Page 1

Jose Luis Cueto Lominchar Pepe Miralles Crisóstomo Ramón Espacio Casanovas

CONCENTRAT D’IDEES Volum: 108 pp Utilitzar amb plena consciència del problema de la sida. No posar obstacles en la interpretació. Utilitzar amb sensibilitat.


SIDA, acĂ­ i ara  Activitats 2006


SIDA, ací i ara  Activitats 2006

SIDA, ací i ara  Activitats 2006


ÍNDEX 6

José Luis Cueto Lominchar

Prevenció del VIH y de la Sida

10

Pepe Miralles Crisóstomo

No et quedes als núvols: VIH ací i ara

14

Ramón Espacio Casanovas

PROJECTES - Plaça de la Verge

20

PROJECTES - Sales d’exposicions

56

Crèdits

106

SIDA, ací i ara  Activitats 2006

SIDA, ací i ara  Activitats 2006

Art, sida i visibilitat


Art, sida i visibilitat Aquest catàleg és el resultat de la tercera exposició de treballs i projectes d’alumnes de la Facultat de Belles Arts de Sant Carles en col•laboració amb CALCSICOVA (Coordinadora d’Associacions de Lluita contra la Sida de la Comunitat Valenciana). No obstant això, la relació de la nostra Institució amb aquesta agrupació és anterior; aquest és el sisè any en què contribuïm a donar visibilitat a la cita de l’1 de desembre com a dia mundial de la lluita contra la sida. Aquest curs acadèmic, 2006/07, la Facultat ha lliurat una de les seues medalles de Sant Carles a CALCSICOVA, com a reconeixement del seu compromís, materialitzat des de fa més de deu anys en la informació, l’exigència política d’atenció als implicats i la reparació de les exclusions socials que aquests han patit. En cada convocatòria ens ofereixen la possibilitat de comprometre l’estètica amb l’ètica i sotmetre a una reflexió crítica el món real i el sentit del nostre treball com a suposats productors d’art. L’activitat artística i la formació en una facultat de Belles Arts ha de contemplar les tres grans qüestions del pensament: què podem saber?, què hem de fer?, què considerem bell?; o si es vol, com administrar el coneixement, la política i el desig. Independitzar aquests interrogants atomitza els arguments i escindeix les conclusions fent estèrils cadascuna de les anàlisis, concedint una perillosa autonomia als seus artífexs, experts institucionals. Les respostes han d’incloure una implicació en el lloc real i en el si de les relacions socials amb els drets i responsabilitats que comporten. Les exclusions són part quotidiana d’aquest entorn real que s’administra des del pragmatisme, la jerarquia i la imposició no explícita. Si hi ha hagut un col•lectiu que ha patit aquesta exclusió, al costat del de les dones, les identitats sexuals dissidents, els pobres i els immigrants, ha estat, i continua sent, el d’aquells que pateixen, en qualsevol estadi, el virus del VIH. En un primer moment l’associació de la malaltia amb els anomenats grups de risc els va disposar en un aparador d’aïllament i denúncia moral; els delataven els seus costums i se’ls assenyalava com a culpables del seu destí. La legislació de la correcció i la moral dominant

SIDA, ací i ara  Activitats 2006

SIDA, ací i ara  Activitats 2006

José Luis Cueto Lominchar Vicedegà de la Facultat de Belles Arts de Sant Carles


SIDA, ací i ara  Activitats 2006

personal, segur com estic que retindran en la seua memòria aquesta experiència com una temptativa empírica d’avaluar la realitat i les seues pròpies consciències. Tant de bo s’haja pogut, en alguna mesura, propiciar aquest “món de la vida” que propugnava Habermas en la seua Teoria de l’acció comunicativa, per fusionar, en una filosofia pràctica, moral, ètica, estètica, dret i justícia.

Hannah Arendt, en el seu llibre Els orígens del totalitarisme es refereix als exclosos com apàtrides, gents sense un lloc en el món que “ja no pertanyen a cap comunitat. La seua condició no és ser iguals davant la llei, sinó el fet que no hi ha cap llei per a ells. No és que siguen oprimits, sinó que ningú no desitja ni tan sols oprimirlos”. Perden el dret a tenir drets i aquesta fosca situació permet que l’apagada de drets es puga produir davant dels nostres propis ulls, amb l’empara de la llei i el beneplàcit de la moral dominant, perquè que són invisibles.

Finalment, també m’agradaria agrair el seu treball a Ramón Espacio, Lola Serón. i Claudia Figna i per extensió a tots els membres del col•lectiu, que han vetllat, des de l’organització, pels actes que van tenir lloc el dia 1 de desembre a la Plaça de la Verge; i a tots els meus companys de la Facultat que han coordinat l’esforç i el treball dels alumnes en cada projecte: Pepe Romero, Emilio Martínez, Gema Foies, Salomé Costa, Evaristo Navarro, Ximo Aldás, Luis Armand, Pepe Miralles, Eva Marín, Paco Giner, Sara Álvarez, Miquel Guillén, Lola Pascual, Victoria Cano, Nuria Rodríguez, Rodrigo Pérez...; i als becaris del Deganat: Javier Gayet, Alejandro Martínez, Tamara Vallejo, Màxim Armijo, Marisa Valiente, Jessica Mixhe, la col•laboració dels quals ha estat imprescindible per a la realització d’aquest projecte.

L’atenció sobre aquestes exclusions, la denúncia i una constant rebel•lia enfront de qualsevol procés d’alienació ha de ser una de les nostres expectatives més presents. Els treballs que mostra aquesta publicació han estat generats des d’aquestes premisses i els resultats van més allà de les temptatives formals o festives. S’han gestat amb la intenció de qüestionar l’horitzó propi i el paisatge de qui escolte les seues proclames. Embolcallats en ingredients inherents a les eines de l’art, s’han proposat alguna cosa més que un encert visual o un èxit tècnic: pintura, fotografia, vídeo, escultura, performances, dansa, intervencions urbanes, projectes d’investigació i un llarg etcètera de tipologies van tenir lloc amb l’expectativa de visualitzar allò que és invisible, d’interrogar sobre els axiomes més hermètics i els tabús més saludables. En molts casos el treball implicava una informació, un ingredient d’expansió publicitària, una “propaganda” legítima i una presa de contacte amb el medi social, amb els agents socials i amb els habitants de la polis, com a escenari col•lectiu i com a territori d’implicació. A tots, alumnes de la Facultat, que han participat amb alguna de les obres en aquesta activitat, vull agrair-los l’esforç i la implicació

José Luis Cueto Lominchar Vicedegà de la Facultat de Belles Arts de Sant Carles

SIDA, ací i ara  Activitats 2006

va establir tot un aparell de desinformació que encara es manté pel que fa als mètodes de prevenció de transmissió del virus. Posteriorment, encara que de forma molt hipòcrita, s’ha intentat naturalitzar la situació però es mantenen els judicis morals i la imposició de determinats mecanismes de mercat que dosifiquen els tractaments i els fan impossibles fora del “primer” món.


A falta d’una vacuna, l’única manera de frenar la transmissió del VIH/ sida és la prevenció. Aquesta és una frase que continua repetint-se en tots els fòrums, estudis i cursos que es realitzen sobre el VIH/sida després de gairebé 25 anys de pandèmia. Una certa perplexitat pot angoixar-nos si tenim en compte que s’han realitzat moltíssimes campanyes de prevenció i que la informació sobre les formes de transmissió d’aquest virus, en el nostre context, és a l’abast de qualsevol que s’interesse a conèixer-la. Per què hi ha aquest gran decalatge entre el que sabem que hem de fer i el que realment fem? Sens dubte, moltes deuen ser les causes per les quals aquesta escletxa continua existint i, segurament, fent-se cada vegada més gran. En primer lloc, sembla que moltes de les campanyes informatives sobre la prevenció de la sida no han estat efectives. I, per si això no fóra suficient, en l’actualitat hi ha una informació confusa, per part de l’administració, respecte del VIH. Un dels errors que s’ha comès de forma més generalitzada és dirigir les campanyes a un “públic general”, un concepte que, com diu Simon Watney, implica l’exclusió de tots aquells i aquelles que estan al marge de la institució heterosexual. La polèmica és antiga, però continua sense resoldre’s. Act Up-Paris, en les “15 mesures d’urgència contra la sida” (publicades el 1994), ja afirmava, respecte d’una política real de prevenció, que les campanyes “han d’adreçar-se a diferents categories socials, sexuals, ètniques i culturals, i han d’abordar sense tabús els temes de la sexualitat, el plaer, la toxicomania, la malaltia i la mort, i proporcionar ’una informació completa i explícita sobre les conductes preventives adaptades a cada tipus de pràctica”. El fet de no reconèixer el factor diferencial amaga actituds inequívoques de menyspreu per les diferències: una visió maniquea per part dels responsables de la prevenció de la salut que, en introduir les minories com a part de la “població general”, les fa desaparèixer. Una de les conseqüències greus d’aquesta mala política informativa és la tendència creixent a l’abandonament del sexe segur, sobretot en dos sectors de la població. D’una banda, estan augmentat molt els nivells d’infecció en joves gais perquè, evidentment, no s’està posant atenció en la prevenció, potser eclipsats per la informació que sobre la cronificació de la malaltia es dóna en els mitjans de comunicació,

SIDA, ací i ara 11 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 10 Activitats 2006

Prevenció del VIH y de la sida


SIDA, ací i ara 12 Activitats 2006

Però no podem obviar el fet que la població jove no ha viscut l’època més dura de la pandèmia, quan la morbiditat i la mortalitat eren elevadíssimes i, per tant, no han vist morir els seus amics i/o les seues parelles, i això fa que perceben aquesta problemàtica com a cosa llunyana i vinculada a les persones de més edat. Als joves cal continuar parlant-los de l’adopció de mesures preventives, però no obligant-los amb missatges imperatius, sinó persuadint-los mitjançant processos d’interiorització de la utilització del preservatiu, amb l’objectiu de garantir que davant de qualsevol situació en què es puga iniciar una relació sexual (a casa, en una cambra fosca, al cotxe, sota els efectes de drogues, alcohol, etc.) l’utilitzen sempre, tant per a la penetració com per a la fel•lació. Un altre factor a tenir en compte ha de ser l’adquisició d’habilitats, per part dels joves, per poder negociar amb les seues parelles la realització de sexe segur, negociació que mai no ha de fer-se en els moments àlgids de passió, sinó amb anterioritat, i sempre des d’una actitud de respecte cap a un mateix i cap a la parella. L’autoestima és, en aquest punt, un factor determinant. Urgeix, també, desmitificar el concepte de fidelitat, pactant que si es tenen relacions fora de la parella sempre s’utilitzarà un preservatiu. L’altra fidelitat, aquella que diu i suposa que no hi ha relacions fora de la parella, sovint és una fal•làcia. L’altre sector que necessita tornar a enfocar al tema de la prevenció és la generació que actualment supera els quaranta anys. En aquesta franja de la població, que sí ha viscut l’època més dura d’aquesta malaltia, sembla que les pràctiques de sexe segur estan abandonant-se

per cansament. És possible que un exercici continuat de repensar la malaltia puga tornar a col•locar en un lloc prioritari la necessitat de continuar protegint-nos en les relacions sexuals. És aquest un exercici costós que cal treballar de dia en dia. Però no voldria centrar-me només en la necessitat de prevenir el VIH, sinó també en la conveniència de prevenir la sida. Per a la prevenció d’aquesta síndrome, és fonamental, per una part, convèncer la gent que es faça la prova d’anticossos del VIH i, al mateix temps, establir estratègies per a facilitar-los-hi l’accés. Són moltes les persones que s’assabenten de la seua seropositivitat quan són ingressades en un centre de salut per una malaltia oportunista característica d’un quadre de sida. La realització de la prova, com a forma de prevenció, té múltiples i importants conseqüències. D’una banda, si el resultat és positiu, pot garantir-nos una millor disposició davant dels tractaments, ja que no és el mateix començar a medicar-se amb un sistema immunitari sa que amb un sistema immunitari deteriorat. D’altra banda, les persones que se saben seropositives tanquen el cicle de la transmissió, posant barreres per a protegir la seua parella sexual i protegir-se elles mateixes d’una possible reinfecció. Una actitud irresponsable, basada en la realització de sexe desprotegit i que ignore l’estat serològic propi, és la millor manera de propagar aquest virus que, tot i poder controlar-se ara com ara amb medicaments, no podem prendre’ns a la lleugera. Pepe Miralles Professor titular del departament de pintura Universitat politècnica de València

SIDA, ací i ara 13 Activitats 2006

presentant-la com una malaltia crònica més, sense informar-ne sobre la gravetat i els efectes secundaris, de vegades terribles, que els tractaments provoquen. Però a més, no es valora correctament que estem davant d’una malaltia crònica i això és molt greu, ja que s’obvien problemes mèdics i psicològics relacionats amb la medicació, juntament amb els inconvenients en el treball, en les relacions personals, amb la família, etc. Sembla que l’eficàcia de les teràpies actuals implica una relaxació dels aspectes preventius. Per tant, és urgent fer una prevenció de més qualitat i potenciar el dret a la visibilitat en un context en què VIH/sida encara comporta discriminació, marginació, estigma i prejudicis.


Un any més hem “celebrat” el dia internacional de lluita contra la sida en col•laboració amb la Facultat de Belles Arts. Enguany, per primera vegada, hem realitzat un acte conjunt en deu ciutats diferents sota aquest mateix lema: “No et quedes als núvols: VIH/ sida ací i ara”. Amb aquest esdeveniment volem recordar, sense minimitzar la tragèdia que aquesta malaltia comporta en països en vies de creixement, que a la nostra ciutat, al nostre barri, la infecció de VIH/sida encara existeix. Ens agradaria poder dir alguna cosa nova però, malauradament, sembla que les coses no han canviat gaire. Les prioritats continuen sent les mateixes: la prevenció, el diagnòstic precoç i la lluita contra la discriminació i l’exclusió social dels col•lectius més desfavorits. En el camp de la prevenció, les coses no semblen anar massa bé. El nombre de noves infeccions detectades en els CIPS (Centres d’Informació i Prevenció de la Sida) ha augmentat un 26% en el període 20022005. La incidència d’altres infeccions de transmissió sexual continua creixent. Tot això ens indica que l’èxit de les campanyes de promoció de l’ús del preservatiu és bastant escàs (com les mateixes campanyes), que hem d’elaborar noves estratègies, facilitar de debò l’accés als condons, promoure la salut sexual des de les escoles i acostar-nos al col•lectiu d’homes que tenen sexe amb homes, on el cansament en l’ús del preservatiu és evident (el 80% de les noves infeccions són per transmissió sexual). Pel que fa al diagnòstic, estem assistint any rere any a un augment en el percentatge de persones a les quals es diagnostica de VIH alhora que de sida; és a dir, persones que estaven infectades des de feia anys i mai no s’havien fet la prova. No obstant això, no veiem cap voluntat política de promocionar-la. Hem de facilitar l’accés al diagnòstic a les persones, fent publicitat dels centres existents i innovant. En aquest sentit, el fet de realitzar la prova des de les associacions o durant les campanyes de prova ràpida al carrer està mostrant un grau d’eficàcia considerable. Només falta posar mitjans, diners i imaginació. A Espanya les xifres oficials estimen en 35000 les persones que estan infectades i no ho saben, nosaltres pensem que en poden ser bastants més.

SIDA, ací i ara 15 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 14 Activitats 2006

No et quedes als núvols: VIH ací y ara


SIDA, ací i ara 16 Activitats 2006

Quant a l’exclusió social i el creixement de la marginalitat, només cal mirar sota alguns ponts de la nostra ciutat o fer-se una passejada per les “canyes” per veure que això no deixa de créixer, que hi ha una gran borsa de població sense les necessitats mínimes cobertes, completament allunyada dels serveis sanitaris. Ens agradaria ser més optimistes, poder dir que açò està controlat, que ho estem fent molt bé i que tenim una classe política sensibilitzada i eficaç. Però estaríem faltant a la veritat. Ramón Espacio CALCSICOVA

SIDA, ací i ara 17 Activitats 2006

En l’última enquesta sobre hàbits de salut realitzada el 2005, un de cada tres espanyols declarava que no treballaria ni estudiaria amb una persona amb VIH. Això ens indica l’escàs avanç en la lluita contra la discriminació dels afectats. Encara la majoria de les persones amb infecció amb VIH viuen la seua malaltia des de l’ocultació i la por al rebuig. La gran dificultat que ens trobem en l’accés al treball i fins i tot els acomiadaments improcedents ens indiquen que encara, després de 25 anys, queda un llarg trajecte per fer. Això és un gran obstacle per a poder implementar estratègies que fomenten la prevenció i el diagnòstic precoç.


SIDA, ací i ara 18 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 19 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 21 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 20 Activitats 2006

PROJECTES Plaça de la Verge


SIDA, ací i ara 22 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 23 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 24 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 25 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 26 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 27 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 28 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 29 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 30 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 31 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 32 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 33 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 34 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 35 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 36 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 37 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 38 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 39 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 40 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 41 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 42 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 43 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 44 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 45 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 46 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 47 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 48 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 49 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 50 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 51 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 52 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 53 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 54 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 55 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 57 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 56 Activitats 2006

PROJECTES Sales d’exposicions


SIDA, ací i ara 58 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 59 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 60 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 61 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 62 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 63 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 64 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 65 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 66 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 67 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 68 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 69 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 70 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 71 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 72 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 73 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 74 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 75 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 76 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 77 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 78 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 79 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 80 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 81 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 82 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 83 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 84 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 85 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 86 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 87 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 88 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 89 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 90 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 91 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 92 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 93 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 94 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 95 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 96 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 97 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 98 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 99 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 100 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 101 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 102 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 103 Activitats 2006


SIDA, ací i ara 104 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 105 Activitats 2006


CRÈDITS

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA Rector Juan Juliá Igual Vicerector de Cultura Juan Bautista Peiró López

EXPOSICIÓ Lloc Sala Josep Renau, Facultat de Belles Arts de Sant Carles Data Desembre 2006 Comissari José Luis Cueto Lominchar Organitza Universitat Politècnica de València Vice-rectorat de Cultura Facultat de Belles Arts de Sant Carles Vicedeganat de Cultura CALCSICOVA, Coordinadora de Asociaciones de Lucha contra el Sida de la Comunidad Valenciana Professors coordinadors Sara Álvarez Sarrat Luís Armand Buendía Victoria Cano Pérez María Salomé Cuesta Valera María Susana García Rams Francisco Giner Martínez Leonardo Gómez Haro Miquel Guillem Romeu Gema Hoyas Frontera Eva María Marín Jordá Pepe Miralles Crisóstomo Marina Pastor Aguilar Rodrigo Pérez Galindo Nuria Rodríguez Calatayud Pepe Romero Gómez Ana Tomás Miralles Muntatge Tamara Vallejo Carpio Máximo Armijo Duarte María Luisa Valiente Sánchez Alejandro Martínez Esteban

CATÀLEG Edita Universitat Politècnica de València Facultat de Belles Arts de Sant Carles Textos José Luis Cueto Lominchar Pepe Miralles Crisóstomo Ramón Espacio Casanovas Traducció Maria Josep Marín Jordà Coordinación diseño e impresión Rodrigo Pérez Nuria Rodríguez Fotografies Hermelando Bernabé Marhuenda Maria Luisa Valiente Sánchez Javier Gayet Valls Coordinació Jessica Mixhe Disseny original Luciana Freitas David Ferreira Maquetació Javier Gayet Valls Disseny de les pàgines de les activitats Alumnes vinculats a les assignatures que participen Impressió Gironés Impresores, S.L. – Industria Gráfica © de textos i fotografies: els autors ISBN: 987-84-690-6280-7 Depòsit legal: X-XXX-XXXX

SIDA, ací i ara 107 Activitats 2006

SIDA, ací i ara 106 Activitats 2006

FACULTAT DE BELLES ARTS DE SANT CARLES Degà Elías M. Pérez García Vicedegà de Cultura José Luis Cueto Lominchar

ACTE Lloc Plaça de la Verge de València Data 2 de Desembre del 2007 Comissari José Luis Cueto Lominchar


SIDA, acĂ­ i ara 108 Activitats 2006


Catálodo Día Mundial de la lucha contra el Sida 2006  

Publicación que recoge los proyectos realizados el "día mundial de la lucha contra el SIDA", Organizado por la Facultat de Belles Arts de Sa...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you