Issuu on Google+

octubre 2011

www.avvclotcampdelarpa.cat

nĂşm. 238


2

octubre 2011


EDITORIAL

Fora resignacions! Impliquem-nos i construïm les alternatives La situació econòmica i social de molta gent ja és molt greu i, a més, hi ha sectors econòmics i polítics molt poderosos que, amb l’excusa de la crisi, ens estan preparant un futur encara molt més negre per al conjunt de les classes treballadores i populars. Ens hem de resignar? Només hi ha aquesta sortida de retallades dràstiques “pels de baix” i seguir deixar fent als que ens han portat a aquesta situació ? Hem de donar per perdut el què s’ha aconseguit amb dècades i dècades de lluita i treball ? .... De cap de les maneres! Per exemple: no podem acceptar (ni creure’ns que sigui necessari o imprescindible) que es vagin donant milers i milers de milions als bancs i caixes, una i altre vegada, sense exigències rigoroses i, al mateix temps, s’imposin retallades brutals en la sanitat (per “estalviar” imports molt inferiors als altres) que perjudiquen molt greument a milers i milers de persones en situació molt fràgil o desesperada. Hem d’acabar amb aquest plantejament fastigosament basat en falsedats clamoroses i en l’abús de posicions de poder: ens hi juguem el nostre futur, la nostra vida i la dels que vindran. A nivell municipal la situació encara esta indefinida, però sembla que estan agafant posicions els partidaris d’estendre les retallades i les privatitzacions, de condicionar la ciutat a determinats interessos i de retrocessos en bastants aspectes. És veritat que tot això encara no està del tot clar, però hi ha senyals preocupants que ens han de motivar a tots a implicar-nos en tota les problemàtiques de barri i ciutat. El procés d’elaboració del PAD-PAM (veure article més endavant) que es posarà en marxa les properes setmanes és un punt molt important d’intervenció que tots hauríem d’aprofitar d’alguna manera. A nivell general, el panorama encara està més negre i és normal que alguns tinguin la temptació de deixar-se portar pel pessimisme. Però també s’ha de veure el positiu: ja hi ha bastanta gent que es mou, a fora hi ha experiències positives (Islàndia), hi ha alternatives serioses sobre la taula,.... I, abans que res, hem de ser conscients de que si, precisament ara, ens deixem portar per la resignació i/o ens abstenim d’incidir en àmbits importants de debat i de lluita, això segur que serà aprofitat a fons per tots els que volen imposar brutalment les exigències dels especuladors internacionals i ens volen portar a un futur d’extrema precarietat, desigualtats molt més grans i més repressió. Davant d’això, davant del neo-franquisme que també assetja, no ens podem quedar parats ni dubitatius: implica’t ! vine a “la soci”, apunta’t a la lluita per la sanitat pública o l’educació, participa en l’assemblea del barri .... el que sigui, però implica’t. Ultima hora: una mostra de què res està perdut, de què som molts els que no ens resignem, és la gran manifestació del 15-O , amb més de 150.000 persones aquí i molts centenars de milers arreu del mon. Entre tots i totes podem fer un futur digne!

Edita: AV del Clot-Camp de l’Arpa c/Joan Sibèlius, 3 - Tel. 93 2324610 e-mail: avclot@avclot.e.telefonica.net web: www.avvclotcampdelarpa.cat horari d’atenció al públic: de dilluns a dijous de 18 a 21 hores

Equip de Redacció: Marcel·lí Belloso, Antònia Bigordà, Rosa Carrillo, Josep Casanovas, Miquel Catasús, Lurdes Correa, Pere Guarro, Antonio Herrera, Montserrat Lamarca, Elisabet López, Jordi Prades, Teresa Rodriguez, Domiciano Sandoval, Joan Verdes. Coordinació: Marc Llaó. Foto de portada: Daniel Viñuales.

SUMARI Glòries: dels dubtes a la reafirmació pàg. 4

Brutal desnonament al carrer Lope de Vega pàg. 6

És l’hora de fer propostes a l’Ajuntament pàg. 8

Pirmi: no es pot tractar a la gent aixi! pàg. 9

Hosp. Dos de Maig: Ni tancat Ni privat pàg. 14

Brutals retallades sanitàries pàg. 16-18

Fira d’intercanvi de joguines: 13 Nov. pàg. 21

Xerrada Banca Ètica: 16 de Nov pàg. 21

Xerrada sobre pujada d’impostos: 18 Nov pàg. 22

Xerrada sobre Som energia : 30 Nov pàg. 22 Les opinions de la junta de l’A.V.V. es reflecteixen als editorials i escrits de les vocalies. Els articles i cartes signades no tenen per que coincidir amb les opinions d’aquella. Correccions: secretaria. Publicitat: DeBarris, s.c.c.l. - Tel. 93 217 44 10 / 675 842 967 - debarris@debarris.com Producció: DeBarris, s.c.c.l. Impressió: Zukoy5 D.L.: 28908-89 Imprès en paper reciclat 5.000 exemplars

octubre 2011

3


URBANISME

Pl. Glòries

Dubtes... contradiccions... pas endavant? ... reafirmació?...

>> L’esquema aprovat el 2007 era acceptable però la proposta final de l’anterior govern municipal se’n allunyava molt i era inacceptable pels grans desnivells i el gran tall que produïa en el parc central

Des de que es va constituir el nou govern municipal el tema de Glòries ha estat sovint notícia en els diaris. Primer van ser les declaracions del nou regidor del districte, el sr. Eduard Freixedas, en les que posava en dubte si es seguiria treballant amb l’esquema acordat per tothom l’any 2007 (Compromís per Glòries). Algunes declaracions en un sentit semblant expressades pel nou alcalde, el sr. Trias, van encendre les alarmes de les AAVV de la zona i el 7 de juliol vam fer un comunicat reclamant el compliment de l’acordat i aprovat (també amb el suport de CiU) i demanant una reunió al màxim nivell per aclarir quina era la posició oficial del govern ja que hi havia hagut declaracions contradictòries.

del tema estaven a la reunió, només faltava l’alcalde. Ells van voler centrar la reunió en deixar molt clar (es va dir per activa i per passiva i bastantes vegades) que sí que es comprometen a complir l’esquema aprovat per consens l’any 2007 i que els terminis seran els mateixos que havien previst l’anterior govern (que com sabeu incorporen molts endarreriments i preveuen el final de les obres principals d’infraestructura per l’any 2015). Si que van dir que encara no havien tingut temps de revisar-ho tot i que, per tant, potser es farien algunes modificacions en alguns projectes fets per l’antic govern, però van deixar clar que serien sempre amb el consens dels barris i amb uns terminis semblants als que se’ns havien dit fins al mes de maig.

El sr. Vives deixa molt clar que compliran el Compromís i els terminis

A l’agost una notícia per sorpresa, però (en principi) positiva

La reunió es va convocar amb certa urgència pel dia 14 de juliol i en ella hi van assistir tots els màxims responsables del tema: el nou regidor d’urbanisme, el sr. Vives, el nou arquitecte en cap, el sr. Vicente Guallart, els regidors de Sant Martí i l’Eixample, la direcció tècnica de l’empresa municipal Bimsa, etc.. Tots els responsables

Ens vam assabentar pels diaris que a mitjans d’agost es va encarregar un estudi tècnic a l’empresa pública Barcelona Regional sobre la possibilitat de que els nous túnels viaris soterranis passin per sota de tots els túnels ferroviaris de la plaça per aconseguir una plaça bastant plana, sense grans talls al mig (com proposava el projecte de

4

octubre 2011

l’anterior govern) i en definitiva , una plaça-parc com sempre hem reclamat : unificada, viva, fàcil de travessar, amb important vegetació, .... una zona verda com es mereix aquesta àrea, tant central per Barcelona i important pel barris de l’entorn. A principis de setembre hem demanat una nova reunió amb el sr. Vives perquè ens expliqui amb detall el contingut d’aquest encàrrec, per poder participar en els seus criteris i evolució i per conèixer com afecta a altres aspectes importants : sortida del túnel de Diagonal a Castillejos o a Aragó, terminis per acabar l’estudi, etc. A l’espera de conèixer tots aquests detalls volem creure que aquest pas donat pot ser positiu, però caldrà confirmar-ho.

Aviat nova reunió informativa En les pròximes setmanes segurament que les AAVV convocarem una reunió amb els veïns de la zona per traslladar tota la informació que se’ns hagi donat i p er demanar l’opinió sobre alguns temes que suposem que s’hauran de decidir aviat. Estigueu a l’aguait i aneu consultant la pàgina www.glories.cat per estar al dia del què va passant i de les convocatòries que es facin.


Pl. Glòries

URBANISME

>> En aquest gràfic de El Periódico es veu bastant bé la proposta que hi havia fins ara. Cal aclarir que les “rambles de vianants” en el centre quedaven, en els punts més alts, uns 6 metres per sobre de la part baixa, amb els corresponents desnivells. No era, no és, una bona solució. Reclamem que es faci ja un estudi tècnic perquè els túnels passin per sota de tots els túnels ferroviaris i aixì poder fer un parc bastant pla que faciliti el seu ús i permeabilitat.

octubre 2011

5


DRET A L’HABITATGE

Desnonament

El brutal desnonament del Clot-Camp de l’Arpa Fa uns dies, l’exfiscal anticorrupció i advocat Francisco Jiménez Villarejo afirmava que molt probablement la política de retallades sanitàries que està aplicant la Generalitat de Catalunya pugui reportar responsabilitats penals per al govern. Retallades en sanitat, però també en educació, dependència, serveis socials, ajuda a les famílies... Més que mai, es fa més evident la consigna que s’ha fet habitual en les mobilitzacions de protesta contra les polítiques del govern de Convergència i Unió que diu “què fàcil que és estimar Catalunya quan no s’estimen la majoria dels catalans”. Això mateix, és el que crec que vam sentir els més de tres-cents veïns i veïnes solidaritzats amb una família del Clot-Camp de l’Arpa que anava a ser desnonada. Es tracta de la família Loyé Loká, la Verónica, l’Eliseo i els seus tres fills, originaris de Guinea Equatorial que portaven vivint al barri més de vint-icinc anys. La causa del desnonament no era l’habitual impagament de la hipoteca sinó la sentència judicial que determinava la finalització d’un lloguer de renta antiga. Si el jutge del Tribunal de Primera Instància de Barcelona, els havia donat la raó, l’Audiència Provincial a la qual el propietari va recórrer, dictava la finalització del contracte d’arrendament. Novament, una família humil, treballadora, integrada a la quotidianitat social del barri i que a més havia pagat el lloguer fins el 31 de juliol era desnonada 6 dies abans en favor de la cobdícia dels poderosos, en aquest cas, Alberto Viñas Tous, antic alt càrrec del franquisme, entre d’altres, titular de les catorze vivendes de l’edifici del carrer Andrade on fins a aquell moment vivia la família Loyé. Tot i això, i davant la il·legitimitat flagrant de la sentència judicial, molt veïns i veïnes del Clot-Camp de l’Arpa, així com moltes persones d’altres barris o municipis de l’extraradi que s’havien acostat davant la crida a la solidari6

octubre 2011

tat, ens vam comprometre a aturar el desnonament. Però aquell no era un desnonament normal. Van començar a aparèixer multitud de furgons dels Mossos d’Esquadra que vam acabar comptabilitzant en més de vint, amb un desplegament d’efectius de més de 80 antiavalots. Tot aquest operatiu per fer fora a una família de casa seva. A partir del perímetre creat amb els mateixos furgons, van anar retirant els veïns que s’havien situat davant la porta de la vivenda mitjançant una violència desproporcionada. La tensió anava en augment davant la ràbia i la indignació dels veïns reprimits i d’altra gent solidaria que havia anat arribat i que es concentrava a la part exterior del perímetre policial. Tot plegat, va acabar amb la sorprenent estampa dels Mossos escala en mà pujant per la façana de l’immoble i entrant pel balcó. Jo estava allà dalt. Francament, el cor et demanava tirar daltabaix aquell exponent de la opressió, la repressió i de la defensa dels poderosos. Però el cap et demanava serenitat davant una victòria moral que ja havíem conquerit. El millor de la nostra societat estava allà i s’havia oposat al desnonament, armat únicament amb la raó, la dignitat i el compromís. Però el pitjor no havia acabat. L’Eliseo emmanillat en una habitació contigua, la Verònica immobilitzada mentre l’Eliseo, el fill petit de 12 anys escridassava els Mossos per a que deixessin anar la seva mare. Mare i fill, les dues noies que van fotografiar tota l’agressió, i quatre amics de la família vam acabar al menjador asseguts al sofà com si fóssim narcotraficants després d’una batuda antidroga vigilats de prop per sis Mossos, quasi bé, un per barba. Tot això, durant més d’una hora en un espai de no més de 30 metres quadrats. La operació policial va finalitzar amb més de seixanta persones identificades i uns 35 denunciats, segons els mitjans. Sembla ser que a dia d’avui encara no

han arribat les denuncies, no obstant, des de la Xarxa de Suport Mutu de l’Assemblea Social del Clot-Camp de l’Arpa s’està fent el seguiment i coordinació de la resposta, com també una queixa formal al Síndic de Greuges. L’Eliseo i la Verònica, tots dos amb un part de lesions sota el braç i al carrer, van anar a viure a casa la seva germana, amb els tres fills separats en diferents cases de familiars i amics. L’Eliseo petit està sota tractament psicològic, per l’impacte de l’experiència patida. Ni el secretari judicial ni els Mossos van elaborar cap tipus de registre notarial dels objectes personals de la família quan van ser portats al dipòsit municipal. Alguns d’aquests els han extraviat. Però a finals de setembre, el Patronat Municipal de l’Habitatge, els concedia una vivenda en règim de lloguer indefinit. La mobilització social i la solidaritat vers la família de veïns i veïnes, de l’Assemblea Social, d’entitats com l’Associació de Veïns i Veïnes del Clot-Camp de l’Arpa, la FAVB, la Plataforma en Defensa dels Afectats per la Hipoteca o la associació 500X20 donava els seus fruits. No obstant, encara queda molta feina per fer. En primer lloc, depurar les responsabilitats pel dispositiu policial desplegat, que apunten directament al mateix Conseller d’Interior, Felip Puig. En segon lloc, enfortir la mobilització del moviment en contra dels desnonaments sumant el màxim de gent solidària per a que situacions com les viscudes al Clot no es tornin a repetir, alhora que articulem una ofensiva social per a fer efectiu el dret a la vivenda començant per aconseguir aprovar la ILP de la dació en pagament, i contemplant la possibilitat de la ocupació en el cas que una família es trobi al carrer. En tercer lloc, situar a l’opinió pública el debat entorn el qüestionament de la propietat privada i les possibles alternatives existents, de segur, socialment més justes i més sostenibles.


EQUIPAMENTS

Escoles Bressol

4 Escoles bressol al Clot-Camp de l’Arpa! En aquest curs 2011-2012 funcionaran quatre escoles bressol públiques (de 0 a 3 anys) al barri, dues d’elles s’inauguren aquest curs. Va ser una demanda insistent de la Associació de veïns i la Federació d’entitats per tal de complimentar les cinc que, en el Pla d’equipaments del barri, s’assenyalava com a una necessitat educativa i social. Aquestes escoles són: Alchemika, Degà Bahí-Trinxant, Clot de la Mel i La Farinera. Per tant, encara ens en falta una per aconseguir. El propòsit va ser arribar a una oferta pública de, almenys, un 50%. Aquestes escoles infantils públiques pretenen cobrir necessitats immediates i educatives de les famílies, a més d’atendre necessitats socials. La seva estructura i el seu funcionament educatiu marquen un avanç qualitatiu extraordinari a l’educació. Com a escoles públiques atenen els casos de situacions familiars en què

el pare i la mare treballen i no poden atendre el seu fill i també als nens i nenes que tenen necessitats especials per compensar algunes deficiències de caràcter sensorial o mental. En alguns casos s’estableix una beca que arriba a cobrir un 70% del cost . Amb el nou govern a la ciutat, el sr. Trias ha dit que, a més de no fer cap més escola bressol pública, reduirà i retallarà costos en programes i personal. A més, establirà concerts amb les escoles bressol privades i els pagarà amb dines públics. Una plaça a una escola bressol privada costa a la família uns 500 euros, a més de que sovint no disposa de les condicions físiques, sanitàries i de qualitat educativa que tenen les públiques. Hem de dir que el creixement de la demanda per una plaça d‘escola bressol al nostre barri va en augment, cada dia n’hi ha més. Creiem que, en aquest curs, moltes famílies s’han quedat sense una plaça. A Barcelona

l’oferta pública ha estat de 6.783 places, una xifra que queda del tot insuficient front la demanda, ja que només en cobreix la meitat.

Aviat reunió informativa i, si cal: mobilització L’Associació de veïns del Clot-Camp de L’Arpa no pot permetre que aquest avanç social i educatiu es desfaci. No podem permetre que diners públics vagin a mans i negocis privats, sense plenes garanties en costos i condicions i de transparència i participació. Seguirem demanant per aquesta legislatura el què estava dissenyat en el pla d’equipaments, què CiU també va subscriure. Si cal, l’associació de veïns cridarà a la mobilització del barri per no retrocedir ni un pam en les nostres conquestes. Es per això que aviat farem una assemblea informativa per explicar la situació i el què el Sr. Tries pretén fer.

>> L’escola bressol d’Alchemika, que es diu Camp de l’Arpa, ja va començar a funcionar a meitat de setembre i la de Degà Bahí-Trinxant, que es diu el Petit Príncep (ens hagués agradat un nom més “arrelat”) funciona des de començament d’octubre. No s’ha fet inauguració oficial ni, de moment, està anunciada. Esperem que es faci perquè aquest avanç històric s’ho mereix. Si no se’n fes una d’oficial (que es pot fer amb molt poca despesa) ja intentarem fer-ne una de popular, encara que sigui molt “modesta”.

octubre 2011

7


DISTRICTE

PAD-PAM

Què creus que ha de fer l’Ajuntament al barri? Participa! Durant els propers mesos es farà el procés d’elaboració del Pla d’Actuació Municipal 2012-2015 (PAM) i del Pla d’Actuació del Districte de Sant Martí 2012-2015 (PAD). Són documents importants en els què el govern municipal, amb el suport de la majoria del plenari de l’Ajuntament (en aquest mandat el govern tampoc té majoria i ha d’aconseguir suports de part de l’oposició), decideix i fixa quines actuacions es compromet a realitzar en aquests 4 anys, en el PAM és a nivell de ciutat i en el PAD a nivell de districte. En aquest mandat el volum d’inversió segur serà menor, però seguirà sent important ,ja que els ciutadans seguim pagant els impostos corresponents (no baixos) i tenim dret al nivell corresponent de serveis públics i millores. Cal reclamar-los, si no ho fem els diners aniran a altres destinacions. Ajuda’ns, col·laborem pel bé del Clot-Camp de l’Arpa i de tots.

Ara és el moment de proposar Per tant, és ara quan tots els ciutadans podem dir la nostra i ho hem de fer de la manera més clara, unitària i ferma possible perquè les reivindicacions del barri siguin recollides i després complides. Si recordeu, nosaltres com a AVV ja vàrem presentar una primera proposta de reivindicacions al febrer (podeu trobar el document posant a Google: http://avvclotcampdelarpa.cat/ proposta/ ), però la volem actualitzar i completar amb les aportacions de tots i totes. Per tant, ens podeu fer arribar les vostres idees i suggeriments al nostre local, al @ : avclot@avclot.e.telefonica. net o pel mitjà que vulgueu.

Ens trobareu al carrer... Per facilitar aquesta recollida d’opinions posarem una sèrie de taules en 8

octubre 2011

>> Podràs dir la teva molt aprop de casa teva. Mira quin dia ens hi acostem i vina a participar.

diferents punts del barri: • Plaça del Mercat : tots els dissabtes al matí de novembre i fins el 17 de desembre • Rogent-Mallorca: divendres 4-Nov. a la tarda • Metro Hosp.Sant Pau (Dos MaigIndústria) : dilluns 7-Nov. al matí • Metro Camp de l’Arpa (P.MaragallIndústria) : dilluns 14-N , al matí • Navas-València : dilluns 21-Nov., al matí • Plaça de l’Oca (València-Rogent) : divendres 25-N, a la tarda • CAP del Clot (C.Trento) : dilluns 28Nov., al matí • Metro Clot (València-Meridiana): dilluns 5-Des. , al matí • Gran Via-Llacuna : divendres 9-Des., a la tarda • Degà Bahí-Trinxant : dilluns 12Des., al matí • Metro Encants (D.Maig-València): divendres 16-Des., a la tarda • i, si podem, alguna més.

Doncs bé, ja sabeu on ens podeu trobar a prop de casa vostra, i, per tant, no teniu excusa per no fer-nos arribar les vostres propostes. Si els horaris no us van bé (a les taules matinals hi serem al voltant del migdia i a les de tarda al voltant de les 7 del vespre), ja sabeu que tenim el local obert de dilluns a dijous de 6 a 9. No direu que no teniu oportunitats de participar ....!

Farem una reunió de resum, però no sabem el dia Volem fer una reunió final per parlar de totes les propostes, però, com que encara no s’han publicat les dates concretes del procès oficial, no sabem quin dia la farem. Potser al desembre o potser ja a principis d’any. Intentarem fer-ho amb temps i segur que sortirà anunciat a http://avvclotcampdelarpa. cat. Estigueu a l’aguait.

Us esperem a les taules!


SOCIETAT

Renda mínima d’inserció

La xocolata del lloro Per eliminar el frau en les percepcions de la RMI res millor que un “control made in Gestapo” desproporcionat que no ha tingut en compta la situació econòmica de les famílies que perceben la Renda Mínima d’Inserció. El passat mes d’agost, les persones que reben la Renda Mínima d’Inserció es van trobar amb la desagradable sorpresa que no els havien fet l’ingrés al seu compte d’estalvis. Davant les queixes i reclamacions, el Departament de Treball va informar que la RMI no s’ingressaria al banc i que les persones que perceben aquest salari mínim d’inserció rebrien una carta al seu domicili on se’ls informaria com cobrar la RMI amb un xec nominal que haurien d’ingressar al banc. Les persones que no tinguessin actualitzat el seu domicili o que hagin canviat recentment haurien de desplaçar-se a la oficina de correus de la zona del domicili antic amb el DNI per obtenir aquesta carta i poder ingressar el xec al banc. Amb aquest gest el Departament de Treball va informar que es tracta d’eliminar el frau que es dóna en moltes d’aquestes percepcions de la RMI. Els beneficiaris que no van acudir a cobrar el xec de juliol tampoc van rebre el de l’agost, fins que no van aclarir els motius de la seva absència. Davant d’aquesta situació, el passat 24 d’agost, el conseller d’Empresa

>> No hi ha dret a com han tractat als perceptors del Pirmi

i Ocupació, Francesc Xavier Mena, va comunicar per carta al Síndic de Greuges el retorn a l’antic sistema de cobrament del PIRMI a partir del mes de setembre; el pagament es tornaria a fer mitjançant transferència bancària a aquelles persones que sí han anat a cobrar el xec, així com per als qui hagin notificat un canvi de domicili o hagin justificat la seva absència, sempre que compleixin els nous requisits que el Govern ha aprovat per decret, i on s’actualitzen les condicions per percebre-la. Destaquen tres novetats: acreditar dos anys de residència (fins ara era d’un any), obligatorietat de viure a Catalunya mentre es percebi, i que l’ajuda no superi el salari mínim interprofessional. Es persegueix el frau dels pobres però no el dels rics. Aquesta mesura que ha provocat una incertesa greu entre les persones que perceben la

PIRMI

Renda Mínima d’Inserció, és injusta i desproporcionada, ja que per a moltes famílies és l’únic ingrés que entra a casa seva (la RMI es de 500€ al mes). Son un col·lectiu sense recursos econòmics que espera el dia 1 de cada mes per poder pagar l’habitació on dormen, comprar menjar i pagar deutes. Ara resulta que tothom que percep la RMI es sospitós de frau. L’argument que s’ha utilitzat tan barroer, de que aquesta mesura era per combatre el frau fa venir ganes de riure (per no plorar). D’acord que cal perseguir el frau i perseguir i castigar a aquells que el seu modus vivendi és enganyar, estafar, especular, defraudar, evadir (no oblidem que en el cas Palau, sota una imatge de respectabilitat ciutadana s’han aconseguit grans fortunes de forma il·legal, i avui en dia encara no han estat castigats i es troben gaudint de total immunitat), però aquesta vegada (al igual que a les retallades a la sanitat i a l’ensenyament públic) s’ha mirat cap un altre costat i no en la direcció que calia fer-ho. Ens diuen que amb el que s’estalvien de pagar als “defraudadors” de la RMI (del total de 34.000 beneficiaris, nomes s’ha pogut detectar un 2% de frau) es podran acollir altres famílies que fins ara no podien fer-ho. Tornem a riure (per no plorar). octubre 2011

9


MOVIMENTS SOCIALS

Aturem el feixisme… mentre estiguem a temps El franquista confés, en Josep Anglada, es presenta com candidat per Barcelona a les eleccions legislatives d’aquest 20 de novembre. Hem vist com la presència als ajuntaments del seu partit, Plataforma per Catalunya (PxC), no ha fet res per solucionar els problemes reals que tenim als nostres barris, només ha foment l’odi i la xenofòbia. És urgent evitar que Anglada es converteixi en diputat, amb la projecció que això donaria al seu projecte feixista. Aquí intentaré explicar perquè els veïns i les veïnes del districte de Sant Martí, i específicament del barri del Clot, tenen un paper important en aquesta lluita per defensar la democràcia i la convivència. El brutal doble atemptat a Oslo, el passat 22 de juliol —quan Anders Breivik va matar més de 70 joves d’esquerres— és una terrible advertència de què representa l’extrema dreta, de cap a on porten les idees xenòfobes i islamòfobes. L’assassí era de l’extrema dreta, però els dirigents feixistes d’Europa es van esforçar per negar qualsevol relació amb ell. La realitat és que Breivik va militar uns anys en un partit xenòfob, el “Partit del Progrés” noruec. Des de llavors, ha participat activament a blogs i fòrums feixistes. A part de la seva història de militància, el manifest que Breivik va publicar poques hores abans d’iniciar la matança deixa palès que l’atemptat es va inspirar en idees de l’extrema dreta. En Josep Anglada va imitar —com sempre— els seus homòlegs europeus: es va distanciar de l’atemptat. Però moltes idees de Breivik tenen una similitud increïble amb les d’Anglada. Els dos ataquen el “multiculturalisme”; els dos volen retirar els drets civils a la població musulmana; els dos demostren un menyspreu per la democràcia… Tot plegat, els 10 octubre 2011

dos reprodueixen idees típiques del feixisme. No es tracta que Anglada, o els altres dirigents de l’extrema dreta europea, hagin participat directament als atemptats a Noruega. Però l’odi que sembren promou aquest tipus de violència. Ja ha passat a Flandes, on un seguidor del Vlaams Belang —soci preferent de PxC— va agafar un rifle i va començar a disparar. Després de matar dues persones, i ferir greument a una altra, va declarar: “Sóc un cap rapat i busco estrangers per matar-los”. Molts dels candidats de PxC tenen llargs historials com a skins nazis, condemnes per estafes, robatoris, agressions (incloent el propi Anglada) i fins i tot atemptats terroristes. La campanya electoral que farà Anglada aquesta tardor es basarà en encobrir la seva naturalesa real. Com ell va dir: “per guanyar-me la gent, m’he de presentar com el millor demòcrata que hi ha en aquest país… però una vegada al poder, anirem canviant… porto l’àguila [franquista] al cor”. Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), el moviment ampli i plural contra l’extrema dreta, es dedica a desemmascarar PxC, amb octavetes de distribució massiva, mobilitzacions, actes… UCFR té grups locals arreu de Catalunya; ara l’hem d’ampliar, especialment als districtes de Barcelona. Diversos activistes de Sant Martí, i especialment de Clot, ja han començat aquesta feina.

A les últimes eleccions autonòmiques, Anglada va rebre gairebé deu mil vots a la ciutat comtal —1.928 només al districte de Sant Martí— comparats amb els 1.006 vots de la seva ciutat natal, Vic. En aquelles eleccions, PxC va treure un 2,45% a la circumscripció de Barcelona; si el 20N superen el 3%, Anglada serà diputat. Cridem a tota la gent que vulgui evitar que un franquista entri al congrés dels diputats —gràcies en part a vots provinents d’aquest districte— que se sumi a UCFR a Sant Martí: a Clot, Poble Nou, La Verneda… Sabem que moltes persones —veïnes nostres— creuen les mentides difoses contra les persones immigrades. Sabem que hi ha moltes sospites i confusions vers la gent d’altres religions. A la llarga, són coses que haurem d’anar treballant, plegades i plegats. Però mentrestant, cada veí o veïna hauria de plantejar-se la següent pregunta. Realment vols votar per una persona que celebra el cop d’Estat de Franco i els 40 anys de dictadura? Realment vols votar per una persona que pensa igual que l’assassí noruec? Tenim problemes als barris, sí, però el feixisme no ofereix cap solució; més aviat és un problema greu en si mateix. Aturar PxC és de vital importància. Ja hem vist les conseqüències de no aturar l’extrema dreta a temps. No volem més Oslos. Amb una lluita unitària contra el feixisme, ho podem evitar. No passaran!

Contacte per UCFR a Sant Martí: santmartiunitatcfr@gmail.com Web d’UCFR: http://www.unitatcontraelfeixisme.org


LEGISLACIÓ

Reforma Constitucional

De Tejero a Trichet passant per Zapatero La maquinària neoliberal europea impulsada per socialdemòcrates i liberal-conservadors han consensuat en poc més d’un any el paquet de la governança econòmica que es concreta en el Pacte d’Estabilitat i Creixement, el Pacte de la Reforma Estructural i el Pacto per l’Euro, amb l’objectiu per part de la Comissió i el Consell d’imposar-los a la ciutadania europea per sobre dels parlaments nacionals. L’obligatorietat de que els governs pressentin davant d’aquestes institucions les seves propostes econòmiques d’equilibri i d’ajust pressupostari abans que als parlaments dels estats membre, suposa un veritable cop d’estat a les sobiranies nacionals. És aquest, l’origen de l’anomenat “reformazo” del govern Zapatero, que prioritza la seguretat de la banca i els interessos dels mercats a costa de l´Estat del Benestar. La dogmàtica obsessió neoliberal pel dèficit cero ha estat elevada a rang de disposició constitucional a l’Estat espanyol. Dictada pel Banc Central Europeu i de nul·la legitimitat democràtica, suposarà agilitzar amb més celeritat el

desmantellament de l’estat social. El fons de la reforma consisteix en modificar l’article 135 de la Constitució espanyola per tal de fixar un sostre de dèficit pressupostari del 0,4 % per a l’estat central i del 0,2% per a les comunitats autònomes. No obstant, cal fer esment de com aquesta reforma constitucional s’ha dut a terme. No només no ha estat una reforma consensuada per la majoria de les forces polítiques, ja que ha estat acordada únicament pels partits majoritaris, el PSOE i el PP, amb l’afegitó de la patètica actuació per omissió de CIU i PNV sinó que ni tan sols ha hagut el debat polític obligatòriament necessari per a una mesura de tal magnitud que hauria d’haver desembocat en un referèndum vinculant, tal com ho reflexa la pròpia Constitució a l’article 167.3. Escudant-se en argúcies legals per les quals els acordants interpreten que la modificació de l’article 135 és de caràcter tècnic, i que per tant, no requereix una consulta popular que la ratifiqui, sinó una simple majoria qualificada del parlament, han furtat el debat i menyspreat la opinió

ciutadana tramitant una reforma en unes Corts en funcions, que la immediatesa de l’escomesa electoral del 20 de novembre exigia que fos de caràcter exprés. Per més inri, una reforma que ni tan sols es troba proposada en els programes electorals dels partits que l’han impulsat. Aquesta mesura, sens dubte ampliarà la creixent distancia que existeix a l’Estat espanyol entre governants i governats quan segons les enquestes la classe política representa el tercer problema per a la ciutadania i des del carrer es demana més que mai una democràcia real.

Comerciant, si et vols anunciar a El Butlletí truca’ns i t’informarem

675 842 967 octubre 2011

11


LEGISLACIÓ

Reforma Constitucional

A banda de constatar la nul·la legitimitat democràtica d’aquesta reforma constitucional, és cabdal desmuntar el bloqueig mediàtic neoliberal i entendre que suposarà l’establiment d’un sostre de dèficit com a mesura encaminada a tendir cap l’esmentat dèficit cero. Dues consideracions prèvies són imperatives. En primer lloc, cal constatar que al obtenir rang constitucional, aquesta reforma determinarà profundament les futures polítiques econòmiques, sobrepassant per tant qualsevol consideració de mesura purament tècnica, com així van adduïr PSOE i PP per a evitar la seva ratificació per la via del referèndum. En segon lloc, és una ximpleria tractar de comparar les finances d’un estat amb les d’una família, que tertúlia rere tertúlia va conformant un discurs de consum quotidià que penetra en la opinió de la ciutadania. Però molt més perversa és la voluntat dels cleptòcrates neoliberals de voler gestionar l’estat amb els mateixos criteris que els de l’empresa privada. Aquesta argumentació cau pel seu propi pes ja que eludeix la complexitat, les responsabilitats, i en definitiva, la mateixa essència de l’estat. Diem que les polítiques econòmiques centrades en la estabilitat pressupostaria i tendents al dèficit cero 12 octubre 2011

suposen el desmantellament del estat del benestar per que històricament, des de la firma del Tractat de Maastricht el 1993, i en especial a l’estat espanyol, únicament s’ha contemplat com a via per arribar-hi la reducció de la despesa pública, gran part de la qual és despesa pública social. Això ho demostra el fet que l’Estat espanyol tingui la despesa pública social per habitant més baixa de la UE-15. En canvi, en cap cas s’ha optat per l’altra via possible per a reduir el dèficit i el deute públic que passaria per augmentar els ingressos de les arques públiques mitjançant una política fiscal progressiva per la qual tributessin més els que més guanyen. Això no passa a l’Estat espanyol. Ho demostra una política fiscal profundament regressiva per la qual l’Estat deixa d’ingressar uns 44.000 milions d’euros (en base a la imposició fiscal mitjana de la UE15) degut a la reducció progressiva de la imposició fiscal a les grans fortunes, a les grans empreses i a la banca, a la desaparició de l’impost del patrimoni i el de successions, i a la reducció del de societats. En els darrers quinze anys, la tributació de les rendes anuals superiors a 300.000 euros ha disminuït un 37 % i en canvi, la tributació mitja de la majoria de la població només ho

ha fet en un 1,7%. Per exemple, si Espanya apliqués la política fiscal de Suècia, país amb un més que consolidat estat del benestar i un dels capdavanters en el rànquing de l’Índex de Desenvolupament Humà, ingressaria uns 200.000 milions d’euros extres cada any. Un altre mecanisme per reduir el dèficit consistiria en lluitar contra el frau fiscal, però aquesta voluntat també s’ha manifestat inexistent quan el 25 % del PIB prové d’economies submergides, és a dir, que de cada euro que es genera a l’Estat espanyol, 0,25 no paga impostos. Com que les retallades en sanitat, educació, dependència, ajudes a les famílies, serveis socials, serveis assistencials, pensions... ja venen sent habituals en els últims temps, res fa pensar que amb l’aplicació d’aquesta reforma s’inverteixi la tendència. Es un insult i una falta de respecte a la intel·ligència de la ciutadania el que es vulgui vendre com a una mesura per salvar l’estat del benestar. Diuen que és per donar senyals de confiança als mercats, però paradoxalment els atacs especulatius al deute públic han continuat, augmentant considerablement la prima de risc. Als mercats no se’ls ha de donar confiança ja que aquests pretenen el desmantellament de l’ens públic i la seva privatització. Se’ls ha de combatre mitjançant mecanismes de regulació, una banca pública amb potestats monetàries capaç d’imprimir diner per comprar deute públic i així disminuir l’interès del mateix, i l’estímul de la economia productiva per part dels estats a partir de l’impuls de la demanda que passa necessariament per una política fiscal redistributiva en profunditat per a enfortir l’estat del benestar i no al contrari. Les polítiques d’austeritat i ajust pressupostari ens porten al col·lapse i a la recessió econòmica. Només cal veure les conseqüències de l’aplicació d’aquestes mesures en els casos dels rescats de Grècia, Irlanda i Portugal.


TRANSPORT PÚBLIC

Bus del barri

Una parada de Bus caòtica Parada del 33, 34, 44, 43, B20 i B24 Entre el carrer Rogent i Meridiana, al carrer València , ens trobem la parada de bus del 33, 34, 44, 43, B20 i B-24. Es una parada on la gent ha de fer-se pas, sempre plena, caòtica i no diguem quan plou, tots arreplegats a la façana junt a la vorera per intentar no mullar-se..., a part, els vianants ho tenen difícil per poder passar entre els que estan esperant i alguns, amb el perill que comporta, prefereixen passar per la calçada. La vorera és estreta. En aquest punt, com en altres, es va demanar una marquesina i una pantalla informativa de temps d’espera. Naturalment, ens diu la companyia que la vorera és molt estreta i que és

molt difícil situar una ‘tipus’. Nosaltres, l’associació de veïns i veïnes, creiem que una marquesina “tipus”, naturalment, no pot ser, però si creiem que pot haver més solucions com un altre tipus de marquesina amb panel informatiu, mes estreta, sense seients, però si seients amb respatller per estar dret, així com una marquesina mes estreta i allargada. També una barana de separació al llarg de la vorera, pels que esperen i pels que passen. En fi, creiem que pot haver-hi una solució, no òptima, però sí millorable. Senyors de la companyia municipal, cal que s’escarrassin una mica més.

Coses que no canvien BUS 92-192, poca freqüència Alguns no acaben d’assabentar-se que la ciutat ha canviat i que els autobusos no acaben d’adaptar-se a les necessitats noves .El cas es que la freqüència d’autobusos de la línia 92, és molt pausada, massa. Moltes persones que necessiten pujar als hospitals de Sant Pau i d’altres fan llargues esperes i l’afluència d’usuaris a augmentat considerablement.També s’ha de dir que les comunicacions muntanya–mar continuen sent deficients i res comparable am les línies transversals de la ciutat,caldria doncs, una revisió. El que sí demanem a la companyia d’autobusos municipals que augmenti la freqüència perquè ho creiem molt necessari.

octubre 2011

13


Retallades a la sanitat pública

Hospital Dos de Maig: Ni tan

>> Els veïns i usuaris exigim una solució no privatitzadora que és del tot possible

Les retallades fetes “per culpa” o “amb l’excusa” de la crisi econòmica estan afectant a gran part de les classes treballadores en molts àmbits (laboral, econòmic, educació, etc.), però potser el pitjor i més indecent s’està veient en l’àmbit de la sanitat pública. No és “només” la reducció dràstica de personal i de sous, sinó que afecta molt greument a gent malalta (veure article de La Vanguardia), a que es suprimeixen totalment serveis (con és el cas de l’Àrea de Salut Mental del CAP Clot) o el cas de l’Hospital Dos de Maig (HDM) en què el volen deixar totalment en mans d’una societat anònima privada. No ho admetrem de cap de les maneres! Perquè va contra la salut de la majoria, perquè és injust i perquè no és veritat que sigui totalment imprescindible fer-ho així. No negarem la difícil situació econòmica, però tampoc admetem que determinats responsables vulguin aprofitar la situació per fomentar els “negocis amics” a costa de la salut de la gent. Per una sanitat pública i de qualitat: • sí a l’eficiència , no a les retallades! • retalleu en càrrecs, no en serveis sanitaris bàsics! • fora de la Conselleria els que treballen per altres interessos: Destitució del sr. Boi Ruiz !

ÚLTIMA HORA: S’acaba de descobrir (amb el Butlletí ja a impremta) que el sr. Boi Ruiz i el sr. Mas volen trossejar l’ICS (la sanitat pública catalana) i després privatitzar-la en part. En part ho desmenteixen (hi ha eleccions el 20-N) però s’ha comprovat que es veritat. AIXO ÉS DE LA MAXIMA GRAVETAT PER TOTS ELS CATALANS! Hem d’exigir la retirada total d’aquest projecte, la destitució dels que ho potencien i/o el boicot a tots ells que no s’hi oposin. Una cosa així només la fa la dreta més ultraliberal i cobdiciosa per afavorir als seus i perjudicaria el futur de milions de catalans (els no rics). Informeu-vos bé i oposen-nos-hi amb totes les nostres forces! (a la web i el proper Butlletí segur que en parlarem).

14 octubre 2011

L’Hospital Dos de Maig (abans dit de la Creu Roja) està en un greu perill. A principis de juliol es va saber que el President de la Generalitat, el sr. Artur Mas, va comunicar a la Creu Roja (propietària encara de l’edifici) que no pensava (“no podia” sembla que va dir) comprar-l’hi l’edifici com en principi s’havia acordat amb el govern anterior. Sembla que el “govern tripartit” va assegurar, l’any 2007, a la Creu Roja que li compraria l’edifici, però no va arribar a fer-ho i el nou govern s’ha trobat el tema sobre la taula. Sobre la importància del HDM pels barris de l’entorn no cal insistir massa: 90 llits hospitalaris, 7000 pacients diaris, referència sanitària en moltes especialitats per a més de 150.000 persones (moltes del nostre barri), 45.000 urgències/any, centre absolutament necessari com a complement de l’Hospital de Sant Pau, etc.. Qui podria pensar en eliminar tot això? Potser només un boig, un absolut irresponsable o un de massa llest amb segones intencions.

Diuen que el tancaran, després que no del tot, i finalment... Segons diuen, degut a la molt greu situació econòmica de la Generalitat (que curiosament no impedeix perdonar l’impost de successions a les 500 famílies més riques de Catalunya, per un import de varis centenars de milions) el sr. Mas i el el Boi Ruiz, conseller de sanitat, van decidir no comprar l’HDM a la Creu Roja i els hi van dir. Després, el dia 8 de juliol el tema va transcendir a l’opinió pública al comunicar-se als treballadors, i van començar les mobilitzacions (les AAVV de Sagrada Família i la nostra vam fer una reunió informativa el dia 21 de juliol). La reivindicació compartida era : No al tancament del HDM ! Tothom es va mobilitzar: treballadors, veïns, “indignats”, assemblea social, etc.. En els següents dies van sortir de-


TEMA CENTRAL

tancament, ni privatització claracions del sr. Boi Ruiz dient coses com que no es tancarien les urgències, però ràpidament, el dia 15, (amb una rapidesa sorprenent i “curiosa”) l’assumpte ja es va enfocar en un sentit bastant diferent: un grup de 14 metges i directius del HDM proposen comprar ells l’edifici (que val entre 25 i 30 milions d’euros!) per assegurar la continuïtat de l’hospital si la Generalitat els assegura 10 o 20 anys de contractació dels serveis que ja s’estaven donant. Aquest ràpid i sorprenent gir de la qüestió i la clara sintonia del sr. Boi Ruiz amb la proposta va fer declarar a alguns coses com aquesta que va dir CC.OO.: “El sindicato sospecha que se trata de una estrategia “muy elaborada” para “privatizar un servicio público” y entregarlo a una sociedad anónima, cuyo único objetivo será ganar dinero para garantizar los dividendos a sus accionistas”. Més gent té sospites, doncs el tema s’està portant amb molt poca transparència ja que surten declaracions a la premsa, però cap document per escrit que aclareixi el pla i tots els seus detalls. En principi aquesta clara privatització del HDM garantiria els llocs de treball i els serveis sanitaris públics existents però estem a principis d’octubre i no hi ha cap escrit públic que asseguri tot això.

Exigim transparència i participació des d’ara mateix Vist com està el tema, les AAVV de l’entorn del HMD i la Favb ens hem coordinat i estem reivindicant dos tipus de coses. Per una banda : - plena transparència de tot el procés, amb accés públic a les diferents propostes de tots els documents que vagin plantejant les parts - participació dels veïns, treballadors i usuaris en el procés de decisió - que no es signi cap acord que comprometin els serveis i recursos públics sense que hi hagi un coneixement públic previ de

>> Hem escrit al President de la Generalitat reclamant total transparència i participació i fent propostes de solució no privatitzadores i viables. Si no hi ha una resposta positiva en aquest sentit estaran clares les responsabilitats

les propostes d’acord. O sigui: abans que res, plena transparència en un assumpte de la màxima importància per milers i milers de barcelonins i en la que no hi ha d’haver cap punt fosc o dubtós. Per altra banda les AAVV i la Favb, com altres moviments socials implicats, estem exigint que no es privatitzi l’HDM amb fòrmules com la plantejada de que se’l quedi una societat anònima privada (S.A.). Ho fem per molts motius, però sobretot perquè pot ser un pas intermig (si l’empresa no va bé, si decideix després vendre l’edifici a una altre empresa,...coses que han passat en casos semblants) per la seva i absoluta privatització i no podem admetre de cap de les maneres que el què hauria de ser un equipament sanitari públic acabi sent propietat d’una multinacional sanitària i/o propietat d’una entitat bancària. Ens hi juguem molt en aquest tema i hem d’exigir que les administracions públiques (Generalitat i Ajuntament) facin tot el què hagin de fer per impedir la privatització (actual o futura) del HDM.

Hi havia, i hi ha, alternatives a la privatització Demanem impossibles? No! Perquè si hi ha voluntat política de solucionar el tema prioritzant l’interès general hi ha vàries formes de fer-ho, tot i les greus dificultats econòmiques. Quines formules? No som especialistes en el tema però és evident que en els pressupostos del 2012 es pot posar una partida suficient per tancar la compra a la Creu Roja (que ha demostrat flexibilitat i per tant no exigirà un desembossament total immediat). Que hi ha dèficit? Sí, però també es podria deixar de perdonar tants milions i milions a la gent més rica del país per tenir una sanitat digne (que és eficient, sense cap luxe) per a la gent. També hi hauria altres possibilitats: un sistema de pagament aplaçat, que l’Ajuntament (que no està molt malament) avancés els diners, ... o d’altres. I, en últim extrem, que la Generalitat, a canvi d’assegurar la contractació de 10 anys de serveis que volen els de la S.A., exigís una opció de compra prioritària (sense marge per a l’especulació) octubre 2011

15


TEMA CENTRAL

Retallades a la sanitat pública a exercir quan millorin una mica les finances públiques i que al mateix temps assegurés jurídicament que assumiria directament els serveis i la gestió del HDM en cas de que la S.A. tingués problemes que comprometessin la viabilitat (això, evidentment, sense assumir els errors o abusos dels privats). Si es vol, es pot trobar una solució que prioritzi l’interés general malgrat les dificultats econòmiques. Si no s’estudien seriosament totes aquestes possibilitats i amb informes tècnics que es facin públics, s’haurà d’assenyalar amb tota claredat qui en son els responsables i el perquè deu ser que ho fan així. Ha de quedar totalment clar que cap interés particular o polític passa per davant del que és l’interés general: que el HDM segueixi i ho faci

aviat com a servei públic.

Sr. Mas, sr. Ruiz: No hi ha excusa vàlida per privatitzar ! No ens poden fer creure que “els millors” no saben trobar una solució a un tema en el què hi ha en joc el futur d’un hospital imprescindible, dels més eficients (com han reconegut) i amb un propietari que vol vendre, però que ha demostrat sobradament que donarà facilitats. Tampoc ens poden fer creure que l’Institut Català de Finances pugui avalar una compra entre privats i, en canvi, entre totes les administracions i organismes públics implicats (Generalitat, Ajuntament, consorcis sanitaris, Hospital Sant Pau,...) no es pugui trobar

una altre solució per a una quantitat de diners (uns 25 milions) que no és petita, però tampoc astronòmica. Acabem d’enviar una carta als senyors Mas, Boi Ruiz i a l’alcalde reivindicant una solució en el sentit expressat. Esperem que aquests, i tots els altres responsables del tema, la vulguin trobar i que la trobin ben aviat.

I mentrestant: reivindiquem al carrer S’aniran convocant mobilitzacions i actes sobre el tema i en aquest sentit demanem a tots els veïns i veïnes que donin suport a aquestes, ja siguin convocades per les AAVV o per altres col·lectius.

No donem res per perdut, el què reivindiquem és just, possible i necessari ! Entre tots ho podem aconseguir !

Les retallades del sr. Boi Ruiz són criminals Els metges denuncien que el cor i el càncer també estan en llista d’espera La impossibilitat d’operar a temps tota la llista porta a plantejar l’exclusió d’alguns pacients Aquests mesos de tancament de quiròfans i llits per reduir l’oferta sanitària durant un estiu que de moment ha durat quatre mesos ha deixat en stand by les llistes d’espera. Aquelles patologies que podien esperar sense que la vida del pacient corregués cap risc es quedaven esperant. Només les urgències, les neoplàsies (càncers) i els problemes cardiovasculars han tingut prioritat. “Però aquestes llistes prioritàries comencen a tenir massa persones, massa temps sense ser operats, perquè no hi ha lloc on fer-ho”, indica el president de la Societat Catalana de Cirurgia Cardíaca, Albert Miralles. Segons les dades que han recollit els cinc equips de cirurgia cardí-

aca que hi ha en la sanitat pública catalana, tots han passat d’operar valvulopaties o ponts coronaris en menys de dos mesos a fer-ho en tres i mig i, en algun cas, cinc mesos. “En aquests moments hi ha més de 500 pacients en llista d’espera que havien de ser operats immediatament, i serà molt difícil recuperar aquesta xifra. Caldrà plantejar al Departament de Salut noves mesures de priorització de pacients. Caldrà deixar fora els que obtinguin menys benefici de l’operació”. També la cirurgia de tumors augmenta de forma progressiva les llistes d’espera. Un dels cirurgians de la junta de representants creada a Bellvitge per al seguiment de les retallades explica que la setmana passada hi havia 26 pacients llestos per operar el càncer de fetge que pateixen, 2 de càncer de pàncrees, 7 d’esòfag i estómac, 22 de

còlon i recte, 10 de tiroide i 19 casos de neoplàsia pendent d’angiocardiologia. De tots aquests casos van poder atendre’n 10. De 86. “L’operació sovint és una de les etapes del tractament. Per exemple, al fetge, de vegades se li fa créixer la part que es deixarà després de treure-li el tumor. I això cal fer-ho el dia que està llest. Ara arriba aquest dia i no hi ha quiròfan. S’ha trencat el tractament”, explica l’especialista. “L’angoixa és enorme. Estem perdent anys de vida (parla dels seus pacients) i possibilitats. Hem passat de no poder anar a dinar per complir amb les calicectomies previstes a ni tan sols parlar-ne, perquè no hi ha opció d’operar-les. Si les operes en menys de tres mesos evites infeccions, pancreatitis i sofriment”. No han comentat res dels sous.

http://epaper.lavanguardia.com/epaper/viewer.aspx

16 octubre 2011


TEMA CENTRAL

Retallades a la sanitat pública

Cada dia hi ha novetats sanitàries.... Sí, cada dia ens llevem amb noticies de noves retallades a la sanitat pública, com la de rebaixar els sous dels metges, en un 30% a la paga extraordinària de Nadal, després que al juny ja es va fer en un 5%, quant ja se sap que els metges catalans són els pitjors pagats d’Europa. L’endemà diuen que volen retardar els pagaments de setembre i octubre a les residencies i veient el enrenou que es genera, rectifiquen i ho deixen en 15 dies. Surten noticies de les llistes d’espera i de metges que, alarmats de com creixen i la impossibilitat d’operar a temps tota la llista, inclòs les malalties amb prioritat de càncer i del cor, es plantegen operar de franc per descongestionar l’espera, però la direcció de Bellvitge rebutja la proposta dels seus cirurgians, perquè a més de les seves mans hi ha les despeses de materials, fàrmacs i serveis. Les AVV de Sagrada Família, del Baix Guinardó i Clot-Cam de l’Arpa, varem tenir una entrevista amb el Comitè d’Empresa del Hospital. Dos de Maig, en la qual ens van informar de la situació de fragilitat en que es

troben els treballadors, ja que es tractarà de una subrogació amb tots els drets, però el comitè no te opció de negociació, ja que és la empresa que ven, Consorci Sanitari Integral i la que compra, el col·lectiu de metges accionistes, els que negocien. Al Comitè, tan sols els hi van donant informació de com avancen els tràmits i degut a que te que ha de donar la seva aprovació la Creu Roja de Madrid i també la de Suïssa, els tràmits es retardaran fins novembre. A l’Hospital de Sant Pau, el comitè no vol negocia l’ERO i passa a ser la Conselleria de Treball, la que tindrà que decidir. Els treballadors van decidir en assemblea obrir les consultes externes quan la direcció del l’hospital decideixi tancar-les. L’Hospital Vall d’Hebrón retira els pneumòlegs de guàrdia que atenen als pacients amb problemes respiratoris. També als metges se’ls hi obliga a agafar com a festius dies feiners. Aquesta mesura obliga a canviar les dates de les consultes programades i reduir la activitat de l’hospital. Totes aquestes retallades són injustes i injustificades, posen en seriós perill la sanitat pública a Catalunya, que ja està

molt privatitzada, el que engreixa els costos dels serveis. És evident que el nou govern de CiU el que vol es potenciar el sector privat, desbaratant amb l’excusa de la crisis la Sanitat Pública. És una actuació inacceptable que trepitja els drets de la salut de la ciutadania. Com és natural, els resultats ja es comencen a notar, en el retard de les visites als especialistes, allargar el temps d’espera de les operacions que davant l’angoixa d’una urgència el pacient ho ha solucionat anant a la privada i més incidències que s’aniran afeixin. Nosaltres ja em avisat en altres Butlletins: si ens trobem en qualsevol fet que alteri la normalitat de una situació mèdica, FEM RECLAMACIOS A INPECCIÓ MÈDICA!! i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona ha creat un full de reclamacions a on constin les dades del pacient i la incidència, facilitant així la comptabilització dels possibles casos de mala assistència sanitària. Al nostre local en trobareu si fos necessari.

octubre 2011

17


Retallades a la sanitat pública

TEMA CENTRAL

Com s’ha viscut al barri les retallades sanitàries de l’estiu Després que l’11 de juliol la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) presentés la segona tongada de 70.000 firmes al Parlament de Catalunya, sumant per tant, un total de 145.000 signatures per protestar per la tisorada en la sanitat pública, durant els mesos de juliol i agost hem començat a notar els efectes de les retallades Nosaltres hem tractat de fer el seguiment al Cap del Clot i al del Camp de l’Arpa. Al juny, en el Cap del Clot estava programat reduir els costos un 10%, i com a resultat, han prescindit d’infermeres interines i no s’ha realitzat cap suplència per malaltia o jubilació. El sector més afectat ha estat el de les malalties mentals. La coordinadora del Clot ens diu que tot i que han fet retallades, tothom al centre està fent un gran esforç i la qualitat del servei no ha baixat. Però la realitat del usuari és que el més d’agost hi ha hagut molt poca cobertura de metges i les urgències han estat col·lapsades. Ara, ja tornant normalitat quotidiana, les esperes de les visites no baixen de menys d’una hora. Pel que fa al Cap de Camp de l’Arpa, també es va aplicar la rebaixa del 10%, fet que ha originat una molt baixa cobertura de suplències del personal sanitari. El màxim nombre de professionals que hi ha hagut a l’estiu ha estat de 7 metges, 6 infermeres i 5 administratives, cosa que representa menys d’un 40% de la plantilla habitual. Els efectes que estan causant les retallades als sectors hospitalaris del nostre barri, passen pels ERO’s presentats a l’Hospital del Mar i a l’Hospital de Sant Pau, però sobretot la retallada a l’Hospital Dos de Maig, que no és només retallada sinó el possible tancament de l’hospital

18 octubre 2011

sencer. Estem afectats per que par del veïns els toca l’Hospital del Mar i altres el de Sant Pau amb el servei del Dos de Maig com a complementari. Sembla ser que s’està negociant la compra per un col·lectiu de metges però el que ens importa als veïns, no és només qui vagi a ser l’amo, sinó mantenir les prestacions que hem tingut fins ara. Aquestes retallades són conseqüència dels pressupostos del 2011 i encara fins desembre està planificat fer-ne més. Però com és habitual, ens assabentarem d’aquests quan les noves retallades ja siguin un fet. El dia que ens vam reunir amb el nou Regidor del Districte de Sant Martí, el senyor Eduard Freixedes, li vam demanar que intervingués en l’afer del Dos de Maig, per que creiem que l’Ajuntament ha de fer tot el possible per que no es perdi l’hospital, per que a més, si la negociació es frustra, també l’Ajuntament el pot comprar o fer pressió al Govern per que el compri. La compra pel col·lectiu de metges

genera molt poca confiança per a que aquest pugui tirar endavant, però cal assegurar els serveis del ICS. Ara estem a la espera dels fets, per que els propers pressupostos, ja ens anuncien que tornaran a retallar. Si els ERO’s que s’estan negociant són un fet, i tanquen sales, quiròfans, allarguen llistes d’espera per operar i per les consultes, com serà la qualitat de la assistència diària? Les asseguradores privades s’estaran fregant les mans per l’excel·lent futur de beneficis que els depara. Hi ha diners per moltes coses com per rescatar els bancs de la crisis, les despeses dels politics, la despesa militar o l’impuls a l’economia de mercat lliure i moltes altres despeses pressupostàries que tots coneixem. En canvi, resulta que per a la sanitat pública i l’educació no hi ha diners Ens estan prenent la nostra salut. Amb l’excusa de la crisis volen desmantellar i enfonsar la sanitat pública com a eix estructural de l’estat del benestar. Els pacients, veïns, professionals no ho podem permetre. Hem de lluitar tots junts.


PATRIMONI HISTÒRIC

Estació de la Sagrera

Villa Romana, en Sant Martí ANTONIO HERRERA

>> 2-9-2011 Villa Romana en Sant Martí

Desde estas líneas, felicito a “el Periódico de Cataluña” por el trabajo de información que está llevando a cabo sobre la Villa Romana, descubierta en Sant Martí. Daniel Alcubierre, encargado de los trabajos de excavación, me recibe en la puerta de entrada de la obra, Daniel, amablemente, me informa “que los artículos de el Periódico, se basan en los informes que entregamos al Museo de Historia”. Los trabajos de excavación para la construcción de los muros de contención del nuevo vial (lado mar), aparte de Ingenieros, Arquitectos Técnicos… también fueron supervisados por arqueólogos… Daniel, me dice, “para visitar la zona de excavación he de solicitar permiso a ADIF”. He rellenado dos impresos: ADIF y al Conseller de Cultura, FERRAN MASCARELL, de ambos, espero respuesta... La Villa Romana descubierta durante las excavaciones corresponde a una masía agrícola de los antiguos colonizadores romanos que estuvo habitada, al menos, hasta el siglo V. En el mismo lugar de la excavación los vecinos de La Perona, a partir del año 1947, levantaron su propia casa. ¿Quién les iba a decir que debajo de

sus casas sin las mínimas condiciones de habitabilidad había una Villa Romana ? Para las personas que seguimos (desde una escalera…) las obras de excavación de la “Villa Romana” de Sant Martí, ésta se encuentran fuera de la Estación del AVE y del ámbito ferroviario. No nos extraña leer en la portada de “El Periódico” de fecha 15 de septiembre: “La Generalitat de Cataluña autoriza cubrir la “Villa Romana” de la Sagrera; cuando en realidad se trata del barrio de Sant Martí. Desgraciadamente no ha sido ninguna sorpresa. En los primeros días de septiembre, el mismo diario se hacía eco de la voluntad de traslado por parte de las autoridades de los elementos de valor; pinturas, fragmentos de mosaicos… Ni siquiera he leído la intención de realizar una maqueta. Isabel Rodá, catedrática de historia Antigua por la Autónoma, y directora del Institut Català d’Arqueología Clàssica expone: “Pedía que se abriera un periodo de reflexión y reclamaba que el hallazgo no se viera como un problema sino como un gozo cultural para un país que habla mucho de su identidad”. En los documentos, libros, etc. sobre el origen de la historia de Sant Martí de

Provençals, hacen referencia al pergamino número 44 de Borrell II, del año 989, que se encuentra en el Archivo de la Corona de Aragón. En el capítulo de los orígenes al siglo XVII, José Ángel Borlan, escribe: “cuando las tropas romanas llegan al Pla de Barcelona, estas tierras, eran tierras de cultivo, dedicadas a suministrar alimentos a la ciudad amurallada. Los romanos llamaban a estos parajes cerca de la ciudad “AGER PROVINTIALIS”, es decir; campos de la provincia. El escrito, continúa “la población romana que se dedicaba a cultivar cereales habitaba ya este territorio, teniendo en cuenta que la capilla dedicada Sant Martí de Tous data del siglo V”. Teniendo presente los datos históricos se deberían haber realizado prospecciones arqueológicas. En el mismo estudio, Ferrán Mascarell, Conseller de Cultura de la Generalitat, reclamaba una Historia Local bien hecha, escribe: “la cultura dominante tiende a la estandarización de las ideas y de los hábitos, la Historia Local tiene como objetivo conocer a sus protagonistas; cómo vivían, como trabajaban, como organizaban su hábitat, como establecían relaciones de convivencia…” El Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, tiene una oportunidad histórica para poner en práctica su pensamiento sobre la Historia Local, y sería la de conservar in situ la “Villa Romana” para conocimiento y divulgación de la Historia Local de Sant Martí, y de la ciudad de Barcelona. ANTONIO HERRERA

>> Trabajadores de la “Villa Romana” a la salida del “Túnel del tiempo”

ANTONIO HERRERA octubre 2011

19


COL.LABORACIÓ

Memòria històrica

LA PERONA (2ª parte) ANTONIO HERRERA

arrastrando carros de el pan, me dice: “es de las pocas pamadera, cochecitos naderías que el pan no es congelado”. de bebe… Con el ti- La señora María Recasens del FORN empo para evitar que JOAN, durante la guerra y posguerra los vecinos cruzasen ayudaba a las familias más necesitala calle, trasladaron das del barrio. Recordaba de memoria la fuente a la calle la lista de las personas del Clot, La Sagrera, al lado de Perona… que iban con la Cartilla la Torre del Fang, de Racionamiento a recoger el pan. donde se encuentra María colocaba en la Cartilla el sello actualmente. correspondiente. Lola y Remedios que >> La Perona, años 70. Pte Espronceda, al fondo, Jan Antonio Los vecinos de llegaron de Andalucía y vivían en el Parera La Perona marcha- Barrio de La Perona, le ayudaban en Debía tener unos siete años cuando ban por las mañanas a trabajar a las las labores del hogar. iba con mis padres que se llamaban fábricas, la construcción, servicios… En el número 179 de la calle Clot, Blas y María a visitar a unos parientes En la barraca numero 9 vivía una Rosario Bataller, el año 1945 abrió del Pueblo de Jódar (Jaén) que viví- chica (Justo Torrontera, no recuerda una tienda, en el rótulo de la entrada, an en La Perona, cerca del puente el nombre) que trabajaba en la radio, se leía: NOVEDADES. Era una merceEspronceda. La imagen que recuerdo en un programa que contaba cuentos ría en la que las mujeres encontraban es la de casitas blancas, flores en infantiles. Los niños que de temprana camisones, jerséis de lana, pijamas, las ventanas y coches en la calle. edad no trabajaban, iban a las escue- vestidos de niña, hilo de coser de Me recordaba a las casas baratas de las del barrio: Sant Pere Claver, Miguel Fabra y Coats...Elodia Bataller, y su Buen Pastor. de Cervantes… A mediados de los prima María Rosa, hacían los jerséis La Perona creció a partir del puente años cincuenta, cuando e inauguró el de lana en la tricotosa. Un grupo de Espronceda, en el límite del barrio grupo de viviendas Juan Antonio Pare- mujeres andaluzas que vivían en La del Clot. Los vecinos de La Perona se ra, fueron a la Academia Luján, Adela Perona-Elodia recuerda que la más relacionaban con los vecinos del Clot. de Trinquillón, Juan Antonio Parera… alta se llama Maruja- cada semana Elodia Bataller, desde su casa de la Los jóvenes de los años cincuenta y pasaban por la tienda a recoger las calle Vizcaya, observaba las largas sesenta aprovechaban que en alguna piezas de los vestidos de niña que colas que se formaban alrededor de la casa no estuvieran los padres para or- cosían en sus casas de La Perona. fuente situada en la gasolinera, gente ganizar guateques, que era una fiesta A la semana siguiente, entregaban casera. Surgieron por la prohibición los vestidos terminados, y recogían de los menores a asistir a los bailes, nuevas piezas. los guateques fueron los precursores de las discotecas. Los vecinos de La Perona (de la primera época) compraban en el mercado del Clot, en las tiendas del Barrio. El pan con la cartilla de racionamiento en el FORN JOAN de la calle Navas de Tolosa 263 (actualmente está el horno Gil) que continúan haciendo el pan >> 2011 Elodia ante la que fue la mercería, el vestido de la por la noche. Mi hija muñeca se cosió en la mercería >> 2011. Señora Maria Recasens en la Gemma, que compra puerta del Forn de pa Joan ANTONIO HERRERA 20 octubre 2011


FESTA MAJOR

Activitats

Com cada any si voleu tenir el programa de la Festa Major podeu passar pel Centre Cultural La Farinera i l’Espai Antoni Miró a recollir-ne. També en trobareu al nostre local i al de les altres entitats de la Federació d’Entitats Clot-Camp de l’Arpa. Com a actes propis de l’AVV hi ha els tres següents:

FESTA MAJOR

XERRADA:

BANCA ÈTICA: QUÈ ÉS? COM AFEGIR-S’HI ? •

Dimecres 16 Nov. a 2/4 de 8 (19.30h)

al nostre local

FESTA MAJOR

IV FIRA D’INTERCANVI DE JOGUINES • Diumenge 13 Nov. - a 2/4 d’ 11 (10.30h), dins de la Fira Boja • Lloc: Parc del Clot (passeig a l’alçada del carrer Llacuna) La fira d’intercanvi de joguines té com a finalitat realitzar una trobada de nens i nenes acompanyats per adults, on podran intercanviar amb

Ara que s’està veient el que fan realment molts bancs i caixes “normals”, que s’està comprovant una falta absoluta d’escrúpols de molts dels seus executius, que es sap que tenen negocis èticament reprovables, ....Ara potser ja és l’hora de donar suport a unes noves entitats financeres que treballín realment per a les persones del poble, de forma transparent, ètica i justa. Veniu a la presentació de FETS (finançament ètic i solidari) en què s’informarà sobre els diferents models de

altres nens i nenes i sense fer servir diners, qualsevol article exposat. Els articles hauran de ser de tipus cultural, lúdic o esportiu. L’espai s’estructura en forma de mercat: cadascú muntarà la seva paradeta i tindrà un espai en una taula. No cal inscripció prèvia. Proba-ho! És pràctic, és útil, és divertit!

banca ètica, la seva organització i el seu funcionament, per tal de facilitar aquesta informació a aquelles persones que estiguin interessades a treballar amb un sistema bancari més just, solidari i transparent. Ara no és només una aspiració de futur, ja son realitats útils per a tothom. Informa’t.

octubre 2011

21


FESTA MAJOR

Activitats FESTA MAJOR XERRADA:

PUJADA D’IMPOSTOS: PAGAREM NOMÉS ELS DE SEMPRE ? A càrrec d’Agustí Colom, economista i professor de la U.B. - Divendres 18 Nov. - a 2/4 de 8 (9,30 h) - al nostre local

Molts polítics enganyen descaradament a la gent al respecte i/o ens tracten com a nens tontos a qui no convé dir dir la veritat però el que està clar és que en èpoques de dèficits importants el que tocarà es apujar els impostos. Però: quins? en quina mesura? amb nous impostos o

Comerciant, si et vols anunciar a El Butlletí truca’ns i t’informarem

675 842 967

amb els vells? ... I, sobretot la pregunta important és: aquests nous impostos els haurem de pagar només les classes populars, com fins ara, o realment també els pagaran de forma justa i proporcional els rics de veritat, les grans empreses, els executius, etc. En la xerrada l’Agustí Colom ens informarà a fons de qui paga cada impost, qui no el paga, quines “desgravacions” immenses tenen determinades empreses, qui i com actua en els paradisos fiscals, .... o sigui de “tota la veritat sobre els impostos”. Creiem que és important que coneguem les dades reals, que la gent tingui certa cultura sobre el tema perquè ningú el pugui entabanar amb “contes de la lletera”

neoliberals que no és creuen ni els que els pregonen (potser algun d’ells més “senzillet”) i també les alternatives justes que hi ha perquè les administracions no tinguin dèficits sense fer retallades en drets bàsics. És possible i no tant difícil.... ja ho veureu. Ara en què hi ha tanta estafa sobre aquests temes és molt important estar ben documentat. Aprofita aquesta oportunitat de conèixer informacions que normalment no surten per “la tele” (per què deu ser?)

XERRADA Xerrada SOM ENERGIA El pròxim 30 de novembre un representant de la primera cooperativa de producció i consum d’energia verda de Catalunya ens vindrà a fer una presentació d’aquest projecte que desde la soci ens sembla força interessant com alternativa al consum actual d’energia. Serà a les 19:30 hores al nostre local http://www.somenergia.cat/

22 octubre 2011


MANUALITATS

Conchita Moya, una vida dedicada a los demás… Conchita Moya nació en el barrio de Pueblo Seco, tuvo de vecino a Joan Manuel Serrat. Conchita es una gran admiradora del cantautor, la canción “Los viejos amantes” le recuerda, el día de Sant Jordi, cuando de joven, iba con su novio a la Catedral. Conchita, estudió “Punta de Coixi” en la Escuela “Luisa Cura”. En su época, era una Escuela de Oficios destinada a la mujer y recuerda, en especial, a la profesora Montserrat Raventós. Se impartían clases de cultural general, dibujo artístico, puntas de coixí, encuadernación, corte y confección, bordado… Continuó los estudios en la Escuela Massana de Artes y Oficios, la reválida la hizo en la Llotja, situada en la calle Muntaner. Una vez finalizado los estudios, se matriculó en la Escuela de Enfermería de la Cruz Roja de Hospitalet de Llobregat. Durante los estudios, ejerció de socorrista de ambulancia de carretera. Conchita, ejerció su vocación de enfermera en una clínica situada en el Paseo de la Bonanova. El año 1970, contrajo matrimonio con Pere Cata, en la iglesia románica de Sant Pau del Camp (S. XII-XIII). Es un antiguo monasterio benedictino, denominado así, porque estaba situado en una zona de huertos, fuera de la muralla, en el interior de la iglesia se conserva la lápida funeraria del conde Guifré- Borrell, esto permite suponer que el conde funda el monasterio antes del año 911. Pere, ejerció la medicina de familia hasta la jubilación.

Pere, es una persona dinámica, al que le apasiona la historia, artesanía… Cada mañana, partiendo de un trozo de arcilla, realiza figuras de pesebre, algunas serán expuestas en la exposición de Pesebres de Mataró. Pere, me explica que en la calle Xifré, esquina Provenza, había una fuente con el escudo de Sant Martí, el año 1897, varios municipios incluido Sant Martí de Provençals, fueron anexionados a Barcelona. Fruto de la anexión, la fuente fue traslada a Sants. Con el tiempo, volvió a su lugar de origen. Unas obras recientes en la calle Xifré obligaron a su traslado a las dependencias municipales. Finalizadas las obras, en su lugar, el ayuntamiento ha instalado otro tipo de fuente. Pere, y los vecinos del barrio del Clot-Camp del Arpa reclaman que la fuente con el escudo de Sant Martí se instale definitivamente en su lugar

de origen. Conchita ha impartido clases de “Punta de Coixí” en distintos centros de Gent Gran. Desde hace dos años, imparte clases los jueves en la Asociación de Vecinos a las alumnas: Carmen, Balbi, Mª Carmen, Esmeralda, Ángela, Mª Teresa, Daria, Celeste y Trini. Durante la reunión de junta, Conchita y su marido, con cara de felicidad, hacen entrega de un cuadro con el logotipo de la Asociación de Vecinos del Clot-Camp de l´Arpa en “Punta de Coixí”, en el que ha dedicado 149 horas. El presidente, Marcel·lí Belloso, en nombre de los socios y socias de la Entidad, le agradece el obsequio. El año 2006, el Conseller de Economía y Finanzas de la Generalitat de Cataluña, Antoni Castell, le hizo entrega del diploma de Mestre Artesà –Puntaire. ANTONIO HERRERA

octubre 2011

23


BREUS

LOTERIA DE NADAL

Per Nadal: grossa olímpica per a tot el barri

Fa dos dies que passejàvem per la platja o gaudíem del paisatge dalt de les muntanyes, però la realitat s’imposa i tot just ens estem aclimatant de nou al nostre lloc de treball quant de sobte ens adonem que tant sols falten dos mesos per Nadal. I com cada any l’Associació

de Veïns i Veïnes del Clot-Camp de l’Arpa vol repartir la GROSSA entre tots els veïns i veïnes. Com cada any podràs comprar la loteria al nostre local del carrer Sibelius, 3 de dilluns a dijous de 18 a 21 hores o ens podràs trobar a la Plaça del Mercat cada dissabte

ALTA SOCI

a partir de les 10 del matí. Vols saber quin número sortirà aquest any a la GROSSA?… Per aquells/es que els agrada la numerologia sapigueu que acaba en 92, l’any de les Olimpíades a Barcelona.

DOMICILIACIÓ

Nº .............................Data: ......................................... Nom i Cognoms: .......................................................... Adreça: ....................................................................... Població: ..............................................CP:.................. Telèfon: ........................... DNI: ....................................

Soci Nº ......................

Quota anual, 19 euros

Nom del Soci: Contra el meu compte/llibreta núm................................. Oficina .......................

Desitjo realitzar el pagament anual de la quota de soci a través de Caixa/Banc

Codi domiciliació: Entitat ......... Oficina .......... D.C. ....... Nº Compte ......................................

24 octubre 2011

Signatura

Sr. Director de Caixa/Banc .................................................................................. Feu efectiu els rebuts que us presenti l’Associació de Veïns i Veïnes del ClotCamp de l’Arpa corresponents a la quota anual de soci d’aquesta entitat

Signatura


DISTRICTE

Relleu al Districte Tal com van quedar els resultats electorals hi ha hagut un canvi i relleu, es podria dir total, de persones i partits. Com segurament ja sabeu, el nou Regidor del Districte és l’EDUARD FREIXEDES, que ja era molt conegut com conseller de CiU a l’oposició en legislatures passades .El president del Consell del Districte és a partir d’ara, DAVID ESCUDER del partit Socialista (PSC-PSOE), aviat tindrem tot el cartapaci municipal de Barcelona i del Districte, nous presidents de comissions, portantveus,....i el nou gerent que en aquest cas és la Sra. Gemma Arau. Es nota un canvi remarcable, hi ha una nova presencia de persones molt joves i amb ganes de millorar les coses. Durant quatre anys els tindrem com els responsables que prendran decisions, que seran interlocutors directes entre l’Ajuntament i els ciutadans de Sant Martí. Des de l’associació pensem que calia un canvi, ja ho van dir, no precisament de dretes doncs les coses s’havien aviciat una mica, algun veí ens ha escrit per dir-nos si serem tan crítics com ho van ser amb el que hi havia abans, l’hem de contestar que sempre

hem intentat ser col·laboradors amb els que estan a l’Ajuntament a part del color polític que tinguin. Sempre recordem que l’associació es una entitat independent, la nostra política es el que creiem que es millor per al barri, això ,en ocasions ha representat disconformitats. Desitgem sempre acords, que les opinions de l’associació siguin considerades, encara que, ja ho sabem, no és l’única .Sempre repetim que la nostra associació, objectivament, és bastant representativa i participativa. Amb els seus 600 socis, intenta involucrar-se de manera activa en les activitats del barri així com saber captar les opinions i critiques que els veïns i veïnes fan. Crec que podem dir que en la majoria de canvis i transformacions que s’han fet al barri, la nostra associació ha estat present, i seguirà present, sent crítica si cal. Adéu Paco! (anomenat i conegut popularment al barri i al Districte), millor dit Sr. Francesc Narvàez). Volem manifestar-li el nostre reconeixement a la seva dedicació i entrega que ha aconseguit fer, durant els últims 12 anys que ha estat de Regidor a Sant Martí, dirigir les grans transformacions del barri del CLOTCAMP DE L’ARPA. Ja se sap que en ocasions no hem compartit decisions

seves, altres moltes, és clar que sí. Pensem que en moltes de les realitzacions positives que ha tingut el barri, algunes molt importants, ha demostrat un esforç de dedicació i apropament a les persones, veïns i veïnes en general, de manera senzilla i planera. Ha estat sempre present de manera constructiva en la resolució dels problemes tan quotidians com estructurals del nostre barri. No podem acomiadarlo sense recordar-li que no va fer la Biblioteca ,tan fermament demanada i també, la dolguda divisió del barri. Això quedarà pendent en les nostres reivindicacions, però també l’hi diem que ha complert bé en la construcció de les escoles bressol que necessitaven, zones 30,....etc. No estem fent aquí cap valoració, ni judici, ni menys fer balanços. El nostre propòsit es el reconeixement i agraïment a la seva tasca i dedicació que quedarà com a testimoni d’una època que vostè ha tinguin la responsabilitat de la gestió política (lo cortés no quita lo valiente). Aquí estem, ja sap, com sempre, els amics de l’associació, si ens necessita... MARCEL·LÍ,

PRESIDENT

AVV

octubre 2011

25


EL RACÓ DELS VEÏNS

Descobreix la teva història. Itineraris patrimonials

Un dels recursos divulgatius que el Taller d’Història del Clot – Camp de l’Arpa vol posar a disposició del públic són els itineraris patrimonials. Així amb motiu dels actes commemoratius dels fets de la Setmana Tràgica (1909) vam confeccionar un itinerari que transita per 8 indrets del barri vinculats amb aquells esdeveniments al llarg de dues hores. Des de la presentació el novembre del 2009 fins ara hem fet cinc edicions que han tingut molt bona acollida. Ara podeu l’oferta d’aquest itinerari i els que aleshores van confeccionar els

altres centres de recerca local de Barcelona a la pàgina web de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) http://www.sre.urv. cat/irmu/itineraris. Aquesta institució és la que coordina aquests itineraris amb el suport de la Regidoria de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona. Seguint aquesta línia de treball i d’acord amb la resta de centres de recerca local, estem fent la recerca i redacció d’un altre itinerari relacionat amb la guerra civil al Clot – Camp de l’Arpa. A més de la recerca documental estarem encantats de que ens feu arribar

qualsevol informació relacionada amb fets, persones o llocs del barri. Alguns dels espais que tenim previst incloure són: l’Església de Sant Martí del Clot; el Sindicat Fabril i l’Escola Natura; l’Església Evangèlica; la Caserna de la Guàrdia Civil; els refugis antiaeris; el bar Montserrat; el bar Fornos; el local de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJCC); l’Ateneu Eclèctic i els menjadors populars. De cada un d’aquest espais intentarem explicar què hem trobat en el nostre procés de recerca i mirarem d’ampliar la informació en un context més ampli. Què pretenem amb aquesta feina? Volem recuperar i divulgar uns fets que s’estan oblidant després de més de 75 anys. Per què aquest tema? Hem escollit aquest tema conjuntament amb la resta de centres de recerca. Bé esperem que la nostra doble proposta us engresqui a participar. Per a les vostres aportacions al nou itinerari podeu contactar amb nosaltres al correu electrònic thclotcarpa@gmail. com o bé a la nostra pàgina del Facebook http://www.facebook.com/tallerhistoriaclotcarpa o bé al telèfon 93 232 00 81 (Cristina i Antonio).

RECEPTA

Bocadillo de la Señora Paca No es nostalgia, idiota. Es memoria Bocadillo señora Paca, un bocado de cultura popular indudablemente de gran valor ético, nutritivo y dietético. Su lamentable y cantada extinción en estos tiempos posmodernos se fecha en el verano de 1981. La democracia estaba asentada y ya no había motivos para el compromiso y la lucha. Yo lo prefiero con merluzines que son merluzas enanas, aunque también se puede preparar con rape o con cachos

26 octubre 2011

de lenguado. Se enharina el pescado y se fríe. En otra sartén freímos berenjenas y pimientos a fuego medio tirando a bajo. Es muy preocupante para las persona de bien tener que adjetivar “pan” con el “de verdad”, pero es que sinceramente, no queda otra alternativa. Pues bien, untamos al pan de verdad los doblemente rojos tomates RAF y extendemos una fina película de mahonesa para acabar acurrucando el pescado y las

verduras. Finalmente, se presiona con sutileza para que la materia no acabe saliendo por los lados y lograr así un eficiente amalgamamiento. Se come. Evitar sacar fotos o similares, puede dañar el contenido. Otra advertencia, la persona que es capaz de cocinar para sí misma, es decir, que pone a la misma altura el sexo y el comercio, es sin duda persona de fiar. Un ejemplo a seguir, si señor.


octubre octubr ubr bre 2011 bre br 20 01 1

27



Butlletí_238