Issuu on Google+

ALGUNS ENLLAÇOS:

http://es.wikipedia.org/wiki/Mia_Couto

Biblioteca Barceloneta – La Fraternitat  Tierra sonámbula Mia Couto Data tertúlia: 28 de febrer 2012 Hora: 19 hores Conductor: Jordi Cerdà


El autor Moçambic: una terra somnàmbula. La segona estació en el recorregut lusòfon africà és Moçambic; un país gran, orientat a l’Oceà Índic, ben lluny, doncs, d’Europa i de Portugal. La colonització secular per part dels portuguesos no va acabar mai de tenir una presència efectiva en tot el territori, per contra, pobles asiàtics –indis, fonamentalment—o d’altres pobles africans colonitzats per britànics, han tingut i hi tenen una relació constant. La història de Moçambic de la segona meitat del segle XX és marcada a ferro i foc per la guerra; primer contra els colonitzadors portuguesos, desprès per un enverinat conflicte entre diverses guerrilles, fraccions i interessos gairebé sempre provinents de potències imperials. Mia Couto (1955) és segurament l’escriptor moçambiquès més conegut arreu del món. Un nom de pila que pot passar pel d’una dona, ulls blaus i cabell ros desorienten d’entrada els lectors àvids d’una suposada autenticitat marcada per un determinat color de pell i un origen inequívocament africà. Però els pobles, les cultures o la història són complexos, i Mia Couto és, en aquest sentit, una mostra ben eloqüent d’aquesta complexitat. De ben jove va estar compromès amb els moviments d’alliberament nacional moçambiquès. Malgrat tot, la seva llibertat creativa el va anar allunyant de responsabilitats polítiques i de les rigideses que exigien els nous poders. La novel·la que llegirem Terra Sonâmbula va ser escrita el 1992, precisament en ple procés de pau entre la guerrilla RENAMO i el govern d’orientació socialista del FRELIMO. Un país joveníssim que mai havia conegut la pau, s’enfrontava a un repte tan o més difícil que el combat constant, la reconstrucció. Moçambic era en aquells anys a l’opinió pública internacional per l’ús indiscriminat de les mines antipersona. Terra Sonâmbula és símbol de tot plegat, el d’un país que ha de construir un demà sobre el no res, sobre la misèria més absoluta, mentre que el passat va esclatant entre la població innocent. Tanmateix, malgrat la dissort, les maleïdes guerres o la mort, Mia Couto no deixar d’emprar una arma eficaç per discernir el present, per encarar el futur i per congregar més i més lectors, la ironia. Així, doncs, en aquesta Terra Sonâmbula hi trobarem també el desig incontenible de viure, i de llegir.

Bibliografia Terra Sonâmbula (1992). Traduït al castellà: Tierra sonámbula. Madrid, Suma de Letras, 2002 (traducció d'Eduardo Naval). Vozes Anoitecidas (1986). Traduït al castellà: Voces anochecidas, Tafalla, Txalaparta, 2001 (traducció d'Andrés Salter Iglesias) Cronicando (1988). Cronicando, (traducció de Bego Montorio)

Tafalla,

Txalaparta,

1995

Cada Homem é uma Raça (1990). Traduït al castellà: Cada hombre es una raza. Madrid, Alfaguara, 2004 (traducció de Mario Morales). A Varanda do Frangipani (1996). Traduït al català: El balcó del Frangipani. Andorra la Vella, Límits Editorial, 1997 (traducció de Goretti López Heredia). O Último Voo do Flamingo (2000). Traduït al castellà:: El último vuelo del flamenco. Madrid, Alfaguara, 2002 (traducció de Mario Merlino). Venenos de Deus, Remédios do Diabo (2008) Traduït al castellà: Venenos de Dios, Remedios del diablo. México, 2010. El jardí de les ombres (2011) Proteus editorial. El patio de las sombras, Proteus editorial, 2010. Raiz de orvalho, Raiz de rocio, edicion bilingüe Dip. Prov. de Málaga, 2009. O outro pé da sereia, Caminho (206) El otro pie de la sirena, El cobre, 2009


Fitxa de lectura. Tierra sonámbula de Mia Couto