CAMPANADES La construcció del templet A la primera meitat del segle XIX, s’instal·là un rellotge de campanes, la maquinaria del qual fou ubicada en una cavitat del mur del segon pis de la torre, mentre que la campana que toca les hores se situà a dalt de tot, al vèrtex de la teulada a quatre vessants. Teulada que per cert, ja no perdurà massa temps més, doncs fou arrencada per un cop de vent, al voltant de 1890. Perdut ja el costum de practicar la litúrgia per comunir els temporals i desfeta per la ventada l’estança superior del campanar, es remodelà la seva terrassa a finals del XIX, amb la construcció del tem plet que perdura avui dia, rodejantlo a més, amb una barana de ceràmica rojenca comprada el 1896, segons veiem en el llibre de comptes parroquial. Malgrat no tenir el templet cap utilitat pràctica, hem de convenir que amb la seva construcció, el campanar guanyà en estètica. Les dates que acabem de mencionar respecte la construcció del templet poden semblar contra dictòries amb el que revelen dos quadres pintats durant el primer terç del segle passat per un mossèn vilatà –Mn. Lluis Cirera on encara es veu el campanar coronat pel porxo del terrat. Però aquest ja no existia quan foren pintats els quadres; potser l’artista estimulat per la nos tàlgia pretengué perpetuar el record que en conservava des de la seva infantesa (Mn. Cirera nasqué el 1878). La vella campana major del segle XVI s’esquerdà a començaments del XX i fou substituïda per una altra, sufragada també per la confraria dels Colls, motiu pel qual hi apareixen gravats els noms del capitulars, a sota d’una imatge de la Verge. Curiosament a la base del jou i al costat de les anses que subjecten la campana hi han uns caps humans esculpits, semblants als que antiga ment decoraven les mènsules, cosa que ens fa pensar en la possibilitat que el jou i el contrapès de fusta perdurin encara de l’antiga campana de 1569. Durant la guerra civil, tres de les quatre campanes foren estimbades daltabaix del campanar, con servantse la major dels Colls per la utilitat que podia tenir com mitjà d’avís a la població. De fet, el repic de la campana per esvair els temporals encara sonava fins fa vint o vinticinc anys; els vilatans recorden bé, com del repic, n’era encarregada una veïna de cal Sota, la casa davant l’església. Avui dia el campanar, després d’una recent restauració en què es retirà la barana de ceràmica substituint la per una de ferro de color fosc, alberga una única campana la campana major a més d’unes velles matraques o “tenebres”, artefacte que amb un soroll sord, tocava no més entre dijous i dissabte sant quan les campanes restaven silencioses en senyal de dol.
Panoràmica del poble Vacarisses, balcó de Montserrat Núm. 595 Març 2018 Pàg. 9