Issuu on Google+

ALGUNS ENLLAÇOS:   Pàgina de l'AELC. Biografia, informacions, publicacions.  http://lletra.uoc.edu/ca/autor/tomas‐garces.Biografia, obres, textos, comentaris  sobre l’obra i estudis a internet.      L'autor al Corpus Literari Ciutat de Barcelona. Informació sobre l'autor i la seva  obra.    "Foix i Garcés, poetes del cap de Creus" Estudi de la presència del Port i del cap  de Creus a l'obra poètica de J. V. Foix; i de la presència de la comarca de la Selva a  la poesia de Tomàs Garcés. A Revista de Girona, n. 160 (setembre‐octubre 1993).    Les Vint cançons de Tomàs Garcés i el neopopularisme. Anàlisi de Marçal Subiràs  sobre la concepció poètica de Garcés. A Llengua & Literatura, n. 8 (1997).    D'Espectacions al port a El somni: gènesi i consolidació de Tomàs Garcés. Estudi  de Jacint Bassó sobre les primeres obres de l'autor i la recepció d'aquestes. A  Llengua & Literatura, n. 8 (1997).  I les flames no et cremen"Article de Sam Abrams amb motiu del centenari de  Tomas Garcés. A Caràcters, n. 19/20 (maig de 2002).    "Garcés més ben enfocat". Ressenya de Sam Abrams sobre l'assaig Tomàs Garcés:  periodisme i crítica, de Valentí Soler. A l'Avui (6/11/2011).    Articles de l'autor i Articles sobre l'autor  Tot el que mai no podrem llegir de Tomàs Garcés / Quim Torra   Exposició digital   Tomàs Garcés, enllaç entre literatures Disseny conceptual: Jordi Cerdà Subirachs, Gabriella  Gavagnin, Víctor Martínez‐Gil i Jaume Subirana. Documentació i textos: Jordi Cerdà Subirachs y  Gabriella Gavagnin. Abril de 2011 

Biblioteca Barceloneta – La Fraternitat   

El temps que fuig   Tomàs Garcés i Miravet      Data tertúlia: 30 d’octubre de 2012    Horari: 19 h.  

Conductor:  Quim Torra 


L’autor 

L’obra  

Tomàs Garcés i Miravet. Barceloneta, 1901 ‐ Barcelona, 1993.  Poeta  i  advocat  de  professió,  també  s'interessa  pel  periodisme,  l'edició,  la  crítica  literària, la prosa de dietari i la traducció.    Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona. El 1919 fundà l'efímera revista "Mar Vella"  i,  posteriorment,  col∙laborà  a  "La  Publicidad"  i  després  a  "La  Publicitat",  on  signava  sovint  Ship‐Boy.  Escriví  també  a  "Revista  de  Poesia",  "Revista  de  Catalunya"  i  "La  Revista".  Fou  un  dels  fundadors  de  "Quaderns  de  Poesia".  El  seu  primer  llibre,  Vint  cançons (1922), amb pròleg de Carles Riba, fou una revelació. El cant somniós, però no  oníric, la melangia sense desesperança i l'aire juvenil, de cançó o de romanç, obriren  una  altra  via  al  simbolisme  català,  instal∙lat  en  el  Noucentisme,  entre  Carner  i  Riba.  L'adjectiu  popularista  ha  estat  molt  emprat  per  a  batejar  la  seva  obra.  Tanmateix,  el  poeta  és  sempre  subtilment  artitzat  i,  bé  que  entronca  amb  una  tradició  popular,  hi  aporta  una  reelaboració  personal  i  culta,  però  no  s'abandona  mai  a  la  facilitat,  la  ingenuïtat o el simplisme. L'ombra del lledoner (1924), El somni (1927), Paradís (1931)  i El senyal (1935) acaben de bastir tot un món, essencialment líric, intimista i acolorit.  Els poemes de vegades són fruit d'unes paraules fugisseres, d'una impressió sobtada,  d'una figura llunyana, d'un viatge, d'un record d'infantesa; o són un ressò de l'amor o  d'un  símbol  cristià.  El  1936  se  n'anà  a  França,  on  intimà,  encara  més,  amb  Josep  Sebastià Pons. En tornar, reprengué la seva obra, exclusivament en català. El caçador  (1947),  La  nit  de  Sant  Joan  (1951),  Grèvol  i  molsa  (1953),  Viatge  d'octubre  (1955),  Obra poètica (1961) i Plec de poemes (1971) representen la continuïtat d'una poesia  treballada i clara, amb un llenguatge triat i un bon gust sense falla, que hom percep tot  seguit  per  la  imatgeria  i  la  música.  L'aventura  humana  que  hom  hi  endevina  té  interrogants i inquietuds, però és lluny del deler foll de córrer món del seu gran amic  Salvat‐Papasseit. Després de gairebé quinze anys de silenci, publicà un dietari, El temps  que fuig (1984), i un recull de poemes, Escrit a terra (1985), que el 1986 inclou, amb la  resta de la seva poesia, a Poesia completa. En la poesia de Garcés hi ha ecos de Juan  Ramón Jiménez, Walter de la Mare, Supervielle, Ungaretti, Montale, etc. En Paisatges i  lectures  (1926),  Notes  sobre  poesia  (1933)  i  Sobre  Salvat‐Papasseit  i  altres  escrits  (1972) reflecteix una crítica impressionista, afinada, i les seves preferències estètiques.  Garcés  publicà  també  Quadern  de  la  Selva  (1962)  i  les  versions  Deu  poemes  gallecs  (1954),  Cinc  poetes  italians  (1961),  Maria  Chapdelaine  (1925),  d'Hémon,  Records  d'infantesa (1929), de Mistral, i El viatge del centurió (1935), d'Ernest Psichari. El 1992  li fou atorgada la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona, i el 1993 el  Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Entre 1988‐91 li fou publicada l'Obra Completa  en prosa.    Biografia extreta de:  http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0029013

  Narrativa   Prosa completa I. Barcelona: Columna, 1988  Prosa completa II. Barcelona: Columna, 1991    Poesia   Vint cançons. Barcelona, 1922  L'ombra del lledoner, 1924  El somni, 1927  Paradís, 1931  El senyal, 1935  El caçador. Barcelona: Selecta, 1947  Vint cançons i altres poemes. Barcelona: Aymà, 1949  La nit de Sant Joan, 1951  Grèvol i molsa, 1953  Viatge d'octubre, 1955  Obra poètica. Barcelona: Selecta, 1961  Plec de poemes. Barcelona: Catalònia, 1971  Vers i prosa. Barcelona: Joventut, 1981  Escrit a terra. Barcelona: Columna, 1985  Poesia completa (1922‐1985). Barcelona: Columna, 1986    Biografies   Els dotze llibres d'Agelet. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1981  Cinc converses amb Joaquim Ruyra, Víctor Català, Pompeu Fabra, Josep Carner,  Guerau de Liost. Barcelona: Columna, 1985    Estudis literaris   Paisatges i lectures, 1926  Notes sobre poesia. Barcelona: Altés, 1933  Sobre Salvat‐Papasseit i altres escrits. Barcelona: Selecta, 1972    Textos autobiogràfics   Quadern de la Selva, 1962  El temps que fuig. Barcelona: Laertes, 1984


Tomàs Garcés. Fitxa de lectura