Page 1

Reflexions per un projecte escolar d’emprenedoria pel 4t curs d’ESO i FP Jordi Balcells, director de l’Aula Els professors hem de tenir mentalitat emprenedora. La crisi ha posat de manifest més que mai l’oportunitat d’aquesta opció. Nosaltres, a partir de la nostra experiència teòrica i practica en aquest camp, volem aportar als Centres Educatius interessats en donar dimensió a aquesta àrea de desenvolupament dels alumnes, algunes idees i reflexions que els ajudin a posar en marxa aquesta temàtica. - l’esperit emprenedor

Aula Actual www.aula-actual.cat

- 10 Factors que defineixen el perfil de l’emprenedor d’èxit - Què es pot fer des de l’escola - Iniciatives emprenedores - Els 8 Factors d’entrenament escolar

93 268 89 80 - Metodologia aulactual@confavc.cat - Eina de pràctiques d’emprenedoria pels alumnes d’ESO i FP Setembre 2012


Reflexions per un projecte escolar d’emprenedoria pel 4t curs d’ESO i FP

Us invitem a pensar per uns moments en com s’ha forjat la realitat econòmica de Catalunya. Venim d’una llarga trajectòria empresarial teixida per la creativitat i l’empenta de molts centenars d’emprenedors que han generat milers de llocs de treball. Els emprenedors han estat sempre promotors de llocs d’ocupació. Dedicar-los atenció educativa i formació, és una de les millors inversions que avui pot fer el nostre país. D’altra banda, també hem de tenir present que la crisi i l’avenç tecnològic estan provocant un canvi de paradigma que comporta una reformulació important del model productiu. D’empreses intensives en mà d’obra evolucionem cap a organitzacions intensives en coneixement. Requerirà treball de més valor afegit. En aquest nou horitzó pròxim, en permanent redefinició, el C. Humà serà un eix estratègic vital. Aquesta nova dinàmica genera incertesa. La crisi ha soscavat els fonaments de la dinàmica socioeconòmica a la que ens havíem acostumat. El 50% dels joves estan sense feina. El nou escenari que s’obre en la competitivitat empresarial en els propers anys, exigeix un canvi de mentalitat i de competències professionals. Els alumnes que ara s’estan formant, entraran en un mercat de treball molt diferent de l’actual. Se’ls exigirà el domini de nous rols: més diversitat de competències, més polivalència tècnica i adaptabilitat, major participació en el desenvolupament del projecte empresarial en el que col·laborin. El lideratge empresarial tendirà a ser compartit (lideratge cooperatiu). El treball en xarxa s’impulsarà i l’activitat en equip es combinarà amb el treball individual. Faran falta persones molt creatives, persones emprenedores. En un context econòmic tant complicat com el present, els autònoms i els petits emprenedors tenen, segons els experts, la clau de la sortida de la crisis. Ells poden, a més a més, ser un referent pel canvi de model productiu, de més valor afegit.

Federació Comarcal d’AV Baix Llobregat

2


Reflexions per un projecte escolar d’emprenedoria pel 4t curs d’ESO i FP Actualment la taxa catalana d’emprenedoria supera a la espanyola, encara que és inferior a l’europea. L’any 2011, la taxa de població adulta a Catalunya involucrada en activitats de creació d’empresa va créixer més del 35% respecte l’any 2010. En aquests moments, segons dades de l’estudi de Globa Entrepreneurchip Monitor (GEM), hi ha aproximadament 334.500 persones emprenedores en la fase inicial de creació d’empreses. Això genera optimisme cara al futur. Però al nostre entendre, es parla massa de l’esperit emprenedor atribuït solsamènt als creadors directes d’empreses o de negocis. Estem més d’acord amb alguns experts que enxampen la dimensió del significat de l’esperit emprenedor. Tot i que el concepte d’emprenedor etimològicament es correspon a la funció d’empresari, actualment aquesta definició és restrictiva i necessita revisió. La realitat econòmica actual està sotmesa a un permanent qüestionament del projecte empresarial, en la seva concreció, que ha de ser forçosament inestable i dinàmica. Aquesta situació exigeix que l’emprenedoria, la creació i la viabilitat d’una idea inicial, necessita l’aportació d’ingredients complementaris i de coneixements que cada vegada amb més freqüència no domina l’autor de la idea matriu i que són necessaris per a la sostenibilitat del projecte inicial. És la suma complementaria d’aportacions la que molt freqüentment ho fa viable. Per això els experts en gestió empresarial parlen de lideratge cooperatiu, superant els lideratges individuals. Els lideratges concentrats en una sola persona cada vegada seran més anacrònics. Encara que sense els ingredients de risc, que li dona el plus de plenament emprenedor, hem de valorar i incorporar a la cultura emprenedora la importància de l’empleat emprenedor, que enriqueix amb les seves propostes, la idea inicial que tal vegada ja està desfasada o no té prou valor per continuar sent una oportunitat. Aquesta concepció dels emprenedors des de la visió més àmplia, que dinamitzen els processos que ens permetran crear un nou horitzó de riquesa econòmica, hauria de ser una de les premisses educatives, especialment en aquests mals temps que vivim. No oblidem que la principal matèria prima del nostre país són les persones, són els talents ben nodrits de coneixements, els grups de recerca que creen noves oportunitats de qualitat de vida exportables.

Federació Comarcal d’AV Baix Llobregat

3


Reflexions per un projecte escolar d’emprenedoria pel 4t curs d’ESO i FP El Sistema educatiu, el nostre professorat, te aquí una oportunitat de crear valor, de ser el protagonista en la generació de noves oportunitats d’esperança per a milers de joves amb potencial, que poden evitar haver d’anar a incrementar l’atur i amb riscos de mals hàbits socials, o haver d’ emigrar fora per trobar una oportunitat. Cal també reconèixer que sense haver-nos preparat i sense a vegades ser-ne del tot conscients, totes les persones som emprenedores en el sentit que gestionem la nostra vida i prenem moltes decisions que configuren el nostre projecte personal.

10 Factors que defineixen el perfil de l’emprenedor d’èxit: 1. Ser creatiu, ser atrevit en pensar coses noves i diferents, no tenir-li por al ridícul, sortir del “corsé” de la lògica per tenir llibertat de pensament, i saber generar possibilitats de trobar una idea nova mes enllà del que ja hi ha, captar a on s’amaga una oportunitat , sondejant a més a més en els problemes, desenvolupar la intuïció, saber fer associacions diverses partint d’acumular informacions i experiències d’altres. 2. Ser optimista, a més amés una mica somiador, saber centrar-se en la ½ ampolla plena, viure els errors i els primers fracassos com una experiència necessària d’aprenentatge i de reorientació. 3. Tenir empenta i capacitat de risc, tenir la força mental per no esfondrar-se davant del fracàs inicial d’un projecte. L’èxit no acostuma a arribar al primer intent. L’emprenedor ha de ser capaç de superar el problema i saber convertir les errades o el fracàs en un aprenentatge per un èxit futur. 4. Ser rigorós en el desenvolupament de la idea, optimitzar els recursos. 5. Ser curiós, observador. Inclou la capacitat analítica de saber descobrir escletxes d’oportunitat de negoci. També identificar les causes d’un error o un fracàs, saber aprendre d’allò que funciona en entorns diversos i saber adaptar les idees extretes d’altres iniciatives, al propi projecte que està creant. 6. Ser organitzat per treure el màxim partit dels recursos i per evitar despeses innecessàries. 7. Tenir una bona capacitat comunicativa: saber ser un bon “venedor” de les pròpies idees, atreure l’interès dels que es puguin beneficiar del nostre projecte i es converteixin en clients.

Federació Comarcal d’AV Baix Llobregat

4


Reflexions per un projecte escolar d’emprenedoria pel 4t curs d’ESO i FP 8. Entrenar inicialment els coneixements necessaris desenvolupar una idea de negoci i gestionar la seva viabilitat.

bàsics

per

saber

Exigeix tenir un domini bàsic dels principals factors que configuren un projecte empresarial. Saber com es defineix un projecte, valorar els seus punts forts i febles de cara a que pugui ser sostenible en el temps, alternatives de recursos econòmics per poder-lo fiançar, saber crear un argumentari de venda, saber-ho comunicar al mercat, domini dels programes informàtics basics per a la gestió i la utilització de les xarxes socials (Twitter, facebook, linkedin), per la promoció del projecte i la interacció amb els clients, etc. A nivell escolar, hi ha prou en saber els diferents factors que permeten que una idea sigui viable i seleccionar aquells aspectes que a nivell pràctic hauran de tenir en compte a l’hora de desenvolupar una simulació concreta d’emprenedoria. La polivalència de coneixements anirà arribant a mesura que es vulgui passar a una iniciativa real. 9. Saber liderar en equip, promovent la capacitat innovadora dels col·laboradors, saber ser un bon impulsor de propostes de projectes, saber il·lusionar, motivar, saber convertir en valor les capacitats i experiències dels col·laboradors i dels companys, saber buscar la complementació interactiva de tots, ser valoratiu, donar seguretat i confiança. 10. Comprometre’s amb valors: responsabilitat, ètica en la presa de decisions, joc net. Prou de corrupció i prou d’especulació, el mercat no l’aguanta i la societat encara menys. La corrupció és la degradació del valor social i la principal generadora de les crisis. També cuidant el tracte respectuós i valoritzant dels col·laboradors donant-los-hi la retribució adequada, sense aprofitar-se de les seves necessitats

Què es pot fer des de l’escola: La majoria d’aquests factors poden començar a entrenar-se des de l’acció educativa escolar en els nivells esmentats. L’escola avui dia ha de tenir com un dels seus eixos estratègics: l’esperit emprenedor.

Federació Comarcal d’AV Baix Llobregat

5


Reflexions per un projecte escolar d’emprenedoria pel 4t curs d’ESO i FP Els professors hem de tenir mentalitat emprenedora. Per exemple, innovar metodològicament, incorporar elements tecnològics que facilitin una certa personalització de l’aprenentatge, obrir les portes del centre escolar a persones de fora, permetent, que els alumnes es puguin beneficiar dels seus coneixements, vivències i aportacions pluriculturals. Apropiem-nos de la recomanació que fa Tom Peters als empresaris i directius que persegueixen la innovació. Ell, els recomana que portin sempre a la butxaca , “goma i llapis”, goma per esborrar aquelles maneres d’actuar desfasades i superades, i experimentar i prendre nota d’aquelles altres que són més efectives per les exigències i reptes dels nous temps. Ara tenim més recursos tecnològics que abans i això pot facilitar el nostre treball innovador. L’acte educatiu requereix creativitat en els procediments i l’obertura a altres àmbits del desenvolupament de l’alumne, més enllà de la transició del coneixement, i no deixant els altres valors de creixement personal en un segon pla. Com diu Slomo Breznitz, professora de la Universitat de Haifa, prestigiosa experta en aprenentatge,

“L’educació ha de deixar de ser un sistema descriptiu per a transformarse en un instrument de gestió emocional i del coneixement”. Un dels àmbits és el desenvolupament de la capacitat i l’esperit emprenedor, és a dir, ajudar a dimensionar l’autonomia personal en el govern de la pròpia vida, especialment en l’àmbit de la professió que esdevindrà un objectiu essencial quan estiguin en condicions d’entrar al món del treball.

Iniciatives emprenedores: la crisi ha posat de manifest més que mai l’oportunitat d’aquesta opció: -

ESADE ho ha convertit en una àrea estratègica de desenvolupament.

-

Recentment a Girona es va organitzar una jornada d’intercanvi d’idees i presentació de projectes emprenedors a la recerca de finançament que varen clausurar els Prínceps.

-

La Universitat de Lleida ho ha convertit aquest any en la temàtica estrella de la Universitat d’Estiu.

-

La Pimec també ho estimula, la majoria de petites empreses són patrimoni d’emprenedors.

Federació Comarcal d’AV Baix Llobregat

6


Reflexions per un projecte escolar d’emprenedoria pel 4t curs d’ESO i FP -

Silicon Valle rep cada any un grup de joves espanyols becats per a que entrin en contacte amb altres joves emprenedors, alguns del nostre país, i descobreixin com es troben idees i com es converteixen en una possibilitat rentable. Es veu que això “enganxa”.

Hi ha ja actualment 30 escoles que participen d’un projecte d’entrenament guiat d’emprenedoria. També recentment ha desembarcat a Catalunya una xarxa formada per empreses que assessoren gratuïtament a nous empresaris que ha sorgit d’iniciatives emprenedores. Barcelona Activa s’incorpora com organisme d’impuls i assessorament a les persones que vulguin continuar endavant una idea emprenedora.. De fet, les universitats ja ho incorporaren en els continguts de les carreres empresarials. També des del tram de formació de l’ESO i FP hi ha una línia proposada des de la Conselleria i també a nivell d’Espanya per part del Ministeri d’Educació, de donar valor a aquesta especialitat de coneixement i de praxis emprenedora.

Federació Comarcal d’AV Baix Llobregat

7


Reflexions per un projecte escolar d’emprenedoria pel 4t curs d’ESO i FP

Només els centres educatius anquilosats poden mirar cap a una altra banda i inhibint-se, amagats sota els seus programes rutinaris de cada any, esmentant que no disposen de temps...(?) Nosaltres, a partir de la nostra experiència teòrica i practica en aquest camp, volem aportar als centres innovadors interessats en donar dimensió a aquesta àrea de desenvolupament dels alumnes, algunes idees i reflexions que els ajudin a posar en marxa aquesta temàtica, associant conceptes teòrics amb experiències d’aplicació pràctica, mitjançant exercicis de creativitat i simulacions de posar a la practica una idea emprenedora. Hi ha centres oberts a la innovació i amb projectes consistents de desenvolupament dels alumnes, com per exemple l’Institut Ferrer i Guardia, l’IES Gran Capità que poden fer seva la proposta i la podem convertir en un factor diferencial en la manera d’afrontar-ho. Hi ha altres IES que ens han manifestat el seu interès en incorporar aquesta nova experiència formativa. Recentment hem participat en una Taula Rodona sobre emprenedoria, per escoles, organitzada per la Regidoria d’Ensenyament i Universitats de Vilanova i la Geltrú, amb molt èxit en l’organització i en la participació, amb presentació de projectes emprenedors per part d’alguns Centres participants, que ha posat de manifest que en aquet tema hi ha una oportunitat d’enriquir el model tradicional i donar als alumnes una nova visió esperançadora del que pot ser el seu futur. Invitem als IES i als centres privats d’ensenyament mitjà a que entrin en aquest camp amb intensitat. Constataran que aporten nou valor afegit als seus alumnes ja que el seu futur encara no es previsible i necessitaran reforçar la seva autonomia i capacitat personal per a fer-se un espai en el mercat de treball. A l’hora contribuiran a la millora del teixit de PIMES del nostre país ja que la capacitat emprenedora d’un territori, és un factor determinant del seu dinamisme econòmic. Nosaltres ens oferim per ajudar-los a posar-ho en pràctica. Ho iniciem amb aquesta aportació conceptual i amb la planificació d’un cas pràctic, el primer d’un conjunt pedagògicament seleccionats per aconseguir una diversificada experimentació que els permeti entrar en la cultura emprenedora i ho descobreixin com una opció futura per ells.

Federació Comarcal d’AV Baix Llobregat

8


Reflexions per un projecte escolar d’emprenedoria pel 4t curs d’ESO i FP

Els 8 Factors d’entrenament escolar: 1er. Enfortir el “JO”: Jo puc!!! enfortir la ment, AUTOESTIMA ALTA. 

Orientar el pla personal cap els seus punts forts. Ajudar a descobrir-los.

Omplim l’inconscient de petites experiències d’èxit i de com arribar-hi. L’inconscient governa el 80% de les nostres decisions.

Fer veure a l’alumne que els rendiments són evolutius cap a dalt sempre, que sigui ambiciós, i es proposi aprendre a superar sostres... L’actitud positiva i d’autoconfiança permet treure el màxim partit de les pròpies capacitats.

2on. Potenciar la curiositat, Com?... quan?... Per què?... què comportarà?... Ajudar-los a analitzar, per exemple, el per què dels errors quan s’equivoquen o es precipiten sense aprofundir, aprendre a evitar-los en noves rèpliques i nous experiments. 3er. Entrenar la capacitat d’observació-experimentació. Ajuda observar com funcionen les iniciatives emprenedores d’èxit en el món real. Ajudats pels professors, saber buscar informació a internet , entrar en webs i portals especialitzats... Intentar captar el valor generalitzable que tenen si las saben adaptar a situacions concretes, saber comparar, verificar, fer anàlisi causa-efecte, provar iniciatives noves a partir dels fets observats (benchmarking o imitació creativa). Aquests dos factors: Curiositat i Observacio-experimentació, faciliten aprenentatge

l’auto

4t. Treballar les emocions bloquejadores per a que no matin l’iniciativa i la capacitat d’atreviment.

Treballar la por, l’inseguretat, la manca d’empenta, la mandra, la comoditat, la passivitat. (Daniel Káneman, psicòleg, Premi Nobel d’Economia. “En la presa de decisions, la part emocional domina la part racional) Cuidar el vincle emocional professor-alumne.

Federació Comarcal d’AV Baix Llobregat

9


Reflexions per un projecte escolar d’emprenedoria pel 4t curs d’ESO i FP Com deia Henry Wallon, “la formació del pensament no és possible sense el desenvolupament de les emocions, i això exigeix d’interacció amb els altres”. L’esforç i la capacitat emprenedora es desenvolupa quan hi ha una ment positiva, quan hi ha algú que creu en tu, que vol ajudar-te, i que s’alegra dels teus èxits. No oblidem que el sistema límbic està més a prop del cos que del neocòrtex. S’ha investigat i s’ha constatat que el contacte físic encoratjador i valoritzant, dóna seguretat i confiança, impulsa la creativitat i estimula la intel·ligència. El professor ha de saber comunicar amb la paraula i amb l’expressió corporal. Hi ha una experiència feta amb esportistes i amb professor-alumnes que ha posat de manifest que aquells que tenen més contacte físic portador d’afecte i de reconeixement, tenen rendiments més alts que els altres. 5é. Potenciar la creativitat Segons diu Shellei Carson, de la Universitat de HARWART “La crisi s’haurà de

resoldre des del pensament divergent”. Ara més que mai, dons, la creativitat hauria de formar part de la cultura de l’escola. S’ha d’estimular la crítica espontània (si cal ja pol·lirem les formes), l’aportació d’idees noves sense qüestionar si són adequades o no, fins que s’hagi conclòs la tanda d’aportacions (brainstroming). A continuació vindrà l’anàlisi, la valoració i la selecció final. Cal tenir en compte com aportació positiva totes les idees presentades, fins i tot les que s’han exclòs. Fer petites experiències simulant la creació de projectes i desenvolupar-los fins a constatar si podrien ser viables o no. No té importància que la valoració tingui punts febles per manca de formació, es tracta de fer experiències associant la creació de la idea amb el sondeig de si hi ha possibilitats de que acabi en un projecte realitzable. 6é. Entrenar la comunicació i el lideratge:      

Observar. preguntar. escoltar. pensar. avaluar. Donar concreció i claredat al missatge.

Federació Comarcal d’AV Baix Llobregat

10


Reflexions per un projecte escolar d’emprenedoria pel 4t curs d’ESO i FP  

Desenvolupar l’EMPATIA i la capacitat d’influència, centrant-la en emfatitzar els beneficis per l’altre d’allò que proposem fer. Cedir quan la idea de l’altre és millor.

Hem de fer moltes pràctiques en aquests punts ja que una bona comunicació persuasiva obre moltes portes en el món real. 7é. Saber estimular la capacitat de treballar cooperativament Fer equip i fer “pinya” entre tots al voltant del projecte o la simulació escolar que estan desenvolupant. Identificar capacitats de lideratge i potenciar-les. Una funció del lideratge emprenedor és la de promoure el compromís de tots els membres de l’equip. Una bona manera és promoure grups de treball, cada un dels quals pot desenvolupar de la seva manera el mateix projecte. Caldrà que els professors observin com es complementen a partir de les capacitats de cadascun, buscant entre tots el 10 de l’excel·lència possible, veure com gestionen les diferencies, com es potencien i s’ajuden... Mentalitzar-los que no es limitin a fer un treball, que ho vegin com una invasió rellevant i global pel seu futur professional. Han d’aprendre a cercar l’eficàcia, entre ells, a posar en qüestió dintre del grup la manca d’interès i de col·laboració. Han de començar a saber què vol dir l’aliança de talents, de capacitats i petites experiències personals. Han de fer pràctiques de treball en xarxa. Han d’aprofitar l’experiència emprenedora d’alguns pares d’alumnes perquè expliquin als alumnes el seu projecte; com ha sorgit i quines capacitats personals creuen que han sigut importants. També d’experts en el tema d’emprenedoria que estiguin disposats a exposar als alumnes com es desenvolupen projectes de negoci i com es poden enriquir per part dels col·laboradors més qualificats.

8é. Entrenaments esportius: És un dinamitzador natural cognitiu molt potent per les implicacions que té pel dinamisme i

Federació Comarcal d’AV Baix Llobregat

11


Reflexions per un projecte escolar d’emprenedoria pel 4t curs d’ESO i FP Entrena:     

Rapidesa cognitiva en la decisió a prendre Capacitat de canvi d’orientació immediata Inhibició ràpida d’una reacció inadequada Aprendre amb rapidesa dels errors Aprendre a guanyar i perdre com part d’un procés de creixents encerts.

Podríem pensar en una olimpíada emprenedora interescolar....

9.- Nocions bàsiques específiques, associades a la posada a la pràctica de propostes concretes, basades en la millora d’un servei (per exemple: gestió de l’economia domèstica d’una família con la d’ells, anàlisi d’una tenda de joguines que ha perdut vendes, posada en marxa d’un servei de galetes artesanals fetes i promocionades inicialment per una senyora que ha entrat en l’atur, de com promocionar la creació d’un joc o una joguina i difondre-ho per Internet, etc.). Es pot ampliar posteriorment a pastissos. Aquesta opció metodològica, facilita la motivació En cada cas fer un treball en equips, i a mesura que es desenvolupen els casos i exercissis, aportar els coneixements bàsics necessaris per desenvolupar-los. (tècniques creatives i altres maneres de buscar idees, aspectes organitzatius, de treball en equip, valoració econòmica (factors que tenen cost i donar-los-hi un valor simulat en €), com explicar la idea a persones que hi podrien participar aportant diners, com vendre el/els productes/serveis creats a potencials clients (és a dir, com fer un senzill argumentari de venda) algunes maneres de valorar la rendibilitat de la idea, de negoci (és a dir, si els costos i el preu de venda son sostenibles).

10.- Creació d’un “banc” d’experiències escolars: Tots aquells projectes desenvolupats per diferents grups d’alumnes que han superat la valoració de “bona resolució” s’haurien de mantenir documentats per la consulta d’altres grups posteriors. Pot ser una bona iniciativa per poder fer una trobada amb pares i donar a conèixer com el Centre treballa per a que els seus fills tinguin en el futur millors possibilitats d’afrontar la seva vida professional.

Federació Comarcal d’AV Baix Llobregat

12


Reflexions per un projecte escolar d’emprenedoria pel 4t curs d’ESO i FP

Metodologia: 

Entrenament global mitjanant la realització d’exercissis i la simulació de cassos que puguin ser reals en la línia d’allò que hem esmentat. El nostre cervell està especialitzat en xarxes multi funcionals, no en zones d’especialització actuant de manera independent.

Alguns exemples de cassos de simulació que poden ajudar a entendre dinàmica emprenedora.

la

De pas pot estimular la seva possible vocació com futurs emprenedors, o com professionals amb esperit emprenedor: -

Pensar idees per reduir al màxim les despeses familiars. Buscar totes les opcions possibles de passar-ho bé sense cost econòmic o costos mínims. Si no se’ls acut a ells incorporar un suggeriment: pensar en compartir recursos amb altres com una manera d’estalvi en necessitats que siguin fàcils compartir. A partir de la identificació dels punts d’estalvi, crear un model de com identificar factors de reducció de despesa d’una família de quatre persones, els pares i dos fills d’edat escolar, exemplificant maneres de fer-ho possible en un tipus de context social similar al d’ells.

-

Invitar selectivament, per part de l’escola a algun pare d’alumnes que hagi creat algun negoci o que conegui bé com s’ha creat l’empresa en la que ell treballa, si es tracta d’una PIME i la seva creació és inferior a 5 anys. Analitzar com va néixer la idea i con s’ha fet productiva i sostenible.

-

Proposta de millora d’una tenda de joguines que ha entrat en pèrdues per la caiguda de vendes.

-

Les “galetes de la Sra. Maria”: creació d’una oferta de galetes t i de pastissos per encàrrec, fetes per una senyora que a nivell familiar ha demostrat ser hàbil en aquests productes i que s’ha quedat sense feina.

-

Creació d’un joc i d’una joguina i definir en aquest supòsit com promocionar-la (o analitzar-ne una d’existent i millorar-la en prestacions).

-

Creació d’objectes d’ artesania juvenil: collars, penjolls, anells, etc. I objectes de decoració per la casa i promoció en fires, zones turístiques i mercats de barri.

Federació Comarcal d’AV Baix Llobregat

13


Reflexions per un projecte escolar d’emprenedoria pel 4t curs d’ESO i FP -

Creació d’un “diari” on-line per adolescents: identificar centres d’interès per els potencials lectors de la revista, definició de continguts, formes de finançament, etc. i proposta d’un model (primer numero de la revista).

-

Promoure algun projecte de caràcter social. Per exemple, com poden crear algun petit servei que ells, o nois i noies de la seva edat puguin desenvolupar i que ajudin a persones amb ingressos econòmics precaris.

-

Buscar per Internet idees desenvolupades per algun emprenedor jove. Veure quin ha estat el procés.

Eina de pràctiques d’emprenedoria pels alumnes d’ESO i FP Es tracta d’una web de simulació desenvolupant processos propis d’una situació real (empresaula.com). Ens pot ajudar a experimentar processos propis de la gestió d’una empresa que hem simulat com a conseqüència d’un projecte emprenedor.

Jordi Balcells, Director de l’Aula Actual.

Federació Comarcal d’AV Baix Llobregat

14

Projecte escolar d’emprenedoria pel 4t curs d’ESO i FP  

- l’esperit emprenedor - 10 Factors que defineixen el perfil de l’emprenedor d’èxit - Què es pot fer des de l’escola - Iniciatives empre...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you