Issuu on Google+


La meva àvia .............................................................................................. 2 1r premi Narrativa en català - Joel García

Els avis: una cosa molt gran .................................................... 3 Accèssit premi Narrativa en català – Yassin Rahmouni

Els millors avis del món ................................................................ 4 Accèssit premi Narrativa en català – Rania Rais

¿Por qué? ...................................................................................................... 5 1r premi Narrativa en castellà – Odalis Estupiñan

La ascensión al Puigmal................................................................ 6 Accèssit premi Narrativa en castellà – Marc Calvo

Living Things............................................................................................... 7 1r premi Narrativa en anglès – Xianjue Xu

Living Things............................................................................................... 8 Accèssit premi Narrativa en anglès – Carlos Edu Jara

1


LA MEVA ÀVIA 1r Premi Narrativa en Català (Joel García) La meva àvia és molt bona amb mi, sempre vol tot el millor per a mi i jo això li ho agraeixo molt. La meva àvia és molt bona persona amb tots. Sempre esta disposada a ajudar a tota aquella persona que estima i ho necessiti. La meva àvia és molt sàvia i consellera, quasi mai s’equivoca. La meva àvia, de petita no va anar al col·legi per problemes econòmics, tot i que a ella li agradava aprendre. Per això fa 3 anys es va apuntar a unes classes per persones grans i està molt contenta. Hi va a aprendre el necessari i alguna cosa més. Per això ella sempre m’ha dit que estudïi i que sigui algú en la vida. Que aprofiti la sort de poder estudiar. La meva àvia és molt activa per la seva edat. Sempre vol fer coses. Li agrada molt caminar tot i que té molts dolors a les cames i a l’esquena. Diu que quan està al camp es troba millor. La seva família va patir, com la majoria de moltes famílies, les conseqüències de la Guerra Civil, i això va fer que persones com la meva àvia valorin la vida d’una altra forma que nosaltres no veiem. Tot i que no son sàvies per l’esdudi, són més sàvies per la seva experiència de lluita en la vida. Per tot això no tinc paraules suficients per descriure a la meva àvia. Ho faré en dues paraules: és petita per molt gran!

2


ELS AVIS: UNA COSA MOLT GRAN Accèssit Narrativa en Català (Yassin Rahmouni) Dos dels meus avis viuen al Marroc i els altres dos viuen aquí, a Espanya, però els meus avis van néixer tots al Marroc. Quan jo era petit vaig tenir la sort de conèixer els meus avis, i sempre van ser molt delicats i amables. Al Marroc, quan encara era petit passava l’estona amb la meva àvia. Eren estones divertides i agradables fins que, als sis anys, vaig venir a Espanya. Ara visc aquí i he deixat els meus dos avis. Per sort en tinc dos aquí: els pares de la meva mare. Però trobo a faltar molt els meus avis que he deixat al Marroc. Ells sempre ho han sigut tot per mi. Sempre s’han preocupat per mi i han intentat donar-me la felicitat que un nen desitja amb els seus avis. Estic orgullós d’ells i en general de tots els meus amics. Ara intento anar a visitar-los cada any, a les vacances. Perquè ells sempre han destacat molt en la meva infancia, mai els oblidaré.

3


ELS MILLORS AVIS DEL MÓN Accèssit Premi Narrativa en Català (Rania Rais) Quan era petita em van criar els meus avis, vivia amb ells, la casa era molt gran. La meva mare tenia molta feina i no es quedava amb mi molta estona, el meu pare treballava i no el veia cada dia. A l’estiu venien els meus tiets i tietes a casa de la meva àvia i ens quedem tots junts, ens ho passàvem molt bé. Quan vaig entrar a l'escola, sempre, el meu avi m’ajudava a fer els deures i a vegades anàvem d’excursió a la muntanya o m’acompanyava al teatre. El meu avi i jo ho passàvem molt bé. Sempre estàvem junts, mai ens vam separar. Era un senyor molt simpàtic, amable, graciós i tota la gent el coneixia. El meu avi mai va tenir problema amb la gent, no s’enfadava i tenia molta paciència i mai l'acabava. Un dia em va regalar pel meu aniversari un anell de plata. La meva mare i la meva família diuen que jo soc com el meu avi en algunes coses, però que jo m’enfado molt ràpid i si tinc raó més. La meva àvia era una senyora molt amable amb la gent i va ser una segona mare per mi. Li explicava tot i sempre m'explicava què feia durant tot el dia i jo a ella. Era molt divertit i sempre l’acompanyava al mercat. Quan vaig arribar a Catalunya, els trobava a faltar i no trobava a ningú; el que feia els hi explicava pel mòbil, però no era divertit i cada vegada que parlava amb ells i em venien ganes de plorar. Sempre feia els deures sola i ningú m’ajudava a fer- los. Llavors van venir a visitar-nos a Catalunya. El meu avi es va morir l’any passat, em va afectar molt, sempre penso en ell i les coses bones que em deia i les coses boniques que vàrem viure junts. Encara porto l’anell a la mà, li vaig prometre que no li donaria mai a ningú i estarà amb mi tota la meva vida. Ara la meva avia viu amb nosaltres a casa, i a vegades va a casa del meu tiet. Ho passo molt bé amb ella, com abans, estic molt contenta amb ella, amb la meva família i ells amb mi. La meva àvia vol que jo de gran sigui una doctora i la meva mare també. I ho faré, compliré amb el somni de la meva família. Estimo molt a la meva família, de tot cor.

4


¿POR QUÉ? 1r Premi Narrativa en Castellà (Odalis Estupiñán) -¿Qué? No, ¡por favor, mami, no quiero irme a Ecuador! -Hija, entiende que es por el bien de la familia. Estas palabras me desalentaron mucho, fueron largos días de tristeza y llantos hasta que… desgraciadamente llegó el día, el día que cambiaría mi vida para siempre. Tenía los sentimientos encontrados, pues no quería irme porque me crie en España. Tenía amigos, amigas, un colegio, una casa, una ciudad… una vida en general. Pero por otra parte, hacía mucho tiempo que no iba a mi país y tenia curiosidad por saber que fue de mi familia. Bueno llegó el momento: 15 de septiembre de 2010. 6:00 de la mañana. Llegamos al aeropuerto. Me di la vuelta hacia atrás, y con lágrimas, la callada voz de mi tristeza y un lenguaje mudo de mi pena en los ojos, me despedí de mi vida en España y daba la bienvenida a una nueva en Ecuador. Llegué a mi país aun no podía creer que fuera a empezar de cero. Mire a mi alrededor asustada y exclamé: “¡Oh, madre mía!, pero ¿dónde me he metido?” Era ni más ni menos que mi ciudad natal, Esmeraldas. Todo lleno de barro, calles sin asfaltar, casas de caña con techos de cinc, perros rabiosos,… Los niños y niñas con uniformes levantados a las 6:00 de la mañana, listos para ir a la escuela o al colegio. Fue entonces cuando asumí que ese sería mi nuevo hogar, mi nueva vida a la que nunca creí que me adaptaría y así fue. Nunca llegué a adaptarme. Siempre me preguntaba, ¿Por qué, por qué, por qué a mí? Llegue a pensar que ojalá nunca hubiera ido a España para ahora estar perfectamente adaptada y no extrañar el país donde me crie, porque, sencillamente nunca lo hubiera llegado a conocer. Seguramente os preguntaréis que hago de nuevo aquí. La respuesta es muy sencilla: tengo una madre que me quiere tanto que, con tal de no ver más cascadas descendiendo por mi cara, hizo lo posible y hasta lo imposible por devolverme lo que tanto anhelaba: un billete de vuelta al país que yo quería. ¡Gracias, mami!

5


LA ASCENSIÓN AL PUIGMAL Accèssit Premi Narrativa en Castellà (Marc Calvo) ¡Qué frío hacía en la cima del Puigmal, una montaña del pirineo catalán! Fui a hacer una excursión con mi abuelo Pascal, mi tío Dani y mis primos Albert y Laia, e 10 y 8 años de edad. El día empezó con un desayuno en el pueblo montañés Ribes de Freser. Al acabar, cogimos el coche y llegamos a Font d’Alba, lugar donde iniciamos la ascensión al Puigmal. En el primer tramo encontramos un ante cima muy pronunciado. Ya arriba del cerro nos esperaba un fuerte desnivel lleno de rocas que se desprendían a nuestro paso y hielo muy resbaladizo. En ese lugar mi primo y yo nos caímos al suelo y nos deslizamos unos metros hacia abajo entre carcajadas… Al finalizar ese tramo aun nos quedaban unos 500 metros. A medida que ascendíamos, la temperatura descendía, con lo cual nos encontramos en la cumbre de 2.918 metros a 8 grados bajo cero. Debido al intenso frío, tuvimos que iniciar el descenso rápidamente. Mi prima tenía síntomas de estar muy agotada. A sus 8 años eso fue todo un logro para ella, y para su hermano, también. Parecía que nunca íbamos a llegar en coche: las piernas ya no nos obedecían. Pero estábamos muy satisfechos con el esfuerzo hecho tras las 5 horas que nos supuso finalizar esta ascensión tan dura. Comprendí que todo se consigue y la recompensa es muy grande.

6


LIVING THINGS 1r Premi Narrativa en Anglès (Xianjue Xu) Living things are very important in the world, the plants are very important because they produce oxygen to human breath. Human also are living things, all living things are made up of cells and they also have three vital functions: nutrition, reproduction and interaction with the environment and a similar chemical composition. To reproduce they need two different sexes. They feed on other animals, it means they are heterotrophs so they don’t produce their own food; but they can be autotrophic too and it means that they produce their own food from inorganic matter. All living things have a beginning and an end. They have a body and some of them have a heart and some organs. Cells have some organelles and a nucleus. Living things are divided into five kingdoms: mammals, birds, fish, reptiles and amphibians. Animals can be vertebrates or invertebrates. They are very different because vertebrates have a backbone and invertebrates don’t. Humans are vertebrates because they have skeleton. Some invertebrates are molluscs, arthropods, echinoderms, etc… In Sahara there is the place where there are more animals in the world. The most dangerous animal is the polsorous frog; if you touch it you get infected and if you do not take a medicine on time, you die. The domestic animal I like the most is the dog because it has very soft and long fur. As wild animals I like the tiger and the Panda bear because they are cute and they have also soft fur. To end, I would like to say that I like very much the ANIMAL KINGDOM!

7


LIVING THINGS Accèssit Premi Narrativa en Anglès (Carlos Eduardo Jara) My pet is a cat. It is very fast and also very intelligent. Her name is Doris, it is very beautiful and her hair’s colour is brown-black. Cats are mammals and oviparous, it means that they are born alive and they eat meat or that they feed on other animals. They have an internal and sexual reproduction. They have got a long tail and four legs. They have amazing ears with which they can hear more than a human can. They have a very rough tongue that allows them to wash their fur and other parts of their body. My cat is very clean and it likes playing very much. She is too fat and it has been operated in order of not having little cats. My mother got it when it was very, very Little.

8


“En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el que estava més en pugna amb la veritat oficial, és el que ara trobo oportú d'explicar. Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Però no us penseu: es tracatava d'un arbre de debò, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre.” L’ARBRE DOMÈSTIC Pere Calders

9


Premiats Jocs florals 2012