Page 1

GRAN LLIBRE DE CONTES Sant Jordi - 2021 3r - Grans inventores


EL DRAC ESBOJARRAT Hi havia

una vegada un drac

que era molt

Li

bo i bonic.

agradava dibuixar, pintar i jugar.

Un dia es va donar un cop al cap i es va tornar dolent, se'n furronyavanya molt i molt. Al poble totes les cases estaven cremades passaven els mesos i ja no quedava ninguna casa en peu.

El drac estava sol i estava avorrit de pintar i dibuixar. Un dia

va

caure d'una muntanya molt alta i amb moltes pedres i es va donar un cop al cap.

Es va tornar

amable i la gent tornava al poble, van

construir les cases i al poble tot era genial.

I al final tothom content i feliç amb aquest drac esbojarrat

ELIAN Èlia Olivé Cardós


EL DETECTIU TOMÀS Hi Havia una vegada un detectiu que es deia Tomas. Era molt bo trobant pistes i tot això. Tenia dos fills un era noi i l’altre era noia. Se'l Havia mort la parella. Com que tenia molta feina no podia estar molt per als seus fills. Llavors els va enviar a un internat. Un dia una persona li va fer unes crítiques sobre ell. El va criticar per que estigués molt liat tot el cap de setmana que era quan els seus fills tornaven a casa. Aquesta persona volia que els seus fills es quedessin sols a casa per poder-los raptar. El pare per culpa de la crítica va perdre l’ofici . Quan va tornar a casa va veure que els seus fills no estaven. Era imposible que haguessin anat a

comprar alguna cosa perquè ho tenien prohibit i

perquè no sabien la contrasenya per sortir de casa. La casa tenia una tecnologia molt avançada i tenia contrasenya per sortir i entrar del domicili. Sabien la de entrar pero no la de sortir. El pare va sortir a buscar-los sense cap ajuda. Els seus fills li havien deixat pistes. Havien anat tirant pintura i molles de pa. Quan es va acabar el rastre va veure un búnquer secret. Va entrar i es va trobar amb tota la mafia. Es va enfrentar a ella. Va caure d’esquenes i va dir: - AHHH, HE MORT!! Però estava mentint. S’ho van creure, es va aixecar i els va guanyar. Va alliberar als fills i el van tornar a contractar per lo bé que ho havia fet. Va posar als seus fills a una escola pública que es deia escola Baloo.

Tomasito del huerto Marçal Cruz Hernandez



EL GOS QUE PASSEJAVA Hi havia una vegada un gos que tenia por de sortir al carrer. El seu l’havia de passejar però ell no volia. Al final li va encantar i cada dia anava a fer un passeig i cada dia, cada dia no se'l es perdia per rés de rés.

Valeria Pallàs Godoy


Una casa de nens i una nena Hi havia una vegada deu nens i una nena que s’havien mudat a una altra casa. Els nens i la nena eren feliços però els nens sempre molestaven a la nena i els pares els castigaven. Els nens estaven enfadats amb la nena però a la nena “li donava igual”. Al día següent els nens van dir una mentira als pares que la nena els molestava i els pares s’ho van creure i van castigar a la nena. La nena es va enfadar mes del que era normal i va decidir que això sería la guerra i els nens van fer el mateix. Els pares es van adonar i van castigar a tots. Al día següent van aprendre la lliçó i ja mai més es van molestar.

Carlitos Amir Oubaiche Azmane


LA LLUITA HI havia una vegada un rei porc i un cavall rei que eren enemics.Sempre lluitaven amb espases làser de veritat. Totes les seves lluites quedaven en empat. Un dia el porc li va tallar el cap al cavall i es va quedar tots els diners. Des d'aquell dia el porc es va convertir en el més ric del mon. Un dia estava passejant pel bosc i una formiga el va matar. El porc ja no era el rei del mon, ara ho era la formiga. Fins que una pedra molt petita la va aixafar i ja ningú era el rei del món.

Antoni Ribas Oriol Cea Pavia


PORC CITY Hi havia una vegada una ciutat de porcs on muntaven i passejaven persones. A la ciutat hi havia un porquet que es deia Xori. Ell no portava pantalons i sempre portava unes ulleres de sol. Ell anava caminant i es va trobar un vaquer montant a una persona que li va dir: - Caurà un meteorit de gelat en 2 minuts. O sigui que aprofita el que et queda de vida. El porquet va fer moltes coses dolentes com entrar al banc i robar tots els diners.Després de tot va caure el meteorit i van morir tots.

Jordan Ireneu Aranburu Soler


VIRGUERIES Hi havia una vegada una ciutat que es deia Virgueries i quan et despertaves ja en montaves una de grossa! Després anaven a la plaça i feien guerra de menjar i tots eren uns porcs senglars. Hi havia un porc senglar fort com una destral de ferro fatal! Després aquell porc senglar se'n va anar al món dels humans i el van matar.

Josepepe Lluc David Puso


EL GAT QUE ES PASSAVA EL DIA AL SOFÀ Hi havia una vegada un gat que es passava el dia al sofá i la seva mare li deia que algun dia seria un pare gat i si no sortia mai de casa no guanyaria diners i deixaria tot el treball a la seva dona. Al cap de 5 anys el gat es va fer gran i ja era un gat adult. Va trobar una dona molt guapa. La cosa no es va controlar per que el gat tenia molta feina i estava molt estressat. I després quan el van avisar de que la seva dona estava embarassada va anar a l'hospital. Quan va arribar a l’hospital va veure la seva dona estirada al llit de l’hospital i va arribar a temps per veure com neixen els seus fills i filles.

Koraima Paola Domínguin Valentina Vives Icikson


ALICIA AL PAÍS DE LES MERAVELLES Hi havia una noia que no és l’Alicia que tots coneixeu del conte, és un altre. A aquesta noia li encantaven els llibres, però un dia la seva germana la va portar a un bar i des d'aquell moment va començar a escoltar música roquera. Es va convertir en una nova Alicia que ha passat dels llibres al rock&roll. Va canviar el look i tot. La seva germana es va sorprendre i la vida de l’Alicia li anava millor.

Tori Júlia Bayona Sanjuan


EL BOSC DE LES FADES Hi havia una vegada a dins d'un arbre, una fada que preparava un rellotge per fer un viatge en el temps. Va necessitar pols de fada , fulles de coco, pols d’estrella i pètals de flor de neu. Quan estava preparat el va provar i funcionava. . La fada va transportar-se al passat ,quan va arribar-hi va veure com era . Va veure óssos, cavernícoles, muntanyes, pedres i animals. Anava explorant… i veia coses alucinants. De sobte, la perseguia un mamut molt gran amb uns ullals llargs i gruixuts, tenia molt de pèl en el cos. La fada es va espantar molt i es va posar a volar. Llavors es va enrecordar que tenia el rellotge del temps. Va picar el rellotge per anar-se’n , i va desaparèixer. Quan va obrir els ulls es va adonar que tornava a estar en el bosc, ja estava més tranquil-la , va veure la bonica lluna plena i es va quedar una estona mirant-la, després se'n va anar a casa a dormir.

Lis Jan Etna Ferran Lladó


L’amo i el gos. Hi Havia una vegada un gos que es deia Hugo i vivia amb el seu amo a una casa a prop del bosc. Un dia l'Hugo es va escapar perquè volia anar al bosc a collir flors per regalar-li al seu amo. Pel camí és va trobar un llop que el mirava amb moltes males intencions. Van caminar junts una bona estona fins que el llop li va preguntar: - Per cert que fas tan lluny de la ciutat? I el gos va respondre: -Doncs he anat a buscar flors per al meu amo. I el llop li va dir: -Vine a dinar a casa meva seràs un bon tiberi per a mi! El gos en sentir aquestes paraules va arrencar a correr. El seu amo l'estava esperant i es van posar molt contents.

Maletí Maqueta

Biel Serna Hernando


La goma i el llapis Hi havia una vegada un llapis escrivint que volia ser una goma. El llapis va anar a dormir i l’’endemà, quan es va despertar era una goma!!! -Què divertit serà ser una goma. Vaig a intentar borrar alguna cosa! A les hores va esborrar: 3 Arbres, 5 Cotxes, 2 Cases i 1 Escola. Després de tot, ell pensava que era avorrit ser una goma, així que va anar a dormir i com estava previst, l’endemà tornava a ser un llapis. Resulta que era un somni.

Giani Rodari Noah Schaffner Ibañez


La dimensió Porc citi Hi havia una vegada una ciutat de porcs però… no us penseu que eren persones marranes NO! Eren porcs de granja. Aquella ciutat era molt bonica i els porcs eren moooooolt amables. Enlloc que les persones fossin els seus cuidadors, els porcs eren els cuidadors de les persones. En aquella dimensió, els porcs eren els éssers vius més intel·ligents!!! I els humans les mascotes, hi havien fins i tot presidents porcs!empresaris porcs,comerciants porcs,mariners porcs,nens porcs, porcs bebes… I el millor dia per als porcs era el dia que plovia mes de l’any perquè podien rebolcar-se en el fang.

Jose Pepe de los Palotes Dídac Benavente


Aranya city Hi havia una vegada una ciutat d’ aranyes. Una aranya que es passejava per la ciutat es va trobar un passadís secret. Va entrar i va trobar una poció. A la ciutat hi havien 1000 habitants i hi havien 1000 pocions màgiques. L’aranya es va veure una poció i es va posar dreta i va començar a caminar. Tenia 2 potes i 2 braços i es va convertir en l’ heroi del dia que es diu Spiderman. Un dia un senyor dolent va començar a tirar pocions verinoses perquè volia destruir al mon. L’ Spiderman va començar la baralla. El va atrapar amb la xarxa i l'home va morir per la seva poció verinosa. Tots els habitants i l’ Spiderman ho van celebrar menjant un pastís. Axel Rivera David Villavicencio Pérez


EL Menjar Enverinat Hi havia una vegada, un gos que es deia kiri. El kiri és un gos gran és de color marró es un gos bo de caràcter. L'amo del gos és diu Marcos es un bon amo te un bon caràcter i és graciós. Tots dos surten a jugar pel parc i s’ho passen molt bé. Però hi havia un altre amo i un gos que gos feia les seves necessitats davant de la casa del nostre veí Àlex. L'Àlex es pensava que érem nosaltres i estava molt enfadat i resulta que l´Àlex era un bruixot. Per la nit va preparar una pócima per enverinar el gos Kiri i el Marcos.. El dia següent el Marcos i la Kiri van rebre un paquet de xuxeries enverinades. El Kiri i el Marcos estaven molt contents i es van prendre els dolços. Aleshores el gos kiri es va tornar una persona, i el Marcos es va transformar en un gat. Tots dos es van posar molt tristos perquè volien tornar a ser com abans. Van passar unes setmanes i el bruixot Àlex va veure que els que deixen caca davant de la seva porta no eren ni el Marcos ni La Kiri. Aleshores el Bruixot Alex va fer una altre pócima per arreglar la situació. Finalment el Marcos i la kiri van tornar a ser una persona i un gos. I l'amo i el gos que no recullen les caques es van transformar en un arbre i una pedra gran.


Leondes

Marc Cornellana Sandín


EL GOS QUE ES VA FER PRESIDENT Hi havia una vegada un gos que va veure un programa a la tele. Aquell programa es deia PASAPALABRA. El veia cada dia. Van passar dies, setmanes i es va fer el gos més llest del mon es va fer president! Però es va viciar als dines i per això es deia moneda d'or. Un dia es va aixecar un vent tan fort que les seves monedes se’n van anar volant. El president gos cridava: - Ajuda! Ajuda! - i els seus vigilants preguntaven: -Que pasa? I va respondre: - Les monedes volen. Al final no era tan llest com pensava. Després d'una mala pasada va tornar a ser un gos normal i current.

LEIRE Alexandra Araujo Domínguez


LA CAPUTXETA BLAVA VERSIÓ 2 Hi

havia una vegada una caputxeta blava. Era al seu color preferit. Un

dia la seva mare li va dir: - vés a portar li menjar al tigre i la caputxeta blava va contestar: - Que? Un tigre? Saps que tinc por als tigres! Saps que has d’enfrontar-te a les teves pors- Va dir la mare. La caputxeta blava va dir - És veritat mare! ho faré i ho va fer. Pel camí es va trobar una puput i va dir: - Hola puput! - Hola Caputxeta blava! on vols anar?- Va dir la puput -Vaig a portar menjar al tigre- Va contestar la Caputxeta. La puput va dir: aquest camí serà més curt! -gràcies puput- va contestar ella. -De res Caputxeta blava.

Picasso.

Joan Santana Romero


La Caputxeta groga Era i no era la Caputxeta groga. La mama li havia dit: - Dona li aquests panets al papa i se’n va anar. El seu pare era Hawaià i se'n havia anat Hawai amb vaixell. A Hawai hi un cocodril que es volia menjar la Caputxeta, el pare ho va veure i li va tallar el cap. Va salvar a la caputxeta i junts van anar a l'aigua a jugar.

don Juan Ramón Pepe Barrón Vallejo


LES AVENTURES D’EN MAX I EN RALF. Hi havia una vegada un mag que es deia Max i el seu gos carinyós que es deia Ralf, tots dos van descobrir una poció màgica. Diuen que quan les persones prenien la poció màgica es convertien en gossos i quan els gossos prenien la poció màgica es convertien en persones. El Max té un gos que es diu Ralf i és molt carinyós . Un matí el Max i Ralf es van aixecar molt d'hora perquè el Max volia provar la poció màgica. El Max se prendre amb xocolata desfeta i en Ralf barrejada amb els seus premis preferits. Després d'una estona el Max sentia pessigolles a tot el seu cos i en Ralf començava a córrer com un llamp i també bordava molt fort com petards. Al final es van desmaiar els dos . A la tarda en Max es va despertar i va veure en Ralf dret preparant el sopar i flipava del que estava veient. El Max volia dir alguna cosa però s'adonà que s'estàva rient i el Ralf diu: - Què vols Max? amb un altre idioma. El Max es va adonar que la poció havia funcionat i estava molt emocionat. Al Ralf li agradava cuinar i ser un bon amo del Max. Junts a la tarda jugaven molt amb pilotes al parc i en Max li agradaven les carícies dels nens i nenes, però trobava a faltar ser una persona i en Ralf també trobava a faltar ser un gos. El Max començava a pensar que quan s’acabarien els efectes d’aquesta poció màgica. Aquella nit van anar a dormir junts. A l’endemà en Max es va despertar pels lladrucs d’un gos i quan va obrir els ulls en Max va veure que era en Ralf que s’havia transformat amb gos i ell amb persona. Van estar molt contents molt contents de passar aquella aventura junts. Tomàs Tomaquero

Lluc Serrano Hang


RINXOLS MARRÓ Hi havia una vegada un ós que es deia Rinxols marró. Un dia va anar a una casa antiga, va entrar a la casa i va veure tres plats servits. Primer va fer una cullerada i va dir: - Està molt calent. Va provar el segon plat i va dir: - Està molt fred. Després va provar l'últim plat i va dir: - Boníssim em menjaré aquest sopar. Després va trobar tres sofas. Va provar el primer sofa i va dir: - Molt incòmode. Va provar el segon sofà i va dir: - Molt calent. Després va provar l’últim sofà i va dir: - Molt agust. Es va dormir quinze minuts. Després va veure tres ninos. Va provar el primer nino i va dir: - Molt gran. Va provar el segon nino i va dir: - Molt petit. Va provar l'últim nino i va dir: - M’agrada me’l quedo. Quan van arribar les persones d’aquella casa van veure l’os i el van adoptar.

Ronaldinho

Lucas Cardozo Ramos


El bolet verinós Hi havia una vegada una noia que es deia Sara i que li agradava recollir bolets. Un dia mentres passejava pel bosc van començar a ploure bolets del cel. La Sara va omplir una cistella de bolets i va anar a casa a cuinar. Després es va menjar els bolets i no es va adonar que un era verinós. De sobte un dels braços de la Sara va començar a créixer molt i molt fins que ja no cabia a dins de la casa i es va trencar. Amb el seu braç gegant podia tocar els núvols però a la Sara no li agradava. LLavors se’n va anar a la ciutat a buscar una pòcima per retornar el braç a la mida normal. Es va prendre la pòcima però el problema és que s’havia quedat sense casa. Llavors va marxar a una caseta del bosc que era dels seus avis però no podia entrar perquè no tenia la clau. La clau estava amagada en un cactus i no s’atrevia a agafar-la però no era un cactus sinó una il.lusió. Finalment van arribar els avis i van obrir la porta.

Aire Calent

Alba Fernández Paradas


LA BIBLIOTECA SECRETA DE LA MÀGIA Hi havia una vegada una nena que es deia Txell que s’havia mudat 2 o 3 vegades. Això de canviar tantes vegades d’escola i amics era una mica pesat per a ella fins que un dia va arribar a una escola molt antiga. Alla li deien coses que no li agradaven, però no li feia res especialment havia fet amics. - M’agradaria saber més coses sobre Nova York. LLavors una amiga li va dir: - Vés a la biblioteca. - Gràcies, li va dir. I així ho va fer. En poc temps ja tenia tota la biblioteca llegida, excepte els llibres de la part prohibida. Una nit fosca es va colar a la part prohibida i en un llibre hi va veure coses estranyes escrites en llatí. Fullejant aquell llibre va caure de dins amb alguna cosa on deia : “ La biblioteca secreta de la màgia” i en un racó del paper hi posava busca la rajola de l’ocell i trepitja-la. L’ocell? - es va preguntar i va córrer a fer-ho . Es va obrir un passadís i el va començar a baixar tota callada. Allà a baix hi havia una biblioteca amb més llibres d’aquells. El que no sabia era que estava visquent sobre d’una generació perduda de mags! Llavors va dir: - Em faré maga. Però es va començar a fer de dia i podria venir qualsevol professor. Em podria posar en problemes. La nena es va escapolir de la biblioteca i després de l’última classe abans d’anar a dormir va tornar a la biblioteca. Quan va


arribar a la biblioteca amagada va decir començar amb alguna cosa senzilla. Quan va veure un llibre que deia màgia per a principiants va començar a llegir i es va poder fer la maga més famosa de tots els temps i ja no es ficaven amb ella. I vet aquí una vareta i un drac, aquest conte ja s’ha acabat.

Emily Olívia Costa Martínez


La piruleta salada Hi havia una vegada una ciutat de piruletes que eren totes dolces. Pero una piruleta era salada i totes es burlaven d’ella. Els seus pares li van dir: -Has de començar a ficar-te sucre per ser dolça com les altres piruletes. La piruleta va dir: -No! Estic cansada de que em maneu sempre. Me’n vaig de casa. La piruleta va marxar de casa i va trobar lloc de las piruletes salades i es va quedar allà per sempre.

Picol. Gerard García Sanchez- Pascuala


EL MENJAR ENVERINAT DEL RESTAURANT Hi havia una vegada un restaurant de tres estrelles molt ple de gent a Londres i una persona que va decidir enverinar el menjar del restaurant i ningú ho sabia. La chef es va adonar que el menjar estava enverinat per la seva olor i el seu color. La pobre va dir: - Oh no! I jo que puc fer? - No puc deixar que a totes aquestes persones els hi passi res. - I que puc fer, que puc fer??? Repetia tota l’estona preocupada per aquella situació. Fins que si li va ocórrer una gran idea: Va trucar a la seva amiga detectiu, li va explicar el què passava i va decidir ajudar-la. Entre les dues van estudiar un pla per trobar a l’impostor, no podien servir els menjars i la gent estava amb molta gana i sense res de paciència, però elles no volien explicar el què estava passant realment i es van inventar excuses per no ser descobertes. Volien una distracció i van demanar ajuda als cambrers i van començar a fer un espectacle amb els plats, els gots i els coberts i fins i tot van fer màgia. Mentre la chef i la seva amiga detectiu observaven els clients atentament per veure si algú feia pinta de culpable.


De nou a la cuina, les dues amigues van parlar de que tenien 4 sospitosos: Un senyor prim amb bigoti que suava molt, estava nerviós, una senyora alta amb el cabell curt i negre amb ulleres que tota l’estona no parava de mirar la porta de la cuina, una senyora grassoneta que parlava i cridava molt pel mòbil i un jove molt ben vestit que es mirava molt el rellotge. Tots eren sospitosos, però només un era el veritable culpable! La chef es va fregar el cap de manera pensativa i li va dir a la seva amiga: - Crec que conec a la senyora alta amb ulleres i el cabell curt i negre. Em sembla que és l'antiga sòcia del meu cap. Es van separar fa uns anys i ella va obrir el seu propi restaurant prop d'aquí. Des d’aleshores que no s’han tornat a parlar. - Segur? Va dir la detectiu. Si és així potser que ella sigui la culpable perquè tindria un motiu per fer-vos mal. La detectiu va sortir de la cuina i es va dirigir cap a la taula de la senyora alta. Ja al seu costat li va dir: - Sisplau, em podria acompanyar a la cuina? Li va ensenyar la seva placa de detectiu i totes dues van anar fins on era la chef. Un cop allà la chef li va deixar una cullera al costat d’un plat amb una mica de menjar, i li va dir: - Voldria vostè tastar una mica de la nostra especialitat? Convida la casa. La senyora alta es va quedar muda i amb un cop de mà va llençar tot pel terra de la cuina. L’havien descobert. Ella havia enverinat el menjar del restaurant.


Volia venjar-se del seu antic soci perquè el seu negoci anava molt bé sense ella i en canvi ella no tenia ni un client. CAS RESOLT.

Luan Chloe Pérez Martínez


L’ovella Pèl-llarga Hi havia una vegada una ovella que tenia el cabell molt llarg. Feia un munt de dias que deia: - Avui em tallo el cabell! Però mai ho feia. Fins que va arribar el dia que va anar a la perruqueria de la ciutat humana. Tots els de la ciutat la miraven estrany, així que va anar corrent per què no la veiessin. Quan va arribar a la perruqueria va entrar. La perruquera també la mirava estrany i li va dir: - Seu aquí. Però en lloc d’agafar la rapadora va agafar un martell i li va picar al cap. I la pobre ovella es va desmaiar. Un metge que ho va veure tot, la va curar. I, per fi, la perruquera va poder-li tallar el cabell. L’ovella Pèl-llarga va deixar de ser pèl-llarga i es va quedar molt contenta.

Juanito del barrio.

Diego Saez Salawi


L’OCELL DE COLORS Hi havia una vegada un ocell sense colors i tothom es burlava d’ell i ell volia ser de molts colors. Un dia va xocar contra les fulles d’un arbre i no es va fer mal. Al dia següent tenia una ala de color verd com les fulles de l'arbre, es va quedar impressionat i va anar a fer un passeig per tranquil·litzar-se, però com que encara estava una mica al·lucinat va caure al riu blau. L'endemà al matí tenia l'altra ala blava. - Però, què m'està passant aquests dies? Va pensar Llavors va ajuntar les dues ales de colors i de cop es va tornar de tots colors. A tothom li agradaven els seus colors i l’ocell estava molt content.

ESTEL bOREAL Lidia Bueno Sogas


I conte contat, conte acabat …… esperem que hàgiu gaudit molt amb la lectura!


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.