAT AMAGADA 207

Cap.5 corBC.indd 207

6/7/09 08:28:01


E L S A R T E SA N S D E G R ÀC I A

El carrer mor al peu de L’Aeroteca (c. Montseny, 22), una llibreria immensa dedicada a l’aeronàutica. Hi podeu trobar tota classe d’accessoris, des d’un uniforme de pilot fins a maquetes d’avions d’època. El mateix carrer Montseny ens conduirà a una altra institució mítica, el Teatre Lliure, a la cantonada del carrer Virtut, que, després de la reforma, obrirà novament el teló el 2010.

Artesans pels voltants de la plaça del Sol Vora aquesta plaça carismàtica, al marge de la disbauxa nocturna, transcorre el dia a dia d’una sèrie d’artesans. David Bagué (c. Virtut, 13, porta B), lutier de referència arreu del món, va néixer al barri i es va contagiar de la màgia del treball manual entremig de dauradors, ebenistes i artesans. Comparteix porta amb el taller de Jaume Bramona, Forte Piano (c. Virtut, 13, porta A), afinador de tercera generació, restaurador i reparador de pianos amb més de 30 anys d’ofici. Una mica més avall, al carrer Planeta, 12, trobem A&K Orgues de Vent. Els dos joves artesans que regenten aquest taller dediquen entre 6.000 i 40.000 hores a construir un d’aquests instruments, des del moble fins al mecanisme interior, els tubs, els balancins i el teclat. I al número 7 del mateix carrer, Barnilac, un restaurador de mobles que també els envernissa i els laca a mà. La plaça del Sol té, al matí, un aire tranquil i de poble. Els bars de la gresca nocturna són només un rètol, una persiana tancada, i sota les branques de les immenses magnòlies, les taules del Cafè del Sol conviden a fer un vermut contemplant aquella calma que sembla que envaeixi el barri, aquella serenor interrompuda només per la cridòria de la canalla i els gossos que juguen al seu aire. Però no us refieu d’aquesta pau, ja que, en caure la nit, tot canvia. Si us diverteixen els reptes, quedeu-vos a sopar a la mateixa plaça per veure el canvi. Envalira (número, 13) és un restaurant de tota la vida, sorollós i sense sofisticacions, però amb guisats casolans i una carta d’arrossos de qualitat extraordinària. En sortir us sorprendrà l’altra cara de la plaça, la nocturna.

Anton Llauradó i Klaus Fisher es dediquen a la construcció artesanal d’orgues. El seu taller, A&K Orgues de Vent, és un dels quatre que hi ha a Catalunya d’aquesta especialitat.

208 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.5 corBC.indd 208

6/7/09 08:28:01


6

Topazi

Pl. Penedès Rius i Taulet Diluvi 4

5

Torrent de l’O

6

Tordera

7 Torres

la Llibertat Perill

Montmany

Manrique Alba

Banyoles Igualada Monistrol

Bailèn

Fraternitat

lla

Ramis Siracusa

Quevedo

Puigmartí

Progrés

3

8

àcia

Torrent d’en Vidalet

9 Ramon y Cajal

Torrijos

Guilleries

10 la Perla

Vallfogona Terol

Travessera de Gr

Mozart Francisco Giner Martínez de la Rosa

2

Sant Pere Mà rtir

Goya Maria Jesús

l’Or

Milà i Fontan als

Ros de Olan o Planeta Pl. 12 del Sol

Pl. de la Virreina

Verdi

11

Sant Domènec

Jardins Salvador Espriu 200 m

Robí

Pl. del Diamant

Jaén

Sol

Sant Pere Serafí

Gran de Gràcia

Santa Eugènia

I

0

Mateu Astúries

Montseny

Vic

1 Punt de sortida 2 Carrer de Gràcia 3 Carrer de Francisco Giner 4 Plaça de Rius i Taulet 5 Mercat de l’Abaceria Central 6 Plaça del Raspall 7 Plaça de Gato Pérez 8 Carrer de Torrijos 9 Plaça de la Revolució 10 Plaça de la Virreina 11 Carrer d’Astúries 12 Plaça del Sol

Berga

Sant Marc

Rosa

Virtut

Àngel

Bretón los Herre de ros Fontana Rbla. de Prat (L-3 )

Trv. Sant Anton i

Plaça Trilla Sant a

Torrent de l’Olla

Aulèstia i Pijoan

Els artesans de Gràcia

Trilla Badia

RUTA 17

Sta. Eulàlia Camprodón

Diagonal (L-3 / L-5)

CULTURA I ARTESANIA 209

Cap.5 corBC.indd 209

6/7/09 08:28:02


210 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.5 corBC.indd 210

6/7/09 08:28:03


RUTA 18 entre nova a arquitectur

18. El Poblenou es reinventa És la nova Barcelona, una ciutat compacta on les empreses més innovadores conviuen amb universitats, centres d’investigació, de formació i de transferència tecnològica, habitatges antics i nous, equipaments diversos i zones verdes.

Els nous equipaments universitaris de la UPF ocupen l’antiga fàbrica de Ca l’Aranyó, a la qual es va afegir un edifici de nova construcció.

P Punt de sortida Pl. de les Glòries Metro: Glòries (L1) Bus: 92 i 192 T Tramvia: Glòries (T5)

El districte 22@ ja és una realitat. Ocupa tot el quadrant sud de la ciutat, entre la Gran Via i la ronda, i entre la Vila Olímpica i la rambla de Prim, una superfície equivalent a 115 illes de l’Eixample que, en virtut de l’ordenament urbanístic aprovat per l’Ajuntament l’any 2001, ha transformat la vella àrea industrial del Poblenou en un pol de nova activitat. Si fa temps que no hi passeu, no ho reconeixereu. Al costat dels esquelets d’antigues fàbriques, s’alcen edificis innovadors, nous parcs i espais públics que conviuen amb les traces històriques i els elements representatius del passat industrial de la zona. Un nou model urbà en què conflueixen tradició i innovació. CULTURA I ARTESANIA 211

Cap.5 corBC.indd 211

6/7/09 08:28:04


E L P O B L E N O U E S R E I N V E N TA

L’alçada dels nous edificis del Poblenou ha canviat la línia de l’horitzó de la ciutat.

RUTA 18 La futura plaça de les Glòries Encetem el passeig a la plaça de les Glòries, cantonada Diagonal, on conflueixen dos dels símbols de la transformació del barri: la torre Agbar, dissenyada per l’arquitecte Jean Nouvel, i el Trambesòs. L’actual plaça de les Glòries, però, també té els dies comptats. De fet, ja han començat les obres que soterraran l’inhòspit anell viari que rodeja el tambor de ciment i reconvertiran la plaça en un gran parc rectangular envoltat d’edificis singulars. El projecte inclou el trasllat del mercat dels Encants al Bosquet de les Glòries, al costat del Teatre Nacional de Catalunya. Serà una instal·lació oberta, amb parades a diferents nivells i una coberta inclinada permeable a la llum. S’inaugurarà l’any 2011. Aquest mateix any també es preveu l’obertura del futur Centre de Disseny de Barcelona, el Disseny Hub Barcelona, un museu projectat per l’equip d’arquitectes d’Oriol Bohigas. L’edifici que l’allotjarà, que s’anomena Grapadora, tindrà el 80 % de l’estructura enterrada sota la plaça i rebrà il·luminació natural d’un fossar contigu al cel obert amb un llac.

212 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.5 corBC.indd 212

6/7/09 08:28:04


7

-

Puig i Cadafalch vivia just davant

seu. -

Sí, ho recordo, era un senyor bai-

xet, molt amable, vivia en el primer pis i tenia l’estudi a dalt. En els baixos hi guardaven els carruatges.

Parc Barcelona Media (Av. Diagonal, c. Llacuna, c. Roc Boronat i c. Tànger) Deixem enrere la plaça de les Glòries i avancem per la Diagonal. El districte 22@ deixa de formar part del futur i es converteix en una realitat. Els edificis de nova arquitectura, amb tot de finestres que reflecteixen una activitat efervescent, miren enlaire. A la cantonada del carrer Ciutat de Granada s’alça la torre Imagina, del grup Mediapro, un edifici projectat per Carlos Ferrater i Patrick Genard que allotja empreses i institucions vinculades al sector mediàtic

Recorregut alternatiu La plaça Prim És un racó deliciós amb sabor de poble mariner ombrejat per tres bellaombres centenaris i una font de ferro al centre. Podeu

menjar aquí mateix, a Els Pescadors (pl. Prim, 1 | Tel. 932 292 018), un restaurant especialitzat en arrossos i peix. Abans o després

de dinar, entreu a l’Espai Ubú (pl. Prim, 2), una galeria dedicada a l’experimentació de les arts actuals. I, per acabar, un tomb per l’entorn

fins al carrer Marià Aguiló, només per a vianants i vorejat de tarongers. Hi ha restaurants casolans a banda i banda.

CULTURA I ARTESANIA 213

Cap.5 corBC.indd 213

6/7/09 08:28:05


E L P O B L E N O U E S R E I N V E N TA

E N T R E V I S TA

JORDI PAGÈS I LLUÍS VIU Una nova generació d’arquitectes Formats a la reconeguda Architectural Association de Londres i després de treballar prop d’una dècada a l’estudi londinenc d’Alejandro Zaera, han tornat a Barcelona per instal·lar-hi el seu despatx, Max de Cusa Arquitectes. Què en penseu, de l’arquitectura del 22@?

Per a un arquitecte, el districte 22@ és el més excitant de tot Barcelona. És un espai d’experimentació, tant pel programa [el barri tecnològic] com pel model urbà. Quines novetats aporta?

És un model compacte, d’alta densitat, amb edificis d’altura i una textura urbana heterogènia en què es barreja la ciutat fabril i la ciutat del futur. Això ha suscitat molta polèmica. Què n’opineu?

Els edificis no són per sempre. La regeneració intel·ligent sempre és positiva. Quin és l’edifici que us hauria agradat fer?

El de la càmera de comerç. Vam participar al concurs i vam estar a un pas de fer realitat el somni, però no va ser possible.

Els arquitectes de l’equip Max de Cusa aposten pel creixement vertical de les metròpolis del futur.

214 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.5 corBC.indd 214

6/7/09 08:28:06


18

i un gran centre de producció audiovisual dotat de platós, sales tècniques i serveis avançats. Forma part del Parc Barcelona Media, un equipament pluridisciplinari de 60.000 metres quadrats dedicats al sector audiovisual que ocupa tota l’illa i combina la nova arquitectura amb la rehabilitació de l’antiga fàbrica tèxtil Ca l’Aranyó.

Campus universitaris Baixant pel carrer Roc Boronat, a la cantonada del carrer Tànger, hi ha les instal·lacions del campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra concentrades a l’antiga fàbrica Ca l’Aranyó, edificada el 1872 per Claudi Arañó a imatge de les industries tèxtils britàniques. La fàbrica i les dues naus d’obra vista han estat rehabilitades i adaptades als usos de la UPF. A més, s’ha construït una altra peça complementària de nova planta a la cantonada de Roc Boronat i Tànger. La xemeneia de Ca l’Aranyó, una agulla de maó de 36 metres, presideix el gran pati d’illa entarimat de fusta on donen els diversos elements. Val la pena entrar-hi i visitar aquest bonic complex industrial ple de vida estudiantil. Molt a prop, a la cantonada dels carrers Tànger i Ciutat de Granada, hi ha Can Canela (c. Ciutat de Granada, 131), un altre exemple d’aprofitament de les estructures velles que hi havia a la zona. L’antiga fàbrica tèxtil de Josep Canela, de 1906, ha estat restaurada per acollir l’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona. Clúster Mèdia Altres empreses i institucions del sector audiovisual han ubicat les seves seus en l’àmbit del 22@. Indra, la multinacional de tecnologies de la informació número 1 de l’Estat espanyol, s’ha instal·lat a Roc Boronat, 133. Ràdio Nacional d’Espanya a també s’ha traslladat al carrer Roc Boronat, al número 127. A més, l’edifici acull la direcció comercial de RTVE i la col·laboradora mèdica de RTVE, i està previst que en el futur s’hi instal·lin tots els serveis de l’Agencia Efe a Catalunya. Cal destacar l’edifici Clúster TIC, que s’està construint a la confluència dels carrers Roc Boronat i Sancho de Ávila. Aquest projecte ha estat dissenyat per l’arquitecte Enric Ruiz Geli i promogut pel Consorci de la Zona Franca i la societat 22@. CULTURA I ARTESANIA 215

Cap.5 corBC.indd 215

6/7/09 08:28:07


E L P O B L E N O U E S R E I N V E N TA

Plaça de Tísner Tombant pel carrer Almogàvers cap a la dreta i pujant pel carrer Ciutat de Granada arribarem al carrer Badajoz, on s’obre una entrada a la nova plaça dedicada al dibuixant, escriptor i periodista Avel·lí Artís-Gener, Tísner. El recinte també acull diverses empreses i institucions del sector audiovisual com ara els estudis de Barcelona TV V, la seu del grup T-Systems a l’Estat espanyol i el seu centre de competència europeu de softwaree lliure. Can Framis (C. Llacuna i c. Sancho de Ávila) Si agafem el carrer Sancho de Ávila cap a la dreta, arribarem a un altre conjunt que s’està rehabilitant. Ocupa tota l’illa que hi ha entre els carrers Tànger, Sancho de Ávila, Llacuna i Roc Boronat, i abans hi havia tres naus mig enrunades de la fàbrica tèxtil Can Framis. Aquesta fàbrica, instal·lada durant la primera meitat del segle XIX X, havia arribat a ocupar quatre illes del Poblenou en la seva bona època. Dues de les antigues naus s’han rehabilitat i han quedat unides per un edifici de nova construcció, amb un espai enjardinat al centre on s’alça l’antiga xemeneia de maó. El projecte, firmat pels arquitectes Jordi Badia i Jordi Framis, està destinat al nou espai d’exposició del fons de pintura catalana contemporània de la Fundació Vila Casas. La rambla del Poblenou Pel carrer Sancho de Ávila arribarem a la part alta de la rambla del Poblenou, un passeig vertical amb doble filera de plàtans que travessa el barri en sentit vertical fins a desem-

El racó dels pioners Palo Alto (C. Pellaires, 6) Va ser la primera fàbrica que es va recuperar per a la creació artística quan el Poblenou encara era un barri degradat. Eren els

anys vuitanta, i un grup de joves va decidir restaurar una antiga fàbrica dedicada a l’adobament de pells i transformar-la en un centre de producció artística.

Xavier Mariscal és avui un dels 12 privilegiats inquilins que impregnen aquest espai de magnetisme i creativitat. Les naus, entapissades de vegetació i rodejades de

frondosos jardins amb estany i hort, conserven la seva estructura original. Al fons, La Cantina (tel. 933 070 974), un simpàtic restaurant amb menú d’11 euros.

216 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.5 corBC.indd 216

6/7/09 08:28:08


bocar al mar. És l’eix comercial i social del Poblenou. Pujarem per la rambla cap a la Diagonal i després girarem cap a l’esquerra pel carrer Perú per arribar a Can Jaumandreu.

Can Jaumandreu (Rbla. del Poblenou, 152) Aquest interessant edifici fabril permet imaginar l’aspecte que tenia el Poblenou a finals del segle XIX, quan, gràcies a la concentració industrial de la zona, era conegut com el Manchester català. Can Jaumandreu va pertànyer a una de les fàbriques més importants de l’època, però arran de la crisi del sector tèxtil va tancar. L’edifici es va reconvertir en seu de diversos tallers fins que, el 2002, l’Ajuntament va decidir rehabilitar-lo com a centre de formació de l’empresa Barcelona Activa. Si doneu la volta a l’edifici pel carrer Sant Joan de Malta, veureu aparèixer la seva espectacular xemeneia octagonal de 38 metres d’altura construïda l’any 1870.

A Palo Alto, un recinte fabril transformat en centre de producció artística, encara es conserva maquinària de l’antiga fàbrica d’adobament.

Parc Central del Poblenou Pel carrer Joan de Malta baixarem novament cap a la Diagonal i agafarem aquesta avinguda en direcció Besòs fins a l’encreuament amb Pere IV, l’antiga carretera de Mataró. CULTURA I ARTESANIA 217

Cap.5 corBC.indd 217

6/7/09 08:28:09


RUTA 18 Clot (L-1)

Andrade

Pl. dels Porxos

Gran Via de les Corts Catalanes Greenwich

Espronceda

11

Bolívia

12

del Poblenou Cristóbal de Moura

Val Camí Antic de ència

Av. D ia

gon Veneçuela al

Bac de Roda

Espronceda

Poblenou (L-4)

Provençals

Pere IV

10 Parc Central Bilbao

Marià Aguiló

Pallars

Rambla del Poblenou

Llacuna (L-4)

8

Llacuna

6

Tànger

Castella Sant Joan de Malta

4

Pere IV Pujades

al

3

Sancho de Àvila Almogàvers 7

9

gon

Roc Boronat

Badajoz

Àvila

5

Ciutat de Granada

Bolívia

Perú

Av. D ia

Bac de Roda

Glòries (L-1)

0

Concili de Trento

Fluvià

ós per Cla Parc ltor del Clot u c Es

I

Punt de sortida Mercat dels Encants Parc Barcelona Media Campus de la Comunicació 5 Can Canela 6 Cluster Media 7 Plaça de Tísner 8 Can Framis 9 Can Jaumandreu 10 Parc Central del Poblenou 11 Can Ricard 12 La Escocesa

Monturiol

Av.

2

Me

Pl. de les Glòries Catalanes

1 2 3 4

da Verne Concili de Trento

a ian rid Clot

Bilbao

Dos de Maig

El Poblenou es reinventa

Pallars Pujades

300 m

218 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.5 corBC.indd 218

6/7/09 08:28:10


18

En arribar en aquest punt és impossible no dirigir la mirada cap al nou edifici de 36 plantes que ha construït l’arquitecte Dominique Perrault per a l’Hotel Me (av. Diagonal, 272). A partir d’aquí, el carrer Pere IV es perd i s’integra al Parc Central del Poblenou, dissenyat per Jean Nouvel. Val la pena fer una parada en aquests jardins per desintoxicar-se de tant edifici i contemplar una natura que, lentament, va envaint el recinte. Tot seguit pugeu pel carrer Espronceda, que travessa el parc en una zona recoberta per una pèrgola de glicines. A través de les finestres circulars de vidre que hi ha al mur podreu veure l’edifici de l’antiga fàbrica Oliva Artés, i, damunt del carrer Pere IV, els vestigis del que va ser el tramvia que passava pel Poblenou.

La Torre Agbar, de l’arquitecte Jean Nouvel, és un dels símbols de la transformació del Poblenou.

Can Ricard Pujant per Espronceda, a l’altura del carrer Bolívia, trobareu l’entrada a Can Ricard. Si hi voleu accedir, haureu d’ensenyar el DNI a un guàrdia jurat. La visita és molt interessant, perquè no es tracta d’un sol edifici, sinó d’un gran complex fabril amb tot de carrers, patis, passatges, places, xemeneies i diverses naus. Va ser construït el 1853 per l’arquitecte Josep Oriol Mercader i completat, al llarg de tres dècades, per Josep Fonseré i Mestre. Després d’uns quants anys de reivindicacions per part dels qui volien salvar aquest patrimoni industrial, finalment li ha arribat l’indult. La Escocesa Una altra de les fàbriques que sembla que ha aconseguit l’indult és molt a prop, al carrer Pere IV, 345-349, davant de l’església neogòtica del Sagrat Cor. Aquest complex fabril de 1850 va acollir la gran fàbrica de filatures La Escocesa. Les cases que hi ha a l’entrada pertanyien als treballadors, i fins i tot el petit bar que hi ha al costat, el Bayo, és l’original de l’antiga fàbrica i encara està en mans de la mateixa família que cuinava per als obrers. El recinte inclou dues xemeneies, un ascensor muntacàrregues de fusta antic que miraculosament encara funciona i passatges amb diverses naus mig enrunades que han estat catalogades com a béns culturals d’interès local.

CULTURA I ARTESANIA 219

Cap.5 corBC.indd 219

6/7/09 08:28:13


220 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.5 corBC.indd 220

6/7/09 08:28:13


RUTA 19 da molt inspiira

19. Sarrià literari Sarrià és un barri ben definit i amb caràcter: el carrer Major, l’ajuntament, les placetes, els bars… Passejar pel nucli antic té un encant especial, i fer-ho guiats pels grans escriptors que han estat vinculats a aquests paisatges és un privilegi que ens permetrà descobrir els racons més literaris del barri.

Els divendres, les parades de la fira de llibres d’ocasió s’instal·len a la plaça de Sarrià.

P Punt de sortida Pl. Artós Bus: 66

La plaça Artós, que en certa manera marca la frontera entre el vell Sarrià i el barri de les Tres Torres, és el punt de partida d’aquest recorregut per l’entramat de carrerons i places que conserven l’aroma del poble que va veure néixer el poeta J.V. Foix. Per aquests carrers, però, també hi van passejar altres figures literàries. Gabriel García Márquez, per exemple, va escriure El otoño del patriarca a la seva casa de Sarrià, on es va instal·lar entre 1967 i 1975. El novel·lista colombià solia compartir cafès i tertúlies al bar de la plaça amb aquells escriptors que també vivien al barri o el freqüentaven. De l’altra banda de la plaça Artós, al barri residencial de les Tres Torres, són els germans Goytisolo i també Joan Vinyoli. Sota el guiatge de tots ells, doncs, ens disposem a emprendre aquest passeig literari. CULTURA I ARTESANIA 221

Cap.5 corBC.indd 221

6/7/09 08:28:14


SARRIÀ LITERARI

RUTA 19 Seguint els passos de Foix El poeta J.V. Foix (1893-1987) és un personatge mític del vell Sarrià. El seu pare, el pastor Josep Foix i Riera, havia après l’ofici de pastisser a Manresa, i l’any 1886 va obrir la seva primera botiga al número 57 del carrer Major de Sarrià. Avui, la pastisseria Foix és un dels locals més emblemàtics del barri. Un bust de bronze del poeta, obra de Josep Cañas, s’exposa acompanyat sempre d’una flor fresca enmig d’una decoració modernista. El poeta va viure sempre a Sarrià. El carrer Major era com casa seva, i també el carrer Canet, que conserva una filera de cases construïdes a mitjan segle XIX per als treballadors de la finca agrícola Can Canet. Actualment, les cases han estat restaurades i reconvertides en tallers artesans. Al davant hi ha la casa familiar dels Sangrà, amb l’escut d’armes esculpit a la pedra i un petit jardí amb xiprers, palmeres i heures. Més tard, J.V. Foix es va traslladar al carrer Setantí, 9, on va morir l’any 1987. Hi arribarem a través del passatge Mallofré, un carreró pacífic i mig amagat que s’obre al número 75 del carrer Major de Sarrià, desemboca al carrer Clos de Sant Francesc i, més endavant, enllaça amb el carrer Setantí. És un espai deliciós, on el temps sembla que s’hagi aturat.

Noves llibreries Sarrià és un barri molt lector on, incomprensiblement, no hi ha hagut mai llibreries. Fins fa menys d’un any, el quiosc Hernández (pg. Reina Elisenda de Montcada, 2) havia suplert aquest buit. Ara, la llibreria A

Peu de Pàgina (c. Major de Sarrià, 50) s’ha convertit en un interessant punt de trobada per als sarrianencs. Està dividida en dos nivells, té un espai per consultar llibres i una zona reservada als llibres infantils, s’hi

fan sessions de contacontes, hi ha un club de lectura i s’hi organitzen conferències, exposicions i moltes altres activitats. A més, també s’ha inaugurat La Peixera (Galeries de Sarrià, a c. Major de Sarrià,

108), una llibreria petita, de culte i única en el seu gènere: està especialitzada en àlbums il·lustrats, llibres artístics per a nens i nenes, sèries limitades i autoedició de llibres infantils amb una àmplia varietat de preus.

222 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.5 corBC.indd 222

6/7/09 08:28:15


La plaça Consell de la Vila Pel carrer Clos de Sant Francesc i el Negrevernís arribem al nucli antic de Sarrià, la plaça del Consell de la Vila. Al segle XIX, l’antiga casa consistorial era al bell mig de la plaça. Era un edifici petit i ruïnós que, el 1896, va ser substituït per l’actual, el consell de la vila, més gran i funcional. Fins l’any 1921, data en què Sarrià es va annexionar a Barcelona, va exercir les funcions d’Ajuntament. A l’entrada hi ha una escultura de Clarà. La plaça té vistes al campanar de l’església, i compta amb l’atractiu afegit de la terrasseta del restaurant El Vell Sarrià, a la cantonada amb el carrer Major de Sarrià. Ocupa una casa antiga amb la façana esgrafiada. També és agradable la terrassa del Forn, tocant a l’entrada de Can Margenat, un edifici de tres plantes d’estil gòtic la façana principal del qual dóna al carrer Major de Sarrià, 97-101. Va ser reconstruït el 1881. El carreró del Rector Voltà, esquitxat de cases de poble, puja cap a la placeta del Roser, tancada pel mur de la parròquia. És un indret romàntic amb una font on ombregen les acàcies.

Al costat del bust de bronze del poeta J. V. Foix que presideix la pastisseria Foix, sempre hi ha una flor fresca.

CULTURA I ARTESANIA 223

Cap.5 corBC.indd 223

6/7/09 08:28:15


S A N T G E R VA S I Z O N A A LTA : V I ATJA R E N T R A M V I A

L’escultor noucentista Josep Clarà, el taller del qual era al carrer Calatrava, és l’autor de la figura de la deessa Pomona que hi ha a la porta de la seu del districte de Sarrià.

Can Llançà La placeta del Roser comunica directament amb la plaça de Sarrià, que fins a finals dels anys cinquanta del segle XIX va formar part del cementiri. A la part més alta hi ha l’església de Sant Vicenç, d’estil neoclàssic, construïda l’any 1781 per Josep Mas. Va patir un incendi durant la Guerra Civil, però la van restaurar més tard. En el seu interior s’hi conserven dos importants retaules del segle XVII, i a l’altar major hi ha pintures murals de Josep Obiols. La plaça, que s’anima quan s’obre la terrassa del Bar Versàtil, té un intens programa d’activitats: brocanters els dimarts, llibres d’ocasió els divendres i exposicions de pintors de carrer el primer diumenge de mes. Al davant, a la banda muntanya, trobem Can Llançà (pl. de Sarrià, 12), un casalot nobiliari del segle XVIII amb un rellotge de sol esgrafiat a la façana. Als baixos de l’edifici, Josep Foix va inaugurar la seva segona pastisseria l’any 1923. La decoració també és modernista, i als vidres hi ha gravat a l’àcid l’anunci dels seus productes amb paraules que es llegeixen igual en català i en castellà per tal d’evitar interpretacions malintencionades de caire polític: «pasta seca superior», «postres del país», «bomboneria selecta»…

224 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.5 corBC.indd 224

6/7/09 08:28:17


8

Foix, personatge molt popular al barri, passava força estones al casalot, i els últims anys anava cada dia pel passeig Reina Elisenda de Montcada en direcció al monestir de Pedralbes a la recerca de la pau que li inspirava aquell recinte.

Bars de trobades literàries La plaça de Sarrià ha canviat molt des d’aleshores. Més àmplia i oberta al trànsit, va perdre el carismàtic Bar de la Plaça que hi havia al davant de la pastisseria i feia cantonada amb el passeig Reina Elisenda. Era un bar clàssic, de tertúlia, que freqüentaven molts escriptors als anys seixanta i setanta, com García Márquez, que vivia molt a prop, al carrer Caponata, i Vargas Llosa, que vivia al carrer Osi.

A la plaça de Sant Vicenç hi ha dues imatges del sant, una al centre i l’altra dins d’una fornícula situada a la paret.

Activitats creatives

Traç (C. Paletes, 3 | Tel. 932 045 346) Es tracta d’una impecable escola d’educació plàstica per a nens i adults. És un centre d’art amb més de 25 anys d’història, amb

una gran oferta formativa (tallers de dibuix, pintura, aquarel·la, gravat, litografia, escultura, restauració de mobles, manualitats i ceràmica). El seu objectiu va

més enllà de donar uns coneixements tècnics i artístics als alumnes, ja que mira de transmetre la motivació per aprendre a crear, la capacitat de gaudir de les diferents

possibilitats creatives amb l’esperit de compartir i de sentir-se part d’un grup, explorant els horitzons sense límits de la creació i la imaginació. CULTURA I ARTESANIA 225

Cap.5 corBC.indd 225

6/7/09 08:28:19


SARRIÀ LITERARI

E N T R E V I S TA

NÚRIA AMAT Escriptora Algunes de les novel·les d’aquesta escriptora, com La intimidad, El país del alma o, fins i tot l’última, Deja que la vida llueva sobre mí, transcorren a Sarrià, a la casa de la seva infantesa. Què significa, per tu, Sarrià?

Sempre he viscut a Sarrià. El meu besavi, Josep Espasa, fou el fundador de l’Enciclopèdia Espasa. Uns carrers més enllà vivia l’editor Josep Vergés, l’editor Josep Janés, Victòria dels Àngels i el matrimoni Pàniker, Salvador i Núria Pompeia. Sarrià és el barri literari per excel·lència. Per què? Té tot el necessari: cases on han viscut els millors escriptors d’aquest segle, el monestir de Pedralbes, el tramvia, llambordes, un manicomi i un cementiri. Són elements molt literaris. T’han influït com a escriptora?

I tant! Em considero filla de la generació del boom d’escriptors que van viure a Sarrià i que, després, hem estat amics, com Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, José Donoso, Juan Goytisolo, Joan Vinyoli o Martí de Riquer.

Núria Amat es va formar literàriament a Sarrià. Vivia a l’avinguda Espasa i visitava sovint la pastisseria Foix, ja que el seu pare era molt amic del poeta.

226 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.5 corBC.indd 226

6/7/09 08:28:21


19

El Bar Pau, un cafè que encara hi ha a la cantonada entre el carrer Mañé i Flaquer i la plaça de Sant Vicenç, va ser també refugi d’escriptors i un altre dels seus punts de trobada. Aquesta plaça és una de les més antigues i tranquil·les del barri. Originàriament s’anomenava plaça de la Unió, i era el centre del barri de l’estació del tren, de la línia Barcelona-Sarrià, inaugurada l’any 1860. Els castanyers ombregen aquest espai envoltat de cases antigues, galeries d’art, tallers i un parvulari que antigament va ser l’Institut Colom, on Cambó va exercir de professor. Al centre hi ha una font amb la imatge de sant Vicenç. A la cantonada del carrer Mañé i Flaquer, al costat d’un casalot d’estil neoclàssic amb jardins frondosos i decadents, s’instal·la, quan fa bon temps, la terrassa de Gouthier (c. Mañé i Flaquer, 8), que, amb tan sols tres taules, un carro de begudes i una ombrel·la, compon un romàntic escenari per assaborir ostres excel·lents acompanyades d’una copa de cava. Des de la plaça de Sant Vicenç pujarem pel carrer Cornet i Mas i girarem a mà dreta pel carrer Jaume Piquet. Arribarem a la Casa Orlandai (número 25), construïda l’any 1915. Cap a 1956 va allotjar l’escola Thalita, el 1974 l’escola Orlandai i, actualment, és un centre cívic.

El barri de les Tres Torres Després de travessar la Via Augusta pel pas subterrani i pel carrer Pau Alcover, entrem al barri residencial de les Tres Torres, de carrers quiets, arbrats i buits de comerços. Bona part dels edificis es van construir a partir de la segona meitat del segle XX, després d’enderrocar les antigues torres on van créixer filòsofs, escriptors i poetes com els germans Pàniker o els Goytisolo. El cementiri de Sarrià Pugem pel carrer Doctor Roux fins a trobar l’entrada al cementiri de Sarrià. És un recinte petit, sense mausoleus ostentosos, on reposen insignes poetes del barri. La família Foix ocupa un discret nínxol (el número 89) en una paret en què, tal com va voler el poeta, no hi ha el seu nom, sinó el del seu pare, Josep Foix i Ribera. A l’altre extrem del cementiri, a l’esquerra, sota una làpida esculpida per CULTURA I ARTESANIA 227

Cap.5 corBC.indd 227

6/7/09 08:28:23


SARRIÀ LITERARI

Rebull, descansen Carles Riba i la seva esposa, Clementina Arderiu, dos grans poetes vinculats també a Sarrià –van viure al carrer Major de Sarrià, 167, fins que van marxar a l’exili.

Paisatges del poeta José Agustín Goytisolo Sortirem del cementiri per la porta de baix, que comunica amb el carrer Doctor Roux, o, millor encara, pel carreró que limita amb la tàpia del cementiri i arriba al carrer Pau Alcover. La casa familiar dels germans Goytisolo (Luís, Juan i José Agustín) ja no existeix, però era aquí mateix, al número 41 del carrer Pau Alcover. Era una casa d’estil francès amb un jardí que, probablement, donava al cementiri. El poeta José Agustín Goytisolo (1928-1999) va anar al parvulari del Col·legi de les Teresianes (obra d’Antoni Gaudí) i, després, als jesuïtes de Sarrià i a La Salle Bonanova. Molt a prop de casa seva, tombant pel carrer Doctor Roux cap a l’esquerra, hi havia la casa taller de l’escultor Clarà (c. Calatrava, 27), obra de l’arquitecte Duran Reynals, envoltada d’un jardí deliciós i convertida en museu després de la mort de l’artista. Avui hi ha un edifici de nova planta que allotja la Biblioteca Clarà, amb accés des del carrer Doctor Carulla, 22-24. Seguint pel carrer Doctor Carulla i girant a la dreta pel de les Escoles Pies, arribem al carrer Vergós. El Bar Mestres (c. Vergós, 9) era, en aquella època, un indret de tertúlies futbolístiques on solia anar José Agustín Goytisolo. Aquest antic celler conserva els trofeus de l’equip de futbol de les Tres Torres, en el qual jugaven José Agustín i el seu amic Joan Raventós.

Als cafès de Sarrià, les hores passen sense pressa llegint la premsa.

Entorns del poeta Joan Vinyoli Travessem la Via Augusta i continuem pel carrer Rosari per arribar al carrer Castellnou. Al número 46, des de 1952, hi va viure el poeta Joan Vinyoli (1914-1984). Li agradava fer tertúlia als bars del mateix carrer o al de la plaça Joaquim Pena, i, acompanyat dels seus fills, acostumava a agafar el carrer Maria Auxiliadora i passejar per Sant Joan Bosco fins a Manuel Girona, on hi havia les cotxeres de Sarrià. Ara hi ha uns jardins amb pollancres, acàcies i extensions de gespa que duen el seu nom.

228 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.5 corBC.indd 228

6/7/09 08:28:24


RUTA 19 Sarrià literari Graus

8

quet

Mañé i Flaq

uer

Dalmases

la Vila

9

Rosale

apla

Doctor Ca

ta

11 els Vergós

Castellnou

Doctor Roux

Rafael Batlle

s s Torre

à

Milanesat

erà Àngel Guim

les Tre

Carrenç

Rosari

Maria ra Auxiliado Alt de Gironella

Gironella

Pg. de Sant Joan Bosco

et M Ben

Rosari

rulla

els Vergós

Pl. de Joaquím Pena

Gósol

ateu

Pl. d’Artós

s

Pau Alco10 ver

Demestre

la Nena Casa

Fontcoberta

Hort de

2

Jaume Pi

I

12 0

Canet

Via Augusta

Caponata

Ptge. Fontanelle s

Bon

1 Punt de sortida 2 Carrer Canet 3 Passatge Mallofré 4 Carrer Clos de Sant Francesc 5 Plaça del Consell de la Vila 6 Placeta del Roser 7 Can Llançà 8 Plaça de Sant Vicenç 9 Cementiri de Sarrià 10 Carrer de Pau Alcover 11 Biblioteca Clarà 12 Jardins de Joan Vinyoli

3 la Creu

Major de Sarrià

Pedró de

Passeig de la Bonanova

5

4

Calatrava

s

7 Pl. de Sarrià

Escoles Pies

6

Anglí

Negreverní

s

250 m

CULTURA I ARTESANIA 229

Cap.5 corBC.indd 229

6/7/09 08:28:24


Vida de poble 20. El nucli cli li antic de les Corts 21. El cor de la Sagrera 22. L’Horta menys coneguda 23. Parcs i racons a Nou Barris

230 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.6 corBC.indd 230

6/7/09 08:31:15


CONVIVÈNCIA: VIDA DE POBLE 231

Cap.6 corBC.indd 231

6/7/09 08:31:21


232 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.6 corBC.indd 232

6/7/09 08:31:22


RUTA 20 per racons i jardins

20. El nucli antic de les Corts Per sota la Diagonal, entre l’avinguda de Sarrià i la Gran Via de Carles III, s’obre es un teixit urbà evocador amb carrers i placetes que conserven la personalitat de l’antic poble de les Corts que va créixer al voltant de l’església del Remei. El seu campanar treu el cap per sobre la Diagonal i anuncia un estil de vida i un ritme diferents.

El pati del Centre Cívic Can Deu està presidit per una glorieta i una font modernistes.

Punt de sortida Trav Travessera de less Corts / Avinguda Sa de Sarrià Bus : 15, 59, 30 i 66

Les Corts, una comunitat rural formada per diverses masies distribuïdes al voltant d’un torrent, va dependre del municipi de Sarrià fins l’any 1836. Va ser llavors, en assolir l’autonomia com a poble, que va sorgir el seu primer nucli urbà. Hi havia un petit eixample amb el carrer Major, la parròquia, el cementiri i l’ajuntament, a prop del qual es van instal·lar més tard unes quantes indústries. Però el municipi de les Corts no va arribar a industrialitzar-se com altres pobles del pla de Barcelona, de manera que en els seus terrenys s’hi van instal·lar institucions sanitàries i equipaments esportius que no tenien cabuda dins la ciutat. Quan el 1897 es va agregar a Barcelona, a les Corts només hi havia 7.000 habitants i un tarannà rural que encara podrem copsar si hi fem un tomb. VIDA DE POBLE 233

Cap.6 corBC.indd 233

6/7/09 08:31:23


EL NUCLI ANTIC DE LES CORTS

RUTA 20 El Camp de la Creu - Loreto En arribar a la travessera de les Corts des de l’avinguda de Sarrià, hem de tombar cap a l’esquerra pel carrer Bordeus i entrar al sector del Camp de la Creu. Es tracta d’un barri industrial que va sorgir a finals del segle XIX per allotjar els obrers que arribaven del sud de l’Estat espanyol per treballar a les fàbriques que s’havien instal·lat en aquest entorn. La plaça del Carme, senzilla i recollida, a la qual arribarem pel carrer Montnegre, és l’eix d’aquesta petita retícula de carrers formada per casetes baixes plenes de buguenvíl·lees, testos amb flors i comerços entranyablement obsolets. A la cantonada més assolellada hi ha la terrasseta del restaurant La Tertúlia, protegida del vent gràcies a uns vidres. És tota una invitació: atureu-vos-hi i assaboriu la calma de l’indret. La colònia Castells Pel carrer Montnegre, després de creuar Entença, ens aproparem a la colònia Castells, formada per quatre passatges ocupats per un conjunt de 300 habitatges modestíssims construïts el 1920 per allotjar els treballadors de la fàbrica d’hules i vernissos Manuel Castells. N’hi ha de tapiades i d’okupades, però també n’hi ha que estan encalades o pintades de colors suaus amb un jardinet a l’entrada on encara viuen ancians sense recursos que esperen el trasllat a un nou habitatge. L’antiga colònia industrial està pendent d’una reforma integral que la reconvertirà en un parc envoltat d’edificis moderns.

Un racó molt natural Horts urbans (Camí antic Torre Melina i av. Manuel Azaña) En plena zona urbana del districte de les Corts s’amaga un petit

oasi de natura rodejat d’asfalt. Es tracta d’un hort autèntic de 2.500 metres quadrats dividit en 30 parcel·les. Els usuaris poden

gaudir del plaer de treballar la terra i cultivar-hi, sota els criteris de l’agricultura biològica –sense fertilitzants ni pesticides–,

tomàquets, enciams i altres hortalisses. Les parcel·les s’adjudiquen per sorteig a veïns i veïnes de més de 65 anys.

234 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.6 corBC.indd 234

6/7/09 08:31:24


La plaça de les Corts Seguint pel carrer Montnegre, després de travessar Nicaragua, arribarem a la plaça de les Corts, on hi ha un edifici alt d’obra vista que va projectar l’arquitecte Ricardo Bofill en la seva joventut (c. Nicaragua, 99). Precedida per una xurreria artesana, la plaça de les Corts és un jardí de barri molt agradable inaugurat l’any 1988 sobre el terreny d’una antiga bòbila. El record d’aquesta activitat és present als dos arcs que tanquen els extrems del canal d’aigua de 140 metres que recorre els jardins en diagonal rodejat de salzes i monticles d’herba amb bancs, dues taules de ping-pong i zona amb jocs infantils.

El cor antic de les Corts és avui una petita retícula de carrers per a vianants per damunt dels quals sobresurt el campanar de l’església del Remei.

La plaça de Can Rosés Pujarem pel carrer Constança fins a Déu i Mata per arribar a la plaça de Can Rosés, on hi ha una de les poques masies que han sobreviscut al desenvolupament urbà del barri. Can Rosés (c. Déu i Mata, 57), amb un bellaombra gegant a la porta, presenta la façana esgrafiada amb motius florals i un rellotge de sol. Va ser construïda el 1716, restaurada el 1900 i reformada més tard per allotjar-hi una biblioteca municipal on, a banda de les activitats corrents de qualsevol biblioteca, s’organitzen cursos d’Internet i clubs de lectura. VIDA DE POBLE 235

Cap.6 corBC.indd 235

6/7/09 08:31:24


Els jardins de la Maternitatt transmeten unaa tranquil·litat gairebé absoluta, i l’afluència de visitants és més aviat escassa.

Illa per a vianants La zona antiga del poble de les Corts, convertida en illa per a vianants, és un petit eixample de carrerons damunt dels quals es retalla el campanar de l’església, un dels símbols del barri. El carrer Anglesola, considerat el carrer major de les Corts, es va obrir l’any 1856. Es va recuperar el traçat diagonal que unia aquest barri amb la carretera de Sarrià de Barcelona. Per aquí va passar el primer tramvia de les Corts, inaugurat el 1879, i, el 1913, s’hi va instal·lar la Cristalería Planells, una de les dues grans fàbriques que van donar feina als veïns de les Corts fins a mitjan segle XX. La façana d’aquesta indústria es manté dreta, així com una torre d’estiu de finals del segle XIX al número 46. La resta són cases noves, de només tres plantes, que guarden tot l’aire de poble. La parròquia del Remei El rovell de l’ou del barri és a la plaça de la Concòrdia, presidida per l’església del Remei, construïda l’any 1850 per Josep Oriol Mestre. El campanar, de 40 metres d’altura, és molt posterior. Es va començar a construir el 1896, i és obra de l’arquitecte municipal, Antoni Rovira Rabassa, autor també de l’actual façana de l’església, d’estil neoromàntic. Aquesta plaça és un dels racons més atractius i ani-

236 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.6 corBC.indd 236

6/7/09 08:31:26


20

mats del barri, amb comerços veterans com la farmàcia Oller o la pastisseria Bages, ideal per comprar-hi un croissant i menjar-se’l al sol assegut en un banc de la plaça.

El centre cívic En un costat de la plaça hi ha Can Deu (pl. Concòrdia, 13), una bonica casa modernista construïda per Eduard Mercader el 1897 que, durant dècades, va ser la residència familiar dels Déu i Mata. La fàbrica de licors de la família era just darrere, al carrer Vilamur. Reconvertida en centre cívic el 1986 i esplèndidament rehabilitada, Can Deu és un equipament municipal que, a més de promoure la música de jazz, té una programació que gira a l’entorn de la sostenibilitat i el medi ambient: tallers per fer paper reciclat, punt d’intercanvi de llibres, espai de conferències i col·loquis i centre de consultes sobre temes pràctics d’ecologia. El bar, a la planta baixa, té un agradable aire decadent, amb un piano obert a tothom que desitgi tocar en públic. Val la pena pujar al primer pis per veure la gran vidriera de la sala d’actes i fer l’aperitiu o menjar al jardí, al costat de la glorieta i la font modernistes. El menú és correcte i val 9 euros. L’Ajuntament Sortint de la plaça pel carrer del Remei arribarem a la plaça Comas. Aquí, al davant de l’antiga casa de la vila, es respira la vida quotidiana del barri: nens que juguen, ancians que

Ll oc s am b mo lt a ca lm a Arrosseria Xàtiva (C. Bordeus, 35 | Tel. 932 226 531) Especialitzada en arrossos: paelles, arròs a banda, al forn i calderetes. També per emportar. Bodega Brugal Tast de Vins (C. Morales, 30 | Tel. 934 301 344)

Curiós local antic i rústic amb tapes, vins i plats de cuina casolana. Tan sols obren de nits. Fragments (Pl. Concòrdia, 12 | Tel. 934 199 613) Instal·lada en una bonica torre noucentista amb jardí a la part del darrere i terrassa

a la plaça, és una cerveseria, cafè, restaurant molt agradable per a qualsevol moment del dia. Preus ajustats. T de Teràpia (C. Joan Gamper, 15 | Tel. 934 194 219) Centre de teràpies naturals i orientals que ofereix

homeopatia, reiki, acupuntura, shiatsu, moxibustió, flors de Bach, ioga… Oriol Balaguer (C. Morales, 21-27) Estudi i obrador del mestre reboster Oriol Balaguer. Postres, pastissos i idees innovadores de xocolata. VIDA DE POBLE 237

Cap.6 corBC.indd 237

6/7/09 08:31:27


238 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.6 corBC.indd 238

6/7/09 08:31:28


A la plaça de la Concòrdia hi ha la façana principal de la parròquia del Remei.

CONVIVÈNCIA: VIDA DE POBLE 239

Cap.6 corBC.indd 239

6/7/09 08:31:29


EL NUCLI ANTIC DE LES CORTS

E N T R E V I S TA

SONIA JIMÉNEZ TORRES L’Aula d’Educació Ambiental de les Corts Llicenciada en història de l’art i amb un postgrau en gestió d’empreses culturals, Sonia Jiménez és la coordinadora d’Entitats i Medi Ambient del centre cívic Can Deu. Què és l’Aula d’Educació Ambiental de les Corts?

El seu objectiu és informar sobre les mesures que cal prendre per poder portar una existència sostenible, perquè tothom pugui accedir de manera gratuïta a una educació ambiental. Quin públic pot assistir a les activitats de l’Aula?

Fem activitats dirigides a cadascun dels perfils d’usuaris del centre: nens, joves, adults i gent gran. Posa’ns algun exemple d’activitats que feu.

Des de xerrades informatives fins a tallers de fotografia o dibuix directament a la natura, hort urbà o educació canina. També disposem d’un servei de préstec gratuït del kit «Fes paper reciclat a casa», o del punt d’intercanvi de llibres. En breu hi haurà un observatori astronòmic.

Sonia Jiménez convida tothom a visitar Can Deu, on es pot participar en diversos tallers i on se celebren festes populars, concerts, xerrades i exposicions.

240 BARCELONA BARCELONASENSE SENSE PRESSES PRESSES

Cap.6 corBC.indd 240

6/7/09 08:31:31


20

mediten asseguts als bancs i grups de veïns que prenen un refresc a les terrasses dels bars, sota els arbres, mentre en una cantonada, Pau Farinetes, el popular pagès de les Corts reproduït en una estàtua de mida natural, vigila el conjunt. L’actual edifici de l’Ajuntament va ser construït el 1884 als terrenys cedits pel polític Josep Comas i Masferrer, com l’escola municipal, que fins l’any 1976 va ser a l’altra banda de la plaça. Tant l’Ajuntament com l’escola són obra de l’arquitecte municipal, Antoni Rovira i Rabassa.

Jardins de la Maternitat Sortim de la plaça Comas pel carrer Masferrer, travessem la Gran Via de Carles III i continuem pel carrer Mejía Lequerica fins a trobar la porta d’entrada als jardins de la casa de la Maternitat, un esplèndid conjunt de pavellons modernistes units de manera harmoniosa per camins de sorra gruixuda que serpentegen entre arbres i grans extensions de gespa. Es tracta de l’antiga finca de Can Cavaller, adquirida per la Diputació el 1878 per construir-hi els equipaments que havien de substituir les ja deficients instal·lacions del barri antic que atenien les mares solteres i els nens abandonats. El projecte, una sèrie de pavellons aïllats, no es va completar fins l’any 1925. Successivament, hi van intervenir diversos arquitectes (Oliveras, Bori, Rubió, Goday i Baldrich) fins a conformar l’actual conjunt, un patrimoni arquitectònic de primer ordre que es mereix visitar-lo amb calma. És molt gratificant asseure’s en algun dels molts bancs que hi ha a banda i banda dels camins per contemplar aquest bellíssim entorn. Sorprèn per la seva amplitud i la frondosa vegetació dels jardins, creuats per grans parterres verds on creixen arbres, descomunals i centenaris, de fins a 40 espècies diferents: magnòlies, oms, pins, eucaliptus, oliveres, arbres de l’amor i palmeres al cim de les quals nien les cotorres. Confoses entre el paisatge, s’alcen les edificacions modernistes. Prop de l’entrada hi ha el pavelló de la Lactància i el de l’Ave Maria, obra d’Oliveres, l’un davant de l’altre, i al centre, el que ocupaven les cuines, el forn de pa i el magatzem de provisions. Una mica més endavant, a la dreta, el pavelló on hi havia les calderes i el safareig, amb una xemeneia. VIDA DE POBLE 241

Cap.6 corBC.indd 241

6/7/09 08:31:32


Les casetes de la colònia Castellss són un vestigi de la Barcelona industrial, i aviat seran substituïdes per nous habitatges i una zona verda.

Més amunt, a la dreta, el pavelló Rosa, projectat per Joan Rubió i Vellver i Josep Goday i Casals, d’estil noucentista, amb esgrafiats en color salmó i motius geomètrics i vegetals a la façana. Al fons del recinte sobresurt, revestida de ceràmica blavosa, la cúpula central del pavelló Blau, obra pòstuma de Josep Goday, també noucentista i amb la façana esgrafiada. A la darreria dels anys cinquanta, Manuel Baldrich i Tubau va construir el pavelló Cambó, que dóna a la Travessera.

El camp del Barça La sortida dels jardins per la part alta ens deixa a l’avinguda Joan XXIII, molt a prop del camp del Barça. L’estrella d’aquest gran complex arquitectònic és l’estadi, el Camp Nou, construït entre els anys 1954 i 1957 i ampliat el 1982. Les gairebé 100.000 localitats i la tensió que suporta en dies de partit el converteixen en un indret poc apropiat per a les persones que busquen calma, però el recinte té altres al·licients, com el Museu del Barça, el Palau Blaugrana, el Miniestadi i, sobretot, Can Planas, una de las velles masies del poble de les Corts rodejada de jardins que durant els últims 30 anys ha servit de residència per als joves valors del Barça.

242 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.6 corBC.indd 242

6/7/09 08:31:33


RUTA 20

Jardins del Palau Reial de Pedralbes Man

uel

in g le m Dr. F

Numància

Constança

desa Gan

orts

5 7 Travessera de les Co rts

Les Corts (L-3)

Av. D iago nal

B ori

i Fon

Déu i Mata Taquígraf Ga rriga

te s t

à

I

Equador

Nicaragua

Entença

Pl. de Ma 4 les Corts Montnegre eto r qu Evaris 2 Lor ès d t 3 e Se Caba Arnús ert n lab llero Ge tme nat Pl. del Centre Melcio r de P Berlín alau Robrenyo Alco

s

6

Anglesola

Guita rd

Rosé

pa

8 el Remei

Joa n Gü Lluçà ell Galile u

sini r Ma Ten o

Rbl

a. d

el B

rasi

l

Av. de Mad rid

Euro

Valles pir

t Benaven

oig

Fígols

Pl. Reina Mª Cristina

Bordeus

Jaume R

Ca rles

a queric

Gra nV ia d e

9

Mejía Le

la Ma

10

III

les C

XX III

at

11

ternit

12

Maria Cristina (L-3)

rià Sar

1 Punt de sortida 2 Plaça del Carme 3 Colònia Castells 4 Plaça de les Corts 5 Plaça de Can Rosés 6 Carrer d’Anglesola 7 Plaça de la Concòrdia 8 Plaça de Comas 9 Gran Via de Carles III 10 Jardins de la Maternitat 11 Can Planas 12 Camp Nou

Pl. de Prat de la Riba ep I rla

Jos

de Av.

Sabino Arana

Cementiri de les Corts Av. de Joan

Giro

na

Pl. de Pius XII

Numància

Palau Reial (L-3)

lea

El nucli antic de les Corts

0

350 m

VIDA DE POBLE 243

Cap.6 corBC.indd 243

6/7/09 08:31:34


244 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.6 corBC.indd 244

6/7/09 08:31:36


RUTA 21 atges places i passs amagat

21. El cor de la Sagrera Les grans fàbriques i el ferrocarril són els elements que han marcat, i continuen marcant, la història i l’urbanisme de la Sagrera, un barri dividit en dos per la Meridiana que conserva un nucli antic que val la pena conèixer. Sens dubte, ha sabut resistir el pas del temps amb absoluta dignitat.

La plaça Masadas, perfumada per l’aroma dels tarongers, és un reducte de pau al casc antic de la Sagrera.

Punt de sortida Av. Meridiana / c. Honduras Metro: Sagrera (L1 - L5)

L’origen de la Sagrera es remunta al segle XI. El seu nom designava l’espai inviolable que rodejava la capella de Sant Martí de Provençals, un territori dedicat a l’agricultura que, a mitjan segle XIX, va canviar vertiginosament la seva fisonomia a conseqüència de la industrialització. Hispano Suïssa, Catifes Sert, Fabra & Coats o ENASA van ser algunes de les grans fàbriques que van influir de manera determinant en el passat del barri. Ara, el seu futur està pendent de l’arribada de l’AVE, un ambiciós projecte urbanístic que condiciona el present de la Sagrera en convertirlo en un barri en construcció permanent. VIDA DE POBLE 245

Cap.6 corBC.indd 245

6/7/09 08:31:37


E L C O R D E L A SAG R E R A

RUTA 21 A primera hora de la tarda, la parada de metro de la Sagrera ofereix un panorama semblant al de qualsevol altra zona de la ciutat. Tanmateix, el dinamisme de la Meridiana, amb els seus edificis alts i anònims, desapareix quan agafem el primer carrer que baixa i ens introduïm en aquells petits passatges que teixeixen el cor de la Sagrera. Aquí, el soroll d’aquesta gran avinguda que talla en dos meitats el barri acaba per diluir-se i esdevé sols una música de fons, i l’escenari es transforma en quelcom molt més peculiar. Som al barri antic de la Sagrera, un petit enclavament atrinxerat entre la Meridiana i les vies del tren que manté el seu encant a l’espera que la futura estació de l’AVE insufli nova vida al barri.

Passatges obrers Si baixem les escales que hi ha a la sortida del metro, a la part baixa de la Meridiana, a mà dreta trobem el passatge Coello, amb tot de casetes baixes que van acollir immigrants murcians i andalusos durant els anys vint. Les cases més velles, amb terrasses plenes de plantes, façanes xerografiades i trossos de rajoles, conserven encara la numeració antiga. Enganxat a aquest passatge hi ha un carreró sense sortida, el passatge Dr. Torres, compost per 17 humils habitatges mig abandonats que brinden una visió equívoca del que és el barri en l’època actual. Just al final d’aquests passatges, apareix el carrer Garcilaso, ampli, esplendorós i transformat en un agradable bulevard que revitalitza el barri. És l’anunci del contrast permanent entre dos mons que ofereix actualment la Sagrera: el del barri obrer dels segles XIX i XX, i el del segle XXI, modelat per al futur pas de l’AVE. El carrer Garcilaso Eix del barri antic, el carrer Garcilaso comunica la Meridiana amb el carrer Gran de la Sagrera. Si hi arribem des del passatge Coello, a mà dreta, on s’alça com una fletxa l’escola El Sagrer, ha sorgit una nova plaça, amb grans espais verds i zones de joc i de repòs, dedicada a la mítica 246 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.6 corBC.indd 246

6/7/09 08:31:38


empresa Hispano Suïssa que va ser ubicada al barri, capdavantera en l’automobilisme mundial. El rellotge i la torre quadrada del campanar de l’església de Sant Crist sobresurten a l’altra banda del carrer. Dirigim-nos-hi.

Una reproducció del bust de La dama d’Elx presideix la plaça dels jardins d’Elx.

Jardins d’Elx Durant molts anys, aquesta plaça enjardinada amb palmeres va ser l’únic espai verd de què disposava el barri. Últimament ha estat reformada. Convertida en un annex del carrer Garcilaso, entarimada amb fusta, amb àmplies zones de gespa, bancs, terrasses per prendre l’aperitiu al sol i les mateixes palmeres i acàcies de sempre, és un dels espais més dinàmics de la Sagrera, escenari de festes i celebracions. La parròquia de Sant Crist Un dels laterals del jardí està tancat per la façana principal de l’església de Sant Crist, obra pòstuma d’Enric Sagnier (1931). La parròquia va agafar protagonisme el 1971, quan s’hi va intentar celebrar la primera reunió de l’AsVIDA DE POBLE 247

Cap.6 corBC.indd 247

6/7/09 08:31:38


El parc de la Pegaso, esquitxat de racons frescos i tranquils, ocupa part del recinte de l’antiga fàbrica de camions.

semblea de Catalunya. Actualment hi ha un casal on s’organitzen activitats per a gent gran i nens.

El nucli antic Pel carrer Filipines arribarem a la plaça de l’Assemblea de Catalunya, anomenada així en record d’aquell moment històric. L’espai era un autèntic abocador fins que el 1981, gràcies a la reivindicació veïnal, es va transformar en una zona verda amb pins i jocs per als nens. El carrer del Coll, que baixa a mà dreta de la plaça, és una de les vies principals del sector antic. Per a vianants, empedrada i esquitxada de tarongers, conserva unes quantes cases clàssiques de la Sagrera (números 27 i 33) i establiments entranyables com la granja xurreria L’Amanida (número 27) i Can Gerardo (número 7), una botiga de gènere de punt, clàssica i de referència al barri. Plaça Masadas Al final del carrer del Coll hi ha els arcs neocolonials de la plaça Masadas. És una placeta porticada i polida envol-

248 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.6 corBC.indd 248

6/7/09 08:31:40


21 21

tada de cases idèntiques amb graciosos balcons plens de testos, una font al centre i tarongers. Fins l’any 1994 va allotjar el Mercat Vell, i ara és un espai de pau que s’omple de rialles quan els més petits surten de l’escola i les mares els vigilen prenent-se un refresc a les terrasses dels bars o fent les últimes compres als comerços que hi ha sota les porxades. La plaça s’anima molt de nits i els dissabtes al matí, amb la fira de brocanters, però, sobretot, es revifa els primers diumenges de cada mes, quan es converteix en l’escenari de Merca Hobby, el basar de la joguina clàssica més important de l’Estat espanyol: Madelman, Geyperman, Scalextric, trens elèctrics, mecanos, figures de l’oest, soldadets de plom i autèntiques meravelles. A més, hi ha personatges com Valero –a la parada dels arcs– o Xavi que són gairebé llegendes per als col·leccionistes. Als carrerons de l’entorn de la plaça (Monlau, Martí Molins i Mossèn Juliana), empedrats, arbrats i amb prioritat per a vianants, hi ha una successió de casetes de poble pulcres, netes, rehabilitades i algunes d’esgrafiades (c. Monlau, 25). Molt a prop hi ha el centre cívic la Sagrera, popularment conegut com La Barraca (c. Martí Molins, 29), un dels referents culturals del barri.

Botigues 'slow' Can Gerardo (C. Coll, 7 i c. Monlau, 50) Aquesta botiga de gènere de punt i confecció va obrir el 1918. La fundà Gerardo Serigó i ara és el seu nét el qui la gestiona. És un local entranyable, amb aparadorsgenerosos on es mostren pijames,

roba interior i els uniformes de les escoles del barri, que s’hi venen des de sempre. La caixa enregistradora i el telèfon són els de la pri-mera època de l’establiment. Campanar (C. Mossèn Juliana, 40) Taller, botiga, habitatge de l’artista plàstic

José Luis Campanario. S’hi barreja la seva pintura amb bijuteria i roba ecològica. També hi ha exposicions d’altres artistes. Mercasol (C. Portugal, 2) Botiga especialitzada en productes ecològics i de comerç just

fabricats per cooperatives. El gruix de l’oferta són productes alimentaris, però també disposen d’una bona secció d’altres productes, des d’ampolles de vi fabricades per cooperatives fins a gots ecològics o samarretes de comerç just. VIDA DE POBLE 249

Cap.6 corBC.indd 249

6/7/09 08:31:41


E L C O R D E L A SAG R E R A

E N T R E V I S TA

Xavier Basiana Un espai multidisciplinar Fa 12 anys que Xavier Basiana va adquirir una fàbrica de pintures abandonada per transformar-la en el seu somni. La Nau Ivanow és un referent artístic de la ciutat que acull propostes multidisciplinàries i on és habitual veure noms del panorama nacional i internacional. És un centre cultural d’iniciativa privada?

Sí, durant 11 anys hem funcionat sense cap tipus de subvenció, volia demostrar que, amb una bona gestió, constància i il·lusió, es poden fer moltes coses. L’èxit em va sorprendre, però el 2005 va petar la teulada i vaig haver de demanar ajuda. Quins projectes tens per al futur?

L’ofereixo gratis a la ciutat a canvi que l’Ajuntament es faci càrrec de l’ampliació del centre. Què en penses, del pla Sant Andreu-Sagrera?

Vaig ser el promotor d’aquest plantejament al costat de Norman Foster. Al barri ha creat moltes expectatives.

Xavier Basiana, veí de la Sagrera, és arquitecte i fotògraf i està al capdavant de la Nau Ivanow.

250 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.6 corBC.indd 250

6/7/09 08:31:42


21

Parc de la Pegaso Des del carrer Monlau tombem cap a l’esquerra, pugem pel carrer Portugal i entrem al recinte de l’antiga fàbrica Pegaso. Quan va traslladar les seves instal·lacions a la Zona Franca, l’espai va ser ocupat per un important conjunt d’habitatges, un centre escolar i un gran parc d’ús públic que és tot un oasi de pau. La porta de l’antiga fàbrica de camions, amb façana de maó orientada al carrer Sagrera, és l’entrada més representativa d’aquest espai dissenyat pels arquitectes Enric Batlle i Joan Roig articulat al voltant d’un sinuós estany creuat per ponts de diversos estils. Els camins que recorren el parc condueixen a racons frescos i frondosos bons per al passeig o la lectura. El recinte acostuma a estar molt tranquil, i els acompanyants més habituals solen ser la remor del vent, el murmuri de l’aigua i la colònia d’ànecs que viuen a l’estany. Torre de l’aigua Farem el camí de tornada a la plaça Masadas, agafarem el carrer Monlau direcció Llobregat i baixarem un petit tram del carrer Oliva fins a trobar el carrer Sagrera, que forma una placeta amb arbres en el punt on s’uneix amb Garcilaso i Ciutat d’Elx. Al davant hi ha una torre de l’aigua de maó vist. La Nau Ivanow Pel carrer Ciutat d’Elx arribarem al d’Hondures. Al número 28 hi ha la Nau Ivanow, un important centre de creació, producció i difusió de la cultura contemporània que compta amb naus annexes al carrer Bofarull. Aquest

Un suggeriment Bibliomercat Per damunt de la Meridiana, la vida gira a l’entorn del mercat de Felip II (c. Felip II, 118).

A banda dels productes frescos, compta amb una parada molt especial, el Bibliomercat

(parada 179), on es poden aconseguir, gratuïtament i en qualitat de préstec, tota mena de lectures, des

de novel·les fins a còmics per als nens, passant per revistes de cuina, moda o turisme. També hi ha vídeos i CD. VIDA DE POBLE 251

Cap.6 corBC.indd 251

6/7/09 08:31:43


E L C O R D E L A SAG R E R A

centre de creació s’ha convertit en un referent artístic de la ciutat que acull propostes multidisciplinàries, i habitualment hi ha noms del panorama nacional i internacional. La seva programació inclou concerts, teatre, dansa, exposicions, recitals de poesia, projeccions de videoart i un llarg etcètera. A més, hi ha espais habilitats com a locals d’assaig que se cedeixen o es lloguen a professionals i col·lectius diversos.

La nova estació Aquesta zona, afectada pel pla Sant Andreu-Sagrera i la nova estació central, motor del projecte més important que afronta la ciutat des dels Jocs Olímpics del 92, està en plena reurbanització. La vella estació serà enderrocada i substituïda per una macroestació a la qual arribaran, a més de l’AVE, els trens de Rodalies i les línies L4 i L9 del metro. Una estació d’autobusos completarà l’oferta de transport públic. A més, hi haurà nous habitatges, hotels, comerços, equipaments culturals i esportius, zones verdes i un gratacel d’alumini i vidre dissenyat per l’arquitecte Frank Ghery, que pretén ser l’emblema del barri. El pont de Bac de Roda Al final del carrer Hondures, la plaça del General Moragues ocupa el solar de l’antiga fàbrica de catifes que era propietat del compte de Sert. Al centre destaca un conjunt escultòric amb dos elements d’acer inoxidable obra del nord-americà Ellsworth Kelly. Sortirem del barri pel pont de Bac de Roda, que, salvant les vies del ferrocarril, uneix els carrers Felip II i Bac de Roda i enllaça els sectors de mar i muntanya de la ciutat. Inaugurat el 1987 i dissenyat per l’arquitecte Santiago Calatrava, és una potent obra d’enginyeria escultòrica amb dos arcs bessons d’acer que s’aprecien en tota la seva magnitud si el travessem a peu i, tot seguit, el contemplem des de sota. Té 128 metres de longitud, àmplies voreres i quatre carrils per al trànsit rodat. A banda i banda, dues escales de disseny singular permeten la comunicació del pont amb la zona verda que el voreja.

El 1987, Santiago Calatrava va rebre el premi FAD d’arquitectura pel pont de Bach de Roda.

252 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.6 corBC.indd 252

6/7/09 08:31:44


RUTA 21 Rovira

El cor de la Sagrera

ra

A

ssè nJ Mo ulian nla a u

de

Mo

er gu ren

Josep

vila

Solde

Be

so

la S agr era

ball l Tre t de Pon

. Ptge rull Bofa

da Ron

ant de S

Mar

Santander

Menorca

Treball

Provençals

Fluvià

12

Plaça e b de Ko

t d’Elx

era

11

erro del F

cila

8

p Cam

5 6

Pa la Sa lo u gre

a

s

ia n

ine

erid

Fil ip

la M de

ll

gili i Vir

4 Co

Mo

lins

r Sag Palència 10 a. de la d Pl. Gral. B Moragues t

200 m

Costa Rica

Hondures

9

a Ciut

rtí

7

s ardo . Ric

Gar

Pl. dels Av.Jardinsd’Elx I 2 Ptge. Coello 3

Josep Estivill

Clo

0

Ma

s

gal

Sagrera (L-1 / L-5)

Felip II

1 Punt de sortida 2 Passatge del Dr. Torres 3 Plaça de la Hispano Suiza 4 Pl. Assemblea de Catalunya 5 Plaça de Masadas 6 Carrer de Monlau 7 Parc de la Pegaso 8 Carrer de la Sagrera 9 La Nau Ivanow 10 Pl. del General Moragues 11 Pont de Bac de Roda 12 Carrer de Bac de Roda

ille

u Port

a

Ju

Ga

Ant

ic

ray

e nd

íf Pac

sa

Ole

VIDA DE POBLE 253

Cap.6 corBC.indd 253

6/7/09 08:31:45


254 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.6 corBC.indd 254

6/7/09 08:31:47


RUTA 22 r! amb aire pu

22. L’Horta menys coneguda Fins fa poc més de 100 anys, Horta era encara un poble, i això es nota. S’endevina en la tipologia de les cases, els petits comerços, les salutacions que s’intercanvien els veïns i aquell estil de vida, pausat i senzill, de què gaudeixen els pobles petits.

Aquesta portalada permet accedir als jardins del Cigarral de la Santa, un pati ombrívol que hi ha a la finca de la Granja Vella Martí Codolar.

Pun de sortida Punt A Av. Cardenal Vidal i Barraquer Bus: 112 i 185

És un dels barris més ignorats pels barcelonins. Ubicat en una vall regada per diverses rieres, el poble d’Horta només es coneixia per les bugaderes que recollien la roba de les senyores de Barcelona i la tornaven neta una setmana més tard. També va cobrar fama pel seu clima saludable. Moltes famílies benestants hi van construir la seva segona residència per fugir de la calor de la ciutat. Començarem la passejada per la zona nord de l’antic municipi, la Vall d’Hebron, que va viure, gràcies als jocs olímpics, una de les transformacions més impressionants de tota la ciutat. Tot seguit baixarem al cor antic d’Horta, un barri deliciós que conserva indrets pintorescos i plens de vida, masies, torres amb jardí, safarejos i altres testimonis d’un poble que es va incorporar a Barcelona el 1904. VIDA DE POBLE 255

Cap.6 corBC.indd 255

6/7/09 08:31:48


L’ H O R TA M E N YS C O N E G U DA

RUTA 22 La Granja Vella Martí Codolar A l’avinguda Cardenal Vidal i Barraquer, passada la plaça de la Clota, una rampa ens permetrà accedir a l’entrada de la que va ser una de les finques més prestigioses d’Horta, la Granja Vella, propietat del banquer Lluís Martí i Codolar des de 1850. Hi va establir una explotació agrícola i ramadera, la va enjardinar i la va dotar d’una col·lecció d’animals exòtics (flamencs, pelicans, estruços, nyandús, cangurs, gaseles, llames, girafes i, fins i tot, un elefant) que finalment va vendre a l’Ajuntament el 1892, fet que va donar origen al Zoo de Barcelona. El 1949 la finca va ser cedida a l’obra salesiana. L’edifici, un palauet del segle XIX, acull un seminari salesià, i els jardins són oberts al públic. Val la pena entrarhi. És un parc molt bonic, construït en diverses èpoques i embellit amb brolladors d’aigua i estàtues. Tal com consta en el monument que hi ha al jardí tocant a la façana nord del palauet, fins i tot va rebre les visites dels reis Ferran VII i Alfons XII. Un altre monument, un dolmen modern al qual s’accedeix a través d’un túnel de moreres centenàries, recorda la visita que l’any 1882 hi va fer Don Bosco, el fundador dels salesians. És també de visita obligada el Cigarral de la Santa, un pati ombrívol i d’aire conventual inaugurat el 1922 i dedicat a santa Teresa de Jesús. El pavelló de la República Sortirem novament a l’avinguda Vidal i Barraquer, on hi ha la immensa escultura Mistos, de Claes Oldenburg,

Un mas amb història Can Fargas (Pg. Maragall i c. Peris Mencheta) És un dels masos més ben conservats que queden a Barcelona, i el més gran i bonic

dels que hi havia a Horta. Els seus dominis van arribar a estendre’s per tota la muntanya del Guinardó fins a l’actual Hospital de Sant Pau. El seu

origen es remunta al segle XIII, i destaca per la seva altura, la torre romànica i uns jardins espectaculars. Després d’un llarg període de negociacions amb la

propietat, finalment ha estat adquirida per l’Ajuntament de Barcelona, que la rehabilitarà per fer-hi una escola de música. Els jardins s’obriran al públic.

256 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.6 corBC.indd 256

6/7/09 08:31:49


7

-

Puig i Cadafalch vivia just davant

seu. -

Sí, ho recordo, era un senyor bai-

xet, molt amable, vivia en el primer pis i tenia l’estudi a dalt. En els baixos hi guardaven els carruatges.

instal·lada amb motiu dels jocs olímpics i convertida en un dels símbols del districte. Una mica més endavant, a la cruïlla d’aquesta avinguda amb el carrer Jorge Manrique, hi ha una rèplica del mític pavelló de la República Espanyola que els arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa van construir per a l’exposició de 1937. Instal·lada als jardins del Trocadero de París, s’hi va exposar el Guernica de Picasso –pintat expressament per a aquesta exposició–, obres de Miró i de Juli González i la Font de mercuri, d’Alexander Calder, que ara es pot visitar a la Fundació Miró. El pavelló allotja una biblioteca especialitzada en la Guerra Civil. Molt a prop, al mateix carrer Jorge Manrique, Can Travi Nou (c. Jorge Manrique, s/n), una masia del segle XVIII rodejada de jardins i transformada en restaurant. Si us ve de gust menjar a la zona, tingueu també en compte Casa Ovidio (c. Juan de Mena, 1-3), un bar restaurant gallec molt net i de tracte amable on es menja un peix meravellós, o, seguint per l’avinguda Cardenal Vidal i Barraquer, després de passar la plaça Botticelli, Can Cortada (av. Estatut de Catalunya, s/n),

El grup escultòric Mistos, inaugurat l’any 1992, representa una caixa de mistos gegant.

VIDA DE POBLE 257

Cap.6 corBC.indd 257

6/7/09 08:31:49


L’ H O R TA M E N YS C O N E G U DA

E N T R E V I S TA

CLAUSTRE JALMAR L’Essència d’Horta Treballa com a esteticista des de 1983 i s’ha anat formant per ampliar els seus coneixements i oferir un ventall de possibilitats més ampli al seu centre de teràpies L’Essència d’Horta (pl. Eivissa, 16 | Tel. 934 295 367). Per què vas obrir el teu propi centre a Horta?

Vaig néixer a la plaça Eivissa i sempre he viscut aquí. Al barri tothom em coneix i puc tenir un tracte familiar, proper i personalitzat amb els clients. Què ofereix L’Essència d’Horta?

Recuperar la teva pròpia essència, el que ets. Proporcionar benestar a través d’un gran ventall d’eines: massatge ayurvèdic, reiki, cromoteràpia, essències florals, harmonització de xacres, tallers de txi-kung, de respiració i meditació, ioga, i també fem tractaments d’estètica amb aromateràpia. Quin tipus de productes fas servir?

Tots cent per cent naturals. Tinc un concepte holístic de la bellesa, i els nostres serveis i productes són respectuosos amb l’home i el medi ambient.

Claustre Jalmar cedeix les instal·lacions del seu local, L’Essència d’Horta, per a diversos actes vinculats al barri.

258 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.6 corBC.indd 258

6/7/09 08:31:51


22

una masia també rodejada de jardins els orígens de la qual es remunten a una torre medieval construïda pels senyors d’Horta per defendre’s dels possibles atacs.

El carrer Campoamor Baixarem cap al centre històric d’Horta pel carrer Campoamor, cenyit en tot el seu recorregut per torres modernistes construïdes per a famílies acomodades de Barcelona que van decidir traslladar-hi la seva residència enlluernades per l’aire pur i saludable de l’indret. A la majoria d’aquestes cases hi ha jardins, uns jardins amb aquell punt decadent i musti que encara els fa més atractius. El carrer manté l’elegància i la tranquil·litat dels seus bons temps i una reconstrucció de la creu de terme que delimitava el territori, i, al capdamunt, el mític Club de Tenis d’Horta (c. Campoamor, 66). Aquest club, que ocupa els terrenys on hi havia hagut l’església vella i el cementiri d’Horta, va ser fundat per la colònia estiuenca el 1912, i durant diversos anys va ser un club elitista i exclusiu, centre de reunió d’estiuejants. Més avall, al número 35, hi ha un pilar d’aigua abandonat i una font que recorda els temps en què no hi havia aigua corrent. A la dreta, el col·legi de les Dominiques d’Horta (c. Campoamor, 42), amb un bonic jardí conventual, i al final del carrer, a l’esquerra, l’església parroquial de Sant Joan d’Horta, projectada el 1917 per l’arquitecte Ramon Ruidor. El timpà de l’entrada és de 1980, obra de Joan Torras i Viver. L’església primitiva, situada al carrer Campoamor on ara hi ha el Club de Tenis, es va incendiar durant la Setmana Tràgica. A la cantonada del carrer Campoamor i Rectoria, val la pena fer-hi una parada per assaborir unes anxoves i un vermut de la casa al celler Antonio, un baret humil i d’ambient familiar amb unes tapes immillorables. Entitats culturals Tot seguit enfileu el carrer Feliu i Codina, on hi ha dues de les entitats que centren la vida cultural del barri. El centre cívic Matas i Ramis (c. Feliu i Codina, 20) ocupa, des de 2001, dos edificis modernistes de façana única projectats per VIDA DE POBLE 259

Cap.6 corBC.indd 259

6/7/09 08:31:52


L’ H O R TA M E N YS C O N E G U DA

l’arquitecte Bonaventura Conill per a la família Matas i Ramis, que van ser llegats a la ciutat el 1956. El centre és un punt de trobada de les associacions i grups del barri. Disposa de sala d’actes per a 150 persones, sala de lectura infantil, ludoteca, jardí i cafeteria oberta al carrer, on serveixen menjars casolans i ràpids. D’altra banda, el Centre Parroquial d’Horta «Els Lluïsos» (c. Feliu i Codina, 7 i 9). Fundat el 1866, ha esdevingut un dels centres més actius del barri, amb seccions d’excursionisme i fotografia, biblioteca i un centre literari i teatral. Les seves programacions teatrals i de cinema infantil són tot un clàssic del barri. Dels organismes filials destaquen l’Esbart d’Horta i el Grup d’Estudis Teatrals d’Horta, que ha tingut ressò a tot el país. El carrer del Vent, just acabat d’urbanitzar, empedrat i per a vianants, baixa cap a un dels punts més intensos del barri, on hi ha la Biblioteca de Can Marinerr, instal·lada en una de les masies més antigues de la ciutat, del segle XV. En la seva restauració s’han conservat elements tan característics com la façana i el rellotge de sol, una xemeneia, els finestrals i el jardí, al qual s’accedeix a través del primer pis. La biblioteca està especialitzada en teatre i organitza conferències, activitats per a nens, audicions musicals, exposicions i cursos diversos.

La plaça Eivissa A través d’una arcada de Can Mariner entrarem a la plaça Eivissa, el centre neuràlgic del barri. Durant molt de temps,

Per no perdre's Els safarejos del carrer Aiguafreda Estret i pintoresc, el carrer Aiguafreda conserva un conjunt de casetes humils que van pertànyer a les bugaderes d’Horta. Tenien

els safarejos al davant, el pou per agafar l’aigua i un espai ben assolellat per estendre la roba. Les dones d’Horta van arribar a crear una autèntica indústria del rentat de roba; de fet,

eren les causants del gran trànsit de carros que hi havia al camí que anava d’Horta a Barcelona. Van començar a exercir aquesta tasca cap a 1680, i ho van fer fins a l’inici de la Guerra Civil.

Avui, aquest carrer, amb la palmera, els petits horts i els gats que dormisquegen al sol, és un testimoni de la història del barri, un espai quasi màgic que, és clar, es mereix el desviament.

260 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.6 corBC.indd 260

6/7/09 08:31:53


fins al 1951, va ser ocupada pel mercat municipal, i ara tot de terrasses omplen l’espai. Els tercers divendres de cada mes s’hi instal·len les parades d’una fira d’artesania. Al voltant seu s’ha configurat un important teixit comercial, amb locals tan tradicionals com la Pastisseria Mayol (c. Horta, 61), fundada el 1854, que elabora tots els dolços clàssics que mana el calendari. Torrons, neules, bunyols, borregos i uns pastissets de cabell d’àngel estel·lars. Però el local més popular de la plaça és el Bar Quimet (pl. Eivissa, 10), un establiment també històric que fa més de 80 anys que és al barri. El va obrir el tio Quimet, i el 1954 el va traspassar a Jaume Jalmar, que ja hi treballava. Ara el porta el seu fill Josep Lluís. Les taules de la terrassa, amb sol i resguardades del vent, són molt cobejades, però l’interior també és molt agradable. El Tajo és el carrer de les botigues per excel·lència. Al mercat (número 1) hi ha comerços de tota mena, botigues de queviures de barri com Can Paulet (número 55) i una pastisseria de llarga tradició familiar, Sant Antoni (número 60), la fama de la qual s’ha estès per tot Barcelona.

Rere la façana de l’antiga masia de Can Mariner, rehabilitada com a biblioteca, treu el cap el campanar de l’església parroquial de Sant Joan d’Horta.

VIDA DE POBLE 261

Cap.6 corBC.indd 261

6/7/09 08:31:54


L’ H O R TA D E S C O N E G U DA

Les altres placetes Baixant pel carrer Horta entrem en una retícula per a vianants amb carrerons tranquils i típics com el carrer Galla, on hi ha les casetes senzilles clàssiques del barri antic, aquelles que tenien el safareig o l’hort al davant, espais ara reconvertits en garatges. Una mica més avall, un comerç d’herbes medicinals (c. Horta, 29) i la Bodega Massana (c. Horta, 1), ubicada en una masia bicentenària on venen vi a l’engròs des de fa 90 anys, entrepans i plats combinats. La clientela és del barri. Cap a la dreta, la plaça de Santes Creus, de sabor rural, amb arbres i una font de ferro al centre. Va ser al voltant d’aquesta plaça que es va formar el primer nucli urbà d’Horta. Conserva l’edifici que va allotjar l’antic ajuntament, restaurat el 1897, i Can Gras, una masia del segle XVII. Agafant el carrer del Tajo en direcció Besòs, i girant després a la dreta, arribareu a la plaça Bacardíí, un quadradet pacífic amb plataners i terrasses que es revoluciona a la tarda quan els nens surten de l’escola. Queviures Buil (c. Sant Alexandre, 39) ven productes de pagès, fruites i verdures acabades d’arribar de l’hort.

El carrer Aiguafreda és un racó pintoresc que conserva les cases de les antigues bugaderes d’Horta, amb els safarejos al davant.

262 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.6 corBC.indd 262

6/7/09 08:31:55


et

6

la Rectoria

0

arin

11

Pg. Maragall

Dante Al ighie ri 10 Grífols Granoll ers 12

odina

er

z

Ciè del C nci arm es el San Llet ta J res oan ad ’Arc

bla

Tolrà

Porto

pc Ca

R am

9 o Taj

Llobregós

Vent Ch 8 Gall apí a

ere

a

Horta (L-5)

C Feliu i

7

np

Sigüenz

emp

n

Dante Alighieri

x Pl. de Cur lafo l’Estatut t Riv Pa la Pla ero na

imon

deTr ntà Pa

Moratí

Arg

Lloret de Mar

Can M

Ca

tan

ir

n Fo

ldaura

Valldaura Venècia (L-3)

4

Jere

rde nal Vid a

Co do l

Ma r tí

a

Sa

Alarcón Lisboa Farnés

Josep Sangen ís

la Murtra Ramon Rocafull

el

uny atal

Chapí

I laPl.de Clota

Av. d

C

Pg. de Val

5

Eduard Toda

2

quer arra liB 3

ebron

Salses

e Av. d

i Trav Can

Campoamor Horta

ra n

ar

rcet Ma

ra

c an

ete

do ’Is i

Du n

ugu

ue nriq e Ma Jorg Me n a a rian Ma r Pa

n de

d Pas ja V ella

it

e

la G

1 Punt de sortida 2 La Granja Vella 3 Pavelló de la República 4 Carrer de Campoamor 5 Club de Tennis d’Horta 6 Sant Joan d’Horta 7 Carrer Feliu i Codina 8 Carrer del Vent 9 Plaça d’Eivissa 10 Carrer del Tajo 11 Plaça de Santes Creus 12 Els Safareigs

Arqu

Berr

Jua

Montbau (L-3)

M ecte

Av. de l’Es tatut de

L’Horta menys coneguda

Pg. de la V all d’H

Can Av. de

e Dalt da d as Ron orag

Santa Amalia Pl. de Bacardí

Duero

Mundet (L-3)

RUTA 22

250 m

VIDA DE POBLE 263

Cap.6 corBC.indd 263

6/7/09 08:31:57


264 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.6 corBC.indd 264

6/7/09 08:31:59


RUTA 23 ent molt sorpren

23. Parcs i racons a Nou Barris Aquest districte agrupa un total de 13 barris que van créixer de manera anàrquica arran de la febre especulativa de mitjan segle passat. Les reivindicacions veïnals van aconseguir que els ajuntaments democràtics s’hi arromanguessin per posar remei al caos. Noves places, rambles i parcs, així com testimonis del seu passat rural, conformen l’itinerari per la cara més amable de Nou Barris.

Davant la seu del districte de Nou Barris hi ha els grans fanals triangulars de fusta anomenats popularment peinetas.

Pu de sortida Punt Passeig de Maragall / Av. de Borbó Metro: Maragall (L5) Bu Bus: 19 i 45

No es tracta d’una ruta específicament slow, ja que alguns dels trams són excessivament llargs i, en d’altres, és obligatori passar per carrers amb molta circulació, però per sobre d’aquests inconvenients hi ha el desig de mostrar-vos un dels districtes menys coneguts de Barcelona i un dels que més s’ha embellit en els últims cinc anys. El passeig que proposem comença a la part més meridional de Nou Barris, a la recerca d’aquells racons rurals que s’amaguen als barris de Torre Llobeta i Vilapicina, i, com a contrast, el seu centre neuràlgic, la plaça Virrei Amat. Recorrerem més tard els grans parcs de la Guineueta, el pintoresc barri de Can Peguera i pujarem al cim del turó de la Peira per contemplar una de les millors panoràmiques de la ciutat. La plaça de Sóller i les últimes masies del barri de Porta posaran la cirereta final a aquest recorregut. VIDA DE POBLE 265

Cap.6 corBC.indd 265

6/7/09 08:32:00


PA R C I R AC O N S A N O U B A R R I S

RUTA 23 Racons amb sabor rural Pujant pel passeig Maragall arribem a la Torre Llobeta, una casa senyorial del segle XV transformada més tard en masia i reconvertida en un bonic centre cívic que disposa de sales d’exposicions, casal d’avis i un petit teatre. L’entorn, la plaça que du el mateix nom, és captivador, amb bancs, xiprers i tres altíssimes palmeres washingtònies. Baixant per Santa Fe girem cap a l’esquerra pel carrer Cartellà. A la cruïlla amb el carrer Costa i Cuxart trobarem un estany triangular amb aigua desbordant. Seguim després pel carrer Baró d’Esponellà i, passada la plaça Paul Claudel, arribarem al passeig Fabra i Puig. Just davant hi ha el nucli antic de Santa Eulàlia de Vilapicina. És tan sols una cantonada formada pel carrer Pere Artés i el passatge Grau, però dibuixa un paisatge pacífic i rural aïllat del trànsit del passeig Fabra i Puig i del renou del Mercat de la Mercè. El conjunt, que sembla tret d’una postal, està format per la petita església dedicada a Santa Eulàlia, Can Basté, l’Hostal d’en Pere i tot de botiguetes. L’església va ser construïda el 1782 sobre les restes d’una capella del segle XV, i un pont la uneix a la masia de Can Basté, del segle XVIII. La masia, rehabilitada com a centre cívic de titularitat municipal, promou accions culturals i socials amb la participació de diverses entitats del barri. Alineat a l’altre costat de l’església hi ha l’antic Hostal d’en Pere, que allotja una cafeteria amb terrassa i taules sota els xiprers de la plaça. Les petites botigues, el forn de pa, la floristeria amb el seu jardinet i la botiga de llanes amb la façana recoberta de buguenvíl·lees completen aquest conjunt encisador. El passeig per la zona podria acabar a La Esquinica (pg. Fabra i Puig, 296). Les seves tapes, totes fetes al moment, són tan famoses que els caps de setmana és molt difícil trobar-hi lloc.

Detall d’una de les lletres que forma la inscripció «Nou Barris», davant la seu del districte.

El Nou Barris actual El Nou Barris modern, el de les grans places, el dels bulevards de voreres amples i els grans fanals de disseny que il·luminen el barri –anomenats popularment peinetas–, el veurem a la plaça Virrei Amat o agafant el carrer 266 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.6 corBC.indd 266

6/7/09 08:32:01


Doctor Pi i Molist cap amunt, on hi ha un eix comercial

de voreres amples que amb prou feines conserva algun vestigi rural. Sortosament, al passatge que s’obre a l’altura del carrer Escultor Ordóñez (passatge Doctor Pi i Molist, 15) sobreviu un testimoni d’èpoques passades. És una casa de la darreria del segle XVIII, una de les més antigues del barri. En el bellíssim rellotge de sol que llueix esgrafiat a la façana s’hi pot llegir la llegenda «El cel és ma regla».

El santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina està unit per un pont a la masia Can Basté, que acull un centre cívic municipal.

Un lloc per desconnectar El cementiri de Sant Andreu (C. Garrofers, 35-47) La part més antiga del cementiri, de 1863, és d’estil neoclàssic; l’altra, construïda l’any 1940, és més moderna, amb arcs i criptes a les quals

es pot baixar lliurement. Destaquen els panteons militars reservats als morts de la Guerra Civil i el recinte hebreu, on, seguint la tradició funerària jueva, les tombes són a terra, sense

adorns i rodejades de vegetació. El dramaturg Ignasi Iglésias, natural de Sant Andreu, està enterrat en aquest cementiri. Ara bé, l’hoste més popular és el seminarista Francesc Pla, mort el 1918, amb 25 anys,

a qui el bisbe es va negar a ordenar de sacerdot perquè la seva mare era espiritista. La gent del barri el coneix com «el santet de Sant Andreu», i la seva tomba sempre està plena d’ofrenes i flors artificials.

VIDA DE POBLE 267

Cap.6 corBC.indd 267

6/7/09 08:32:02


PA R C I R AC O N S A N O U B A R R I S

V I S I TA A LT E R N AT I VA

ATENEU POPULAR 9 BARRIS Centre cultural i escola de circ Val la pena acabar la passejada a l’Ateneu Popular 9 Barris (c. Portlligat, s/n), una antiga planta asfàltica transformada en hàbitat cultural gràcies a l’aportació voluntària d’un nombrós grup de persones compromeses amb el projecte. És un dels centres culturals més importants i actius de la ciutat, que des dels seus inicis, a les darreries dels anys setanta, s’ha abocat al món del circ. Ha creat una de les millors escoles de circ del món, Rogelio Rivel, i ha aixecat una carpa on programa espectacles durant tot l’any. També acull diverses manifestacions artístiques: teatre, música, exposicions i tallers, i és la seu d’altres grups de teatre i de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris. El bar, obert de dilluns a divendres, de 9 a 22 h, ofereix

menús de cuina casolana i preus populars. Els divendres i els dissabtes que hi ha espectacle es transforma en El Lokal, un espai acollidor que dóna cabuda a actuacions de petit format amb música, titelles, espectacles de cabaret, discjòqueis…

L’Ateneu Popular 9 Barris entén el circ com una eina educativa, una pràctica amb capacitat terapèutica de transmissió de valors i coneixements tècnics.

268 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.6 corBC.indd 268

6/7/09 08:32:03


23

La seu del districte El carrer Doctor Pi i Molist us conduirà directament a la seu del districte de Nou Barris, ubicada a l’antic Institut Mental de la Santa Creu, un conjunt de 12 pavellons construïts a les acaballes del segle XIX gràcies a l’impuls del doctor Emili Pi i Molist. Els tres pavellons que van sobreviure a la febre constructiva dels anys cinquanta, ben remodelats, allotgen ara la seu del districte, l’arxiu municipal i la impecable biblioteca de Nou Barris. Tots els equipaments donen a un pati central emmarcat per un claustre de dos pisos amb arcs de maó vist. A la part posterior també es manté, en desús i en molt mal estat, l’església de l’antic hospital. El Parc Central A partir d’aquí, i fins a la Ronda de Dalt, s’estén el Parc Central de Nou Barris, dissenyat pels arquitectes Carme Fiol i Andreu Arriola. És el gran jardí de les cases del barri, un parc enorme de 16,6 hectàrees que s’enfila cap a la serra de Collserola a través d’uns desnivells pavimentats que combinen extensos espais verds amb llacs, zones boscoses, testimonis del passat i nous edificis. El Cibernàrium (c. Marie Curie, 8-14), seu del Parc Tecnològic Barcelona Nord, és una construcció blanca de formigó que es reflecteix en un estany entre jocs de llums i sortidors. És obra de Josep Benedito. Can Carreras Travessant el parc Central pel carrer Marie Curie arribem al passeig Fabra i Puig, que creua el parc i uneix Nou Barris amb Horta. En un costat del passeig hi ha Can Carreras, una masia del segle XVII coneguda també com Can Sala que conserva la seva estructura principal. L’any 2006 va ser adquirida per l’Ajuntament, però fins aleshores hi va viure gent. Hi ha previsió de fer-hi un casal i enjardinar l’entorn. A l’altre costat del passeig hi ha l’aqüeducte que duia l’aigua de Dosrius a Barcelona convertit ara en un estany. VIDA DE POBLE 269

Cap.6 corBC.indd 269

6/7/09 08:32:04


PA R C I R AC O N S A N O U B A R R I S

Can Peguera Si abandonem el parc pel passeig Fabra i Puig o pel carrer Feliu i Codina cap a l’esquerra, ens ficarem al barri de Can Peguera. Es tracta d’un nucli residencial, pintoresc i ple de color, format per diverses fileres de casetes baixes i humils amb taulades rústiques i petits jardins davanters. Aquests jardins, amb emparrats de flors, horts, gnoms decoratius i roba estesa al sol, juntament amb la petita església d’aire colonial, componen un insòlit i encantador decorat de poble. L’església, dedicada a sant Francesc Xavier, formava part del mas de Can Peguera, propietat de la marquesa de Castellbell. De fet, l’any 1929 es va construir aquest grup de «cases barates» en els terrenys de la marquesa per reubicar els immigrants que treballaven a les obres de l’Exposició Universal i vivien en barraques a Montjuïc. El bosc del turó de la Peira El pujol que hi ha al davant de Can Peguera, convertit en parc urbà des de 1936, és una frondosa pineda natural que pertanyia a la mateixa finca. Solcat d’escales i petits camins que serpentegen muntanya amunt, disposa d’espais per descansar condicionats amb bancs, taules i fonts. El cim està coronat per una gran creu metàl·lica i un mirador amb vistes excepcionals de la ciutat. El barri que rodeja el turó, tristament cèlebre pels casos d’aluminosi, està en procés de rehabilitació.

Des del cim del bosc del turó de la Peira, amb una creu metàl·lica al capdamunt, es contemplen vistes magnífiques de la ciutat.

Plaça de Lluchmajor Baixant pel passeig Urrutia i continuant pel de Verdum arribarem a la gran plaça de Lluchmajor, centre neuràlgic de Nou Barris. El 1990, el monument a la República, dedicat a Francesc Pi i Margall, president de la primera República, va trobar el seu assentament definitiu en aquesta plaça. És l’obra més emblemàtica de l’escultor Josep Viladomat. Aquest nu femení amb un brot de llorer a la mà, instal·lat sobre un pedestal, forma part indiscutible del paisatge urbà del barri. 270 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.6 corBC.indd 270

6/7/09 08:32:05


21

Parc de la Guineueta Al nord de la plaça s’obre, des de 1971, el Parc de la Guineueta, frondós, accessible i amb molta activitat veïnal, prats verds i camins plens d’arbres que circulen pel davant de les cases, un estany, diverses fonts, jocs infantils i taules de pícnic sota els arbres on s’organitzen partides de dòmino molt disputades. El barri de Porta Per sota la plaça de Lluchmajor hi ha el barri de Porta, un dels més densos i poblats del districte de Nou Barris. El passeig Verdum, amb àmplies voreres i ple de comerços, serà la nostra porta d’entrada al barri. L’agafarem en sentit Llobregat i baixarem per la plaça dels jardins d’Alfàbia, que comunica amb el carrer Pintor Alsamora, i arribarem a la plaça Escultor Ordóñez. A la dreta hi ha la plaça Sóller, a l’entorn de la qual s’organitza la vida del barri de Porta. VIDA DE POBLE 271

Cap.6 corBC.indd 271

6/7/09 08:32:06


PA R C I R AC O N S A N O U B A R R I S

L’antiga masia Can Verdaguer, adquirida per l’Ajuntament de Barcelona, es transformarà properament en un centre cívic.

La plaça Sóller Molt àmplia i dividida en dues parts, la zona superior d’aquesta plaça és una mena de jardí que va descendint de manera escalonada cap a un estany central presidit pel grup escultòric Homenatge a la Mediterrània, de Xavier Corberó, i arriba a la gran esplanada rodejada de porxades de la part més baixa. Aquí hi ha el centre cívic del barri, un espai de trobada i relació que promou tasques socioculturals, de divulgació cultural i formació i dóna suport a iniciatives de grups i artistes. Les últimes masies De sota la plaça Sóller, al carrer Estudiant, arrenquen tota una sèrie de carrerons amb sabor rural (Deià, Ciutat de Mallorca i Casas i Amigó) amb diverses fileres de cases baixes. Fins i tot hi ha antigues masies, com la de Can Verdaguer (Casas i Amigó i Piferrer), l’última casa agrícola que va estar en actiu a la ciutat, adquirida per l’Ajuntament el 1999. L’edifici, de planta basilical del segle XVI i amb un interessant rellotge a la façana, es transformarà pròximament en un centre cívic destinat a activitats associatives, exposicions i tallers. Una part del jardí es reservarà per a usos lúdics. A pocs metres d’aquesta masia, cap a l’esquerra, n’hi ha una altra de molt més deteriorada, Can Valent (c. Pintor Alsamora i Llívia), que també recuperarà el consistori per fer-hi una escola bressol municipal.

Un suggeriment La piscina de Can Dragó (C. Rosselló i Porcel, 7-11) Aquest gran complex esportiu ocupa 15.000 metres quadrats, la meitat dels quals són jardins.

Hi ha un pavelló cobert, pistes d’atletisme, camps d’esport i una piscina llac de formes irregulars que és la més gran de Barcelona. Es va inaugurar l’any 1993,

i és al mig d’un gran prat verd que fa de platja urbana. Can Dragó ocupa una part de terrenys que eren de la Renfe i que s’havien de destinar totalment a zona verda, però

finalment van servir per cobrir una sèrie de dèficits dels barris que els envolten: habitatges socials, una caserna de bombers, escoles i el complex poliesportiu.

272 BARCELONA SENSE PRESSES

Cap.6 corBC.indd 272

6/7/09 08:32:07


Sant Iscle Doct or Pi i Mo Porta list

rd

Almag

ro

Castor

Isa

Lluc

Teide

au Arn

an Fer r

d’A Pg.

a

c

rbó

nt Sa

mora

12

llor

r sfa 4 De s Ale Virrei Amat ’d Om lla (L-5) au au Arn tn ap at Sa algr M

s Canyelle

r Alsa

Bar ód ’E

Font d’en

Pinto

Av. de B o

P

r

Pl. de Llucmajor Verdum Pg. de Alcúdia la Selva r Ordoñez l’Esculto Cementiri de o Sant Andreu neir 11 Pl. e Ja io d de Sóller R t . Av Estudian

ssa

r

ado

a aur

Joan Riera

ndr

eu N

in

Rie ’Ho

l’Espiga

rta

(L-4 / L-5)

Felip II

ró Masca I Maragall

ra d

r Sagnie X Segle X

ílca

Caç

Lluís

Am

del

Alloza

Llucmajor (L-4)

e Ma Ciutat d Deià Maladeta

3

llà Pl. Virrei Amat

10

o Valldem

ne

Gasela

bla

r ie

ig

all

2

Cu

Pu

arag

a Fe

rie

i ra

M Pg.

Sant

et

Pl. Olof Nil Cadí rPalme jo a tm n de Mo

o sp

rne

5

Pedr

b Fa

tellà

Casas

Ma

. Pg

Pg.

Ma

utia

a

Petrarca Pitàgores

6

’Urr

nius

Vila-sec

Vilapicina (L-5)

Pintor

Dar

9

Car

Punt de sortida Torre Llobeta Mercat de la Mercè Plaça de Virrei Amat Antic Institut Mental de la Santa Creu 6 Parc Central de Nou Barris 7 L’Aqüeducte 8 Sant Francesc Xavier 9 Bosc del Turó de la Peira 10 Parc de la Guineueta 11 Plaça de Sóller 12 Can Valent

uig aiP abr 8 g. F

sa Vall d’Orde

1 2 3 4 5

7

odina

d Pg.

Vent

ta eu e

ld Val Pg.

C Feliu i

Guin

R am

Hedilla

Parcs i racons a Nou Barris

l’Artesania

RUTA 23

0

250 m

VIDA DE POBLE 273

Cap.6 corBC.indd 273

6/7/09 08:32:08

Profile for Barcelona llibres

Barcelona sense Presses  

Un viatge relaxat per la ciutat a través de 23 itineraris que aposten per una manera diferent de relacionar-se amb l’espai i el temps urbans...

Barcelona sense Presses  

Un viatge relaxat per la ciutat a través de 23 itineraris que aposten per una manera diferent de relacionar-se amb l’espai i el temps urbans...

Profile for bcncat

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded