Issuu on Google+

La visió del gènere

La ciència i la ficció a Catalunya

Malgrat que la ciència ficció ha estat durant molts

Abans del franquisme hi va haver a Catalunya alguns autors

anys marcadament masclista, en les darreres dècades

que, a l’estil de Verne o Wells, especulaven sobre futurs

hi ha hagut autors que han introduït la visió de societats

possibles a partir de la ciència i la tècnica.

i problemes lligats a les relacions de poder entre els

Més endavant serà la novel·la juvenil escrita en català on es

gèneres i a uns altres aspectes d’orientació sexual.

desenvoluparà bàsicament el gènere.

Alien resurección. JEAN-PIERRE JEUNET

1997

Recursos electrònics

Avalon. MANORU OSHII

2001

Asociación Española de Fantasía, Ciencia Ficción y Terror

Blade runner. RIDLEY SCOTT

1982

Brazil. TERRY GILIAM

1985

http://dreamers.com/libroscf/ BEM ON LINE Portal especialitzat en literatura, còmic

http://www.aefcft.com Base bibliogràfica de ciència ficció i fantasia

ATWOOD, MARGARET. El Cuento de la criada. Barcelona:

ARTIS-GENER, AVEL·LÍ. Paraules d’Opòton el vell.

Suma de letras

Barcelona: Edicions 62

Desafio total. PAUL VERHOEVEN

1990

LE GUIN, URSULA K. La mà esquerra de la foscor.

BURGAS, ÀNGEL. M.A.X. Barcelona: La Galera

Doce monos. TERRY GILIAM

1995

BEA, JOSÉ MARÍA. Si pudiera recordar. Madrid: Anaya

Dune. DAVID LYNCH

1984

BEA, JOSÉ MARÍA. Más alla de la luz. Madrid: Anaya

Encuentros en la tercer fase. STEVEN SPIELBERG

1977

http://www.bibliopolis.org/

GALÍCIA, MONTSERRAT. L’altra cara del mirall.

Fahrenheit 451. FRANÇOIS TRUFFAUT

1966

Caronte el buscador temático sobre ciencia ficción

Gattaca. ANDREW NICCOL

1997

i ciència ficció i fantasia

Xarxa de Biblioteques Municipals

Ciència ficció Una mirada al futur

http://www.bemonline.com/modules/news/

Barcelona: Proa

LE GUIN, URSULA K. Los desposeidos. Barcelona: Minotauro

Bibliópolis crítica en la red

RUSS, JOANA. L’home femella. Alella: Pleniluni TEPPER, SHERI, S. La puerta al pais de las mujeres.

http://caronte.quintadimension.com/

Barcelona: Cruïlla

Barcelona: Ediciones B

GALÍCIA, MONTSERRAT. El darrer manuscrit. STURGEON, THEODORE. Venus mas X. Barcelona: Orbis

CI-FI: Portal de la ciència ficció La guerra de las galaxias

Barcelona: La Galera

http://www.portal-cifi.com/

(Episodio IV: Una nueva esperanza).

GARCIA LLORCA, ANTONI. Espasa de constel·lació.

Les grans nissagues

GEORGES LUCAS

2005

Johnny Mnemonic. ROBERT LONGO

1995

Ciència Ficció a la UPC http://bibliotecnica.upc.es/cienciaficcio/home/home.asp

Barcelona: La Galera

Els autors que han creat un univers imaginari complex i ben elaborat, tornen a visitar-lo per explotar-ne al màxim les

HERNÁNDEZ PAU, JOAN. Els cosacs de l’autopista.

possibilitats. A la ciència ficció trobem trilogies i sèries més

Barcelona: Empúries

Mars Attacks! TIM BURTON

1996

http://literfan.cyberdark.net/Enlaces.htm

PEDROLO, MANUEL. Mecanoscrit del segon origen.

Matrix. ANDY I LARRY WACHOWSKI

1999

Gigamesh

Metropolis. FRITZ LANG

1927

Minory Report. STEVEN SPIELBERG

2002

http://www.locusmag.com/

Alella: Pleniluni

El Planeta de los simios. FRANKLIN J, SCHAFFNER

1968

El Portal de la Literatura Fantástica y de Ciencia Ficción

SIERRA I FABRA, JORDI. Les veus del mart. Barcelona:

Regreso al futuro. ROBERT ZEMECKIS

1985

Robocop. PAUL VERHOVEN

1987

http://www.ciencia-ficcion.com/bienvenida.html

Solaris. STEVEN SODERBERGH

2002

Sedice: Foro de ciencia ficción

Enlaces de literatura fantástica y de ciencia ficción

llargues que tenen molts seguidors. Alguns títols que inicien les nissagues són els següents:

http://www.gigamesh.com/

Barcelona: Edicions 62.

ASIMOV, ISAAC. Fundació. Alella: Pleniluni PEDROLO, MANUEL. Trajecte final. Barcelona: Edicions 62 ASIMOV, ISAAC. Fundació i Imperi. Alella. Pleniluni

LOCUS MAGAZINE

PUJULÀ I VALLÈS, FREDERIC. Homes artificials. CARD, ORSON SCOTT. El Juego de Ender. Barcelona:

http://literfan.cyberdark.net/

Ediciones B

HERBERT, FRANK. Duna. Alella: Pleniluni POHL, FREDERIK. Pòrtico.

SD: Sitio de la Ciènca ficción

La Galera

VILLALONGA, LLORENÇ. Andrea Víctrix. Barcelona: Destino

Barcelona: Ediciones B

http://www.sedice.com/modules.php?name=Forums&file=vie

SIMMONS, DAN. Hyperion. Barcelona: Ediciones B

Pel·lícules

Star Trek, la película: La conquista del espacio.

Múltiples pel·lícules d’Hol·lywood de ciència ficció han

ROBERT WISE

wforum&f=12 1979 SFCROWNEST

contribuït a crear un univers imaginatiu. Algunes d’aquestes pel·lícules estan basades en obre escrites per reconeguts

Terminator. JAMES. CAMERON

1984

www.sfcrowsnest.com/

Yo, Robot. ALEX PROYAS

2004

Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia

autors d’aquest gènere. 2001 Una odisea en el espacio. STANLEY KUBRICK

1968

2046. WOMG KAR WAI

2004

A.I. Inteligencia artificial. STEVEN SPIELBERG

2001

Alien, el octavo pasajero. RIDLEY SCOTT

1979

http://es.geocities.com/sc2f2/ Westworld. MICHAEL CRICHTON

1973 Stardust: noticias de ciencia ficción, fantasía y terror http://www.stardustcf.com/noticias.asp#2858

Guia de Lectura


En aquest, any proclamat com l’Any de la Ciència, volem apropar-nos a un gènere literari que ha tingut en la ciència la base per desenvolupar el seu corpus creatiu. Amb una visió de futur, que en molts casos s’ha avançat al que més endavant serien realitats científiques o eines tecnològiques utilitzades per tothom, la ciència ficció respon a la pregunta “què passaria si...” i sovint aquesta resposta s’ha apropat molt al que després han estat realitats. Des dels precursors del gènere (Shelley, Verne...) fins al ciberpunk, amb la seva estètica i el seu interès pel món virtual, un llarg recorregut de novel·les i narracions intenten explicar-nos com la ciència pot canviar la vida de les persones i de la societat. I també que més enllà del nostre petit món ple de conflictes, hi ha un immens univers per descobrir, en el qual podem trobar moltes sorpreses.

WELLS, HERBERT. G. La Guerra dels mons. Barcelona:

Aliens i extraterrestres

GIBSON, WILLIAM. Mona Lisa acelerada. Barcelona:

Quaderns Crema

L’immens espai exterior també està habitat i la imaginació

Minotauro

dels escriptors presenta des de petits personatges de color

WELLS, HERBERT. G. Els primers homes a la lluna.

verd amb antenes, fins a ésser més o menys humanoides

Barcelona: Empúries

amb un nivell de coneixements i de facultats molt superiors als terrícoles. Les relacions entre els extraterrestres i els

GIBSON, WILLIAM. Neuromàntic. Barcelona: Minotauro STEPHENSON, NEAL. Criptomicon. Barcelona: Ediciones B

humans són sovint motiu de conflicte.

Primeres novel·les Si be les primeres novel·les de ciència ficció neixen

ASIMOV, ISAAC. Fins i tot els déus. Alella: Pleniluni

Si el viatge interplanetari és típic en la ciència-ficció, ho

a Europa, és als Estats Units on es desenvolupa el gènere, especialment gràcies al suport de les revistes

BRADBURY, RAY. Les cròniques marcianes. Edhasa BROWN, FREDERIC. Marciano vete a casa. Madrid: Bibliópolis

possibilitat de moure’s en tots dos sentits possibles: cap endavant i cap enrere, i a “velocitats” superiors.

Edgar R. Burroughs qui busca un nou escenari per a les seves novel·les d’aventures, fins a un home profundament

és, també, el viatge a través del temps. Tots en som, de viatgers del temps. La ciència-ficció, però, ha imaginat la

que publiquen narracions curtes i que obriran el camí cap a la novel·la. S’hi apunten des del creador de Tarzan,

El viatge en el temps

CLARKE, ARTHUR C. La fi de la infantesa. Alella: Pleniluni AGUILERA, JUAN MIGUEL. La locura de Dios. Barcelona:

preocupat per la societat com George Orwell.

La Xarxa de Biblioteques Municipals, gestionada per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de la província,

LEM, STANISLAW. Solaris. Alella: Pleniluni

Ediciones B

POHL, FREDERIK. El mundo al final del tiempo. Barcelona:

ANDERSON, PAUL. La patrulla del tiempo. Barcelona:

Ediciones B

Ediciones B

agrupa 180 biblioteques i 9 bibliobusos.

BURROUGHS, EDGARD RICE. L’odissea bàrbara. Barcelona: Laertes

www.diba.cat/biblioteques

HUXLEY, ALDOUS. Un món feliç. Barcelona: Columna ASIMOV, ISAAC. La fi de l’eternitat. Barcelona. Ediciones B LEWIS, CLIVE S. Mas allá del planeta silencioso. Barcelona:

Robots i màquines

Minotauro

El maquinisme és un altre dels temes que ha desenvolupat

CRICHTON, MICHAEL. Parc Juràssic, Barcelona: Proa

la ciència ficció. Sorgeix en reacció a l’allau de màquines

ORWELL, GEORGE. 1984 . Barcelona: Edicions 62

de tota mena que apareix a partir dels segles XIX i XX.

DICK, PHILIP K. El hombre del castillo. Barcelona: Minotauro

STAPLEDON, OLAF. Hacedor de estrellas. Barcelona:

El terme “robot” sembla que va néixer d’un traductor

MOORE, WARD. Lo que el tiempo se llevó. Barcelona:

Minotauro

mandrós: l’any 1923, Paul Selver no es devia atrevir a

Martínez Roca

traduir a l’anglès el terme txec “robota” que s’usava en l’obra teatral R.O.R. (Rossum’s Universal Robots), 1920,

El viatge per l’espai

de Karel Capek. D’aquesta manera, la paraula “robot” va

Aquest món ha quedat petit i ara és l’immens espai

entrar al vocabulari anglès i al de les altres llengües.

exterior el que ens pot oferir tota mena de sorpreses i també d’ensurts. La tecnologia moderna, amb les seves naus tripulades, permetrà explorar altres galàxies, en una

Els fundadors

descoberta que en alguns casos recorda la dels pioners

A partir del s.XIX, en que la ciència i la tecnologia esdevenen

que exploraven el gran oest americà.

elements essencials pel desenvolupament de la societat,

ROBERTS, KEITH. Pavana. Barcelona: Minotauro WELLS, HERBERT G. La màquina del temps. Barcelona: Empúries

ASIMOV, ISAAC. Jo, robot. Alella: Pleniluni ASIMOV, ISAAC. Sueños de robot. Barcelona: Debolsillo

Altres societats CAPEK, KARL. R.u.r y El juego de los insectos. Barcelona:

A banda dels canvis científics i tecnològics, hi ha també

Minotauro

una ciència ficció que a més especula sobre la resposta

sorgeixen les primeres novel·les de ciència ficció.

CLARKE, ARTHUR C. 2001, una odissea espacial. Alella:

humana als canvis i dóna una visió de com les societats

La importància d’aquestes no és únicament la descripció

Pleniluni

evolucionen i s’organitzen en aquests futurs possibles.

Ciberpunk

de nous avenços científics, sinó les conseqüències que poden tenir en el seu entorn social.

SHELLEY, MARY WOLLSTONECRAFT. Frankenstein o

FLYNN, MICHAEL. El naufragio de: “El rio de las estrellas”.

El nom de “ciberpunk” va ésser inventat per uns editors

Barcelona: Ediciones B

nord-americans. Altres comentaristes i crítics, com Norman

BRADBURY, RAY. Fahrenheit 451. Barcelona: Proa

Spinrad, han suggerit el nom de “neuromàntics”, que deriva

BRUNNER, JOHN. Todos sobre Zanzíbar. Madrid: La Factoría

HEILEIN, ROBERT A. Tropes de l’espai. Alella: Pleniluni

de la primera novel·la, emblemàtica, del corrent.

de ideas

MCMASTER BUJOLD, LOIS. El aprendiz de guerrero.

Molt més seriós sembla el recent naixement

DICK, PHILIP. Els androides somien en xais elèctrics?

Barcelona: Ediciones B

“postciberpunk”, concepte sorgit de l’obra d’alguns bons

Alella. Pleniluni

El prometeu modern. Barcelona: La Magrana

VERNE, JULES. De la terra a la lluna. Barcelona: Barcanova.

escriptors que, realment coneixedors de la tecnologia

VERNE, JULES. Vint mil llegües de viatge submarí. Barcelona:

informàtica moderna i de les seves possibilitats, escriuen

POHL, FREDERIK I KORNBLUTH,C.M. Els mercaders de

La Magrana

incorporant-lo d’una manera reeixida.

l’espai. Barcelona: Pòrtic

VERNE, JULES. El Viatge al centre de la terra. Barcelona:

EGAN, GREG. Ciudad permutación. Barcelona: Ediciones B

L’Atzar

TURNNER, GEORGE. Las torres del Olvido. Barcelona: Ediciones B

Diputació de Barcelona Àrea de Cultura Servei de Biblioteques Comte d’Urgell, 187 08036 Barcelona Tel. 934 022 545 s.biblioteques@diba.cat www.diba.cat/biblioteques/

Diputació de Barcelona Àrea de Cultura Oficina de Patrimoni Cultural Carrer Comte d’Urgell, 187 08036 Barcelona www.diba.cat/opc/


Ciència ficció: una mirada al futur