Page 39

Audiència Pública: Serveis públics

Lleida 14 Gener 2014

Som lo que Sembrem José Ramón Olarieta L’informe de fiscalització del sector públic local publicat a finals de l’any passat pel Tribunal de Cuentas estatal, encara que només fa referència a municipis de menys de 20.000 habitants, mostra que el cost per habitant del servei d’abastament d’aigua potable és, com a mínim, 5 euros més barat als municipis que tenen gestió directa que als que ho tenen en règim de concessió, i que, a més, en aquells les pèrdues d’aigua són menors en un 6% i les inversions en el manteniment són superiors en 2 euros per habitant. Tot això vol dir que els lleidatans estem regalant uns 700.000 euros cada any a FCC, llençant uns quants metres cúbics d’aigua que no ens sobra, i deixant unes infraestructures en pitjors condicions que si el servei d’aigua el gestionés la Paeria. No hi ha, per tant, cap justificació al manteniment d’aquest servei en mans privades que no sigui purament ideològica, o per afavorir ves a saber quins interessos, o per una combinació de les anteriors. Perquè, a més, l’aigua no és un servei o un producte qualsevol. I així la ciutat de Berna la va declarar l’any passat “ un patrimoni comú de la humanitat i de les generacions futures...el qual es compromet a protegir com un dret humà, i com un bé i un servei públic”. I un país com Holanda va aprovar al 2004 una llei que impedeix que cap companyia privada pugui fer el subministrament d’aigua. Remunicipalitzar l’abastament d’aigua no és res tan estrany. Grenoble ho va fer a l’any 2000, i la ciutat de París al 2008, i això li ha permès doblar el fos de solidaritat per a les persones que n o poden pagar les factures, a més d’estalviar-se de l’ordre de 35 milions d’euros només el primer any, i de rebaixar les tarifes un 8%. I el mateix han decidit les ciutats de Burdeus, Brest, o Budapest. Si tenen dubtes sobre què han de fer, poden aplicar el dret a decidir i permetre que els ciutadans participin veritablement en les decisions importants. Al referèndum celebrat a Itàlia al 2011, amb una participació del 57%, un 95 % dels votants van rebutjar la gestió privada de l’aigua, i un 96% va rebutjar que les tarifes incloguin un percentatge de beneficis per als operadors. A Uruguay també ho van fer a l’any 2004, i van decidir fins i tot canviar la seva constitució per tal de declarar que: -

l’aigua és un recurs natural essencial per a la vida,

-

l’accés a l’aigua potable i al sanejament són drets bàsics fonamentals,

-

el servei públic de sanejament i el de l’aigua per a consum humà seran prestats exclusiva i directament per persones jurídiques estatals.

39

Profile for municipalia

Audiencia serveis publics lleida  

Document que recull el procés dut a terme per diferents entitats i col·lectius de la ciutat de LLeida per realitzar una audiència pública pe...

Audiencia serveis publics lleida  

Document que recull el procés dut a terme per diferents entitats i col·lectius de la ciutat de LLeida per realitzar una audiència pública pe...

Advertisement