Page 1

1- Com et dius? Cañosantos González Morales 2- Quants anys tens? 81 3- On vas viure? Almargen (Màlaga), vivia a Cañete la Real però quan vaig tenir un any vam marxar a viure a Almargen, les meves germanes petites ja van néixer allí. Quan tenia tretze anys vaig anar a viure amb la meva àvia a Sevilla fins que en vaig tenir 16 que ja vam venir a Lleida. La meva tieta tenia uns parents que tenien un magatzem de tovalloles, jo les plegava i les ficava en caixes per enviar-les a Catalunya, jo en aquells moments pensava: “Que lluny deu ser això de Catalunya i qui m’ho havia de dir que acabaria vivint aquí”.

4- Com es que no vas anar a l’escola? Perquè en aquell poble no anava ningú a l’escola, no teníem mestres. Però sempre he pensat que quan vaig anar a Sevilla enlloc de ficar-me a treballar m’haguessin pogut portar a l’escola, sempre m’ha sabut molt greu no poder aprendre, és una de les coses que portaré sempre a dins meu.

5- La situació familiar quina era? Al principi vivíem tots a Cañete la Real, i com he dit quan tenia un any vam marxar cap a Almargen. Els meu pare tenia un melonar i allò va ser la nostra ruïna, va sentir uns sorolls com si algú li estava robant els melons i va anar a veure que passava, era un noi del poble que tenia 18 anys que li estava robant els melons que el meu pare havia guardat per l’endemà que fèiem el bateig de la meva germana més petita. El noi li va tirar una pedra amb la mala sort que li va tocar a la templa del meu pare i allí es va morir... En aquells moments, la nostra vida va ser un calvari, la meva mare es va quedar viuda amb sis fills. Vam tenir que reorganitzar la nostra vida i madurar abans d’hora (una altra mostra que no vaig poder anar a l’escola), era la germana gran de les nenes, per damunt meu hi havia dos nois i darrere meu tres noies. Al cap d’uns anys de viure adaptant-nos a la nova vida, tirant la família endavant, encara que mai he passat gana, sinó ben al contrari, teníem la sort d’estar ben tips, la meva mare tenia un bar i era el bar on venien els soldats, ens donaven de tan en quant capses d’anxoves i arengades, entre altres coses.


Vaig anar a viure a Sevilla amb la meva àvia. I la meva mare solament es va quedar amb un dels meus germans grans i les dos petites. A tots els altres ens van redistribuir entre familiar, perquè els recursos se’ns anaven esgotant. El meu germà més gran va voler marxar d’aquell poble on havien matat al seu pare i no trobar-se mai més al noi que l’havia matat, el qual al cap d’un any ja va sortir de la presó. Va marxar a Catalunya amb un cosí i al cap d’uns mesos vam marxar tots cap a Catalunya. Aquí vaig començar a treballar en una fàbrica d’olives, en una fàbrica d’ametlles, en una fàbrica de mitges i finalment a l’hotel Modern, allí venia un home a esmorzar que després va resultar ser el meu marit! Em vaig casar i vaig tenir tres fills, aquests s’han casat i he tingut tres nets també. Sincerament, vaig tenir una mare molt valenta que gràcies a ella he pogut arribar fins on estic i mai m’ha faltat de res!

6- Per què vas decidir anar a l’escola quan vas ser gran? Perquè volia aprendre i jo i la meva germana vam anar-hi.

7- Quants anys fa que vas a l’escola d’adults? Tres anys. 8- Què us ensenyen a l’escola d’adults? M’ensenyaven a sumar, restar, llegir i escriure.

9- Com us ho ensenyen? Cadascú té una llibreta on fa les seves coses, la mestra apunta a la pissarra el que hem de fer i aleshores ho fem individualment, després ella ens ho corregeix i ens ho ensenya si ho hem fet malament.

10- Quants dies a la setmana i vas? Cada tarda de les quatre a les sis. 11- Fas alguna cosa més per reciclar-te? Vaig cada dilluns a l’església del Pilar a fer exercicis per conservar la memòria, que a l’edat que tinc ja hem falla!

12- I finalment, com ha estat la teva vida sense llegir ni escriure? Doncs mira, jo l’he portat molt bé, he de donar gràcies al meu marit que sempre m’ha ajudat molt. Tot i així, he aconseguit criar tres fills de la millor manera que he pogut i no m’han sortit malament. A més a més, sóc capaç d’anar a comprar, era jo qui portava als nens al metge i anava a parlar amb els mestres de l’escola. Escoltava molt atentament tot el que hem deien, i m’havia d’espavilar molt. I si no ho dic, ningú ho nota que no sé llegir ni escriure.


13- Et sents catalana o andalusa? La sang la tinc andalusa, però el sentiment català, ha estat aquí on he format la meva família i on he set feliç.

14- Vas donar molta prioritat als estudis dels teus fills? La veritat és que si. Ja des de ben petits quan arribàven de l’escola el primer que els feia fer després de berenar eren els deures, vaig tenir la mala sort que jo no els vaig poder ajudar gaire, però sempre m’asseia a la vora d’ells quan estudiaven, perquè ells veguessin que els hi feia costat. I des de sempre els hi vaig dir que no havien de perdre mai l’oportunitat d’aprendre. Els temps d’abans no eren com ara i és cert que no tothom tenia una carrera universitària. Però tinc els meus fills ben col·locats i que es guanyen molt bé la vida. Suposo que la meva insistència en aprendre i el suport del meu marit tant en pensaments com en explicar-los-hi quan no entenien alguna cosa de l’escola, ha fet que arribin fins on han arribat.

Entrevista padrina  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you