Page 1

núm. 77 - Desembre 2012

GRÀCIES DAMIÀ Que la vida generosa del Damià ens ajudi a bastir les nostres des del lliurament i el compartir. Que el seu testimoni de compromís i treball ens esperoni a fer de la nostra tasca un espai per a tothom. Que les seves il·lusions visquin al cor dels qui l’hem conegut. Que els seus somnis d’escola fructifiquin en nosaltres.

El desconcert inicial s’aboca, decididament, en sentits missatges que valoren i agraeixen el que ha estat el Damià per a ells. Dilluns 29, als patis del Col·legi no se senten crits. Es veuen reiterats grupets d’alumnes grans que s’acosten a l’hort del Damià. El Col·legi facilita dos autocars perquè el personal pugui assistir al funeral a Seròs. Un grup de voluntaris fan les suplències per als petits. No fa falta cridar a l’ordre: el Col·legi està de dol i tots ho sentim així. A Seròs, la gent que queda al carrer empeny per poder entrar a l’església: el poble vol ser-hi. Intervencions sentides, llàgrimes a flor de pell i l’impressionant “gràcies a tots” del fill Manel. Mentrestant van passant per la capella del Claver diferents cursos. Records, agraïments, pregàries personals, tendres detalls de recordatori (el barret de palla amb forats, tan normal al Damià). Església sempre plena amb un respectuós silenci. I dimarts, l’eucaristia del Claver. Els tres fills i el germà al primer banc, volem prendre el relleu de la teva flama, pares, alumnes, personal de l’escola, antics alumnes... ha vingut l’alcalde i el bisbe ens escriu unes afectuoses paraules... tots barrejats en un cor comú. Lluminós evangeli,

tot el que feies a aquests petits, m’ho feies a mi. Aportacions sentides de l’AMPA, dels antics alumnes, pregàries emotives, ofrenes expressives que provoquen alguna llàgrima... Ambient càlid i dens. Dimecres, quan ens retrobem, estem tots cansats però amb una plenitud serena per tot el que hem viscut. Ens mirem els uns als altres i sense massa paraules comprenem que hem participat d’uns dies excepcionals. Hem compartit sentiments molt fondos. Dies densos, però no atapeïts. Diu una persona que, en acabar l’eucaristia de dimarts, impressionava la filera inacabable dels cotxes amb els llums encesos per la carretera de tornada... Amb aquest escrit final volem agrair totes i cada una de les aportacions rebudes de paraula, per escrit, en missatges, trucades a l’escola... Entre tots hem fet possible aquesta experiència, una experiència d’arrels. P. Ignasi Salat sj.

SUMARI

Divendres 26, marxem tots a casa amb la prometedora expectativa del cap de setmana. Dissabte 27, a la tarda, les xarxes socials estenen l’amarga notícia: el Damià i la Paquita han tingut un greu accident i ell és mort.

Dels teus companys

PARLEM AMB… Manel Raventós PETIT FORMAT ELS MÉS PETITS Un dia al Claver

DO YOU CLAVER? COMENIUS COMUNIONS 2012 Horitzó 2020


PARLEM AMB… Manel Raventós - President de la Fundació Claver Sou d’una família molt coneguda a la zona i molt vinculada a l’escola. Quan va tenir lloc el vostre primer contacte amb el Claver? Ve de lluny, fins i tot d’abans que jo nasqués. La germana del meu avi, la tia Maria, dona molt avançada per a la seva època i amb una gran empenta, va donar als jesuïtes la finca on està establert l’actual Col·legi Claver a condició que els jesuïtes s’ocupessin de l’educació dels nens de Raimat durant els 30 anys següents. D’això fa gairebé 60 anys, i els jesuïtes segueixen dirigint aquesta escola.

Si hi ha quelcom que no aprens durant els estudis és a ser pare o mare. De sobte et trobes que ets pare i que no saps com actuar davant de determinades situacions amb els fills. T’adones que la tasca més important de la teva vida és l’educació dels fills. Sí que l’experiència del dia a dia et va polint i aprens a ser pare, però l’Escola de Pares del Claver ens ha obert la ment. Comentar amb altres pares les situacions particulars dels nostres fills, tenir l’oportunitat de conèixer com altres parelles afronten determinades situacions en la seva educació, crec que és una experiència molt enriquidora i positiva per a millorar la relació amb els nostres fills. A més a més, hi hem fet bons amics.

La Neus i jo teníem clar que volíem que els nostres fills s’eduquessin amb els jesuïtes per transmetre’ls els valors cristians que els nostres pares ens varen transmetre a nosaltres i que creiem que han estat positius. Vàrem escollir el Claver perquè eduquen en aquests valors en què nosaltres creiem.

També he conegut els altres membres del Patronat i veure com tots col·laboren desinteressadament t’omple de goig. Especialment afortunat de poder conèixer l’antic President, el Salvador Pujol, qui amb la seva energia, dolçor i empatia va deixar el llistó molt alt. Desgraciadament ens va deixar fa pocs mesos.

Els vostres fills han estudiat al Col·legi, dos ja han acabat i la petita encara hi fa Batxillerat. Després de tots aquests anys, com a pares de l’escola, ens podeu dir quina empremta ha deixat el Claver a la vostra família? Deu fer 16 anys que estem vinculats al Claver. El fet que més empremta ens ha deixat és el compromís de tota la Comunitat Claver envers l’educació dels nostres fills. Compromís dels Pares jesuïtes a transmetre els valors cristians amb esforç, humilitat i un ample somriure; compromís de l’equip directiu per mantenir una excel·lent qualitat i un bon ambient; compromís dels professors per donar el millor als nostres fills i una excel·lent atenció als pares; compromís de l’equip no docent a facilitar que tot rodi suaument, sempre disponibles; compromís dels molts pares i mares del Claver que s’involucren amb l’escola, sigui a través de l’AMPA, l’Escola de Pares.... Només queda un any i mig perquè la Cristina deixi l’escola. Finalitza, doncs, una etapa entranyable.

Quina és la finalitat i l’ànim de la Fundació lligada a Jesuïtes Lleida Col·legi Claver-Raimat? Els estatuts de la Fundació diuen: La Fundació Claver té com a objecte contribuir al fet que els alumnes del Col·legi i les persones que integren la seva Comunitat Educativa puguin rebre una formació cultural, humana i cristiana, i preparin el seu compromís per a ser agents actius en la transformació de la societat a la llum de l’Evangeli. La Fundació aconsegueix aquesta finalitat a traves de diferents vies: promou activitats complementàries a l’ensenyament; ajuda a la formació del professorat; facilita la formació dels pares dels alumnes i dels antics alumnes; subvenciona quotes d’alumnes que ho necessiten; finança despeses de manteniment de serveis i instal·lacions... La Fundació és necessària per obtenir recursos per a millorar la qualitat de l’educació dels nostres fills.

Vostè i la seva muller sou monitors de l’Escola de Pares des de fa uns anys. Per què els pares que hi han passat la valoren tan positivament?

Moltes gràcies, Manel!

Aquest any, sou President de la Fundació Claver, però ja fa anys que formeu part del Patronat. Què han suposat personalment tots aquests anys a la Fundació? He tingut l’oportunitat d’involucrar-me una mica més dins del Col·legi Claver. Crec que, de debò, els pares hem de conèixer la realitat del nostre col·legi i hem de posar el nostre granet de sorra per a millorar-lo.

PETIT FORMAT Conferències

Jubilació

29/1/2013

El professor Vicente Ortín es va jubilar el 31 d’agost, després de 27 anys a l’escola. A més de professor, durant 20 anys també va ser director dels antics BUP i COU i dels actuals ESO i Batxillerat. Gràcies per tot, Vicente

Virtuts per educar en temps d’incertesa Ponent: Salvador Cardús, sociòleg 11/4/2013

2 d’1

2 punts de vista 1 tema

Com educar els fills en temps d’incertesa

Incorporacions

Ponent: Carlos Losada, exdirector general d’ESADE

Claver notícies Publicacions del Claver. Finca Vallfonda. Raimat, Lleida. http://claver.fje.edu/

Coordinació: Departament Claver Comunicació

Maquetació i impressió: Barcino Solucions Gràfiques, S.L.

L’edició de Claver Notícies es fa gràcies a la col·laboració de la Fundació Claver.

Borja Tersa

Pau Llovera

Natàlia Ramos

Alexis Bueno sj

Aquest curs, s’han incorporat permanentment a l’equip d’educadors del Claver en Borja Tersa, exalumne, al departament de Gestió Informàtica; en Pau Llovera, com a mestre al Cicle Superior de Primària; i la Natàlia Ramos i l’Alexis Bueno sj, com a professors a l’ESO.


Els més petits Un dia al Claver

Hola, sóc el Martí , tinc quatre anys i vaig als Ocells.

Quan comencen a arribar els autocars de les nou, anem cap a la classe on ens trobem amb les senyoretes i amb la resta de companys. Deixem la motxilla, ens posem la bata, uns amb més traça que altres, traiem el petit esmorzar que ens han preparat a casa i cadascú seu a la seva taula a menjar-se’l .

Cada matí , la mare m’acompanya a la parada de l’autocar a tres quarts de vuit, ja que els pares m’han apuntat a la Ludoteca.

Al matí fem moltes coses. Molts dies comencem amb un conte tots asseguts a la catifa, però avui farem d’artistes. Ahir vam parlar dels goril·les i tothom va dir les coses que en sabia. Dies abans n’havíem estat buscant informació amb els pares a casa.

L’estona ha passat ràpid i ara és l’hora de l’esbarjo, així que tots a la fila i cap al pati . El Josep i jo n’estem enamorats, d’aquest pati . És molt gran i hi ha de tot: gronxadors, casetes, rodes per pujar-hi , camps de futbol i fins i tot un vaixell i un tractor. Ah!, i per quan tenim pipí , hi tenim un munt de lavabos.

Ja és quasi la una, hora d’anar a dinar. Avui la Martina i jo som els encarregats i ens toca dur els pitets de tots els companys. A les taules seiem de quatre en quatre i les senyoretes ens ajuden amb el menjar.

Avui toca racons i penso que a mi em toca anar al racó del supermercat. A la Martina li toca l’ordinador. També pintem amb retoladors i pintures, fem plastilina, puzles i llegim els contes que tenim a la classe .

Sona el timbre , tornem a fer files i cap a la classe . Avui mentre hi anem, cantem la cançó que hem après amb la teacher. Parla una mica estrany, però ens ho passem molt bé . Avui toca psicomotricitat, i ho fem en anglès.

Després de dinar, jo i el Josep anem al pati , menys el dijous, que fem un club de ball , però els més petits fan una migdiadeta. Tots tenen la seva hamaca, amb un llençol i una manta per si fes una mica de fresqueta. La senyoreta els desperta una mica abans de les tres, van a fer un pipí i cap a la classe .

A les quatre anem al pati a berenar i jugar una estona. Si estem amb la teacher, hem de demanar el berenar en anglès. A la tarda, ens agrada molt jugar a fer panellets. Ens surten molt bons!

Després tornem a classe i , amb els estris de la bosseta de rentar, ens empolainem per tornar a casa , fem un pipí , recollim i preparem la motxilla i , asseguts a la catifa , repassem el que més ens ha agradat del dia i cantem una cançó mentre arriben els autocars.

A la revista online podreu gaudir d’una nova versió del conte .

Els més petits, els ve a buscar un nen de sisè que els acompanya de la mà fins a l’autocar. Jo ja hi vaig sol i el Josep i la Marta surten per la torre , on la senyoreta Pili es queda amb ells fins que s’obre la porta i els recullen els pares.


DO YOU PRE-SCHOOL

INITIAL CYCLE

At the pre-school stage of learning, English is introduced in a natural way and integrated into the daily classroom dynamics. The English language is also present outside of the classroom, such as in the playground, the communal areas and dining room. The learning method in this age group is completely oral-based. The activities consist of teacher controlled games, songs using TPR and adapted stories. English is practiced in all daily routines.

At this stage of learning, priority is given to reinforcing phonetics, increasing oral comprehension and promoting oral expression. Drama activities, games and songs are the most widely used techniques here. The system used for reading and writing in the pupils’ mother tongue is transferred to learning in English.

In P3, English is taught for one hour a week and Physical Education in English is introduced in the third term. In P4, English is taught for one hour a week to the whole class and a second hour to half the class. Physical Education in English is introduced in the second term.

Pupils have two hours a week of English, and an additional hour of Maths in English in which they revise and reinforce concepts learnt in Maths class. All the activities are oralbased through the use of games and activities using the Interactive Whiteboard.

In P5, English is taught one afternoon a week and Physical Education is included throughout the school year.

MIDDLE CYCLE At this decisive stage oral expression takes on a more important role, promoting the learning of new language structures and above all, vocabulary. Written comprehension continues to be used forming a solid base to prepare for the challenges of Superior Cycle. Apart from studying English on a basis of three hours a week, the pupils also have a fourth hour in English called Games and Songs, in which they improve their oral expression and comprehension through participating in social games and learning songs in a more relaxed manner. ESO SUPERIOR CYCLE

Throughout ESO, pupils are prepared in order to achieve oral fluency without neglecting their oral comprehension and written skills.

At this stage, the level of complexity is increased, as well as the hours. Apart from the three hours a week of English classes, in which oral expression joined with written expression have a leading role, and the presence of grammar aspects gather importance, pupils also receive two hours a week of Science in English. (CLIL –Science). Moreover some of the Physical Education classes use English as the conducting language.

In first year of ESO pupils have three hours a week of English in small groups in order to promote oral expression.

At this stage, oral expression is reinforced with the help of a native conversation assistant. This gives the pupils the opportunity to improve their communicative competence in a privileged situation (in small groups directed by the assistant). This new method is highly valued by pupils and teachers. The pupils are increasingly more autonomous, and so tools such as 2.0 are used to increase language competence.

From second to fourth year of ESO, pupils have two hours a week of English with the whole class and one hour a week with half the class in order to continue improving oral expression. From first to fourth year of ESO, the school offers a two hour a week non- compulsory subject called Europe. This subject reinforces the concept of European citizenship, through contact with other European schools which use English as a means of communication. In third year of ESO, pupils do Physics and Chemistry in English (Except formulation and inorganic nomenclature) for half the school year. Fourth year pupils can choose to continue studying Physics and Chemistry as an optional subject in English.


CLAVER? COMENIUS

Batxillerat The hours of English in Batxillerat are the ones specified in the Generalitat’s Department of Education syllabus design. Pupils are prepared in the different linguistic competences for the PAU tests in English (A standardized national test). Claver school has always achieved English results above the Catalan average. Moreover, the most able pupils are encouraged to elaborate and present their Treball de recerca (Investigation project) in English. Within the limits of their age they are encouraged to participate in the Comenius projects.

In recent years the pupils of ESO have participated in different Comenius projects. The European Comenius project’s principle goal is to improve the quality of learning, reinforce the European ethos, promote the learning of languages and sympathy and respect for other cultures. In order to achieve these goals different European countries work together.

PAC AICLE AICLE is the Catalan abbreviation for CLIL (Content and Language Integrated Learning). Over the last six school years, Claver is supporting the consolidation of its linguistic project, which reinforces the learning of English through practicing the language whilst learning the syllabus content. This project is worked on through a web which connects different Catalan Jesuit schools following a model and shared objectives.

The programme for auxiliary conversation assistants, is a project run by the Multilingual Catalan foundation of Christian Schools. It is designed to enable schools to have native speakers who take part in assisting the staff in their multi-lingual projects in the school. The conversation assistants increase the possibilities of exposure to the English language (Through conversation classes in small groups), moreover, they collaborate in the CLIL activities. This year the school has two conversation assistants which permits more pupils to benefit from the programme.

Did you know that...

TEACHERS To support the learning of English implies counting on wellprepared staff. In recent years, a good number of school teachers have participated in refresher courses and activities to improve their English. The school is also lucky enough to have had a native teacher among its staff for many years now. The PAC programme has been collaborating in a more informal way to help school staff speak better English. Moreover, new members of staff have a good knowledge of and are competent in the English language.

P

Claver pupils begin learning English from the age of three right up to the age of eighteen (Batxillerat) after having received 1,700 hours of classes in the English language?

P

This year, the main aim of the Jesuit schools is that from 5th year of primary school onwards, more than 20% of the curriculum should be conducted in English?

P

All the school years, from P3 to fourth year of ESO, use English as the conducting language for teaching subjects? PARAESCOLARS Paraescolars (Extra-curricular possibility to reinforce English.

activities)

offer

the

This year, an activity called Origami has been added to the list of activities offered in English. Added to that, German and French have been included too.

P

Every year, the teachers become more capable of giving their classes in English. The expectation is that in three years’ time 30% of the staff will be able to do so?

P

Our school is well above the Catalan average in knowledge of English in all its stages of primary, secondary and Batxillerat?

In the summer, we organize English camps or studentin foreign countries. Catalan translation on the digital online magazine


Comenius Del 14 al 19 d’octubre, es va celebrar la quarta trobada relacionada amb el projecte Comenius, The Sun: skills you need for a successful learning-teaching process. Aquest cop, les tres alumnes de primer de Batxillerat, la Núria Lafuente, la Paula de Urquía i la Paula García, van ser les encarregades de les activitats relacionades amb aquesta trobada. Van viatjar cap a Milà, juntament amb dos professors de l’escola, l’Alberto Lax i el Kiko Solsona, i van dirigir-se cap a Biella, una ciutat de 60.000 habitants del nord d’Itàlia, on es troba l’escola sòcia del projecte, la Scuola Media Statale Via Addis Abeba. Durant el primer dia, van visitar l’escola i van fer, i escoltar, les exposicions sobre una sèrie d’enquestes sobre el tema The Modern Student. A la tarda, van visitar el centre històric de la ciutat i, finalment, van acabar a l’ajuntament, on l’alcalde de la ciutat va rebre els representants de tots els països participants en el Comenius. L’endemà, van visitar l’escola de Mosso, a uns 25 km de Biella. Els alumnes involucrats en el nostre projecte es van trobar amb els d’un altre Comenius (que també s’estava celebrant en aquella localitat) i es van dur a terme activitats dinàmiques perquè es coneguessin els alumnes de les diferents nacionalitats. A la tarda, es va visitar una casa museu on es va preparar un càtering mentre s’escoltava música clàssica en directe. El dimecres al matí, es va visitar el Santuari d’Oropa, inclòs en el llistat del Patrimoni Mundial de la UNESCO des de 2003. A la tarda, van tornar a l’escola per seguir amb les presentacions orals, aquest cop sobre el sistema educatiu propi de cada país. El darrer dia, tots els assistents van anar a Stresa per visitar el Lago Maggiore. Aquest llac és el segon més gran d’Itàlia i es troba just a la frontera amb Suïssa. Allà, van gaudir de la visita a un poblat tradicional italià i les seves illes turístiques, com l’Illa Bella, amb el Palau Borromeo i el seu jardí d’estil barroc.

Paral·lelament, es van realitzar diferents trobades diàries entre els coordinadors dels Projectes Europeus, en les quals es van decidir els pròxims passos del nostre projecte Comenius, les dates de les següents trobades i les possibles aliances futures. Aquesta ha resultat ser una experiència molt gratificant per a les nostres alumnes que han gaudit de la companyia d’alumnes de Grècia, Letònia, Polònia, Itàlia i França; amb els quals han pogut riure, conversar i compartir experiències. També han viscut, en primera persona les diferents maneres de treballar i alguns dels costums de la cultura italiana. El balanç ha estat molt positiu. Les rialles han acompanyat tant el seu viatge com a alumnes, com el nostre com a professors. Kiko Solsona

L’edició d’aquesta revista ha estat possible gràcies al suport de les següents empreses:


PASTORAL Comunions emocionar molt posar-me el vestit de la comunió, que ja feia temps estava planejat: que si la jaqueta, que si els pantalons...” “El dia de la comunió t’ho passes molt bé, és molt divertit perquè primer vas a deixar la roba i et trobes amb els altres nens que també fan la comunió. Després vas a la capella de la Immaculada, mirem una pel·lícula sobre la comunió i fem una petita celebració. Després agafem l’esmorzar i anem al pati i llavors vénen totes les nenes i et diuen: “Oh! Que mona, que guapa que vas. A quina perruqueria has anat?” I la Roser ens fa fotos i vídeos. Després anem a la capella on farem la comunió i on assagem. Després toca anar a vestir-nos i quan hem acabat ens fem les fotos, sols i amb la família. En acabar de fer les fotos, anem a la capella de la Immaculada per tranquil· litzar-nos i per últim arriba l’hora. Comença la missa. Veiem tota la gent i t’entren ganes de marxar corrent. Quan estàs a la meitat de la missa, ja t’has acostumat i quan acabem encara no et creus que hagis fet la comunió.”

Les tres darreres setmanes d’octubre, es van celebrar les Comunions dels nois i noies de 5è que havien escollit l’església del Col·legi per a aquesta celebració. Pocs dies després, i acompanyats dels seus catequistes, van escriure les impressions i sentiments d’aquells moments: “Quan vam entrar a l’església cantant, em vaig posar molt nerviosa perquè tothom em mirava. Quan em van donar el pa i el vi, em vaig sentir feliç; era un gran pas perquè havia entrat a la colla de Jesús. Vaig abandonar les coses dolentes i em van venir totes les bones.” “El que més em va agradar va ser el moment del pa i el vi. Vaig sentir alguna cosa dins meu. També vaig tenir vergonya perquè hi havia molta gent i la meva família em mirava atentament.” “Vaig sentir molta alegria de viure la sensació d’estar allí, a l’altar, amb els capellans. Em va fer molta il·lusió donar la pau a la família i als companys i poder portar l’espelma als meus cosins. Em va

19 d’octubre

“Aquesta comunió va ser molt divertida, però jo no sabia que estava a 38 de febre i vaig estar tota la missa aguantant. Després em vaig tranquil·litzar amb la xocolatada i també quan va venir la família de lluny.” “Em va agradar molt el moment de la comunió. Durant la celebració estava molt nerviosa i no em podia aguantar. Quan li vaig donar la rosa a la mare i l’espelma a la meva germana em vaig posar molt contenta.” “Aquell dia em vaig despertar amb la il·lusió de fer un pas endavant, fer la comunió, perquè la comunió no és qualsevol cosa. Quan estava a punt de pujar a l’altar, amb el vestit nou, tots observant i jo nerviosa allà baix, els peus em tremolaven, el cor m’anava a mil; però ara ja estic tranquil·la i contenta d’haver fer aquest pas.” El moment que més em va agradar va ser quan vaig combregar perquè vaig rebre Déu i, a mi, em va fer molta il·lusió tenir a Déu dins meu. Vaig sentir alegria, il·lusió, vergonya..., però, el més important va ser que vaig combregar. Vaig sentir l’amor de la família, amics i invitats.”

26 d’octubre


Aquest curs, la nostra xarxa Jesuïtes Educació finalitza el pla estratègic 2008-12, que va significar, junt amb el Congrés de Pedagogia de l’any 2005, una de les fites més importants del nostre treball en xarxa dels darrers anys. Hem decidit aprofitar aquesta situació per a donar un pas més en el nostre somni de profunda transformació de l’educació: dotar JE d’un MARC ESTRATÈGIC per als propers anys.

Ens plantegem de nou una pregunta permanent en la tradició d'Ignasi de Loiola:

on anem i a què?

Volem avançar d'una manera decidida, concreta i eficient cap a una profunda transformació del procés d'ensenyament i d'aprenentatge a les nostres escoles per a oferir una millor educació a les famílies. Durant el 2012-13, entrem en una etapa de reflexió, de participació i de disseny del Marc Estratègic on l’opinió i col·laboració de tota la comunitat educativa és fonamental. Per això, posem en marxa un procés de reflexió àmpliament participatiu per part de tots els estaments de Jesuïtes Educació. Aquest procés de participació i reflexió l’hem batejat amb el nom d’HORITZÓ 2020. De tot aquest treball i col·laboració, sortiran els elements fonamentals per a definir l’educació que desitgem en l’HORITZÓ 2020. És a dir, es tracta d’imaginar el futur i decidir com voldríem que fossin les nostres escoles l’any 2020 per, a partir d’aquí, anar fent els canvis necessaris en els anys que falten per arribar-hi. Això és el marc estratègic i això és el que pretenem.

El marc estratègic ens ha de portar a un canvi profund de l'educació. A una millora clara en el procés d’ensenyament i aprenentatge. El MARC ESTRATÈGIC es composa de tres elements: Horitzó, Escenaris i Projectes. • HORITZÓ: expressa desig; és a dir, on volem estar l’any 2020 com a escoles i com a xarxa. Mostra el gran objectiu de canvi i concreta la gran intuïció del somni. • ESCENARIS: ens aportarà anàlisi de les situacions de futur. L’objectiu és treballar les tendències del futur que ens trobarem. • PROJECTES: són la nostra eina de transformació. Ens ajudaran a guanyar el futur desitjat. Avui, en el nostre camí en xarxa ens és imprescindible tenir marcs comuns de futur compartits per avançar. Per això estem demanant la participació a tots els membres de la comunitat educativa: • Mestres i professors: convidem tots els docents a participar en una sessió de dues hores (UBP, Unitat Bàsica de Participació) per a donar la seva opinió i fer les seves propostes. • Alumnes: tots els alumnes, mitjançant el seu tutor de grup i en el marc d’una activitat anomenada APA (Activitat de Participació dels Alumnes), podran fer propostes al voltant de l’escola que els agradaria tenir en el futur. • Pares i mares d’alumnes: mitjançant les juntes de les AMPA i els delegats de curs, tots els pares i mares que ho desitgin estan convidats a participar en una sessió de dues hores (UBP) per a donar les seves idees de futur per a nostres escoles. Per això, et convidem, us convidem, a participar en la reflexió, el debat i la imaginació col·lectiva d’aquest futur diferent que desitgem. L’HORITZÓ 2020 és això. És una manera de recollir les teves idees i propostes, perque els teus somnis i propostes de futur formin part del somni col·lectiu de JE.

Claver notícies núm 77 - desembre 2012  

Revista del col·legi Claver - Raimat Jesuïtes Lleida

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you