Issuu on Google+


PER MOLTS ANYS Montserrat Ciuró Montañà Directora de l’INS Dr. Puigvert

Els aniversaris són motiu de joia i felicitat, celebrar els 20 anys d’existència del nostre institut encara és una efemèride més gran perquè tenim la sort de poder mirar enrere i veure el camí que ha seguit un projecte que va començar fa molt de temps. L’edifici del nostre institut va ser inaugurat durant el curs 1991-1992 just fa vint anys aquest curs 2011-2012 que estem finalitzant.

pels nostres estudiants La història marca el futur i com que la nostra història és gran i important, el futur que ens espera estarà ple de reptes i de il·lusions. En aquest moment el nostre institut porta 20 anys educant el futur de Sant Andreu i sabem que la nostra missió és la de formar els nois i noies perquè esdevinguin ciutadans responsables i solidaris, amb habilitats socials que els possibilitin inserir-se en aquest món tant canviant.

Quan mirem enrere no podem oblidar la feina feta per totes les persones que han donat temps i energia per fer possible el què és ara el nostre centre. Directors i directores com Pere Danès, Miquel Garriga, Lluís Garcés, Maria Serrano, José Miguel García, Josep Bantulà i M. Pilar Molina i tots els professors i professores, alumnes i personal no docent que han deixat petjada en el nostre Puigvert.

Aquest ha estat el meu primer curs com a direct o ra de l’INS Doctor Puigvert, tant jo com tot l’equip directiu i tot el professorat tenim moltes ganes de tirar endavant nous projectes d’innovació, de cercar noves maneres d’entendre les situacions d’ensenyament i aprenentatge per als nois i noies que han nascut en aquesta societat de la informació, i de fer els esforços necessaris per a millorar dia a dia els nostres resultats, tot i els entrebancs que ens toca sortejar amb la crisi econòmica.

Per què és diu així l’institut? Després de moltes lluites i reivindicacions de diferents entitats del barri de Sant Andreu, es va aconseguir crear aquest centre de secundària. Va començar com extensió de l’Institut de Sant Andreu ubicat a l’Ateneu Obrer de Sant Andreu, on l’Antoni Puigvert va fer els primers estudis.

Amb motiu d’aquesta celebració hem volgut fer aquesta publicació que pretén ser un breu recull de pensaments i fets que esdevenen al nostre institut; i també un petit record per guardar... Si hi trobem gust i ens agrada, pot ser un bon objectiu fer-la créixer d’ara endavant.

Mentre professors i alumnes esperaven poder inaugurar el nou edifici van rebre la visita del Doctor Puigvert, aquell antic alumne de l’Ateneu Obrer, ara llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona i que va arribar a ser un dels millors investigadors i especialistes del món en urologia. El 1961 va crear la Fundació Puigvert que s’ha convertit en una entitat referent en urologia, nefrologia i andrologia, d’àmbit internacional i al servei dels malalts, de les seves famílies i de la societat. Va ser doncs un honor posar el seu nom al nou institut i creiem que és un excel·lent referent

Institut Dr. Puigver t

Només portem 20 anys i encara ens queda molta feina per fer!

Felicitats a tots i a totes ! -

BARCELONA

- 02 -


EL PUIGVERT AL COR Rosa Espinet

-

Helena Guasch

Quan vam arribar el 1992, el Puigvert era un edifici gris enmig d’un descampat entre les casernes encara actives de Sant Andreu i una carretera transitada. La proximitat del riu i el corredor de vent del Passeig de Santa Coloma ens glaçaven els sentits a primera hora del matí. L’edifici encara és gris, però el paisatge ha canviat. El barri s’ha transformat amb la Ronda i els pisos de davant del centre, les casernes han desaparegut, s’ha creat l’escola Eulàlia Bota i aviat s’inauguraran nous equipaments per al barri. El color de l’edifici no és important, el cor de l’institut, sí. I el cor són els alumnes i els professors que el fan bategar dia a dia, curs rere curs. I ja són 20. Han anat passat generacions noies que hem perdut de vista, però en qualsevol indret i que ens compartit amb ells els seus 15 anys.

«E l c a m í p e r sonal de cada jove és diferent, com un riu de mil afluents»

d’alumnes, un munt de nois i que retrobem al cap dels anys recorden amb l’alegria d’haver

Aquest curs marxaran una generació que simbolitza especialment el sentit de la docència que estimem: alumnes generosos i xerraires que han fet del centre no solament un lloc d’estudi sinó un espai de viure, de compartir i de créixer. Llibres en blanc per escriure: Komal, Ivan, Eliana, Víctor C, Sergi, Quino, Sandra, Yasmina, Pedro, Cristina, Leire, David, Helena, Nabil, Elisabet, Karla, Arnau, Laia L, Keren, Víctor L., Miguel Àngel, Aurea, Carlos, Quim, Sílvia, Dídac, Laia Q, Noemí, Alba, Adrián, Xavi S., Yolanda, Adrià, Andreu, Xavi V., Lesmes i Víctor Z. Què és un docent? Molt poc o potser molt. El camí personal de cada jove és diferent , com un riu de mil afluents. El docent, el/la professor/a o millor el/la mestre/a és l’acompanyant en el camí de la vida d’uns alumnes a qui dóna la mà quan encara són nens i a qui deixa caminar a l’inici de l’edat adulta. Un temps de formació personal i acadèmica. Els alumnes ens deixen perquè la vida és així: canviant, diferent. Atzar i destí. Però sempre tenim al cor aquells nois i noies que ens han donat, amb la seva alegria dels 15 anys, l’empenta per creure en el futur, l’esperança que les seves vides seran honestes i dignes, il·lusionades i que sempre triomfa el bé sobre el caos. D’ells n’hem après moltes coses i ens fan créixer cada any com a professores i com a persones. Haver-los ensenyat a viure amb valors i dignitat és la nostra més gran recompensa. Ells són el cor de l’institut, el batec de l’ensenyament, el sentit de la docència.

- 03 -

20è aniver sari

-

Al ser vei del bar ri


TURQUIA MON AMOUR Enric Vila Em dic Vila, Enric Vila altrament conegut en certs ambients com l’algebraic. Com a bon ripollès que sóc tot ho cardo, però el que em fa més xera és cardar el camp quan arriba el juliol. Cames ajudeu-me, cap a Turquia hi falta gent.

sobtadament, vaig veure la llum i vaig copsar que n’és de saludable seguir les normes d’Allah. I, això, per què et deus preguntar amable lector. Doncs hi ha tot un seguit de raons que us enumero. 1- No menjava porc. L’índex de colesterol em va baixar un 19% al cap d’una setmana d’haver arribat. També és veritat que el que enyorava més del meu país era el pernil salat... deixem-ho estar, però.

Vaig descobrir que el turc és un tipus molt esfaient i amb propensió, a part de vendre catifes, a agafar tantes turques com pot. Istanbul és una ciutat enorme, tant que si la vols recórrer acabes estellat. Tot i això, val la pena visitar-la, començant per la mesquita blava, passant per Santa Sofia i sense oblidar, abans de tocar el dos, passar per l’harem tot intentant deixar córrer la imaginació i essent el sultà passejant conill per les seves dependències.

2- Un cop al dia anava a la mesquita i feia 500 genuflexions. D’una banda, m’estalviava els 50 euros que costa l’abonament al DIR, i per l’altra, em va quedar un «tiparret» que és l’enveja dels meus veïns. Això sí, com que el sermó del Mullah era una mica avorrit, i el que escriu té sang llatina, feia les genuflexions al ritme de l’Asereje de les ketchup. Em deien que era l’alegria de la mesquita. I jo encantat.

Una cosa que sobta és l’adoració que té el turc pel seu ex president Atatürk -pare de la pàtria. En canvi aquí tenim una tendència més que justificada a oblidar els nostres ex dirigents. Tenim una dificultat manifesta en posar-los adjectius positius i en canvi una certa facilitat per posar-los-en de negatius suposo que no cal pas posar cap exemple. Pels Turcs, Atatürk és quasi diví, ara us convido a vosaltres a pensar el primer adjectiu que us vingui al cap en relació a qualsevol dels presidents que hem tingut darrerament.... igual, ara això no toca.

3- Pel que fa a certes abstinències, les vaig seguir -ves quin remei. Sembla que la població turca s’hagués encaparrat amb que fos bon minyó. 4- No bevia alcohol. Aquesta norma la vaig seguir al peu de la lletra fins a les 11 de la nit. A partir d’aquesta hora em pesava la meva educació catòlica (això del cos i la sang de Crist) per això no vaig ser gota estricte amb aquesta regla.

5- A més a més, en comptes de cafè bevia té. Tots els metges asseguren que és molt més saludable. Però desprès de veure’n vuit al dia, pensava que si me n’oferien un més, de l’atac de nervis que tindria podria emular la Matança de Texas i acabar a la mateixa presó que el protagonista de l’Exprés de la mitja nit -ves per on, ara m’ha sortit la vena cinèfila.

Jo, com un almogàver modern, em vaig llençar a la conquesta d’Istanbul/Constantinoble. Reconec, però, que he acabat rendit als seus peus. I és que tot són avantatges. Mireu si no les reflexions que un, que és més pagès que Sant Galderic, va fer tot assegut davant el Bòsfor tot contemplant, a l’altra banda del mar, les terres islàmiques d’Anatòlia. En aquest marc,

Continuaré Institut Dr. Puigver t

informant... -

BARCELONA

- 04 -


TOT N O U P E R A M I Silvia Garcia Al setembre, quan vaig arribar per primer cop a l’institut, estava molt neguitosa i és que hi havia ta n t e s c o s e s n o v e s : n o u c o l · l e g i , n o u s professors, nous companys... Tot era nou. A primera hora, vam anar a la sala d’actes per donar-nos la benvinguda i explicar-nos a quina classe havíem d’anar, amb quins companys i amb quin tutor. A mi, em va tocar amb l’Agustí Puig, que es un professor molt bo i que t’ajuda en tot el que pot. Vam pujar al primer pis, a la classe de 1r. d’ESO A. I allí, em vaig trobar una una barreja de nois i noies coneguts i desconeguts. L’Agustí ens va explicar quines instal·lacions tenia l’institut, com les hauríem d’usar, quines matèries tindríem, quin seria el nostre horari, i un munt de coses més. Després vam anar al pati i ens van presentar tots els professors i professores que ens donarien classe. El temps va anar passant i, dia a dia, tot es feia més fàcil i em sentia més còmoda a l’institut. Van anar passant les setmanes i els mesos i, de sobte, ja s’havia acabat el primer trimestre. La veritat és que les notes no em van anar massa bé, però al segon trimestre em vaig posar les piles. Vaig començar el segon trimestre amb ganes. Les coses es complicaven cada vegada més però a l’hora també anava tenint més amics i amigues i més confiança amb els professors. Les notes em van

- 05 -

20è aniver sari

-

1r. ESO A

començar a anar millor. El trimestre va tornar a passar volant i van arribar altre cop les notes. Aquesta vegada, les coses m’havien anat molt millor. Durant el curs hem fet moltes festes: Nadal, Carnestoltes, Sant Jordi... Totes molt divertides. Com més temps passava, més m’agradava això de l’institut. Enmig de tot, la Setmana Santa. Vacances. En tornar, som-hi una altra vegada. La tercera avaluació, l’última. Estava preocupada, sabia que m’havia de «matxacar» més si no volia repetir c u r s . Així que vaig treballar moltíssim. Els exàmens eren cada vegada més difícils, els professors es posaven cada vegada més estrictes en el treball dia a dia a classe. Va anar passant tot el tercer trimestre i va arribar l’hora de saber les notes. He pujat en moltes assignatures i la veritat es que la meva mare està bastant contenta amb les notes que vaig portant. Jo també n’estic, tot i que sé que encara he de treballar més. Aquest institut, per a mi, és fantàstic. M’agrada moltíssim el que fan per ajudar-te tant els professors com els companys. Si algun nen o nena de sisè llegeix això i encara té dubtes sobre a quin institut anar jo els diria que no s’ho pensessin i vinguessin a l’institut Dr. Puigvert. S’hi està genial i segur que us agrada moltíssim.

-

Al ser vei del bar ri


L’AGENDA 21 Manel Garcia Càceres Actualment, a causa de la nostra irresponsabilitat amb el consum desmesurat d’un munt de productes i amb la falta de conscienciació per reciclar-los, a més de realitzar altres activitats que perjudiquen al medi ambient i que no som conscients de les seves conseqüències, estem provocant que el nostre ecosistema comenci a patir les conseqüències d’un canvi climàtic i nosaltres som els pitjors perjudicats en aquest problema.

a projecte d’educació, participació i implicació cívica. És per això que l’Agenda 21 es troba en els centres educatius format per grups d’alumnes conscienciats amb l’ecologia i el reciclatge per tal de construir un món millor i més sostenible.

Per tal d’afrontar els problemes del planeta l’any 1992 es va fer a Rio de Janeiro la Cimera de la terra. S’hi van debatre estratègies per trobar un model de desenvolupament sostenible buscant una millora de vida i que no hi hagués més riscos de patir un canvi climàtic en el nostre planeta. Es tractava de lluitar contra l’exhauriment dels recursos i les desigualtats en la seva distribució o la contaminació que posa en perill la salut de les persones i éssers vius que habiten el nostre planeta. Per això, van acordar un pla de treball per al segle XXI: l’Agenda 21.

Racó volcànic al pati de l’institut. Unes quantes pedres de procedència volcànica i flors al seu voltant

L’Agenda 21 és una expressió referida al pla de treball que realitzarien els estats per tal d’assolir model de desenvolupament no basat en una explotació de recursos naturals com si fossin il·limitats i en un accés desigual als seus beneficis, en un nou pla d’acció que satisfaci les necessitats de les generacions actuals sense comprometre a les futures generacions.

Des de l’INS Dr. Puigvert estem conscienciats del compromís amb la natura, per fer un món més sensible, la voluntat de fer un projecte col·laboratiu i la integració dels diferents estaments del nostre centre educatiu. Per això a finals del curs 2009-2010 l’INS Dr. Puigvert va decidir participar al projecte de l’Agenda 21 a Barcelona. A partir d’aquest moment, uns quants alumnes i professors fidels a la sostenibilitat i la natura van començar a reunir-se per tal de realitzar l’elaboració d’una sèrie d’actuacions concretes referides al projecte.

En l’actualitat hi ha més de 5.000 ciutats en tot el món que estan adherides a l’Agenda 21 i conformen agrupacions de la comunitat local per tal d’establir els objectius per a contribuir localment al desenvolupament sostenible de les comunitats planetàries, i Barcelona és una de les ciutats més actives en aquest moviment ecològic.

El projecte d’Agenda 21 va ser aprovat per unanimitat pel Consell Escolar del Centre i el claustre del professorat, donant inici al projecte en l’INS Dr. Puigvert.

L’Ajuntament de Barcelona, des del 2001, anima els centres educatius a participar en aquest pla d’acció com

Podeu veure un recull d’activitats fetes i projectes de l’Agenda 21 a:

http://volemelpuig-verd.webnode.es/ Institut Dr. Puigver t

-

BARCELONA

- 06 -


SANT JORDI TIC Agustí Puig i Masip Vivim en un món on la tecnologia ho envolta gairebé tot. Les tecnologies digitals van en augment i estan implicades en més i més activitats. Treball, oci, educació, ensenyament, socialització... van amarant-se cada cop més d’aquestes tecnologies. S’esdevé, per tant, la necessitat de ser «alfabetitzat» també en aquest àmbit.

El nostre institut, d’acord amb els temps i les necessitats dels nostres alumnes, està realitzant l’esforç d’inserir les TIC en diferents àmbits del procés educatiu. S’ensenya informàtica, però també s’utilitza com a instrument de formació en matèries diverses. De fet, l’arribada de les primeres pissarres digitals al nostre centre han suposat un salt qualitatiu significatiu en aquest sentit. En aquest context, el Departament de Català del nostre centre ha volgut aprofitar els recursos tecnològics que gaudim per tal de reforçar diversos objectius. Com cada curs, pels volts del mes de febrer, el professorat comença a planificar el que ha d’estar la diada de Sant Jordi. Cal organitzar les activitats clàssiques i imprescindibles com el certamen literari que es realitza cada any. Cal també, però, intentar innovar la festa per tal que, tot i continuar mantenint l’essència, es visualitzi

Podeu veure l’audiovisual a: - 07 -

20è aniver sari

un cert dinamisme que pot resultar motivador. Cada curs, ideem alguna activitat. El passat, per exemple, vam organitzar una mena de mar de poesies. Enguany, vam decidir realitzar un audiovisual que conjumines imatges, música i poesia. L’activitat és senzilla en si. Es tractava de fer una selecció de poesia catalana i fer que els alumnes la recitessin tot gravant-los la veu quan ho feien. Un cop gravat i editat el so, es van cercar les imatges que podien donar valor afegit a allò que deien les poesies i una música que ajudes la comprensió dels diferents textos. Finalment, vam agafar tot el material, el vam mesclar tan bé com vam saber, i vam editar un vídeo d’uns 20 minuts de durada. El dia de Sant Jordi, vam col·locar una gran pantalla al rebedor de l’institut i vam anar passant el resultat. La satisfacció va ser gran. Els alumnes que havien participat semblaven contents i orgullosos del resultat. El professorat que hi havia treballat també. I la resta de la comunitat educativa ens va fer arribar les seves felicitacions per diferents vies, cosa la qual ens motiva a continuar treballant i dóna sentit a la nostra feina. No vull acabar, sense esmentar un fet que em sembla especialment important. En aquest treball hi ha participat 83 alumnes, tots ells de forma voluntària. Aquests alumnes pertanyen a tots el nivells educatius, des de 1r. d’ESO fins 2n. de Batxillerat. Penso que les activitats que impliquen alumnes de diferents nivells són importants atès que incideixen en la cohesió de l’alumnat: ser coparticep d’un treball implica tenir quelcom més en comú i incrementa el sentiment de pertinença al Dr. Puigvert

feinada.blogspot.com -

Al ser vei del bar ri


VÍCTOR TIJERAS Robert Manukyan, Enric Morella, Pedro Vargas i José A. Antúnez.

Pregunta. Què et va influir a l’hora de formar els equips d’esports del Puigvert?

Víctor Tijeras és cofundador de l’Associació Esportiva del nostre institut. Des del 2004 que hi col·labora. Actualment és l’entrenador dels equips masculí i femeni de futbol sala de l’Associació

Resposta. «La implicació personal que tinc amb l’institut. Sóc ex alumne i, amb aquest curs, ja seran 8 les temporades que l’associació esportiva porta funcionant, des que el 2004 la Montse Ciuró i jo ens dediquéssim a fundar l’associació. L’associació té una funcionalitat educativa i saludable, de manera que qualsevol esport és benvingut, si això implica la participació de més alumnat i adolescents.» P. Vas ser tu el que va prendre la decisió de ser entrenador d’aquests equips o t’ho van demanar? R. «En un dels equips m’ho van demanar personalment ja que portem molts anys junts, de manera que, evidentment, he continuat sent l’entrenador. I en altre equip, no m’ho van demanar, diguem que em va tocar. No importa quin sigui l’equip que entreni, el més important són els valors que intentem transmetre: esforç, col·laboració, lluita...». P. Com valoraries la temporada dels teus equips a les seves competicions a aquestes alçades de temporada? R. «La veritat és que molt bona. En els dos casos han millorat, han treballat amb ganes i estan evolucionant des del primer dia d’entrenament. I d’això es tracta, independentment dels resultats obtinguts. L’essència de l’associació esportiva és aquesta: formar a les persones a través de l’esport. I, en aquest sentit, podem estar satisfets.» P. Creus en la possibilitat d’una llarga existència d’aquests equips? R. «Tan de bo que sigui així. Per ells, per mi i per l’associació esportiva. Per ells, perquè continuarem fent una activitat saludable en el seu temps lliure; per mi, perquè desprès d’estar amb ells durant uns quants anys ells acaben estimant i valorant el que són: petites grans personetes; i per l’associació, perquè complirà amb la seva màxima: aconseguir que l’alumnat realitzi el màxim d’activitat física. P. Quines són les teves expectatives de futur per als teus equips? R. «El temps m’ha ensenyat a no fer expectatives a molt llarg termini. El que avui pot semblar molt clar, demà pot canviar radicalment. Així que crec que el més sensat és pensar en el dia a dia, valorar el treball diari i gaudir dels instants que tenim la sort de compartir junts. Demà... ja es veurà!!»

Institut Dr. Puigver t

-

BARCELONA

- 08 -


L A N O I A D E L PA R C Mario Fadda El còmic que teniu entre les mans és el resultat d’un taller de l ’ A u l a d e D i v e r s i f i c a c i ó C u r r i c u l a r , q u e m o l ts s e g u r a m e n t coneixeu més aviat com a Aula Oberta. Hi han participat la N a r y e s A b d e s e l a m , l a Ta n i a C r u z , e l J o r d i F e r n á n d e z , l a J o y c e B r i o n e s , l ’ E r i k Casadesús i el Josué Cortés. Volem agrair la col·laboració de l’Adam, el Moussa, el Karim, el Pedro i la petita Dúnia. En el marc del programa Èxit2 del Consorci d’Educació de Barcelona ens vam poder valdre de la col·laboració d’un professional dels còmics, l’Oriol Garcia i Quera. Es tracta d’un dibuixant especialitzat en còmics històrics. Com a tutor, vaig suggerir d’escollir un tema que rarament s’aborda en les nostres escoles: a Espanya (i en molts altres països) hi ha una llarga tradició de lleis dirigides a eliminar la cultura dels gitanos. Per sort, hi ha també una llarga tradició de convivència que vam exemplificar amb una història d’amor d’una parella mixta. D’aquesta manera vam introduir el segon tema del treball: l’acceptació de la immigració. Analitzant la història dels gitanos vam poder veure que hi ha molts elements comuns entre els dos: la necessitat de tenir papers, la percepció molt comú dels gitanos i dels immigrants com a altres, la consciència que l’economia necessita aquests altres per funcionar, etc. Va m v o l e r t a n c a r l a n o s t r a r e v i s i ó històrica fent referència a un discurs d’un ex diputat gitano, Juan de Díos Ramírez Heredia, que va declarar davant les Corts que la defensa del dret a ser diferent és un patrimoni de tota la humanitat. Ens adherim a aquest missatge.

- 09 -

20è aniver sari

-

Al ser vei del bar ri


Institut Dr. Puigver t



  

      

      

  

 

# ! $     

  #&  ' 

 ! # )*

 

 !   !        "

"# $

 

BARCELONA

+,+-   #     #      . 

     !!!

   

0  1! $ !   

$ 

- 10 -

2 #   

3! 

  

/        $ 




- 11 -

            

/*0 %

                       

    

   

$%&'(        )

20è aniver sari

   

       &-%&.   % ! " $$$         %

Al ser vei del bar ri

&'   "%

$,%&(- . 

())     !   *    + ,         "              !

 ,

           

 

"#    

*  +      


  

  

   

() * +    ,

!"#$     %& ' 

PODEU VISITAR LA VERSIร“ DIGITAL DE LA REVISTA A

www.feinada.blogspot.com Ediciรณ i maquetaciรณ: Agustรญ Puig i Masip

Institut Dr. Puigver t

-

BARCELONA

- 12 -


20 aniversari institut dr Puigvert