CONSTRUCTORS/ES - Sant Jordi 2021

Page 1

Sant Jordi Recull dels contes dels Constructors i les Constructores de segon.

Curs 2020-2021


ELS OBJECTES Hi havia una vegada una lupa que mirava una pissarra i de sobte es va moure, la lupa es va espantar. La lupa li va preguntar: - Què hi fas aquí? - Perquè les ceres no em paren de pintar. - Li va contestar la pissarra. I de sobre va aparèixer una fulla, eren els seus enemics. I de sobre una nevera va aparèixer darrere dels enemics i els va congelar.

Després va anar el cap i va dir: - Els heu pogut congelar, però a mi no em podreu congelar. la nevera ho va provar però no va poder. La lupa va mirar bé la corina i li va dir a la pissarra:

- Té un botó! I la lupa va anar corrents i el pitjar i la corna va desaparèixer. Maikel Marcel Burgos


LA CAPUTXETA BLAVA Hi havia la Caputxeta Blava que es va perdre, es va fer una casa. Estava feta de plàstic que tirem al bosc i va

trobar un fang i va fer fang. I la seva mare i la seva filla la van trobar i resulta que era un llop i se la va menjar. I la seva mare la va veure i al llop es va anar a dormir. la seva mare li va beure i de la seva panxa va treure la Caputxeta Blava. Poma Laia Domènech


EL DIA QUE LES TORTUGUES VAN

APRENDRE A NEDAR Hi havia una vegada una tortuga de terra que caminava pel desert. Cansada volia beure aigua però no sabia nedar. Uns dies després va conèixer un salmó i li va ensenyar a nedar. Es va menjar un pastís de xocolata amb una corona de xocolata i una flor de xocolata. Tof

Irene Innocencio


LA FLAUTA RARA Un dia a una flauta no li agradava la música però li agradaven molt els esports i cada dia jugava a futbol però va passar un altre dia i tenia classes de música. Aquell dia si que li va agradar. Va ser molt estrany i aquesta flauta també era rara perquè era de color verd i també li agradava la llar de foc. Un dia es va cremar i va anar al metge i el metge li va dir que s’havia de quedar quatre dies a l’hospital. Estava molt avorrida, no li va

fer cas al metge, el metge tenia una sala de jocs i la flauta va anar a la sala de jocs i el metge no li deixava perquè tenia la cremada. El metge va anar a la sala de jocs i va veure a la flauta i es va enfadar molt i li va dir: - Què fas, flauta? I després a la flauta li va fer més mal.

Mic Júlia Cruz


LES JOGUINES AL LLIBRE Hi havia una vegada una serp de joguina i es va trobar un elefant de joguina, tot és de joguina. És que ho és la serp i l’elefant. Algun els hi feia pessigolles estan entrant al conte.

- Què és això? - Lletres. Aaah! I això? Córrer. - Per què? - Un porc senglar. - Ai, m’he clavat la I. A on estem? - No ho sé. - Aaaah! No és còmode! - No, s’ha anat anem a menjar? - Síí! Un pastís de nata, magdalenes de xocolata. - Mmmm, que bo! Anem? - Ah, una trampa! Tinc una idea. Amb les lletres farem una escala.

- Uff, ja està! Ara què? - Ens farem una casa. - Amb què? - Amb lletres. Ens hi quedarem un temps. Hagrid

Guim Perea


ELS TRES PORQUETS Hi havia una vegada tres porquets que estaven jugant a futbol i va venir un llop. El llop volia jugar però als porquets li van dir que no i el llop es va enfadar molt i volia trencar la pilota. I el llop va trencar la pilota i els tres porquets van construir una casa de perquè tenien molta por i el llop volia entrar però no podia. Flash Arhem Raza


EL LLOP QUE ES VA CREMAR EL CUL Hi havia una vegada un llop que es va cremar el cul amb una olla calenta. L’olla calenta li van posar els tres porquets. Ara el llop està a l’hospital de llops a on tots els llops estaven molt malament, però aquest llop era el que estava més malament de tots. Va seure i el metge li va dir: - Això trigarà un any. Al cap d’un any es va veure el cul blanc i a partir d’aquell dia el va tenir blanc. Un dia estava fart de tenir el cul blanc i va dir:

- Ja ho sé, me’l pintaré de marró. Lakers Roc López


EL PAPER I EL LLAPIS Hi havia una vegada un paper que estava molt sol i els nens

no l’agafaven perquè estava molt brut. Però un dia una nena el va agafar i va agafar un llapis i els dos es van enamorar però la nena va acabar el dibuix i el va guardar a la carpeta, però el paper tenia una missió: trobar el llapis. Va començar la missió, va anar a dir-li al rotulador rosa si l’ajudava i també a la paperera. I el llapis estava plorant perquè no trobava el paper. El va buscar i buscar però no el va trobar. Però el rotulador rosa va intentar-lo buscar però no el va trobar i el rotulador lila tampoc el va trobar

i la paperera tampoc. Però el paper el va trobar i al final es van casar. Emma Watson Biel Garcia


LA BRUIXA BRUNILDA I LA TORRADORA Hi havia una vegada una bruixa que es deia Brunilda. Li agradava molt volar, no amb una escombra sinó amb una torradora. Li deien boja però no feia cas, li era igual. Sempre igual, deia ella que estava cansada. Va decidir fugir a Hawai a fer una vida nova, va conèixer dos nenes i els va ensenyar a volar. Van aprendre a volar i es divertien molt. Jugaven i jugaven, mai paraven, fins i tot volaven com bèsties. Menjaven torrades de la torradora de la brunilda i un dia se li van cremar i vinga a riure! Ha, ha, ha! Van dir totes a la vegada. Es van

posar al dia fent bromes a tothom i així sempre. Libra Nitram Abril Martín


LA PINYA SE’N VA DE VIATGE La pinya un dia va pensar: - I perquè no me’n vaig de viatge? I va dir : - Sí,sí, clar que sí. Però a on vaig?. Ah ja ho tinc, a Hawai. Vaig a preparar la maleta i a comprar els bitllets d’avió. Demà me’n vaig. Al dia següent va anar cap a l’avió. - M’he emportat una motxilla plena de xuxeries, moltes xocolatines i moltes coses més. Per fi va arribar. - Me’n vaig a l’hotel i descarrego.

Va anar a la platja a veure si feia algun amic. Va veure una poma. - Hola poma. - Hola pinya. Vols ser la meva amiga? - D’acord. Vols banyar-te a la platja? - Sí. - Doncs anem.

- Que fresqueta. - Va dir la poma. - Anem al xiringuito? - D’acord, anem. La pinya es va demanar un granissat i la poma un altre. Marian Rojas Lia Antón


LES DUES CADIRES Hi havia una vegada dues cadires que estaven cansades de ser cadires. Un dia la cadira gran va tindre una idea i la idea era que aniria de

vacances perquè estava cansada d’estar a l’escola doncs li feien mal al seure els nens i les nenes a sobre. La cadira gran li va dir la idea a la seva germana petita i li va semblar bé. Les dues germanes se’n van anar de vacances però tenien que

creuar la carretera i no sabien com fer-ho. La germana gran va apretar un botó i els cotxes van parar i van poder creuar. Van seguir el viatge i havien de creuar un riu i no sabien com fer-ho. La germana petita va veure unes roques a sobre el riu i van poder creuar el riu. Per fi van arribar al seu destí que era una ciutat de cadires i allà no els hi feien mal. Sara

Júlia Martínez


ELS TRES PORQUETS I LA CASA DE XOCOLATA Hi havia una vegada tres porquets i un llop que s’els volia menjar. Els tres porquets es van construir cases. El petit una casa de xocolata, el mitjà una casa de troncs i el gran una casa de ciment.

El llop va arribar a la casa de xocolata i la va tirar a terra . El llop va anar a la casa de troncs i la va tirar a terra. Finalment va anar a la casa de ciment i no la va poder tirar a terra.

Patatin Jan Bernal


ELS TRES OBJECTES I EL LEO Hi havia una vegada un llapis, una cola i unes tisores. Vivien en calaixos diferents però eren molt amics. Cada dia sortien del seu calaix i anaven a la taula i jugaven a fer carreres o al pica-paret o al pilla-pilla o a amagar-se . Un dia, però, el Leo, que era un nen d’aquella casa, va utilitzar les

tisores, la cola i el llapis. El Leo va dibuixar un nen, el va retallar i el va enganxar en un full de color. La cola, el llapis i les tisores es van fer molt amics del Leo perquè era el primer nen que els feia servir. Estaven tan contents que van anar amb el Leo a la seva habitació a jugar a cartes, a guerra de coixins, a llegir una novel·la, a llegir un conte tradicional, al parxís, a l’oca, al playmobil, al dòmino, al memori… i després van descansar al llit del Leo. L’endemà van sortir al carrer i van jugar al pilla-pilla!! Gianni Rodari Lau Cucurella


EL DIA QUE ELS PASTISSOS I LES ESPELMES VAN DIR PROU Hi havia una vegada uns pastissos i unes espelmes que estaven farts que les bufessin i els mengessin, estaven molt farts i es van conèixer. El pastís i l’espelma es van enamorar i des aquell dia anaven junts a tot arreu. Van passar molts anys i el pastís es va morir perquè se l’havien menjat. Quina pena! Però l’espelma va trobar un altre pastís, van fer una festa amb els seus amics i van posar música. Coraline Vera Alonso


ELS OBJECTES MÀGICS Hi havia una vegada uns objectes que estaven perduts que estaven a una cova i estaven molt espantats i estava tancada la cova. I no la podien obrir perquè estava tan dura que els objectes no tenien força però eren petits però podien fer moltes coses però no podien obrir la cova. Van haver de trucar a algú i no va respondre ningú i es van adonar que els objectes eren màgics. I van dir a veure si puc obrir la cova. Anem a provar, vinga. I al final van poder obrir-la. - Anem, objectes! - Però on anem? - No ho sé, anem a sota del abre. - No, objectes, som màgics. - És veritat! Anem a un hotel. - Millor no. - I si no, on anem? - No ho sé, ja ho sé, a una casa. - D’acord, anem, però com hi anem? - Doncs amb el cotxe. - Però no en tenim.

- Farem màgia! Se’n van anar a una casa i van fer molta màgia i més màgia però els objectes tenen sed. - Doncs anem a la cuina. - No, tenim màgia I van fer màgia per tota la vida.

Darian Rojas Paula Enache


EN GOSSET Hi havia una vegada un gosset que li van deixar al carrer perquè mossegava molt i un li va preguntar: - Què et passa? - Doncs que un noi em va llençar al carrer. - Té, menjar. - Gràcies! Feia una setmana que no menjava. - D’acord, adéu! I demà al nen li va arribar un diari que deia “ un gos l’hem trobat al terra del carrer”. Pobre gos! El vaig a buscar, va pensar. I caminant cinc hores el va trobar. - Com estàs? - Malament. - Per què? - Perquè si em troben em portaran a la gossera i no vull que em portin. - Per què no t'agrada? - Perquè no vull estar amb una família més. Només amb tu perquè ets molt simpàtic. - D’acord, puja a la meva motxilla. - No, m’ofegaré. - No t’ofegaràs perquè et deixaré la cremallera mig oberta. - D’acord.


- Puja al taxi, vaig a fer una llista: Anar a comprar menjar de gossos, comprar una corretxa, comprar un plat de gossos, comprar un llit, llaminadures.

- Ja estic, anem a comprar. - Va dir el nen. - D’acord, agafem el carro. 40 minuts més tard ja estaven i van anar cap a casa. - Què vols fer? - Jo vull menjar.

- Què vols menjar? Patates, carn. - Jo ho vull tot! - D’acord, d’acord. Calma’t. - T’agrada el teu llit? - Sí, m’encanta!

- I ara, què vols fer? - Dormir. - Et porto una manta? - Què és una manta? - Són papers que es diuen tela i per dins porten cotó. - Per què serveix? -

Perquè no tinguis fred. Lloid Garmadon Dídac Muñoz


L’ESTRELLA FUGAÇ Hi havia una vegada una estrella fugaç que complia desitjos i va anar un noi i li va demanar un desig. El noi va dir: - Vull viure per sempre. - Jo no puc complir això. - Va dir l’estrella. - Farem una cosa, et portaràs bé. - D’acord. Van passar 150 anys i va venir una noia i li va dir la noia: - Jo vull el pastís més gran del món. - D’acord - va contestar l’estrella i li va complir el desig. - Quan arribis a casa ho veuràs. I la nena i el nen vam demanar: jo vull tenir novia. I el

desig es va cumplir, es van trobar i es van enamorar. Fada Júlia Millan


LA VENTAFOCS I LA CINTA DE CABELL Hi havia una vegada, una noia que es deia Ventafocs que la van convidar a una festa d’aniversari. Havia de portar una cinta. I va dir: - Que bé!! Al dia següent va anar a la festa. Hi havia per muntar a unicorn, una cafeteria, un restaurant, una gelateria, una botiga de llaminadures i més coses. També va participar en un concurs de ball, en un concurs de veu i va anar a una botiga d’slime. Hi havia un noi que treia cintes a les noies que en portaven i feia molt, però molt de temps que buscava la cinta de la Ventafocs perquè era molt valuosa i sempre que ho intentava mai ho aconseguia. Però ell no li volia roba a la Ventafocs la cinta de cabell, la necessitava per ajudar a una noia i la Ventafocs va dir: - D’acord, però quan ja es posi bé, me la donaràs. I el noi va dir: - D’acord.

Marisa Marina Ulldemolins


LA ESPADA DORADA Y EL ESCUDO PLATEADO Había una espada que se iba a un palacio. En el palacio había un hombre muy feo y muy malo porque hechiza a los pitufos y a los juguetes. La espada se encontró con su amigo el escudo y entra al palacio y el hombre malo encontró a la espada y al escudo y el hombre los hechizó y se volvieron malos y se quedaron así para siempre. Roki Aday Espinoza


LES PISSARRES ENAMORADES La pissarra de segon s’avorria molt perquè li feien moltes, però que moltes, moltíssimes pessigolles a la panxa. Així que va cobrar vida i se’n va anar a la classe del davant i es va trobar a

una altra pissarra, la va tocar d’alguna manera i va cobrar vida. Van anar per tota l’escola Baloo s’ho van passar molt bé. Van anar al gimnàs i als dos patis i es van quedar paralitzades perquè es va fer de dia. Els nens que escrivien el menú cada matí van dir: - On està la pissarra? - Marta, Marta! No està la pissarra! Van tornar a ser de nit i ja no estaven paralitzades. Es van casar i van tenir fills que eren guixos. I van viure feliços i van

menjar anissos. Uma Laia Moreno


ELS TRES PORQUETS Hi havia una vegada tres porquets. El porquet petit va fer una casa de palla i va venir el llop i la va bufar. El porquet mitjà va fer una casa de fusta i va venir el llop, va bufar la casa i la va tirar a terra. El porquet gran es va fer una casa de totxos i va venir el llop. El llop va bufar i bufar i no va poder entrar. Aleshores va entrar a la xemeneia i el porquet va posar foc. I el llop es va

cremar. Roki Aaron Uvidia


DÍDAC I MARCEL LLUITEN PEL FUTBOL Hi havia una vegada el Dídac, el millor ninot jugador de futbol. Estava fent un penalt i va xutar i gooool!!! del Dídac. I el Marcel, el porter, estava enfadat. L’equip del Dídac sempre guanyava tots els patirts del món, eren molt bons. Fins que un dia van perdre, va ser un fracàs total. però el Dídac va veure una bala de canó que eren els dolents i el Dídac va agafar una pilota, va anar amb el Marcel i van posar el peus, i van xutar. Van trencar el vaixell dels dolents i es van fer molt amics. Nemo Nil Leivar


LA PRINCESA QUE MAI S’ADORMIA Hi havia una vegada una princesa que es deia Bella Dorment i quan va néixer van fer el bateig. Van anar-hi les fades: la de l’amor, la de la ràbia i la de la tristesa. - Sempre estaràs contenta. - Va dir-li la de l’amor:

- Mai estaràs trista, només per emocions. - Va dir la de la tristesa. - Només t’enfadaràs per coses greus. - Va dir la de la ràbia. I va anar-hi la fada dolenta: la bruixa. I li va fer una maledicció. La maledicció era que mai a la vida podria dormir.

Van passar uns anys i estava molt cansada perquè no podia dormir, va intentar dormir, però no podia i al final, un dia, com que estava tant cansada va intentar adormir-se per última vegada i va anar el príncep i li va fer un petó perquè pensava que tenia un encanteri. Aleshores la princesa i va donar una bufetada perquè

no li havia donat permís per fer-li un petó. Júlia Romero Alexia Valladares


EL LLOP Hi havia una vegada un llop que s’havia pujat a una xemeneia d’una casa de maons i hi havia una olla d’aigua calenta i es va cremar el cul. Va anar a un riu i va estar

millor. Després, el llop va bufar una casa, i va bufar una altra casa i va destruir les dues cases i els nois que hi vivien van anar a la casa de maons. El llop va anar a la casa de

maons i el noi el va ferir i tots van ser feliços. El llop tenia el cul tan calent que se li va posar tan vermell que li sortia aire per les orelles. Cobid Brallan Dídac Gómez


EL LLOP DESLS TRES PORQUETS Després de caure a l’olla, el llop se’n va anar al metge i li van posar una vacuna. Però li seguia fent mal el cul, el tenia cremat i per calmar-lo s’hi va posar aigua. Crag Jordà Grimau



Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.