Issuu on Google+

Títols disponibles de Maria Barbal a la biblioteca: Novel·la [N Bar] Barí Càmfora Emma Mel i metzines La mort de Teresa i altres contes Ulleres de sol Pedra de tartera (Novel·la juvenil, teatre, novel·la en lletra gran, novel·la en francès)

Club de lectura Biblioteca Josep Mateu i Miró de Castellbisbal

Guia de lectura Carrer Bolívia Maria Barbal

Conte Pampallugues [I**Bar] (Conte de 8 a 14 anys)

Prosa no de ficció Camins de quietud: un recorregut literari per pobles abandonats del pirineu [N 833 Bar] Biblioteca Josep Mateu i Miró Av. Pau Casals, 16 08755 Castellbisbal 93 772 14 66 b.castellbisbal.jmm@diba.cat

«Escric perquè m’agrada. Perquè és una manera de viure sota d’altres pells. És a dir: per ser qui no sóc i fer allò que no faig, segurament un intent de transvestisme i d’inconformisme. (...) Escric per tenir la llibertat de dir el que no diria enraonant. Algunes hores, escric per necessitat». BARBAL, M. «Qui sóc i per què escric...» Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 1998.

HORARI: de dilluns a divendres, de 16.00 a 20.30 h., els matins de dimarts i dimecres, d'11.00 a 14.00 h. i dissabtes, de 10.00 a 14.00 h.

Dimarts, 23 d’octubre, a les 19.00 h


L’AUTORA: Maria Barbal va néixer a Tremp l’any 1949. Des que el 1985 va publicar Pedra de tartera, que li va fer merèixer els premis Joaquim Ruyra, Joan Crexells i el de Literatura Juvenil de la Generalitat de Catalunya, el reconeixement de la qualitat de la seva prosa és unànime. Del seu univers literari destaquen el seu personalíssim estil i una gran capacitat de descriure la psicología dels personatges. Catedrática d’institut, viu a Barcelona des de fa gairebé trenta anys. Si bé empra sovint els paisatges de la seva infantesa en escriure, el qualificatiu que als inicis va rebre d’escriptora de “novel·la rural” ha quedat enrere. D’entre les seves obres destaquem La mort de Teresa (1986), Mel i metzines (1990), Càmfora –premis de la Crítica “Serra d’Or”, Nacional de la Crítica i Nacional de Literatura Catalana 1993, el recull de relats Ulleres de sol (1994), Bari (1998) i Carrer Bolívia (1999). País íntim (2205) i Emma (2008), relat de tipus biogràfic que recrea la malaurada història d’una indigent cremada en l’espai d’un caixer automàtic, són les seves darreres novel·les.

L’OBRA: Aquesta novel·la ens explica la història de la Lina, la filla petita dels masovers d’una de les propietats més riques de Linares, i del Néstor, fill d’un miner del poble, que emigren a Barcelona fugint de la pobresa. Instal·lats al barri del Besòs, tot just encetats els anys seixanta, els dos personatges lluitaran per trobar el seu camí, l’un, mitjançant la lluita sindical, i l’altra compaginant l’educació de la seva filla petita i la vida de mestressa de casa amb els desitjos de no estancar-se i de col·laborar en les iniciatives socials i culturals del barri. Tanmateix, l’escriptora ens mostrarà una galeria de personatges solitaris, lluitadors, contradictoris i profunds que teixiran una trama plena de sorpreses, desil·lusions i fracassos. Amb una prosa intimista, rica en imatges poètiques i que sovint atorga la veu narradora a Lina, Barbal ens ofereix un testimoni colpidor de l’època.

una relació profunda amb el paisatge que l’ha vist néixer, l’arribada a Barcelona li suposarà un canvi radical en la seva manera d’entendre el món. Néstor, el seu marit, lluitador constant en contra de la injustícia, representa la contradicció que sovint existeix entre el personatge públic, respectat i admirat pels altres, i l’home de carn i òs que s’ha d’enfrontar, en un moment donat, a les seves contradiccions. Els acompanyen Daniel, el capellà implicat en els drets dels més humils, la senyora Josefina, personatge central en la formació vital de la Lina; la Sierrita, entranyable i confosa i la Núria, peça clau en el desenvolupament de la trama.

SUGGERIMENTS PER A LA LECTURA: Maria Barbal combina la veu d’un narrador omniscient amb la narració en primera persona de la Lina. Podríem comentar què ens aporta a la lectura aquesta alternança, la manera com anem coneixent i aprofundint en el personatge, i els diferents fets que se’ns van narrant. Quin sentit li donem a aquestes paraules que, ja al final del llibre, ens diu la Lina?: “ No sé en quina mesura som sempre els mateixos. Em pregunto si la dona que jo era ahir, convençuda que tant li era tot, s’assembla gaire a aquella noieta que esperava anar a Valls, la Linarejos de trenes llargues i negres. Com si hagués tornat al punt de partida, a l’estiu de la sortida del paradís.” Tot i no ser l’únic tema de la novel·la, la immigració viscuda per milers d’espanyols als anys seixanta representa un dels eixos de la història. Així, juntament amb la descripció de Barcelona, concretament del barri del Besòs, Barbal ens mostra les diferents maneres d’adaptar-se a una nova terra i les arrels que, poc a poc, van creixent a l’interior de les persones. Seria interessant comentar el procés que en aquest aspecte fa la Lina, que sovint no acaba de trobar el seu lloc.

ElS PERSONATGES : Lina Vilches, somniadora, sensible i marcada per una infantesa plena de mitges veritats i desil·lusions és el personatge principal de la novel·la. Amb

2

Les diverses maneres de comprometre’s amb la lluita clandestina i el desig de crear un món millor, més igualitari i just, se’ns presenten mitjançant personatges molt diversos. Hi ha grans diferències entre el discurs d’en Daniel, la Núria, l’Estif, el Néstor i la Sierrita? Els condicionen molt els seus orígens?

3


Guia de lectura carrer bolívia