Page 1

DIVENDRES, 18 FEBRER 2011 EDITA: La Vanguardia Ediciones, SL. Redacció: Diagonal, 477, 7.º (08036) Barcelona Tel.: 93 481 22 00

GIRONA

ANUNCIS: Publipress Media, SA. Carretera de Barcelona, 12-14, 1.º 6.ª (17001) Girona Tel.: 972 416 938 / 972 416 937. Fax: 972 416 939 Executius de vendes: Jaume Marginet, Farners Jofré, Sònia Mulero, Xevi Montero

Nascuda l’any 1928 a Sant Feliu de Guíxols. Vaig ser mestressa de casa fins als 42 anys, quan vaig començar a fer ceràmica. Podia ser una senyora de casa bona, però preferia fer feina. Era una nena i repartia maduixes sota les bombes. Sóc una vella moderna i feliç. Diuen que el meu art és infantil

“M’agrada molt quan diuen que sóc la Dama del Fang”

Quimeta Serra, ceramista

Q

uè hi fa a la seva edat en aquest taller tan fred i tan plena de fang? Conjuntar pintures a l’oli amb escultures de ceràmica amb volum, cosa que ningú més fa. Amb ceràmica i troncs que surten del mar, faig puzles mòbils dels que es pengen al sostre. I també pinto samarretes i coixins. Com és el seu món? Viure a aquesta casa amb vistes al mar veient passar els dies i les nits. Mirar cada nit les llums dels creuers de luxe i saber que ja mai no hi aniré. Llevar-me aviat i no

tenir res més a fer que una cosa que em fa il·lusió: ser feliç amb els fills, els néts i les besnétes quan vénen a dinar a casa i cuino per a tots. Diuen que el seu art és infantil. Sí. Potser perquè no vaig tenir infantesa, ni una nina, ni una pamela, ni un globus; he fet tantes nines, tantes pameles i tants globus en ceràmica. I potser perquè la meva àvia Velina era molt moderna, jo he sortit moderna. Una vegada, em van presentar un client de Barcelona que no em coneixia personalment i em va dir que es

Girona - Palamos - Figueres www.perequera.com Tel. 972 204 690

INMA SAINZ DE BARANDA

pensava que jo era molt jove i molt hippy. Com va ser la seva infantesa? Vaig néixer a l’horta de Sant Feliu de Guíxols, que ara és dins del poble. Tenia sis anys i repartia maduixetes per les cases per ajudar l’àvia. Quan es proudïen els bombardejos des del vaixell Canàries, ens amagàvem sota matalassos i en un refugi. I recordo aquella nit que vaig tornar sola a casa mentre queien les bombes. Per això mai vull sentir a parlar de la guerra, ni llegeixo llibres, ni miro pel·lícules ni sèries de televisió sobre la guerra.

Què feia abans de ser una artista reconeguda? Em vaig casar amb un home de família benestant que fins i tot tenien cuinera, però jo em llevava aviat i feia la feina de casa abans que arribessin les noies del servei. Vaig cuidar els fills i els sogres quan estaven invàlids. I quan els sogres van morir i la mainada havia crescut, el meu marit, que en pau descansi, em va oferir anar de viatge i fer la volta al món. Però jo li vaig respondre que preferia aprendre ceràmica perquè era la il·lusió de la meva vida. Tenia 42 anys.

Com li arriba el reconeixement? Vaig estudiar ceràmica amb Dolors Ros a l’Escola de La Bisbal i patia perquè no havia estudiat el batxillerat ni res de química, que és molt important a la ceràmica. Al cap de dos anys, vaig fer la primera exposició a Begur i vaig vendre totes les peces i tots els dibuixos. Després exposava a Barcelona i a Girona i es venia tot el que feia. És profeta a casa seva? Sí, perquè mai vaig voler exposar a Sant Feliu perquè el meu marit va ser alcalde i jo no volia que ningú comprés res per quedar bé. Després, vaig deixar d’exposar a galeries i els clients venien directament a casa i encara ara em visiten clients de molts llocs. Alguns hotels compren coses meves i a l’Aromar de Platja d’Aro fins i tot van batejar una planta amb el meu nom. Tothom s’ha portat molt bé amb mi. I tothom parla bé de vostè, cosa gens fàcil al món artístic. Això és el més important, perquè que parlin bé de mi quan em mori no em fa res. Una persona de la seva edat encara es pot guanyar bé la vida? No sóc ni pobra ni rica. Molts diners que he guanyat els he invertit per comprar el forn i en òxids, que són caríssims. La pensió del meu marit va anar minvant i mantenir la casa i el taller cada vegada és més car. Els meus fills em volen ajudar, però no ho permeto perquè amb aquesta crisi tothom va just de feina i de diners. He ajustat els preus i vaig fent. Aquest passat Nadal, per exemple, vaig vendre una peça que em va arreglar les festes perquè em va permetre comprar regalets per a la família. Li agrada que li diguin la Dama del Fang? Sí. És el títol d’una cançó que em va dedicar el cantautor Josep Andújar, conegut com Sé, quan vaig fer vuitanta anys. I m’agrada escoltar-la. Com s’arriba a dama, sortint de l’horta? Treballant molt, sent perfeccionista, patint quan no saps si la teva obra agradarà, patint quan obres el forn i no saps si tot ha quedat bé, cuidant la família, superant els moments difícils... Però, sobretot, amb força de voluntat i amb punt d’honor. El seu autoretrat? Una vella moderna, activa i feliç. JOAQUIM ROGLAN

rolex.com tel.

900 41 43 45

La Quimeta a la Vanguardia  

La Quimeta a la Vanguardia

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you