Issuu on Google+

També dins d’aquesta col·lecció

nulluptate dolorpe rincip eugiat lobore dolumdel

20 0 8 1 més is a p s e

itineraris pels

Accum eugiat eumsandignit ut ea faccum dionummod et autat. Ent utem zzrit in verci tate faccumsandre mod tionsectet prat, consequisl esendrem nis adigna facip erosto con et volore ex ea feuisisi.Ostinci er illa facin ut dolore eum nulputp atummolore molumsan vel utati

150 restaurantes sorprendentes de Barcelona A. Winterhalder

Restaurantes originales de Barcelona Concha Alcántara

Barcelona, 500 rincones desconocidos R. Jiménez Remacha, A. Winterhalder

cs cinematogràfit ta iu de la c

Dolorpe rillan ver aci blan vel ut nisl ulluptat. Volorem inisit vulla facidunt praesto euissim vel et aciduisi. Lam quis do diam ipit, consendip et laorperilla coreraessed mod essit wis dolessequam doloborperit aliquis alit lam nulla facin vulla feugue con ullandre magna

Eugeni OsÁcar Barcelona (1963). Professor de l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT-Universitat de Barcelona. Expert en màrqueting, patrimoni i turisme cultural. Director de recerca i director del Màster Universitari en Innovació de la Gestió Turística de la mateixa institució. En els darrers anys, s’ha especialitzat en l’àmbit del turisme i el cinema. Ha liderat projectes sobre turisme cinematogràfic, entre els que destaca ‘Barcelona Movie’, primera iniciativa a Barcelona (2008) sobre propostes de turisme cultural basades en el cinema. El 2012 va publicar diverses guies sobre turisme cinematogràfic de Barcelona, París, Londres, Roma i Venècia per smartphones i tauletes.

Sweet Barcelona Albert Winterhalder

una ciutat de pel·lícula

IBIC: WTH ISBN: 978-84-938702-8-7

l’editorial de l’oci intel·ligent

editorialdieresis.com

..

D

eugeni osácar ..

D

IMATGES CONTRAPORTADA Esquerre: dolore te olorperci essenim veliqui smodolore digna conumsan vendit utat. Centre: Borem il ercil estin utem zzrit exercidunt lummolo rper. Dreta: It autpatet aliquat. Rud enim et dolore Onsendion henisi.


El perfum

The Passenger

REC

Todo sobre mi madre

001-009_inici.indd 1

21/3/13 18:09:45


una ciutat de pel路l铆cula

001-009_inici.indd 3

21/3/13 18:09:45


una ciutat de pel·lícula eugeni osácar

..

D

001-009_inici.indd 5

21/3/13 18:09:46


A la meva filla Laura

Primera edició: abril de 2013 © Eugeni Osácar, 2013 Edita: Diëresis i Ajuntament de Barcelona Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Jaume Ciurana i Llevadot, Jordi Martí i Galbis, Marc Puig i Guàrdia, Miquel Guiot i Rocamora, Jordi Joly i Lena, Vicente Guallart i Furió, Àngel Miret i Serra, Marta Clari i Padrós, Josep Lluís Alay i Rodríguez, José Pérez Freijo, Pilar Roca i Viola, Albert Ortas i Serrano. Director de Comunicació i Atenció Ciutadana: Marc Puig Director d’Imatge i Serveis Editorials: José Pérez Freijo © Direcció d’Imatge i Serveis Editorials de l'Ajuntament de Barcelona Passeig de la Zona Franca, 66 08038 Barcelona tel. 93 402 31 31 www.bcn.cat/publicacions Coordinació Editorial Diëresis: José Ángel Martos, Teresa María Amiguet, Didac Tudela © Editorial Diéresis, S.L. Travessera de les Corts, 171, 5º-1ª 08028 Barcelona Tel.: 93 491 15 60 info@editorialdieresis.com www.editorialdieresis.com Disseny: dtm+tagstudy ISBN: 978-84-938702-8-7 IBIC: WTH Dipòsit legal: B. 8853-2013 Impressió: Villena Artes Gráficas Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només es pot fer amb l'autorització dels seus titulars, tret de les excepcions previstes per la llei. Dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.conlicencia.com) si necessiteu fotocopiar o escanejar cap fragment d'aquesta obra.

001-009_inici.indd 6

21/3/13 18:09:47


índex

1. Les estrelles de Hollywood a Barcelona................................ 10 De Douglas Fairbanks a Robert de Niro

2. La visió de modernitat de l'Escola de Barcelona............... 26 Cinema d’avantguarda a l’Espanya franquista

3. La mirada de Michelangelo Antonioni.................................. 40 Jack Nicholson, Maria Schneider i un geni del cinema

4. Història d'una ciutat.................................................................. 52 La Barcelona de la Guerra Civil i la de Salvador Puig Antich

5. Todo sobre mi madre................................................................. 68 L’èxit del binomi Almodóvar – Barcelona

6. Les adaptacions literàries al cinema I.................................. 82 Les novel·les de Juan Marsé

7. Les adaptacions literàries al cinema II................................. 98 Les novel·les d'Eduardo Mendoza

8. La ciutat dels Erasmus............................................................ 114 Quan Barcelona és Una casa de locos

9. Les comèdies italianes.............................................................128 Manual per enamorar-se a Barcelona

10. El perfum: història d'un assassí...........................................142 L’èxit del cinema europeu

11. Les Barcelones de Ventura Pons...........................................156 Una vida cinematogràfica vinculada a la ciutat

12. La capital del cinema fantàstic i de terror.........................170 Una ciutat sorprenent i inquietant

13. Barcelona, plató obert al món................................................186 Les mirades internacionals

14. Nous directors del segle xxi................................................. 202 Una altra ciutat

15. Woody Allen i Vicky Cristina Barcelona.............................216 Crònica d’un triomf anunciat

Índex de pel·lícules............................................................................ 234 Índex d'espais................................................................................... 235 Crèdits de fotografies....................................................................... 238

001-009_inici.indd 7

21/3/13 18:09:47


CoM uTiliTZaR aQuEsTa guia

Pas De

Sec | Raval | Born

B

ELLES DE

LES ESTR

YWOOD HOLALBARCE LONA

Vila Olímpica | Poble | Gòtic| erari: Eixample barris De l'itin

Barris del itinerari Relació de les principals zones de la ciutat que estan incloses en els itineraris del capítol

a g dueix a i cada rodar-h dels an nera pa o simpl degote a forma La p pels bar ens por El Pa mençar Aquesta sofisticad de les m ofereix B València e de gran l anys. En u dar al 2011 com a pro teix passe d’apartam allotjar la S Al mate dor del P gurada el 1 Als anys cinq at de Dret de la Facult la uant on , a, 70. Gràcia i el Savage Grace la ciut trell Palma onitzà deva es del rebredels protag l'aeroportat cine en la visit ormà ma Julianne Moore a transf de es de tots els tem ona duesl d’a gr ps: Orson Welhabitua universitat de barcelWelles va ser un genial director les i Ava - cions de gG amb pel·lícule actovint, r ambBarce s com Ciutadà ial, als ianys una carr era inte con Primera Guerra Mund el 19r Kan (194cinem a fetpassar 1) o El Un cop acabada la sideradesuna obre importante del a tres s mes terc Hollywo anten homeo , com les des jecte també en ccionsa er produ s. Duesde amb ució debina lona es converteix s fallitcentre gran pel·l distrib s ícule fracasso s dirigides menera el ynespecta cula Goldw per ell luny len la Metro a Hollywood, ja que t a Catael van l’hotel a: Mr. instal· s’hiArka rodades 1924 din (1955), Films. ser i aCam Espan panya: ades a el 1927 la Param ount a la Costa Brav Ritz,p nord-americanes nit (1965), a i Barc als Reis Foxfilm, i mitja d’Espan noya. d’E FairFair i el Dougl da a as Ava de laner, Corporation i la Hispa Pickfordfilma Barc Mary con 1924,Gard eguda comrepresentanelon va lona, ts a i altres ir aelCata grans «l’animal més La visita a Barceven i luny mut a a el cinem 1950 per roda Pan el lligam Dues La pel·lfamosa del de bell del dora y el hola grans em ambient banks, la parella més ícula, ood, ar encara rmés ada prin va reforç ndés errd a la a terrassa per Hollyw cipalmenr,t desco a Tossnegut glamu de l’l’star-system deella un veritabl seu a El de e cà. desc Mar obriment. Que at catalana, , va sup Brava i per a nord-ameri ctualit dà fascinad Espanya en i a la intel·le la ciutat amb el cinem general, i al quedar- ar als barcelonins cinemaa per la C litzava de elpoc simbocap casa nostra, va captivse a viure a Mad 14 ps les va rnitat tem estrelle rid,que a la mode on va residir i apassion ble de ada, fins el 1968. l'Ava s o l’italià cada cop més favora . ntificava una gran del francès’ide entanim per laDona vib amb caràdat lona. elConvi adora americà, en detrim cter Barce de espa visitar la va vida social de La sego ErrolnaFlynn l’actor, janyol i va nya, Mad Catalu meitatladel El 1937 l’actor de rid. alitat Gener segl de e XX va man sobre de l'star-sy ganda Guer- dd 14 la ollywood.in s 010-025_h stem amb Barc articletenir cons Comissaria de Propa iure tant d’escr ió i viva la rela elona: Peter Dunawa amb la intenc t. Però Hears rirs, Selle l’impe força popular, veniay o James Mas Jack Nich on canes (que jade Ava Gard revistes nord-ameri havia rnes quet per unaolson, Fa participa noctu ra Civil per a les ner) són exem a Pandora... sortid sevesples destes acats dels que am recordat per les seria mésl'act hi van venir or Johnreport er.i el a rodar. de Wayne carrer director tineant incipient pel

rbanks De Douglas Fai o a robert De nir

Barcelona és pràces internacionals amb bre a vinculació dels rodatg a (el 28 de desem al naixement del cinem pública ticament paral·lela ar la primera sessió ns Lumière van realitz Auguste i Louis 1896, de 1895, els germa de ent París). A començam ndre Promio a Alexa r al Salon Indien de orado el seu jove col·lab país. pel·lícules fetes al Lumière van enviar yoles, les primeres s per tot rodar les Vistes espan el fruit de viatge com d'altres, era invent. El primer rodatAquest material que, per presentar el nou a la nostra l’abril t duran Europa, havia de servir ar «vistes» es va realitz van filmar ge de les famoses à Barcelone, es de Place du port s’afegirien ciutat. Amb el títol loní, a les quals i es del port barce i exercidiverses panoràmiqu d, curses de braus urbanes de Madri de 1896. Així juliol de 9 posteriorment vistes el Lió a ena es va produir a als inicis del estret cis militars. L’estr molt ser c amb França va que les producfet el doncs, la vinculació ple exem . Serveixi com establir cinema a casa nostra res del cinema, van ont i Pathé, pione tores franceses Gaum pel·lícules. lona que editaven sucursals a Barce nari Protagonista

L

d'alc venir a filma alde, José blajot Henry Hathaway, rebu (esq r El fabuloso ts a l'aeropor mundo del uerra), quan na 11 t a barcelo dos ame circoHollywoodels ricans van les estrelles de .

l’esce

ood a barcelona

introducció del tema informació rigorosa i amena sobre les pel·lícules d'un gènere que s'han rodat a Barcelona, o sobre un director que hi ha filmat. Permet als lectors conèixer millor la temàtica i relacionar-la posteriorment amb els itineraris o passejades

l’escenari protagonista informació detallada del lloc que representa millor la proposta temàtica del capítol

Hollyw 10 les estrelles de

a la història fílmica l cinema Coliseum està molt vinculat vint del segle passat, od.indd 11 de la ciutat. A la dècada dels anys 010-025_hollywo 22:05:14. construcció la seva 20/3/13 Josep Solà i Guardiola va promoure’n el 1923, va inaugurat i Nebot Paula de Francesc Realitzat per del Noucentisme. dins destacada obra una ser considerat del cinema sonor a La seva fama es consolidà amb l’arribada t en aquest local on finals dels anys vint, ja que va ser precisamen amb so. Gràcies a la es va projectar per primer cop una pel·lícula ana Wesnord-americ l’empresa de sonor equip instal·lació d’un gaudir el 19 de setemtern Electric, el públic barceloní va poder la Paramount La canción bre de 1929 de la pel·lícula musical de Chevalier. Maurice actor i cantant pel ada de París, protagonitz ja que les cançons del film Tot i així encara hi havia limitacions, però no així els actors es van poder escoltar durant la projecció, poder-se sentir. sense continuaven quals dels veus i actrius, les nord-americanes Aquesta estrena i les següents produccions intensificar la relació ja que es van projectar al Coliseum van Hollywood. existent entre Barcelona i el món de ser comprat per en va cinema el cinquanta, dels A la dècada s. El Grup Balañá és, avui, Pere Balañá, empresari taurí i d’espectacle més important de Barl’empresa d’exhibició de cinemes i teatres celona. I el Coliseum, en ple segle XXI, continua sent el cinema més 010-025_ho llywood.indd 12 representatiu de Barcelona; un cinema que, per la brillant història que té al darrere i la sumptuositat de l’edifici que l’acull, va passar a formar part, ja fa anys, dels béns il·lustres de la ciutat. Tot i que és sovint utilitzat per a rodatges, sobretot la famosa cúpula, l’exemple més il·lustratiu d’aquest protagonisme el trobem quan l’històric edifici es conver-

20/3/13 22:0

E

010-025

10 _hollywood.indd

l'actor nord-americà christian bale i la seva dona sibi a l'estrena d'El caballero oscuro, de la saga Batman, al cinema coliseum el la 23 de juliol del 2008. a la dreta, gran façana d'aquesta sala, que va acollir el musical Grease basat en la famosa pel·lícula.

20/3/13 22:

pel·lícules. La cat teix en escenari de presentacions de va ser testimon instal·lada a l’espectacular entrada, premiada pel·lícu 1999 de la presentació mundial de la director es va f El madre. mi sobre Todo Almodóvar s del film i la c protagoniste dels majoria la per nyar de la ciutat. Un social i artístic polític, món al reunir com es Coliseum el amb recordada, força sentació novembre de El assassí. d’un història perfum: d'El Ben Wh rector Tom Tykwer i el protagonista principal va ser mediàtica Molt presents. ser-hi van d'altres, que va portar a caballero oscuro, de la saga Batman, , Ch seu director, Christopher Nolan, i al protagonista

les estrelles de Hollywoo

20/3/13 22:05:32

010-025_hollywood.indd 23

010-025_hollywood.indd 22

Mapa amb proposta d’itinerari Cartografia detallada amb tots els espais seleccionats al passeig temàtic i un zoom ampliat d'una zona destacada del recorregut. les etapes de l'itinerari apareixen amb els llocs identificats

8

001-009_inici.indd 8

21/3/13 18:09:51


PasseJant Per la bar celona De les SupErStarS

B

arcelona és una ciutat mediter rània, oberta i cosmopolita, amb un gran atractiu cultural i lúdic, que enlluerna als que la visiten i se dueix als que la volen visitar. seEl món del cinema no n'és una excepció, i cada cop hi ha més interès en conèixer-la, trobar-h i localitzacions, rodar-hi, etc. Tanmateix, aquest fenomen no és del tot nou. Ja des dels anys vint del segle passat, algunes estrelles del cinema, i de manera particular les de Hollywo ma od, van visitar la ciutat, ja fos per rodar o simplement per fer turisme . El segle XXI ha fet augmen tar aquest degoteig constant de celebrita ts, fins el punt que Barcelo na ha passat a formar part del grup selecte de ciutats indispensables de visitar. La proposta que fem es divideix en dos itinerari s: un pels barris del centre i un altre que, des del Port Vell, ens portarà a la muntan ya de Montjuïc. El Passeig de Gràcia és un bon punt per co Espectacular començar el nostre particula a seqüència rodad r i glamurós viatge. Aquesta avinguda, una de ort Vell de la al port les més exclusives i sofisticades del centre de superproducció la ciutat, acull algunes americana 'El de les millors botigues, restaura mundo nts i hotels que oso fabul ofereix Barcelona. A la cantona da amb el carrer del circo', on València es troba l’Hotel l’ Majestic, un 5 estrelles Barcelona és molt de gran luxe amb una història reconeixible de més de noranta anys. En una de les seves luxoses habitacions es va roro dar al 2011 una seqüència de la pel·lícula Red lights, amb Robert de Niro com a protagonista. A més, el grup Majestic disposa, al nº 69 del mateix passeig, just davant de ma l’hotel, del Majestic residen ce, un conjunt d’apartaments de màxima qualitat. Precisament en un d’aquests es va allotjar la Sigourney Weaver, coprotagonista de Red Lights. Al mateix passeig, a l’alçada del carrer Aragó, es trobava dor del Passeig de gràcia. el baixa. Aquesta estació de ferrocar ril, inaude la gurada el 1902, ocupava part del carrer nquanta, ,on Facultat de Dret 70. Aragó, entre el passeig la laciut e Grace Gràcia i el carrer Roger de Palma deva ortat rebredels de Llúria. Ben aviat es va la visita de mà en ema del'aerop convertir en el lloc tots els tem duesl d’arriba grans esda a la ciutat, fet que ps: Orson Welhabitua un genial dire propicia va les grans i Ava concentractor actovint, - cions de gent Gardner. per rebre als il·lustres de r ambBarce ial, als ianys una carr com Mund l’època. Ciutadà Això uerra era inte és el que va el 1924, Kan (194cinem a fetpassar rmitent, quan van fer-ho les dues 1) o El importante del a tres grans terc mes estrelles anten abres er homeod, , combina (194 ccionsa Hollywo Mary produ 9), Pickford i Douglas Fairban Des de del moment de les des amb gran pel·l distrib la pion ks. La rebuda s fracasso eesde ículeució s dirigides vaera serSara Montiel ynespecta cular s i iprola majoria de la gent present Goldw per ell acto len la Metro van l’hotel als anys cinq ya: rs i actrius instal· els va s’hiArka 924Mr. acompa rodades on s’allotjav din (1955), Films. ser espanyols han uanta, molts ialen. Curiosament, uns diesa Hollywo nyar fins a la Costa Brav Ritz,parc intentat don Paramount ai mitja el 1927 abans, laod nitla(196 per triom a i Barc als Reis recepci ar el salt ó d’Espan 5),rdfilma Fairelona, ya va ser molt més freda far a la mec i el Dougl da a as sens dubte Pickfo Gard Barc a del cinema. i Mary minorità elon de laner, ria. Tantles coneguda com darr que la eres dècade Però entants a i altres llocs «l’animal quantitatiu, i grans repres s nya han suposat a mut més el 1950 cinem el i sobretot qua per roda Pan el lligam Dues de bell del món», un canvi litatiu: Jord Noriega, Elsa dora y el hola grans estrelles ar encara rmés del ient cinema ada prin i mut, Mol va reforç ndés erra Pataky, o Paz a la là, a terrassa cipalmen a i Douglas Fairbank dente. l'Hotel ritz durant la Mary Pickfordglob s, Vega són exem Eduardo Tossnegut seva visita a barcelon alitz seu glamur,t desco a de Mar ble desc à. Elobri meric a.ació del cinema ples de la ment. ctualit catalana, , va suposar Quedàatfasc i de les nov es presente intel·le la nya a i inad es ns en opo a n. celoni general, i al Ara bé, el difíc rtun cinema per la Costa litzava Hollywood il ascens a l’est itats que de elpoc simbocap a Maditat 14 ps les va tem estrelles de Hollywoo només l’han odern rid,que rellat de on va residir d a barcelona decidir aconse Penélope Cru fins el 1968. . a s’ide o l’italià cès ntificava z i Javier Bard guit Antonio Banderas, per laDona vibrant amb i admirades, em. Tres figure caràdat lona. elConvi cter espanyol a devisitar la vidaBarce va que ja dispose s reconegude social Catalu , ja i va ser nya, n de la seva al Passeig de s de de Mad rid.l’actor tladel Gener seglealitat pròp la Fama de ia estrella XX va mantenir 010-025_h Guer- dd 14 la ollywood.in Hollywood. s sobre aquest hon article cons iure mb tant d’escr El Barc or prim i enció elona: Pete viva la relació va ser Bandera er en rebre t. Però Hears r Selle rirs, 20/3/13 aconseguir s el 200 l’impe Jack Nich 010-025_h Masonricane 5; el 2011 ollywood.indd 15 Penélope i el 22:05:16 d-ame (que sjade la va havia rnes quet per unaolson, Faye 2012, Bardem. participa últims, unit noctu es emp a sortid s Pan Aqu les sent eves destacats dora... amb ests dos imentalmen dels que hi van al costat de t, tenen les venir a rodar. l’altra, just dav estrelles una el director ant de l’aud Kodak), on itori Dolby (ant es lliuren els osé blajot Henry Hathaway, rebu Oscars. ic (esq La parella més ts a l'aeropor so mundo del uerra), quan els na 11 t internaciona dos ame circoHollywood a barcelo ricans van l del cinema consolidar la les estrelles de . espanyol va seva relació a la nostra ciut rodatge de la pel·lícula de Woody Alle at, durant el Barcelona, n Vicky Cris a l’estiu del tina 2007. Va ser 20/3/13 22:05:14 de Bardem el retrobamen i Cruz, molt t artístic després d’ha Jamón, Jam ver fet junts, ón, de Bigas el 1992, Luna. Els rum estendre dura ors de l’idil·li nt el rodatge, es van però no va ser es van confi rmar. Barcelon fins l’octubre a va ser una que en el viatge escala fona vital de les mental dues estrelles de Hollywo od.

passejant per... descripció en forma de recorregut turístic pels espais seleccionats que configuren l’itinerari. Tots el espais proposats estan marcats en negreta

LLES DE

WOOD

RCELONA

Per sabe

r-ne MÉs

destacat detalls i anècdotes sobre els espais i la seva vinculació amb el cinema

20/3/13 22:05:20

per saber-ne més informació addicional per als més aficionats al setè art

La irrupció amb cional, sobretot força de Barcelona com a ciutat de pres a partir dels tigi internaJocs Olímpics gran augment de 1992, ha de les producci fet poss i actr ons

ible un internaci ius de itinerariMcC 1 onaughela talla de Robert Pattinson, onals rodades aquí. Actors y, Ewan McG

Christian

Hotel MajesticMoo Bale, Matthew regor, Harrison i apartame ntsrlett re o Sca Ford, Rusell Johansson han Majestic Residence Crowe, Julia petjada de la passat per casa nne professional Baixador del Passeig nostra i han de Gràcia itat i del glam La relac deixat ur del món de Hotel Claris ió entre Holl Hollywood. ywood i Barc 4 nes celebrita Bar Mut elona continu ts que hi han a amb 5 rodat darreram força: alguHotel El Palace rector Steven ent han esta Sod 6 erbe rgh, Cinema Coliseum t el conegut que va fer Hay mentre que diel 2011 Robert 7 wire (Indoma La Rambla a de Niro i Sigo ble) el 2010, Red Lights, 8 urney darrer film de Gran Teatre del Liceu l’emergent dire Weaver van participar 9 Hotel Oriente ctor Rodrigo Cortés. 10 Plaça Reial 11 Restaurant El Gran Cafè 12 les estrelles Restaurant El Passadís del Pep de Hollywood 13 a barcelona Restaurant El Salero 14 20/3/13 22:05 Botiga Xocoa :15 010-025_ho 15 llywood.indd Restauran t 7 Portes13 16 Port Olímpic i Hotel Arts http://goo.gl/maps/qXp7b La catifa vermella 20/3/13 22:05 en escenari de presentacions de pel·lícules. :15 1

2

av in

gu

da

Espanya (l1/l3/Fgc)

5

ambl la r

carrer Montacada

Via laietana

11

14

na

l

rambla de catalunya

20/3/13 22:05:37

Plaça sant Jaume

12

go

23

23

(l3)

13 Dia

Diagonal (l3/l5/Fgc)

.gl/maps/4pQ6l

les estrelles de Hollywood a barcelona

avinguda de la catedral

avinyó carrer

testimoni a l’abril de l·lada a l’espectacular entrada, va ser pel·lícula de Pedro de la presentació mundial de la premiada es va fer acompaodóvar Todo sobre mi madre.. El director film i la celebració va per la majoria dels protagonistes del ciutat. Una altra preir al món polític, artístic i social de la és larari com escenari, itine 2 ació força recordada, amb el Coliseum el dide 2006, 1 Port Vell perfum: història d’un assassí.. El novembre 2 entre de Montjuïc Ben Whishaw, Castell or Tom Tykwer i el protagonista principal 3 d'El d' Parc del Mirador de l’Alcalde va ser l'estrena tres, van ser-hi presents. Molt mediàtica 4 Palau al de Sant Jordi va portar a Barcelona 5 allero oscuro,, de la saga Batman, que El Poble , Christian Bale. Espanyol de Barcelona director, Christopher Nolan, i al protagonista http://goo

a

3

gran Via de les corts catalanes

6

15 4

Passeig

lom

de co

1 3 2

Barceloneta (l4)

5

ud

g in av

2

a l

·le

l ra Pa

4

3

24 les estrelles de Hollywood a

Ciutadella/Vila Olímpica

1

(l4)

16

barcelona les estrelles de Hollywood

010-025_hollywood.indd

a barcelona 25

24 20/3/13 22:09:26

010-025_hollywood.indd

25

Codis QR imatges que s'escanegen amb un smartphone i obren mapes de google interactius per seguir l'itinerari proposat de la manera més pràctica. Contingut exclusiu per els lectors

20/3/13 22:11:20

9

001-009_inici.indd 9

21/3/13 18:10:00


BARRIS DE L'ITINERARI: Eixample | Gòtic| Vila Olímpica | Poble Sec | Raval | Born

De Douglas Fairbanks a Robert de Niro

L

a vinculació dels rodatges internacionals amb Barcelona és pràcticament paral·lela al naixement del cinema (el 28 de desembre de 1895, els germans Lumière van realitzar la primera sessió pública al Salon Indien de París). A començament de 1896, Auguste i Louis Lumière van enviar el seu jove col·laborador Alexandre Promio a rodar les Vistes espanyoles, les primeres pel·lícules fetes al país. Aquest material que, com d'altres, era el fruit de viatges per tot Europa, havia de servir per presentar el nou invent. El primer rodatge de les famoses «vistes» es va realitzar durant l’abril a la nostra ciutat. Amb el títol de Place du port à Barcelone, es van filmar diverses panoràmiques del port barceloní, a les quals s’afegirien posteriorment vistes urbanes de Madrid, curses de braus i exercicis militars. L’estrena es va produir a Lió el 9 de juliol de 1896. Així doncs, la vinculació amb França va ser molt estreta als inicis del cinema a casa nostra. Serveixi com exemple el fet que les productores franceses Gaumont i Pathé, pioneres del cinema, van establir sucursals a Barcelona que editaven pel·lícules. 10 Les estrelles de Hollywood a Barcelona

010-025_hollywood.indd 10

20/3/13 22:05:14


E D S E L L E R LES EST

HOLLYWOOD A BARCELONA

Julianne Moore protagonitzà Savage Grace, on la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona es transformà en l'aeroport de Palma dels 70.

Un cop acabada la Primera Guerra Mundial, als anys vint, Barcelona es converteix també en una antena important del cinema fet a Hollywood, ja que era el centre de distribució de les produccions nord-americanes a Espanya: el 1924 s’hi instal·len la Metro Goldwyn Corporation i la Hispano Foxfilm, i el 1927 la Paramount Films. La visita a Barcelona, el 1924, de la Mary Pickford i el Douglas Fairbanks, la parella més famosa del cinema mut i grans representants de l’star-system de Hollywood, va reforçar encara més el lligam de la ciutat amb el cinema nord-americà. El seu glamur, desconegut a casa nostra, va captivar als barcelonins i a la intel·lectualitat catalana, cada cop més favorable a la modernitat que simbolitzava el cinema americà, en detriment del francès o l’italià. El 1937 l’actor Errol Flynn va visitar Barcelona. Convidat per la Comissaria de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, l’actor, ja força popular, venia amb la intenció d’escriure articles sobre la ����� Guerra Civil per a les revistes nord-americanes de l’imperi Hearst. Però seria més recordat per les seves sortides nocturnes que per una incipient carrera de reporter. Les estrelles de Hollywood a Barcelona 11

010-025_hollywood.indd 11

20/3/13 22:05:14


Als anys cinquanta, la ciutat va rebre la visita de dues grans estrelles del cinema de tots els temps: Orson Welles i Ava Gardner. Welles va ser un genial director i actor amb una carrera intermitent, amb pel·lícules com Ciutadà Kane (1941) o El tercer home (1949), considerades obres mestres, combinades amb grans fracassos i projectes fallits. Dues pel·lícules dirigides per ell van ser rodades parcialment a Catalunya: Mr. Arkadin (1955), a la Costa Brava i Barcelona, i Campanades a mitjanit (1965), filmada a Barcelona i altres llocs d’Espanya. Ava Gardner, coneguda com «l’animal més bell del món», va venir a Catalunya el 1950 per rodar Pandora y el holandés errante. La pel·lícula, ambientada principalment a Tossa de Mar, va suposar per ella un veritable descobriment. Quedà fascinada per la Costa Brava i per Espanya en general, i al cap de poc temps va decidir quedar-se a viure a Madrid, on va residir fins el 1968. Dona vibrant i apassionada, l'Ava s’identificava amb el caràcter espanyol i va ser una gran animadora de la vida social de Madrid. La segona meitat del segle XX va mantenir constant i viva la relació de l'star-system amb Barcelona: Peter Sellers, Jack Nicholson, Faye Dunaway o James Mason (que ja havia participat a Pandora... amb Ava Gardner) són exemples destacats dels que hi van venir a rodar. L'actor John Wayne i el director Henry Hathaway, rebuts a l'aeroport pel tinent d'alcalde, José Blajot (esquerra), quan els dos americans van venir a filmar El fabuloso mundo del circo.

010-025_hollywood.indd 12

20/3/13 22:05:15


Per saber-ne MÉs Des de la pionera Sara Montiel als anys cinquanta, molts actors i actrius espanyols han intentat donar el salt a Hollywood per triomfar a la meca del cinema. Però sens dubte les darreres dècades han suposat un canvi quantitatiu, i sobretot qualitatiu: Jordi Mollà, Eduardo Noriega, Elsa Pataky, o Paz Vega són exemples de la globalització del cinema i de les noves oportunitats que es presenten. Ara bé, el difícil ascens a l’estrellat de Hollywood només l’han aconseguit Antonio Banderas, Penélope Cruz i Javier Bardem. Tres figures reconegudes i admirades, que ja disposen de la seva pròpia estrella al Passeig de la Fama de Hollywood. El primer en rebre aquest honor va ser Banderas el 2005; el 2011 la va aconseguir Penélope i el 2012, Bardem. Aquests dos últims, units sentimentalment, tenen les estrelles una al costat de l’altra, just davant de l’auditori Dolby (antic Kodak), on es lliuren els Oscars. La parella més internacional del cinema espanyol va consolidar la seva relació a la nostra ciutat, durant el rodatge de la pel·lícula de Woody Allen Vicky Cristina Barcelona, a l’estiu del 2007. Va ser el retrobament artístic de Bardem i Cruz, molt després d’haver fet junts, el 1992, Jamón, Jamón, de Bigas Luna. Els rumors de l’idil·li es van estendre durant el rodatge, però no va ser fins l’octubre que es van confirmar. Barcelona va ser una escala fonamental en el viatge vital de les dues estrelles de Hollywood.

La irrupció amb força de Barcelona com a ciutat de prestigi internacional, sobretot a partir dels Jocs Olímpics de 1992, ha fet possible un gran augment de les produccions internacionals rodades aquí. Actors i actrius de la talla de Robert Pattinson, Christian Bale, Matthew McConaughey, Ewan McGregor, Harrison Ford, Rusell Crowe, Julianne Moore o Scarlett Johansson han passat per casa nostra i han deixat petjada de la professionalitat i del glamur del món de Hollywood. La relació entre Hollywood i Barcelona continua amb força: algunes celebritats que hi han rodat darrerament han estat el conegut director Steven Soderbergh, que va fer Haywire (Indomable) el 2010, mentre que el 2011 Robert de Niro i Sigourney Weaver van participar a Red Lights, darrer film de l’emergent director Rodrigo Cortés. les estrelles de Hollywood a barcelona 13

010-025_hollywood.indd 13

20/3/13 22:05:15


Passejant per la Barcelona de les superstars

B

arcelona és una ciutat mediterrània, oberta i cosmopolita, amb un gran atractiu cultural i lúdic, que enlluerna als que la visiten i sedueix als que la volen visitar. El món del cinema no n'és una excepció, i cada cop hi ha més interès en conèixer-la, trobar-hi localitzacions, rodar-hi, etc. Tanmateix, aquest fenomen no és del tot nou. Ja des dels anys vint del segle passat, algunes estrelles del cinema, i de manera particular les de Hollywood, van visitar la ciutat, ja fos per rodar o simplement per fer turisme. El segle XXI ha fet augmentar aquest degoteig constant de celebritats, fins el punt que Barcelona ha passat a formar part del grup selecte de ciutats indispensables de visitar. La proposta que fem es divideix en dos itineraris: un pels barris del centre i un altre que, des del Port Vell, ens portarà a la muntanya de Montjuïc. ular Espectac dada El Passeig de Gràcia és un bon punt per coro seqüènciaell de la mençar el nostre particular i glamurós viatge. al Port V ducció Aquesta avinguda, una de les més exclusives i superpro na 'El america undo sofisticades del centre de la ciutat, acull algunes m fabuloso o', on de les millors botigues, restaurants i hotels que del circ s molt ofereix Barcelona. A la cantonada amb el carrer aé Barcelon ixible València es troba l’Hotel Majestic, un 5 estrelles n reco e de gran luxe amb una història de més de noranta anys. En una de les seves luxoses habitacions es va rodar al 2011 una seqüència de la pel·lícula Red lights, amb Robert de Niro com a protagonista. A més, el grup Majestic disposa, al nº 69 del mateix passeig, just davant de l’hotel, del Majestic Residence, un conjunt d’apartaments de màxima qualitat. Precisament en un d’aquests es va allotjar la Sigourney Weaver, coprotagonista de Red Lights. Al mateix passeig, a l’alçada del carrer Aragó, es trobava el Baixador del Passeig de Gràcia. Aquesta estació de ferrocarril, inaugurada el 1902, ocupava part del carrer Aragó, entre el passeig de Gràcia i el carrer Roger de Llúria. Ben aviat es va convertir en el lloc habitual d’arribada a la ciutat, fet que propiciava grans concentracions de gent per rebre als il·lustres de l’època. Això és el que va passar el 1924, quan van fer-ho les dues grans estrelles del moment a Hollywood, Mary Pickford i Douglas Fairbanks. La rebuda va ser espectacular i la majoria de la gent present els va acompanyar fins l’hotel Ritz, on s’allotjaven. Curiosament, uns dies abans, la recepció als Reis d’Espanya va ser molt més freda i minoritària. Tant que la Dues grans estrelles del cinema mut, Mary Pickford i Douglas Fairbanks, a la terrassa de l'Hotel Ritz durant la seva visita a Barcelona.

14 Les estrelles de Hollywood a Barcelona

010-025_hollywood.indd 14

20/3/13 22:05:16


010-025_hollywood.indd 15

20/3/13 22:05:20


premsa va mig amagar la notícia de l’arribada dels actors nord-americans per no ferir susceptibilitats del poder polític. El baixador fou enderrocat el 1960 quan la línia ferroviària es va soterrar. Molt a prop, al carrer Pau Claris cantonada amb el carrer València, trobem l’Hotel Claris, un altre dels 5 estrelles gran luxe ubicats al centre. Els seus interiors i el restaurant situat a la terrassa de l’última planta de l’hotel van ser els escenaris escollits per rodar diverses seqüències de la pel·lícula Sahara (2005), una superproducció nord-americana d’aventures amb un gran pressupost de 130 milions de dòlars. El llargmetratge no va funcionar, generant unes pèrdues importants, i sense dubte el que més es recorda és la relació sentimental entre els dos protagonistes, Matthew McConaughey i Penélope Cruz. Un affaire molt seguit pels mitjans, que va durar aproximadament un any. No massa lluny de l’hotel, a tres carrers en direcció a la Diagonal, es troba el Bar Mut. Aquest restaurant amb ambient de tasca és una cita ineludible dels moderns de la ciutat i de moltes de les estrelles del cinema i de la música que vénen a Barcelona. Robert de Niro va descobrir el lloc una mica per atzar. El febrer de 2011, quan estava a la ciutat rodant Red lights, una de les nits va tenir algun problema amb el restaurant escollit i el xofer, que coneixia al propietari del bar Mut, Kim Diaz, de quan els dos treballaven en publicitat, li va proposar anar-hi. Li va agradar tant que va tornar durant els quinze dies següents, fent-se amic d’en Kim. Altres estrelles del món del cinema que han provat els plats del xef del local, Albert Mendiola, són Woody Allen, que hi ha estat diverses vegades; Rusell Crowe, que el va visitar quan va estar al maig de 2009 dos dies d’incògnit a la ciutat, abans de començar el rodatge de Robin Hood a Anglaterra, i Cameron Diaz i la seva parella aleshores, el cantant Justin Timberlake, que van venir a Barcelona el juny de 2006 pel rodatge del videoclip d’aquest últim, Sexy Back. Si agafem el carrer Pau Claris en direcció al mar, uns quinze minuts després arribarem a la Gran Via de les Corts Catalanes. A la cantonada amb el carrer Roger de Llúria, trobem l’Hotel El Palace, el tercer dels 5 estrelles gran luxe del nostre recorregut. Amb gairebé un segle d’història, el senyorial Ritz (nom del Palace fins fa uns anys) va ser durant molt de temps el millor hotel de la ciutat. Als anys cinquanta del segle passat, quan Ava Gardner o Orson Welles venien a Barcelona, sempre s’allotjaven en aquest prestigiós establiment. També Woody Allen seria després client habitual, fins que el 2007, per al rodatge de Vicky Cristina Barcelona, va decidir canviar d’hotel. La Gran Via de les Corts Catalanes, en direcció a la sortida sud de la ciutat, ens aproparà al nostre següent punt d’interès. Es tracta del Cinema Coliseum, situat entre La Rambla Catalunya i el carrer Balmes. Aquest històric edifici ha estat testimoni de l’evolució del cinema a la ciutat: els primers rodatges amb so, filmacions de tot tipus, estre16 Les estrelles de Hollywood a Barcelona

010-025_hollywood.indd 16

20/3/13 22:05:22


nes i premieres amb la presència d’estrelles mundials... (Per a més informació, aneu a l'apartat «L’escenari protagonista»). En aquest passeig on seguim les passes de les estrelles de Hollywood, no podia faltar l’avinguda més popular de la ciutat: La Rambla. Visita imprescindible per a qualsevol persona que arriba per primer cop a Barcelona, les estrelles del cinema no en són una excepció. Malgrat que a la majoria de celebrities no els hi agraden les multituds, les ganes de conèixer aquest singular passeig fan que se n’oblidin i hi acabin visitant-lo com un turista qualsevol. A més, moltes produccions internacionals incorporen la imatge de la famosa avinguda, com a símbol inequívoc de Barcelona. Serveixi com exemple, El Bobo, una curiosa comèdia nord-americana rodada parcialment a Barcelona el 1966, i que té com a Robert protagonista un esperpèntic torero interpretat pel va fer tt Pa insona 'Sin lí gran actor Peter Sellers. Més recentment, Woa de D dada a ody Allen a Vicky Cristina Barcelona (2008), inlímites', roa abans n lo Barce onegut corpora dues seqüències a La Rambla: una amb de ser c ent Scarlett Johansson i una altra amb Rebecca mundialmga Hall i Chris Messina (per a més informació, aneu per la sa le' al capítol 15, dedicat a aquesta pel·lícula). 'Crepusc Passejant per La Rambla, a la dreta, entre els carrers Sant Pau i de la Unió, es troba el Gran Teatre del Liceu, un dels escenaris d’òpera més importants i selectes d’Europa. El seu espectacular interior, renovat completament a finals del segle XX arran d’un incendi, ha estat utilitzat a diverses pel·lícules nord-americanes. El 1964 el productor d’origen rus Samuel Bronston, impulsor del rodatge a Espanya de moltes produccions de Hollywood, va decidir fer a Barcelona algunes seqüències d'El fabuloso mundo del circo, dirigida per Henry Hathaway i protagonitzada per John Wayne, Rita Hayworth i Claudia Cardinale. La sala principal del Liceu es va convertir en un espectacular i lluminós escenari on es va instal·lar un circ. En concret, a la pel·lícula veiem un espectacle de lleons d’un circ suposadament ubicat a Hamburg. Una anècdota es va produir durant el rodatge al teatre: hi va haver un petit incendi Les estrelles de Hollywood a Barcelona 17

010-025_hollywood.indd 17

21/3/13 13:33:55


i el John Wayne, que amb la seva personalitat orgullosa es negava a ser doblat per especialistes, va estar a punt de patir greus cremades. El seu esforç físic va fer que també tingués una torçada a una cama durant la filmació a Barcelona. Tot seguit a la mateixa banda d’avinguda, es troba l’Hotel Oriente. Aquesta històrica fonda, amb més de 150 anys de vida, és avui dia un hotel de 3 estrelles gestionat per la cadena Husa. Hi ha una divertida anècdota de l’estada d’Errol Flynn a Barcelona relacionada amb aquest hotel. Com ja s’ha comentat, Flynn va arribar el 1937 convidat per la Generalitat per escriure sobre la Guerra Civil. Entre altres coses, li van regalar una caixa d’ampolles de cava, que va voler compartir amb tots els que l’acompanyaven, entre ells el director i productor de teatre Xavier Regàs (que és qui va explicar posteriorment, als anys setanta, l’anècdota). Doncs bé, la coneguda fama de bevedor de Flynn es va posar a prova aquella nit, en una festa a un saló de l’hotel que va durar fins a la matinada, i que va acabar amb l’actor acompanyat a la seva habitació per un empleat de l’hotel. A l’altra costat de La Rambla, a pocs metres del passeig, trobem la Plaça Reial. Una plaça vitalista amb aires mediterranis, fonts, fanals i palmeres. La seva plasticitat i singularitat ha atret a molts directors i productors estrangers, com va ser el cas dels responsables d'El viaje de los malditos (1976), dirigida per Stuart Rosenberg i protagonitzada, entre d'altres, per Faye Dunaway i James Mason. Més recentment, el prestigiós director nord-americà Steven Soderbergh va rodar aquí el 2010 una seqüència de Haywire, amb Antonio Banderas i l’espectacular campiona d’arts marcials nordamericana Gina Carano. Si enfilem el carrer Ferran en direcció a la plaça Sant Jaume, ben aviat trobarem a la dreta el carrer d’Avinyó. Al nº 9 n'hi ha el restaurant El Gran Cafè. D’estil modernista, conserva molts elements que Gina Carano i Ewan McGregor van filmar al Mirador de l'Alcalde escenes de Haywire. A la dreta, amb samarreta blanca i d'esquenes, el director Steven Soderbergh.

010-025_hollywood.indd 18

20/3/13 22:05:28


ens recorden els començaments del segle XX. Al seu interior es va rodar una escena de Savage Grace (2007), dirigida per Tom Kalin i encapçalada per l’estrella nord-americana Julianne Moore. Precisament, Moore és la protagonista d’aquesta seqüència: un pla aeri ens la mostra asseguda, pensativa, envoltada del mobiliari de fusta i de les llums d’aranya tan característiques d’aquest local. Des de la plaça de Sant Jaume, el carrer Jaume I ens deixa a la Via Laietana i des d'allà, a través del carrer de l’Argenteria, ens endinsem al barri de la Ribera, conegut també com El Born. És sense dubte un dels barris de moda de la ciutat, amb una àmplia oferta lúdica i cultural. Moltes de les estrelles del cinema s'hi senten atretes, ja sigui pels museus, pels restaurants, per les botigues o per l’oci nocturn. La parella formada per Harrison Ford i la televisiva Calista Flockhart van estar a Barcelona el 2004, quan ella va participar al film de Jaume Balagueró Fragile, i se’ls va veure sovint pel Born, visitant el museu Picasso o sopant al restaurant El Passadís del Pep. Un bon exemple de l’enamorament cap al barri el trobem a les dues protagonistes de Vicky Cristina Barcelona. Scarlett Johansson i Rebeca Hall van ser durant l’estiu de 2007 assídues dels restaurants i botigues de la zona. El restaurant El Salero, local amb mobiliari rústic i vintage, situat al número 60 del carrer del Rec, va ser escenari d’un moment veritablement de pel·lícula: Scarlett Johansson, després de sopar, va demanar un olive juice, còctel creat per ella que consisteix en un mica de martini blanc, una altra mica de vodka i, atenció!, el líquid d’una llauna d’olives farcides. Excentricitats de les estrelles de Hollywood... Un altre fet anecdòtic el va protagonitzar Rebecca Hall a Xocoa. Aquesta deliciosa botiga de xocolates i bombons situada al carrer Princesa va rebre diversos cops la visita com a clienta de l’actriu. Comprava capses de xocolates, sempre diferents, per portar-les al rodatge i repartir el seu llaminer contingut entre l’equip. Deixem els carrers estrets del Born i anem fins el Pla de Palau. A les històriques Cases de Xifré del passeig Isabel II trobem el restaurant 7 Portes, un establiment amb més de 170 anys d’història. Per aquest excel·lent temple gastronòmic han passat multitud de celebritats del món de l’art, de l’esport, de la música i, per descomptat, del cinema. Mary Pickford, Douglas Fairbanks, Ava Gardner, Orson Welles, Jerry Lewis, Charlton Heston, Michael Douglas, Bo Derek, Calista Flockhart, Harrison Ford o Woody Allen en són una mostra del seu reconeixement universal. Per cert, el restaurant acostuma a col·locar unes plaquetes de bronze amb el nom d’una celebritat en el lloc on es va seure. Una raó més per visitar-lo. El passeig creuant el pintoresc i sempre interessant barri de la Barceloneta ens condueix a l’últim punt del nostre recorregut: al Port Olímpic es troba l’Hotel Arts, un 5 estrelles gran luxe convertit en Les estrelles de Hollywood a Barcelona 19

010-025_hollywood.indd 19

20/3/13 22:05:29


icona del skyline de la ciutat. A les seves habitacions i apartaments de gran opulència, situats a les plantes superiors, han dormit i gaudit dels seus serveis directors com Woody Allen i Steven Soderbergh, i actors com Robert de Niro o Halle Berry. Un plaer real que supera la ficció. La segona proposta comença al Port Vell de la ciutat i des d’aquí ens enfilarem a la muntanya de Montjuïc amb dos transports molt característics de Barcelona: el Telefèric del Port i el Funicular de Montjuïc. A la muntanya visitarem diversos llocs que vinculen el món de Hollywood i Barcelona. Mary El Port Vell, amb una imatge molt diferent a i Pickford s l’actual, va ser l’escenari escollit per rodar una de les la Doug s, a la seqüències d'El fabuloso mundo del circo. El 1964 Fairbank oferta el director Henry Hathaway va arribar a Barcelona recepció ment ta per l'Ajun elona amb les principals figures de la pel·lícula, encapçaBarc e d lades per John Wayne. Havien de rodar-ne una de l'any 1924 les primeres escenes, on un vaixell que transporta el circ s’enfonsa davant del port. El rodatge es va realitzar a les aigües de Barcelona, davant del Moll de les Drassanes i de l'actual Moll de la Fusta, aleshores inexistent. Ocupaven la zona on avui es troba la Rambla del Mar. Va ser un rodatge difícil i llarg, amb més de sis-cents figurants i la presència d'animals. Va requerir setmanes de feina. El vaixell utilitzat era el Cabo Huertas, que després de cinquanta anys de servei estava destinat a ferralla. Un altre rodatge destacat va ser el d'El viaje de los malditos el 1976. Basada en un fet real succeït el 1939, la pel·lícula explica la tràgica història de gairebé un miler de jueus alemanys que fugen d’Hamburg en el vaixell St. Louis en destinació a l’illa de Cuba. Va comptar amb actors i actrius de gran renom, com Max Von Sydow, Faye Dunaway, James Mason i Orson Welles. El port i la façana marítima de Barcelona es van convertir en el port d’Hamburg i també en el de L’Havana. Curiós viatge transatlàntic sense sortir de la ciutat. El vaixell utilitzat va ser l'Irpinia, una nau de transport de viatgers que posteriorment es va reciclar en creuer per a turistes. El Telefèric del Port ens portarà a la zona de Miramar de la mun���� tanya��������������������������������������������������������������� de Montjuïc sense esforços i, a més, podrem gaudir d’unes vistes úniques de la ciutat. A l’avinguda Miramar agafarem el Funicular de Montjuïc cap al Castell de Montjuïc. Aquesta espectacular fortalesa, situada a la part més alta de la muntanya, va formar part dels escenaris escollits per a Campanades a mitjanit, pel·lícula realitzada i protagonitzada per Orson Welles el 1965. El film, basat en el personatge shakesperià de Falstaff, converteix el castell en el palau del rei anglès Enric IV. Molt a prop es troba el jardí del Mirador de l’Alcalde. Com el seu nom indica, la vista de Barcelona és excepcional. Steven Soderbergh, meravellat amb aquest enclavament tranquil i lluminós, hi va rodar una seqüència de Haywire amb Ewan McGregor i Gina Carano. 20 Les estrelles de Hollywood a Barcelona

010-025_hollywood.indd 20

20/3/13 22:05:29


Uns minuts de descens per vies asfaltades ens apropen a l’Avinguda de l’Estadi, on es troben algunes de les infraestructures esportives més importants dels Jocs Olímpics de 1992. El nostre interès recau en el Palau Sant Jordi, espai habitualment utilitzat per a competicions esportives i concerts musicals, però que de tant en tant acull també el rodatge d'espots publicitaris. L’octubre de 2005 arribava amb avió privat a Barcelona Demi Moore i la seva parella d’aleshores, el també actor Ashton Kutcher. Venien

d’Irlanda, on estaven gaudint del seu viatge de noces (s’havien casat a Hollywood el 24 de setembre). Així doncs, per què l’escala a Barcelona? La resposta és que Demi Moore era l’estrella escollida per a l'anunci nadalenc de Freixenet. El rodatge es va realitzar durant dos dies al Palau Sant Jordi, amb la participació de l'actor Gabino Diego i sota la direcció de l’equip de Leopoldo Pomés, creador de les «bombolles Freixenet». Molt a prop es troba el Poble Espanyol, darrer escenari del nostre viatge hollywoodenc. No és massa sabut que el mundialment conegut vampir de la saga Crepuscle Robert Pattinson va rodar el 2007 una pel·lícula a Barcelona. Es tracta de Little Ashes (Sin límites), una història sobre la relació de Buñuel, García Lorca i Dalí (interpretat per un Pattinson curiosament caracteritzat amb el bigotet del pintor). El recinte del Poble Espanyol es va convertir en un escenari ideal per representar pobles i llocs d’Espanya. Fins a set seqüències hi van ser rodades. D'ara en endavant, quan algú escolti a Pattinson desfer-se en elogis cap a Barcelona (quelcom molt habitual quan hi vé de promoció), sabrà quan es va iniciar el seu enamorament amb la ciutat. Les estrelles de Hollywood a Barcelona 21

010-025_hollywood.indd 21

20/3/13 22:05:30


l’escenari Protagonista

E

l cinema Coliseum està molt vinculat a la història fílmica de la ciutat. A la dècada dels anys vint del segle passat, Josep Solà i Guardiola va promoure’n la seva construcció. Realitzat per Francesc de Paula Nebot i inaugurat el 1923, va ser considerat una obra destacada dins del Noucentisme. La seva fama es consolidà amb l’arribada del cinema sonor a finals dels anys vint, ja que va ser precisament en aquest local on es va projectar per primer cop una pel·lícula amb so. Gràcies a la instal·lació d’un equip sonor de l’empresa nord-americana Western Electric, el públic barceloní va poder gaudir el 19 de setembre de 1929 de la pel·lícula musical de la Paramount La canción de París, protagonitzada pel cantant i actor Maurice Chevalier. Tot i així encara hi havia limitacions, ja que les cançons del film es van poder escoltar durant la projecció, però no així els actors i actrius, les veus dels quals continuaven sense poder-se sentir. Aquesta estrena i les següents produccions nord-americanes que es van projectar al Coliseum van intensificar la relació ja existent entre Barcelona i el món de Hollywood. A la dècada dels cinquanta, el cinema va ser comprat per en Pere Balañá, empresari taurí i d’espectacles. El Grup Balañá és, avui, l’empresa d’exhibició de cinemes i teatres més important de Barcelona. I el Coliseum, en ple segle XXI, continua sent el cinema més representatiu de Barcelona; un cinema que, per la brillant història que té al darrere i la sumptuositat de l’edifici que l’acull, va passar a formar part, ja fa anys, dels béns il·lustres de la ciutat. Tot i que és sovint utilitzat per a rodatges, sobretot la famosa cúpula, l’exemple més il·lustratiu d’aquest protagonisme el trobem quan l’històric edifici es converl'actor nord-americà christian bale i la seva dona sibi a l'estrena d'El caballero oscuro, de la saga Batman, al cinema coliseum el 23 de juliol del 2008. a la dreta, la gran façana d'aquesta sala, que va acollir el musical Grease basat en la famosa pel·lícula.

010-025_hollywood.indd 22

20/3/13 22:05:32


teix en escenari de presentacions de pel·lícules. La catifa vermella instal·lada a l’espectacular entrada, va ser testimoni a l’abril de 1999 de la presentació mundial de la premiada pel·lícula de Pedro Almodóvar Todo sobre mi madre. El director es va fer acompanyar per la majoria dels protagonistes del film i la celebració va reunir al món polític, artístic i social de la ciutat. Una altra presentació força recordada, amb el Coliseum com escenari, és la d'El perfum: història d’un assassí. El novembre de 2006, el director Tom Tykwer i el protagonista principal Ben Whishaw, entre d'altres, van ser-hi presents. Molt mediàtica va ser l'estrena d'El caballero oscuro, de la saga Batman, que va portar a Barcelona al seu director, Christopher Nolan, i al protagonista, Christian Bale. les estrelles de Hollywood a barcelona 23

010-025_hollywood.indd 23

20/3/13 22:05:37


itinerari 1 1

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

Hotel Majestic i apartaments Majestic Residence Baixador del Passeig de Gràcia Hotel Claris Bar Mut Hotel El Palace Cinema Coliseum La Rambla Gran Teatre del Liceu Hotel Oriente Plaça Reial Restaurant El Gran Cafè Restaurant El Passadís del Pep Restaurant El Salero Botiga Xocoa Restaurant 7 Portes Port Olímpic i Hotel Arts

http://goo.gl/maps/qXp7b

itinerari 2 1 2 3 4 5

av in

gu

Port Vell Castell de Montjuïc Parc del Mirador de l’Alcalde Palau de Sant Jordi El Poble Espanyol de Barcelona

da

Dia

go

nal

Diagonal (l3/l5/Fgc) rambla de catalunya

http://goo.gl/maps/4pQ6l

Espanya (l1/l3/Fgc)

5

gran Via de les corts catalanes

6

4 1 3 2 5

a ud ng

i av

2

l

·le

l ra Pa

4

3

1

24 les estrelles de Hollywood a barcelona

010-025_hollywood.indd 24

20/3/13 22:09:26


la ra mbla

avinguda de la catedral

7 Liceu (l3)

11

e carr

10

inyó r av

9

Via laietana

8

carrer Montacada

Plaça sant Jaume

14

13 12 15

eig Pass

olom

de c

Barceloneta (l4)

Ciutadella/Vila Olímpica (l4)

16

les estrelles de Hollywood a barcelona 25

010-025_hollywood.indd 25

20/3/13 22:11:20


Barcelona, ciutat de pel·lícula