Page 1

Càpsula de formació empresarial

Funcions bàsiques dels socis i administradors d’una empresa Cèsar Vericat Molina Vericat i Pla Gestors Associats, S.L.


Barcelona Activa Empresa

2

1. QÜESTIONS PRÈVIES.

Totes les societats mercantils (com la Societat Anònima, la Societat Limitada o la Societat Limitada Nova Empresa, per exemple) funcionen d’una manera força més complexa que un simple “empresari individual autònom”. En aquestes societats mercantils cal distingir entre la propietat i la direcció.

Això vol dir que cal respectar uns mínims legals de representació i govern de la societat i que tota societat mercantil funcionarà obligatòriament a través de:

- Junta General

- Administrador La primera qüestió a tenir clara és que el legislador espanyol (que ha copiat això d’altres ordenaments jurídics) ha volgut separar la propietat de la direcció i gerència. La propietat es reuneix sempre i pren decisions sempre a través de Junta General, i la representació i “el dia a dia” (signar nòmines, contractar treballadors, acomiadar, obrir un compte corrent, signar un leasing, etc., etc.), la gerència i direcció, recau en l’administrador. Compte, veurem que les anomenades decisions estratègiques no les pot fer l’administrador sinó que ho fa la Junta General (per exemple, un administrador, en principi, no pot ordenar tancament d’empresa, excloure socis de la societat, nomenar altres administradors, acordar repartir dividends, etc.); això ha fa la Junta General. Però en canvi, els socis, a través de la Junta General, no signen xecs, ni nòmines, ni contractes, etc. (i si ho fan, serà a títol personal, però no en nom de la societat).

En segon lloc, això tampoc vol dir que un soci (propietat) no pugui ser administrador (direcció), però la llei vol separar clarament ambdues funcions, assignant competències diferents a cadascú i nivells de responsabilitat també diferents.

Finalment, comentar que els dos òrgans estan íntimament lligats: la Junta General (com veurem més endavant) sempre és la que anomena i destitueix a l’administrador; però no pot reunir-se i prendre decisions si no ha estat degudament convocada, i això ho fa només l’administrador (a excepció dels casos de Junta universal o dels casos de convocatòria judicial, com veurem més endavant). Per tant, tots dos òrgans són imprescindibles (fins i tot, en els casos de societats unipersonals, és a dir, de societats en mans d’un únic soci). Dins d’aquest curs tractarem d’explicar què és cada cosa i, per la importància que té, quines obligacions bàsiques hauria de complir un bon administrador, quines tasques habituals fan els administradors i quines responsabilitats pot tenir en cas de no fer bé la seva feina. Possiblement, quan acabem el curs, ningú voldrà ser administrador...


Barcelona Activa Empresa

3

2. LA JUNTA GENERAL.

Definicions

La Junta General és un òrgan de caràcter assembleari on es centra el debat i participació dels socis (en cas de S.L. o S.L.N.E.) o accionistes (en cas de S.A.) propietaris del capital social de l’empresa. Dit d’un altre manera, és la reunió dels socis, on aquests socis disposen de la possibilitat d’influir, a través del vot, en la direcció de la vida social, però només en aquells punts on la Junta General té competències (les anomenades decisions estratègiques) i que després veurem. Exceptuant els casos de Junta universal (ho veurem després en l’apartat “Tipus de juntes”), la celebració de la Junta ha d’anar precedida de la seva convocatòria, en temps i forma, a més a més dels requisits legals o estatutaris establerts, feta sempre per l’òrgan d’administració. Mai la pròpia Junta pot autoconvocar-se (tret del cas de Junta Universal), perquè aquesta funció està reservada en exclusiva a l’òrgan d’administració. També recordar que les decisions s’adopten per majoria, de tal manera que allò que ha decidit la majoria vincula també a la minoria.

I que tots els socis, fins i tot aquells contraris als acords adoptats, així com els no assistents a la reunió, queden sotmesos a les decisions de la Junta General, sense perjudici de la seva possible impugnació per les causes legalment establertes (per exemple, societat constituïda per tres socis, A, B i C, on A té un 40% del capital social, B un 30%, i C un 30%. I en Junta General, B i C -60%- han acordat que B i C cobraran dividends, però no el soci A. El soci A pot impugnar la decisió –i la té guanyada).

Trets bàsics de la Junta General

La Junta General es caracteritza pèr ser un òrgan: A. Necessari i insubstituïble per un altre en les seves funcions. L’adopció d’acords ha de fer-se obligatòriament dins de la Junta General i d’acord al procediment de deliberació i votació legalment previst. No és possible prendre acords socials fora de la Junta. B. No permanent.

Les reunions només tenen lloc prèvia convocatòria formal (exceptuant els casos de Junta universal, on no hi ha el requisit de convocatòria previ). Però la idea és que és un òrgan


Barcelona Activa Empresa

4

que es reuneix de tant en tant, i decideix sobre uns punts concrets, però no és permanent. C. Intern. La Junta General no té funcions de representació exterior (això ho fa l’’òrgan d’administració). D. Autònom. En l’àmbit de la seva competència, no admet interferències d’altres òrgans socials.

Quines funcions bàsiques fa una Junta?

La Junta General té bàsicament les següents competències (allò que abans hem anomenat “decisions estratègiques”: -

La censura de la gestió social, l'aprovació dels comptes anuals i l'aplicació del resultat.

-

El nomenament i separació dels administradors, liquidadors i, si escau, dels auditors de comptes, així com l'exercici de l'acció social de responsabilitat contra qualsevol d'ells.

-

L'autorització als administradors per a l'exercici, per compte propi o aliena, del mateix, anàleg o complementari gènere d'activitat que constitueixi l'objecte social.

-

Modificació dels estatuts socials.

-

L'augment i la reducció del capital social.

-

La transformació, fusió i escisió de la societat.

-

L’autorització per a la transmissió voluntària de participacions per actes “inter vivos”.

-

L’autorització per a la transmissió de participacions amb prestacions accessòries.

-

La dissolució de la societat.

-

Exclusió de socis.

-

Reactivació de la societat.

-

Aprovació del balanç final de liquidació.

-

Impartició d’instruccions als administradors.


Barcelona Activa Empresa

5

Aprofundir en aquestes funcions cas per cas excedeix dels objectius inicials d’aquest curs (recomanem formació específica en aquest camp, assessorament i/o lectura de la llei de S.L. i de S.A.). Però respecte del darrer punt, sí que farem uns comentaris, perquè sinó el “nouvingut” a temes jurídics no entendrà aquests equilibris que el legislador vol establir, si li diem que qui fa la gerència és l’administrador i no la junta, però ara resulta que en determinats casos sí pot ferho... La llei s’està referint a que la Junta pot donar certes instruccions als administradors però sempre en relació a temes molt concrets i d’especial rellevància, és a dir, aquells que puguin afectar a l’estructura i organització financera de l’empresa (per exemple, un administrador que sol.licités un préstec bancari –suposem que li concedissin- d’un volum que no es justifiqués per al desenvolupament ordinari de l’empresa) o per temes d’administració extraordinària (per exemple, un administrador que acomiadés a un treballador “estratègic”). Però que quedi clar que l’administrador pot fer “el que li roti”, a pesar de les instruccions rebudes (pot acabar sol.licitant el préstec o acomiadant al treballador) i no podrem invalidar l’acord (sí que podrem demanar responsabilitats contra l’administrador). I que també quedi clar que mai la Junta pot immiscuir-se en l’anomenada gestió ordinària (signar xecs, contractar personal, sol.licitar préstecs, etc.) perquè no és l’òrgan apropiat (és un òrgan no permanent, es reuneix de tant en tant) i això ho fa l’òrgan d’administració (quin sentit tindria aleshores l’existència de l’administrador?).

Classes de Juntes A. Ordinària. És la Junta que com a mínim un cop l’any ha de convocar, amb els requisits legals o estatutaris establerts, l’administrador de la societat, i reunir-se durant el primer semestre de cada exercici amb la següent finalitat concreta (l’ordre del dia): -

Examen i aprovació dels comtes anuals de la societat de l’exercici anterior (és a dir, els socis hauran de revisar i aprovar la comptabilitat presentada per l’òrgan d’administració).

-

La censura de la gestió social (és a dir, els socis hauran d’aprovar si la feina realitzada per l’òrgan d’administració és o no correcte).

-

L’aplicació del resultat (és a dir, els socis hauran de votar sobre què fer amb els resultats comptables presentats per l’òrgan d’administració –si es reparteixen dividends, si els beneficis de l’empresa es deixen en forma, per exemple, de reserves voluntàries; o si existeixen pèrdues, fer una restitució i/o ampliació de capital, per exemple).


Barcelona Activa Empresa

6

Aquest ordre del dia té caràcter de mínims: res impedeix que dins de la mateixa Junta es discuteixin altres punts inclosos per l’òrgan d’administració. I compte, l’administrador pot convocar-ne més d’una junta ordinària (una és el mínim legal). B. Extraordinària. Hem vist abans que com a mínim un cop l’any l’administrador ha de convocar junta. Però que en pot convocar-ne més d’una. Doncs aquestes juntes són extraordinàries. C. Universal. És aquell tipus de Junta (es digui com es digui) on s’elimina el requisit de convocatòria prèvia als socis, perquè precisament estan reunits o representats tots els socis (el 100% del capital social) i tots aquests socis decideixen constituir-se en Junta (s’exigeix unanimitat; sinó, sí que cal convocatòria i fer Junta ordinària o extraordinària). Es pot celebrar on vulguin els socis (no cal que sigui a l’adreça del domicili social). D. Judicial.

En els següents casos, un jutge del mercantil fa la convocatòria de junta: -

Quan l’òrgan d’administració incompleix l’obligació de convocar, dins dels terminis establerts legal o estatutàriament, les juntes ordinàries o extraordinàries qualsevol soci pot instar del jutge la convocatòria.

-

Si un soci o una minoria de socis, que representin al menys un 5% del capital social (per estatuts es pot fixar una xifra inferior), han sol.licitat a l’òrgan d’administració la celebració de junta (a través de notari es fa), i aquesta no es celebrada dins del termini d’un mes a partir de la data de la sol.licitud, aquest grup de socis pot instar del jutge la convocatòria.

-

Quan l’òrgan d’administració sigui acèfal o incomplet (per exemple, perquè una societat amb dos administradors mancomunats s’ha mort un d’ells i l’altre no convoca junta; perquè un administrador únic ha renunciat al càrrec i no s’anomena nou administrador; etc.), qualsevol soci pot instar del jutge la convocatòria. E. Estatutària.

De vegades, els estatuts de la societat preveuen que, a més a més de la Junta que com a mínim un cop l’any ha de convocar l’administrador de la societat, que s’hagin de convocar d’altres, dins d’uns terminis determinats, i amb la finalitat (ordre del dia) que estableixin els propis estatuts o la que determini l’òrgan d’administració.


Barcelona Activa Empresa

7

Sistemes de convocatòria

Fora dels casos de societats unipersonals on el soci sigui a més a més administrador (seria força “catxondo” convocar-se a sí mateix), o de casos de juntes universals, la convocatòria de Junta no es fa d’una manera espontània, sinó que cal complir certs requisits i formalitats. Els accionistes d’una S.A. o els socis d’una S.L. o S.L.N.E. es reuneixen perquè són convocats. I a l’efecte de garantir l’exercici dels socis dels seus drets, cal que la convocatòria de la Junta compleixi uns requisits (antelació) i formalitats (publicitat). I quins són aquest requisits i formalitats? Doncs l’òrgan d’administració té dos sistemes per a fer convocatòries: un de legal i un d’estatutari. Regeix en primer lloc allò que diguin els estatuts socials. I en el seu defecte, la llei estableix un règim supletori.

a) Sistema legal Quin és el sistema legal? Doncs que la convocatòria que fa l’administrador de la Junta: A. Es publiqui en el BORME (Boletín Oficial del Registro Mercantil) i en la pàgina web de l’empresa, i en defecte de pàgina web, en un diari dels de màxima circulació del municipi on està situat el domicili social de l’empresa (en el cas de S.L. o S.L.N.E.; en el cas de S.A., la llei parla de publicar en un diari dels de màxima circulació de la província on està situat el domicili social). B. La regla general és que la junta s’ha de convocar amb una antelació mínima de 15 dies naturals (S.L.) ó 1 mes (S.A.) a la data prevista per a la seva celebració. C. I que la convocatòria contingui, com a mínim, les següents referències: -

El nom de la societat.

-

La data i l’hora de la reunió.

-

L’ordre del dia.

-

El lloc de celebració si és diferent al del domicili social (si no, no es posa).

-

La data de l’anunci, el càrrec de qui fa materialment l’anunci de la convocatòria i la seva signatura.

-

En certs casos, altres referències (per exemple, si dins de l’ordre del dia tenim l’aprovació dels comptes anuals de la societat, caldrà fer esment del dret que té qualsevol soci a obtenir, de manera immediata i gratuïta, els documents que han


Barcelona Activa Empresa

8

de ser sotmesos a l’aprovació de la junta). Recordar que la Junta no pot discutir ni prendre acords sobre temes no inclosos en l’ordre del dia, exceptuant els relatius a : -

Separació d’administradors Exercici de l’acció social de responsabilitat dels administradors

I que aquest ordre del dia es redacti amb claredat (fugint d’expressions genèriques o ambigües, que els socis sàpiguen de què es parlarà) i que si l’ordre del dia contingués cap modificació estatutària, s’han d’incloure també amb claredat els extrems a modificar (no cal, però, aportar text íntegre del nou precepte estatutari).

b) Sistema estatutari

I quin és el sistema estatutari? Doncs la llei dóna cert marge als estatuts (molt més marge en les Societats Limitades que en les Societats Anònimes, ja que en les S.A. els estatuts poden demanar més coses encara que el sistema legal, mentre que en les S.L. o S.L.N.E. els estatuts poden afegir-ne com eliminar-ne certs aspectes). Així: -

En les S.L. o S.L.N.E. podem fixar en els estatuts que la convocatòria es pugui fer mitjançant comunicació individual (amb el conseqüent estalvi de burocràcia i diners a l’evitar l’anunci al BORME i a un diari). Però la convocatòria ha de contenir igualment tots els punts vistos anteriorment (el nom de la societat, la data i l’hora de la reunió, l’ordre del dia, signatura, etc., i a més a més el nom i cognoms de qui fa la convocatòria individual). La comunicació ha de ser escrita (no val el telèfon o el “megàfon”), al domicili assenyalat pels socis a l’efecte (aquell que consta en el Llibre Registre de Socis) i cal assegurar que el soci ha rebut la comunicació (correu certificat amb acusament de rebuda, burofax, conducte notarial, qualsevol procediment telemàtic que permeti acusament de rebuda, en mà, etc.).

-

En les S.L. o S.L.N.E. també podem fixar en els estatuts que la convocatòria es pugui fer només amb l’anunci a la pàgina web de l’empresa, o en el seu defecte, en un diari (no cal que sigui dels de major circulació, però sí que es digui quin serà i que sigui del municipi on té el domicili social la societat) però que no cal l’anunci al BORME. I la convocatòria ha de contenir tots els punts vistos anteriorment.

-

En les S.L.N.E., encara que els estatuts no ho diguin, es permet fer la convocatòria, o bé usant el sistema legal ja vist, o bé a través de correu certificat amb acusament de rebuda al domicili assenyalat pels socis a l’efecte, o bé per qualsevol procediment telemàtic que permeti acusament de rebuda. Però la convocatòria ha de contenir tots els punts vistos anteriorment (el nom de la societat, la data i l’hora de la reunió, l’ordre del dia, signatura, etc., i a més a més el nom i cognoms de qui fa la convocatòria individual).

Assistència


Barcelona Activa Empresa

9

Un cop degudament convocats els socis, aquests poden o no assistir a les reunions de les juntes. I compte, en les S.L. o S.L.N.E. no es pot limitar aquest dret a tenir un nombre mínim de participacions o determinat percentatge de capital social (però sí que poden els estatuts d’una S.A. posar un mínim).

El soci pot assistir a les reunions de les juntes o bé personalment, o per mitjà de representant. Si ho fa a través de representant, unes qüestions a tenir en compte: -

El soci, sempre que vulgui, podrà fer-se representar en les reunions de la Junta General per mitjà d'altre soci, el seu cònjuge, ascendents, descendents, o persona que ostenti poder general conferit en document públic amb facultats per a administrar tot el patrimoni que el representat tingués en territori nacional (compte, els estatuts mai poden dir que aquestes persones siguin sòcies també; però sí que els estatuts podran autoritzar la representació per mitjà d'altres persones i disposar dels requisits i condicions que aquestes persones han de tenir). La representació d’altre soci, el seu cònjuge, ascendents, descendents s’ha de fer per escrit i per a cada junta.

-

La representació comprendrà la totalitat de les participacions que sigui titular el soci representat i haurà de conferir-se per escrit. Si no constés en document públic, haurà de ser especial per a cada Junta. Per tant no s’admet ni la representació múltiple (és a dir, no val que reparteixis representacions entre diversos representants) ni la representació parcial (és a dir, que tú vagis personalment amb un percentatge i amb un altre percentatge et facis representar).

-

En cas que finalment el soci acudeixi personalment a la junta el poder fet s’entèn revocat.

-

El representat, en principi, actua en nom del soci i amb tots els drets que emparen al soci; és a dir, té tots els drets inherents al dret d’assistència dels socis (veu, manifestació, reserva i proposta), el dret de vot, signa l’acta de la junta així com pot oposar-se a un determinat acord.

D’altra banda, els estatuts poden autoritzar l’assistència a la junta de persones que no siguin sòcies (directors, gerents, tècnics, assessors externs, etc.) que per l’interès de la societat i pels seus coneixements i/o vinculació amb l’empresa, la seva presència sigui escaient. Però en aquests casos, cal tenir en compte que: -

Han de venir personalment (no val la representació).

-

I només tenen veu en aquells punts on siguin preguntats o considerin que poden aportar alguna cosa a la junta. Però mai tenen dret de vot ni cap altre (impugnació d’acords, etc.).

I l’administrador ha d’anar a la junta? Doncs curiosament l’antiga llei de SL no tenia un article concret que digués que havia d’anar (compte, la de SA, sí), encara que de la lectura atenta de l’antiga llei en global, se’n desprenia que sí està obligat a anar personalment també. Però amb l’actual llei, fora dubtes: ha d’anar.


Barcelona Activa Empresa

10

Qüestions pràctiques sobre celebració de la Junta

Un cop feta la convocatòria, arriba el moment de fer la Junta. Anem a comentar pel damunt certs aspectes que un administrador ha de tenir en compte:

A. On i quan es fan?

Excepte disposició contrària dels estatuts, la Junta General se celebrarà en el terme municipal on la societat tingui el seu domicili. Si en la convocatòria no figurés el lloc de celebració, s'entendrà que la Junta ha estat convocada per a la seva celebració en el domicili social. Recordar que la Junta universal podrà reunir-se en qualsevol lloc del territori nacional o de l'estranger. La convocatòria establirà també la data i l’hora (compte, les S.A. poden establir una primera i una segona convocatòria, sempre que entre la celebració de les dues passin un mínim de 24 hores; en les S.L. o S.L.N.E. no existeix aquesta opció de segona convocatòria).

B. Mesa de la junta Amb caràcter previ a la celebració de la junta, s’ha de constituir un òrgan que s’encarregui d’admetre els socis (S.L. o S.L.N.E.) o accionistes (S.A.) a la reunió, examinar, en el seu cas, els poders dels representants i, un cop iniciada la sessió, dirigir els debats, concedir el torn de paraula, mantenir l’ordre (si s’escau), així com, finalment, aixecar la corresponent acta de la Junta.

Aquest òrgan és la Mesa de la Junta. I està formada per dos càrrecs obligatoris: el President i el Secretari de la Mesa. Apart d’aquests càrrecs obligatoris els estatuts poden afegir-ne d’altres càrrecs auxiliars i suplents (vicepresidents i vicesecretaris de la Mesa). En cas de societats unipersonals, òbviament aquests càrrecs recauran en l’únic soci de la societat. Com s’anomenen aquests càrrecs? Doncs excepte disposició contrària dels estatuts, el President i el Secretari de la Mesa de la Junta General seran els del Consell d'Administració i, en defecte d'això, els designats, al començament de la reunió, pels socis concorrents.

Què fa un President de la Mesa de Junta? Les funcions definides pels estatuts, i en cas de


Barcelona Activa Empresa

11

silenci estatutari, bàsicament fa: -

Comprovar que la convocatòria de la junta s'ha realitzat amb observança de les prescripcions legals i estatutàries.

-

Cuidar de la correcta formació de la llista d'assistents que ha de formar-se abans d'entrar a debatre l'ordre del dia i, a la vista del quorum d’assistència (veure apartat “Votació” més endavant), declarar vàlidament constituïda la Junta, i entrar a debatre l'ordre del dia .

-

Autoritzar o desautoritzar l'assistència de determinades persones.

-

Dirigir les intervencions dels assistents, donar el torn de paraula, declarar els assumptes suficientment debatuts, en definitiva, dirigir el desenvolupament de la sessió.

-

Donar les explicacions necessàries i decidir si determinades informacions demanades són oportunes.

-

Sotmetre a votació els acords que corresponguin, realitzant el recompte de vots i assenyalant, si escau, l'aprovació.

-

Aprovar l'acta de la reunió.

I què fa un Secretari de la Mesa de Junta? Doncs assisteix en tot moment al President. Sense perjudici que els estatuts li encomanin altres tasques, un Secretari bàsicament fa:

-

Confeccionar i signar la llista d'assistents. Prendre les notes necessàries del desenvolupament de la reunió (per després redactar l'acta de la junta). Redactar i signar l'acta de la junta.

C. Quòrum de constitució de la junta Per a que la junta d’una S.A., S.L. o S.L.N.E., un cop convocada, pugui celebrar-se de forma regular, es requereix que a la reunió hi vagi un determinat percentatge de capital social o quòrum de constitució de la junta.

I quins són aquests percentatges? Doncs depèn la figura jurídica: -

En el cas de S.A., cal que assisteixi, en primera convocatòria, al menys un 25% del capital (un 50% per a determinats assumptes), o en segona convocatòria, amb qualsevol xifra (un 25% per a determinats assumptes). Els estatuts poden augmentar aquestes xifres.

-

Però en el cas de S.L. o S.L.N.E., la llei calla. Però s’entèn, implícitament, que una Junta estarà vàlidament constituïda si hi ha un determinat percentatge de capital social que quan voti pugui prendre l’acord. Per tant (veure apartat de “Votació” més endavant), si no hi ha


Barcelona Activa Empresa

12

aquest percentatge (per exemple, acudeix a la reunió un 30% del capital social però l’ordre del dia és el de augmentar el capital social de l’empresa, que requereix més d’un 50%) la Junta no està constituïda legalment. D. Llista d’assistents Abans d’entrar en l’ordre del dia, hem vist que el Secretari de la Mesa de Junta ha de confeccionar i signar la llista d'assistents (encara que amb la signatura del secretari i el vist-iplau del president és suficient, és convenient que també la signin els socis). Aquesta llista contindrà el nom dels accionistes (S.A.) o dels socis (S.L. o S.L.N.E.), quants ho fan personalment o per representació, i el número d’accions (S.A.) o participacions (S.L. o S.L.N.E.) que tenen.

E. Deliberacions

Un cop constituïda la Mesa de la Junta i formada la llista d'assistents, el President, o el Secretari per indicació d’aquell, han de llegir l’ordre del dia i declarar oberta la sessió. A continuació s’entra en l’anàlisi i debat de cadascú dels punts de l’ordre del dia, formulant pels assistents les propostes i observacions que estimin convenients (el President modera, dóna torns de paraula, les retira, etc.), així com sol.licitar les informacions oportunes, per un cop fet això, votar els punts inclosos en l’ordre del dia. Que quedi clar que la deliberació no és una fase necessària si tots els assistents estan d’acord.

F. Informació als socis El dret d’informació és un dret individual propi de tots i cadacun dels socis (una altra qüestió és que pot ser exercit pel teu representant a la Junta). En puritat aquest dret té dues vessants: -

Caràcter general: qualsevol soci pot demanar informació concreta, aclariments, etc. sobre els diferents punts de l’ordre del dia, ja sigui per escrit abans a la reunió de la Junta, o bé verbalment durant el transcurs d’aquesta.

-

Caràcter específic: addicionalment, qualsevol soci pot demanar informació concreta, aclariments, etc. i examinar els comptes anuals formulats per l’òrgan d’administració per a ser sotmesos a l’aprovació de la Junta. Recordar que si a més a més, el soci representa al menys un 5% del capital social (a excepció que els estatuts diguin el contrari), se li reconeix el dret a examinar, en el domicili social de l’empresa, per sí mateix o assistit per expert comptable, els documents comptables que serveixen de suport dels comptes anuals.

En principi, correspon a l’òrgan d’administració donar aquest informació. I de vegades l’òrgan d’administració pot negar-se a proporcionar aquesta informació si considera que això perjudica els interessos socials, a excepció que ho sol.licitin socis que representin al menys un 25% del


Barcelona Activa Empresa

13

capital social (tema controvertit: què vol dir “perjudica els interessos socials”). En definitiva es tracta d’equilibris jurídics: compaginar el dret a informació del soci amb el deure de l’administrador (ho veurem després a l’apartat d’obligacions dels administradors) de ser diligent i guardar secret.

G. Votació

El dret de vot és un dret individual propi de tots i cadacun dels socis (una altra qüestió és que pot ser exercit pel teu representant a la Junta). Els administradors i altres persones autoritzades a assistir a la Junta no tenen dret de vot, a excepció que ostentin la condició de soci. Ara bé, de vegades ens trobem en situacions on les participacions estan en mans de més d’un soci (copropietat) o bé s’han fet certes operacions com un usdefruit (el soci té el que es diu la nua propietat però l’usufructuari té la possessió) o penyora (és un tipus de contracte de garantia on el soci entrega participacions a un creditor –el dret s’entrega, no la propietat- per assegurar al seu creditor que pagarà una determinada operació pactada entre ells). Problema jurídic: en aquests casos qui vota? -

En cas de copropietat sobre una o diverses participacions socials, els copropietaris hauran de designar una sola persona per a l'exercici dels drets de soci, i respondran solidàriament enfront de la societat de quantes obligacions es derivin d'aquesta condició.

-

En cas d'usdefruit de participacions, la qualitat de soci resideix en el nu propietari, però l'usufructuari tindrà dret en tot cas als dividends acordats per la societat durant l'usdefruit. Excepte disposició contrària dels estatuts, l'exercici dels altres drets del soci correspon al nu propietari.

-

Excepte disposició contrària dels estatuts, en cas de penyora de participacions correspondrà al propietari d'aquestes l'exercici dels drets de soci.

Molt bé, i un cop hem vist qui vota, quines majories es necessiten per a prendre acords? Les regles del joc, per a S.L. i S.L.N.E. són les següents: -

Exceptuant allò que diguin els estatuts, en principi cada participació social concedeix al seu titular el dret a emetre un vot.

-

I que, en principi, els acords socials d’una S.L. o S.L.N.E. s'adoptaran per majoria dels vots vàlidament emesos, sempre que representin almenys un terç dels vots corresponents a les participacions socials que es divideixi el capital social (majoria ordinària). No es computaran els vots en blanc, nuls ni abstencions.

Ara bé, hi ha determinats acords socials que requereixin altres majories. Així: -

L'augment o la reducció del capital i qualsevol altra modificació dels estatuts socials (que no requerixi majoria qualificada) requeriran el vot favorable de més de la meitat dels vots


Barcelona Activa Empresa

14

corresponents a les participacions que es divideixi el capital social (majoria reforçada). -

L'autorització als administradors perquè es dediquin, per compte propi o aliena, al mateix, anàleg o complementari gènere d'activitat que constitueixi l'objecte social; la supressió o la limitació del dret de preferència en els augments del capital; la transformació, la fusió o l'escisió; la cessió global d'actiu i passiu; el trasllat del domicili a l'estranger; i l'exclusió de socis, requeriran el vot favorable de, almenys, dos terços dels vots corresponents a les participacions que es divideixi el capital social (majoria qualificada).

-

Alguns acords exigeixen unanimitat, com per exemple, la incorporació de clàusules que prohibeixin de forma absoluta la transmissió de participacions per “actes inter vivos”, o la incorporación o modificació de causes estatutàries d’exclusió de socis.

-

A tot això, recordar que per a tots o alguns assumptes determinats, els estatuts podran exigir un percentatge de vots favorables superior a l'establert per la Llei (1/3, 50,01% ó 2/3), sense arribar a la unanimitat (excepte els que sí requereixen ja unanimitat, que no es pot reduir). O que els estatuts també poden exigir que els acords a més a més tinguin un nombre determinat de socis que votin favorablement.

-

I finalment, cal tenir en compte els anomenats “conflictes d’interessos”, és a dir, aquells casos sotmesos a votació on el propi soci tingui un interès personal. En aquests casos (per exemple, es vota que la societat presti diners a un soci; o excloure el soci de la societat: o bé es vota dispensar la prohibició de competència d’aquell administrador que també és soci) el soci no pot exercir el seu dret a vot, i aquestes participacions es descomptaran del capital social als efectes dels còmputs de majories de vots.

Com veieu, fer d’advocat és apassionant…

H. Acta de la junta Tots els acords socials hauran de constar en acta. Els assistents no han de signar l’acta (encara que recomanem que ho facin). Això sí, en cas de ser Junta Universal, sí que obligatòriament han de signar l’acta tots els assistents. L'acta inclourà necessàriament:

-

-

Data i lloc del territori nacional o de l'estranger que s'hagi celebrat la reunió. Data i manera que s'hagués efectuat la convocatòria, tret que es tracti de Juntes Universals. Text íntegre de la convocatòria, i si es tracta de Junta Universal, els punts acceptats com ordre del dia. La llista d’assistents. Un resum dels assumptes debatuts i de les intervencions la constància de les quals en l'acta s'hagi sol·licitat per algun dels presents. Els acords adoptats. El resultat de les votacions, expressant les majories amb les quals s'hagués adoptat cada acord. Si qui ha votat en contra dels acords adoptats ho sol·licita, es farà constar en l'Acta la seva oposició a aquests acords. L'aprovació de l'acta.


Barcelona Activa Empresa

15

Què és l'aprovació de l'Acta? L’acta de la junta haurà de ser aprovada per la pròpia Junta al final de la reunió o, en defecte d'això, i dintre del termini de quinze dies, pel president de la Junta General i dos socis interventors, un en representació de la majoria i un altre per la minoria. Recordar que l'acta només tindrà força executiva a partir de la data de la seva aprovació.

I què ocorre si es tracta d'una societat amb un únic soci? En aquest cas, les decisions que adopti el soci únic es faran constar també en un acta que es transcriurà en el Llibre d'Actes fent constar únicament les següents dades: -

Data i lloc del territori nacional o de l'estranger que s'hagi estat adoptat l'acord. Els acords adoptats.

I què és un Acta Notarial de Junta? Les Juntes Generals de les societats poden celebrar-se amb l'assistència d'un Notari a les mateixes, previ requeriment efectuat al Notari pels Administradors de la societat. En aquests cas, el Notari aixecarà acta de l'ocorregut en la reunió i dels acords adoptats, en la forma prevista legalment, i aquesta Acta Notarial tindrà el caràcter d'acta de la Junta que com a tal es transcriurà al Llibre d'Actes de la societat. Els honoraris del notari, per cert, són a càrrec de la societat. Finalment, què és el Llibre d'Actes? Els acords dels òrgans col·legiats de les societats mercantils (Junta General i Consell d'Administració) han de recollir-se en un Acta que es transcriu a un Llibre d'Actes. La societat pot dur un sol Llibre d'Actes per a tots els òrgans col·legiats o un Llibre d'Actes per a cadascun d'ells. En tot cas, el Llibre d'Actes pot estar compost per fulls mòbils i ha de ser legalitzat pel registrador Mercantil abans de la seva utilització. No es pot legalitzar un nou Llibre d'Actes fins que no s'acrediti que l'anterior ha estat totalment utilitzat o que ha estat sostret, o bé que s'acrediti mitjançant acta notarial la pèrdua o destrucció de l'anterior. I. Impugnació d’acords Podran ser impugnats els acords de les juntes que siguin contraris a la Llei, s'oposin als estatuts o lesionin, en benefici d'un o diversos accionistes o de tercers, els interessos de la societat. Seran nuls els acords contraris a la Llei. Els altres acords seran anul·lables.

I quant es pot presentar la impugnació? -

L'acció d'impugnació dels acords nuls caducarà en el termini d'un any. Queden exceptuats d'aquesta regla els acords que per la seva causa o contingut resultessin contraris a l'ordre públic (no caduca mai l’acció).

-

L'acció d'impugnació dels acords anul·lables caducarà als quaranta dies.

I qui ho pot impugnar?


Barcelona Activa Empresa

16

-

Per a la impugnació dels acords nuls estan legitimats tots els socis, els administradors i qualsevol tercer que acrediti interès legítim.

-

Per a la impugnació d'acords anul·lables estan legitimats els socis assistents a la junta que haguessin fet constar en acta la seva oposició a l'acord, els absents i els quals haguessin estat il·legítimament privats del vot, així com els administradors.

Finalment, les accions d'impugnació haurien de dirigir-se contra la societat.

Vista la junta, continuem amb el divertit supositori de dret mercantil que us estem donant, i veiem la figura dels administradors.


Barcelona Activa Empresa

17

3. L’ÒRGAN D’ADMINISTRACIÓ.

Definicions Ja hem vist abans que el legislador espanyol ha volgut separar la propietat de la direcció i gerència. La propietat es reuneix sempre i pren decisions sempre a través de Junta General, i la representació i “el dia a dia” (signar nòmines, contractar treballadors, acomiadar, obrir un compte corrent, signar un leasing, etc., etc.), la gerència i direcció, recau en l’administrador. Trets bàsics de l’òrgan d’administració

Es caracteritza per ser un òrgan: A. Necessari i insubstituïble per un altre en les seves funcions. La representació de la societat i la gestió del “dia a dia” ha de fer-se obligatòriament a través de l’òrgan d’administració. Recordar que, per exemple, en cas de paralització de l’òrgan d’administració (administrador únic que s’ha mort, per exemple, o dos administradors mancomunats que no volen signar conjuntament perquè estan enfadats), s’incorre en causa de dissolució de la societat (a no ser que, com hem vist, es convoqui judicialment Junta General i es pugui solucionar el tema). B. Permanent. És l’òrgan encarregat del dia de l’empresa així com de la representació de la societat, i per això té caràcter de permanència (un fa d’administrador “les 24 hores del dia”). C. Executiu i de relació amb l’exterior.

A diferència de la la Junta General, que no té funcions de representació exterior, ja que aquestes les executa i fa l’’òrgan d’administració. D. Autònom. En l’àmbit de la seva competència, no admet interferències d’altres òrgans socials. Per exemple, pot impugnar acords que ha pres la pròpia Junta general; o no queden exonerats d’una determinada actuació encara que un acord de junta ho hagi aprovat.

Diferències amb apoderats i altres figures afins En el dia a dia d’una empresa, poden haver-hi força persones involucrades. Anem a tractar de distingir què és cada concepte, perquè de vegades es confonen (i es normal que es confonguin, perquè de vegades els límits són “borrosos”).


Barcelona Activa Empresa

18

Així, hauria de quedar clar que, com ja hem vist abans, que la llei estableix obligatòriament l’existència d’uns òrgans de representació i govern de la societat i que tota societat mercantil funcionarà obligatòriament a través de Juntes Generals i d’Administrador/s. Per tant, la primera conclusió és que fora d’aquests òrgans, l’existència d’altres figures són optatives (apoderats, alts directius, gerents, etc.).

I la segona conclusió és que la competència per al nomenament dels administradors correspon exclusivament a la Junta General. I que en cas d’haver-ne d’altres (apoderats, gerents, etc.), a aquestes persones les nomena i/o contracta l’administrador.

Què és un apoderat? És la persona (sòcia o no), que té la capacitat jurídica per a actuar en nom i per compte d'una altra. En la pràctica, això es formalitza en un document d’apoderament o poder (on s’especifica les capacitats que són atorgades a l'apoderat per part del mandatari o poderdant), i complint amb unes formalitats (com l’autentificació davant notari i inscripció en el Registre Mercantil). El poder és una manifestació unilateral de la persona que ho atorga, i de la mateixa manera que el mandatari o poderdant dóna poder, l’apoderat pot ser substituït en qualsevol moment pel mandatari o poderdant (remarcar que l’apoderat pot també renunciar al poder). I aquí es on comencen els “embolics semàntics”. Un administrador és, en el fons, un apoderat d’una societat, amb competències de representació i de gestió pràcticament totals. Però que ha estat anomenat per la junta general, i per això rep el nom d’administrador. Les altres persones a les que un administrador doni poders són els apoderats (i compte, pot ser que un apoderat tingui les mateixes funcions que un administrador en la pràctica, però la diferència és que l’apoderat ha de rendir comptes davant l’administrador, i l’administrador ha de rendir comptes davant la junta de socis, tant per la feina que ha fet ell com la que hagin fet els seus apoderats).

I què és un gerent? I un alt directiu? I un director (i tots els noms que la teva imaginació et permeti? Són càrrecs empresarials/laborals, és a dir, són persones que són contractades amb contracte de treball, a diferència dels administradors i apoderats, que són càrrecs anem a dir mercantils/orgànics. I una altra qüestió és que aquests treballadors poden des de no tenir cap tipus d’apoderament (treballador comú), a haver estat apoderats parcialment o, fins i tot, totalment, per motiu precisament de la seva feina (són els alts directius). Però són àmbits diferents (el laboral i el mercantil).

Composició i estructura Ja hem vist abans que la competència per al nomenament dels administradors correspon exclusivament a la Junta General. Segons la llei (aquestes fórmules estan taxades, és a dir, els estatuts no poden “inventar-ne” de noves, més enllà que sí permet la llei als estatuts socials especificar certs aspectes de funcionament) l'administració de la societat es podrà confiar a:


Barcelona Activa Empresa

19

A. Un administrador únic.

És la fórmula més senzilla i habitual de petites empreses. La presa de decisions és àgil, però aquesta opció és poc recomanada en cas d’existir dos o més grups de socis amb interessos diferents (en aquest cas, seria recomanable qualsevol de les altres fórmules). B. A diversos administradors solidaris.

En les S.A., S.L. o S.L.N.E. la llei exigeix un mínim de dos administradors, sense especificar-ne el màxim (recomanem que en els estatuts socials, per qüestions d’operativa, es fixi un número màxim reduït).

Que quedi clar que amb aquesta fórmula cada administrador té la representació total de la societat (no han de signar tots), per la qual cosa només es requereix la signatura d’un dels administradors, i la resta queden també obligats. I que tots els administradors responen de l’actuació d’un d’ells, encara que no hagin intervingut en la presa de decisions. Vist això, l’avantatge d’aquest sistema és la flexibilitat, però el greu inconvenient és que responem d’actes que no hem fet directament nosaltres. C. A diversos administradors mancomunats.

En les S.L. o S.L.N.E la llei exigeix un mínim de dos administradors, sense especificar-ne el màxim (però en les S.A. només poden ser dos; si fossin més de dos s’han d’organitzar en consells d’administració). La “gràcia” d’aquesta fórmula és que es requereix en la presa de decisions l’acció conjunta d’un mínim de dos administradors (¡ compte, els estatuts, poden ampliar-ho; per exemple, ser quatre administradors mancomunats i requerir acord de tots quatre). Vist això, l’avantatge d’aquest sistema és la seguretat en la presa de decisions (al requerir acció conjunta de 2 ó més administradors), però el greu inconvenient és que pot generar en situacions d’ingovernabilitat de la societat (què passa si un dia els 2 administradors es barallen?) i de rigidesa. D. O a un Consell d'Administració. En cas de S.A. i de S.L., els estatuts o, en defecte d'això, la Junta General, fixaran el nombre mínim i màxim dels seus components, sense que en cap cas pugui ser inferior a tres ni superior a dotze. A més, els estatuts establiran el règim d'organització i funcionament del Consell que haurà de comprendre, en tot cas, les regles de convocatòria i constitució de l'òrgan així com la manera de deliberar i adoptar acords per majoria. En cas de S.L.N.E. no s’accepten els Consells d'Administració. Aquesta fórmula és molt estranya en petites empreses.


Barcelona Activa Empresa

20

Finalment, recordar que els estatuts podran establir diferents maneres d'organitzar l'administració, atribuint a la Junta General la facultat d'optar alternativament per qualsevol d'ells, sense necessitat de modificació estatutària (això vol dir que els estatuts poden triar més d’un sistema, però, repetim, els estatuts no poden “inventar-ne” noves fórmules apart de les vistes). I que tot acord de modificació de la manera d'organitzar l'administració de la societat, constitueixi o no modificació dels estatuts, es consignarà en escriptura pública i s'inscriurà en el Registre Mercantil.

Qui pot ser administrador d'una societat?

La llei no ens demana ni ser llicenciats, ni tenir certes aptituds, experiència, etc (compte, els estatuts sí poden demanar-ho). Només ens demana una sèrie de requisits legals. Una altra qüestió és que després veurem que les funcions que ha de fer un administrador difícilment es poden fer sense ser advocat, economista, gestor administratiu o similar directament, o bé sense ser-ho, tenir certs coneixements jurídics, econòmics, comptables, etc. i comptar amb assessorament al respecte. Així, en principi per a exercir el càrrec d’administrador d'una societat (Societat Anònima, Societat Limitada, Societat Limitada Nova Empresa, etc.) cal complir els següents requisits legals: -

Majoria d’edat (tenir 18 anys com a mínim).

-

No haver estat declarat/da incapaç.

-

No pertànyer al col.lectiu d‘incompatibilitats, ja sigui pel càrrec (certs funcionaris públics, per exemple) o per altres tipus (tenir interessos oposats en una altra empresa, treballar a una altra empresa fent el mateix, etc.).

-

No haver estat declarat/da inhabilitat (fallit/da, concursat, insolvent, etc.).

-

A més a més dels anteriors requisits, l'administrador estranger i/o comunitari haurà de tenir els oportuns permisos de treball i/o residència.

-

Ah, m'oblidava! Des del maig de 1975 les dones casades ja no tenen que demanar permís al marit per a poder exercir com a administradores i empresàries...!

Nomenament dels administradors D’altra banda, i excepte disposició contrària dels estatuts, per a ser nomenat administrador no es requerirà la condició de soci (ni tan sols en casos de societats unipersonals, encara que el més habitual en petita empresa és que l’únic soci faci també d’administrador).

I compte, en les S.L.N.E. sí que cal ser soci per a ser administrador.


Barcelona Activa Empresa

21

Destacar que l’administració d’una S.A. o S.L. pot recaure tant en persones físiques com en jurídiques (compte, al final hi haurà d’haver-hi una persona física que signi les coses; la llei no admet concatenacions fins l’infinit: l’administrador de la societat A és la societat B, l’administrador de la societat B és la societat C, etc.). En el cas de S.L.N.E. no poden ser administradors persones jurídiques perquè tots els socis han de ser persones físiques i només els socis poden fer d’administradors.

El nomenament dels administradors sortirà efecte des del moment de la seva acceptació. I que aquest nomenament es consignarà en escriptura pública i s'inscriurà en el Registre Mercantil.

Administradors suplents Excepte disposició contrària dels estatuts, podran ser nomenats suplents dels administradors per al cas que cessin per qualsevol causa un o varis d'ells (és una bona solució per evitar vacants i situacions de societats sense administradors que tant perilloses són –acefàlia-). El nomenament i acceptació dels suplents com administradors s'inscriuran en el Registre Mercantil una vegada produït el cessament de l'anterior titular. Si els estatuts estableixen un termini determinat de durada del càrrec d'administrador, el nomenament del suplent s'entendrà efectuat pel període pendent de complir per la persona la vacant de la qual es cobreixi.

Durada del càrrec Els administradors d’una S.L. o S.L.N.E. exerciran el seu càrrec per temps indefinit, tret que els estatuts estableixin un termini determinat (en S.A., la durada màxima és de 6 anys). Si el càrrec és determinat, podran ser reelegits una o més vegades per períodes d'igual durada (també poden els estatuts o limitar les reeleccions o no admetre la reelecció). Quan els estatuts estableixin un termini determinat, el nomenament caducarà quan, vençut el termini, s'hagi celebrat Junta General o hagi transcorregut el termini per a la celebració de la Junta que ha de resoldre sobre l'aprovació dels comptes de l'exercici anterior.

Separació i renúncia del càrrec

Parlem de separació quan la junta general fa fora, no renova, etc. a un administrador. Recordar que la la competència per al nomenament i separació dels administradors correspon exclusivament a la Junta General. Ja hem vist abans que, l’administrador de la societat, durant el primer semestre de cada exercici, ha de convocar junta, per a, entre d’altres temes, fer la censura de la gestió social (és a dir, els socis hauran d’aprovar si la feina realitzada per l’òrgan d’administració és o no correcte). I parlem de renúncia quan el nomenament s’ha fet o bé per temps indefinit, o per durada


Barcelona Activa Empresa

22

determinada i encara ho ha finalitzat el periode, i l’administrador no vol continuar. En aquests casos, i com veurem després en l’apartat de com exercir el càrrec i les possibles responsabilitats de fer d’administradors, distingir entre que ningú pot obligar-te a fer una cosa que no vols (el càrrec d’administrador) i una altra és que no pots deixar la societat “a la brava” (recomanem que renunciïs quan t’asseguris que es nomenarà a un altre administrador, i això es pot fer amb la mateixa junta). En principi, la separació i renúncia del càrrec no dóna lloc més que “a l’agraïment pels serveis prestats” (llevat dels casos on l’administrador sigui un professional, és a dir, té un contracte de treball, i cobri indemnitzacions que poden ser “fabuloses”).

Retribució dels administradors

Els administradors poden fer la seva feina de manera gratuïta o bé remunerada. Serà gratuït si els estatuts expressament ho diuen o bé, si no diuen res al respecte. En canvi, per a que l’exercici del càrrec sigui retribuït, els estatuts expressament així han de dirho. Compte, un soci que treballi a l’empresa i que a més a més faci d’administrador gratuït, vol dir que no cobrarà res per fer d’administrador, però sí que pot cobrar per fer altres funcions (com per exemple, cobrar per fer de treballador de la nostra pròpia empresa). Com a sistemes de retribució s’admeten diversos, sempre que els estatuts expressin un sistema clar i precís, és a dir, sense ambigüitats i indeterminacions. Entre els més habituals: -

Participació en beneficis Remuneració fixa

I més estranys (com a mínim en petita empresa): -

Participació en xifra de negocis Retribució en espècie Stock options

Recordar que a nivell fiscal aquestes retribucions són despeses deduïbles per la societat en el seu Impost de Societats, i que l’administrador ha de declarar aquests imports en la seva declaració de renda personal (com a rendiments de treball). Per a més informació, es recomana fer seminari de “Fiscalitat per a noves empreses”.

Cotització a la Seguretat Social dels administradors

Tots els administradors obligatòriament han de cotitzar a la Seguretat Social (ja sigui en RETA o en Règim General), independentment que el càrrec sigui gratuït o retribuït.

I en quin sistema? Doncs un administrador cotitzarà per RETA (Règim Especial de Treballadors Autònoms) si compleix un d’aquests dos punts:


Barcelona Activa Empresa

23

-

Un soci i administrador té com a mínim un 25% del capital social.

-

Un administrador (sigui o no soci) de societat feta amb altres socis familiars seus (fins el segon grau: fills, néts, pares, avis i germans, tant propis com de la parella), tenen conjuntament un mínim del 50% del capital social. D’altra banda, s’exigeix convivència entre els membres de la família per a fer efectiva aquesta disposició.

En cas contrari, l’administrador cotitzarà a la Seguretat Social en Règim General (i concretament en l’anomenat Règim General Especial dels alts directius).


Barcelona Activa Empresa

24

4. I QUÈ FA UN ADMINISTRADOR I COM HA DE FER-HO? La funció d’administrador es configura com l’activitat tendent a assolir el fi social de l’empresa, respectant les lleis, els estatuts socials i els acords socials de la junta. I apart d’aquest respecte a l’ordenament jurídic i estatutari, el primer problema que tenim és que aquesta tasca s’ha de fer amb un, diguem, determinat grau d’eficàcia. Veiem-ho

A. OBLIGACIONS BÀSIQUES DEL CÀRREC

Els administradors responen, enfront de la societat, socis i tercers, dels danys que hagin causat per incomplir les obligacions inherents al seu càrrec i, en particular, de l’obligació d’administrar, com diu la llei, “amb la diligència d’un ordenat empresari i representant lleial”. Què vol dir aquesta frase tan fantàstica? Doncs que tots els administradors han de fer l’exercici del càrrec seguint els següents criteris:

1. Actuació diligent

La pregunta del milió: quan un administrador actua diligentment i quan no? Doncs en la pràctica s’encarreguen els jutjats i tribunals de valorar les circumstàncies de cada cas (prèvia “hermosa” demanda d’algun perjudicat per la pressumpte mala diligència de l’administrador).

Per tant, es tracta d’un concepte difós, però sí que hi ha unanimitat a concloure que dins d’aquest deure diligència s’han de seguir aquests principis: -

Actuar com un empresari ordenat, és a dir, prudent com si arrisqués el seu propi patrimoni.

-

El deure de diligència inclou l'obligació de l'administrador d'informar-se al respecte de l'evolució de la companyia, en especial en el cas d'haver delegat facultats en altres persones, i vetllar per la seva evolució positiva (cal vigilar què fan els apoderats, els gestors administratius que ens presenten els impostos i nòmines, els economistes que ens fan la comptabilitat, etc.

-

I resulta també inherent que cal exigir la competència professional que se li suposa a un empresari mitjà, d'acord amb les circumstàncies del negoci (no cal ser llicenciat però es requereix formació específica – o assessorament en la matèria- perquè després no al.leguem que som “tontos” i no sabíem què havíem de fer i què no).

En definitiva, administrar amb diligència la societat, el que requereix estar informat en tot moment sobre la marxa del negoci, de l'estat del compliment de les seves obligacions legals i estatutàries, així com de la situació financera de la companyia.

2. Ordenat empresari i representant lleial

Aquest apartat es desglossa en els següents subapartats:


Barcelona Activa Empresa

25

a) Deure de lleialtat

El deure de lleialtat consisteix a anteposar sempre l'interès de la societat al personal de l'administrador. Així, per exemple, per lleialtat hauran de:

-

Comunicar a la societat que representen qualsevol situació de conflicte d’interessos que poguessin tenir amb la societat.

-

No utilitzar el nom de la societat per a concloure operacions en el seu benefici.

-

O aprofitar per a ells oportunitats de negoci que haguessin estat ofertes a la societat.

b) Deure de secret

El deure secret implica l'obligació de guardar secret de la informació de caràcter confidencial a la qual hagi tingut accés com a conseqüència de l'exercici del càrrec, fins i tot, un cop ja no sigui administrador d’aquella societat.

c) Prohibició de competència

La llei contempla expressament la prohibició de competència als administradors, en el sentit que no podran dedicar-se, per compte propi o d’altri, al mateix, anàleg o complementari gènere d’activitat que constitueixi l’objecte social de la societat que representen (a no ser que la junta ho autoritzi expressament).

B. FEINES A FER I ALTRES OBLIGACIONS DEL CÀRREC

Qüestions prèvies

Ja hem vist abans que el deure de diligència inclou l'obligació de l'administrador d'informar-se al respecte de l'evolució de la companyia, en especial en el cas d'haver delegat facultats en altres persones, i vetllar per la seva evolució positiva (cal vigilar què fan els apoderats, els gestors administratius que ens presenten els impostos i nòmines, els economistes que ens fan la comptabilitat, etc. Això vol dir que una de tres: -

L'administrador fa personalment (i és responsable personalment) de tota la feina que el seu càrrec l’imposa perquè té la capacitat professional per a fer-ho.

-

L’empresa ha contractat laboralment i compta amb personal administratiu, de suport, gerent, etc. que ajuden a l'administrador a fer part de la seva feina (però continua sent responsable d’allò que fan els seus subordinats).


Barcelona Activa Empresa

-

26

O bé, i que és el més habitual en petites empreses, l'administrador no fa personalment part de la feina que el seu càrrec l’imposa perquè ha contractat mercantilment aquests serveis a l’exterior (contractant a un gestor administratiu per a que li presenti impostos, faci nòmines i TC, un economista per la comptabilitat, etc.). Però compte, continua sent responsable d’allò que fan aquests col.laboradors.

Per tant, el deure de diligència inclou fer bé les coses que l'administrador fa personalment, com de vigilar tot allò que facin altres persones, ja siguin internes o externes. I aquí és on tenim els problemes: molts administradors de petites empreses pensen (erròniament) que com ja han contractat a un gestor administratiu, economista, advocat, etc. ells ja no responen. Doncs legalment, continua responent l’administrador (però pots demandar al gestor, per la qual cosa recomanem contractar a professionals col.legiats, i no a “gestors” que no en són, veïns que han fet un curs per correspondència, etc., ja que si ho fan malament els col.legiats tenim assegurances que ho cobreixen).

I quines feines fa un administrador o ha de vigilar que es facin bé? El ventall és amplíssim, i podem classificar-les en tres grans àrees: A. Govern. S’entèn com el dret i el deure d’aplicar les normes legals i estatutàries, així com impulsar la resta d’òrgans socials (bàsicament la junta de socis) en el desenvolupament de les seves respectives funcions. B. Gestió estratègica. Les feines encaminades a la consecució del fi social (en l’exercici de la representació de la societat que té l’administrador), i que comprèn, la fixació de la política empresarial així com l’establiment d’objectius a llarg termini i el seu desenvolupament a mig i curt termini. C. Direcció i gestió. Les feines anem a dir “del dia a dia” de la societat, en els seus aspectes administratius, comptables, fiscals, laborals, comercials, productius, financers, etc..

Veiem-ho.

Govern: feines imposades al càrrec en temes de gestió interna

Ens referim a aquelles feines bàsiques en l’àmbit societari i mercantil, i que obligatòriament recauen en els administradors, com, per exemple:

-

Presentar escriptura de constitució i modificacions posteriors d’estatuts socials per a la seva inscripció al Registre Mercantil. Vetllar de la realitat i valoració de les aportacions socials (en especial, de les aportacions no dineràries de capital social). Dur i custodiar el Llibre registre de socis, que tota societat està obligada a tenir (és aquell libre on es fan constar la titularitat originària i les successives transmissions, voluntàries o


Barcelona Activa Empresa

-

27

forçoses, de les participacions socials, així com la constitució de drets reals i altres gravàmens sobre les mateixes, així com la identitat i domicili del titular de la participació o del dret o gravamen constituït sobre aquella). Dur i custodiar el Llibre d’Actes (és aquell libre on es recullen per escrit el contingut de les deliberacions i dels acords a que han arribat els socis dins de cada junta).

-

Convocar la junta general (amb els requisits formals adequats vistos anteriorment) durant el primer semestre de cada exercici, amb la finalitat d’examinar i aprovar els comtes anuals de la societat de l’exercici anterior, censurar la gestió social i acordar sobre l’aplicació del resultat.

-

Convocar tantes juntes generals (amb els requisits formals adequats vistos anteriorment) com cregui convenient.

-

Facilitar informes i aclariments sol.licitats pels socis en relació als afers inclosos en l’ordre del dia de la junta, ja sigui per escrit abans a la reunió de la Junta, o bé verbalment durant el transcurs d’aquesta (per la qual cosa, una altra obligació del càrrec és la d’assistir a les juntes generals).

-

Rebre les comunicacions i notificacions dirigides a la societat.

-

Impugnar els acords nuls o anul.lables de la junta general.

-

Convocar la junta general (amb els requisits formals adequats vistos anteriorment) en els casos de dissolució i, en el seu cas, instar la dissolució judicial.

Gestió estratègica: feines inherents al càrrec per exercir la representació de la societat

La representació de la Societat en judici i fora d'ell correspon als administradors, i s'estendrà a tots els actes compresos en l'objecte social. A continuació veurem un redactat estàndard d’uns estatuts socials, que detallen què pot fer un administrador, però és un simple detall enunciatiu, que pot ser més o menys ample, i no vol dir que si no hi és no ho pugui fer (repetim, la representació de la Societat correspon als administradors i s'estendrà a tots els actes compresos en l'objecte social). Així, un administrador podrà, sense limitació alguna:

-

-

Comprar, disposar, alienar, gravar tota classe de béns mobles i immobles, constituir, acceptar, modificar i extingir tota classe de drets personals i reals, fins i tot hipoteques. Atorgar tota classe d'actes, contractes o negocis jurídics, amb els pactes, clàusules i condicions que estimin oportú establir; transigir i pactar arbitratges; prendre part en concursos i subhastes, fer propostes i acceptar adjudicacions. Adquirir, gravar i alienar per qualsevol títol i en general, realitzar qualsevol operacions sobre accions, participacions, obligacions o altres títols valors, així com realitzar actes dels quals resulti la participació en altres societats, bé concorrent a la seva constitució o subscrivint accions o participacions en augments de capital o altres emissions de títols valors.


Barcelona Activa Empresa

-

-

-

-

-

28

Administrar béns mobles i immobles; fer declaracions d'edificació i plantació, particions, amollonaments, divisions materials, modificacions hipotecàries, concertar, modificar i extingir arrendaments i qualssevol altres cessions d'ús i gaudi. Girar, acceptar, endossar, intervenir i protestar lletres de canvi i altres documents de gir. Prendre diners a préstec o crèdit, reconèixer deutes i crèdits, formalitzar operacions d'arrendament financer en qualitat d'arrendatari (leasing). Disposar, seguir, obrir i cancel·lar comptes i dipòsits de qualsevol tipus en qualsevol classe d'Entitats de Crèdit i Estalvi, Bancs, fins i tot el d'Espanya i altres Bancs, Instituts i Organismes oficials, fent tot quant la legislació i la pràctica bancària permetin. Atorgar contractes de treball, de transport i traspàs de locals de negoci; retirar i remetre gèneres, enviaments i girs. Comparèixer davant tota classe de Jutjats i Tribunals de qualsevol jurisdicció i davant tota classe d'organismes Públics, en qualsevol concepte, i en tota classe de judicis i procediments; interposar recursos, fins i tot de cassació, revisió o nul·litat, ratificar escrits i desistir de les actuacions, ja directament o per mitjà d'Advocats i Procuradors, als quals podran conferir els oportuns poders. Dirigir l'organització comercial de la Societat i els seus negocis, nomenant i separant empleats i representants. Atorgar i signar tota classe de documents públics i privats; retirar i cobrar qualsevol quantitat o fons de qualsevol Organisme Públic o privat, signant a aquest efecte cartes de pagament, rebuts, factures i deslliuraments. Concedir, modificar i revocar tota classe d'apoderaments.

Direcció i gestió: feines “del dia a dia” de la societat Aquest tipus de feines són amplíssimes, i depenen del tipus d’empresa, tamany, etc. Però ens referim a totes aquelles obligacions fiscals, comptables, laborals, administratives, etc. que la societat ha de dur, i que l’administrador, per tant, està obligat a fer. No es tracta de fer-ho o no personalment (ja n’hem parlat abans), sinó que l’administrador ha de presentar tot un seguit de papers (encara que li hagin fet uns altres). Ho anirem veient en altres cursos, però per anar “fent un tastet”, un administrador hauria de fer (entre d’altres):

-

Àmbit mercantil i comptable

-

Portar (personalment o vigilar que algú ho faci) comptabilitat ajustada al Codi de Comerç, és a dir, portar, entre d'altres, el Llibre diari, Balanç de Comprovació de Sumes i saldos, Balanç de situació, Pèrdues i guanys, l’Estat de Canvis en el Patrimoni Net i la Memòria de l’exercici.

-

Formular anualment els comptes anuals dintre del termini dels 3 mesos a partir de la data de tancament de l’exercici (“formular” vol dir redacció, confecció i aprovació de l’òrgan d’administració, i han d’anar signades per tots els administradors).


Barcelona Activa Empresa

29

-

Legalitzar anualment el Llibre Diari i el d'Inventaris i comptes anuals (Balanç de Comprovació de Sumes i saldos, Balanç de situació, Pèrdues i guanys) dins dels 4 mesos a partir de la data de tancament de l’exercici.

-

Dipositar anualment els comptes anuals dins dels 7 mesos a partir de la data de tancament de l’exercici.

-

Conservar la comptabilitat durant 6 anys.

-

Sol.licitar, quan es doni la situació prevista legalment, concurs de creditors.

-

Etc.

-

Àmbit fiscal

-

Realitzar anualment la declaració d’Impost de Societats (imprès 200 d’hisenda).

-

Efectuar (si s’escau) pagaments fraccionats Impost de Societats (imprès 202 d’hisenda).

-

Efectuar (si s’escau) 4 liquidacions trimestrals de retencions de treball i/o d’activitats econòmiques (imprès 111 d’hisenda).

-

Realitzar (si s’escau) el resum anyal de retencions per rendiments de treball i/o d’activitats econòmiques (imprès 190 d’hisenda).

-

Efectuar (si s’escau) 4 liquidacions trimestrals de retencions de capital immobiliari (imprès 115 d’hisenda).

-

Realitzar (si s’escau) el resum anyal de retencions per rendiments de capital immobiliari (imprès 180 d’hisenda).

-

Efectuar (si s’escau) 4 liquidacions trimestrals de retencions de capital mobiliari (imprès 123 d’hisenda).

-

Realitzar (si s’escau) el resum anyal de retencions per rendiments de capital mobiliari (imprès 193 d’hisenda).

-

Entregar (si s’escau) certificats de rendiments i retencions de rendiments de treball, capital mobiliari, capital immobiliari i/o d’activitats econòmiques.

-

Portar una sèrie de Registres en relació a l’I.V.A. Concretament, el Llibre registre de Factures emeses, el Llibre registre de factures rebudes i el Llibre registre de Béns d’Inversió.

-

Efectuar 4 liquidacions trimestrals en relació a l’I.V.A. (imprès 303 d’hisenda).

-

Realitzar el resum anyal d’I.V.A. (imprès 390 d’hisenda).


Barcelona Activa Empresa

-

Confeccionar (si s’escau) la Declaració de tercers (imprès 347 d’hisenda).

-

Confeccionar (si s’escau) la Declaració d’operacions intracomunitàries (imprès 349

30

d’hisenda). -

Confeccionar (si s’escau) la Declaració d’INTRASTAT.

-

Conservar els justificants fiscals (factures emeses, nòmines, rebuts d’autònoms, factures de despeses, etc.) durant un mínim de 4 anys.

-

Contestar i atendre requeriments d’hisenda.

-

Passar inspeccions d’hisenda.

-

Presentar recursos davant d’hisenda

-

Etc.

-

Àmbit laboral

-

Inscripció de l’empresari en la Seguretat Social (obtenció del “numero patronal”) a la Tresoreria General de la Seguretat Social.

-

Afiliació i comunicar altes i baixes del treballador a la Seguretat Social.

-

Signar el Document de Proposició d’Associació amb una Entitat que cobreixi les contingències d’accidents de treball i malalties professionals.

-

Signar l’Annex al Document de Proposició d’Associació anterior amb una Entitat que cobreixi la contingència de prestació econòmica d’incapacitat temporal per contingències comunes.

-

Lliurar als representants legals de l'empresa (Delegats de personal, Comitè d'empresa, així com també els Delegats sindicals), si existissin, l’anomenada còpia bàsica del contracte de treball.

-

Remetre aquesta còpia bàsica, degudament signada pels representants legals de l'empresa a la OTG.

-

Registrar els contractes laborals que hagin de celebrar-se per escrit, o comunicar els quals s'hagin realitzat verbalment a la OTG.

-

Habilitar un Llibre de Visites, per cada centre de treball que posseeixi l'empresa, ocupi o no treballadors per compte aliè, degudament segellat pel cap d'inspecció de Treball i Seguretat Social de la província, amb la finalitat que els inspectors, en ocasió de les seves visites, efectuïn les diligències oportunes.

-

Comunicació de l'Obertura de centre de treball en el Departament d´’Empresa i Ocupaciól de la Generalitat de Catalunya.


Barcelona Activa Empresa

31

-

Comunicar al Ministeri d'Economia i AA.PP, en la Administració de la província que li correspongui, mitjançant el model oficial de Declaració censal oportú, que l'empresa haurà de satisfer al treballador rendiments de treball subjectes a retenció.

-

Confeccionar nòmines i pagar-les puntualment.

-

Negociar salaris i altres condicions laborals i que siguin legals (cal respectar allò pactat en conveni col.lectiu o en contracte de treball).

-

Confeccionar els documents de cotització i pagar-los puntualment.

-

Realitzar el calendari laboral de l’empresa.

-

Gestionar incidències del dia a dia: control d’absentisme, recollir parts metges de baixa, sancionar a treballadors, etc.

-

Acomiadar (si s’escau) treballadors.

-

Anar al jutjat quan et reclamin els treballadors.

-

Portar tota la documentació requerida per la legislació en matèria de salut laboral (confeccionar pla de prevenció de riscos, realitzar la vigilància de la salut, etc.).

-

Contestar i atendre requeriments de Seguretat Social o altres organismes.

-

Passar inspeccions de Seguretat Social o altres organismes.

-

Presentar recursos davant de Seguretat Social o altres organismes.

-

Etc.

-

Altres àmbits

-

Comunicar a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades els fitxers que continguin dades personals.

-

Confeccionar el Document de seguretat en relació als fitxers de l’empresa que continguin dades personals.

-

Gestió d’incidències en matèria de protecció de dades: requerir consentiments dels afectats, donar de baixa fitxers, etc.

-

Obtenir de l’ajuntament la llicència d’activitats oportuna.

-

Sol.licitar de l’ajuntament la llicència d’obres oportuna.

-

Etc., etc.

Encara vols continuar sent administrador?


Barcelona Activa Empresa

32

5. RESPONSABILITAT DELS ADMINISTRADORS

Molts emprenedors utilitzen la figura de la societat mercantil perquè els han dit que “no responen”. Bé, això és una veritat a mitges. És cert que existeix separació entre el patrimoni de l'empresa i el patrimoni individual, per la qual cosa la teva responsabilitat com a soci respecte dels possibles deutes és limitada (és a dir, els socis no responen dels possibles deutes de la societat amb els seus béns particulars, i que només respondran amb els béns i drets que tinguin a nom de l’empresa). Però no és menys cert que, en primer lloc, tota societat ha de tenir com a mínim un administrador. I, en segon lloc, que aquest administrador ha d’actuar de bona fe, d'acord al que la llei estableixi, i fent el seu paper d'administrador tan bé com sigui possible. I que, en tercer lloc, si l'administrador no actua així, aquest si que pot respondre amb els seus béns particulars per a rescabalar el dany provocat per la seva dolenta actuació (traduït, si no fa tot el que hem vist en els apartats anteriors en relació a les feines de govern, de gestió fiscal, laboral, etc., de competència deslleial amb l’empresa, etc., etc., “pringa” l’administrador). Si el dret no establís aquestes cauteles, seria “la llei de la jungla”. Una societat mercantil en la qual ni els socis, ni els administradors, ni ningú respongués, donaria carta blanca al frau: fem una societat limitada i no paguem impostos, o compro mercaderies i deixo a deure diners als proveïdors, etc. Total, com ningú respon! Així que la conclusió és la següent: els socis (que actuïn de bona fe) no responen dels possibles deutes de la societat amb els seus béns particulars. Però sí pot respondre amb els seus béns l'administrador (i fins i tot anar a la presó, en funció de la gravetat del succés), l'administrador que no compleixi bé la seva comesa: que faci coses contràries a les lleis; que provoqui danys i perjudicis a la societat que administra, als socis o a tercers; etc.

Més concretament, un administrador està subjecte, entre unes altres, a les següents responsabilitats: Responsabilitat civil i mercantil Els administradors responen, enfront de la societat, socis i tercers, dels danys que hagin causat per incomplir les obligacions inherents al seu càrrec i, en particular, l’obligació d’administrar, com diu la llei, “amb la diligència d’un ordenat empresari i representant lleial”. Això vol dir, complir amb les obligacions legals així com amb les obligacions estatutàries de la vostra societat. Responsabilitat tributària Per a evitar-nos problemes, com administradors hem de vigilar aquest apartat. Així, ens encarregarem de presentar tots els impostos dintre del termini i en la forma escaient respectant el calendari fiscal, i que aquestes liquidacions siguin veraces.

Responsabilitat en l'àmbit laboral


Barcelona Activa Empresa

33

Per a evitar-nos problemes, com administradors hem de vigilar aquest apartat. Així, ens encarregarem de pagar les nòmines, respectar els drets dels treballadors, presentar totes les cotitzacions a la Seguretat Social dintre del termini i en la forma escaient respectant el calendari establert, i que aquestes liquidacions siguin veraces, tenir i implantar correctament un pla de prevenció de riscos laborals per als nostres treballadors, etc. Responsabilitat concursal Per a evitar-nos problemes, com administradors hem de vigilar aquest apartat. Així, ens encarregarem de sol·licitar la declaració de concurs dintre dels dos mesos següents a la data que hagués conegut (o s’hagués hagut de conèixer) l’estat d'insolvència de l’empresa. El concurs de creditors es demana tant per empreses que no poden continuar més (concurs amb liquidació) o per empreses que en un futur podrien continuar però ara no tenen tresoreria i necessiten pactar un pla de pagaments (concurs amb conveni). El concurs de creditors és una obligació (no és cap opció) pels administradors de societats. Una cosa és que la llei no t’obligui a tenir sempre beneficis (pots ser administrador d’empreses amb pèrdues) i una altra de ben diferent és que amaguis aquestes pèrdues si existeixen persones amb deutes pendents (treballadors, proveïdors, hisenda, etc.). Al finalitzar el concurs, s’avaluarà el comportament de l’administrador: pot ser que encara que hagin deutes impagats quedi exonerat de responsabilitat si l’administrador ha fet bé la seva feina (presentar el concurs quan toca, portar comptabilitat, etc.) però el tancament es deu a causes externes no imputables a ell/a (són els anoments concursos amb causes fortuïtes, com per exemple, tenir un client bàsic i que se te’n vagi de cop); en cas contrari, l’administrador respon amb els seus béns personals. Responsabilitat penal En els casos més greus, els administradors no només responen amb els seus béns per a rescabalar danys, sinó que a més determinades actuacions estan tipificades com delicte en el Codi Penal espanyol, amb penes que van des de la inhabilitació per a ser administrador a penes de presó. Així, per exemple: defraudar a hisenda o a la seguretat social una quantitat superior als 120.000 euros; determinades infraccions de la llei de prevenció de riscos laborals; delictes comptables com el d'incomplir l'obligació de dur comptabilitat, o dur comptabilitats dobles, o amb dades falses, etc.; o delictes mercantils, com el de no dissoldre la societat quan així està disposat legalment, o falsedat documental, o el d'administrar deslleial o fraudulentament; delictes mediambientals; etc., etc.

De debò, encara vols continuar sent administrador?


Barcelona Activa Empresa

34

6. RELACIONS ENTRE SOCIS Fins a aquí hem vist com es relaciona un soci amb la societat, i per això s'ha tractat el funcionament bàsic de la Junta General i de l'Òrgan d'Administració, comentant els drets bàsics d'un soci (assistència a la junta, vot, accés a informació comptable, possibilitat de sol·licitar junta general extraordinària de socis, etc.). Però a més (excepte els casos de societats unipersonals), com es relaciona un soci amb la resta de socis? Amb acords, pactes, o crida'l com vulguis. Legalment hi ha dues fórmules:

-

Els pactes estatutaris.

-

Els pactes extraestatutaris o parasocials.

Abans d'entrar amb el tema, unes precisions: -

Les dues fórmules són legals. La diferència és que els pactes estatutaris poden oposar-se no només enfront de socis sinó enfront de tercers perquè aquests no poden al·legar desconeixement de certs pactes entre socis (precisament els estatuts socials i les seves modificacions queden publicats en el Registre Mercantil), mentre que els estatuts parasocials són acords privats, que obliguen als socis signants, però no a tercers, perquè resten només en coneixement dels socis afectats. Què és millor? Si valores major seguretat jurídica, has de realitzar pactes estatutaris; si vols que els acords només els sàpiguen els socis, pactes parasocials.

-

Com soci d'una societat hauries de plantejar-te si aquests pactes valen o no la pena. Encara que són molt habituals en gran i mitjana empresa, a mesura que la societat es fa petita potser aquests pactes no siguin tan necessaris, encara que també és cert que per molt petita que sigui l'empresa, tenir certs aspectes pactats pot ser molt interessant.

Bé, i què és el que es pot pactar? Encara que hi ha certs aspectes intocables, ja hem anat veient que la llei dóna molt marge de maniobra perquè els estatuts socials modifiquin precisament el contingut legal, i que els socis puguin realment confeccionar-se un “vestit a mesura”. Així, per exemple, i sense contravenir la legalitat vigent, alguns exemples d'aspectes que habitualment figuren en un pacte de socis: -

Descripció del negoci. Es pot incloure una descripció detallada sobre les accions que desenvoluparà l'empresa, incloent també aquelles que en cap cas va a realitzar.

-

Rol de les parts. Es pot pactar quin va a ser la distribució de funcions de cada soci, les remuneracions que percebran els uns i els altres, la forma de determinar-les, prestacions accessòries, etc.

-

Estructura de govern de l'empresa. Es pot pactar la definició del tipus d'administració societària, periodicitat de reunions, si l'administrador ha de tenir determinat tipus de formació acadèmica, etc.


Barcelona Activa Empresa

-

35

Accés dels socis a la informació de la companyia. Es pot pactar anar més enllà de la facilitada obligatòriament en les juntes generals.

-

Majories requerides per a l'adopció d'acords. Es pot pactar una majoria reforçada que inclogui el vot dels socis minoritaris per a l'adopció de qualsevol acord, o un nombre mínim de persones que votin a favor de l'acord, etc.

-

Pactes de no concurrència. Es poden pactar prohibicions per als socis de treballar en empreses competidores o d'exercir per compte propi activitats que puguin resultar competents amb la realitzada per la societat.

-

Pactes d'exclusivitat. També pot exigir-se l'exclusiva dedicació al negoci d'un, varis o tots els socis, ja sigui per temps determinat, indefinidament mentre duri el negoci, etc.

-

Opcions de compra o venda de noves participacions. Poden establir-se drets prioritaris de compra de participacions a favor de determinats socis; o la prohibició de concentració de participacions en un mateix soci, de manera que ostenti una majoria d'elles.

-

Drets d'acompanyament (o “tag along” per als amants d'anglicismes). Són molt típics en acords parasocials, i s'utilitzen per a protegir a socis minoritaris. Suposem una societat amb 2 socis (A té un 70% i B un 30% del capital social). Es pot pactar que si en cas d'existir una oferta externa (posem de C), A només podrà vendre a C si C compra també (al mateix preu com a mínim) la part de B.

-

Drets d'arrossegament (o “drag along” per als amants d'anglicismes). Són molt típics en acords parasocials, i s'utilitzen per a protegir a socis majoritaris. Suposem una societat amb 2 socis (A té un 70% i B un 30% del capital social). Es pot pactar que si en cas d'existir una oferta externa (posem de C), quan A bena a C, B està obligat a vendre a C (al mateix preu com a mínim) la seva part.

-

Etc. El que la imaginació de l'advocat proposi, amb els límits legals a respectar.


Barcelona Activa Empresa

36

7. PER ALS QUI EN VULGUIN MÉS…

Si el “supositori” t'ha semblat poca cosa, et proposem consultar les següents fonts d'informació: -

www.barcelonactiva.com

-

Reial decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Societats de Capital.

NOTA: Aquests apunts (i els seus annexos) s’han confeccionat com a suport d’un programa formatiu realitzat a Barcelona Activa. Vericat i Pla Gestors Associats, S.L. no assumeix cap tipus de responsabilitat per un ús indegut fora d’aquest àmbit.


Barcelona Activa Empresa

37

ANNEX 1: CONVOCATÒRIA DE JUNTA GENERAL DE S.L. Se convoca Junta General de la sociedad ‘…, S.L.’, en el domicilio social, sito en ...................., en la calle .................... nº ...................., que tendrá lugar el día .................... a sus .................... horas.

El Orden del Día de los asuntos a tratar en la misma consistirá en lo siguiente:

Primero.- Examen y, en su caso, aprobación de las cuentas anuales, informe de gestión y propuesta de aplicación de resultados del ejercicio ....................

Segundo.- ....................

Tercero.- ....................

Cuarto.- Ruegos y preguntas.

Quinto.- Redacción, lectura y, en su caso, aprobación del acta de la reunión.

A partir de la convocatoria de la Junta General, cualquier socio podrá obtener de la sociedad, de forma inmediata y gratuita, los documentos que han de ser sometidos a la aprobación de la misma, así como el informe de gestión y, en su caso, el informe de los auditores de cuentas.

Los requisitos de asistencia a la Junta o de representación en la misma son los que constan en el artículo .................... de los estatutos de la sociedad.

En ....................,

Fdo: El Órgano de Administración (si se trata de convocatoria por publicación),

o

Fdo: Nombre y apellidos de las personas que realizan la comunicación (si se trata de convocatoria por comunicación individual)


Barcelona Activa Empresa

38

ANNEX 2: ACTA DE JUNTA GENERAL ORDINÀRIA DE S.L. En_________ (1), a_________________ (2).

Tiene lugar reunión ordinaria de la Junta General de la sociedad ________, S.L.

La Junta ha sido convocada en forma estatutaria por el Administrador Único de la sociedad, Don_____________________, mediante carta remitida por correo certificado con acuse de recibo a cada uno de los socios al domicilio de los socios que consta en el Libro Registro de Socios.

El texto íntegro de la convocatoria incluida en la carta remitida es el siguiente: "Se convoca Junta General ordinaria de …, S.L. en el domicilio social el día_______ a las________ horas, con arreglo al siguiente orden del día: 1º.- Aprobar las cuentas del ejercicio________ 2º.- Ruegos y preguntas. Firmado: El Administrador Único."

Están presentes en la reunión____ socios, que representan el______ por ciento del capital social.

Están representados en la reunión_____ socios, que representan el_____ por ciento del capital social.

Por acuerdo unánime de los presentes actuará como Presidente de la Junta Don/ña _________________________ y como Secretario Don /ña _____________________________. (3) En la reunión de la Junta se debatió sobre los puntos del orden del día, no habiendo solicitado ninguno de los socios la constancia en este acta de su intervención. Se adoptaron por unanimidad los siguientes acuerdos: (4)

1º.- Aprobar las cuentas de la sociedad correspondientes al ejercicio contable del año______, conforme a la documentación contable presentada por el Administrador a la Junta General.

2º.- ... La Junta General aprueba, al término de la reunión, el contenido del acta de la Junta, después de haber sido leída por el Secretario de la Junta. (5)

EL SECRETARIO

Vº Bº DEL PRESIDENTE


Barcelona Activa Empresa

39

Nota 1: En el acta de la junta deberá indicarse el lugar donde se ha celebrado la Junta.

Nota 2: En el acta de la junta deberá indicarse la fecha en la que se ha celebrado.

Nota 3: Al inicio de la Junta hay que nombrar entre los socios asistentes un Presidente y un Secretario de la Junta. El Presidente dirigirá el desarrollo de la Junta y el Secretario levantará acta de la misma.

Nota 4: Deberán recogerse literalmente los acuerdos adoptados por la Junta, expresando las mayorías con las que hayan sido adoptados.

Nota 5: El acta de la Junta debe ser aprobada por los asistentes.


Barcelona Activa Empresa

40

ANNEX 3: ACTA DE JUNTA GENERAL UNIVERSAL DE S.L.

En

(1) , a

(2).

Reunidos personalmente todos los socios de la sociedad denominada "……………. S. L.", aceptan por unanimidad la celebración de una reunión de la Junta General de la sociedad con carácter de Junta universal.

Se procede acto seguido a la formación manualmente de la lista de los socios asistentes a la reunión de la Junta General mediante la exhibición de los Documentos Nacionales de Identidad de los socios asistentes y reproduciéndose el nombre y D.N.I. de los mismos en la misma acta a continuación. Los socios asistentes firman al lado de su nombre y D.N.I.

LISTA DE ASISTENTES: (3) -

DON/ÑA … , titular de … participaciones sociales, números … al ... DON/ÑA … , titular de … participaciones sociales, números … al ... DON/ÑA … , titular de … participaciones sociales, números … al ...

Por acuerdo de los presentes actuará como Presidente de la Junta Don … y como Secretario Don …. (4)

Los socios acuerdan por unanimidad que el orden del día de la Junta General será el siguiente: (5)

Punto 1.- ... Punto 2.- ...

En la reunión de la Junta se debatió sobre los puntos del orden del día, no habiendo solicitado ninguno de los socios la constancia en este acta de su intervención. Se adoptaron por unanimidad los siguientes acuerdos: (6)

1º.- ... 2º.- ... 3º.- ...

La Junta General aprueba, al término de la reunión, el contenido del acta de la Junta, después


Barcelona Activa Empresa

41

de haber sido leída por el Secretario de la Junta. (7) EL SECRETARIO

VISTO BUENO DEL PRESIDENTE

Nota 1: En el acta de la junta deberá indicarse el lugar donde se ha celebrado la Junta.

Nota 2: En el acta de la junta deberá indicarse la fecha en la que se ha celebrado.

Nota 3: La lista de asistentes debe de expresar el nombre de los socios asistentes y las participaciones de que son titulares cada uno de ellos. La lista de asistentes puede figurar al comienzo del acta o bien adjuntarse a ella por medio de un annex firmado por el Secretario con el visto bueno del Presidente. También puede formarse la lista de asistentes por medio de un fichero o cualquier soporte informático (ej.: CD), en cuyo caso se extenderá en la cubierta precintada del fichero o del soporte informático una diligencia de identificación firmada por el Secretario con el visto bueno del Presidente.

Nota 4: Al inicio de la Junta hay que nombrar entre los socios asistentes un Presidente y un Secretario de la Junta. El Presidente dirigirá el desarrollo de la Junta y el Secretario levantará acta de la misma.

Nota 5: En una Junta General Universal los socios deben aceptar el orden del día, que deberá constar en el acta que se levante de la misma.

Nota 6: Deberán recogerse literalmente los acuerdos adoptados por la Junta, expresando las mayorías con las que hayan sido adoptados.

Nota 7: El acta de la Junta debe ser aprobada por los asistentes.


Barcelona Activa Empresa

42

ANNEX 4: ACTA DE LA JUNTA GENERAL DE SOCIS D’APROVACIÓ DE COMPTES ANUALS DE S.L.

En Barcelona, a … de 20…, se hallan reunidos la totalidad de los señores socios de "…, S. L.”, que se relacionan a continuación: -

Don …, propietario de … participaciones. Don …, propietario de … participaciones. Y Doña …, propietaria de … participaciones.

Asisten también: -

Don/ña …………………, Administrador Único de la Compañía.

En consecuencia se hallan presentes todos los señores socios, tenedores y propietarios de la totalidad de las participaciones sociales en que se divide el capital social de la Compañía.

En vista de ello, los socios deciden y acuerdan, por unanimidad, constituirse en Junta General Universal, para tratar y deliberar sobre el siguiente Orden del Día:

1) Examen y, en su caso, aprobación de las cuentas anuales (Memoria, Balance de Situación, Cuenta de Pérdidas y Ganancias y Estado de Cambios en el Patrimonio Neto) y demás documentación contable del Ejercicio cerrado a 31 de diciembre de 20….

2) Examen y, en su caso, aprobación de la gestión realizada por el Administrador de la Compañía durante el mencionado ejercicio.

3) ejercicio.

4)

Propuesta y aprobación, en su caso, de la distribución de los resultados del

Ruegos y preguntas.

Los reunidos aprueban, por unanimidad, el referido Orden del Día, firmando todos ellos a continuación en cumplimiento del artículo …. del Reglamento del Registro Mercantil.


Barcelona Activa Empresa

43

Actúan, respectivamente, como Presidente y Secretario, Doña ….. y Don ……., elegidos por la propia Junta de forma unánime.

Se da por reproducida la lista de asistentes que encabeza la presente Acta y, a continuación, la Sra. Presidente declara válidamente constituida la Junta General Universal de Socios de "…, S. L.".

Abierta la sesión, y tras un detenido cambio de impresiones, Los reunidos deliberan ampliamente sobre todo lo expuesto y, concluido el debate, la Junta General Universal de Socios de “…, S. L.", por unanimidad, acuerda:

PRIMERO: Aprobar las cuentas anuales (Memoria, Balance de Situación, Cuenta de Pérdidas y Ganancias y Estado de Cambios en el Patrimonio Neto, y demás documentación contable del ejercicio cerrado a 31 de diciembre de 20….

SEGUNDO: Aprobar la gestión de la Administrador de la Compañía durante el citado ejercicio cerrado a 31 de diciembre de 20…, ratificando todos sus actos y contratos y exonerándole de responsabilidad.

TERCERO: Aprobar la siguiente aplicación de resultados del ejercicio 20…: …………………………………………………………………………………………………………… …….

Y no habiendo más asuntos de que tratar, la Sra. Presidente suspende la sesión el tiempo necesario para redactar la presente Acta. Se extiende el Acta en el correspondiente Libro y una vez leída a los asistentes se aprueba por unanimidad, firmándola en prueba de conformidad todos los presentes en el lugar y fecha al principio indicados.


Barcelona Activa Empresa

44

ANNEX 5: ACTA DE DECISIONS DE SOCI ÚNIC DE S.L.

Modelo 1º.- Socio único personalmente:

En_____________ (1), a_______________ (2).

DON/ÑA____________________, mayor de edad, casado/a, con domicilio en la calle_________________ número_____ de la localidad de____________, y con DNI/NIF número____________ , actuando personalmente y por sí mismo como socio único de la sociedad de responsablidad limitada denominada______, S.L. UNIPERSONAL, ejerciendo las funciones propias de Junta General de la sociedad, adopta los siguientes acuerdos sociales: (3)

1º.- ...

2º.- ...

EL SOCIO UNICO

Modelo 2º.- Socio único por medio de representante:

En_____________ (1), a_______________ (2).

DON/ÑA___________________, mayor de edad, soltero/a, con domicilio en la calle_______________ número____ de la localidad de_________, y con DNI/NIF número__________ , actuando en nombre y representación, como apoderado, del socio único de la sociedad de responsablidad limitada denominada____, S.L. UNIPERSONAL, DON/ÑA___________________, mayor de edad, casado/a, con domicilio en la calle__________ número____ de la localidad de_________, y con DNI/NIF número__________ , en virtud de escritura de poder autorizada por el Notario de___________, Don___________________, el día_________, con el número____ de protocolo, y ejerciendo las funciones propias de Junta General de la sociedad, adopta en nombre del socio único los siguientes acuerdos sociales: (3) 1º.- ...

2º.- ...


Barcelona Activa Empresa

45

EL REPRESENTANTE DEL SOCIO UNICO

Nota 1: En el acta de la junta deberá indicarse el lugar donde se ha celebrado la Junta.

Nota 2: En el acta de la junta deberá indicarse la fecha en la que se ha celebrado. Nota 3: Deberán recogerse literalmente los acuerdos adoptados por la Junta, expresando las mayorías con las que hayan sido adoptados.


Barcelona Activa Empresa

46

ANNEX 6: MODEL CERTIFICAT APROVACIÓ COMPTES ANUALS I DISTRIBUCIÓ DE RESULTATS

D. …… con NIF. ………… , en su calidad de ……………, de la entidad ……………... con C.I.F. ………….

CERTIFICO:

Que del Libro de Actas de la Entidad resulta lo siguiente: 1º.- Que en fecha … de junio de … en su domicilio social, en la calle … de … se reunió su Junta General con el CARÁCTER DE UNIVERSAL.

2º Que en el acta figura el nombre y la firma de los asistentes, quienes al finalizar la reunión aprobaron el acta, la cual fue firmada por el Presidente y Secretario de la Junta.

3º.- Que fueron adoptados por unanimidad los siguientes acuerdos: a) APROBAR LAS CUENTAS ANUALES correspondientes al ejercicio … cerrado el 31 de Diciembre de ….

b) APLICAR EL RESULTADO en los siguientes términos: Los administradores esperan compensar las pérdidas del ejercicio, que ascienden a … euros, con resultados positivos de ejercicios futuros.

b) (alternativamente) APLICAR EL RESULTADO en los siguientes términos:

BASES DEL REPARTO: Pérdidas y ganancias Remanente TOTAL


Barcelona Activa Empresa

47

DISTRIBUCIÓN: Reservas voluntarias Remanente TOTAL

IGUALMENTE CERTIFICO:

1) Que las cuentas anuales aprobadas presentadas al Registro Mercantil telemáticamente, se componen de la Memoria que ha sido formulada en el archivo adjunto a la presentación telemática y que va desde la página 1 a la página …, el Balance, la Cuenta de Pérdidas y Ganancias y el Estado de cambios en el Patrimonio Neto, presentadas según los modelos normalizados del Registro Mercantil. 2) Que la Sociedad puede formular las cuentas de acuerdo con el Plan General de Contabilidad de Pequeñas y Medianas Empresas y no está obligada a someter sus cuentas a verificación de auditor ni a elaborar el Informe de Gestión, de conformidad con los artículos 257, 262 y 263 del Real Decreto Legislativo 1/2010, de 2 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Sociedades de Capital. 3) Que las cuentas anuales han sido formuladas el día 30 de Marzo de 20…, habiendo sido firmados tales documentos por todos los miembros del Órgano de Administración vigentes en dicha fecha. 4) Que la Sociedad no ha realizado operaciones con acciones propias durante dicho ejercicio. Y para que así conste, expido la presente certificación en Barcelona, a … de 20...


Barcelona Activa Empresa

48

ANNEX 7: MODEL D’ESTATUTS TIPUS DE SOCIETAT LIMITADA

Article 1. Denominació. Sota la denominació de ....., S.L., es constitueix una societat de responsabilitat limitada que es regirà per les normes legals imperatives i pels presents estatuts. Article 2. Objecte. La societat tindrà per objecte les següents activitats: - Construcció, instal·lacions i manteniment. - Comerç a l'engròs i al detall. Distribució comercial. Importació i exportació. - Activitats immobiliàries. - Activitats professionals. - Indústries manufactureres i tèxtils. - Turisme, hostaleria i restauració. - Prestació de serveis. Activitats de gestió i administració. Serveis educatius, sanitaris, d'oci i entreteniment. - Transport i emmagatzematge. - Informació i comunicacions. - Agricultura, ramaderia i pesca. - Informàtica, telecomunicacions i ofimàtica. - Energies alternatives. - Compravenda i reparació de vehicles. Reparació i manteniment d'instal·lacions i maquinària. - Investigació, desenvolupament i innovació. - Activitats científiques i tècniques. Article 3. Domicili social. La societat té el domicili a ....., carrer ....., nombre ....., i té nacionalitat espanyola. Article 4. Capital social i participacions. El capital social, que està totalment desemborsat, es fixa en ..... euros i està dividit en ..... participacions socials amb un valor nominal cadascuna d'elles de ....., i numerades correlativament de l'1 al .....

Article 5. Periodicitat, convocatòria i lloc de celebració de la junta general. La junta general serà convocada per l'òrgan d'administració. La convocatòria es comunicarà als socis a través de procediments telemàtics, mitjançant l'ús de signatura electrònica. En cas de no ser possible es farà mitjançant qualsevol altre


Barcelona Activa Empresa

49

procediment de comunicació, individual i escrit que asseguri la recepció per tots els socis en el lloc designat a aquest efecte o al que consti en el llibre registre de socis. En relació amb altres aspectes relatius a la convocatòria, periodicitat, lloc de celebració i majories per adoptar acords de la junta general s'aplicaran les normes previstes en la Llei de societats de capital aprovada pel Reial Decret Legislatiu 1 / 2010, de 2 de juliol. Article 6. Comunicacions de la societat als socis. Les comunicacions que hagi de realitzar la societat als socis, en compliment del que disposa la Llei de societats de capital aprovada pel Reial Decret Legislatiu 1 / 2010, de 2 de juliol, es realitzaran a través de procediments telemàtics, mitjançant l'ús de signatura electrònica. En cas de no ser possible es farà mitjançant qualsevol altre procediment de comunicació, individual i escrit que asseguri la recepció per tots els socis en el lloc designat a aquest efecte o al que consti en el llibre registre de socis. Article 7. Mesa de la junta. Deliberacions i votació. El president i secretari de la junta general seran els designats pels socis concurrents al començament de la reunió. Correspon al president formar la llista d'assistents, declarar constituïda la junta, donar l'ús de la paraula per ordre de petició, dirigir les deliberacions i fixar el moment i forma de la votació. Abans de donar per acabada la sessió, donarà compte dels acords adoptats, amb indicació del resultat de la votació i de les manifestacions relatives a aquests la constància en acta s'hagués sol · licitat. Article 8. Maneres d'organitzar l'administració. La gestió, administració i representació de la societat és competència de l'òrgan d'administració. La Junta General podrà optar per qualsevol de les maneres d'organitzar l'administració, sense necessitat de modificar estatuts, i en els termes que preveu la Llei de societats de capital: Un administrador únic, al qual correspon exclusivament l'administració i representació de la societat. Diversos administradors amb facultats solidàries a cadascun dels quals correspon indistintament les facultats d'administració i representació de la societat, sense perjudici de la facultat de la junta general d'acordar, amb eficàcia merament interna, la distribució de facultats entre ells. Dos administradors conjunts, els quals exerciran mancomunadament les facultats d'administració i representació. La modalitat d'òrgan d'administració escollida per la Junta General, s'ha d'inscriure al Registre Mercantil. Article 9. Nomenament, durada i prohibició de competència. Només les persones físiques podran ser nomenats administradors. L'exercici del càrrec d'administrador és per temps indefinit. Respecte dels altres requisits de nomenament, incompatibilitats i prohibicions per ser administrador, s'aplicarà el que disposa la Llei de societats de capital. El càrrec d'administrador podrà ser: Gratuït. Retribuït (marqui una forma de retribució). Quantia fixa determinada per la Junta General per a cada exercici econòmic. Un percentatge de .....% dels beneficis repartibles de cada exercici econòmic, d'acord amb la Llei


Barcelona Activa Empresa

50

Article 10. Àmbit de representació i facultats de l'òrgan d'administració. La representació que correspon a l'òrgan d'administració s'estén a tots els actes compresos en l'objecte social delimitat en aquests estatuts, de manera que qualsevol limitació de les facultats representatives dels administradors, encara que està inscrita en el Registre Mercantil, és ineficaç davant de tercers . Article 11. Notificacions a la societat. Les notificacions a la societat podran dirigir-se a qualsevol dels administradors en el domicili de la societat Article 12. Societat de responsabilitat limitada unipersonal. A la societat de responsabilitat limitada unipersonal s'aplicarà les especialitats de règim que preveu la Llei de societats de capital aprovada pel Reial Decret Legislatiu 1 / 2010, de 2 de juliol.

Funcions bàsiques dels socis i administradors d'una empresa  

matreial d'aquesta activitat per a empreses impartida a Barcelona Activa.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you