Barcelona Freak show Història de les barraques de fira i els espectacles ambulants del segle XVIII

Page 1

Enric H. March

BARCELONA

P

er barraques de fira entenem els espectacles ambulants que, des del segle xviii fins al primer terç del xx, exhibien habilitats circenses i atraccions excèntriques al marge dels circuits habituals. Tenien l’origen a l’edat mitjana, als mercats, que atreien equilibristes, funàmbuls, forçuts, malabaristes, faquirs, domadors, il·lusionistes, titelles i ombres, als quals se sumaven joglars, bufons, actors, músics, zíngars que feien ballar l’os i endevinadores del futur. En alguns casos aquests espectacles anaven acompanyats d’altres en els quals s’exhibien nans, gegants, homes i dones obesos i altres persones amb peculiaritats físiques: dones barbudes, siamesos o hermafrodites, considerats en aquell temps «fenòmens humans». Aquests són els protagonistes d’aquesta història, juntament amb els faquirs, les col·leccions d’animals salvatges, monstruosos o d’espècies estranyes; els museus de cera i els museus anatòmics.

BARCELONA Freak show Enric H. March

Freak show

BARCELONA Freak show Història de les barraques de fira i els espectacles ambulants, del segle XVIII al 1939

La història de les barraques i els fenòmens de fira ens parla, alhora, del desenvolupament urbà de la ciutat de Barcelona, des del Barri Gòtic fins més enllà de les antigues muralles i els pobles del Pla. ISBN: 978-84-18908-06-4

CUB BARCELONA FREAK SHOWL.indd 1

1/2/22 10:59


BARCELONA FREAK SHOW F4.indd 2

31/1/22 13:54


BARCELONA FREAK SHOW F4.indd 3

31/1/22 13:54


Per a l’Eulàlia, l’Alexandra i la Sara, companyes d’aquest espectacle ambulant que és la vida.

BARCELONA FREAK SHOW F4.indd 4

31/1/22 13:54


BARCELONA FREAK SHOW F4.indd 5

31/1/22 13:54


Editen: Viena Edicions i Ajuntament de Barcelona Primera edició: novembre del 2021

Ajuntament de Barcelona

Viena Edicions

Consell d’Edicions i Publicacions

Còrsega 307, entresol 2a - 08008 Barcelona

de l’Ajuntament de Barcelona:

Tel.: 93 453 55 00

Jordi Martí Grau, Marc Andreu Acebal,

viena@vienaedicions.com

Águeda Bañón Pérez, Marta Clari Padrós,

www.vienaedicions.com

Núria Costa Galobart, Sonia Frias Rollon, Pau Gonzàlez Val, Laura Pérez Castaño,

© 2021 Viena Edicions i Ajuntament de

Jordi Rabassa Massons, Joan Ramon Riera

Barcelona per a aquesta edició

Alemany, Pilar Roca Viola, Edgar Rovira

Viena Edicions és un segell del Grup

Sebastià i Anna Giralt Brunet.

Enciclopèdia © del text: Enric H. March

Directora de Comunicació:

© del pròleg: Xavier Theros

Águeda Bañón

© de les imatges: els fotògrafs, arxius i col·leccions indicats al peu

Directora de Serveis Editorials: Núria Costa Galobart

Coordinació editorial: Marta Bes Oliva (Viena Edicions)

Direcció de Serveis Editorials

Documentació fotogràfica: Meritxell Téllez

Passeig de la Zona Franca, 66

i Pura Piera (Ajuntament de Barcelona)

08038 Barcelona

Disseny: Andy Noguerón

tel. 93 402 31 31

Fotocomposició i fotomecànica: Alfa

www.barcelona.cat/barcelonallibres

Impressió i enquadernació: T. G. Soler ISBN Viena Edicions:

Col·lecció:

978-84-18908-06-4

Barcelona ciutat i barris,

ISBN Ajuntament de Barcelona:

a cura de Marc Andreu

978-84-9156-356-3 Dipòsit legal: B 17154-2021 Amb la col·laboració de:

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transmissió d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat de l’excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRO (www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar fragments d’aquesta obra.

BARCELONA FREAK SHOW F4.indd 6

31/1/22 13:54


ÍNDEX

10 | PASSEU I VEGEU-HO!, per Xavier Theros 15 | BARRAQUES DE FIRA: ELS MARGES DEL CIRC Els orígens del circ | 16 Les barraques de fira: els marges del circ | 19 27 | BARCELONA: SOCIETAT I DIVERSIÓ La Barcelona romàntica del tombant de segle XVIII-XIX | 28 Les primeres diversions populars | 31 Els primers teatres | 33 Barcelona a la segona meitat del segle XIX | 37 De les exposicions de 1888 i 1929 a la Segona República | 40 Línia del temps | 44 49 | GEOGRAFIA DESCRIPTIVA La Barcelona de principis del segle XIX | 50 La Barcelona de La Gloriosa, la revolució de 1868 | 52 De l’Exposició Universal de 1888 al tombant de segle | 54 La Rambla i la ciutat vella | 60 La plaça de Catalunya | 67 El passeig de Gràcia i la Gran Via | 85 El Paral·lel i l’àrea d’influència | 89 105 | COL·LECCIONS ZOOLÒGIQUES i LLUITES D’ANIMALS Els lleons dels comtes | 106 Jardins públics | 107 La Rambla: exhibicions a l’espai públic i a cases particulars | 110 Arriben les ménageries | 116 Domadors i domadores | 121 Les dècades de 1870 i 1880: temps de gran rivalitat | 125 La fi de les ménageries i l’arribada dels zíngars | 136 Carl Krone, el Barnum europeu | 139 Balenes i altres animals marins i aquàtics | 141 Lluites d’animals: de la Rambla al Torín, entre globus, acròbates i funambulistes | 146 Els últims monstres i fenòmens de la natura | 151 155 | NI HUMÀ NI ANIMAL: DONES I HOMES SALVATGES I EXÒTICS Les baules perdudes de l’evolució | 156 Dones i homes mico, i altres animals | 165 Els homes salvatges | 172

7

BARCELONA FREAK SHOW F4.indd 7

31/1/22 13:54


BARCELONA FREAK SHOW

185 | ZOOLÒGICS HUMANS I EXPOSICIONS ANTROPOLÒGIQUES I ETNOLÒGIQUES Les exposicions universals | 186 Els orígens | 186 Exhibicions etnològiques a Barcelona | 192 Els zoològics humans | 209 Exposició Internacional de 1929 | 229 L’últim zoològic humà | 240 243 | L’ESPECTACLE DE LES DEFORMACIONS FÍSIQUES I GENÈTIQUES Fenòmens amb dos caps i extremitats múltiples | 244 Germans siamesos als escenaris | 249 Esguerrats, mutilats i deformitats, del carrer a l’escenari | 260 Ni dones ni homes: ambigüitat sexual, dones barbudes, hermafrodites | 277 Els fenòmens més grassos del món | 287 297 | GEGANTS I NANS La mitologia | 298 Nans i gegants a la cort: Violeta, Mossèn Borra i Joan Viladons | 299 Gegants i nans a Barcelona | 303 Gent menuda amb esperit d’artista | 324 El país de Lil·liput | 343 361 | FAQUIRISME: EL COS COM A ESCENARI Exercicis d’incombustibilitat | 363 Un segle d’estruços: Mr. Williams, Mr. Lovenquis, Mac Norton, Mr. Bosco i Roginski | 374 Els anys de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) | 380 Els anys de la República | 401 Barcelona, terra de faquirs: de la postguerra fins avui | 408 417 | L’ESPECTACLE DE LA MORT Rodaran caps | 418 Anar de cul | 424 Els cabarets de la mort: del Saturno Park al Paral·lel | 427 443 | ELS MUSEUS DE CERA Els orígens | 444 Philippe Curtius i Madame Tussaud | 444 L’evolució dels museus de cera | 446 Els museus de cera de Barcelona | 448 Les barraques es traslladen al Paral·lel | 483 Itinerant per Catalunya | 484

8

BARCELONA FREAK SHOW F4.indd 8

31/1/22 13:54


Francesc Roca: el final de tot plegat | 486 La mirada crítica de Josep Yxart | 489 493 | ELS MUSEUS ANATÒMICS Medicina i espectacle: de la facultat a la barraca de fira | 494 Col·leccions anatòmiques a Barcelona (1824-1938) | 497 El tombant de segle: Paral·lel i el Saturno Park (1896-1911) | 522 La segona vida dels museus anatòmics (1922-1938) | 524 Francesc Roca: barraques de fira, museus i cinema | 528 543 | NOTES 579 | BIBLIOGRAFIA 596 | AGRAÏMENTS 597 | ÍNDEX ONOMÀSTIC Nomenclàtor geogràfic i urbà | 603 607 | TEATRES, CIRCS, COMPANYIES I LOCALS D’EXHIBICIÓ 611 | CRONOLOGIA DELS MUSEUS DE CERA 613 | CRONOLOGIA DE LES COL·LECCIONS ANATÒMIQUES 615 | ABREVIATURES

9

BARCELONA FREAK SHOW F4.indd 9

31/1/22 13:54


BARCELONA FREAK SHOW

PASSEU I VEGEU-HO! —Xavier Theros

F

a molt de temps que conec l’Enric H. March, i que comparteixo amb ell una passió semblant per la crònica de la nostra ciutat. A més, a tots dos ens uneix un interès comú per la cara B de la història barcelonina, tradicionalment entesa com un joc de burgesos mecenes i grans arquitectes, i que sovint ha oblidat la part més fosca, fins i tot més sòrdida, del nostre passat. En contrast amb el relat de la Barcelona dels grans esdeveniments cívics, de les poderoses nissagues locals i dels creadors que van deixar la seva petja en l’imaginari col·lectiu, existeix una altra Barcelona de tavernes miserables i funcions excèntriques que avui en dia feririen la sensibilitat de l’espectador modern. Aquest és un viatge a la part oculta de la nostra condició humana, allà on les meravelles i els monstres comparteixen espai. Un recorregut per un món perdut, anterior a la nostra societat audiovisual, on la deformitat i l’alteritat atreien l’atenció d’un públic delerós d’experimentar sensacions fortes. Allò que es podia veure en una barraca de fira, a mig camí entre el circ i el gabinet de curiositats, formava la rebotiga vergonyant dels espectacles benestants que s’oferien al teatre o a l’òpera, al mateix temps que eren el mirall convex on es mirava tota la comunitat. Inicialment, els pobles van creure en races grotesques, formes humanes a mig camí entre la bestialitat i la civilització. En la cartografia clàssica, les ubicacions d’on no hi havia informació eren qualificades com a terres de monstres. La deformitat i la malaltia eren percebudes com un càstig diví, i les seves víctimes, com a pecadors impenitents que feien visible en el cos la seva culpa. Els estranys estaven vinculats a terrors supersticiosos que anunciaven mals averanys i desgràcies. Tanmateix, tan antic com aquestes creences, també hi havia un interès lúdic per determinades condicions físiques o mentals. Aquest seria el cas dels nans, mantinguts com a bufons en les corts de la reialesa. O els orats, protagonistes de les festes populars en una època en què totes les poblacions mantenien el seu foll autòcton, de qui es podien burlar durant les celebracions. A finals de l’edat mitjana, l’exploració i la descoberta del planeta van canviar la ubicació del monstre, el van acostar a un nou públic i el van dur fins a la porta de casa. A partir de llavors, els espectacles itinerants que acompanyaven les grans fires comercials del continent europeu van presentar tota una cosmogonia de feres exòtiques portades des de colònies llunyanes, però també de dones barbudes, homes elàstics i éssers gegantins o minúsculs que s’exhibien a la curiositat pública per poques monedes. L’èxit d’aquestes col·leccions de rareses, sobretot a partir de l’època barroca, exemplifica el pas d’una cultura que expressa por envers allò que és diferent a

10

BARCELONA FREAK SHOW F4.indd 10

31/1/22 13:54


PASSEU I VEGEU-HO!

una de nova que contempla les extravagàncies de la natura com un passatemps excitant. La Il·lustració va començar a donar respostes a les singularitats naturals, al mateix temps que convertia aquest coneixement en un catàleg de novetats i curiositats, que es proposaven a l’espectador com una mostra de cossos dissecats i impossibles. És el moment dels animals amb dos caps o sis potes, vistos amb fascinació per un públic cada cop més receptiu als fenòmens i als experiments científics. A partir d’aquell instant, molts invents, des del globus fins a l’electricitat, faran la seva aparició com un espectacle popular, fins a l’arribada del cinema, un teatre tecnològic que neix en una barraca de fira. En aquesta història dels espectacles ambulants a la capital catalana, l’Enric ha investigat un camp difícil de definir, d’una gran riquesa reflexiva i estètica, on es barregen les habilitats circenses, els zoològics animals i humans, les llanternes màgiques, les fantasmagories, els diorames o les exhibicions de monstres. Una barreja de gèneres menors que formen el relat d’un oci urbà alternatiu a l’oficial, que en el segle xix van gaudir d’una gran expectació mediàtica i que van prefigurar molts debats morals que ens arriben fins als nostres dies. La visió d’un ésser humà tractat com una bèstia dins d’una gàbia, exposant les seves deformitats o exhibit pel sol fet de pertànyer a un poble exòtic, va provocar innovadores polèmiques sobre els límits d’allò que es podia mostrar en públic, sobre les fronteres del bon gust. Les primeres notícies d’aquesta mena d’espectacles es remunten al se­ gle xviii, quan l’exhibició de monstruositats va començar a atraure un públic majoritari. A casa nostra, la Rambla acabada d’urbanitzar va ser la ubicació perfecta per a les companyies itinerants que visitaven la ciutat. Per les notícies de la premsa sabem que les barraques, inicialment instal·lades en descampats fora muralles, es van traslladar progressivament a locals públics, des de teatres o cafès fins a domicilis particulars, on presentaven una gran varietat de propostes. Malabaristes, il·lusionistes o caps parlants compartien escenari amb figures grotesques, o amb germans siamesos. La imaginació a l’hora d’abordar aquests números era quasi il·limitada; tota raresa o peculiaritat podia ser l’origen d’un petit o gran negoci escènic. La gent reclamava novetats i tot un exèrcit d’empresaris agosarats buscava constantment la manera de complaure-la. Així, en els solars buits de la part baixa de la Rambla, en una zona certament marginal de la ciutat, es van començar a veure les primeres fires ambulants. Curiosament, allò que més tard seria el Barri Xino, en carrers com Montserrat o del Migdia, va ser el lloc escollit pels ensinistradors de feres, els teatres mecànics o les exposicions de deformitats. Allí van triomfar les col·leccions d’animals salvatges i rars, com les ménageries d’ensinistradors com Mister Polito, Mister Charles o Mister Ponsolle. A part d’espectacles de rates, gossos i micos savis, o les cabres i els ossos ballarins dels números més estripats. L’escassa entitat d’aquestes propostes explica que, molt sovint, no apareguessin als diaris, cosa que fa encara més difícil localitzar la seva presència a

11

BARCELONA FREAK SHOW F4.indd 11

31/1/22 13:54


BARCELONA FREAK SHOW

Barcelona. A vegades, en coneixem l’activitat pels records d’algun cronista que ens diu haver vist parades d’animals monstruosos, gegants, obesos mòrbids o persones de dos caps, que només apareixen de tant en tant als rotatius de l’època. Si ja resulta prou complicat resseguir aquestes exhibi­cions a través de la premsa escrita, molt més ho és encara quan, sovint, no s’hi mencionen. No obstant, epítom del que és petit i el que és efímer, els espectacles ambulants semblaven gaudir de bona salut, malgrat la manca d’atenció per part dels mitjans de comunicació. D’aquesta manera sabem que, a principis del xix, encara era estrany veure una d’aquestes representacions a Barcelona, mentre que poques dècades després ja semblava haver-se convertit en una proposta de lleure força popular i coneguda. La Rambla no va ser l’únic escenari d’aquestes funcions. Així, el teatre dels Caputxins, a la futura plaça Reial, va acollir des de gimnastes acròbates fins a diorames animats o números de prestidigitació. A la mateixa plaça, en el que havia estat l’hort dels monjos, es van mostrar animals com una foca, o un tapir acompanyat d’una exhibició de bèsties dissecades que incloïa una ovella de sis potes i un gat amb dos cossos. I més tard s’hi veuria l’anomenat Circo del Huerto de Capuchinos, que organitzava baralles d’animals a l’estil de París. Altres indrets que van veure espectacles de rareses van ser el Palau Reial Menor o la plaça de braus del Torín, a la Barceloneta, des d’on s’enlairaven globus aerostàtics i on actuaven funambulistes i acròbates, i s’organitzaven combats entre ossos, braus, i fins i tot elefants. Així mateix, en aquella primera meitat del segle xix apareix una nova atracció: els museus anatòmics, amb un peu a la ciència i l’altre directament a les barraques de fira. Allí la medicina conviu amb la delectació morbosa per veure els estralls de les malalties venèries o les curiositats naturals. A mitjans de segle, tots aquests serrells de l’art escènic troben un espai on instal·lar-se durant un temps. Aquesta nova ubicació va ser l’actual plaça de Catalunya, que va acollir barracots de fusta on s’anunciava un gat amb ales o una dona geganta que havia fugit amb el seu amant, un nan de quatre polzades. Dominada per la presència mítica del Circ Eqüestre Barcelonès, la plaça i els seus voltants també van ser el cau d’una nova generació d’arriscats ensinistradors de feres salvatges, com el famós Jean Baptiste François Bidel, de qui diu la llegenda que es passejava per la Rambla amb una lleona sense corretja. O Constant Redenbach, la nèmesi de Bidel, propietari d’un autèntic zoològic ambulant. En aquells anys es van arribar a exhibir grans taurons i balenes dissecades en diverses barraques de la ciutat. O les actuacions de companyies de lil·liputencs, nans diminuts que executaven exercicis gimnàstics o cantaven. A més de zoològics humans, com els aixanti que es van establir a la ronda de la Universitat, els sudanesos del passeig de Gràcia, els esquimals de l’Eixample, els senegalesos del Tibidabo o el famós circ de Buffalo Bill, amb els seus indis nord-americans. El darrer lloc a acollir aquests espectacles va ser el Paral·lel, l’avinguda que en veuria la decadència i extinció. Quan, a principis del segle xx, el botxí Nicomedes Méndez va sol·licitar a l’Ajuntament d’obrir davant d’El Molino

12

BARCELONA FREAK SHOW F4.indd 12

31/1/22 13:54


PASSEU I VEGEU-HO!

una barraca on mostrar reproduccions en cera de les seves víctimes, mentre explicava les execucions respectives als espectadors, ja estava parlant d’una altra època. Un espectacle així ja no tenia cabuda en aquell nou món dominat per la ràdio i el cinema, formes capaces d’oferir al seu públic un realisme superior, i no menys truculent, del que havia prevalgut fins aquell instant. Incapaces de competir amb aquella nova tècnica, les barraques de monstres només es van perpetuar, paradoxalment, en l’imaginari cinematogràfic. L’Enric ha fet una feina monumental per preservar aquest passat i oferirne un panorama ampli al lector contemporani, que en aquestes pàgines que segueixen trobarà un univers tan poc conegut com fascinant. Un llibre que farà les delícies de l’aficionat a la història més amagada de la nostra ciutat, d’on sortirien unes quantes novel·les si hem de jutjar pels insòlits personatges que l’habiten: éssers que van ser percebuts en el seu moment com a fenòmens, a cavall entre la humanitat i l’animalitat, com Julia Pastrana, la Dona Mico; Jo-Jo, el Nen amb Cara de Gos; Krao, la baula perduda; Alice Elizabeth Doherty, coneguda com la noia amb pèl de llana; Lionel, l’Home Lleó, o la dona tigre. A més dels famosos homes mico Kauka i Pongorila, que competien per atreure el públic a les seves respectives funcions al Circ Eqüestre Barcelonès i al Teatre Circ Barcelonès. O dels siamesos, com les germanes Radica i Doodica, que actuaven acompanyades d’un lil·liputenc conegut com el Príncep Colibrí. A aquests s’hi han d’afegir els homes salvatges, gegants com el General Mil Hombres o el gegant d’Altzo, els ventruts com Vracoman, els hermafrodites i els golluts (una població de nans d’alta muntanya, víctimes de l’endogàmia i la manca de iode, a qui alguns familiars sense escrúpols venien a les companyies itinerants). Un món delirant, i alhora d’una humanitat entendridora, que va desaparèixer a mesura que el públic considerava l’exhibició de deformitats físiques com un negoci immoral, en què un petit grup d’empresaris es lucrava de persones que estarien millor en un sanatori que en una barraca de fira. Aquest és un llibre estrany, calidoscòpic i sorprenent, que ens parla del plaer morbós d’observar les desgràcies alienes, contemplant-les com una meravella natural pròpia dels contes de fades. La fascinació que van generar aquells espectacles encara ens interroga, ara monopolitzada per una nova fornada de freaks exhibits des de la pantalla del televisor o a les xarxes socials. Són fenòmens d’una altra mena, però igualment utilitzats per una indústria de l’oci que els fa servir i després se’n desfà. Amb aquest volum estem davant d’una Barcelona inèdita, sorprenent i tràgica, fins ara menyspreada pels historiadors convencionals i desconeguda pel públic general, que encara ens deixa el somriure congelat als llavis. Sense més preàmbuls, senyores i senyors: passeu, passeu i vegeu-ho!

13

BARCELONA FREAK SHOW F4.indd 13

31/1/22 13:54


BARCELONA FREAK SHOW F4.indd 14

31/1/22 13:54


BARRAQUES DE FIRA: ELS MARGES DEL CIRC

BARCELONA FREAK SHOW F4.indd 15

31/1/22 13:54


ELS ORÍGENS DEL CIRC

E

ls espectacles circenses ambulants, la màgia i l’il·lusionisme tenen l’origen en activitats humanes relacionades amb l’ensinistrament per a la guerra, rituals religiosos i manifestacions populars diverses que travessen la història des de fa cinc mil anys des de llocs tan diversos com Mesopotàmia, l’Orient Llunyà, Egipte, Grècia i Roma, i probablement tenen les arrels en la recreació dels primers mites neolítics sorgits al voltant del control del foc. Ballarins de corda, volantins, equilibristes, funàmbuls, gimnastes, acròbates, forçuts, malabaristes, manipuladors d’objectes, faquirs, domadors i mags, que ocupen l’espai laic de la màgia religiosa controlada pels sacerdots, s’han encarregat al llarg dels segles de transcendir la realitat superant l’impossible. Acompanyant joglars, bufons, actors, músics i comerciants procedents d’Àsia i Àfrica, van amenitzar carrers i places en dies de mercat i van entretenir monarques i cortesans des de l’edat mitjana fins a la fi de l’edat moderna, moment en què neix el circ tal com l’entenem avui. Les fires, des de la seva aparició, probablement al segle xii, fruit de la revolució urbana, van ser el marc d’espectacles itinerants i de celebracions festives, que giraven al voltant del calendari religiós i les activitats ramaderes i agrícoles. De fet, en el món rural continua sent així, i cada cop més les ciutats

El prestidigitador, de Hyeronimus Bosch, c. 1502 (Musée municipal de Saint-Germain-en-Laye, França)

16

BARCELONA FREAK SHOW F4.indd 16

31/1/22 13:54


BARRAQUES DE FIRA: ELS MARGES DEL CIRC

The humours and diversions of Bartholomew Fair, 1733. Documentada entre el 1133 i el 1855, va ser la fira més important de Londres. Al mercat s’hi reunien, com es veu al gravat, acròbates, pallassos, mags, endevins, i s’hi feien lluites de gossos, entre altres espectacles

recuperen els vells costums recreant mercats medievals i reconvertint les festes religioses en civils. A tot Europa, els mercats, llocs d’intercanvi comercial, atreien, a més d’espectacles circenses, il·lusionistes i titelles, tota mena de xarlatans i venedors d’herbes remeieres, ungüents, oculistes, arrencaqueixals, zíngars que feien ballar l’os i endevinadores del futur que aprofitaven aquestes atraccions o portaven les seves pròpies per captar clients, anant de poble en poble amb carros i exhibint-se a l’aire lliure o en barraques de fira. Amb l’aparició dels primers aparells òptics, aviat es va popularitzar la llanterna màgica. Antecessor del cinema, l’enginy permetia projectar imatges pintades sobre plaques de vidre en parets, llenços o cortines de fum. Semblant als projectors de diapositives, va ser inventada a mitjan segle xvii.1 L’èxit de la llanterna màgica, però, arribarà a finals del segle xviii amb l’evolució de l’òptica i amb les fantasmagories popularitzades a París per Philidor i Robertson, dos il·lusionistes ambulants que passaven per físics re­ creatius i que entretenien amb espectres un públic atemorit, per al qual els jocs de llums i ombres eren tan reals com qualsevol cosa percebuda pels sentits. La creació del circ modern va arribar gràcies a Philip Astley (1742-1814),2 militar anglès que va convertir en espectacle la seva habilitat com a genet. Durant la segona meitat del segle xviii les exhibicions eqüestres van ser molt populars entre la noblesa europea i anglesa, i alguns genets procedents de l’exèrcit es guanyaven la vida com a instructors d’equitació. Va ser en aquest context que l’any 1768 Astley, després de llicenciar-se de l’exèrcit, va comprar

17

BARCELONA FREAK SHOW F4.indd 17

31/1/22 13:54


BARCELONA FREAK SHOW

L’amfiteatre d’Astley, entre el 1808 i el 1810, en un gravat de Thomas Rowlandson (British Library)

un modest recinte sense sostre al sud de Londres, on exercia de professor d’equitació al matí i feia exhibicions eqüestres a les tardes d’estiu. El 1769 va inaugurar l’Astley’s Riding House, una estructura de fusta amb un escenari en forma de cercle que facilitava al públic la visió de l’espectacle i als genets les acrobàcies, que s’acompanyaven d’una banda de música. Paral·lelament, amb l’auge del teatre comercial els promotors teatrals intercalaven atraccions circenses en els entreactes. Però el dramaturg David Garrick, la principal figura del teatre anglès del segle xviii, va rebutjar que els teatres fossin ocupats per saltimbanquis. Aprofitant aquesta situació, durant la temporada de 1770 Astley va incorporar a l’espectacle eqüestre els acròbates expulsats dels teatres i hi va incloure pantomimes, obres de mímica basades en la Commedia dell’Arte, d’on sorgiria un dels personatges clàssics del circ: el pallasso. L’èxit d’Astley va ser espectacular i va construir dinou circs estables per tot Europa.

18

BARCELONA FREAK SHOW F4.indd 18

31/1/22 13:54


E

l circ, com la vida, té els seus marges; llocs fronterers on els qui per diverses raons han estat expulsats de la societat s’exhibeixen públicament en barraques de fira. No és una història normal. Aquestes barraques de fira de què parlarem se situen en els marges del circ i es componen d’artistes i espectacles que, tot i haver format part del circ convencional en algunes ocasions, tenen l’origen en l’explotació de persones amb característiques físiques fora del que cada època ha considerat normal, que, enganyades o empeses per la necessitat i la supervivència, no tenien cap altra manera de guanyar-se la vida que exhibir-se a canvi de diners. D’altra banda, aquestes exhibicions aprofitaven la ignorància i la credulitat d’un públic popular majoritàriament analfabet, que no tenia cap altra font de coneixement que històries religioses, llegendàries o de la cultura popular tradicional. Veurem com hem participat com a societat de l’espectacle de la mort i del dolor, no sols de les persones, sinó també dels animals. Si les corrides de toros ens semblen sanguinàries, el que descobrirem aquí és d’una crueltat

BARRAQUES DE FIRA: ELS MARGES DEL CIRC

LES BARRAQUES DE FIRA: ELS MARGES DEL CIRC

Barraques de fira a la dreta del Circ Eqüestre de la plaça de Catalunya, cap a l’any 1888 (AFB / Josep Esplugas)

19

BARCELONA FREAK SHOW F4.indd 19

31/1/22 13:54


BARCELONA FREAK SHOW

superior. Veurem exhibicions de col·leccions d’animals salvatges i, amb la mateixa naturalitat, exhibicions de tribus humanes en els anomenats jardins d’aclimatació, antecedents dels parcs zoològics. Veurem barraques de figures de cera fent de noticiaris de la història i l’actualitat, i figures anatò­ miques apel·lant a la curiositat morbosa per explicar-nos de quins mals hem de morir. Les barraques de fira travessen la història de la humanitat, i en aquesta història, Barcelona hi té un paper important, tot i que secundari si el comparem amb el de ciutats com París, Londres o Nova York. Excepte en casos en què ha calgut recular molt més en el temps, abasta un arc cronològic que va des del segle xviii fins al final de la Guerra Civil (19361939), moment en què la situació política i social trenca amb la continuïtat del terç de segle anterior i coincideix amb un canvi de paradigma ètic que ja havia començat tímidament a principis del xx i que es consolida en els anys de la República.

Els fenòmens de fira Cartell de Freaks, de Tod Browning, 1932

Al marge de les atraccions que exhibien artistes que executaven habilitats diverses, ben aviat es van fer populars els fenòmens de fira, una mena d’espectacle que en anglès és conegut com a freak show, nom que es popularitzà arreu del món amb la pel·lícula Freaks (1932), de Tod Browning, director també de la versió de Dràcula (1931) interpretada per Bela Lugosi. Freaks és una faula poètica d’amor i tragèdia, en la qual les vides dels personatges —gairebé tots ells amb deformacions i rareses físiques—, revestides d’una moral pròpia, permeten viure amb normalitat l’estranyesa de la

20

BARCELONA FREAK SHOW F4.indd 20

31/1/22 13:54


BARRAQUES DE FIRA: ELS MARGES DEL CIRC

diferència. En el seu moment, la pel·lícula no només no va ser entesa sinó que va representar el final de la carrera cinematogràfica de Browning i va estar prohibida durant anys en molts llocs d’Europa. No va ser estrenada a Espanya fins al juliol de 1997, tot i que a la dècada de 1970 se’n va fer una exhibició en el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. En tot cas, la pel·lícula no va tenir cap influència entre els barcelonins de l’època. L’exhibició de fenòmens de fira —aleshores presentats com a monstres o fenómenos— és un tipus d’espectacle de varietats que mostra individus amb capacitats o característiques físiques inusuals, sorprenents o grotesques. Les primeres exhibicions de rareses humanes cal anar a buscar-les a les corts dels imperis de l’antiguitat, com anirem veient en cada un dels casos, però a mitjan segle xvi, els espectacles de fenòmens ja s’han convertit en un passatemps popular a Anglaterra i persones amb malformacions o mutacions eren exhibides a les places públiques i els mercats, fins que a l’època victoriana, durant els dos darrers terços del segle xix, els freak shows esdevenen un component fonamental dels espectacles ambulants, tant en barraques com en circs.3 La llista de característiques físiques o biològiques és llarga, però, en general, els individus exhibits patien obesitat, raquitisme, hirsutisme, nanisme, gegantisme, policefàlia, microcefàlia, albinisme, intersexualitat, androgínia, amputacions, malformacions òssies, o tenien òrgans supernumeraris o els cossos units, com els germans siamesos.

Faquirs Els occidentals sempre han tingut una estranya fascinació per l’Orient i les seves cultures mil·lenàries, i activitats i espectacles relacionats amb l’il·lusionisme han trobat en la Xina l’origen de tots els misteris, fins al punt que molts mags han actuat, tant a les barraques de fira com als escenaris, vestits amb robes orientals. Però els qui al llarg dels segles han mantingut viva fins avui la seva relació amb l’Orient són els faquirs, de manera que se’ns fa molt difícil imaginar-nos-en un que no tingui aspecte indi. Originari de la mística hindú i musulmana, quan el faquir arriba als escenaris és un artista que posa el seu cos al límit d’allò que és humà, exhibint insensibilitat física al dolor, engolint sabres, empassant-se foc i escopint-lo i fent exercicis d’incombustibilitat, descansant o ballant sobre llits de punxes, menjant ferros, vidres i animals vius, ingerint grans quantitats d’aigua, encantant serps o hipnotitzant altres animals, enterrant-se en vida, perforant-se el cos amb claus i altres objectes punxants, o fent dejuni. Els faquirs, dins d’aquesta història de les barraques de fira, són un cas excepcional. Així com els altres espectacles de barraca neixen amb l’aparició de les fires ambulants i desapareixen quan l’ètica i la societat donen per acabada l’exhibició de persones amb característiques especials, els faquirs no

21

BARCELONA FREAK SHOW F4.indd 21

31/1/22 13:54


BARCELONA FREAK SHOW

tenen només una història antiga, que passa per les barraques i els circs, sinó que perviuen avui, molts d’ells amb l’esperit nòmada que els va veure aparèixer a Occident.

La mort com a espectacle Des de les execucions públiques a les forques i a garrot fins a les decapitacions com a espectacle d’il·lusionisme, la mort ha provocat una forta atracció en l’ésser humà, com si llevar la vida a una persona fos la constatació de la nostra finitud i reafirmés la nostra pròpia existència. I en aquest sentit, jugar amb ella ha estat també una manera de mirar-la als ulls i evitar-la. Entre la justícia de les execucions i la màgia de l’il·lusionisme, el segle xix i el primer terç del xx han vist Nicomedes Méndez, el botxí més famós de la ciutat, fer la proposta de pujar el garrot als escenaris del Paral·lel, i han viscut la creació de diversos locals, com el Cabaret de la Muerte, que proposaven al públic divertir-se a l’infern entre taüts i cadàvers.

Zoològics animals i humans L’exhibició i ensinistrament d’animals, que relacionem directament amb el circ i que avui és una pràctica prohibida, també forma part de la història de les barraques de fira. Com veurem, la primera col·lecció de feres i animals exòtics documentada a Barcelona és del segle xiii, a l’Hort Comtal, a la muralla exterior del Palau Reial Major —on avui hi ha el carrer de la Tapineria—, i més tard va ser traslladada al Palau Reial Menor de Barcelona (situat entre els carrers d’Avinyó i d’Ataülf, i avui enderrocat), on sembla que es va estar fins al segle xviii. De finals del segle xviii són precisament les primeres exhibicions públiques d’animals a Barcelona, als horts de la part baixa de la Rambla, que donaran pas a l’arribada de les grans col·leccions de feres o ménageries que s’estendran al llarg del segle xix pels llocs més cèntrics de la ciutat i compartiran espai amb barraques molt modestes que exhibien animals aleshores considerats estranys i d’altres amb malformacions. La sensació que causaven els animals salvatges anava més enllà de la curiositat o l’exotisme, fins al punt que una de les atraccions més populars, fora dels horaris d’exhibició, eren les hores dels àpats de les feres, que eren anunciats a la premsa com un espectacle més. D’altra banda, també es feien espectacles en què s’enfrontaven felins contra ossos o gossos o, en el cas de la plaça del Torín, amb toros, posant de manifest la crueltat d’un públic que demanava sang. De la mateixa manera, van ser molt populars les galleres, on es feien baralles de galls, i les lluites clandestines de gossos. Les ménageries acabaren desapareixent com a espectacle autònom en integrar-se els animals al circ i amb la creació del parc zoològic. Però alhora

22

BARCELONA FREAK SHOW F4.indd 22

31/1/22 13:54


BARRAQUES DE FIRA: ELS MARGES DEL CIRC

L’any 1896, a París, l’Home dels Boscos era presentat com a descendent de l’encreuament entre una dona de Borneo i un simi (Blanchard, P. et al. [eds.]. Exhibitions. L’invention du sauvage. París: Musée du Quai Branly, 2011, p. 63)

que això succeïa, una altra mena d’exhibicions d’éssers vius arribava a la ciutat: els zoològics humans. Des de 1888 fins a 1929, diverses tribus o grups humans van ser exhibits a Barcelona, seguint un costum que va néixer a l’Europa colonial amb les exposicions universals, que feien d’aparador del poder econòmic, industrial i cultural d’Occident, malgrat que, com veurem, l’exhibició de persones també es remunta a l’antiguitat. En molts casos, aquestes persones eren exhibides com a rareses, sovint presentades com a salvatges o baules perdudes de l’evolució.

Museus de cera i anatòmics Els inicis dels museus de cera com a espectacle públic es remunten a principis del segle xviii. Mostraven als espectadors, en barraques o gabinets ambulants, reproduccions tridimensionals i realistes de personatges famosos, reals o llegendaris, escenes bíbliques, fets històrics o esdeveniments d’actualitat, dels quals la gent —majoritàriament analfabeta entre la classe obrera fins al primer terç del segle xx— havia sentit parlar però no tenia cap altra manera d’obtenir informació o de fer-se’n una imatge. Les col·leccions de figures de cera feien la funció dels reportatges periodístics i cinematogràfics que vindrien anys més tard. Barcelona, com bona part de les grans ciutats del món, té un museu de cera, que va ser inaugurat l’any 1973. La visió general que se’n té és, més

23

BARCELONA FREAK SHOW F4.indd 23

31/1/22 13:54


BARCELONA FREAK SHOW

aviat, la d’un espectacle vuitcentista, amb aquelles figures hieràtiques que miren fixament i fan mitja por, i que atrauen més turistes que no pas barcelonins. En canvi, les col·leccions ambulants del segle xix van tenir un èxit extraordinari; tant és així que, al llarg de poc més d’un segle, es van instal·lar a la ciutat més de seixanta col·leccions de figures de cera en gabinets situats en teatres, botigues, cases particulars o barraques de fira distribuïdes per tota la geografia urbana. Semblants a les figures de cera, també van ser un espectacle força estès els museus anatòmics. Aquestes col·leccions exposaven preparacions anatòmiques, normals i patològiques (de malalties diverses, però sovint venèries), realitzades en materials tan diversos com la fusta, la cera, el guix o el cartó pedra. Els primers gabinets van aparèixer al segle xvii i estaven destinats a l’estudi i la didàctica de la medicina, i substituïen els gravats i la dissecció com a mètode d’observació. Tot i el desconeixement que se’n té com a fenomen divulgatiu i com a forma d’oci, els museus anatòmics van ser, des de la segona dècada del se­ gle xix fins a la Guerra Civil, un dels espectacles que atreien la curiositat dels ciutadans de Barcelona. Com va passar amb les figures de cera, en un període de temps semblant van ser una trentena el nombre de gabinets exhibits a la ciutat. Primer, com a ciència posada al servei de les classes benestants, i després, a l’abast d’un públic popular que estava buscant el seu espai propi al marge de l’oci burgès, i que en el cas dels museus anatòmics en provocà el desplaçament des de la zona cèntrica de la ciutat vella cap al Paral·lel i els carrers adjacents del Barri Xino.

24

BARCELONA FREAK SHOW F4.indd 24

31/1/22 13:54