Issuu on Google+

Desenvolupament de l’esperit emprenedor

1


Per què estudieu?

Ara poseu els fonaments del que d'aquĂ­ a uns anys voldreu ser

2


Situació actual a Espanya: crisi persistent. També a Europa Sud Espanya: 6 milions de persones en atur. (25,6 % població activa. A Catalunya el 22’3 %)

52 % de joves menors de 30 anys que no tenen feina. Formació deficient des de primària.

3


Un % discret d’aquest joves, és de noies i nois ben preparats. Però ells tenen la opció de poder cercar feina fora. ( títols, anglès) El seu mercat és el món.

4


Causes de la crisi: Corrupci贸 a nivell internacional. Espanya: corrupci贸 i mala gesti贸 dels recursos p煤blics

5


La ½ de persones en atur no es podran reincorporar mai més per carència de la formació necessària.

Molts aturats no aprofiten els cursos gratuïts. No són conscients que s’aboquen a un futur de misèria. 6


Nou futur, nou tipus de treball professional: 

Bill Gates, President de Microsoft:

“En

els propers 10 anys es produiran més canvis que en els passats 50 anys”. (prof. de la intel—ligència, promotors internacionals)

Els experts en prediccions econòmiques:

“D’aquí a 20 anys el 50 % de les

empreses que hi haurà, encara no existeixen i les altres seran diferents de com són ara” Serà el vostre mercat laboral.

77


Això vol dir reordenar complementant la vostra capacitació professional constantment. Haureu de saber autoaprendre per mantenir-vos al dia i seguir sent competitius i no perdre la feina. Això exigeix: - Que llegiu molt per enriquir el vostre llenguatge. - Que sigueu observadors i curiosos. - Que procureu aprendre experimentant, és a dir, saber com fer les coses i aprofundir més en el perquè som com som.


Hi haurà un canvi radical en la manera de treballar i en les exigències de contractació de treballadors en les empreses del futur 

FACTORS: Dinamisme econòmic, canvi permanent.



Això exigeix:





Creativitat necessària per aportar idees. Participació dels treballadors en la renovació constant de l’empresa.



Bàsic:





informació i coneixements per a saber com adaptar-se (autoaprendre)

Globalització:

Domini d’idiomes

9


•L'anglès és un factor cada vegada més exigit en l'àmbit professional Actualment en un de cada tres ofertes de feina bàsica es demana el domini de l'anglès. En el 60 % d’ofertes de llocs de treball més qualificats s’exigeix dominar l'anglès... En els propers anys aquesta percentatges s’incrementaran en tots els nivells.

10


Qui tindrà feina en aquest futur? - Guanyaran els que estiguin més ben preparats globalment.

- Avancem cap el creixement dels negocis “on.line”. Seran competidors importants sobretot pel comerç presencial: el negoci electrònic ha doblat el volum de vendes de 2009 a 2011. - Creix amb força, sota les necessitats de

la crisi, una nova economia, l’economia col·laborativa.

11


Però tingueu una cosa clara: ningú por predir com serà realment el futur perquè la recerca i la innovació no són evolutives, a vegades apareixen sorpresivament, promovent noves realitats, noves exigències i noves oportunitats.

Per això guanyaran força els creatius, “els fabricants d’idees”, és a dir, els emprenedors, aquells que han entrenat la seva capacitat d’identificar oportunitats noves que els permeti guanyar-se la vida de manera autònoma, sense dependre d’altres.

12


Val a dir que les dones molt probablement guanyaran presencia en el món emprenedor perquè hi estan entrant amb força i triomfen. Actualment, a Catalunya el 50 % d’emprenedors ja són del sexe femení. Fa pocs anys eren testimonials.

També seran molt reconeguts i ben cotitzats econòmicament els professionals que ajudin a que les empreses en las que treballen prosperin. Els lideratges individuals han entrat en decadència per la complexitat de la gestió empresarial. 13


Algunes d’aquestes opcions -

Autònoms: Llauners, electricistes, venedors, professionals de diferents especialitats (metges, advocats, ingeniers, economistes que actuen com consultors, etc).

-

Petits empresaris

14


Que entenem per persona emprenedora? Emprenedor és una persona que crea i pensa idees i que gaudeix posant-les en pràctica fins que alguna aportin resultats. Tenir la capacitat d’emprendre és un actiu mental, un intangible que pot portar treball i riquesa a una persona.

15


Diu Paul Garcia Milà, emprenedor de 24 anys que la mentalitat emprenedora que més endavant esmentarem, és essencialment una actitud mental i respon a una manera de ser educat. A Espanya, afegeix, som els eterns seguidors. Una iniciativa com el “Silicon Valley” dels EUA (bressol de noves empreses), no s’ha creat a Espanya, ni tan sols a Europa. Pot ser Catalunya és una excepció. Les pimes catalanes, són exemples de la capacitat emprenedora dels nostres avis activades pels seus fills. Hi ha hagut un temps d’estancament, però actualment recuperem aquell esperit emprenedor.


Com sorgeixen les idees? 1.-Observant coses que es fan malament i intentant esbrinar com es poden millorar. 2.-Intentant cobrir una necessitat o un desig i pensant què es pots fer per satisfer-la. 3.-Activant la curiositat i observant coses. A partir d’aquesta informació, activar la beta creativa i pensar una idea que pugui aportar innovació generadora d’algun benefici.


4.-Ajuntant-se amb amics, fixar-se un objectiu per a resoldre un problema o per aportar alguna millora a un servei o a un objecte i utilitzar la tècnica del “Brainstorming” per a trobar solucions. 5.-Experimentar coses portant-hi alguna qualitat nova. 6.- Consultant a Internet o a altres mitjans experiències que funcionen be i buscar la possibilitar d’afegir-hi alguna qualitat nova

18


Brainstoming (pluja d’idees): Tècnica creativa de treball en grup

-

Es crear un grup de treball.

Un dels membres, actua com animador. Aquest ha d’escriure en un paper visible per tots, el problema que volen resoldre (Per exemple, pensa en

l'exercici que acabem de proposar-vos)

19


-

Cada membre del grup, sense penar, de espontània, diu coses que es podrien fer.

- Un altre ho anota en el full. -

Quan ja ningú aporta cap idea mes es llegeixen totes.

-

Llavors, cada participant del grup els hi dona un valor: un 1 si sembla poc aplicable, un 2 si es podria admetre i un 3 si és molt bona i pot ajudar molt a millorar el rendiment.

- Finalment, s’ escullen les millors i es planifica com desenvolupar-les. Això permet veure quina es la mes eficaç i es aquesta la que s’aplica. 20


Apreneu a crear una idea útil experimentant la tècnica anterior

Penseu maneres concretes per poder millorar el vostre rendiment escolar. TambĂŠ de millorar en alguna activitat esportiva o com divertir-vos millor.

21


Tu et sents un possible emprenedor?

Has fet alguna cosa original, t’has inventat algun joguet o joc o una millor manera de rendir mÊs a classe?


Un exemple d’idea creativa: Jove dissenyadora xinesa que utilitza al seu avi de 72 anys com maniquí per les seves creacions de moda. Ha quadruplicat les vendes del seu petit negoci a Internet.

23


Defineix i escriu en un full de paper, quines qualitats i capacitats creus que et podran ajudar quan vagis a treballar

Ara presta atenció a les qualitats i capacitats que han posat de manifest la majoria d’emprenedors i que et anirem detallant properament. Mira en quantes coincideixes i quines pots anar desenvolupant per que un dia, ser emprenedor et permeti guanyar-te la vida


Idees en les que vosaltres podríeu experimentar el vostre potencial emprenedor:

-

competicióó. Pot ser crear un joguet, un joc de taula, una competici

- Un servei cooperatiu econòmic per gent sense diners. - Un servei d'intercanvi de llibres i roba usada... - Un banc de temps per ajudar, a companys amb matèèries i a fer dificultats escolars, a entendre algunes mat deures de temes que vosaltres domineu...

25


Alguns exemples: Steve Jobs

Quan era adolescent com vosaltres va estudiar disseny gràfic i li va agradar. Quan va voler fundar l’empresa d’ordinadors portàtils (Apple), per a poder diferenciar-se d’IBM això li va servir per donar al seu sistema operatiu una atractivitat visual i manipulativa que el va portar a poder competir amb el seu colossal competidor.


Es tracta de practicar maneres de com resoldre un problema, o d’introduir alguna originalitat atractiva que cridi l’atenció. A l’hora limitar al màxim els costos. Al inici de la creació d’un negoci el recursos econòmics són escassos, i a més, hi ha un alt risc de fracàs per manca d’experiència. Els emprenedors han de tenir molt clars aquests conceptes.


Recordem que hi ha dos tipus d’emprenedors Nivell 1- El que converteix una idea nova en un projecte que genera beneficis i en el que un pot guanyar-s’hi la vida (autònom o empresari).

Nivell 2- L’empleat que va millorant el seu nivell professional i el seu sou si és capaç de col·laborar amb les seves opinions i propostes, a que l’empresa en la que treballa guanyi força i estabilitat.

28


Creix el nombre de persones que volen ser emprenedors Any 2012 s’ha doblat el numero de joves emprenedors respecte a 2o11. Les universitats i les organitzacions empresarials s’hi han implicat: - ESADE i la majoria d’escoles empresarial

- Universitat de Lleida, la de Girona - La PIMEC (Petita i mitjana empresa) 29

- El Club ROTARY .


La UE, també impulsa la creació de d’emprenedors. El Comissi de Producció industrial de la UE. Ha demanat als països que impulsin la creació de professionals autònoms perquè ells acostumen a crear llocs de treball convertint-se amb el temps en pimes. A més, crear un projecte propi és més engrescador i es treballa més a gust. Habitualment també es guanyen més diners. 30


Com es forma una mentalitat emprenedora del 1er. Nivell ? 1er.: Sent observador i curiós analitzant necessitats no bé cobertes. També petits negocis que NO van bé actualment . Esbrinar les causes. Camps d'anàlisi:    

Productes Servei al client Preus de venda Comercialització (com constatar i seduir al client).

2na. Pensar quines millores caldria introduir.

31


Algunes experiències recents 







Una noia de Matadepera, de 24 anys, va crear fa un any una xarxa de vendes d’un model especial de sabata, bàsicament per a gent jove. Té una seu a la seva localitat i ara n’acaba d’inaugurar una altra a Madrid. La venda es fa essencialment per Internet Aquest projecte emprenedor ja esdevé molt rentable econòmicament. 32


Lloguer de vehicles amb conductor 

Pol Ibert, 25 anys, diu;

“ emprendre és una manera de trobar feina. La d’assalariat depèn de l’empresari que et contracta i dels clients. Si l’empresa es gestiona malament i perd clients pot enfonsar-se sense que jo hi puguis fer res. No sóc decisiu. Aquesta només depèn de mi i dels clients. Aquí jo sóc decisiu”.

Ha creat una empresa de lloguer de cotxes amb conductor per fer visatges per tota Espanya i inclús a l’estranger. Competeix amb preu. Un trasllat de Sabadell a l’Aeroport pot costar 80 € i ell en cobra 50. 33 També amb clima de relació amb el client.


3er. Buscar informació a possibles compradors del producte que es vulguin desenvolupar. Que siguin clients de perfil molt divers . Cal preguntar-los què és el que troben a faltar en la seva l'experiència de compra d’un producte semblant i quines millores voldrien introduir.

4rt.:A partir d’aquesta informació, ja es pot crear el producte previst amb totes les millores suggerides pels enquestats

34


Un altre exemple: una microcerveseria Dos nois de Sabadell, de 23 i 25 anys varen observar que la joventut és consumidora de cervesa especialment en els dies de festa. També és molt sol—licitada en restaurants i inclús en els àpats familiars substituint al vi. Igualment constataren que agrada molt la novetat, provar sabors desconeguts. Ells han desenvolupat un tipus de cervesa suau i amb sabors diversos. Actualment comercialitzen set tipus de cervesa, a preus competitius perquè tenen despeses fixes molt ajustades. La demanda creix significativament, Venda tradicional i per Internet.


Una opció d'èxit de La CECOT, la patronal del Vallès en tema d’emprenedoria:

Assessorar en la creació de nous projectes d’emprenedors joves. Ajudar a REPENSAR negocis que van malament, reintentar-lo i reiniciar-lo novament

amb una nova visió, corregint defectes i enfocaments equivocats. Estan assessorat a 600 empreses. Diversos Ajuntaments els han demanat que incorporin altres pimes dels seus municipis en risc de tancar. 36


Silicon Valle rep cada any un grup de joves espanyols becats (Caixa-banc) per a que entrin en contacte amb altres joves emprenedors 37


La Conselleria d'Ensenyament ja s’hi ha implicat, perquè creu que la mentalitat emprenedora cal començar a activar-la i entrenar-la ja en les etapes escolars com la vostra.

38


Perfil d’aptituds emprenedores i alguns exercicis d’entrenament activadors

39


Com desenvolupar la capacitat emprenedora. 10 factors:

1- Ser optimista: creure que un pot fer coses

ben fetes, que es capaรง de trobar maneres diverses de guanyar-se la vida. Recordeu els exemples. Sempre hi ha el sentiment de risc que se supera pensant que val la pena provar...

2.- Ser creatiu,

una mica somniador, saben ser originals, saben crear coses noves de les que en treuen partit. Els agrada entrenar-se en buscar solucions a problemes, en crear idees que els puguin ajudar, en moments de necessitat...

40


Un exemple d’optimisme i autoconfiança:

Cristóbal Colon Inicialment va emprendre diferents iniciatives amb la pretensió de fer possible un somni: convertir persones deficients en persones productives i que se sentissin contentes amb el treball que fessin. Va fracassar inicialment en el primer projecte. Va tornar a fracassar en el següent... Però tenia una qualitat important: era optimista i creia en la seva idea. Per això no va deixar-se vèncer pel fracàs i anar provant per trobar la manera de fer possible el seu somni. Finalment ho va aconseguir!!!


Actualment es considera una experiència de referència en el món de les persones disminuïdes. I és un èxit derivat de la persistència i de la recerca dels millors procediments per a compensar les deficiències dels socis que treballen en aquesta cooperativa.


La Fageda és una cooperativa catalana d'iniciativa social sense ànim de lucre creada a Olot el 1982. Té com a finalitat la integració laboral de les persones de la comarca de la Garrotxa (Girona) que pateixen discapacitat intel—lectual o trastorns mentals severs. Treballem un total de 270 persones, incloses usuaris i professionals. La Fageda es va crear com a cooperativa de treball, on tots els que treballem, tinguem o no certificat de discapacitat, som socis i, per tant, propietaris. Amb els anys, la mesura que el projecte s'ha anat desenvolupant i prenent complexitat, s'han creat dues fundacions per separar les activitats assistencials i millorar la gestió del conjunt.


Experimenta el teu potencial creatiu: Complementa aquestes formes grĂ fiques i converteix-les en objectes concrets:

44


Una opci贸 possible:

45


Torna a provar com ets de creatiu? Complementa aquestes formes i elements grĂ fics en objectes concrets:

46


Opci贸 possible:

47


3.- Ser experimentador: Tenir curiositat, ser observador, veure com ho fan els que en saben més. Provar, provar i provar. Agafa un full de paper, fixa’t en un company/a que tregui bones notes o que sigui més divertit que tu o que sàpiga ser un esportista més hàbil. Observa’l, intenta experimentar que podries copiar coses que ell sap fer millor. No defalleixis si et costa, ves observant millor i anant intentat copiar alguna cosa bona. 48


Un altre experimentaci贸: Construeix la figura que veus. Sota hi ha el planell


Un exemple: cuineres a domicili Dos amigues, viatjant van observar que hi havia famílies que per motius de treball o per compromisos d’àpats especials en dies festius, en aniversaris i en dies especials, es llogaven especialistes que compraven els ingredients en els llocs de menys cost i que elles feien de cuineres especialitzades preparant els ingredients i cuinant-los. Passat un temps que no tenien feina van decidir muntar aquest servei creant una web i anunciant-ho. Ara si guanyen la vida.


Altres qualitats dels emprenedors 4.- Ser atrevit, tenir empenta. Experimentat!, intenta constatar fins a on ets capaç... Tots els exemples que hem descrit breument, posen de manifest aquesta qualitat. Prova tu, buscant com superar algun repte, intenta arribar al límit més alt de la teva capacitat d’aconseguir resultats exigint-te el màxim. Busca coses que t’agradin com per exemple, en l’àmbit esportiu. Mira de ser el millor jugador que siguis capaç. Pensa en alguna assignatura que t’agradi i intenta arribar a la nota màxima. Posa’t algun objectiu per superar una cosa que et resulti difícil...


Un exemple d’observació i atreviment Una noia treballadora d’una botiga de disseny d’interiors, es va adonar que perdien clients per preus excessivament cars. Ella va decidir convertir-se en assessora i aprovisionadora de mobles i objectes de decoració domèstics, buscant preus del nivell d’IKEA (comerç del moble barat), i decorant i ambientant la llar, d’acord amb l’estil dels seus habitants, buscant el màxim efecte al mínim cost. El seu mercat és Catalunya. Els seus honoraris d’experta i d'instal—ladora té un cost promig de 1000€ per client. Tenint en compte que ajusta molt els preus amb les compres, sense comissió, els seus serveis esdevenen competitius.


5. Tenir tenacitat,

creure en tu!.

Es fonamental insistir, no aturar-se encara que una cosa costi, recorda èxits que has aconseguit i analitza amb quines capacitats ho has fet possible. Ves observant les teves qualitats i mira com et poden ser cada vegada més útils de cara a generar idees interessants. Observa també quines qualitats et reconeixen els altres. Aquestes intensifícals. Pot ser una bona idea, compartir l’iniciativa i el risc amb un altre persona. Això facilita l’atreviment Dos pensen millor que un i poden sumar recursos econòmics. 53


Exemple de autoconfiança i de saber validar la seva idea amb opinions de potencials clients Joan Costa, professor universitari en comunicació corporativa, va rebre una oferta de Repsol per la creació de la seva imatge corporativa. No ho havia fet mai, però va pensar que si aquesta firma confiava en ell, no tenia sentit que ell no es donés confiança a si mateix. Va fer deu dissenys i va consultar a 200 persones del carrer, quin era el que més relacionaven amb petroli. El més valorat, amb alguns retocs tècnics de disseny el va proposar a la Firma que el va acceptar. Com a conseqüència va crear una assessoria d’imatge corporativa i si guanya la vida.


6. Ser organitzat i a l’hora flexible. Un factor d’èxit, a l’hora de crear un projecte amb el que ens pretenem guanyar la vida, és limitar al màxim els costos. Per això cal tenir una bona organització productiva però sense que ens aporti rigidesa. Qualsevol iniciativa d’èxit en el món actual exigeix adaptabilitat a cada situació, a cada client, a cada circumstancia.


8.- Entrena la teva capacitat de comunicació, aprèn a com ser persuasiu. Ves provant, com a pràctica, de convèncer als teus amics i companys, i als teus pares, de fer coses que tu voldries compartir amb ells. Intenta trobar alguns atractius que ells es puguin beneficiar. Presenta-ho amb el convenciment de que és bo per a tots. Aquesta actitud es transmet en la forma de comunicar-se. Però si no té's possible no et desanimis!, segueix practicant la teva capacitat de relació. Poc a poc guanyaràs força.


9.- Inverteix ara en el teu futur, formantte bé. Les bones idees neixen del que hem après, del que hem observat, de les experiències que hem viscut i dels suggeriments que ens fan persones més experimentades i capacitades que nosaltres. No oblidar l'idioma anglès i coneixements amplis d’informàtica aplicada. 10.- Es fonamental comprometre’s amb valors: responsabilitat, ètica, joc net. Això genera credibilitat i confiança.

Ja n’hi ha prou de corrupció i d’especulació!!


Alguns altres exemples d’emprenedors d’èxit Observa com ho estan fent i descobreix les principals habilitats i capacitats que posen o han posat de manifest.


Pau Garcia Mila, 24 anys, creador del joc “eye-Os, 25 mill. de seguidors. Cost inicial: 2-2,5 mil €

Amb 8 anys ja va començar a inventar una empresa: un museu egipci... Diu que “tot està per fer” o millor dit, “encara es pot fer molt” i a preus assequibles. Hi ha moltes idees possibles que costen pocs diners. Era atrevit, va perdre la por a equivocar-se. Tenia un 59 entorn propici.




Aconsella que quan estiguis desanimat, et prenguis les

“mongetes màgiques”,







(te la pot donar un professor, un amic o els teus pares que et diguin, no passa res, torna-ho a intentar, prova una altra cosa, ets capaç... Pots ser tu mateix que et diguis, “no em rendeixo”, trobaré alguna idea que funcioni.. I pensar, observar i buscar noves maneres).

Puc fracassar en 5 idees però si segueixo intentant-ho puc trobar la del èxit !! No posar-se data per triomfar

60


Ingvar Kamprad, Fundador De IKEA Prové de família humil

7 anys: ven llumins, llavors i postals als veïns. Uns anys més tard, sent adolescent, amb els diners que li va donar el seu pare per bones notes. Fa venda a domicili, amb bicicleta, d’adorns de Nadal, plomes, bolígrafs i mitges de “naylon”. Comprava a l’engròs i ho venia barat. 61


S’especialitza en disseny de mobles i auto-montatge. Crea la primera botiga pensada per famílies amb fills i pocs recursos. Actualment és la cadena de botigues de mobles més gran del món. 62


Xavi Montagut Iniciatives:  Compra-venda d’habitatges  Construcció...Arruïnat.  Reinicia amb dos negocis: administració de finques + venda de cursos gratis de l’INEM a tot Catalunya. Canvi de cursos per assegurances. 

Es reinventa de nou: creació d’una oficina a Barcelona per venda internacional a russos, japonesos i americans. Grans operacions. 63


Entrenaments


Exercici 1.Experiència cooperativa: 



Introduir als alumnes en les experiències cooperatives com un recurs de bona competitivitat (abarateix costos) i d’alta creativitat. Entrar en Internet i buscar iniciatives d'èxit. Estudiar com ho han aconseguit..(Una d’elles a l’Espluga Calba: “Jhon Fils” de caràcter tèxtil, engegada fa 40 anys pel Capella del poble. En plena zona rural, i sense experiència industrial, Mossèn Joan Llord, capellà emprenedor, ha salvat l’economia local). 65


Iniciatives d’economia cooperativa La crisi ha propiciat el naixement d’iniciatives que afavoreixen l’estalvi de costos en activitats que determinades persones necessiten fer. Per exemple, hi ha una iniciativa, promocionada per una web, que coordina l'utilització de vehicles per a desplaçaments, especialment els de llarg recorregut. Una altra que redueix despeses de transport de camions que fan rutes internacionals, facilitantlos-hi empreses del país de destí que també han de transportar càrrega cap el país d’origen.


Treballs en grup: Entreneu-vos ara en dissenyar com resoldre alguns problemes i com millorar coses donant-les-hi mĂŠs valor.

67


Exercici 1: Emprenedoria social Imagina’t que venen uns nens saharahuis a passar un fi de setmana amb nens i noies d’aquí.

Vosaltres us presenteu voluntaris per que passin el millor fi de setmana de la seva vida. Penseu coses a fer.

68


Heu de pensar 5 activitats molt diferents per que s’ho passin molt bé, que no ho oblidin mai. -

Exercici de comunicació creativa: Fes un cartell publicitari per a la gent del barri per a que tots coneguin el que voleu fer i us acompanyin. 69


Seguiu entrenant la creaci贸 de idees productives generadores de valor. Penseu, en grup, alguna manera de reduir la despesa familiar, el del dia a dia i les despeses mensuals o anuals

(roba, assegurances, regals a familiars i amics, llibres, vacances ---)


Simulació d’una fira d’objectes de regal Cada alumne dissenya i construeix un objecte per un mercat o fira d’un barri durant la setmana de la Festa Majors. Creació de joguets de paper, de cartró, d’alumini,de llautó, de materials dúctils, de roba, de cordills i fils...(bassalets, collarets, nines de drap, avions de cartró o de paper, cavalles de paper “quadros” per penjar a una paret(dibuixos de colors), etc


Una altra opció: Vosaltres voleu crear una petita empresa que s’ocupi d’organitzar i assessorar actes de caràcter social, cultural i esportiu. Ara l’Ajuntament de la teva ciutat, us demana que li organitzeu un trobada molt diversa i impactant, entre nens saharauis i altres nens del teu barri per que guardin un gran record d’aquesta trobada. 72


Taller de treballs amb paper (precisi贸 manipulativa i llenguatge creatiu). Construeix els objectes amb rapidesa y precisi贸 i inventat un argument






Desenvolupar entre els alumnes escenes de venda de joguets (argumentari). Que interactu誰n entre ells: dibuixar joguines i objectes de regals per nens

i donar-hi un preu)



Experimentar entre ells com es fan agafar ganes de comprar-los


Tema a debatre en grups: Imagineu-vos que vens una nina “Monster High” a una nena. Es una joguina “estrella”, molt de moda. Quin argument li donaríeu perquè tingues ganes de comprar el joguet?

75


Com vendre prenent com exemple la promoció de les “Monster High” 

    

Les persones compren coses que els aporta beneficis que son: - Necessitats

-

Coses que ens diverteixin (satisfaccions) Confort, viure be, evitar malalties. Ajudar a altres com valor moral.

Hem de centrar la relació amb el client amb aquesta factors


-

-

-

-

Captació de clients en la venda de les “Monster” : Deixareu que toqui les nines. Li direu que són les nines de moda, i que les seves amigues els agradarà poder jugar amb ella amb les nines.. Li direu que es podrà inventar jocs per compartir, prenen les “monster” com si parlessin amb ella, com si fossin amigues reals amb ganes de passar-ho be divertint-se juntes. 77


Exercici creatiu -

-

Presentar 3 joguets reals seleccionats d’Internet. Preguntar a cada company quin li agradaria més per quedar-se ell, i per què. (amb això crearàs un petit argumentari de vendes si es recullen totes els motius de la mateixa selecció de joguet). Treball de grup: El que ha estat menys valorat analitzeu el perquè. Analitzeu quins elements si podien afegir per a que tingués més acceptació. Finalment intenteu trobar els aspectes més atractius que ara té i intenteu crear també el seu argumentari de vendes.


Exercici de creativitat per a promocionar les “Monster High” 

Inventat una bossa de mà original i un collaret com uns dels accessoris d’una d’aquestes nines, a fi de poder-les vendre a la teva tenda 79


-

-

-

Hi podeu afegit coses per a crear

situacions de jocs : uns bossa de mà, un collaret, llit, cadires, una taula... Podríeu inclús dir als pares que fins i tot ells podran col—laborar creant un espai de joc comú, ajudant a inventar historietes per les “Monster”que afavoreixin la imaginació i el llenguatge de la seva filla.

També us podeu inventar un petit conte sense acabar-lo perquè el nen el vulgui concloure. Així s’hi implica.


Per exemple:

81


Argumentari de vendes - Imagineu-vos que veneu un “Trivial” a un nen que ve acompanyat del seu pare: Quin argument li donaries perquè tingues ganes de comprar el joguet?

Escriviu una frase sobre com intentaríeu vendre el joc al nen i al seu pare:

-

82


-

-

-

-

-

Exemple: Direu al nen que amb aquest joc aprendrà moltes coses de manera divertida (això ho diràs mirant també al pare perquè hi tingui interès). És un joc que el podràs compartir amb amics i de pas plegats ho passareu molt bé. També podràs jugar amb els teus pares. Et sentiràs molt feliç i molt important quan guanyis perquè posaràs de manifest que saps moltes coses i saps competir jugant. Podrà competir a ser un dels nens que sap mes coses. Jugant-hi moltes vegades aprendrà molt i cada vegada estarà en millors condicions de ser el 83 guanyadors. Els seus amics l’admiraran.


Una altre pràctica: Imagina’t que un company teu vol fer un regal a una molt bona amiga seva el dia del seu aniversari. Té diners guardats i vol quedar bé. Sap que tu et dediques a dissenyar i muntar objectes de bijuteria per vendre-les noies: bassalets,penjolls, arracades....

Que hauria de saber de l’amiga per encertar? Quin tipus de regal original podria agradar-l’hi?

Fes el dibuix de l’adorno que es pugui posar l’amiga al coll, o al braç o sobre el vestit quan vulgui anar mudada. 84


Prova si series un bon creatiu de jocs i contes per a nens... Inventa’t l’argument bàsic d’un joc que tinguin aquests personatges o objectes com a protagonistes. 85


Exercici creatiu en grup

-

-

La botiga de joguets us contracta per a dissenyar els continguts d’espots publicitaris per Internet sobre la botiga i la promoció d’algun joguet nou (penseune un). Intenteu trobar maneres de fer-ho impactant i original. 86


Feu en grup l’argumentari de venda de cada un d’aquests joguets (Penseu en els atractius que tindrien per a vosaltres)


Ara entrena la capacitat emprenedora de ser creatiu. Et serà útil pels dos tipus d’emprenedors. - Exercici:

Mireu de crear un joc o un joguet que pugui agradar a nois i noies com tu (crear

l’objecte buscant que pugui satisfer algun desig o necessitat.)

88


Aprofundim més: comença a REINVENTAR una petita empresa comercial Imagina’t que treballes com a becari en una botiga de joguets en la que també hi treballa la teva mare. El propietari de la botiga és una persona clàssica que fa anys que no la renova ni tampoc la manera de vendre. Ell i les dependentes es limiten a explicar els joguets que els nens els hi demanen. Tampoc està massa al dia dels joguets nous de moda a no ser que el representant de les marques que té li esmentin. 89


Et demana que pensis maneres de renovar i reorientar la botiga. Ell sap que tu estàs estudiant a”l’Insti” i que els professors us han parlat del tema de l’emprenedoria i de com crear idees noves que permetin “reorientar” un negoci que no acaba de funcionar i fer-lo mes rentable. Et diu que les vendes van caient, que ja sap que hi ha crisi però també sap que altres botiguers de joguets venen mes que ell.

90


- Procés d’anàlisi: 





Es tracta de reinventar un negoci quan té el risc de no ser viable per mal enfocament. Cal analitzar-ho i actuar sobre els problemes que el situen en risc. Pensa en com reiniciar una botiga de joguets a punt de no ser viable econòmicament . Imaginem que hi ha aquests problemes: • Poca actualització dels joguets més valorats pels • • •

nens. Orientació clàssica, joguets amuntegats als prestatges. Aparador sense estímuls que captin l’interès. Venda passiva.

91


Capacitació teòrica prèvia al treball: explicar quins factors caldria analitzar per una bona reorientació de la botiga. 1.

2.

Analitzar l’emplaçament comercial de la botiga respecte dels competidors més pròxims... Visitar a 2 competidors i constatar: estructura de la botiga, tipus de joguets, classificació, lluminositat, espais... ubicació (bon o mal posicionament en relació a comunicacions i transit), com venen (actituds, argumentaris), imatge física de la tenda, publicitat,(tipus 92 d’impacte) campanyes promocionals...


-

-

-

Exercici pràctic il·lustratiu: creació d’una botiga de joguets. Factors bàsics per a crear el nou projecte:

Definir-lo incorporant els factors bàsics de creació de projectes: -

-

Objectiu Definició del projecte, i fixació d’objectius Equip humà Costos i mitjans de finançament

Com presentar-lo a inversors? Com promocionar-lo comercialment? 93


Maneres de fer comercialment atractiva la botiga - Treball d’equip: Crear dos grups d’alumnes.

Competir entre ells buscant la millor manera de fer la botiga atractiva pels nens i pares. Seleccioneu un joguet per a nens de 4/5 anys, un altre per 8/10 anys i un altre per 12/14 anys. Que siguin joguets de moda, penseu com vendre’ls. Imagineu-vos que heu de vendre 100 de cada tipus per a fer la botiga rentable. Busqueu la manera de fer promoció al barri, a l’aparador. Imagineu-vos que podeu fer promoció a l’escola. Com la faríeu? 94


Una altra possibilitat és especialitzar-se en joguets per edats diferents. Observar que fan les botigues del barri i les que tenen fama de vendre molt. Analitzar amb quins arguments intenten vendre. Analitzar si la botiga està organitzada de manera que destaqui els millors joguets. Comparar preus. Aplicar el que heu après a la vostra botiga. Inventar-vos maneres de vendre igual o millor que els competidors més bons que heu visitat. Deixar-vos assessorar per pares,amics i si podeu especialistes de la venda.


Algunes opcions d’estimulació comercial: -

-

-

-

Crear un espai dins de la botiga amb una taula i varies cadires per a que nens poguessin passar per exemple, 10 minuts amb alguns joguets de moda Informar als pares de joguets que desenvolupen habilitats del nen Fer preus especials als pares que compren per segon cop (fidelització) Regalar un bitllet simulat de 10 euros a qui faci compres de més de 100 euros 96


Anàlisi de sostenibilitat econòmica d’una botiga:

- Imagineu-vos que veneu diàriament joguets per valor -

-

-

-

-

promig de 400 euros. Teniu un empleat que us costa 1.300 euros al mes tot inclòs. Vosaltres necessiteu guanyar en concepte de sou: 2.000 € El lloguer val 1.800 euros mensuals. Despeses fixes (aigua, llum, calefacció, Internet, assegurances...) 1100 euros mensuals. Heu d’amortitzar un crèdit de compra de joguets amb quotes mensuals de 300 euros. Impostos anuals tots conceptes. 2.000 €. Quin és el benefici que us queda? Podeu sobreviure amb aquests beneficis? Podeu fer publicitat? Podeu estalviar una quantitat de diners per una campanya 97 especial de promoció per a Nadal (cost mínim 800 euros).


Segueix pensant maneres de fer rendible “la teva” botiga de joguets -

Més idees per a que la botiga sigui sostenible: - Canvi de proveïdors amb millors preus?. - Comprar conjuntament amb altres tenders per a abaratir els preus de compra?. - Tenir un stock de joguets mínim per limitar el capital immobilitzat que suposa els joguets que guardes a la botiga i comprar mitjançant Internet?. - Tenir una web amb els correus electrònics dels pares d’alumnes que han comprat i informar-los 98 periòdicament dels nous joguets que més es venen?


Procés sobre com fer-ho 1- Veure quines despeses podrien ser objecte de retall: (consum d’aigua, telèfon, gasolina, roba, lleure, etc.) 2- Pensa en aquelles despeses que tu pots reduir. 3- Seleccionar aquella despesa que més es podrien limitar sense gaires sacrificis. 4- Pensar fins a on podríem disminuir l'ús o la quantitat d’ús. 5- Veure per on comencem a fer l’estalvi i quines mesures hem de prendre per a aconseguir-ho. 99


Un altre exemple: -

La teva mare s’ha quedat sense feina. És una bona rebostera, fa galetes i pastissos molt bons. Tu l’animes a vendre-ho als supermercats i restaurants. Tens un amic que la seva mare té un petit supermercat. Intentes convenç-se'l per a que la seva mare compri galetes a la teva. També tens un altre amic que el seu oncle té un restaurant. Procura fer-li veure que seria molt interessant per al seu oncle comprar pastissos a la 100 teva mare. Serien originals, de molta qualitat i barats.


Les galetes de la sra.Maria Una experiència d’empresa familiar.


Ara escriu l’esborrany dels arguments que faries servir per a convèncer als teus amics i al seu oncle de que en siguin clients. Dissenya un opuscle de promoció dels producte de rebosteria de la teva mare. Escriu com ho vendries als comerços del teu barri i de la teva ciutat.


Estructura bàsica d’un projecte real de petites iniciatives d’economia emprenedora 1er.:Definir una idea que tingui futur. 2º: Desenvolupar la idea: Característiques del client potencial. Competidors. Pla de negoci Pressupost i recursos financers pel desenvolupament. Pla de marketing i vendes Tecnologia necessària Equip humà: Perfils de coneixements i actituds Motivar-los i saber-los implicar en la idea de negoci perquè aportin la seva experiència, la seva creativitat i els seus coneixements.

103


- Capacitat organitzativa per optimitzar els recursos - Limitar tot el possible la despesa de personal y de procediments burocràtics que no aporten valor.

3er:

Posar-la en pràctica.

4rt.

Ajustaments i adaptació a les oportunitats del mercat.

5è:

Consolidació i creixement. 104


Espiritu Emprendedor