Page 1

1

PR E G O D E LA FESTA MAJOR D E MANLLEU D E L - A N Y 1991.per ESTEVE COSTA

Sr. Alcalde: Autoritats i membres del Consistóri. Benvolguts tots, amigues i amics: Que l e s neves primeres paraules puguin servir per tal d e donar-vos l e s grdcies, tant en nom propi

com

e n el de la meva esposa. eh confe-

rir-nas lropartunitat d p e s t a r entre vosaltres i res menys que ocupant un

lloc tant digne i acollidor. En soc ben conscient de l e s meves mancances, de no j a tant s o l s pro-

var d-igualar i molt menys encara dsintentar superar a l s lnclits man-

lleuencs que n - h a n precedit e n aquests propósits. P e r demes, dir-vos de que tot ho espero de la vostra indulgent comprensió. D e la primera conversa per telsfon, j a refet d e la sorpresa inicial. vaig obtar per acceptar, per quant i altrament,hauria sigut caure en u n bast menysteniment, alhora que desaprofitar 1-avinentesa d e retrovar-me amb e l s inveterats amics, amb e l s qui veig compartir 1-infantesa i 17adolescencia, a m e s d e novells convilatants. I, importantissim! coneixer a molts, que vinguts de prop o d e lluny Manlleu ha tingut la immensa sort de tenir a l seu si! convivint i sobretot integrant-se!, fent-10 créixer! P e r a tots ells Isestima i el reconeixement d-un manlleuenc d e cor! Permeteume, s i us plau, fer un incis molt important, i que no podria seguir s e n s e fer-ha; Felicitar a tots els manlleuencs que han escrit i publicat obres d e gran msrit, literlries, h i s t m q u e s , d-estudis, etc. El fet que encare que no sigui j o el qui les pugui valorar, s i que ho son l e s institucions que les han premiades i tapbe pel poble que l e s

ha sabut estimar. Junt amb la meva felicitació, que pugui s e r v i r , s i € s possible. dit ben modestament, per animar a altres per tal de seguir el camf esbrogat, j a que s é que hi han intellectes que per diferents motius no s - h a n expressat e n c a r s . Esperem-ho en endavant!.


Possiblement convindreu amb m i de que cinquanta a n y s representa u n llarguissim espai de temps en la vids dsuna persona. Dit a r a d d e que aquests s o n els a n y s que han passat desde la meva darrera estada a la Festa Major a Manlleu ... A penes res.! E s el que em constreny a limitar-me a que les mevesrefer5ncies siguin del tot subjectives, per6 que desitjo compartir, certament, per retrovar-nos amb el passat ... Na é s pas sense exposar u n petit neguit que et fa sentir com una me-

na de fill pradig, encara que del tot ali6 a la metlfora evangelica. s o l s exposar e l que é s pot sentir al retorn amb e l s s e u s , d e reveure e l lloc on s s h a nascut i passat lpinfantesa. Comprovar, corpres, de com el record del poble ha sigut talment una mena de paradigma a 1-entorn del qual hi ha girat bona part de la teva vida. Bé. despres dsaquest llarg i anodí exordi, cal enfocar de dret cap a l tema

que

ens motiva.

¿QUE SIGNIFICA LA FESTA MAJOR?

E l nom gencric j a indica que 6 s la sobresurt d e les demés, o sia de les peculiars d e cada poble. Cal fer esment d e que una gran munió d o e l l s en celebren dues. Per alguna raó deu ser, a m b tat i que no pugui semblar massa

coherent.

Permetenme llibertats historiogrAfiques, sembla que e l s s e u s orlgens é s perden en la nit d e l temps, fins i tot, en algunes hi poden subsis-

tir reminiscPncies paganes. El que é s evident per6,que é s deu principalment a la vinguda del cristianisme

on

s-apleguen voluntats populars

i que ls5poca no é s limita s o l s a l ~ e r p a n s i ódel romlnic arquitectdnic. En el nostre país, e n el curs d e lsany. 6s comptabilitzen m é s d e nou: centes Festes Majors. En el mes dsagost. mes de tres-centes, i concretament el dia 15, 1 ~ A s s u m p c i ó . . la que ens pertany, son unes setanta-dues les poblacions en que

és

celebra

la

seva

Festa Major.

Les festes que s-instauren i que perduren, l e s realment valuoses, son


les que neixen de la fe i d e la voluntat del poble, les que despres s o n instituldes i consagrades. En el fons,

€s

1-8nima del poble qui

l e s p r e s e r v a . les engrandeix i les fa viure.!

LA FESTA MAJOR D E MANLLEU

Cel endint-zar-nas en e l Manlleu d e la nostra jovenesa. i situar-nos en lsambient d-aquella epoca i per ser-ne testimoni "de vis"" d e la

veritable commocib que assolien aquelles festes. Air6 d e quan el nombre d-habitants no passaven dels sis-mil cinc-cents. Pocs mes, pocs menys. Una vegada passades les festes estivals nostrades

.

calia dedicar-se

plenament s 1s nostra Festa Major. Els ulls d e l~il.lusi6renovada era a la cara d e tothom, petits i grans.

Es possible fer-ne un facsimil del que aconteixia a cada familia,podria molt b6 ser aquest: Fer millores a la

casa,

eixamplar e l galliner,

empaperar el menjador, emblanquinar la fagana del darrera, pintar a l g u na

porta o finestra, Anar a c a l sastre per el vestit n o u , un altre a

comprar-se unes sabates La majoria de

cases

...Tothom

6 s mouilitzavs! C a r a t , era Festa Major'

eren de planta baixa i primer pis, generalmnet

disposaven dsuna eixida amb un petit hartet i d e leinfaltable galliner o n durant 1-any hi pu1,lulaven cinc o s i s gallines, per6 que a 1-estiu. i a mesura en que seapropava la Festa Major, spstapeient d-aviram, so-

bretot pollastres, amb e l s conseqüents i continus aldarulls. En Isavinentesa en que

€s

feia freqüent, que en plena nit.algun gall

d e s p i s t a t s e s pases a cantar a tot drap, originant, per efecte cadena. que desretlles a tats e l s del veinat!, i j a podies donar per acabat el dormir!.

Es d e creure de que tot Manlleu s e s n ressentia dsair6!.

Anavem uns quants dies penjats d e s 6 n , per6 ho aguatavem estoicament.

i s-apropava la Festa Major!.


Les entitats per la seva banda el que feien era la finestra

"

" tirar la casa-per

contractant, s i 6 s podia.= les millors orquestres i fi-

gures de mes relleu. Com també é s fa a v u i . , amb tot i que l e s circumstancies eren unes altres. com posem per c a s , la zarzuela amb 1-infaltable Marcos Redondo. i no cal dir que tambC dsaltres figures de renom.

En quéstid de futbol, all6 per Isany 23, en un partit contra el Martinenc, el Manlleu e s v e i é reforgat a m b l e s miximes figures del Barcel o n a , e n Zamora, en Samitier, en Piera, en Sancho i lSAlcHntara, amb els manlleuencs en Sanglas, en Curds i altres que sento n o poder recor-

dar. Va guanyar el Manlleu amb prou feines, per la mínima, Es molt passible que el fet no digui gran

cosa

al jovent d-avui. Del tot compren-

sible, tantmateix.

A la mitja part dsaquest partit és feu una singular carrera- d e bicicletes en que el vencedor era qui arribés 1-Gltim. , era per tant.premiar l-habilitat del corredor en mantenir-se més tempsbamunt la bici, anant sempre endavant i sense tocar de c a p peu a terra, el qui ho feia. desqualificat i fora de la competicib, per tant els tres primers premis eren e n ordre invers a l d-arrivada. Tingu6 molt d'eait

per la seva ori-

ginalitat.

Atraccions per a tots e l s gustos i condicions. Per la xicalla teniem els "caballitus", l e s cadires voladores, l e s barques i la ndria, per a l s més grans, parades d e t i r , t6mboles i j o c s de tota mena. Arreu gran soroll d e musicalla i esclats de llums. Tot air6 emtnlcallat pel baf d e l e s xurreries i de paradetes dsametlles garrapinyades i flocs de filaments de sucre. Tot amuntegat al costat nord d e la P l a ~ a .a la banda sud era per e l s sardanistes que amb tanta afluencia és veien obligats a fer sardanes dobles, i si quedava espai, per a l s qui volien passejar.

encara que la gran gentada ho feia gairebé impossible.


A dalt la p l a ~ a ,davant la Font d e la Mare d e Déu, hi havia can Sant

Martf, qui €s cuidaven d-omplir de taules i cadires tota l ~ e s p l a n a d a . on ara hi han les arcades, i on et servien unes fenomenals llesques d e

pa amb tomdquet i pernil, i on hi veviem el vi moscatell amb porrb. De fet ainb j a era cada diumenge a la n i t , per6 amb molta m e s entitat per la Festa Major!. Per la jovenalla, que sempre tenien gana, aixó era ideal, a pesar d e que fos Festa Major!. que

€s

Que ja 6 s dir! amb e l s estralls

feien a taula per la diada!.

LES INSTITUCIONS I LA FESTA

A la parroquial, e n 1-ofici solemne, hi podiem escoltar, algun any. a Massen Punt1 i Collell, 1-eminent manlleuenc.en u n paneglric i amb

una perfecta dicció que trasbalsava a tothom. A la sortida, davant de can Vilaró,ja hi estava a punt per a una au-

dició, la coble "Els Montgrins"

.

Mentres que per la msinada, a la Pla-

ga Major, hi havien uns focs artificials xinesos, consistint en uns enormes coets q u e , enlairats i esclatant, ens queia al damunt una pluj a d e caramels i galindaines.

LsAteneu, quan encara no disposaven de local propi, tenien firada la seu provisional al cafe d e dalt d e can Garcia, quan per l*any 28 lSAju-

ntament e l s va cedir e l s baixos

de Casa d e la Vila, on hi havia lses-

cala del mestre Parareda. Arrambant taules i bancs, recobrint les parets a m b uns Ilengos, celebraren l a seva primera manifestacib com a entitat cultural amb (Rovira).

una

erposicib d s A r t s PlBstiques, a m b pintures de A r i v o r .

~ g u i l a r .Camas i Guardia, aiai com algun bust. figures i me-

quetes den Viladomet. Altres an7s.i j a en la s e u pr6pia e n que acaba la

seva

curta volada, l e s Festes Majors hi eren celebrades amb cert*-

mens d e fotografia, treballs literaris, declamacions rapsddiques.sainets, ConferSncies, etc.


Per l S a n r 27 s-havia inagurat e l cinema Garcia. Era en temps en que € s comengava a parlar de que en el futur hi hauria cine sonor. 6 s a dir. en que se sentiria parlar a l s actors!.

La majoria de gent era escsptica.

j a que aix6 era pura utopla, fins i tot hi havia qui afirmava rotundament d e que a1.6 del "sonoru" n o ho veuriem mai. Doncs be: Per la Festa Major del 28, a l cine Garcia ssanunci3 la projeccib de la pel.licula

"

Ramona

".

realitzada per l'sctriu

mexicana Dolores del

Rio. El fet est5 d e que a Manlleu hi havia vingut a treballar un xicot modest, que

€s

feia amic a m b tothom, El caneixiem per en Ram6n. En l*es-

mentada ocasió €s

va

dir que cantaria durant la projeccib del film. La

majoria no s - i m m u t l o b€ li trague importlncia. Va!. Eus aqui que en la seqÜCncia e n

que

el

" partenaire

"

es posa a can-

tar amb una guitarra sota una finestra, q u e en Ram6n amb una veu ben timbrada i clara

€s

pas3 a cantar la famosa cangó de

" Ramona

".

Ens vlrem quedar sense als!. j a que a m b molta destresa anava seguint e l rictus dels llavis de l - a c t o r , acompanyat pel trio que amenitzava les sessions del cinema. L P s r i t va ser esclatant! tant, que tothom dret v a demanar el bis. cosa que en Ram6n no creia oportG. j a que 1-escena havia passat, tenia tota la ra6. Mentrestant la pellicula anava passant, ning6 la mirava. i nomes cridant, Tor-na-hi! Tor-na-hi! Voliem reviure la meravella! el xicot no tingus altre remei que repetir. Res importava d e que a la pantalla, ara hi bagues un immens camp de cot6 i u n frare que s - h o

mirava pensatiu. L-impressib exacta del que seria el cine sonor del futur j a la vam tenir i que tard3 encara uns s i s anys en arribar, passsnt per leetapa del cine sincronitzat en que s e sentien s o l s e l s sorolls. res d e veus. Va ser tan gran 1-impacte, que fins i tot e n s semble que a Manlleu hi havien inventat el sonor!. El que em porta a pensar, encara avui. que encara que bagues sigut per malt curt temps.si que van s e r u n s pioners en veure cine sonor!.


Al Centre Cstblic, al cafl, hi solia venir molts anys, un prestidigitador que 6 s deia

" Caballero Gurt " Possiblement per donar enfasi a

u n llinatge estranger que v a adoptar aquest n o m , per6 que nosaltres.

amb irreductible conviccih, li deien

" E l Caballero d e Gurb ", com s i

fos dsequi prop, d e la P 1 a n a . E ~tractava d - u n a bonissima persona i que e n s deixava meravellats amb e l s seus j o c s d e mans. Tant prompte s.acostava al qui tenia més aprop i li treia un au del nas. mentres a n a v a fent j o c s a m b les cartes, d e tan en tant en treia un altre o u de 1-orella dsun altre, i anat fent j o c s i enraonant i traient o u s , ara del clatell i d e les butxaques d e tothom, nsonplia una gran safata davant dels nostres ulls admirats. Naturalment que amb la seva magia i habilitat aconseguia tenir-nos per f a r c a estona fascinats dintre el m6n d-iPlusi6 que tots tenim a dints!. Per la nit. a l teatre, n o hi faltava mai la representacib d-alguna comldia o bé d-un sainet molt ben representat i molt aplaudit.

¡Com oblidar aquells entremesos teatrals d e la Cooperativa, a lshora d e 1-eperitiu, amenitzats per espontanis pianistes.

L

per la tarda e l s

magnifics concerts d e renombrades orquestres!. Al Foment Mercantil e l s magistrals concerts per 1-orquestra Fonts! a l s qui tant haviem aplaudit! i tant coneguts arreu!. Les vingudes d e lSEsbart Dansaire de Barcelona, a carrec d e 1-Ajunta-

ment, i amb les seves actuacions a la P l a ~ aBernadf i que e n s deixaven corpresos!

€s

imborrable!.

A la Unia Coral,

"

El Coru ".alla

teatre, l*erel.lent obra d - e n Pitarra

per Isany 33 s - h i representa al "

La Dida

".

tor d-escena a l bonissin actor manlleuenc,Marc€.Fou

tenint com a direcuna magnifica actu-

acih. Atés que lsesnentsda obra entrava dintre un concurs convocat per la Generalitat. i en el que hi participaven m b s d e cent entitats teatrals.entre les m e s d e cinc-centes que hi havia a Catalunya. aleshores!.


Puc recordar b6 que en el jurat qualificador hi figurava el profess o r i enginyer industrial, al temps que dibuixant del

" Patufet

".

en

Gaiet3 Cornet, qui 6 s declard francament impressionat, bo i augurant u n possible primer lloc.

BC, despres d e cert temps. el veredicte fou de que Manlleu havia obtingut un neritbs s e g 6 n lloc, amb el corresponent premi i tltol. El primer premi n o puc recordar a quina poblaci6 del Maresme.

Faig esment, de passada, amics, per tal de preguntar-me iperqu.? no s - h a fet una cr6nica d e lsobra cultural del

"

Coru

"

a mes deaquella

coral "La Cltara" que tant e n s havia delectat? I que feien aquelles visites e altres poblacions i que a la vegada venien altres corals dsarreu d e Catalunya, tot ampliant 1-amistat i la cultura amb e l s altres pobles.

Disculpeu s i us plau 1-escoli, sals era per puntualitzar.

A mesura e n que sssnaven

diluint dints nosaltres els batecs de les

hores passades, ara j a davant 1-apote6si del castell d e focs, saviem que a lsampar d e l*admiraci6 s - h i amagava, inexorable, el final d e la Festa Major, en que el temut esclat de 1-Gltim coet donaria fi. En conci6ncia i resumint; isabrieu dir-me quin havia sigut lsacte que m e s s-havia destacat de tots? El que mes havia sobresortit a pesar d e n o haver estat programat? i e n e l que tots, petits i grans

hi haviem

col.laborat sense ni tant s o l s adonar-nos-en ? Aquest a c t e no havia sigut altre que..la GERMANOR ! ! 6 sigui la voluntat compacte i unida de tot un poble ! per celebrar j u n t s una fests que ens u n l s per damunt d e tot

...B 6

i fent-la perdurar al llarg d e l e s gene-

racions. J a que d-aquesta manera ens honorem a nosaltres mateixos. a l propi temps que exaltem Manlleu!. Amics. que tingueu una bonissima i agradosa Festa Major!. Moltes grscies!


Pregó Festa Major 1991  

El fet que encare que no sigui jo el qui les pugui valorar, si que ho var-me amb els inveterats amics, amb els qui veig compartir 1-infante-...

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you