Issuu on Google+

En col路laboraci贸 amb:


© Gesaworld S.A. 2011 Comte d’Urgell 204, 5º-B 08036 Barcelona info@gesaworld.com www.gesaworld.com Disseny de la informació, maquetació i representacions estadístiques realitzat per

ElkanoData www.elkanodata.com info@elkanodata.com


CARTA INSTITUCIONAL

El desenvolupament sostenible permet satisfer les necessitats de les generacions presents, sense comprometre la capacitat de les generacions futures — Informe Brundtland, 1983

El sector salut exerceix un paper de lideratge i responsabilitat, motor de desenvolupament econòmic i social. Per això l’impacte del sector en la societat és alt, abordar globalment el desenvolupament sostenible suposa integrar els tres àmbits de gestió que el defineixen: l’econòmic, el social i el mediambiental. El present informe significa una aproximació pionera al nostre país sobre l’estat del desenvolupament sostenible en la governança de les institucions de salut. D’aquesta manera Gesaworld i La Unió (Associació d’Entitats Sanitàries i Socials) fan una aportació a un debat sobre la sostenibilitat aportant un diagnòstic sobre l’estat de situació que permet obtenir un coneixement millor de les actuacions posades en marxa en aquest àmbit, així com detectar oportunitats de millora. Entre els objectius estratègics de La Unió s’inclou la tasca d’impulsar el concepte “Hospital sostenible”, com a projecte d’innovació per a les organitzacions que contribueix a l’eficiència, la qualitat, la seguretat i al compromís social. Gesaworld, SA és soci fundador del Panama Green Building Council i col·labora en la definició de projectes sostenibles amb institucions i administracions públiques, com la Secretaria de la Salut del Municipi de São Paulo o la Confederació Nacional de Salut de Brasil (CNS), integrant accions que van des de la planificació i gestió de projectes i serveis, fins a la definició de sistemes de certificació en sostenibilitat. L’estudi presenta els resultats d’un qüestionari respost pels equips directius de 36 hospitals associats a La Unió. A través d’aquest instrument es repassen els àmbits clau en l’estratègia i la gestió d’una organització complexa i diversa com és un hospital: des de la política institucional a la pràctica assistencial passant per tots els serveis de suport que garanteixen una prestació òptima del serveis. Finalment una altra característica rellevant del present estudi es que es el primer d’una sèrie que sempre dins l’àmbit sanitari i social, pretén ampliar camp d’estudi cap a l’atenció primària, sòcio-sanitària i el sector de la dependència. I tot això amb la voluntat de periodicitat: esdevenint un punt de referència que permeti medir els avanços en el desenvolupament sostenible del conjunt del sector.

GESAWORLD, S.A. Roser Vicente Directora General

LA UNIÓ Associació d’entitats Sanitàries i Socials Helena Ris Directora General

02


INDEX

00 RESUM EXECUTIU I CONCLUSIONS

05

01 INTRODUCCIÓ I METODOLOGIA

11

Sostenibilitat i salut Hospitals sostenibles Construïm un present sostenible Metodologia en línia Explotació i anàlisi dels resultats Prova pilot Estructura de l’enquesta Com realitzar la lectura dels gràfics

02 POLÍTICA SOSTENIBLE I ORGANITZACIÓ

17

Orientació de les mesures en matèria de desenvolupament sostenible Què és el desenvolupament sostenible? Formes d’aplicació del desenvolupament sostenible als hospitals Actuacions que cal emprendre a l’hospital pel desenvolupament sostenible Factibilitat dels criteris de sostenibilitat a l’hospital Àrees amb un major estalvi econòmic Responsabilitat de les accions de seguiment del desenvolupament sostenible Desenvolupament d’accions d’e-health o telemedicina Certificacions de qualitat Realització i previsió d’actuacions pel desenvolupament sostenible Mecanismes per impulsar el desenvolupament sostenible Indicadors mensuals Mobilitat

03 PRÀCTICA ASSISTENCIAL

29

Efectes del canvi climàtic en l’entorn Seguretat dels pacients Seguretat dels professionals assistencials Desenvolupament de l’e-health o la telemedecina Criteris per a la compra d’equipament mèdic o noves tecnologies Consideracions dels professionals pel que fa a la sostenibilitat

03


INDEX

04 GESTIÓ DE CONSUMS I MANTENIMENT.

34

04A SERVEIS GENERALS

35

Certificats de qualitat Accions per reduir el consum Indicadors de consum Mesures per facilitar el manteniment i la gestió del consum energètic 04B COMPRES

39

Establiment de criteris de sostenibilitat Direcció de compres i aprovisionament de béns i serveis Participació en la definició dels criteris per a la compra de béns i serveis de manera sostenible Actuacions per promoure la sostenibilitat Criteris de sostenibilitat per a la selecció de proveïdors Nivell d’importància de diversos criteris en la compra de béns i serveis Criteris de sostenibilitat en la compra de productes 04C LOGÍSTICA

44

Aprovisionament de l’hospital 04D RESIDUS

45

ANNEXOS

GLOSSARI DE TERMES

47

REFERÈNCIES

49

AGRAÏMENTS

50

ÍNDEX DE GRÀFICS

51

04


RESUM EXECUTIU


Enquesta en línia de 45 preguntes adreçades a equips directius de 36 centres hospitalaris associats a la Unió (52% dels centres adscrits a la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública, XHUP). Resposta variable (oberta o tancada). Discriminació entre hospital general bàsic, hospital de referència i hospital d’alta tecnologia. Índex de resposta: 100%.


Existeix una gran sensibilitat entre els màxims directius dels centres hospitalaris pel que fa al desenvolupament sostenible, ja que el 83,3% dels centres consideren que és un element que aporta valor afegit a l’organització en conjunt. Així, perceben la sostenibilitat no només com un compromís propi de l’equip directiu (66,7% dels hospitals), sinó de tots els membres de l’organització (70,8%), envers el desenvolupament econòmic, social i ambiental. Per tal d’aconseguir aquesta identificació de tots els membres de l’organització, un 84% dels hospitals considera adequat l’impuls de campanyes de sensibilització dels treballadors del centre, així com dels pacients i dels altres usuaris. També està molt estesa entre les direccions dels hospitals de referència (un 68%) la idea de millorar la gestió dels consums d’aigua i energia, actuació que consideren més fàcil d’implementar (8,6 sobre 10) i que, creuen, pot comportar un major estalvi econòmic (6,5 sobre 10). Pel que fa a les actuacions ja iniciades, el centres disposen d’indicadors que els permeten mantenir un control sobre els consums i la generació de residus (en tots casos per sobre del 75% dels centres), exceptuant les emissions de CO2, àrea en la qual només un 22,2% dels hospitals disposa d’indicadors. Només un terç dels centres hospitalaris afirmen tenir el desenvolupament sostenible incorporat als instruments de gestió habituals. En aquesta línia de gestió de la sostenibilitat, els directius del 83,3% dels centres creuen que la millor manera d’introduir aquest tipus de criteris en la realitat hospitalària és mitjançant les eines de gestió global ja existents, com ara el pla estratègic. En paral·lel, també es valoren els plans específics de millora centrats en cada àrea individualment (62,5%), especialment en els hospitals de referència (85,7%). Són pocs els hospitals que han iniciat actuacions en l’àmbit de la telemedicina, exceptuant la implantació de la història clínica informatitzada (91,4%) i del telediagnòstic (70,6%). Hi ha molt camí per recórrer en l’ús de la web 2.0, ja que només el 31% dels centres hospitalaris assegura fer-ne ús. En l’apartat de carències i actuacions que cal reforçar amb vista al futur, també trobem les certificacions mediambientals. Aquesta pràctica, tot i que les previsions indiquen un augment a tenir en compte, encara no s’ha generalitzat. El model de qualitat que més centres han aconseguit és la de la ISO 14001, amb un 11,1% d’hospitals homologats.

07


La majoria de professionals clínics dels hospitals consideren que el canvi climàtic provocat per l’activitat humana tindrà efectes adversos en la salut dels pacients. Això fa que creguin especialment important reforçar els aspectes de seguretat, tant del pacient (100%) com dels professionals (moltes actuacions amb més del 90% de seguiment), i donar més presència a l’educació per a la salut (81,8%). La gran majoria de professionals (el 80,6%) està d’acord amb la importància d’integrar criteris de sostenibilitat en la pràctica assistencial, que és l’àmbit en què tenen una menor implementació, i el 77,8% creu que això no suposaria cap pèrdua d’eficiència. Tanmateix, actualment els criteris de sostenibilitat no estan del tot integrats a l’hora de fer les compres d’equipament, ja que segueixen prevalent qüestions com el preu, el cost dels fungibles (tots dos amb un 73,9%) o la innovació tècnica (87%). Els responsables de la branca assistencial dels hospitals consideren que les àrees en què s’hauria d’actuar amb més profunditat, perquè poden comportar un major impacte en la sostenibilitat, són la de serveis generals (9,9 sobre 10), la de compres i logística (8,7) i l’assistencial (8,1).

Actuacions desenvolupades en l’àmbit de la sostenibilitat Els centres han dut a terme nombroses iniciatives que s’adscriuen al discurs i també a la pràctica del desenvolupament sostenible en el triple vessant: econòmic (estalvi de costos), social (millora de la qualitat) i ambiental (reducció dels impactes). Les mesures que tenen un seguiment més ampli entre els centres hospitalaris són, en primer lloc i amb un 88,6%, aquelles relacionades amb la gestió dels residus que es generen durant l’activitat diària. A continuació, altres actuacions com la planificació de l’ús de consums (energia 80,6%, i aigua 72,2%), per tal de disminuir-ne la despesa, i les inversions relacionades amb la construcció de nous edificis o rehabilitació dels ja existents, que s’han dut a terme en un 61,1% dels hospitals. Pel que fa a la implantació actual, les mesures més generalitzades després de les ja esmentades són la inclusió de criteris sostenibles en la compra de béns i serveis (52,9% dels centres)i les auditories energètiques (48,6%). Altres actuacions, com la formació, la sensibilització, la planificació de la mobilitat i l’elaboració de documents (plans de sostenibilitat, memòries de responsabilitat social corporativa, declaracions ambientals i memòries de sostenibilitat) tenen un seguiment força minoritari, entre un 14 i un 34%. No obstant això, els centres han actuat menys encara en la pràctica assistencial (només un 6,1%)

08


Consums i manteniment Les iniciatives relacionades amb la reducció de recursos i consums energètics estan àmpliament esteses (entre un 60 i un 75% de seguiment) en els centres hospitalaris, i comporten estalvis econòmics que arriben al 7% de mitjana anual. Gairebé tots els centres disposen de mesures, correctives o preventives, per tal de facilitar el manteniment i la gestió del consum energètic. Totes les mesures esmentades en l’enquesta són aplicades per més del 85% dels hospitals. Són pocs els centres que compten amb fonts de generació energètica, tot i que una proporció rellevant, si bé no majoritària, dels hospitals de referència tenen capacitat per aprofitar les energies solar-tèrmica (22,2%) i fotovoltaica (11,1%). Compres Només la meitat dels hospitals (51,4%) inclou criteris de sostenibilitat per valorar la compra de béns i serveis i, tot i que a l’hora de seleccionar proveïdors n’hi ha uns quants que els apliquen, no és una pràctica gaire generalitzada (el criteri més exigit és la certificació ambiental, i només un 52,9% dels hospitals la demanen). Les persones encarregades de determinar aquests criteris de compra són moltes i pertanyen a àrees molt diverses de l’hospital, i no existeix una estructura comuna als hospitals. Els criteris més generalitzats són la llarga durada amb baix manteniment (82,1%) i l’absència de substàncies nocives o perilloses (75%). Fins al moment, són poques las actuacions iniciades per promoure la sostenibilitat en aquest àmbit, però els responsables mostren una bona predisposició per millorar aquesta situació. Logística Tots els hospitals han adaptat la seva estructura d’aprovisionament a les noves tecnologies, però continuen mantenint alguns sistemes de gestió anteriors. Així, malgrat que el 100% fa les sol·licituds electrònicament, una part majoritària dels hospitals (62,9%) afirma que aquest sistema conviu amb el format en paper. Moltes d’aquestes sol·licituds es fan de forma automatitzada (68,8%), tot i que el 45,7% dels hospitals encara les fan manualment. D’altra banda, quant als processos logístics, molts hospitals apliquen criteris de sostenibilitat, però encara existeix un ampli marge de millora. Els centres enquestats actuen a través de la logística per millorar l’eficiència de diferents processos del conjunt de l’organització. Així, es desenvolupen accions per millorar i aprofundir l’aplicació de les TIC a l’organització (a través de la comunicació electrònica (85,7%) o de sistemes d’informació destinats a la gestió logística (79,2%). També s’intenta gestionar de manera més racional els residus derivats de l’activitat diària millorant la segregació d’embalatges (85,7%) i l’ús d’embalatges reutilitzables (52,3%). Un altre àmbit d’actuació és la reducció i racionalització dels consums energètics, emprant tecnologies que permeten l’ajustament automàtic de la temperatura (31,4%) o utilitzant enllumenat de baix consum (un 65,7% dels hospitals).

09


Residus És molt freqüent en tots els hospitals dur a terme un procés de segregació i selecció de residus i els hospitals que encara no el tenen estan majoritàriament conscienciats de la necessitat d’instaurar-lo, pel que s’espera un creixement important a curt termini d’aquestes mesures, de manera que 8 dels 9 tipus de residus esmentats seran separats per prop del 80% dels centres de cara al proper exercici.

Es detecta la necessitat d’aprofundir estratègica i operativament en el desenvolupament sostenible des de l’àmbit de la governança de les institucions de salut a través de la visió global, les eines de gestió i la comunicació. Existeix un eix de millora molt destacable en la integració del desenvolupament sostenible en la pràctica assistencial a través de la implicació dels professionals que han de participar i protagonitzar el canvi d’hàbits i processos tot garantint i millorant la qualitat assistencial. És necessari reforçar la visió del desenvolupament sostenible com un àmbit d’actuació que afavoreix l’estalvi econòmic per una gestió eficient dels recursos. Cal fomentar espais i canals de participació col·lectiva de les institucions sanitàries, els professionals, els partners, l’administració i, en general, de tots els actors del sistema, per tal d’impulsar tant la difusió i el benchmarking de les nombroses iniciatives que ja són una realitat com els resultats que se’n deriven.

10


INTRODUCCIÓ I METODOLOGIA


INTRODUCCIÓ

Sostenibilitat i salut El sector de la salut és indiscutiblement un motor de desenvolupament econòmic i social i, a la vegada, exerceix un paper de lideratge i responsabilitat envers les societats que serveix. A escala mundial, aquest sector representa el 8,81% del PIB[1] (un nivell similar al de viatges i turisme), ), dóna feina a 59 milions de professionals[2], gestiona gairebé 19,6 milions de llits hospitalaris[3] i representa una de les principals partides de despesa de la majoria dels governs. D’altra banda, els hospitals són els edificis de serveis que requereixen un major consum d'energia; a Espanya, per exemple, suposen l’11% de tota l'energia consumida per edificis comercials[4]. També són grans productors de residus: un gran hospital del nostre entorn pot produir tants residus com una població de 8.000 habitants[5]. Tota aquesta activitat genera impactes de primera magnitud: en l’àmbit social (derivats de les activitats pròpies de prevenció i restabliment de la salut), en l’àmbit econòmic, (equivalents al seu pes en l’economia) i, finalment, en l’àmbit mediambiental (com a conseqüència de la producció dels serveis). És per això que aquest sector, en conjunt, no podia restar al marge de la nova forma d’entendre l’activitat de les organitzacions basada en el desenvolupament sostenible, que suposa alinear la gestió i l’estratègia amb els criteris econòmics, socials i mediambientals. Tot plegat, en benefici de garantir la satisfacció de les necessitats de les generacions presents, sense comprometre la capacitat de les generacions futures, tal com afirma la coneguda definició del concepte de desenvolupament sostenible. En el nostre context, aquesta tendència coincideix amb un debat més ampli relacionat amb els costos i la qualitat dels serveis de salut. El desenvolupament sostenible ofereix respostes plurals i, sobretot, experiències concretes entorn de l’eficiència en l’ús dels recursos, en favor tant dels comptes de resultats com del benefici de la societat i el medi ambient. Hospitals sostenibles En el cas hospitalari, el desenvolupament sostenible es concreta en l’impuls de models de gestió orientats vers la sostenibilitat ambiental, social i econòmica. Això implica el desplegament d’una cultura organitzativa que no només fixa objectius respecte de la salut i el benestar dels pacients, sinó també de les relacions que estableix amb la resta d’actors socials i econòmics del seu entorn, i que minimitza els impactes ambientals de la seva activitat. En definitiva, la gestió sostenible suposa el repte d’integrar la gestió de l’hospital des d’una perspectiva holística, partint de la pròpia pràctica assistencial, com a element central de l’activitat hospitalària, i abraçant la resta d’àmbits. Des de l’estratègia institucional, implica la gestió dels recursos humans, la política de compres, la logística,el consum d’energia i recursos,la gestió dels residus i la mobilitat dels pacients i familiars,entre d’altres. Amb aquest enfocament posem un èmfasi especial en el compromís amb la qualitat, la pràctica clínica i la seguretat del pacient i en com incorporen els criteris de sostenibilitat. Aquest procés d’incorporació, que, com es veu en l’estudi, ja s’està donant en els centres del nostre entorn, requereix indiscutiblement el lideratge dels professionals, ja que implica canvis en la cultura i els hàbits de treball i en la relació del professional amb el pacient (i ciutadà) com a eix vertebrador del concepte de pràctica clínica.

[1] The World Bank, 2009 [2] Cybermetrics Lab, Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 2010 [3] Worldmapper, 2002 [4] Pérez-Lombard, Ortiz, & Pout, 2008 [5] Hospital Universitario La Paz, 2008

12


INTRODUCCIÓ

Construïm un present sostenible Conscient d’aquesta realitat, l’orientació creixent del sector de la salut cap a pràctiques i enfocaments de gestió més sostenibles, Gesaworld ha volgut aportar un instrument que permeti mesurar-les, contrastar-les i comparar-les. L’activitat de consultoria en l’àmbit social i de la salut en diversos entorns i contextos socials, econòmics i culturals ens permet tenir una visió privilegiada de com s’està produint el desenvolupament sostenible en hospitals, centres d’atenció primària i altres recursos d’atenció d’arreu del món. Aquest primer estudi, sorgit de la col·laboració amb la Unió Catalana d’Hospitals, neix amb la intenció de tenir una periodicitat anual i per analitzar el desenvolupament sostenible dels centres catalans. Ha de servir per obtenir un diagnòstic d’estat de situació i per conèixer les actuacions posades en marxa en aquest àmbit, així com per detectar oportunitats de millora del sector social i de la salut. En aquest sentit, ja estan en marxa enquestes similars per a l’atenció primària i per als centres sociosanitaris que permetran obtenir una fotografia més global del sector. Igualment, el present estudi significa un primer pas al qual seguiran d’altres en la constitució d’un observatori internacional de la sostenibilitat al sector salut i social. Un espai que haurà de permetre monitorar les tendències i els avenços del desenvolupament sostenible, que recollirà les millors pràctiques en aquest àmbit i que, en definitiva, esdevindrà un espai de coneixement, reflexió i intercanvi entre els professionals a escala internacional.

13


METODOLOGIA

El present informe mostra els resultats de l’enquesta sobre sostenibilitat que s’ha fet als equips directius de 36 centres hospitalaris de la Unió Catalana d’Hospitals (el 50% de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública), amb els objectius generals de: - Conèixer com s’està abordant el desenvolupament sostenible. - Disposar d’un estat de situació que aporti evidències per a la presa de decisions en l’àmbit de les polítiques estratègiques i les directrius operatives dels hospitals. - Impulsar i donar visibilitat al desenvolupament sostenible i a les iniciatives que s’estan duent a terme en el sector de la salut. - Disposar d’una eina d’actualització periòdica d’anàlisi i seguiment. Metodologia en línia L’enquesta s’ha realitzat en línia. A través d’una pàgina web i amb una clau d’accés i un nom d’usuari únics per centre, s’accedia a l’aplicació en què es responien les 45 preguntes del qüestionari. El conjunt d’hospitals consultats sumen un total de 8.701 llits d’atenció especialitzada. Aquests llits formen part de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública, que té 68 centres i 16.563 llits[6]. Això significa que l’enquesta representa: - El 52% dels centres adscrits a la XHUP. - El 52% dels llits de la XHUP. Explotació i anàlisi dels resultats Per a la seva explotació, els 36 hospitals consultats s’han agrupat atenent a criteris de mida i tipus d’activitat. - 25 hospitals entren dins la categoria d’hospital general bàsic, atès que donen resposta completa a les necessitats habituals de la població. Aquests hospitals tenen la tecnologia assistencial necessària per atendre aquelles patologies que no requereixen un grau d'especialització important [7]. - 11 hospitals s’inclouen en aquestes dues altres categories: a) Hospital de referència: es destinen a resoldre pràcticament la totalitat dels problemes de salut susceptibles de curació i millora, llevat d'aquells que requereixen recursos tecnològics d'alt nivell o una pràctica altament especialitzada[8]. b) Hospital d’alta tecnologia: disposen de les anomenades supraespecialitats i de noves tecnologies diagnosti-

[6] IDESCAT, 2010 [7] CatSalut, 2010 [8] CatSalut, 2010 [9] CatSalut, 2010

14


METODOLOGIA

Prova pilot De l’1 al 15 de juliol de 2010 es realitzà una prova pilot amb una mostra diversa de quatre hospitals. Va incloure entrevistes personals amb els enquestats per tal de validar la pertinència i la comprensió dels continguts de l’enquesta. D’aquesta fase no se’n derivaren modificacions significatives de l’estructura i els continguts de l’enquesta. El període de temps que es va donar als hospitals perquè responguessin anà del 15 de juliol al 30 d’octubre de 2010. Estructura de l’enquesta L’enquesta s’ha dirigit a directius dels centres hospitalaris i s’estructura a l’entorn de tres àmbits principals: Política sostenible i organització: bloc destinat als màxims representants de l’executiva del centre hospitalari, normalment la Direcció General o Gerència. Àmbit assistencial: bloc dirigit a l’àmbit directiu més directament implicat en la gestió assistència, que inclou tant Direccions Mèdiques i d’Infermeria com Assistencials i de Qualitat. Serveis generals i de suport: bloc molt més focalitzat en la Direcció de Serveis Generals. S’han plantejat un total de 45 preguntes: Tipus de preguntes: tancades i obertes, resposta múltiple, selecció i priorització. Continguts de les preguntes: a) Opinió personal: preguntes que conviden l’enquestat a emetre una opinió o expressar les seves percepcions sobre conceptes relacionats amb el desenvolupament sostenible. b) Opinió sobre les percepcions de tercers: preguntes, utilitzades sobretot en l’àmbit assistencial, per inferir les percepcions i la sensibilitat dels professionals de la salut respecte als temes centrals de l’enquesta. c) Descriptives: preguntes en què es demana als responsables que descriguin les actuacions desenvolupades, els models organitzatius o de gestió, l’evolució d’indicadors, etc. Es tracta de preguntes molt vinculades a la descripció de l’estat de situació. Índex de resposta: el 100% de centres als quals s’ha dirigit l’enquesta han respost positivament, cosa que constitueix una primera prova del grau d’implicació i sensibilització que aquest àmbit suscita entre els directius hospitalaris. Com realitzar la lectura dels gràfics: Núm. de gràfic Base Hospital bàsic

00 Títol del gràfic H. Bàsic: H.Referència:

Base Hospital de referència

Percentatge de respostes hospital bàsic

Base de respostes totals

Número de Respostes: [ 24 ] [ 17 ] [7]

83.3

Concepte 1 00,0 %

00,0 %

00,0 %

00,0 %

70.8

Concepte 2 Escala

0

20

40

60

Percentatge de respostes

[ 0,0 ]

[ 0,0 ]

80

Valoració mitjana

Percentatge de respostes hospital de referència

100%

15


POLÍTICA SOSTENIBLE I ORGANITZACIÓ


02

POLÍTICA SOSTENIBLE I ORGANITZACIÓ

Orientació de les mesures en matèria de desenvolupament sostenible

01 Orientació de les accions en matèria

de desenvolupament sostenible

Número de Respostes: [ 36 ]

Preguntada sobre el caire que haurien de tenir les accions en matèria de desenvolupament sostenible, la Direcció General dels hospitals considera que aquestes han d’anar orientades tant al desenvolupament social (100%) com a l’ambiental (97,2%) i l’econòmic (91,7%). Tots els gerents dels hospitals de referència consideren importants els tres vessants de la sostenibilitat. Pel que fa als gerents dels hospitals bàsics, si bé majoritàriament també tenen la mateixa opinió, consideren en menor mesura que les accions per al desenvolupament de la sostenibilitat han d’anar orientades cap al desenvolupament econòmic i el desenvolupament ambiental.

Que és el desenvolupament sostenible? La majoria dels gerents d’hospitals entenen el desenvolupament sostenible com un valor afegit per a l’hospital (83,8%), de gestió col·lectiva (70,8%) i un compromís dels directius de l’hospital (66,7%). Un altre aspecte que també cal destacar és que, en general, s’aprecia el desenvolupament sostenible més com una inversió a curt i mig termini (50,0%) que com un cost afegit (4,2%). Finalment, s’ha de notar que no es percep com quelcom obligatori que hagi de fer l’hospital, cosa que opina el 25% dels enquestats. D’aquests aspectes, es consideren més rellevants la gestió col·lectiva que comporta (7,1 sobre 10) i el valor afegit per a l’hospital (7,0 sobre 10), amb valoracions molt properes a 7 sobre 10. En canvi, es veu com a relativament menys rellevant el paper del compromís dels directius de l’hospital (5,8 sobre 10). Tot i que la inversió a curt i mig termini no és un aspecte considerat de forma majoritària, aquells que l’han esmentat li han atorgat una rellevància força alta, amb valoracions altes, també properes a 7 (6,7 sobre 10).

H. Bàsic: H.Referència:

[ 25 ] [ 11 ]

100.0

Desenvolupament social

88 %

100 %

97.2

Desenvolupament ambiental

100 %

100 %

91.7

Desenvolupament econòmic

100 %

96 % 0

20

40

60

80

100%

02 Què s’entén per desenvolupament

sostenible d’ un hospital? Número de Respostes: [ 24 ] H. Bàsic: H.Referència:

[ 17 ] [7]

83.3

Un valor afegit per al seu hopital

82,4 %

70.8

Una gestió col·lectiva

70,6 %

30,6 %

[ 5,8 ]

57,1 %

50.0

Una inversió a curt i mig termini

58,8 %

[ 6,9 ]

28,6 %

25.0

Quelcom obligatori

Un cost afegit per l’ organització

[ 7,1]

71,4 %

66.7

Un compromís dels directius

17,6 %

[ 6,7 ] 42,9 %

4.2

[ 3,3 ] 0%

0

[ 7,0 ]

85,7 %

20

14,3 % 40

60

80

100%

18


02

POLÍTICA SOSTENIBLE I ORGANITZACIÓ

De forma similar, es fa molt poca referència a l’obligatorietat de la sostenibilitat (25,0%) i, en canvi, es considera un aspecte rellevant entre aquest col·lectiu (6,9 sobre 10). No s’opina que la sostenibilitat comporti només un cost afegit. Si ens fixem en el desglossament de les dades per grups d’hospitals, entre els hospitals bàsics trobem una major proporció que entén el desenvolupament sostenible com un compromís dels directius de l’hospital i una inversió a curt i mig termini. Els hospitals de referència, per la seva banda, consideren en major proporció que es tracta d’un aspecte d’obligatori acompliment, a més d’estimar en major mesura (si bé segueixen sent xifres molt baixes) el cost afegit per a l’organització que comporta. Pel que fa a la importància que es concedeix als diversos aspectes com a base de la sostenibilitat, entre els hospitals bàsics l’aspecte prioritari deixa de ser el valor afegit per a l’hospital. En aquest cas, han considerat més rellevant la gestió col·lectiva. Entre els de referència, cal destacar que si bé pocs havien considerat el desenvolupament sostenible com una inversió a curt i mig termini, els que ho han fet estan força convençuts d’aquesta realitat i obtenen la puntuació més elevada de totes les alternatives plantejades, juntament amb el valor afegit que aporta a l’hospital. Formes d’aplicació del desenvolupament sostenible als hospitals

03 Quines opcions són les més adequades per aplicar

el desenvolupament sostenible al seu hospital? Número de Respostes: [ 24 ]

Els directius consideren que la sostenibilitat s’ha d’aplicar principalment incloent-la en el pla estratègic de l’hospital (83,3%). A més, a aquesta opció se li atorga una importància clau, fins al punt que arriba a rebre una valoració de 8,5 sobre 10. Altres opcions que també es consideren adequades per aplicar la sostenibilitat són la responsabilitat social corporativa (62,5%) i els plans de millora pel desenvolupament sostenible focalitzats en àrees concretes (62,5%). Té una importància més rellevant la responsabilitat social corporativa, amb una valoració de 6,4 sobre 10, en comparació del 5,6 dels plans de millora del desenvolupament sostenible.

H. Bàsic: H.Referència:

[ 17 ] [7]

83.3

Pla estratègic de l’ hospital

94,1 %

57,1 %

62.5

Responsabilitat social corporativa

64,7 %

[ 6,4 ]

57,1 %

62.5

Plans de millora per àrees

52,9 %

[ 5,6 ]

85,7 %

54.2

Pla integral de sostenibilitat 58,8 %

[ 6,4 ]

42,9 %

37.5

Direcció per objectius

29,4 % 0

20

[ 8,5 ]

[ 5,2 ]

57,1 % 40

60

80

100%

19


02

POLÍTICA SOSTENIBLE I ORGANITZACIÓ

L’opció de dissenyar un pla integral pel desenvolupament sostenible de l’hospital tan sols es considera per un 54,2% dels directius i la direcció per objectius, en un 37,5% dels casos. Fent la comparació entre els grups, els hospitals bàsics consideren més necessari o adequat incloure aquests criteris en el pla estratègic de l’hospital (94,1%), en el pla integral pel desenvolupament sostenible de l’hospital (58,8%) i en la responsabilitat social corporativa (64,7%).

Existeixen diferències sobre com aplicar el desenvolupament sostenible segons els tipus d’hospital

En canvi, els hospitals de referència opinen que més necessari implementar els plans de millora pel desenvolupament sostenible focalitzats en àrees concretes (85,7%) i la direcció per objectius. Actuacions que cal emprendre a l’hospital pel desenvolupament sostenible La principal mesura que, d’acord amb les opinions expressades en l’enquesta pels directius dels hospitals, s’hauria de prendre per tal de planificar i actuar quant al desenvolupament sostenible és portar a terme plans de comunicació i sensibilització per a treballadors i clients, consideració feta pel 84,0% dels hospitals. Altres mesures que també tenen una alta importància de forma majoritària són les campanyes d’estalvi energètic i aigua (68%) i la formació dels professionals en termes de desenvolupament sostenible i salut (64%). D’aquestes tres mesures que cal emprendre, es considera més rellevant la formació dels professionals, amb una importància de 7,5 sobre 10. A continuació es troben els plans de comunicació i sensibilització i les campanyes d’estalvi energètic i d’aigua, amb valoracions de 6,83 i 6,47 sobre 10, respectivament.

04 Principals actuacions que cal emprendre en

un hospital pel desenvolupament sostenible Número de Respostes: [ 25 ] H. Bàsic: H.Referència:

[ 18 ] [7]

84.0

Plans de comunicació i de sensibilització

88,9 %

68.0

Estalvi energètic i d’ aigua

61,1 %

61,1 %

44,4 %

[ 7,5 ]

71,4 %

[ 5,8 ]

42,9 %

28.0

Plans d’ empresa

Plans de mobilitat

[ 6,5 ]

44.0

Reducció, reutilització i reciclatge

27,8 %

[ 7,1 ] 28,6 %

12.0

[ 4,4 ]

16,7 %

0,0 %

0.0

[ - ]

0,0 % 0

[ 6,8 ]

85,7 %

64.0

Formació als professionals

Plans de conciliació laboral

71,4 %

20

0,0 % 40

60

80

100%

Molt més minoritària és la importància concedida a la reducció, reutilització i reciclatge de residus, als plans d’empresa, especialment els plans de conciliació de la vida laboral (12%), i als plans de mobilitat, que no s’esmenten en cap cas.

20


02

POLÍTICA SOSTENIBLE I ORGANITZACIÓ

Hi ha una major proporció d’hospitals bàsics que d’hospitals de referència que consideren oportú desenvolupar plans de comunicació i sensibilització per als treballadors i clients (88,9%) i plans de conciliació de la vida laboral (17,7%), tot i mantenir una importància baixa. En canvi, entre els hospitals de referència està més estesa la idea de fer campanyes d’estalvi energètic i d’aigua (85,7%), així com la formació dels professionals en temes de desenvolupament sostenible i salut (71,4%). Factibilitat dels criteris de sostenibilitat a l’hospital En general, podem afirmar que el desenvolupament de la sostenibilitat es considera altament factible, ja que la major part de criteris reben valoracions superiors a 7 sobre 10. El criteri que es considera més factible és el consum d’energia (electricitat, combustible), amb una factibilitat de 9,3 sobre 10. En segona posició es troben aspectes que reben valoracions per sobre de 8: • Consum d’aigua (8,6). • Noves infraestructures i reformes (8,5). • Gestió de residus (8,4). Trobem un tercer grup quant a factibilitat en què s’inclouen les compres de béns i serveis i la logística, amb nivells molt propers a 7 (7,4 i 7,3, respectivament). Finalment, el criteri que es considera menys viable és la mobilitat de clients, familiars i personal (4,4 sobre 10), juntament amb la despesa de personal (5 sobre 10). Els hospitals bàsics consideren més acceptable que els de referència com a criteri de sostenibilitat les noves infraestructures i reformes (8,8 per 7,9); en canvi, els hospitals de referència consideren més factibles altres criteris, com ara la despesa de personal (6,3 per 4,6), la gestió de residus (9,1 per 8,1) i la logística (8,3 per 6,8).

La major part d’actuacions en sostenibilitat es consideren molt factibles

21


02

POLÍTICA SOSTENIBLE I ORGANITZACIÓ

Àrees amb un major estalvi econòmic L’estalvi econòmic no és un factor que es consideri clarament lligat al desenvolupament de la sostenibilitat, ja que l’efecte en l’estalvi a les diverses àrees de l’empresa no es percep de forma generalitzada com a molt elevat. La major part el situen entorn del 6 sobre 10. L’àrea en la qual els directius consideren que es pot obtenir un major estalvi econòmic és el consum d’energia, que rep una valoració de 8,4 sobre 10. A continuació es troben àrees amb nivells d’estalvi econòmic lleugerament superiors a 6, com ara: • Consum d’aigua (6,5). • Compres de béns i serveis (6,3). • Gestió de residus (6,3). En un tercer grup, amb valoracions molt properes a 6 però per sota, hi ha: • Logística (5,8). • Gestió de residus (5,7). • Assistència sanitària (5,6).

05 Factibilitat i obtenció d'estalvi econòmic

mitjançant mesures de sostenibilitat Número de Respostes: [ 35 ] H. Bàsic: H.Referència:

L’àrea en què es considera més difícil obtenir un estalvi econòmic significatiu és un altre cop la mobilitat de clients, familiars i personal (3,6 sobre 10). Recordem que aquesta àrea ja no era valorada com una acció que calgués emprendre pel desenvolupament de la sostenibilitat. També es considera difícil l’estalvi econòmic en despeses de personal.

Factibilitat

8.4 9.3

Consums d’ energia

88,9 %

71,4 %

6.5

Consum d’ aigua

61,1 %

61,1 %

44,4 %

8.5

71,4 %

5.7

Gestió de residus

8.6

85,7 %

6.3

Noves infraestructuras i

8.4

42,9 %

6.3 7.4

Compres de béns i serveis

27,8 %

28,6 %

5.8 7.3 Logística

16,7 %

0,0 %

5.6 6.3

Assistència sanitària

0,0 %

0,0 %

4.5 5.0

Despesa de personal Fent un cop d’ull al desglossament per tipus d’hospital, els hospitals de referència veuen un major estalvi econòmic de forma generalitzada en la major part de les àrees, a excepció del consum d’energia (criteri que els hospitals bàsics han valorat amb 8,3 sobre 10, dos punts més que els de referència) i les noves infraestructures i reformes (6,3 els bàsics, 5,0 els de referència).

Estalvi Econòmic

[ 24 ] [ 11 ]

16,7 %

0,0 %

3.6 4.4

Mobilitat

0,0 %

0,0 % 0

2

4

6

8

10

És en els consums on es veu un major potencial d’estalvi

El consum d’energia és un dels criteris que es consideren més factibles i que alhora comportaria un major estalvi econòmic. El consum d’aigua, les noves infraestructures i reformes i la gestió de residus són també actuacions amb un bon nivell de factibilitat i que poden anar acompanyades d’un considerable estalvi.

22


02

POLÍTICA SOSTENIBLE I ORGANITZACIÓ

Responsabilitat de les accions de seguiment del desenvolupament sostenible En un 30,6% dels hospitals, la responsabilitat del control de les accions portades a terme pel desenvolupament sostenible no està definida, és a dir, no existeix un responsable directe, sigui una persona o una comissió. En el 22% dels casos recau en una sola persona. En canvi, l’aplicació de mesures de sostenibilitat es troba sota la responsabilitat única d’una comissió en un 16,7% dels hospitals.

06 Seguiment de les actuacions Número de Respostes: [ 36 ]

No hi ha persona, ni comisió responsable

16.7 %

Existeix una persona i comissió responsable

30.6 %

22.2 %

Hi ha una persona específica responsable

30.6 %

Hi ha una comisió responsable

La resta té una estructura mixta, amb una persona responsable directa i alhora una comissió. La responsabilitat d’aquest control no correspon sempre a la mateixa figura dins l’organització, sinó que es distribueix de formes molt diverses segons l’organització. Cal assenyalar que la definició d’aquesta estructura de responsabilitat no respon a cap criteri concret, ni de tamany ni de tipologia del centre. Així, recau principalment en comissions (28,6%), en la gerència (25%), en la direcció de qualitat (17,9%) i, en menor mesura, en el responsable de salut laboral o en el director de serveis generals, infraestructures o responsabilitat social corporativa (14,3%).

07 Responsable del seguiment Número de Respostes: [ 22 ]

28.6

Comisions

25.0

Director/a Gerent

17.9

Director/a de Qualitat

14.3 Responsable salut laboral

14.3

Director de Serveis

0.0

Director/a Mèdic Cal destacar que no hi ha cap hospital que hagi nomenat la Direcció Mèdica com a responsable d’aquest seguiment. En els hospitals bàsics, la responsabilitat de seguiment de les accions recau en major mesura en una sola persona, en concret en el 32% dels casos pel 0% dels hospitals de referència. En canvi, en els hospitals de referència, la responsabilitat és compartida en major mesura pels membres d’una comissió (27,3% pel 12% dels bàsics).

0

5

10

15

20

25

30

35%

El responsable del seguiment de les actuacions en sostenibilitat varia en cada centre

23


02

POLÍTICA SOSTENIBLE I ORGANITZACIÓ

Desenvolupament d’accions d’e-health o telemedicina La principal acció que s’ha desenvolupat en els hospitals pel que fa a l’e-health o la telemedicina és la història clínica informatitzada (91,43%), juntament amb el telediagnòstic, encara que en menor mesura que l’anterior (70,59%). L’e-learning o el teleaprenentatge (48,34%), la teleconsulta (44,1%) i el telemonitoratge i el telecontrol (40%) se situen en tots tres casos per sota del 50% d’implementació als hospitals, si bé també es troben per sobre del 40%.

08 Desenvolupament d'actuacions relacio-

nades amb l’e-health o la telemedicina Número de Respostes: [ 35 ]

En general, podem veure que hi ha molt pocs hospitals que es trobin certificats en models de qualitat o que estiguin en procés de estar-ho. Només un 11,1% té l’ISO 14001, i un 13,9% addicional es troba en procés d’obtenir-la. Pel que fa a l’EMAS (Eco-Management and Audit Scheme), tan sols un 5,6% dels hospitals la tenen i cap dels enquestats té previst iniciar un procés per obtenirla durant l’any 2011. En el cas del Green Light, un 2,8% dels hospitals enquestats han obtingut aquesta certificació, i un 16,7% tenen planificat obtenir-la a curt termini. Cap hospital ha considerat adients la resta de certificacions (Green Building i LEED) per al seu centre. Tal com es pot observar a la següent taula, els hospitals de referència han obtingut una major certificació en models de qualitat que la resta, especialment pel que fa a l’EMAS (18,2%) i a l’ISO 14001 (27,3%).

70.6

Telediagnòstic

48.4

E-learning / Teleformació

44.1

Teleconsulta

40.0

Telemonitorització i

L’acció en aquest sentit més minoritària és l’ús de la web 2.0., relacionada amb aquelles mesures que permeten una interacció tant entre pacients com entre professionals per mitjà d’Internet. Aquesta es duu a terme tan sols en el 31% dels hospitals.

Certificacions de qualitat

91.4

Història Clínica Digital

31.0

Ús de la web 2.0 0

20

40

60

80

100%

09 Certificació en models de qualitat En procès

Número de Respostes: [ 36 ] H. Bàsic: H.Referència:

Si

[ 25 ] [ 11 ]

40% 35 30 25 20 15

13.9

10

11.1

16.7

5

5.6

2.8 0.0

0.0

C

D

E

A / ISO 14001

4,0 %

27,3 %

B / EMAS

0,0 %

18,2%

C / Green Light

0,0 %

9,1 %

D / LEED

0,0 %

0,0 %

E / Green Building

0,0 %

0,0 %

0

A

B

24


02

POLÍTICA SOSTENIBLE I ORGANITZACIÓ

Realització i previsió d’actuacions pel desenvolupament sostenible La gestió de residus i els plans d’estalvi energètic són les actuacions que més hospitals han portat a terme fins al moment (88,6% i 80,6%). En segon lloc es troben els plans d’estalvi d’aigua (72,2%) i, a continuació, el disseny de nous edificis o la rehabilitació de l’hospital amb criteris de sostenibilitat (61,1%). Les compres de béns i serveis amb criteris de sostenibilitat i les auditories energètiques s’han fet als hospitals en percentatges propers al 50%, en concret en un 52,9% i un 48,6%, respectivament. Les memòries de sostenibilitat (14,3%) i, sobretot, la integració del desenvolupament sostenible a la pràctica assistencial (6,1%) són actuacions molt minoritàries. D’altra banda, altres accions que, tot i no haver-se desenvolupat fins al moment de forma important, tenen bones previsions d’assolir un alt nivell d’acompliment són els plans de comunicació i/o sensibilització sobre sostenibilitat i la formació, ja que partint de percentatges actuals del 22,9% i 25,7%, i amb previsions per a aquest any pròximes al 50%, se situarien al final de 2011 en percentatges d’acompliment propers al 71,4%. En una situació similar estarien les auditories energètiques, que, amb un valor actual del 48,6% i una previsió del 22,9%, també se situaran, si s’acompleixen les previsions, en un 71,4% d’actuació. Fent la classificació segons el tipus d’hospital, els de referència han fet en termes generals més actuacions pel desenvolupament sostenible que els hospitals generals bàsics. En aquest sentit, destaquen les accions de formació (60%); els plans d’estalvi d’aigua (90,9%) i energia (90,9%); el disseny de nous edificis o la rehabilitació de l’hospital amb criteris sostenibles (72,7%), i els plans sostenibles de mobilitat (36,4%).

10 Realització d'actuacions pel

desenvolupament sostenible Número de Respostes: [ 35 ] H. Bàsic: H.Referència:

Si

Previst per 2011

[ 25 ] [ 10 ]

88.6 2.9

Gestió de residus 88,0 %

80.6 8.3

Plans d’ estalvi energètic

76,0 %

61.1 56,0 %

56,0 %

11.8

44,4 %

48.6

Auditories energètiques

45,8%

22.9

54,6 %

32.4

Memòria de Responsabilitat Social Corporativa

32,0 %

17.6

33,3 %

25.7

Formació

12,0 %

45.7 60,0 %

24.2

Declaracions ambientals

20,8 %

24.2 71,4 %

22.9

Plans de comunicació i/o sensibilització sobresostenibilitat

44,4 %

22.2

Plans sostenibles de mobilitat

16,0 %

48.6 33,3 %

16.7 36,4 %

20.0

Pla de sostenibilitat

20,0 %

14.3

31.4 20,0 %

17.7

20,0 %

6.1

0,0 %

21.2

8,7 % 0

14.9

72,7 %

52.9

Compres de béns i serveis

13.9

90,9%

64,0 %

Disseny de nous edificis o rehabilitació de l’hospital

Integració del desenvolupament sostenible a la pràctica assistencial

90,9 %

72.2

Plans d’ estalvi d’ aigua

Memòries de Sostenibilitat

90,0 %

20

0,0 % 40

60

80

100%

En canvi, les previsions per 2011 són millors per als hospitals bàsics, atès que tenen més camí per recórrer. 25


02

POLÍTICA SOSTENIBLE I ORGANITZACIÓ

Mecanismes per impulsar el desenvolupament sostenible Els principals mecanismes que s’han posat en marxa en els hospitals per impulsar el desenvolupament sostenible són l’establiment d’indicadors (69,4%) i les comissions de treball (63,9%). Els quadres de comandament tan sols s’han implantat en un 36,1% dels hospitals. En tots els casos, la implementació és major per als hospitals de referència que no pas per als bàsics, i precisament aquesta diferència es fa més palesa en els quadres de comandament (72,7%).

Indicadors mensuals Els hospitals disposen de forma generalitzada d’indicadors mensuals en diversos àmbits, entre els quals destaquen el consum elèctric (88,9%), el consum d’aigua (88,9%), la generació de residus (83,3%) i el consum de combustible (75%). L’únic indicador del qual es disposa de forma minoritària és el d’emissions de CO2, atès que tan sols un 22,2% dels hospitals en té. Els hospitals de referència disposen proporcionalment en major mesura d’indicadors mensuals, sobretot d’emissions de CO2 (36,4%) i de consum de combustible (81,8%). En canvi, l’indicador de consum elèctric és més freqüent en els hospitals bàsics.

11 Posada en marxa de mecanismes per

impulsar el desenvolupament sostenible Número de Respostes: [ 36 ] H. Bàsic: H.Referència:

[ 25 ] [ 11 ]

69.4

Indicadors

64,0 %

81,8 %

63.9 Comisions de treball

24,0 %

63,6 %

36.1

Quadre de comandament

60,0 % 0

20

72,7 % 40

60

80

100%

12 Disponibilitat d'indicadors mensuals Número de Respostes: [ 36 ] H. Bàsic: H.Referència:

[ 25 ] [ 11 ]

88.9

Consum d’ aigua

88,0 %

90,9 %

88.9

Consum elèctric

92,0 %

81,8 %

83.3

Generació de residus

84,0 %

81,8 %

75.0

Consum de combustible

72,0 %

81,8 %

22.2

Emisions de CO2

16,0 % 0

20

36,4 % 40

60

80

100%

La majoria d’hospitals disposen d’indicadors mensuals de consums

26


02

POLÍTICA SOSTENIBLE I ORGANITZACIÓ

Mobilitat

13 Disposició d'estudis d'avaluació de mobilitat A Número de Respostes: [ 32 ]

Els ajuntaments on es troben situats els hospitals disposen majoritàriament d’un pla de mobilitat (65,6%), però els hospitals no hi participen. Tan sols ho fan en un 23,08% dels casos.

H. Bàsic: H.Referència:

H. Bàsic: H.Referència:

A/ Existeix un pla de mobilitat en l’ ajuntament: B/ El seu hospital participa en el pla de mobilitat:

Els ajuntaments on s’ubiquen els hospitals de referència acostumen a tenir més freqüentment plans de mobilitat (77,8%), i a més és més comú que aquests hospitals hi participin directament o indirecta que no pas els bàsics (50%).*

[ 18 ] [8]

60,9 %

77,8 %

11,1

77,8 %

Número de Respostes: [ 35 ] H. Bàsic: H.Referència:

[ 25 ] [ 10 ]

34.3

Estudi de mobilitat de treballadors

Els hospitals no disposen tampoc d’estudis de mobilitat, ja sigui de treballadors (només un 34,3% en té), pacients (20,0%) o familiars (20,0%).

60,0 %

24,0 %

20.0

Estudi de mobilitat de pacients

Els hospitals de referència fan proporcionalment una major quantitat d’estudis de mobilitat, tant de treballadors (60%) com de pacients (40%) o de familiars (40%). En els casos dels hospitals que sí disposen de plans de mobilitat, aquests es basen principalment en polítiques de sensibilització (52,9%) i, en menor mesura, en acords amb el transport públic (47,4%) i en la promoció de l’ús de la bicicleta (41,2%).

B Número de Respostes: [ 26 ]

[ 23 ] [9]

40,0 %

12,0 %

20.0

Estudi de mobilitat de familiars

40,0 %

12,0 % 0

20

40

60

80

100%

14 Iniciatives del pla de mobilitat

L’ús del cotxe compartit entre professionals tan sols és una iniciativa d’un 31,25% dels hospitals. L’existència d’autobusos llançadora per a treballadors de l’hospital o les tarifes especials són accions molt minoritàries, esmentades tan sols per un 6,3% i un 6,8% dels hospitals.

Número de Respostes: [ 17 ]

No

Si

100 90

47.1

80

52.6

58.8

93.7

93.3

68.7

70 60

52.9

50

47.4

40

41.2

30

31.3

20 10 0

6.7 A

B

C

D

E

6.3 F

A / Política de Sensibilització D / Ús compartit de cotxe B / Acords amb el transport públic E / Tarifes especials C / Promoció de l’ ús de la bicicleta F / Autobusos llençadora

Són poques les actuacions iniciades per millorar la mobilitat de treballadors i usuaris

27


02

POLÍTICA SOSTENIBLE I ORGANITZACIÓ

Els vehicles eficients i de baix impacte ambiental encara no són una realitat molt incorporada al parc mòbil dels hospitals, ja que de forma generalitzada no es disposa d’aquest tipus de vehicles. Tan sols el 25% dels hospitals compta amb ambulàncies eficients i únicament un 14,3% dels centres té vehicles d’aquest tipus per a la prestació de l’atenció domiciliària. Es disposa de vehicles per al transport tan sols en un 7,7% dels casos i cap dels hospitals que han participat en l’estudi fa servir furgonetes de repartiment. Els hospitals de referència tenen de forma més generalitzada vehicles d’atenció domiciliària (25%) eficients i de baix impacte ambiental. En canvi, els hospitals bàsics empren en major mesura ambulàncies d’aquest tipus (40%).

Els hospitals no consideren factibles les mesures de mobilitat des del punt de vista de desenvolupament sostenible. Tan sols atorguen un nivells de factibilitat superior a 5 sobre 10 a la conscienciació, sensibilització i capacitació dels professionals (5,7 sobre 10) i a la promoció de l’ ús del transport públic (5,6 sobre 10).

15 Disponibilitat de vehicles eficients

i de baix impacte ambiental Número de Respostes: [ 36 ] [ 25 ] [ 11 ]

H. Bàsic: H.Referència:

25.0

Ambulàncies 40,0 %

14,3 %

14.3

Vehicles per atenció domiciliària

14,3 %

0,0 %

7.7

Transport

7,7 %

25,0 %

0.0

Furgonetes de repartiment

0,0 % 0

0,0 %

20

40

60

80

100%

16 Factibilitat d'aplicació de mesures per la mobilitat Número de Respostes: [ 36 ]

10 9 8 7 6

Es considera molt poc factible promoure l’ús compartit del cotxe entre professionals (3,52 sobre 10), promoure l’ús de la bicicleta (3,43 sobre 10) i disposar d’ambulàncies de baix consum (2,87 sobre 10).

5.6

5

5.6

4

3.5

3

3.4

2

2.9

1

um

cie

sd

eb

aix

co

ns

ta ici

cle

es

ab làn

bu Am

ou

re

l’ú

sd

el

td rti pa

om Pr

om

sc l’ ú

re ou

otx ec

rt po ns

tra el

sd om Pr

Pr

om

ou

re

l’ ú

Co

nc

ien

cia

ri

ca

pa

cit

bli

c

ar

0

Es considera difícil implementar accions de millora de la mobilitat

28


PRÀCTICA ASSISTENCIAL


03

PRÀCTICA ASSISTENCIAL

Efectes del canvi climàtic en l’entorn Preguntats sobre els efectes que tindrà sobre l’entorn el canvi climàtic originat per l’activitat humana, els directors assistencials dels hospitals que van participar en aquest estudi consideraren principalment que pot afectar de forma clara als grups de risc (88,9%), provocar una major incidència de les malalties relacionades amb l’augment de la radiació ultraviolada (86,1%) i ocasionar un canvi en la distribució de les malalties infeccioses (80,6%). També de forma majoritària, tot i que en menor mesura, es creu que incrementarà la freqüència d’infeccions noves i de les que tornen a emergir (72,2%).

17 Efectes del canvi climàtic en l'entorn Número de Respostes: [ 36 ]

88.9 Grups de risc (malalties cròniques, fragilitat)

86.1 Aument radició ultraviolada

80.6

Canvi en la distribució de malaties infeccioses

72.2

Major freqüència infeccions noves i re-emergents 0

Paper de l’hospital en el desenvolupament sostenible

20

40

60

80

100%

18 Paper de l’hospital en matèria

de desenvolupament sostenible Número de Respostes: [ 22 ]

Des del punt de vista de la pràctica assistencial, es considera que el paper de l’hospital en matèria de sostenibilitat està principalment relacionat amb la seguretat del pacient (100% i una valoració de 8,5 sobre 10) i, en menor mesura,amb l’educació per a la salut (81,8% i una valoració de 6,9). Altres aspectes (com ara prevenir els riscos laborals; facilitar la conciliació de la vida laboral, personal i social dels treballadors, i afavorir la reinserció dels pacients al seu entorn social i laboral) es consideren majoritàriament fora de l’àmbit d’actuació de l’hospital i reben valoracions d’importància de 5,9, 4,8 i 4,3, respectivament. Des del punt de vista de la pràctica assistencial, els hospitals bàsics valoren més que els de referència l’educació per a la salut (7,1) i el paper facilitador de la conciliació de la vida laboral, personal i social dels treballadors (4,6).

H. Bàsic: H.Referència:

[ 17 ] [5]

100.0

Desenvolupar seguretat

81.8

Educació per la salut

45.5

Conciliació vida laboral i

[ 5,9 ]

31.8

Reinserció social i laboral

0

20

[ 6,9 ]

[ 4,8 ]

40.9

Prevenció riscos laborals

[ 8,5 ]

[ 4,3 ]

40

60

80

100%

D’altra banda, els hospitals de referència atorguen més importància que els bàsics a desenvolupar la seguretat del pacient (9,3) i a prevenir els riscos laborals (6,7).

30


03

PRÀCTICA ASSISTENCIAL

Seguretat dels pacients Pel que fa al treball de l’hospital per garantir la seguretat, i per tant la disminució dels riscos clínics dels pacients, s’ha treballat fins al moment en àmbits molt diversos, tot i que principalment i de forma molt més generalitzada en la prevenció d'infeccions associades als processos assistencials (97,2%) i la seguretat en l’ús dels medicaments (97,2%). En un segon àmbit, s’ha treballat també en els procediments i pràctiques clíniques segures (88,9%) i en la seguretat de l’equipament mèdic (80,5%).

19 Àrees en què s'ha treballat per la disminució

dels riscos clínics del pacient Número de Respostes: [ 36 ] H. Bàsic: H.Referència:

Si

97.2 2.8

Seguretat en l’ús medicaments

88,9 %

71,4 %

97.2 2.8

Infeccions nosocomial 96,0 %

100 %

88.9 1.1

Seguretat pràctiques 84,0 %

100 %

80.6 11.1

Seguretat equipament 80,0 %

L’àmbit en què hi ha més marge de millora és la comunicació durant el contínuum assistencial, que, tot i que ja s’ha desenvolupat en el 75% dels casos, si es té en compte la part que es troba en elaboració, es preveu que s’assolirà en un 97,2%.

En elaboració

[ 25 ] [ 11 ]

Comunicació entre nivells per la millora del continuum asistencial

81,8 %

75.0 22.2 68,0 % 0

20

90,9 % 40

60

80

100%

Pel que fa a les actuacions de l’hospital per garantir la seguretat i, per tant, la disminució dels riscos clínics dels pacients, és en els hospitals de referència on s’ha treballat més en tots els àmbits. Seguretat dels professionals assistencials S’han fet moltes actuacions pel que fa a la seguretat dels professionals assistencials, sent les majoritàries la formació de professionals en seguretat de riscos (94,4%), la formació i sensibilització dels professionals (94,4%) i la identificació de riscos per als professionals a l’hospital (91,7%). A més, les previsions apunten que aquestes actuacions es duran a terme a gairebé el 100% dels hospitals en un futur proper. De forma també molt generalitzada, però en menor mesura, s’han desenvolupat programes de gestió de riscos (77,8%) i sistemes d’informació i registre de riscos de l’hospital (75%). Es preveu que aquestes darreres actuacions en desenvolupament assoliran nivells propers al 90% a curt termini. Més concretament, està previst que al final de 2011, un 94,4% i un 88,9% dels hospitals, respectivament, hagin implantat aquestes mesures.

20 Implantació d'actuacions sobre seguretat Número de Respostes: [ 36 ]

Si

En elaboració

94.4 5.6

Formació en seguretat de riscs

94.4 2.8

Formació i sensibilització

91.7 8.3

Identificació de riscs a l’ hospital

77.8

Programes de gestió de riscs

75.0

Sistemes d’ informació

52.8

Grups d’ anàlisi de riscs 0

20

40

16.7 13.9

13.9

60

80

100%

31


03

PRÀCTICA ASSISTENCIAL

L’acció més minoritària és la creació de grups d’anàlisi de riscos d’organització o personals, que s’ha dut a terme tan sols en un 52,8% dels centres. Desenvolupament de l’e-health o la telemedecina El desenvolupament de l’e-health o la telemedecina és molt reduït, i tan sols es fa en determinades especialitats. Als hospitals s’ha desenvolupat la telemedecina principalment en el servei de diagnòstic per la imatge (87,1%). En els serveis de cardiologia i dermatologia, la utilització d’aquest tipus de tecnologia és de tan sols un 38,7% i un 32,4%, respectivament. La telemedicina s’usa en menor mesura en el servei de psiquiatria (3,2%). Finalment, convé destacar que el 29% dels hospitals han integrat aquestes pràctiques en altres serveis que ofereixen. El desenvolupament de la telemedecina és, en general, superior entre els hospitals de referència en la major part d’especialitats, a excepció del diagnòstic per la imatge, que és superior en els hospitals bàsics (90%). Criteris per a la compra d’equipament mèdic o noves tecnologies

Els facultatius creuen que integrar criteris de sostenibilitat a la pràctica assistencial no suposaria una pèrdua d'eficiència 21 Serveis en què s'ha desenvolupat

l’e-health o la telemedicina Número de Respostes: [ 31 ] H. Bàsic: H.Referència:

[ 22 ] [9]

87.1

Diagnòstic per l’ imatge

90,0 %

77,8 %

38.7

Cardiologia 27,3 %

32.3

Dermatologia

27,3 %

44,4 %

29.0

Altres

27,3 %

Psiquiatria

66,7 %

33,3 %

3.2 11,1 %

0,0 % 0

20

40

60

80

100%

22 Criteris per a la compra d'equipament mèdic

o de noves tecnologies Número de Respostes: [ 23 ]

Consultats sobre alguns dels criteris que els hospitals fan servir a l’hora de comprar l’equipament mèdic, el criteri més utilitzat és que es tracti d’equipament innovador i d’alta qualitat tècnica, amb un nivell d’importància de 9,2 sobre 10. Altres criteris que es tenen en compte, tot i que en menor mesura, són el preu (6,5 sobre 10) i el cost dels elements fungibles (5,7 sobre 10).

87.0

Innovació i qualitat tècnica

73.9

Cos dels fungibles

Quant als criteris menys estesos, no hi ha gaires hospitals que tinguin en consideració que els proveïdors estiguin acreditats en sostenibilitat ni el consum energètic dels aparells (3,3 sobre 10 en ambdós casos).

Cos del manteniment

L’establiment d’aquests criteris en la major part d’hospitals recau en una comissió interdisciplinària assistencial que s’encarrega de l’adquisició d’equipament mèdic (63,89%).

Proveïdors acreditats en sostenibilitat

Consum energètic

[ 5,7 ]

73.9

Preu

[ 6,5 ]

56.5

[ 4,9 ]

4.3

[ 3,3 ]

4.3

0

[ 9,2 ]

[ 3,3 ]

20

40

60

80

100%

32


03

PRÀCTICA ASSISTENCIAL

Els professionals sanitaris supervisen la gestió de residus perillosos amb risc d’infecció de forma majoritària (94,4%) i, en canvi, no gestionen els recursos dels serveis assistencials amb criteris d’estalvi i d’eficiència energètica (41,7%).

Consideracions dels professionals pel que fa a la sostenibilitat

La pràctica assistencial és l'àmbit amb menor seguiment en lo referent a actuacions relacionades amb la sostenibilitat

23 Consideracions dels professionals

respecte a la mobilitat Número de Respostes: [ 36 ]

Els professionals sanitaris consideren que és important integrar criteris de sostenibilitat a la pràctica assistencial per la influència que poden tenir en la salut de la població i el medi ambient (80,6%). També comparteixen l’opinió, si bé és cert que no de forma tan majoritària l’anterior, que les pràctiques de sostenibilitat no signifiquen menys eficiència en el treball (77,8%) i que la gestió del personal i dels recursos del servei han d’integrar l’eficiència (72,2%). L’opinió que l’educació ambiental és important per a la seguretat del pacient és compartida per un 63,9% dels professionals.

80.6

Cal integrar criteris sostenibles a la pràctica

77.8

La sostenibilitat no implica menor eficiència

72.2

La gestió del personal ha d’ integrar l’ eficiència

63.9

L’ educació ambiental influeix

52.8

La pràctica diària ja integra criteris sostenibles. 0

20

40

60

80

100%

És menys clar que el professional consideri que la pràctica diària ja integra criteris de sostenibilitat, atès que aquesta afirmació tan sols és compartida per un 52,8% dels hospitals. Respecte a l’efecte positiu pel que fa al desenvolupament sostenible de l’hospital que poden exercir els diversos departaments, no es considera que hi hagi una única àrea. Es percep que tant el departament de manteniment i/o serveis generals (9,9 sobre 10) com el de compres i logística (8,7 sobre 10) i l’assistencial (8,1 sobre 10) poden tenir un nivell elevat d’impacte en el desenvolupament sostenible de l’hospital.

24 Departament que pot exercir un impacte positiu Número de Respostes: [ 36 ] 10

9.9

9

8.7

8

8.1

7

6.1

6 5

En canvi, es considera que els departaments de recursos humans i l’administratiu tenen un menor impacte en la sostenibilitat (6,1 i 5,1 sobre 10, respectivament).

5.1

4 3 2 1 0

A

B

C

D

A Manteniment i/o serveis generals B Compres i logística C Assistencial

E

D Recursos humans E Administratiu 33


SERVEIS GENERALS

A

GESTIÓ DE CONSUMS I MANTENIMENT

B

COMPRES

C

LOGÍSTICA

D

RESIDUS


SERVEIS GENERALS I DE SUPORT:

GESTIÓ DE CONSUMS I MANTENIMENTS

25 Certificacions de models de qualitat

Els hospitals no estan certificats pel que fa a qualitat. Tan sols un 8,33% afirma tenir la certificació ISO 14001 i un 5,56%, l’EMAS. Tampoc es detecta una intenció d’aconseguir-les a curt termini, ja que la previsió d’obtenir-les l’any 2011 és molt baixa, concretament d’un 11,1%. En aquest, cas tenint en compte les previsions per a 2011, el nivell de certificacions arribaria al 19,44%, en el cas de l’ISO 14001, i al 16,67%, en el cas de l’EMAS.

Número de Respostes: [ 35 ]

40%

Previst 2011

35 30

Si

25

11.19

10

11.19

8.3

5

5.6

t igh

g

AS EM

nL

1 00

ee

nB

14

Gr

ee

ISO

0.0

2.8

2.8

0

ED

15

LE

20

Tan sols un 2,8% dels hospitals afirmen tenir els certificats de qualitat Green Building i Green Light, i no hi ha previsions de millora per al 2011. Pel que fa referència al LEED, cap hospital ha iniciat un procés per obtenir-lo. Els hospitals amb un nivell elevat de tecnologia estan certificats en major mesura en models de qualitat, sobretot en l’ISO 14001 (27,3%) i l’EMAS (18,2%).

Hi ha molt camí per recórrer pel que fa a certificacions en models de qualitat

Les previsions per a 2011 també són millors entre els hospitals de referència pel que fa a l’ISO 14001 (18,2%) i entre els hospitals bàsics (12%) pel que fa l’EMAS.

26 Actuació per a la reducció de consums

D’acord amb el que han expressat els directors de serveis generals dels hospitals participants, els centres han desenvolupat moltes i molt diverses accions per reduir el consum en diferents àmbits. S’ha treballat de forma molt activa la reducció del consum elèctric, que s’ha portat a terme en un 72,2% dels casos.

Número de Respostes: [ 35 ]

Si

Previst 2011

100 90

16.7

80

72.2

70 60

19.4

22.2

66.7

66.7

22.2

19.4 63.9

50

Altres accions amb percentatges d’implementació propers al 70% són la reducció d’aigua i paper (66,7%) i la climatització (63,9%).

40

La resta d’accions, com ara les auditories energètiques, la reducció de combustible i les mesures de sensibilització, s’han portat a terme per aproximadament el 50% dels hospitals, la qual cosa mostra que encara resta un llarg camí per recórrer fins a la implementació majoritària d’aquestes accions.

0

27.8 52.8

13.9

50.0

50.0 27.8

30 20

13.9 at

le

nib

ilit

tib Plà

de

So

ste

us mb co

du

cc

de

en

er

tiq

ue

s

ls na ies or

dit Au

ac litz

ibi

Se

ns

fes ro

ap ió

de ió

cc du

sio

ac titz

ma cli

ió cc

du Re

r pe

de

pa

igu d´a

ió cc

du Re

Re

Re

du

cc

d´e

lec

tri

cit

a

at

10

Re

Accions per reduir el consum

[ 24 ] [ 11 ]

H. Bàsic: H.Referència:

Gr

Certificats de Qualitat

din

A

uil

04

35


04

A

SERVEIS GENERALS I DE SUPORT:

GESTIÓ DE CONSUMS I MANTENIMENTS

La mesura que menys s’ha desenvolupat ha estat l’inici d’un pla de sostenibilitat. Només un 13,9% dels centres disposen actualment d’una actuació d’aquest tipus. D’altra banda, si tenim en compte les previsions d’actuació en aquest sentit per a 2011, més del 80% dels hospitals estarien portant a terme aquestes accions: • Mesures de sensibilització dels professionals de l’hospital. • Reducció de climatització. • Reducció d’aigua. • Reducció de paper. • Reducció d’electricitat. En canvi, d’altres, com les auditories energètiques i la reducció de combustible, se situarien en nivells d’acompliment superiors al 60%, concretament en un 69,4% i un 63,9%.

27 Percentatge de variació de consum el darrer any 10 9 8

7.9

7

7.1

6

6.9

5 4

2.5

3 2 1 0

A

B

C

D

A / Reducció d’ aigua

E

D / Reducció de paper E / Reducció de Co2

B / Reducció de combustible C / Reducció d’ electricitat

28 Disponibilitat de generació d'energies renovables Número de Respostes: [ 36 ] H. Bàsic: H.Referència:

[ 25 ] [ 11 ]

L’acció menys popular fins al moment, el desenvolupament del pla de sostenibilitat, també farà un salt important, si fem cas de les previsions per a 2011, fins arribar a gairebé al 60% d’acompliment (58,3%).

Energia solar térmica

Les mesures preses han reduït lleugerament el consum dels hospitals. Aquestes reduccions han estat, de mitjana, de gairebé el 8% en l’aigua (7,9%) i properes al 7% en el combustible, l’electricitat i el paper (7,3%, 7,1% i 6,9%, respectivament). La reducció del CO2 ha estat tan sols del 2,5%.

Geotèrmica

La major part dels hospitals no disposen de fonts renovables de generació energètica. D’aquesta manera, tan sols un 22,2% té capacitat de generació d’energia solar-tèrmica i un 11,1%, d’energia fotovoltaica. L’energia geotèrmica només la fa servir un 2,8% dels hospitals, i altres com la minieòlica i la biomassa són inexistents.

7.3

22.2 16,0 %

36,4 %

11.1 Energia fotovoltaica

4,0 %

27,3 %

2.8 4,0 %

0,0 %

0.0 Biomasaa

Energia minieòlica

0,0 %

0,0 %

0.0 0,0 %

0,0 % 0

5

10

15

20

25

30

35

Les iniciatives relacionades amb la reducció dels consums estan àmpliament acomplides

35


SERVEIS GENERALS I DE SUPORT:

GESTIÓ DE CONSUMS I MANTENIMENTS

Indicadors de consum Com era d’esperar, la major part dels hospitals disposen d’algun tipus d’indicador que els permet controlar els consums mensuals, ja siguin d’electricitat (91,7%), d’aigua (91,7%) o de gas (94,4%). Es disposa d’indicadors d’altres combustibles en un 69,4% dels casos. Sobre l’evolució interanual dels consums, el d’electricitat ha patit un lleuger increment el darrer any, amb una mitjana d’un 1,4% més de consum respecte a l’any anterior. La resta de consums s’han reduït, tot i que també de forma molt lleugera. L’aigua ha experimentat la reducció més considerable, amb un 2,2%. Tot i que tant el consum de gas com el de la resta de combustibles han disminuït, ho han fet de manera nímia, tan sols un 0,4% i un 0,6%, respectivament.

40%

En planificació

35 30

Si

25

16.7

20

en

er

ac

rci Tri g

Ad

No, malgrat seria interessant

13.9

11.1

ó

5.6 2.8

so

ció

0

8.3 2.8

so

5

13.9

ó

10

16.7

rci

15

Ab

D’altra banda, no són solucions que hagin aconseguit generar un elevat interès per part d’altres centres. La trigeneració i la cogeneració es considera interessant per un 16,7%, l’absorció per un 13,9% i l’adsorció per un 11,1%.

de la producció de fred, calor i /o electricitat Número de Respostes: [ 36 ]

ra

Els hospitals participants no han posat en marxa gaires solucions tecnològiques per millorar l’eficiència de la producció de fred, calor i/o electricitat, tot i que en una petita proporció sí que s’han planificat. Així, un 13,9% té o ha iniciat la trigeneració, un 11,1% la cogeneració i un 8,3% l’absorció.

29 Solucions tecnològiques per millorar l’ eficiència

ne

Els hospitals de referència disposen proporcionalment de més fonts renovables de generació energètica. Un 36,4% consumeix energia solar-tèrmica i un 27,3%, energia fotovoltaica. L’energia geotèrmica tan sols la fa servir el 4% dels hospitals bàsics i d’altres, com la minieòlica i la biomassa, són, lògicament, inexistents.

ge

A

Co

04

30 Disponibilitat d'indicadors mensuals de consums Número de Respostes: [ 36 ]

94.4

Gas

91.7

Aigua

91.7

Electricitat

69.4

Altres combustibles 0

20

40

60

80

100%

31 Variació interanual dels consums

1.4

Electricitat

- 0.4

Gas

- 0.6

Combustible Aigua - 2.2 -3

-2

-1

0

1

2

37


04

A

SERVEIS GENERALS I DE SUPORT:

GESTIÓ DE CONSUMS I MANTENIMENTS

Mesures per facilitar el manteniment i la gestió del consum energètic Els hospitals declaren disposar de forma generalitzada de mesures per facilitar el manteniment i la gestió del consum energètic. Entre les que tenen una aplicació més comuna es troben els plans de manteniment dels equips d’electromedicina, de climatització i dels equips tèrmics. No hi ha cap hospital que no tingui aquests tres plans. La utilització dels plans de manteniment dels equips elèctrics (97,1%), dels equips informàtics (97,1%) i de les instal·lacions de l’aigua (93,9%) també és molt generalitzat. Tots aquests plans es desenvolupen principalment de manera preventiva, a excepció dels de manteniment dels equips informàtics i de l’estructura de l’edifici, que també es fan de forma correctiva en aproximadament el 50% dels casos. Es disposa d’un sistema informàtic per al seguiment i control del manteniment dels equips de l’hospital en un 72,2% dels casos. La mesura menys utilitzada és el Diagrama Unifilar Energètic Actualitzat, esmentat per tan sols un 30,6% dels hospitals.

32 Mesures per al manteniment

i la gestió del consum energètic Número de Respostes: [ 36 ]

72.2

Sistema informàtic pel seguiment i control del manteniment dels equips de l’ hospital

30.6

Diagrama unifilar energétic actualitzat

Plans de manteniment de:

0

20

Correctiu

Sistemes de climatització Equips tèrmics

40

60

80

Preventiu

18.2

81.8

17.6

82.4

20.6

Equips d´electromedicina

79.4 52.9

Equips informàtics

44.1

23.5

Equips elèctrics

73.5

21.2

Instal-lacions d´aigua

72.7 50.0

Estructura de l´edifici 0

20

100%

40

35.3 60

80

100%

Una gran majoria de centres aplica mesures per al manteniment i per la gestió de l’energia

38


04

B

SERVEIS GENERALS I DE SUPORT:

COMPRES

Establiment de criteris de sostenibilitat Tan sols la meitat dels hospitals (51,4%) han definit criteris de sostenibilitat per a la compra de béns i serveis.

33 Definició i àmbits en què s'han definit criteris

de sostenibilitat per a la compra de béns i serveis Número de Respostes: [ 35 ]

51.4 %

Si L’àmbit al qual s’apliquen criteris sostenibles de forma més important és la compra de serveis, atès que un 68,2% dels hospitals els empren en aquest àmbit. A més, en un 9,1% dels casos tenen previst començar a aplicar-los en 2011. La definició de la construcció i renovació immobiliària, la compra d’equipament biomèdic, de productes alimentaris i de mobiliari és menys generalitzada, ja que se situa al voltant del 50%. Les previsions futures són favorables, atès que les xifres s’ incrementaran entre un 17% i un 18%. Direcció de compres i aprovisionament de béns i serveis Pel que fa a la diferenciació funcional entre compres i aprovisionament de béns i serveis, ens trobem que als hospitals de la Unió coexisteixen dues realitats: en més de la meitat dels hospitals (51,4%) existeixen les dues funcions i són independents, però, en canvi, en el 40,0% existeixen les dues i s’integren en compres. En els hospitals de referència, l’alternativa predominant, totes dues funcions existeixen i són independents (72,7%); en canvi, en els bàsics conviuen dues realitats, en un 45,8% dels hospitals totes dues funcions existeixen i s’integren en compres i en un percentatge molt similar, un 41,7%, totes dues funcions existeixen i són independents.

Encara no s’apliquen

31.4 %

No

Número de Respostes: [ 23 ]

Si

17.1 %

Previst 2011

68.2

Serveis

56.5

Mobiliari Equipament biomèdic

Construccions i renovacions

9.1 17.4

52.2

17.4

50.4

18.2

45.5 4.5

Quadre de comandament 0

20

40

60

80

100%

34 Diferenciació funcional entre compres i aprovisionament Número de Respostes: [ 35 ] H. Bàsic: H.Referència:

[ 24 ] [ 11 ]

100 90

8.6

80 70 60

51.4

50 40 30 20

Només la meitat dels hospitals integren o tenen previst integrar criteris de sostenibilitat als seus quadres de comandament

40.0

10 0 Altres

12,5 %

0,0 %

Totes dues funcions existeixen i son independents

41,7 %

77,8 %

Totes dues funcions existeixen i s’ integren en compres

45,8 %

27,3 %

39


04

B

SERVEIS GENERALS I DE SUPORT:

COMPRES

Participació en la definició dels criteris per a la compra de béns i serveis de manera sostenible

35 Participants en la definició de criteris de compra Número de Respostes: [ 32 ]

En els hospitals hi ha molts professionals de diferents àmbits que participen a l’hora de definir els criteris de compra de béns i serveis de manera sostenible. En més del 90% dels casos hi participen els responsables de compres (96,9%) i els de manteniment (90,3%). En un segon grup, amb percentatges molt propers al 80%, i en algun cas fins i tot superiors, trobem que col·laboren en la decisió, per aquest ordre, la direcció mèdica, la direcció d’infermeria, els caps de servei i els professionals assistencials. Els professionals que menys col·laboren a l’hora de prendre aquesta decisió són els de farmàcia (67,9%) i, sobretot, els responsables de seguretat del pacient (40,7%). En els hospitals de referència hi ha una major diversitat de professionals que participen a l’hora de definir els criteris de compra de béns i serveis de manera sostenible. En aquest tipus de centres, el departament de compres (100%), el de farmàcia (66,7%), els professionals assistencials (88,9%), els responsables de manteniment (100%) i els responsables de la seguretat del pacient (55,6%) hi participen més que en els hospitals bàsics.

H. Bàsic: H.Referència:

[ 23 ] [9]

96.9

Departament de compres

95,7 %

100 %

90.3

Responsables de manteniment

86,4 %

100 %

83.9

Direcció mèdica 82,6 %

77,8 %

83.3

Direcció d’ infermeria 81,8 %

77,8 %

82.8

Caps de servei 81,0 %

77,8 %

80.0

Professionals assistencials

72,7 %

88,9 %

67.9

Farmàcia -

66,7 %

40.7

Responsables de seguretat del pacient

30,0 % 0

20

55,6 % 40

60

80

100%

En els hospitals bàsics, per contra, hi participen en major mesura que en els de referència els caps de servei (81%), la direcció mèdica (82,6%) i la direcció d’infermeria (81,8%).

No hi ha un model majoritari respecte a qui són els encarregats de determinar els criteris de compra i selecció de proveïdors

40


04

B

SERVEIS GENERALS I DE SUPORT:

COMPRES

Actuacions per promoure la sostenibilitat Les accions que s’han portat a terme per promoure la sostenibilitat han estat, en primer lloc, l’assistència a conferències i congressos de sostenibilitat en hospitals (en un 51,4% dels casos) i, a continuació, la sensibilització dels professionals assistencials (en un 31,4% dels hospitals).

36 Realització d'actuacions per promoure

la sostenibilitat en l'adquisició de béns i equips Número de Respostes: [ 35 ] H. Bàsic: H.Referència:

En canvi, altres mesures com ara la formació en criteris tècnics i les accions de benchmarking, se situaran tan sols en un 31,4%, d’acord amb les previsions.

90 80 70 60

Tot i que els hospitals no fan servir criteris de sostenibilitat de forma generalitzada per seleccionar els proveïdors, hi ha dos criteris que cal esmentar. Es tracta de la certificació ambiental, que es considera com a criteri de contractació en més del 50% dels hospitals, en concret el 52,9%, i la gestió d’abocaments, que es té en compte pel 41,2% dels centres. Entre el 25 i el 35% dels hospitals fan servir altres criteris, com ara les clàusules ambientals per concursos públics, la certificació energètica i els sistemes de gestió ambiental. Les auditories ambientals es consideren com a criteri tan sols en un 19,4% dels hospitals.

20.0

40 30

31.4

14.3

20

11.4 20.0

17.1

10 0

B

A

C

D

A / Formació en criteris tècnics de béns i serveis sostenibles B / Sensibilització als professionals assistencials C / Accions de benchmarking en sostenibilitat D / Assistir a conferències i congressos de sostenibilitat en hospitals

37 Criteris de sostenibilitat per a la selecció de proveïdors Número de Respostes: [ 34 ] H.Referència:

Si

Previst 2011

[ 24 ] [ 10 ]

52.9 2.9

Certificació ambiental

62,5 %

45,8%

34,8 %

25.8

Clausulas ambientals a concursos públics

30,4 %

[ 6,7 ]

30,0 %

9.7

[ 6,7 ]

40,0 %

25.8

Sistemes de gestió ambiental

26,1 %

[ 6,7 ] 20,0 %

19.4

Auditories ambientals

Ús de vehicles sostenibles/eficients

[ 6,7 ]

40,0 %

33.3

Certificació energètica

Emisions generades

[ 6,7 ]

40,0 %

41.2 2.9

Gestió d’ abocaments

17,4 %

[ 6,7 ] 20,0 %

12.1

[ 6,7 ]

17,4 %

Els criteris menys utilitzats en aquest sentit són l’ús de vehicles sostenibles (9,1%) i les emissions generades (12,1%).

8.6 51.4

50

H. Bàsic:

Criteris de sostenibilitat per a la selecció de proveïdors

Previst 2011

100%

Altres actuacions, com ara la formació en criteris tècnics i les accions de benchmarking en sostenibilitat, són molt més minoritàries, atès que les duen a terme només un 17,1% i un 20,0% dels hospitals. La sensibilització dels professionals assistencials és l’actuació en la qual sembla que s’avançarà més en un futur proper, ja que, segons les previsions per a 2011, la desenvoluparan més del 50% dels hospitals (51,4%).

Si

[ 24 ] [ 11 ]

0,0 %

9.1

[ 6,7 ]

8,7 % 0

20

10,0 % 40

60

80

100%

41


04

B

SERVEIS GENERALS I DE SUPORT:

COMPRES

L’aplicació d’aquests criteris és més freqüent entre els hospitals bàsics, sobretot pel que fa a la certificació ambiental (58,3%) i d’emissions generades (17,4%). En canvi, quant a les clàusules ambientals als concursos públics, l’aplicació de criteris és major en els hospitals de referència (30%). Nivell d’importància de diversos criteris en la compra de béns i serveis Preguntats sobre la importància que tenen diversos criteris en el procés de compra de béns i serveis, l’indicador que els hospitals fan servir a l’hora de decidir sobre la compra de béns i serveis és la qualitat tècnica (6 sobre 7). Els criteris assistencials (5,3) i el preu (4,9), tot i que no són determinants, tenen un paper força important en la decisió.

38 Nivell d'importància de diversos

criteris en el procés de compra Número de Respostes: [ 18 ]

5.28

Criteris assistencials

4.94

Preu

4.17

Qualitat del servei

3.22

Manteniment cost efectiue

2.33

Termini de lliurament

2.06

Proximitat del proveïdor

Finalment, els aspectes menys rellevants en aquesta decisió són el cost de manteniment (3,2), el termini de lliurament (2,3) i, sobretot, la proximitat del proveïdor (2,1). Criteris de sostenibilitat en la compra de productes

6.0

Qualitat tècnica

0

En segon lloc, trobem una sèrie de criteris que apliquen entre el 40% i el 50% dels hospitals: que estiguin fabricats amb materials reciclables o fàcilment reciclables i/o segregables (50%), que tinguin etiqueta energètica o ecològica (46,4%) i que generin pocs residus (42,9%). De tots els proposats, el criteri que menys intervé a l’hora de decidir la compra és que els materials hagin estat fabricats amb baix consum energètic (28,6%).

4

6

8

10

39 Aplicació de criteris de sostenibilitat

per la compra de productes Número de Respostes: [ 28 ]

En el cas d’aplicació de criteris de sostenibilitat a l’hora de comprar productes, es té en compte de forma generalitzada que es tracti de béns o serveis amb una llarga durada i un baix manteniment (82,1%) i que no continguin substàncies nocives o perilloses (75%).

2

Si

Previst 2011

82.1

Llarga duració i baix manteniment

75.0 3.6

Sense substàncies perilloses

50.0

Fàcilment segregables/reciclables

10.7

50.0 3.6

Materials reciclats

Amb etiqueta energètica/ecològica Generin pocs residus

46.4

17.9

42.9

17.9

28.6 7.1

Materials fabricats amb baix consum energètic 0

20

40

60

80

100%

42


04

B

SERVEIS GENERALS I DE SUPORT:

LOGÍSTICA

Pel que fa a la tendència a curt termini, observem un fort increment de l’exigència d’etiqueta energètica o ecològica (64,3% en 2011), que siguin productes que generin pocs residus (60,7% en 2011) i que siguin fàcilment segregables i/o reciclables (60,7% en 2011).

40 Aprovisionament i àrea de compres Número de Respostes: [ 35 ] H. Bàsic: H.Referència:

[ 24 ] [ 11 ]

100 90

31.4

80

Per tant, sembla que aquests criteris seran àmpliament implantats en el futur.

70 60

Aprovisionament i compres

50

En general, l’àrea d’aprovisionament dels hospitals està integrada en la de compres (62,9% dels casos). Només un 31,4% dels centres hospitalaris participants en l’estudi tenen ambdues funcions clarament separades.

30

Observant la segregació per grups segons el tipus de centre hospitalari, trobem que, mentre que en els hospitals bàsics majoritàriament no existeix una àrea funcional d’aprovisionament separada de l’àrea de compres, sinó que totes dues es troben integrades (70,8% dels centres), en els hospitals de referència conviuen les dues realitats en la mateixa proporció (45,5%). Aprovisionament de l’hospital Consultats sobre la definició que consideraven més adequada per a l’aprovisionament, els responsables dels hospitals van mostrar un nivell d’acord de 8 sobre 10 amb aquesta afirmació: l'aprovisionament té per objectiu aconseguir que el producte o servei estigui disponible quan es necessiti, amb la qualitat adequada, la quantitat necessària i el termini adient, al menor cost possible. Amb una puntuació propera (nivell d’acord de 7,1 sobre 10), també van considerar que l’aprovisionament és el conjunt d’activitats que fa l’hospital, per assegurar la disponibilitat dels béns i serveis externs que són necessaris per a la realització de les seves activitats. Pel que fa a la manera com es realitzen les sol·licituds de materials i productes, veiem que les comandes sempre es fan electrònicament (100%), tot i que encara hi ha un 62,9% que les continuen fent en paper.

40

62.9

20 10

5.7

0

Totes dues funcions existeixen i són independents

25,0 %

45,5 %

Totes dues funcions existeixen i s’ integren en compres

70,8 %

45,5 %

No, només existeix la funció de compres

4,2 %

9,1 %

Significat de l’ aprovisionament Número de Respostes: [ 23 ] 10 9 8

8.00

7

7.10

6

5.21

5 4

4.29

3 2 1 0

A

B

C

D

A / L´ aprovisonament té per objectiu aconseguir que el producte o servei estigui disponible quan es necessiti,amb la qualitat adequada, la quantitat necessària i el termini adient, al menor cost possible.

C / L´aprovisionament s´acostuma a confondre amb les compres ja que s´entèn com l´activitat de comprar més la de gestió, planificació i control de materials.

B / El conjunt d´activitats que realitza l´hospital, per assegurar la disponibilitat dels béns i serveis externs que li són necessaris per la realiztació de les seves activitats.

D / L´aprovisionament s´entèn com proveir o assortir de béns necessaris com provisió de vitualles, municions etc..

43


04

C

SERVEIS GENERALS I DE SUPORT:

LOGÍSTICA

A més, les comandes es cursen majoritàriament de forma automatitzada (68,6%). És menys habitual fer comandes de forma manual, tot i que encara hi ha un 45,7% d’hospitals que empren aquest procediment.

41 Forma de realitzar sol·licituds de material o productes Número de Respostes: [ 35 ]

100.0

Electrònicament

88,9 %

71,4 %

68.8

D’altra banda, la gran majoria dels hospitals (74,3%) disposa d’un sistema de gestió de magatzems, mentre que només una mica més de la meitat (52,3%) utilitza embalatges retornables per al subministrament intern.

De forma automatitzada

Fent una anàlisi més detallada, trobem que els hospitals bàsics disposen en major mesura d’un sistema de gestió de magatzems (79,2%) i que, en canvi, els hospitals de referència utilitzen més freqüentment embalatges retornables per al subministrament intern del centre.

De Forma manual

61,1 %

85,7 %

62.9

En format paper

61,1 %

71,4 %

45.7

En darrer terme, cal assenyalar que els hospitals fan les comandes als proveïdors electrònicament de forma molt generalitzada (85,7%), segreguen els residus de magatzem per embalatges (85,7%) i disposen de plans de reducció d’estocs en magatzem (82,9%). Tot i que la proporció d’hospitals és molt menor que en els casos anteriors, també n’hi ha molts que disposen de sistemes d’ajustament de temperatura automàtics (74,3%) i fan servir il·luminació de baix cost en magatzems (65,7%). El percentatge d’hospitals que empren sensors de presència per a la il·luminació és encara molt petit (31,4%), mentre que la proporció d’hospitals que negocia embalatges a mida amb els proveïdors (14,3%) és nímia.

61,1 % 0

71,4 %

20

40

H. Bàsic: H.Referència:

80

100%

[ 24 ] [ 11 ]

Diposa d’un sistema de gestió de magatzems (SGM)

79,2 %

63,6 %

Utilitza embalatges retornables per al subministramentintern al centre

50,0 %

63,6 %

42 Logística de l’hospital Número de Respostes: [ 35 ]

85.7

Comandes electròniques

85.7

Segregació residus de magatzem

82.9

Plans de reducció de stocks en magatzem

74.3

Sistemes d´ajust de temperatura automàtics

Majoritàriament, els hospitals han adaptat la seva estructura d’aprovisionament a les noves tecnologies, però simultàniament mantenen els sistemes de gestió anteriors

60

Número de Respostes: [ 35 ]

65.7

Il-luminació de baix cost al magatzem

31.4

Sensors de presència per il-luminació Negociació d´embalatges a mida amb proveïdors

14.3

0

20

40

60

80

100%

44


04

D

SERVEIS GENERALS I DE SUPORT:

RESIDUS

Pel que fa al tractament dels residus, en els hospitals és molt freqüent dur a terme una segregació i selecció dels residus reciclables. Tots els hospitals consultats fan o tenen previst iniciar en 2011 la segregació i selecció de residus electrònics o elèctrics, consumibles informàtics i piles o bateries (100%), i gairebé la totalitat (96,9%) ho farà amb els olis usats i el paper i el cartró.

42 Segregació i selecció de residus reciclables Número de Respostes: [ 33 ]

Si

Previst 2011

100.0

Piles o bateries

100.0 Consumibles informátics

Al voltant del 80% segrega i selecciona el vidre (84,9%), els plàstics (84,4%) i els residus vegetals (78,8%). Destaca per la part baixa, ja que és una pràctica molt minoritària i que només duen a terme actualment un 28,1% dels hospitals, la segregació i selecció del paper d’alumini, i, tot i el gran creixement que experimentarà l’any 2011, a finals d’any només un 40,6% estarà en disposició de fer-la. El vidre, el plàstic i el paper d’alumini presenten les previsions més favorables, atès que en els tres casos es preveu un increment del 12% en 2011, tot i que són els que tenen més camí per recórrer, en especial, com ja s’ha esmentat anteriorment, pel que es refereix a l’alumini.

97.0 3.0

Residus electrónics /

97.0

Paper / cartró

93.9 3.0

Olis usats

75.8 3.0

Residus vegetals

72.7 12.1

Vidre

71.9 12.5

Plàstics

28.1 12.5

Paper d’ alumini 0

20

40

60

80

100%

És molt freqüent que es duguin a terme processos de segregació i selecció de residus, i els hospitals que encara no ho fan estan majoritàriament conscienciats de la necessitat de fer-ho.

45


ANNEXOS

46


GLOSSARI DE TERMES

• Absorció: sistema físic de producció de fred basat en la utilització de la calor del canvi d'estat o calor latent de vaporització. És conegut que existeixen substàncies (p.e. combinacions de bromur-liti Br-Li) que en estat líquid o sòlid tenen la propietat d'absorbir quantitats importants de vapor d'altres substàncies, en aquest casos l'absorció ve acompanyada per un despreniment de calor.[10] • Biomassa: és el conjunt de la matèria orgànica, d’origen vegetal o animal i els materials que procedeixen de la seva transformació natural o artificial. S’orienta a la seva aplicació mitjançant combustió o gasificació.[11] • Cogeneració: Producció conjunta d'electricitat i calor a partir d'un únic combustible (generalment gas natural). A partir de la combustió del gas natural en un motor o turbina, es genera electricitat mitjançant un alternador i la calor es genera per l'aprofitament de les altes temperatures dels gasos de combustió així com de la calor recuperada al refrigerar el motor o turbina.[12] • Desenvolupament sostenible: desenvolupament que permet satisfer les necessitats de les generacions presents sense comprometre el potencial de les generacions futures per satisfer-ne les pròpies.[13] • EMAS: és el sistema de gestió mediambiental (EMS) utilitzat pel Parlament Europeu.[14] • Energia eòlica: consisteix en la transformació de l’energia cinètica de les corrents d’aire en energia elèctrica[15] • Energia fotovoltaica: la generació fotovoltaica consisteix en la generació d’energia elèctrica amb uns dispositius semiconductors integrats als anomenats panels fotovoltaics, que transformen l’energia en forma de radiació solar, directament en energia elèctrica.[16] • Energia geotèrmica: és l’aprofitament de l’energia calorífica provinent de les capes internes de l’escorça terrestre.[17] • Energia solar-tèrmica: aprofitament de l’energia calorífica provinent del Sol, ja sigui sense la mediació d’elements mecànics (de forma passiva), o mitjançant aquest tipus d’elements (de forma activa).[18] • Green Building: certificació que reconeix la reducció de l’impacte mediambiental de l’edifici que s’avalua comparat amb un edifici de referència. L’edifici de referència és sempre un edifici estàndard realitzat complint les exigències mínimes fixades per les normes i per la pràctica comú. Suposa el reconeixement per una organització independent tant del promotor com del projectista dels valors mediambientals d’un edifici a través de l’aplicació d’una metodologia d’avaluació internacionalment reconeguda.[19] • Green Light: és una iniciativa voluntària per a la lluita contra la contaminació, que té com objectiu que els consumidors d’electricitat del sector no residencial (tant públics com privats), denominats Socis, es comprometin amb la Comissió Europea a instal·lar en els seus edificis la tecnologia en il·luminació més eficient possible, sempre que això sigui possible i la qualitat de la il·luminació es mantingui o millori.[20]

47


GLOSSARI DE TERMES

• Hospital d’alta tecnologia: hospital que disposa de les anomenades supraespecialitats i de noves tecnologies diagnòstico–terapèutiques. Atenen els pacients que no es poden tractar als hospitals de referència.[21] • Hospital de referència: hospital destinat a resoldre pràcticament la totalitat dels problemes de salut susceptibles de curació i millora, llevat d'aquells que requereixen recursos tecnològics d'alt nivell o una pràctica altament especialitzada.[22] • Hospital general bàsic: hospital que dóna resposta completa als requeriments habituals de la població. Aquests hospitals tenen la tecnologia assistencial necessària per atendre aquelles patologies que no requereixen un grau d'especialització important.[23] • ISO 14001: és una certificació que especifica els requisits per un sistema de gestió ambiental que permeti a l’organització desenvolupar i implantar una política i uns objectius que tenen en compte no només requeriments legals, sinó també d’altres que la organització subscriu, així com informació sobre aspectes mediambientals rellevants. S’aplica a aquelles àrees que l’organització identifica com controlables i a les que hi pot influir.[24] • LEED: Leadership in Energy and Environmental Design. És un programa de certificació per una part externa i objectiva. Inclou aspectes com el disseny, la operativitat i la construcció d’edificis sostenibles d’alta competitivitat.[25] • Trigeneració: Tecnologia derivada de la cogeneració, consisteix en la producció conjunta d’electricitat, calor i fred, a partir d’un únic combustible (generalment gas natural). En aquesta tecnologia, el fred es genera per l'aprofitament de part de la producció tèrmica mitjançant equips d'absorció.[26] • Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP): xarxa formada pels hospitals de Catalunya amb els quals el CatSalut contracta la prestació de serveis. La XHUP integra un conjunt d’hospitals àmpliament distribuïts pel territori català.[27]

48


REFERÈNCIES

(1) The World Bank. (2009). Health expenditure, total (% of GDP). Obtingut de http://data.worldbank.org/indicator/SH.XPD.TOTL.ZS/countries (2) Cybermetrics Lab, Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). (2010). The Ranking Web of World Hospitals. Obtingut de http://hospitals.webometrics.info/methodology.html (3) Worldmapper. (2002). Obtingut de Hospital beds: http://www.worldmapper.org/display.php?selected=221 (4) Pérez-Lombard, L., Ortiz, J., & Pout, C. (2008). A review on buildings energy consumption information. En Energy and buildings (págs. 394-398). Elsevier. (5) Hospital Universitario La Paz. (2008). La Paz se suma al Día de la Tierra con la plantación de árboles. http://www.madrid.org/cs/Satellite?cid=1142443068324&language=es&pageid=1191579451897&pagename= HospitalLaPaz%2FCM_Actualidad_FA%2FHPAZ_actualidad (6) IDESCAT. (2010). Obtingut de http://www.idescat.cat (7)(8)(9)(27) CatSalut. (2010). Servei Català de la Salut. Obtingut de http://www10.gencat.cat/catsalut/cat/servcat_hospitalaria.htm (10)(12)(26) Andrés, J. A., & Rodriguez-Pomatta. (2010). Calor y Frío Industrial 1. UNED-ETSII. (11)(17)(18) Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE). (2010). Obtingut de http://www.idae.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/idpag.233/relcategoria.1037/relmenu.48 (15)(16) Ministerio de Industria, Turismo y Comercio. (2010). Obtingut de http://www.mityc.es/energia/desarrollo/EficienciaEnergetica/Paginas/cogeneracion.aspx (13) United Nations World Commission on Environment and Development (WCED). (1987). Our Common Future, From One Earth to One World (Brundtland Report).Oxford: Oxford University Press. (14) Parlament Europeu. (2004). http://www.europarl.europa.eu/parliament/expert/staticDisplay.do?id=41&pageRank=1&language=es (19) Green Building Council España. (2010). Obtingut de http://www.gbce.es/pagina/certificacion-verde (20) The European GreenLight Programme. (2010). Obtingut de http://www.eu-greenlight.org/ (21)(22)(23) CatSalut. (2010). Atenció hospitalària. Obtingut de http://www10.gencat.cat/catsalut/cat/servcat_hospitalaria_tip.htm (24) International Organization for Standarization. (2010). ISO 14001:2004. Obtingut de www.iso.org/iso/iso_14000_essentials (25) Leadership in Energy and Environmental Design. (2010). Obtingut de http://www.leed.net/

49


AGRAÏMENTS

La primera enquesta sobre desenvolupament sostenible als hospitals, elaborada per Gesaworld i la Unió Catalana d’Hospitals, ha estat possible gràcies a la col·laboració d’aquestes institucions: • Althaia, Xarxa Assistencial de Manresa, fundació privada • Aran Salut, Serveis Assistencials Integrats, S.L. • Clínica Girona • Clínica Salus Infirmorum • Clíniques de Catalunya (Hospital Sagrat Cor i Hospital de Tremp) • Consorci Hospitalari de Vic • Consorci Sanitari de l’Alt Penedès • Consorci Sanitari de l’Anoia • Consorci Sanitari de Mollet • Consorci Sanitari de Terrassa • Consorci Sanitari del Garraf • Consorci Sanitari Integral • Corporació de Salut del Maresme i la Selva • Corporació Sanitària Clínic • Corporació Sanitària Parc Taulí • Hospital de la Santa Creu i Sant Pau •Fundació Hospital Asil de Granollers • Fundació de l’Hospital Comarcal Sant Bernabé • Fundació de l’Hospital de l’Esperit Sant • Fundació de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla • Fundació de l’Hospital Sant Joan de Déu Martorell • Hospital de Campdevànol, fundació privada • Hospital Sant Jaume d’Olot, fundació privada •Institut de Neurorehabilitació Guttmann, fundació privada • Fundació Puigvert, IUNA • Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor, Hospital de Sant Rafael • Gestió de Serveis Sanitaris • Gestió Pius, Hospital de Valls • Grup Sagessa • Hospital Plató, fundació privada • Hospital Sant Celoni, fundació privada • Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues • Institut Assistència Sanitària • Institut Català d’Oncologia • Mútua de Terrassa • Serveis de Salut Integral del Baix Empordà, Hospital de Palamós

50


ÍNDEX DE GRÀFICS

Gràfic 1: Orientació de les accions en matèria de desenvolupament sostenible Gràfic 2: Què s'entén per desenvolupament sostenible d'un hospital Gràfic 3: Formes d'aplicació del desenvolupament sostenible d'un hospital Gràfic 4: Principals actuacions a emprendre en un hospital pel desenvolupament sostenible Gràfic 5: Factibilitat i obtenció d'estalvi econòmic mitjançant mesures de sostenibilitat Gràfic 6: Seguiment de les actuacions Gràfic 7: Responsable del seguiment Gràfic 8: Desenvolupament d'actuacions relacionades amb l’e-health o la telemedicina Gràfic 9: Certificació en models de Qualitat Gràfic 10: Realització d'actuacions pel desenvolupament sostenible Gràfic 11: Posada en marxa de mecanismes per impulsar el desenvolupament sostenible Gràfic 12: disponibilitat d'indicadors mensuals Gràfic 13: Disposició d'estudis d'avaluació de mobilitat Gràfic 14: Iniciatives del pla de mobilitat Gràfic 15: Disponibilitat de vehicles eficients i de baix impacte ambiental Gràfic 16: Factibilitat d'aplicació de mesures per la mobilitat Gràfic 17: Efecte del canvi climàtic per l'activitat humana en l'entorn Gràfic 18: Paper de l'hospital en matèria de desenvolupament sostenible Gràfic 19: Àrees on s'ha treballat per la disminució dels riscos clínics del pacient Gràfic 20: Implantació d'actuacions sobre seguretat Gràfic 21: Serveis on s'ha desenvolupat e-health o telemedicina Gràfic 22: Criteris per la compra d'equipament mèdic o noves tecnologies Gràfic 23: Consideracions dels professionals respecte la mobilitat Gràfic 24: Departament que pot exercir un impacte positiu Gràfic 25: Certificacions de models de qualitat Gràfic 26: Actuació per a la reducció de consums Gràfic 27: Percentatge de variació de consum en el darrer any Gràfic 28: Disponibilitat de generació d'energies renovables Gràfic 29:Solucions tecnològiques per millorar l'eficiència de la producció de fred, calor i/o electricitat Gràfic 30: Disponibilitat d'indicadors mensuals de consums Gràfic 31: Variació interanual dels consums Gràfic 32: Mesures pel manteniment i gestió del consum energètic Gràfic 33: Definició i àmbits on s'han definit criteris de sostenibilitat per la compra de béns i serveis Gràfic 34: Diferenciació funcional entre compres i aprovisionament Gràfic 35: Participants en la definició de criteris en la compra Gràfic 36: Realització d'actuacions per promoure la sostenibilitat en l'adquisició de béns i equips Gràfic 37: Criteris de sostenibilitat per la selecció de proveïdors Gràfic 38: Nivell d'importància de diversos criteris en el procés de compra Gràfic 39: Aplicació de criteris de sostenibilitat per la compra de productes Gràfic 40: Aprovisionament i àrea de compres Gràfic 41: Forma de realitzar sol·licituds de material o productes Gràfic 42: Logística de l'hospital Gràfic 43: Segregació i selecció de residus reciclables

18 18 19 20 22 23 23 24 24 25 26 26 27 27 28 28 30 30 31 31 32 32 33 33 35 35 36 36 37 37 37 38 39 39 40 41 41 42 42 43 44 44 45

51


Disseny de la informació, maquetació i representacions estadístiques realitzat per

ElkanoData www.elkanodata.com info@elkanodata.com

En col·laboració amb:

02



Enquesta de Sostenibilitat als centres hospitalaris