Page 1

Número 7 juliol · agost · setembre

BUTLLETÍ MUNICIPAL

B A N Y E R E S

D E L

P E N E D È S

Construccions de pedra seca

ÍNDEX · Editorial

1 · Joventut i Esports

6

· Obres i Urbanisme

2 · Benestar social

7

· Serveis

3 · L'entrevista

8

· Cultura

4

1

Ajuntament de Banyeres del Penedès


2


Editorial

A

quest estiu tan xafogós, d’elevades temperatures, les quals les persones de més edat de Banyeres ja no recordaven, ha incidit en els nostres comportaments, accions i activitats. Ha estat i és el nostre comentari i tertúlia cada dia. Amb les temperatures assolides, l’aigua és essencial per a tota la població. El poble ha mantingut els serveis d’aigua per a la població sense problemes de proveïment, amb alguna incidència al Priorat de Banyeres pel fet de coincidir també amb l’inici de l’estiu, vacances i pont de Sant Joan. Omplir les piscines i regar els jardins ha comportat que fins i tot s’hagués de recórrer, juntament amb Llorenç per a aquest cas, a l’aportació puntual amb cubes. A la Casa Roja s’han iniciat i han finalitzat les obres de la nova escomesa des del dipòsit municipal. Per a finals d’estiu està prevista la connexió a la xarxa d’aigües municipal. Una bona obra que permetrà garantir un servei tan bàsic com és l’aigua. Ens imaginem una situació com la d’aquest estiu amb problemes en el proveïment d’aigua a la població? Aquesta reflexió l’hem de mantenir present, no només els veïns de Banyeres, sinó els de tots els municipis del nostre país i empreses i serveis municipals. L’aigua és un bé escàs, cada cop més escàs. Estem obligats moralment a controlar-ne la seva utilització. Ens hi hem d’implicar cada vegada més, i aquesta és la irremeiable tendència: generar una nova cultura de l’aigua. S’està perforant un nou pou. Tenim la demanda de portada de l’aigua de l’Ebre. Tenim previst augmentar la xarxa municipal fins al Priorat de Banyeres. En definitiva, estem invertint en disposar de més recursos d’aigua per tal que el nostre poble no n’estigui mancat. Per garantir-ne el seu proveïment. Per altra banda, els paràmetres de potabilitat de l’aigua s’han de mantenir. Actualment el nostre municipi disposa d’aigua, però part d’aquesta aigua no es pot utilitzar perquè està contaminada. El Medi Ambient ens afecta a tots, i tots ens hi hem d’implicar i, sobretot, les activitats industrials i ramaderes d’agressivitat potencial més severa amb el nostre entorn. La solidaritat de tots és fonamental per controlar aquest bé tan preuat. Entre tots, població, activitats industrials i organismes hem d’assumir aquesta nova cultura de l’aigua per evitar les situacions de mancança. La piscina municipal ha aportat aquest element refrescant que també ofereix l’aigua. L’afluència s’ha superat aquesta temporada.

ALCALDES DE BARRI DEL NOU AJUNTAMENT

Aprovació del conveni administratiu referent a l’adjudicació de la finca situada al C/ Mestre Güell, 20, cantonada Av. Àngel Guimerà i C/ Josep Cañas amb la construcció d’un edifici a la parcel·la D.

❏ Jordi Vidal Tendero (alcalde de barri de les Masies de Sant Miquel). 44 anys. Comercial. Afeccionat a la lectura i a les activitats culturals.

Atès que en Comissió de Govern es va aprovar la permuta de l’esmentada finca, el Ple de la Corporació del disset de juliol va aprovar-ne el conveni administratiu. D’aquesta manera, s’ha notificat l’acord a l’empresa adjudicatària i s’ha formalitzat l’acord. S’ha procedit a formalitzar l’escriptura pública de permuta. L’Ajuntament construirà un edifici municipal en el solar de la casa del metge mitjançant l’esmentada permuta; solar que té una superfície de 613 m2. La parcel·la que restarà en propietat de l’Ajuntament té 100,13 m2. L’edifici ocuparà una superfície de 300 m2 construïts i constarà de planta baixa (magatzem municipal) i dos pisos. En el primer, hi haurà les dependències per a les activitats socials, culturals i esportives del poble; i en el segon pis, s’hi ubicaran oficines per a joves empresaris de Banyeres. Aquest expedient es va iniciar el 2001 i va quedar desert. L’any 2002 es va repetir per tal de donar una utilitat a aquest bé. En l’expedient de permuta de l’any 2002 es va presentar una sola empresa i es va adjudicar en la sessió de 25/9/02. El conveni aprovat ha estat informat favorablement pels tècnics municipals.

❏ Joan Roig Soria (alcalde de barri del Priorat de Banyeres). 39 anys. Responsable de la secció de manteniment de Refratechnik (La Gornal). Afeccionat als esports. ❏ Fidel Vidal Almirall (alcalde de barri de Saifores). 66 anys. Jubilat. Afeccionat als treballs del camp i a la jardineria.

3


Obres i Urbanisme COL·LOCACIÓ DE LA PRIMERA PEDRA DEL CENTRE CÍVIC DE LES MASIES DE SANT MIQUEL

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

S’han iniciat les obres de construcció del Centre Cívic de les Masies de Sant Miquel i el passat agost es va fer l’acte de col·locació de la primera pedra que va estar presidit per l’alcalde, regidors, l’alcalde de barri, el diputat Martí Carnicer i la filla il·lustre del municipi, la Sra. Marta Mata. Un cop es van fer els parlaments es va procedir a la col·locació de la primera pedra que va contenir en el seu interior dos diaris del dia, monedes de l’època i el text que es reprodueix a continuació. Seguidament es va oferir un piscolabis a tots els assistents a la plaça de l’ermita de Sant Miquel.

PRIMERA PEDRA DEL CENTRE CÍVIC DE LES MASIES DE SANT MIQUEL (BANYERES DEL PENEDÈS) El dia 8 d’agost de 2003, divendres, a les 8h del vespre, s’ha posat la primera pedra del CENTRE CÍVIC de les Masies de Sant Miquel. El projecte de CENTRE CÍVIC es remunta a més de deu anys enrere, amb els primers contactes amb l’Arquebisbat per aconseguir uns terrenys prop de l’ermita. Després vingué el nomenament de zona arqueològica protegida (BCIN) d’aquests terrenys i posteriorment es va buscar la ubicació per al Centre Cívic al carrer Tomoví. L’arquitecte de l’obra és el Sr. Antoni Cardó i l’empresa constructora és C. SANCHO SL. L’acte ha comptat amb la presència de l’alcalde de Banyeres del Penedès, Sr. Avelino Menéndez Suárez, regidors, l’alcalde de barri de les Masies de Sant Miquel, Sr. Jordi Vidal Tendero, veïns i altres. Cal mencionar també els alcaldes de barri de les Masies de Sant Miquel que durant anys anteriors van col·laborar per tal de fer possible l’acte d’avui, el Sr. Joan Esteve Vila i el Sr. Josep Guasch Romeu. Després dels parlaments de l’alcalde, l’acte s’ha clausurat amb un piscolabis per a tots els assistents.

ESCOMESA D'AIGUA A CASA ROJA

NOUS HABITATGES A BANYERES Durant el Ple que va tenir lloc el disset de juliol es va aprovar la modificació puntual de les normes subsidiàries de l’Àrea Residencial de Pinetellada 2. En aquesta zona del municipi, concretament en 12 hectàrees, es construiran properament 247 cases unifamiliars. Aquesta actuació ocupa terrenys entre el nucli urbà i la urbanització Els Boscos. En una altra promoció, l’INCASÒL, en la zona propera al Camí de L’Arboç, ha projectat la construcció de 200 habitatges, amb edificis de dues plantes i baixos comercials. Aquesta actuació comptarà amb habitatges de protecció. L’Ajuntament adquirirà terrenys a la zona per aixecar habitatges a un preu assequible.

Dipòsit d'Aigua Municipal.

4


BANYERES SUPERA ELS 2.000 HABITANTS

CARTA DE BENVINGUDA

Segons dades del padró de Banyeres en data 25 de juliol de 2003, el número de persones residents al municipi és de 2.013. D’aquest total, el 53% són homes i el 47% dones. Es preveu que aquesta xifra anirà augmentant setmanalment ja que cada cop més Banyeres es converteix en un lloc escollit per viure. La construcció de nous habitatges a la zona de Pinetellada i al camí de l’Arboç evidencien aquesta nova situació al municipi.

L’Ajuntament de Banyeres entrega aquesta carta de benvinguda a les persones que s’empadronen al municipi en el moment de cursar els tràmits corresponents:

CARTA DE BENVINGUDA Benvingut/uda, Des de fa molts segles, Banyeres ha obert les portes a tota la gent que ha volgut venir a viure-hi. La seva privilegiada ubicació, l’entorn i l’amable paisatge han convertit aquest municipi en un referent actual al Baix Penedès, una comarca també privilegiada, costanera i muntanyenca, que fa de línia fronterera entre les comarques barcelonines i tarragonines. Lloc de pas, trobada de civilitzacions, Banyeres és una suma de cultures. També una suma de nuclis habitats des d’antic, el poble de Banyeres, les Masies de Sant Miquel, Saifores, i d’altres de nova urbanització, el Priorat de Banyeres, la urbanització els Boscos i la urbanització Casa Roja. Actualment, Banyeres del Penedès supera els 2.000 habitants i disposa de tots els serveis d’una població moderna i en constant expansió. Escola Bressol, Escola integrada a un ZER, Escola de Música, Consultori Mèdic, Gimnàs, Piscina Municipal, Servei de Correus, Aula d’Internet, Biblioteca, Ràdio Municipal, Llar d’avis, etc. I tota la informació sobre aquests i d’altres serveis es pot trobar a‘www.banyeresdelpenedes.com Un hotel rural, diferents restaurants, cases d’allotjament, fan que l’oferta turística sigui de les més importants de la comarca. Les entitats culturals del poble que han contribuït a crear una personalitat pròpia són el Grup de Grallers, els Diables, el Drac, l’Esbart Santa Eulàlia, la Coral Picarol, la Massa Coral Banyerenca, els Gegants, la Revista El Cérvol, el Futbol Club de Banyeres i el Grup de dones “El Farcell”. A Saifores, es troba la Fundació Àngels Garriga de Mata, casa de colònies i centre d’estudis socials i culturals, sota la tutela de la Sra. Marta Mata, filla il·lustre del municipi. Tranquil·litat, silenci i encant són patrimoni d’aquest indret, sempre vigilat per les pedres de l’antiga torre de guaita, símbol del llegat més valuós del municipi. Molt a prop de la torre, hi ha el Museu Josep Cañas, casa natal de l’escultor que va portar Banyeres sempre al cor en tots els llocs on va viure i va crear. Museu d’obligada visita per entendre el caràcter valent i tossut dels banyerencs i banyerenques. Però les pedres més secretes s’amaguen encara al voltant de la necròpolis ibèrica descoberta, als anys 60, a les Masies de Sant Miquel, en els terrenys protegits de Can Canyís, avui declarats BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional). Els historiadors parlen d’una ciutat allí enterrada. La tornarem a trobar en un futur? L’ermita de Sant Miquel i la de Saifores daten del segle XV, l’ermita romànica de la Mare de Déu del Priorat, del XII, tan a prop de les vinyes que pacients acompanyen tants destins encreuats. Hi ha llocs emblemàtics, com el Parc del Pujolet, masies que s’allunyen del temps, com el Molinet, la Casa Murada, el Mas Jover, la Garita Vella, casalicis com Savartès o Cal Ventosa, on la història hi fa estada, però, per sobre de totes les construccions antigues i modernes, aquí hi ha l’ànima present que només els llocs carregats d’història poden hostatjar. Per trobar-la cal anar a peu i sense pressa. La sobtada aparició d’un conill, una garsa que et creua el pas, el cant de rossinyols al mig del torrent, l’espant d’una serp que s’amaga, potser la sort d’alguna guineu. L’olor de la pluja, el so de les campanes. Les flors boscanes. Sínies, marges, barraques de pedra seca formen conjunts de restes del passat que molt quiet passeja en l’ànima present. Benvinguts. Que la vostra estada sigui propícia i us acompanyin aquí els millors desitjos. L’alcalde.

5

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Serveis


Serveis PROJECTE D’AMPLIACIÓ DE L’ERMITA DE SANT MIQUEL

ZONA ENJARDINADA A L’ERMITA DE SANT PERE DE SAIFORES

La Comissió de Govern del 7 d’agost va aprovar la memòria valorada de les obres d’ampliació de l’ermita de Sant Miquel de l’arquitecte tècnic Sr. Pere Joaquim Villar d’11.725 euros. L’ampliació de l’ermita consisteix a una sacristia i uns serveis. S'arranjarà la teulada i es pintarà l'ermita.

Cultura FESTES MAJORS DEL MUNICIPI DE BANYERES DEL PENEDÈS

Asha Miró. Pregó de la Festa Major 2003

L’estiu és l’època de la celebració de les festes majors que es mantenen des d’antic i que contribueixen a crear la identitat de cada poble. Les tradicions i el folklore s’arrelen en la Cultura i la Festa i són la base del llegat que es transmet de generació en generació. El primer cap de setmana de juliol, dies 5 i 6, es va celebrar la Festa Major de Saifores. El cap de setmana següent, va tenir lloc la Festa Major de Banyeres, de l’11 al 16 de juliol. Entre els actes més destacats, hi va haver el Correfoc, amb la participació de tots els grups folklòrics del poble. El dissabte dia 12 hi va haver Empalmada amb les orquestres Bambú i Contraste, i el diumenge dia 13, concert, ball de tarda i ball de nit amb la Gran Orquestra Internacional Montes Blancos. El dilluns, ball amb Montse&Joe Transfer. L’Esbart de Banyeres va celebrar, amb gran èxit, el seu 20è aniversari en aquest mateix cap de setmana. Els dies 19 i 20 de juliol, les Masies de Sant Miquel també va celebrar la Festa Major. La Festa Major de la Urbanització Casa Roja va ser el primer cap de setmana d’agost, i la del Priorat de Banyeres, el tercer cap de setmana d’agost.

CONTRACTE DE CORREFOC DE LA FESTA MAJOR L’Ajuntament de Banyeres del Penedès va contractar la realització de l’espectacle del correfoc de la Festa Major 2003 del dia 12 de juliol, a les 22h. L’itinerari del correfoc va ser Plaça de l’Ajuntament, Rambla Pujolet, c/ Tarragona, c/ La Granja, c/ Pau Casals, c/ Albert Santó, c/ Pallisses, Camí de Vila, Pl. de l’Om, Pl. Ajuntament. La Junta de Ball de Diables i el Drac de Banyeres va establir que actuessin les colles de diables següents: Drac de Banyeres del Penedès, Diables de Banyeres del Penedès, Dimonis de Montblanc, Diables i bruixot d’Alcover, Drac de Lavern i Drac de Sant Jaume dels Domenys. Aproximadament el nombre de participants va ser de 100. Com a contraprestació per la realització de l’espectacle, l’Ajuntament de Banyeres del Penedès va abonar la quantitat de 5.351,48 euros.

6


Concurs d'escacs

Correfoc

Concurs de dibuix infantil

Inauguració exposició temporal Museu Josep Cañas

Grallers de Banyeres

20è Aniversari esbart Santa Eulàlia

Partit de veterans

Concurs de petanca

7


Cultura

LLIBRES EL PAÍS DE LES CENT PARAULES [Marta Mata, Ed. La Galera, Barcelona 2003. Amb la col·laboració de Fòrum Barcelona 2004]

Hi havia una vegada un conte que es titulava El País de les cent Paraules i que la Marta Mata havia escrit l’any 1968 per als nens i les nenes d’una escola de ciutat. En aquest conte s’explica, entre moltes altres coses, com s’elegien els secretaris d’un país imaginari. L’Ullviu, el Traçut i el Poeta han de sorprendre els habitants d’aquest país amb les seves habilitats un cop hagin tombat pel món. El poeta és qui els porta paraules de les coses que es veuen, però també els fa adonar que hi ha paraules per a les idees i els diu: “una cosa que he après anant i parlant pel món: perquè els pobles siguin feliços cal que tinguin les coses que el món els pot donar i que se n’inventin de noves, que les sàpiquen fer servir i que tot es pugui explicar i contar”. També hi havia un altre conte que es titulava La Paraula de Cent Països i que la Marta Mata ha escrit el 2003 per continuar el primer. En aquest, l’autora, amb motiu del Fòrum de les Cultures Barcelona 2004, vol ajudar a reflexionar els nens i les nenes sobre una d’aquelles paraules per a les idees que va explicar el Poeta. Aquesta paraula és el nom d’un dels protagonistes del conte, el Pau. I és també la paraula amb més idees a dins. Per això el Pau s’encarregarà que a tots els països tinguin cura de l’Arbre de la Pau. La diferència d’aquest conte amb el primer és que en aquest els secretaris escollits són secretàries. Hi havia, doncs, una vegada un llibre acabat de sortir al carrer l’any 2003 que contenia els dos contes alhora. Un llibre que podien llegir els nens i nenes a partir de 10 anys i tots els adults. Un llibre que feia estimar les nostres paraules encara més i que ajudava a entendre la importància de poder-nos comunicar amb el món sencer. Un llibre que ha sortit de Banyeres perquè pugui arribar molt lluny!

BATALLERS 2003

Joventut i esports OBERTURA NOCTURNA DE LA PISCINA MUNICIPAL DE BANYERES DEL PENEDÈS Durant el mes d’agost, la piscina municipal de Banyeres ha ofert activitats per a les nits dels caps de setmana més calorosos de l’any. D’aquesta forma, els dies 8, 9, 15, 16, 22 i 23 la piscina s’ha obert de 22h a 1h de la matinada i s’hi ha ofert sopar, ball i bany. El dia 24 es va celebrar la clausura dels cursets amb una festa. El dia 29 es va realitzar un aqua-gym nocturn popular. El dia 30 es va fer ballet aquàtic. El preu de l’entrada va ser d’1,5 euros. Les persones amb abonament mensual o de temporada tenien l’entrada gratuïta. Durant la temporada s'han venut més de 2.000 entrades i s'han fet al voltant de 200 abonaments.

CONVENI DE COL·LABORACIÓ ENTRE L’AJUNTAMENT I EL CONSELL ESPORTIU DEL BAIX PENEDÈS En la Comissió de govern del passat 7 d’agost es va aprovar signar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Banyeres del Penedès i el Consell Esportiu del Baix Penedès per tal de dur a terme les activitats dels jocs esportius escolars de Catalunya durant la temporada vinent.

8


Benestar Social CONTRA LA VIOLÈNCIA DOMÈSTICA a llarg termini, que són les que realment fan que la dona quedi anul·lada per complet. Segons dades estadístiques del Govern central, el núLes causes del perquè moltes dones no denuncien el mero de dones mortes per violència domèstica l’any 2003 seu agressor les podríem resumir en: la dependència són 49 i, segons les associacions de dones, 53. És econòmica i afectiva de l’agressor, la falta de possible, i lamentablement pot ser que sigui així, consciència d’estar sent maltractada, la no que quan aquest article vegi la llum aquestes acceptació del fracàs matrimonial, el sentiment de xifres hagin augmentat. Per descomptat, "Calen més sentències culpa a l’hora de denunciar el pare dels seus fills, estem fent referència a l’actual situació justes i més sensi– la vergonya, la falta de resposta de la pròpia d’algunes persones, un tant per cent família de la víctima, la por a les represàlies de elevadíssim de casos de dones que pateixen bilització per a aquest l’agressor, el desànim en ser conscients que no aquesta violència domèstica, entesa com la tema dins el món juservirà pràcticament per a res la denúncia, la falta violència produïda dins l’àmbit familiar, dicial." de recursos econòmics, el fet de no tenir on anar, exercida a través de maltractaments actius i etc. Per aquests motius les administracions centrals, passius, agressions físiques cap a altres membres autonòmiques i locals, a través de les forces de de la unitat familiar, agressions sexuals, coaccions seguretat, han de protegir qualsevol persona víctima de socials, econòmiques, laborals i emocionals.A més a més, violència domèstica. Aquesta protecció ha de ser a través aquesta violència de gènere és la conseqüència d’aquelles de recursos econòmics, materials, humans, etc. i que siguin relacions de poder que històricament s’han donat entre del tot efectius i aplicables a la nostra realitat tan complexa dones i homes, cosa que ha comportat la perpetuació i conflictiva com és actualment. d’estereotips i valors culturals que consideren les dones com L’ajuda ha d’arribar de forma integral, és a dir, ajuda soa éssers inferiors i dependents. Actualment, el perfil de cial, psicològica, jurídica, econòmica, laboral, educativa .etc., dona maltractada no sempre és el d’una dona amb pocs i que es faci de forma immediata, protegint a les víctimes i recursos culturals i econòmics, sinó que cada vegada més no a l’agressor.Hem de pensar que la majoria d’aquestes es tracta de dones amb una estabilitat econòmica, laboral i dones fa anys que reben i pateixen aquesta situació , elles i familiar, aparentment normalitzada. Cada vegada, amb més molt probablement els seus fills. Cal la promulgació de lleis freqüència, en una situació de maltractament, l’entorn soque controlin aquests actes homicides i delictius, però cial no s’adona del que passa dins el món privat de la llar, ja també s’han de cercar respostes alternatives que abastin la que en molts casos es dóna una aparença de “bona famiprevenció, la seguretat i la socialització. Calen més lia”. De cara a l’exterior, el maltractador té una forma de sentències justes i més sensibilització per a aquest tema dins comportament aprovat per la societat, però quan es troba el món judicial. No s’han de buscar excuses, calen partides sol amb la dona a casa no pot evitar que els seus accessos pressupostàries reals, àmplies i contundents. Cal una d’ira acabin en violència. implicació de tota la societat.Per aquest motiu la Llavors l’agressor utilitza l’amabilitat o afecte després sensibilització i prevenció s’esdevenen els pilars bàsics per de l’agressió, demana perdó, diu que no es tornarà a repeevitar tota mena de violència. tir, que ha estat com a conseqüència de problemes al treball, Si no plantegem educar en valors com la igualtat, la lluita que no pot pagar la hipoteca, que ha begut una mica, etc. pel respecte a la dignitat com a dona i ésser humà, la pau, La dona queda, en aquests moments, en un estat de shock, així com la llibertat, només estarem intervenint quan el durant el qual no serà capaç de prendre iniciatives fins que no passi un temps; i començaran les lesions psicològiques conflicte o problema ja és present.

Emília Giráldez Álvaro. Treballadora Social de l’Ajuntament de Banyeres del Penedès

Horari d’Atenció al públic Tots els dimarts de 10-13h.

CONCERT DE FINAL DE CURS DE L'ESCOLA DE MÚSICA PERE JANÉ I GÜELL

Auditori Pau Casals El Vendrell

9


L´entrevista

Ana María Menéndez del Campo Directora de l'Escola de Música i professora de piano. Neix a Langreo-Oviedo. Inicia la seva formació musical als 6 anys i als 18 assoleix el Títol Superior en l’especialitat de piano al Conservatori Superior de Música d’Oviedo. Als 22 anys s’instal·la a Banyeres i continua els estudis de pedagogia musical a Barcelona. Allí obté certificats de diferents Mètodes d’Educació Musical: Mètode WILLEMS, Mètode SUZUKI (Especialista en l’educació del talent), etç. La seva activitat pedagògica comença als 19 anys al mateix Col·legi on va començar els seus estudis i després continua el seu exercici a Catalunya. És fundadora de l’Escola de Música de Banyeres, on compagina les activitats de directora i professora de piano. Quan es va crear l’Escola de Música de Banyeres?. Va néixer el 1997 com a entitat municipal i des de fa 3 anys és privada. Per l’actitud dels alumnes, la podria definir com la Llar dels músics. Busquen un motiu o excusa per quedar-s’hi més temps. S’hi troben molt bé. Quines especialitats s’impar– teixen? Hi ha 2 àrees ben definides: Música Clàssica i Música Moderna, cadascuna amb les seves especialitats. En l’àrea de Música Clàssica, per exemple, l’ instrument «estrella» és el piano, tot i que també s’estudien altres instrument. Quins concerts es fan anualment? És obligatori fer 2 concerts al llarg de cada curs: El de Nadal i el de Final de curs. Ja són tradicionals a l’Escola i, a més, ens divertim molt preparant-los. Què suposa ser la directora d’aquesta Escola de Banyeres? Molta responsabilitat, feina, esforç i dedicació els 365 dies de l’any. Aquesta escola és bastant singular. Està implicada en un nivell de renovació pedagògica internacional molt important i a més és una Escola

oberta a totes les edats, aptituds i estils musicals. Tot això requereix molta dedicació. Per què creus que és important que tots els nens tinguin una formació musical? I si no els agrada? Perquè la “bona” música és el llenguatge dels sentiments. Ennobleix l’esperit i ens fa més humans. A més, fa que es desenvolupin unes habilitats que ajuden després en la comprensió d’altres matèries, com puguin ser les matemàtiques, la llengua, etc. Et puc assegurar que a tots els nens els encanta la música quan els introdueixes en aquest món a través d’una metodologia adequada. L’aprenentatge de l’instrument ja és una altra cosa perquè suposa una feina, un petit esforç i una disciplina que no tots els nens estan disposats a realitzar i aquí ja depèn totalment de l’actitud dels pares, de l’educació i de l’entorn familiar. És molt important que els pares s’impliquin perquè si no“és així el nen sempre escollirà el camí més fàcil, el del mínim esforç, és clar. Quin és l’instrument més senzill per iniciar-se en el món de la música? La veu és el millor instrument. Cantar és un acte senzill i quan

10

cantem una cançó, impregnem en el nostre ser tot el món de la música, tots els elements que la componen: la melodia, l’ harmonia, el ritme, etç. I també és un instrument molt difícil si vols arribar a aconseguir una bona tècnica. Recomana’ns una peça musical del teu gust... Hi ha tantes peces fantàs– tiques... El “Nocturn” número 2 de Chopin, el “Somni d’amor” núm. 3 de Liszt, l’”Adagio” d’Albinoni, interpretat per la Filharmònica de Berlín i dirigida per Karajan. Són obres senzilles carregades de sentiments que t’arriben a l’ànima quan les escoltes. Quin és el teu somni d’escola? Una escola de música completa, o sigui, que tingui 3 àrees ben definides: música clàssica, música moderna i dansa, amb una gran oferta d’instruments per tal que cada alumne pugui escollir el que vulgui per al seu estudi i poder configurar una bona orquestra, la nostra pròpia orquestra. Aquest és el meu somni. Sé que serà molt difícil aconseguir-ho, però no impossible. Jo hi lluito cada dia.

Profile for Ajuntament Banyeres del Penedès

Butlletí nº7 - juliol, agost i setembre 2003  

Butlletí municipal nº7 - juliol, agost i setembre 2003

Butlletí nº7 - juliol, agost i setembre 2003  

Butlletí municipal nº7 - juliol, agost i setembre 2003

Advertisement