__MAIN_TEXT__

Page 1

Projecte: INCUBADORA A BADIES

(curs: PRIMER CICLE DE PRIMÀRIA )

Competència global que es vol ajudar a desenvolupar en l’alumnat: • COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC E COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE Model teòric que es vol ajudar a construir:

Context d’aprenentatge escollit:

Context d’aplicació:

MODEL ÉSSER VIU

COMPETÈNCIA CIENTÍFICA EXPERIMENTACIÓ AMB LA INCUBADORA

Àrea que orienta la seqüenciació: NATURALS

Altres àrees que es treballen: SOCIALS, MATEMÀTIQUES, LLENGÜES

(Projectes caire científic)

Objectius d’aprenentatge

 

Durada: 2n trimestre

Competències

Continguts

Criteris d’avaluació

Es treballen de cada competència les dimensions…

Coneixements conceptuals, procedimentals i actitudinals que es treballen més específicament

Aspectes en els quals ens fixem per poder reconèixer que s’han assolit els objectius

Diferenciar entre un sistema viu i un MÓN ACTUAL:  Diferenciació entre éssers vius i Conèixer les característiques dels de no viu per la seva capacitat de Competència 1. Plantejar-se inerts. Observació de múltiples éssers vius: tipus i algunes funcions i realitzar les funcions bàsiques: nutripreguntes sobre el medi, utilitzar formes de vida. relacions. Relacionar amb el cos ció, reproducció i relació, tot recoestratègies de cerca de dades i  Els éssers vius i les seves carac- humà (transferència) neixent les seves necessitats per viu- analitzar resultats per trobar terístiques. Descobriment dels re. respostes principals animals i plantes de Saber per què la gallina és un ésser Competència 4. Analitzar l’entorn. viu. Comparar amb l’ésser humà. ecosistemes tenint en compte els  Classificació dels animals segons Observar, identificar, descriure i clas- factors socials i naturals que els les característiques. Diferències sificar els éssers vius segons les ca- configuren, per valorar les entre vertebrats i invertebrats: racterístiques. actuacions que els afecten. característiques i classificació.

Llicència concedida pel Departament d’Educació: “Projectes per ajudar a evolucionar les idees científiques i les competències dels infants”. Neus Garriga Verdaguer

1


Activitats d’ensenyament-aprenentatge i d’avaluació Primera seqüència: 1a) Activitats d’exploració Què anem a aprendre? Quines són les nostres idees de partida? ACTIVITATS D’AVALUACIÓ INICIAL EXPLICACIÓ INCUBADORA PREGUNTES INTERESSANTS

Materials i recursos

Gestió aula1

Ous de diferents tamanys, conte, tarjetes

Indi vid ual i coo per Indi atiu

1b) Activitats d’introducció de nous punts de vista. INVESTIGACIÓ CLASSIFICACIÓ DELS ANIMALS INVESTIGACIÓ DE LA GALLINA EXPERIMENTACIÓ COM ÉS LA GALLINA PER DEDINS. 1c) Activitats de síntesis i estructuració. EXPERIMENTACIÓ COM ÉS LA GALLINA PER DEDINS.TREBALL DE SEGUIMENT 1d) Activitats de generalització i aplicació. ACTIVITAT D’AVALUACIÓ. ACTIVITAT DE COMUNICACIÓ DEL PROJECTE I CONCLUSIONS

Segona seqüència

tarjetes

vid pollastres

murals

ual Equ i ips eq uip Indi vid ual i equ ips

Temps

Atenció diversitat

Avaluacióregulacio

4 sessio ns

1mes i mig

Mapa conceptual classificació

2 sessio ns

Comparació amb avaluació inicial

2 sessio ns

Mapa i murals

2a) Activitats d’exploració 2b) Activitats d’introducció de nous punts de vista. . 2c) Activitats de síntesi i estructuració. 2d) Activitats de generalització i aplicació.

Llicència concedida pel Departament d’Educació: “Projectes per ajudar a evolucionar les idees científiques i les competències dels infants”. Neus Garriga Verdaguer

9


PROJECTE INCUBADORA PRIMER CICLE DE PRIMÀRIA Cada any al segon trimestre posam a l’escola la incubadora per estudiar el model ésser viu: la gallina. Grup d'alumnes: primer cicle de primària. Àrees implicades: projecte interdisciplinar amb la implicació de totes les àrees: naturals, socials, matemàtiques, llengües,... Docents implicats: tutor, cotutor i mestres de reforç que setmanalment es coordinaran per a programar, fer el seguiment i organitzar les feines, rols i funcions de cada mestre. És imprescindible fer les observacions en petits grups mitjançant desdoblaments. Temporalització: segon trimestre, encara que la fase de seguiment i experimentació de com creixen i reaccionen els pollets modificant variables de l’ambient ho tendrem que allargar durant el 3r trimestre. ACTIVITAT 1 : AVALUACIÓ INICIAL: Abans de fer la xerrada sobre la incubadora volem saber què saben els alumnes sobre aquest tema. 1. Contam un conte i feim una conversa de idees inicials.

ES MEU, AIXO! MICHEL VAN ZEVEREN , 2009 Com ho sap l’ou que ha de néixer un pollet i no un cocodril? 2. Dins una capsa tancada posam ous de diferents tamanys i els nins hauran de tocar-los i dir què creuen que hi ha. Després destapam la capsa i han de dir de què creuen que és cada ou. Pregunta clau: què sortirà d’aquí? Com ho sabem? 3. A partir de tarjetes amb imatges de diferents animals, plantes i coses demanam als nins que facin classificació. Activitat per equips. 4. Cada alumne dibuixa com és una gallina per dedins i per defora.


ACTIVITAT 2 : EXPLICACIÓ INCUBADORA: El mestre d’educació ambiental de l’escola és l’especialista en aquest tema i ens fa una xerrada. Què és? Per a què serveix? Com funciona? Què hem de fer per a que neixi algun pollet? Què podem aprendre amb aquest projecte? Posam la incubadora amb els ous i farem activitats de seguiment del procés de formació del pollet fent observacions setmanals amb ovoscopi. Mentres investigam l’ésser viu. ACTIVITAT 3 : PREGUNTES INTERESSANTS Després de la presentació de la incubadora feim un recull de preguntes que classificarem segons el triangle del model ésser viu. Partim de la típica pregunta: què va ser primer, l’ou o la gallina? Hi haurà preguntes sobre la formació del pollet i de l’ésser viu. Convé guiar les preguntes cap als objectius:   

Diferenciar entre un sistema viu i un de no viu per la seva capacitat de realitzar les funcions bàsiques: nutrició, reproducció i relació, tot reconeixent les seves necessitats per viure. Com sabem que la gallina és un ésser viu? i les persones? Comparar amb l’ésser humà. Observar, identificar, descriure i classificar els éssers vius segons les característiques.

Algunes preguntes possibles: Un ou és un ésser viu? És el mateix una llavor que un ou? Com respira el pollet dins l’ou. Com s’alimenta? Com va formant-se i creixent? Com podrà viure sense ajuda de la gallina? Com són per dedins les gallines? Per què tenen cresta, barbó, esperons,...? Si no tenen dents, com roveguen es menjar? Com senten, veuen, toquen,...? Per què canten els galls? Com fabriquen els ous les gallines? D’aquí podem posar el nom al projecte.

ACTIVITAT 4: INVESTIGACIÓ CLASSIFICACIÓ DELS ANIMALS A partir de les tarjetes de l’avaluació inicial posam en comú la classificació de cada equip. Ja han de sortir els primers indicadors de classificació i segurament sorgiran més preguntes. Cada equip pot investigar les característiques d’un tipus d’ésser viu i distribuïm la feina per equips. Cercarem informació a la biblioteca amb llibres de cada tipus d’animal que tenguin moltes imatges. Feim un mapa conceptual gros amb la classificació dels éssers vius on podem anar situant les diferents tarjetes i que serveixi de joc.


ACTIVITAT 5 : SORTIDA AL CAMP D’APRENENTATGE DE SON FERRIOL per conèixer els diferents animals que podem trobar a una granja, les seves característiques i el seu hàbitat natural. ACTIVITAT 6 : INVESTIGACIÓ DE LA GALLINA A partir de la pregunta com sabem que la gallina és un ésser viu? investigam com realitza les diferents funcions vitals i ho podem anar comparant amb l’ésser humà fent transferència. A part de llibres de la biblioteca necessitarem suport audiovisual. Podem demanar ajuda al mestre d’educació ambiental, a alguna família que tengui cría de gallines o granja, als padrins i padrines,... ACTIVITAT 7 : EXPERIMENTACIÓ COM ÉS LA GALLINA PER DEDINS. Obrim un pollastre i observam com és la gallina per dedins, ho dibuixam i comparam amb el dibuix que feren a l’avaluació inicial. Podem tenir l’ajuda de les mares que estan acostumades a obrir pollastres per cuinar o fins i tot un carnisser/a. ACTIVITAT 8 : TREBALL DE SEGUIMENT del procés d’incubació dels ous i dels pollets:  Observació de la formació del pollet amb ovoscopi.  Investigam els números dels ous i els diferents tipus d’explotació de les granges, tamanys… Quins ous hauríem de consumir?  Activitat de seguiment i estimació del pes i alçada setmanal dels pollets. Graella de seguiment.  Experimentació de com reaccionen els pollets si els variam l’ambient: segons el temps atmosfèric, diferents tipus de sòl, els posam un mirall al galliner, els posam diferents músiques, menjars,... Anam fent hipòtesi, extreim conclusions i feim transferències amb les preferències de cada nin. Anam fent murals d’observació de cada aspecte. Se fan les observacions en equip. ACTIVITAT 9 : ACTIVITAT D’AVALUACIÓ. Cada alumne dissenyarà el propi mapa conceptual de la classificació dels animals i de les funcions vitals de la gallina. Compararan els propis mapes amb els dels companys de l’equip i en refaran un mapa conjunt de l’equip. Se compararan els mapes de tots els equips i es refà el mapa definitiu que tornarà a cada alumne per si algú vol afegir algun aspecte més. Podem passar rúbrica de treball cooperatiu. ACTIVITAT 10 : ACTIVITAT DE COMUNICACIÓ DEL PROJECTE I CONCLUSIONS Anirem recollint les evidències d’aprenentatge, conclusions, mapes, esquemes i informacions per a poder explicar a altres alumnes de l’escola. Exposarem al bloc les diferents feines, documents, observacions, conclusions. Podem passar rúbrica d’expressió oral. https://docs.google.com/document/d/1lUxnIvLQHF6Bpf6KBldWJBXycfFu8XcLcGtUWhD3kac/edit


AUTOAVALUACIÓ Alumne:

Títol projecte:

Clase: Trimestre:

Criteris 1 2 3 4 M’he plantejat preguntes durant el projecte. He aportat idees noves. He cercat informació a través de diferents mitjans. He fet la feina encomanada i l’he presentat puntualment. M’he implicat amb la comunicació del projecte. La meva feina ha estat positiva pel grup. M’he implicat i esforçat en el treball del meu grup. He aprés coses noves en aquest projecte. Tinc més cura del medi ambient (depèn del projecte). Tinc més eines per habitar i conviure en el món. Com puc millorar: POSSIBLES DIFICULTATS QUE PODEN SORGIR. La recerca d’informació en alumnes que estan en procés d’adquisició de la lectoescriptura ha de ser molt visual i a partir de imatges rellevants. Implicació de les famílies. Convé partir de la manipulació i experimentació per poder extreure conclusions. És imprescindible que el projecte sigui interdisciplinar perquè requereix inversió de temps i esforç. Amb l’observació amb l’ovoscopi podem interrompre el procés de formació del pollet. Podria ser que no neixés cap pollet, hem de tenir en compte que és un procés artificial. Alerta a voler abarcar massa aspectes, perquè després es complica el projecte. Tenir pocs objectius i ben treballats.


PROPOSTA INTERDISCIPLINAR ÀREES LLENGÜES

-

NATURALS

 

SOCIALS

-

MATEMÀTIQUES

-

OBJECTIUS Coneixer l’estructura de la tipología textual de la recepta i l’entrevista. Aprendre a fer preguntes interessants. Enregistrar i narrar el procés d’un esdeveniment proper. Diferenciar entre un sistema viu i un de no viu per la seva capacitat de realitzar les funcions bàsiques: nutrició, reproducció i relació, tot reconeixent les seves necessitats per viure. Saber per què la gallina és un ésser viu. Comparar amb l’ésser humà. Observar, identificar, descriure i classificar els éssers vius segons les característiques.

ACTIVITATS RECEPTA AMB OUS ENTREVISTA A UN GRANGER HISTÒRIA D’UN POLLET. Explicació del procés mitjançant un video.

Identifica i defineix matèries primeres i producte elaborate I el consum responsable. Treballar la numeració a través del calendari. Experimentació amb les unitats de mesura cm i gr/kg Treballar els procesos matemàtics

ELS NÚMEROS I ELS OUS

TALLERS D’ART

MÚSICA

-

EDUCACIÓ FÍSICA

-

ANGLÈS

-

Conèixer cançons de la cultura popular sobre ous i gallines i altres aus Conèixer i inventar jocs populars sobre ous i gallines Gaudir de contacontes en anglès sobre ous, gallines i altres aus coneixent nou vocabulari.

CARACTERÍSTIQUES I CLASSIFICACIÓ DELS ANIMALS. COMPARACIÓ DE LA GALLINA AMB L’ÉSSER HUMÀ

QUAN HA DE NEIXER EL POLLET? PESAM I MEDIM ELS POLLETS TANGRAM DE L’OU COSIM UN OU DECORACIÓ D’OUS DE PASQUA Quan les oques van al camp, El gall i la gallina,… GALLINETA CEGA,…


POSSIBLES EINES AMI INCUBADORA https://tecnikka.com/guia-practica-y-completa-para-la-incubacion-de-huevos-con-incubadoras-automaticas/ http://www.cime.es/WebEditor/Pagines/file/Butlleti_dinformacio_tecnica_centre_capacitacio/35.pdf https://www.engormix.com/avicultura/articulos/guia-incubacion-t28445.htm https://weblab.deusto.es/olarex/cd/UD/Incubator_ES_final/index.html https://es.wikipedia.org/wiki/Incubaci%C3%B3n_artificial https://www.fincacasarejo.com/noticias/articulos/parametros-en-la-incubacion-artificial-de-huevos-de-gallina https://es.wikihow.com/usar-una-incubadora-para-incubar-huevos http://www.extension.umn.edu/food/small-farms/livestock/poultry/hatching-and-brooding-small-numbers/ https://www.backyardchickens.com/articles/how-to-incubate-hatch-chicken-eggs-just-21-days-from-egg-to-chicken.47696/ https://lancaster.unl.edu/4h/embryology/incubation.shtml OVOSCOPIA https://www.youtube.com/watch?v=XHXt2TzJbGw https://www.youtube.com/watch?v=yC_Yr08oqqM https://www.youtube.com/watch?time_continue=2&v=N46vJdn4vsE NUMEROS DELS OUS https://www.slideshare.net/agirregabiria/qu-huevos-comemos-2441107?ref=http://elsprimersdebadies14-17.blogspot.com.es/p/projecte.html CLASSIFICACIÓ ANIMALS https://www.youtube.com/watch?v=dUiswoeom0c https://www.youtube.com/watch?v=DY52xRJChOk https://www.youtube.com/watch?v=qJkGCZHinIc


https://www.youtube.com/watch?v=X53ezHdaHdw https://www.youtube.com/watch?v=gGc3rckHcOw https://www.youtube.com/watch?v=CZw8ty3bI78 POLLETS I GALLINES http://blocs.xtec.cat/oupollet2017/ http://avies09-1.blogspot.com.es/2009/04/anatomia-de-la-gallina-parte-i.html http://aprendeenlinea.udea.edu.co/lms/moodle/pluginfile.php/247268/mod_resource/content/0/ANATOMIA_Y_FISIOLOGIA_AVIAR_documento_20 11.pdf https://prezi.com/56zbynzkyxcx/anatomia-y-fisiologia-del-aparato-digestivo-de-la-gallina/ https://es.slideshare.net/ErnestoGaryPradoFerrufino/anatomia-y-fisiologia-aviar

Profile for antonia pol torres

Ceip BADIES Incubadora  

Ceip BADIES Incubadora  

Profile for badies
Advertisement