__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1


BARCELONA

espais de trobada


Edició i producció: Direcció d’Imatge i Serveis Editorials Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona tel. 93 402 31 31 www.bcn.cat/barcelonallibres

Idea original i realitzaciĂł editorial: Ara Llibres, S.C.C.L. www.arallibres.cat Disseny i maquetaciĂł: Cristina Serrano Barcelona, octubre 2015 Š de l’ediciĂł: Ajuntament de Barcelona Š del text: Xavier Muniesa Š de les imatges: Jordi Play ISBN:      DL "   Imprès en paper ecològic


BARCELONA

espais de trobada XAVIER MUNIESA • FOTOGRAFIES DE JORDI PLAY

20 PASSEJADES PER DESCOBRIR LA CIUTAT DE PLAÇA EN PLAÇA


Una guia per gaudir i descobrir

l’ànima de Barcelona

Punts de trobada, espais de relació per al veïnat, vestigis emblemàtics de la història de la ciutat, reflexos de la vida barcelonina més actual, escenaris de festes i fires de tota mena... Les places tenen tantes vides que es fa difícil entendre Barcelona sense elles. Marquen el ritme de la vida diària de les antigues viles, avui convertides en barris, acullen grans esdeveniments de la ciutat o ofereixen racons de calma. Totes, però, tenen la seva història particular i la seva personalitat única. A les rutes que trobareu en aquesta guia, us convidem a recórrer amb calma les places barcelonines. De vegades descobrireu petits espais que s’oculten del brogit urbà i ofereixen oasis de pau a pocs metres d’una gran via de circulació. D’altres, us durem a passejar per unes places que acullen mostres d’art urbà de tota mena: des de grans escultures a fonts singulars. O potser us convidarem a fer esport o a gaudir d’uns paisatges espectaculars mentre descobriu quina forma prenen, a la Barcelona del segle xxi, les àgores modernes. A cada ruta, però, descobrireu que les places de la ciutat són escenari de mil i una activitats (esportives, comercials, lúdiques, culturals...) i que, a més, totes han estat escenari d’històries curioses, són testimoni del nostre passat o amaguen secrets que us deixaran amb la boca oberta. Acompanyeu-nos i permeteu que us expliquem els capítols menys coneguts de la biografia de les places barcelonines. Tots i totes sou benvinguts: veniu a descobrir els escenaris on, de dia i de nit, es representa el gran espectacle de la vida urbana.

Xavier Muniesa


ÍNDEX EL COR DEL BARRI

Ruta 1. Per fer-hi vida .......................................................................................... Ruta 2. De segadors i porxades .................................................................. Ruta 3. Fent poble ................................................................................................... Ruta 4. Una vila antiga d’ànima jove ................................................... Ruta 5. De la masia a l’Eixample .............................................................. Ruta 6. El bressol de santa Eulàlia .......................................................... Ruta 7. Les places tranquil·les d’El Farró ..........................................

13 25 37 49 61 73 85

SÍMBOL I ESCENARI

Ruta 8. L’esperit de Barcelona ..................................................................... 99 Ruta 9. Històries de l’Eixample ............................................................... 111 Ruta 10. Una plaça, una festa .................................................................. 123

PASSEJADES AMB BONES VISTES

Ruta 11. Per posar-se en forma ............................................................... 137 Ruta 12. Per veure-hi ben lluny .............................................................. 149

FEM CULTURA

Ruta 13. Amb un llibre a la butxaca ................................................... 163 Ruta 14. Museus a cel obert ....................................................................... 175 Ruta 15. Seguint la pista de la Colla del Safrà .......................... 187

PER FER EL TURISTA

Ruta 16. Places de llegenda ........................................................................ 201 Ruta 17. Passejades amb història ......................................................... 213

DEL MAR A LA MUNTANYA

Ruta 18. A tocar de Collserola .................................................................. 227 Ruta 19. A tocar del mar ................................................................................ 239 Ruta 20. Places marineres ............................................................................ 251


10 • BARCELONA ESPAIS DE TROBADA


EL COR DEL BARRI ENTRE FINALS DEL SEGLE XIX I PRINCIPIS DEL SEGLE XX, LES ANTIGUES VILES SITUADES AL VOLTANT DE BARCELONA VAN QUEDAR AGREGADES A LA GRAN CIUTAT I ES VAN CONVERTIR EN BARRIS DE LA CAPITAL CATALANA. A LES SEVES PLACES, AVUI CENTRES DE LA VIDA DE BARRI, ES CONCENTREN L’ESSÈNCIA I EL RECORD DELS POBLES QUE VAN SER.


URBANITZADA ELS ANYS CINQUANTA, LA PLAÇA DE LA FARGA OCUPA L’ESPAI D’UNA ANTIGA FERRERIA.

12 • BARCELONA ESPAIS DE TROBADA


1 PER FER-HI VIDA A SANTS, NUCLI HISTÒRIC DEL DISTRICTE MÉS EXTENS DE LA CIUTAT, I ENTRE LES ANTIGUES INDÚSTRIES D’HOSTAFRANCS I LA BORDETA, TROBAREM UNS BARRIS AMB PERSONALITAT PRÒPIA ON LES PLACES TENEN UNA MIDA HUMANA I CONVIDEN A LA VIDA TRANQUIL·LA DEL VEINAT. NO GAIRE LLUNY, EL POBLESEC ÉS UN BARRI D’ACOLLIDA DE NOUS BARCELONINS, QUE TROBEN EN LES PLACES DEL BARRI UNS RACONS IDEALS PER A LA TROBADA I LA CONVERSA.


De dues en dues. Així ens apareixen les primeres places que visitarem a Sants, en una passejada durant la qual travessarem quatre dels barris que formen el districte de Sants-Montjuïc. El camí que farem ens mostrarà una zona de Barcelona on perviu l’essència de l’antiga vila i on, alhora, l’activitat constant de veïns, entitats i centres cívics construeix a cada moment la ciutat de demà.

LA PLAÇA DE BONET I MUIXÍ VA SER FILMADA PER UN PIONER DEL CINEMA, FRUCTUÓS GELABERT, L’ANY 1897.

On Neptú va perdre el nas

Començarem a caminar a la plaça de Sants, un petit oasi en l’eix comercial del carrer de Sants. No som gaire lluny de la moderna arquitectura de la plaça dels Països Catalans (obra d’Helio Piñón i Albert Viaplana, del 1983) i de la plaça de Joan Peiró, dos espais marcats per l’Estació de Sants i, per tant, perpètuament travessats per viatgers amb maletes. No és l’única parella de places de la zona. La plaça de Sants, on som, té com a espai bessó la placeta de Ramon Torres Casanova. Semblaria una mateixa plaça si no fos que el carrer de Sants les divideix. A més, la placeta de Ramon Torres té un element propi i peculiar: un monument (l’escultura El ciclista, de Jorge José Castillo) que commemora la setanta-cinquena edició de la Volta Ciclista a Catalunya, en la història de la qual tenen molt a veure les entitats esportives de Sants. A l’altre costat del carrer, darrere la vegetació, s’amaga la plaça de Sants. Amb fragments sense asfaltar i d’altres amb embornals de tipus rústic formant espais circulars a l’ombra d’unes alzines, la plaça gira al voltant de la font del Vell o font del Xato, una imatge humanitzada d’un riu (hi ha qui diu que el Llobregat) que és en aquest emplaçament des del 1975 i que ja fa anys, mentre estava instal·lada al parc de la Ciutadella, va perdre el nas. És una obra del 1816 de Damià Campeny, part d’una escultura més gran que s’havia concebut per al Pla de les Comèdies, davant del Teatre Principal.

14 • BARCELONA ESPAIS DE TROBADA


Una plaça pionera del cinema Però deixarem el nostre riu sense nas mirant-se la canalla que juga a la plaça i els avis que prenen el sol per continuar buscant més parelles de places. En trobarem una altra entrant pel carrer d’Olzinelles, on ens rep l’espai format per la parròquia de Santa Maria de Sants i el Centre Cívic Cotxeres de Sants. És la plaça de Bonet i Muixí, sempre en moviment, gràcies a un centre cívic situat on hi va haver, durant prop de cent anys, unes cotxeres de tramvia. Ara, la plaça duu el nom d’un teòleg del Concili Vaticà II, però abans s’havia dit plaça de Màlaga i de l’Església. Al costat del temple que veieu avui (construït als anys quaranta del segle passat), hi havia una església romànica que es va enderrocar per construir-ne una de nova, entre el 1820 i el 1827, que es caracteritzava per l’altíssim campanar. Aquell temple magnífic es va cremar a l’inici de la Guerra Civil, però, abans, el 1897, havia tingut l’honor de ser filmat per un pioner del cinema: Fructuós Gelabert, que en va immortalitzar

PLACES COM LA DEL FÈNIX, A HOSTAFRANCS, ES CONVERTEIXEN EN ESPAIS DE CELEBRACIÓ CIUTADANA DURANT FESTES POPULARS COM TOTS SANTS.

RUTA 1. PER FER-HI VIDA • 15


l’escalinata al film Sortida del públic de l’església parroquial de Santa Maria de Sants. Seguint el mur de la parròquia, veurem que la plaça, seu castellera, s’obre i ens condueix cap a un segon espai. És la plaça d’Ibèria, que comparteix denominació amb el carrer que mor aquí. Cases baixes, el mur lateral de l’església i un celler dels de tota la vida li donen un aire de poblet que convida a seure una estona i descansar, oblidant que som a dues passes d’una via d’intensa activitat comercial. Una font amb fanals de disseny clàssic completa l’estampa idíl·lica d’una placeta on els amants de la pau es quedarien a viure sense pensar-s’ho gaire.

El passat industrial d’Hostafrancs

UNA ESCULTURA A LA PLACETA DE RAMON TORRESS I CASANOVA RECORDA LA RELACIÓ DE LES ENTITATS DEL BARRI AMB LA VOLTA CICLISTA A CATALUNYA.

Des d’allà, el carrer de Rossend Arús ens conduirà, a l’altura del carrer de la Noguera Pallaresa, a la plaça de la Farga. Espai actiu de festa major que s’ha endut el premi de guarniments de carrers diverses vegades, pren el nom d’una antiga ferreria que hi havia aquí, a la frontera entre Sants i la Bordeta. Als anys trenta, la plaça era poc menys que un descampat, d’aquí l’èxit que va ser aconseguir que s’urbanitzés, el 1956. Avui, és un espai ampli amb un arbrat generós, format per xiprers, pins i tipuanes, entre altres espècies, i té diversos nivells, cadascun amb un ambient determinat. Hi ha espais per asseure’s a descansar, per jugar a les botxes, una zona de jocs infantils... Tothom troba el seu racó en una plaça pensada per satisfer des dels avis fins als néts. Seguint encara pel carrer de Rossend Arús, arribarem a la plaça de Cal Muns, un espai enclotat i ple de verd, a tocar del carrer de Gavà. Si anéssim cap a l’esquerra, trobaríem la plaça de la Vidriera, que recorda la presència al barri d’una antiga cooperativa dedicada al vidre, i, ja a Hostafrancs, la plaça de Joan Corrades, un hostaler d’Hostafrancs de Sió (els Plans de Sió, a la Segarra) que, en posar al

16 • BARCELONA ESPAIS DE TROBADA


LA PLAÇA D’OSCA, ON Ferescim illiqui ad magnihi VA NÉIXER LA CANliquaspicia pro dolupta num TANT ex NÚRIA et hario FELIU, et autet ulparupta VA ACOLLIR UN MERCAT FINS A PRINCIPIS DEL SEGLE XX. 18 • BARCELONA ESPAIS DE TROBADA


EL SORTIDOR ABSENT

EL VERD QUE ESQUITXA LA PLAÇA DE SANTA MADRONA L’HA CONVERTIDA EN UNA DE LES PREFERIDES DELS VEÏNS DEL POBLE-SEC.

Galeries, espais d’art, música en viu... El Poble-sec està convertint-se en una de les noves zones de moda. Ho podrà comprovar qualsevol que, des de la plaça dels Ocellets, s’endinsi pel carrer de Blai envoltat de tants barcelonins i barcelonines que han sortit a sopar o a fer una copa. Molts pugen pel carrer de Blasco de Garay en direcció a la plaça del Sortidor, el punt central a partir del qual va començar la urbanització de la zona el 1868. Es deia plaça de Blasco de Garay, però el fet que el 1874 s’hi instal·lés una font amb sortidor que venia del passeig de Gràcia li va donar el nom que encara té. La font de Ceres es va passar quaranta anys a la plaça, però el 1919 va anar a parar a Montjuïc, on encara hi és. Si visiteu el Poble-sec, un barri d’acollida que té entre els seus habitants nous barcelonins arribats dels quatre racons del món, no deixeu de visitar la plaça de Santa Madrona. Plena de verd, és de les més concorregudes pels veïns, cosa que li dóna un cert aire de plaça major. No gaire lluny, a la plaça de Las Navas, nascuda el 1982 i reformada recentment, trobareu l’escultura Maternitat, de Joan Rebull.

20 • BARCELONA ESPAIS DE TROBADA


seu establiment el nom d’Hostal d’Hostafrancs, va donar origen a la denominació actual del barri. A la plaça que li està dedicada, un dels centres de la comunitat gitana de Sants, s’alça una xemeneia, testimoni del passat industrial d’Hostafrancs i única resta d’una indústria de porcellana que es coneixia com La Pajarita. De finals del segle xix, la fàbrica es va enderrocar a principis dels anys vuitanta del segle xx.

La joia de la Bordeta El carrer de Gavà (després, de la Constitució), ens durà fins a Can Batlló, un complex industrial de la Bordeta inaugurat el 1880 i en ple procés de transformació que acull un espai autogestionat (el Bloc 11) amb espais d’activitats culturals, un auditori, horts urbans i, fins i tot, un rocòdrom. Entreu a veure l’espai o feu-hi un cop d’ull des de la placeta sense asfaltar que hi ha al davant. Seguint pel carrer de la Constitució i entrant pel carrer d’Hartzenbusch, arribarem a la plaça del Fènix, la joia del barri de la Bordeta. Tot i la calma que s’hi respira a segons quines hores, aquest és un d’aquells espais que resumeixen l’esperit d’un barri i que, per tant, és imprescindible visitar. Al voltant d’una font germana de la de Canaletes, trobareu una plaça amb tipuanes i plàtans, envoltada d’edificis antics de planta baixa i pis, d’una banda, i d’immobles més moderns, de l’altra. En aquesta plaça s’hi celebren Tots Sants, Sant Joan, el caga Tió i moltes activitats més, tot i que la cita principal és la festa major de la plaça del Fènix, que inclou actes unitaris amb altres places i carrers de la Bordeta.

LA PLAÇA DE JOAN CORRADES RECORDA L’HOSTALER DE LA SEGARRA QUE VA DONAR NOM AL BARRI D’HOSTAFRANCS. RUTA 1. PER FER-HI VIDA • 21


LA PLAÇA D’IBÈRIA, ENVOLTADA DE CASES BAIXES I A TOCAR DE L’ESGLÉSIA, ÉS UN PETIT OASI ON ATURAR-SE I DESCANSAR.

El carrer de Sagunt ens tornarà a dur cap a Sants, on trobarem la plaça d’Osca, àmplia, enrajolada i esquitxada amb fanals de factura clàssica, bancs i terrasses. Aquí va néixer la cantant Núria Feliu, com explica una placa col·locada el 1987. Fins que es va inaugurar el Mercat de Sants, el 1913, en aquest espai hi havia el mercat del barri, d’aquí que en algunes èpoques s’hagués conegut com a plaça del Mercat i, també com a plaça d’Isabel II. Acabarem la passejada endinsant-nos pels carrers del Masnou i d’Ermengarda, en direcció al parc de l’Espanya Industrial. Allà trobarem un altre dels punts de reunió de la comunitat gitana santsenca, la plaça d’Herenni. No són pocs els veïns que encara coneixen amb el nom popular de plaça del Sol aquest espai, la història del qual està marcada per la intensa vida comercial de la zona i pel so de la rumba: el desaparegut Peret va ser els anys vuitanta l’ànima de l’església de Filadèlfia que hi ha al carrer de la Torre d’en Damians. És una plaça sempre activa on, a més de paios i gitanos, ara conviuen immigrants de procedències diverses. •

22 • BARCELONA ESPAIS DE TROBADA


RECORREGUT

1 PLAÇA DELS PAÏSOS CATALANS 2 PLAÇA DE JOAN PEIRÓ 3 PLAÇA DE SANTS 4 PLACETA DE RAMON TORRES CASANOVA 5 PLAÇA DE BONET I MUIXÍ 6 PLAÇA D’IBÈRIA 7 PLAÇA DE LA FARGA 8 PLAÇA DE CAL MUNS 9 PLAÇA DE LA VIDRIERA 10 PLAÇA DE JOAN CORRADES 11 PLAÇA DEL FÈNIX 12 PLAÇA D’OSCA 13 PLAÇA D’HERENNI

ESPAIS

Parròquia de Santa Maria de Sants Plaça de Bonet i Muixí, 5 guia.bcn.cat/parroquia-de-santamaria-de-sants_92086002388.html Centre Cívic Cotxeres de Sants Sants, 79 93 291 87 01 www.cotxeres.org Can Batlló (Bloc 11) Constitució, 19 www.canbatllo.wordpress.com Centre Cívic El Sortidor Plaça del Sortidor, 12 93 443 43 11 ccivics.bcn.cat/elsortidor

ACTIVITATS

Festa major de Sants Agost Places i carrers de Sants www.festamajordesants.cat Festa major d’Hostafrancs Octubre Places i carrers d’Hostafrancs www.facebook.com/FestaMajorHostafrancs Festa major de la plaça del Fènix Setembre Plaça del Fènix ajuntament.barcelona.cat/santsmontjuic/ca/ Nit de Bruixes Plaça de Sants i rodalia

Tots Sants

Castanyada popular Plaça del Fènix Tots Sants ajuntament.barcelona.cat/santsmontjuic/ca/


LA PLAÇA DEL MERCADAL, ON HI HA EL MERCAT DE SANT ANDREU, ÉS UNA DE LES POQUES PLACES PORXADES DE LA CIUTAT.

24 • BARCELONA ESPAIS DE TROBADA

Profile for Barcelona llibres

Barcelona espais de trobada  

Espais de trobada i de convivència ciutadana, escenaris de festes i d’alegries compartides, punts de connexió entre generacions...

Barcelona espais de trobada  

Espais de trobada i de convivència ciutadana, escenaris de festes i d’alegries compartides, punts de connexió entre generacions...

Profile for bcncat

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded