Issuu on Google+


Fran:

QuatribaRap Tornada: Quan unir-se és l’única manera. Per fer respectar aquesta escena. Tres MC’s i un DJ fan l’ofrena. Quatribarap! Quatribarap Robert: Toque la porta, sóc Robert el junior dels Atupa. Flipant de nano amb Michael Jackson i amb esta cultura. Estem disposats a alçar l’escena i que puga pujar el nostre estimat Hip Hop, xicons és per a flipar. Un gènere musical? , sóm una branca en unió. València no es percata de com està la situació: volem obrir camins, la nova escola pega ben fort, un lustre ficat ací i vull pujar més escalons. Em taxen de “catalufo” per cantar al meu idioma, i jo els dic: “no hableis si no sabeis de mi persona”, però és molt fàcil parlar amb els braços creuats. Fuck Font de Mora, qui s’apunta aquesta crew? “Chulería” rapera incrustada en la vena això no em lleva que parle formalment sense cap problema. Sense pèls en la llengua, la missió es crear addicció i que es canvie l’opinió del rap a la nostra escena. S’unfla la vena del flow, i ja no puc parar. Atupa per al rap en valencià deu de ser demencial. Impossible is nothing, açó és el que portem: primer disc al nostre braç, açò no ens ho lleven ja. Tempesta porta la calma. Portem innovació, actitud, il·lusió i molta gana de vore el rap en valencià en el lloc que es mereix. Atupa QuatribaRap el moviment ací ja creix. Tornada

Contingut i forma com a norma a l’hora d’escriure, transmetre i fer pensar com objectius del que signe, interpretar a altres nivells, damunt de tot passar-m’ho bé, aprendre, estudiar, crear, i exercitar la ment.Fer música atemporal que tinga valor, trascendent, cohesionada, i conseqüent amb qui sóc. No tindre límit, posar-li esforç, ser autocrític, vull dir, fer bones cançons. Fer de QuatribaRap un clàssic i un punt de trobada. Ací no hi ha competició, tots junts per una causa. Fer-ho bé i fer-ho saber. Compartir i construir una escena que valga la pena. Fer que la gent perda la por al rap, a este so urbà. Aprofitar per fer país, obrir les ments i alçar el puny. Aprofitar per fer amics, conéixer gent i viatjar lluny. Aprofitar per cantar, ara que puc. Que quan siga major vull tindre bons records d’açò i estar orgullós i per tot això i allò: comença un llarg trajecte amb Robert, Fer i Adrià; Açò és Atupa, Quatribarap, i jo encantat. Tornada Adrià: El més cabró a relluir en ocasions, torne jo. Més bo, més tosc, més fort. Et fot? Com no, som el ressò d’una veu prominent prometent dies pitjors.Seriós quan cal ser-ho, després ja riuràs. No jugaràs amb el meu nom en va. Van criticar per canviar, a tots ells els diria: Rap underground en castellà em donava ja agonia. Qui ho diria, que quatre de poble feien bon rap. Incrèduls no confiaven i ara baixen el cap. És Quatribarap l’ideal i la nostra bandera: rap en valencià que va endavant amb bons grups a l’escena. Qui ens frena? Si tots junts fem bona la faena. Qui diga que esta música és obscena va a la crema! Burgés de panxa plena que ens assenyala i ens condemna. Com ells una centena, ja


ens trobarem demà. Amb tots els símptomes del que més té qualitat, sonen ritmes calents sorprenents a la ciutat, tremolen presidents i ajuntaments davant l’adversitat, no podran aturar el ritme de Quatribarap. Tornada


L’Estel Fran: Avui he eixit al carrer, he vist com és en realitat el món: és on tothom lluita per aconseguir un nom. On l’avarícia i la cobdícia ens recobrixen de brutícia. Jo escape d’ aquesta injustícia escrivint cançons. Si vols, doncs podem ballar tots junts. Ressuciten els difunts si escolten els nostres sons. Parlem amb senyals de fum, avuí farem soroll. Vens amb mi? Si dius que sí, veurem sortir el sol. M’agrada molt, sentir calor, tenir valor, guanyar la por. Pujar a l’escenari per a mi es necessari. Tu amb el cor en un puny, si em veus vindre des de lluny i t’agovies, t’enrojoles com amb massa roba en juny. Lleva’t la samarreta que si no et poden matar. No et preocupes, jo m’ocupe per quan vulgues passejar. Resumint en una frase una infància per recordar: vesprades de bicicleta, amb orxata per berenar. Tornada: I ara cantem fort, no és sort: estar ací, el nostre destí. Tenim el dret i deure de sonar per fer sentir. Hi ha un camí de pedres que s’hem proposat seguir i anem a patir, però sabem dur el dolor. Adrià: Mira com va Adrià pels carrers: borratxo perdut de whisky, què li anem a fer! Pare no vull ser ni advocat, ni tindre un banc, ni metge ni jutge, jo el que vull fer és rap. Ràpidament com el vent, et tire al fem, puto polític que va de valent, pels bitllets vens barat els teus sentiments.

I és una vergonya, la gent ignorant s’ho pren a conya. Però a l’atur i amb dos xiquets, a veure qui s’apanya. Pose la cara al vent i em donen bofetades. Em cague en els teus camps de golf, en Marina d’Or i els camps de pàdel. Les gents ho saben, de moda està fer pintades blaves. A les façanes punyalades a arrels valencianes. Mare mare, així està el carrer. Els menjaren el cap creant-los por cap als demés. Pare, pare. No ha valgut res. Se n’ha oblidat la gent del sentiment sota els seus peus. Tornada Robert: I és el moment, d’oblidar el passat i mirar el present. El futur ja arribarà, què li passa a la gent? El món superficial, guiat sempre per modes i el que necessitem és gent combatint per idees noves. València no va bè, ja tots ho sabem: cultures que a la fi del temps poc a poc es van perdent. La corrupció segueix anant en línia ascendent mentre que els ciutadans seguim apretant-se les dents. Un poble unit, per a esta gran revelació. Un poble en moviment per a portar sensació i disme: tu què faràs, cap a on aniràs, per quin camí voldràs anar, quin és el lloc en el qual combatràs! Jo estime la música per damunt de tot. Pujant escalons per aconseguir la nostra missió. No poden innovar, tots sonen igual i la novetat la portem nosaltres sempre amb decisió. Tornada


Estel: Si caminem junts no sentirem el dolor. Si caminem amb determinació no sentirem el dolor. Cantem junts! Cantem fort. Cantem fort, és el nostre destí. Cantem fort, no volem desistir. Cantem fort, és el nostre destí. Cantem fort, hem triat resistir. Hem triat resistir!

(Estel a l’estudi de gravació)


,

, AIXO ES DE PUTA MARE Això és de puta mare, qui no ho veu és que és fava: les falles, els cotxes, l’ art de Calatrava. Anava per Montcada dominada pel GAV i acabí en ganes d’arrancar a algú més d’un queixal. Està fatal, carcamal, busca que no hi ha treball. Ves “aspai” que ahí de segur patinaràs, i on vas? Són temps de pegar a fugir, patir o donar un gir a aquesta merda de país. Misèria als barris, famílies senceres fora de casa. El tercer món arriba i no ve amb barcassa, ara pren forma de sentència judicial, fotent al personal. Un exemple a València és el barri del Cabanyal. I a la gent? li té igual, no és problema! Mentre arribe a casa prompte per veure a “la Esteban”. L’opi del poble ja no és la religió! És el futbol, els bous, la TDT i l’iPhone. La tecnologia eliminà la creativitat, creient que produiries més, tan sols per tindre un Mac. I mal, em dona fàstic com el “WhatsApp”. Apaga’l! Que no et troben! Tin un poc de Llibertat. De vegades plore. Si sabera el que ignore, em pegaria un tret i diria adéu a l’home. I que no sone, cap melodia dels meus llavis. Amb tant vist, encara hi ha coses que em sorprenen. Com veure farmacèutiques amb la cura de la Sida o el Càncer, i ahí estan, rascant-se les panxes. Ja està bé! Em posa dels nervis! Sense avís un bis a bis amb bisturís i els faig tirar la bilis! Tornada: Ja no em vull callar! Fills de puta! Cantaré perquè no em feu més mal! Fills de puta! Adrià t’ho diu en Valencià! Fills de puta! I això si que és de puta mare! Fills de la gran puta! (x2)

Em miren al passar perdonant-me la vida: un regidor, un policia i un xulo piscines. S’han cregut superiors. Per això així em miren? El “collejón” que els donava és de rècord Guiness! I quí més fresh que el que tens ací en peu, canviarà la veu però no el que feu l’hereu. Què voleu? Jo no em pose preu ni per Déu, estil gran com L’Egeu va sonant per tot arreu. Un nou quartell que no va a fer res al poble; de vegades l’eficiència no equival al nombre. “WOOO!!!, WOOO!!!” No és el sound de la police! “WOOO!!!, WOOO!!!” És la Guàrdia Civil! Volen fotre’ns i mentrestant tindre’ns controlats, Fuck that bastards, que el carrer no és privat. Si ens volem manifestar no han de poder aturar ni amb detencions ni amb cops de pal, pren la ciutat! Estic fins a la polla que us donen pel cul, Venen més cotxes de luxe mentre va augmentant l’atur. No hi ha futur per este rumb. És ben sabut: tots son fotuts de tragar merda al punt amb embut. Vergonya cavallers, vergonya. Sembla que està fet a conya el moderníssim pla Bolonya Això és de puta mare, ric per no plorar. Benvolguts i benvolgudes els ha servit Adrià. Tornada


, cABRO, QUE TE LA FAS! Adrià: Ui! hola, xicona. Vens molt per esta zona? Em presente, sóc Adrià Aguilar en persona. Perdona, aquests tres et molesten? anemnos-en, desfem-nos d’ells, estiguem sols i ens coneixem. Estudies o treballes? Entre rialles. Per favor, no calles, no talles esta química Tímida? Això ho solucione jo. Balles? I dins d’una mitja hora et voldré arrancar les malles! I com va el festival? Genial? Això espere. Deus tenir a tots els xics bocabadats darrere. M’agrada quan rius, no et faces la modesta, tia. Que ambdós sabem que els ulls que tens son pura fantasia. Mira, des que t’he vist sent quelcom especial, no és normal, crec que mai m’havia passat. “Cabró que te la fas!” Calleu! No em molesteu o us penedireu, tireu ben lluny. Després parlem. Per on anava? Perdó, es que et veig i se’m cau la baba. No sé si es notava, però si és així, disculpa’m perla. La nit d’avui pot ser eterna. Aquesta lluna t’enlluerna i sembla que estàs més radiant que mai. Deus d’estar assedegada, espera i vaig a la barra, et convide a un cubata i continuem xarrant. I mentrestant no te’n vages d’ací, vinc de seguida. Que aquesta nit no l’oblidem en tota la vida. Tornada: Te Te Te Te Te Te Te

la la la la la la la

fas! fas! fas! fas! fas! fas! fas!

Qui? Jo! Tu? Jo! Tu no! Jo si! Cabró que te la fas!

Fran: Ei, tu no eres la que estava amb el meu amic Adrià,? Que bon xaval eh? No hauràs vist la seua novia? Ah, que no sabies que en tenia…? Jo sóc Fran, Encantat. Que fas sola? Vols anar a passejar? Molt bé! Resulta que jo toque en dos grups, no sé si et sonaran perquè no són molt coneguts. Però la qüestió és que ens ho passem molt bé: Atzembla i Atupa, pots trobar-nos a internet. Ah, si ens coneixes! Doncs com m’alegre, a aquest festival tocàrem, vas vindre a vore’ns! Jo sóc com Jaume Guerra, nena, però en grups roïns. Tu no seràs de les que els artistes els fan tilín? Si és així, vine amb mi a la tenda, tinc una guitarra. Quina cançò t’agrada? Te la toque a cau d’orella. Ja estàs enamorada o vols que et cante una balada? Infalible tàctica, açó mai em falla. “Te la fas, te la fas, te la fas, te la fas!” No ho dubtes nen, vaig amb total seguretat. Sóc místic, màgic, sexy, íntim. Ja sols queda que trenque la barrera del contacte físic. Així que m’aprope sigilosament. Ja note el teu perfum, es caldeja l’ambient. Un moment, sent passes, la tenda s’ha obert què veuen els meus ulls? no pot ser, és Robert! Robert: Ei! Fran, que bona cara tens xico! Em sorpren de vore’t tan bè desprès de l’operació de fimosi. Per cert, em presente, jo sóc Robert, tinc un grup de rap que està prou bé, tu vine cap ací i et conte. Nena tu mira com vaig. Ment oberta el que vulgues. Sóc un depravat i un romàntic. Jo sóc el que vulgues, això és fàcil, encara que una nit per mi seria el més pràctic. Conec un camí per ací que dóna a la platja tinc cham-


pagne, un parell de gots, si vols et furte un somriure. Mirem la lluna plena que el cel avuí brinda. Sentim el cant de la mar, no te’n penediràs de vindre. Tu ja, doncs, fas el que vols. Podem esperar a vore si puja l’alcohol. Tinc calor, anem a l’hotel d’ací al cantó. Jo promet tindre una nit ací d’escàndol. Van dos pel carrer, un crida el meu nom. “Robert!” Ah no que és Fer, vinga no sigues cabró. Però on vas tu? Eh! Que no la toques, que era meua. Que se l’endú que se la fa. Me l’ha tramat, però de que va? Tornada


Llengua Fran: A casa meua el valencià sols el sentia al Babalà, així que pots imaginar com el parlava als 13 anys: molt mal. Tot i que sempre aní a la línea, si açò no es mama a casa la cosa aquesta no avança. Amics canviant el xip per a parlar amb mi, tinc. De sempre parla catalana, exceptuant si a prop estic. I així a tot el país situació de confrontació i qui parla d’indepèndencia és qui parla de solucions. I tu? De quin equip de lliga ets? Jo, de cap. A estimar aquestes coses a mi no m’han ensenyat perquè el món dels sentiments és manipulable. “Español del 2000, tu primero”, n’és exemple. No em pregunten d’on sóc, no tinc cap sentiment de patria, però sí de lluita d’un nascut a l’ Espanya opresora. Sentiment solidari en la lluita per València. Part de la resistència d’una cultura atacada. Les coses que em commouen són els voluntaris de les brigades; Llatinoamerica, els revolucionaris. Comunistes combatint contra un món injust; es nacions oprimides per culpa dels invasors; les petites victòries; les cançons dels cantautors; el poble unit per a fer caure als traïdors. Ma mare contant-me històries dels treballadors i el meu avi plorant mentre recorda temps pitjors. Adrià: Les places criden gràcies. Quasi estiu fora les cases: Reclamen els carrer milers de gent que ballen danses. Xiquets, majors i Professors. Trobades de colors. Mentre quede un de tots encara queden esperances. Gràcies als que lluitaren abans per nosaltres, per establir les bases d’un futur que ens ha de vindre.

Gràcies als anònims que la fan servir. Gràcies al jovent que dona forces per seguir. So de guitarres a un fons groc amb quatre barres és: l’eina de lluita d’un poble que s’obre i aguanta ben fort com un roure. A ells el pot coure però som incorruptibles. Sabem on anem, tenim un futur a escriure. Els últims a riure serem davant de la burla absurda que una cúpula ens va condemnar a suportar. Però estem farts d’aguantar i a poc a poc anem guanyant en els detalls com que els xavals plenen els concerts d’Obrint Pas. Teixit social i cultural: treballen pel que altres no fan, sempre esquivant amb dignitat els cops que donen els de dalt, assegurant als seus veïnats que el món encara pot canviar si primer canviem aquell que en el espill ens surt davant. Sumar coneixements per parlar bé i perfeccionar el nexe que ens uneix veure com creix al teu costat la quantitat de gent que decideix alçar les mans i junts i juntes comprometre’ns per el valencià. Tornada: I al poble viu se’l veu lluitar. Se’l sent cridar per defensar la llengua que sempre ha estimat. Han intentat fer-la oblidar, han volgut mantindre’l callat i el poble continua endavant. Robert: Valencià apitxat, del de castellanismes, mecanismes com la diglòssia han funcionat. A la ciutat serà més difícil d’escoltar. Valencià? Llengua morta dins d’uns poquets anys.


Adrià: Sense educació: no hi ha llengües, sense conversar: No hi ha llengües, així sols son febles, sense la unitat no hi ha llengües. Defensem la nostra parla i oblidem les diferències. Fran: Se’ns mengen de fora si no estem junts, no és just que amb tants anys d’història els de fora ara ens poden. Va sobreviure a Franco i a Felip cinqué, diga’m perquè perdre el temps en discussions que ara no importen. Àngel: La transició ens va separar, potser estan equivocats, però no s’ha d’oblidar que continuem sent germans. Hi ha un enemic comú i ben gran que cal enderrocar. I gran part d’ell s’allotja a la nostra mentalitat

Robert: I és una llengua, que em fa gaudir de motivació i és que és la llengua, per la qual lluite en cada cançó perquè mai desaparega i mai deixem de gaudir perquè mai siga oblidada no ho podem consentir. I dis-me tu si veus, llibertat d’expressió als nostres carrers si veus respecte per qui defensa la llengua que emprem, si et taxen de: guarro,catalufo i no sé (de) que més. Mitjans de comunicació ens manipulen la mar de bé. Hi ha molta ma llarga, resistim al carrer, defensem la parla, fins que ja no pugam més, a mi m’han inculcat que lluitem pel que volem, combatre per un ideal i per la teva gent. Respira i mira al teu voltant que no estàs sol, l’escena creix, la llengua resisteix a tots els colps, gràcies a tots que varen ser pioners de la cançó, gràcies a aquells que lluitaren per un futur millor. Tornada

(Llengua en directe al Feslloch 2012)


RECORDS Elena estava cansada d’intentar fer-nos callar així que s’alçà i anà cap a la finestra, i allí una estona va estar fins que una intel·ligent amiga l’acompanyà en el seu mut crit, mirant el dia. Prompte tots callàvem disposats a continuar i no recordí “La llengua de les papallones”. Elena l’havia recomanat el dia d’abans i jo era molt jove, per conjugar eixes coses. El día que Elisa arribà, no va fer amics i per ser sincer, en tenia un parell el dia que se’n va anar. La primera immigrant a classe,no parlava massa, i a principis de març l’aniversari es va apropar. Recorde convidar a tota l’aula menys a ella Elena em demanà raons i jo vaig sentir vergonya. Vaig convidar-la i no va vindre i tot es va arreglar, però la meua relació amb Elisa mai no va canviar. Recorde arribar a casa, vore a ma mare preocupada atenent una trucada, Àngels Barceló a la pantalla confonent-se quan va caure la segona torre. Anunciaríem que aniríem a la guerra prompte i la setmana següent Elena ens va fer assatjar La muralla de Quilapayun. La vam representar un día assolellat al pati de l’escola. Tots amb les mans agafades déiem: “No a la guerra” Tornada: Recordant com ens han educat. Coses que et passen de menút i que entens quan et fas gran. El missatge no va explícit en el canal. El món que ens envolta: fent-nos encaixar Recordant com ens han educat. De vegades per a bé, de vegades no tant. Això ens tocarà dedidir-ho més endavant.

El món que ens envolta i els seus habitants. Un dia em van castigar a netejar una paret que havia embrutat, dibuixant un insult a un company. Un altre dia vaig empentar al meu amor secret i Elena em digué que a una dona això no se li fa. Recorde quan una mostra d’estimar era deixar que una xica es sentara al bus al teu costat. I amb eixe estigma vam viatjar a l’Hemisfèric, a la Font Roja, a l’Albufera, i al Jardí Botànic. Aprenent filosofia en els llibrets de “Pensa-Hi”. Llegiem per torns i alguns ho feien amb por i jo estava convençut que era el millor de tots quan llegia orgullós, un poema d’amor. Recorde estiuejar a Dénia i en vore aquella muntanya evocar la mestra cantar: “el vell Montgó es desperta”. Recorde anar a les trobades un any i dir “Esos quienes son mamà?” “Esos son Al Tall”. Recorde un sermó que una mare em va donar quan anomení el seu fill Adrián i no Adrià. Recorde recórrer comarques “A Colp de Pedal”. Que el millor amic és un llibre resultà ser real. Estic prou orgullós de recordar allà on vaig l’ escola pública a l’horta de Benifaraig, però recorde un trist comiat i l’últim final de curs i abandonar l’escola per anar a l’institut. Tornada Aquell va ser l’estiu en què va morir el pare i ma mare es quedà al càrrec i collons no li’n faltaren per fer dels seus fills homes de profit alegres. No em dóna res més orgull que el seu orgull cap a nosaltres. Recorde les primeres classes i sentir preguntar als mestres quina llengua emprar. Recorde tindre bons professors de dretes i que em pareguera estrany que em posaren bones notes. Recorde un professor que explicava prou pausat en valencià coses de plantes i minerals. Ens


pareixia pesat i avorrit i no sabíem apreciar eixe esforç per part d’un castellanoparlant. Recorde aprendre a suspendre sense que el món s’acabara i començar a escriure rap donant-li estil a la paraula. Recorde classes a les quals no volia anar i cançons que no haguera escrit sense el que aprenguí al estar. I m’agradaria recordar haver estudiat solfeig,

m’alegre de no recordar ni comunió ni bateig. Està bé que ens deixen eixes coses a nosaltres, perquè no s’ha d’oblidar que sóm esponges. En definitiva açò és perquè m’estime als que et fan vore la vida tal com la disfruten més. I és que m’alegra la gent que comet l’error i l’encert d’intentar educar-nos per a que ens pareguem a ells. Tornada


Beodisme II Adrià: Castanyes de bar en bar, que el fetge ja ha descansat de Dilluns a Divendres i toca empassar ja, vaig ja, amb diners damunt pel que calga. Disfruta! Que avui tots ens posarem Atupa! Anem a xuclar ens anem a emborratxar! Dissabte aprofitat! No penses en demà que aquesta nit perdrem el cap! Quants sortim avui? Tots! Què beuré aquesta nit? Rom! O almenys al principi mentre em mantinga al lloc. Hi ha concert hui? Què hi ha obert, dius? Borratxo guiat pel piu; Buscant xicones mones que acaronen en la nit. És molt difícil, molt, molt difícil nena. Que jo t’impressione duent damunt aquesta ceba! Que va! Si jo sóc un xic ben sa. Ben sabedor de la castanya per agafar! Festes mestres sempre després d’aquestes Copes de més no voldràs ni vore el whisky. Nits d’esborranys que és millor no recordar, Tan sols si és per riure amb els amics, i sols, si cal. Vaig to ceba, atupa, bufa, vaig mig doblat, vaig castanya, cec, pet. Vaig que no em puc aguantar! Robert: Iee iee! Que arriba, estat de beodisme activat. Alcohol a la meva vida és pura necessitat. És pura activitat, és massa digne d’admirar quan per uns glops de whisky perds la teva dignitat. Sóc un enamorat del rom, li jure amor etern. La party als carrers, llei antibotelló, la creme. Tu creu-me quan et diga que l’ alcohol és fidel, ell mai et fallarà en els moments que pitjor estigues. No t’incite a que begues, tu a mi no em deus creure. Però

dir el que sent al cap i a la fi és el meu deure. Vomiteres hem passat, a la séquia hem caigut de cap o per alguna muntanyeta hem acabat redolant. Fran: Nèctar diví que este MC necessita. De tant amor estil i flow és la benzina. Jo faig el concert, tu em pagues la priva. Jo no tinc diners, convida’t a una pinta o a un tientet, comprénme, disbauxa represente. Amor a la botella, a un bes etílic tendre. I és que abans que prendre merdes sempre preferisc que un wishky doble entre. Molt d’ ahí, de rave, molt de bo, de beure. Tinc un clon a una illa que em regalarà el seu fetge. Increïbles siegos, increïbles litres. A la família ser abstemi és difícil d’entendre. Mur, Antull, el Club, som el rom en cola crew. Mescles en estiu, Guillermo ensenyant el piu, beure d’intensiu, si voleu festa acudiu al massiu acte, ritual amb final vomitiu. Adrià: Renta’t la pota, quasi no es nota, que és el sopar d’avui el que tens a la boca. Torna a la tropa, que ella t’invoca, fes renàixer el fènix amb una altra copa. Beu més, mestre, trenta tandes. Borratxos a totes bandes. Molts diuen “Jo bec més” i després no veig res, solament ells a terra amb la bilis sobre els peus.Sobreviure la nit bevent fins que arribe el del fem. Que m’arrepleguen pregue, em negue a quedar-me ací més. Que bèstia que ho passàrem. Grans quantitats mamàrem. De cigarret en cigarret ja s’acabà el paquet. Setze whiskys Cutty Shark, el meu fetge s’han menjat. Bo i barat estar a Cassalla Paradise. I l’endemà ressaca apar-


ca el teu cul al lavabo. Boca seca però val la pena tindre alcohol en vena. Robert: Ai pare, tu saps molt bè que jo sóc un xic jove. Ai mare, tranquila que tu saps que jo controle. Que vaig perfectament, arribaré un poc tard hui, ho sent. Aneu a dormir hui, no m’espereu despert, crec que aquesta nit sí, la reputació perd! Tu no pares, jo no pare, el colze està empinat. Tu no estàs bè, de què parles? temps de filosofar. Pense que estic flipant, els núvols m’estan parlant xarrades amb les parets que et quedes més bocabadat. Que surt el sol i és moment de recordar llacunes a la teva ment i el teu cos per renovar. Què vàrem fer? On estàvem ahir? No anàvem bé saps el que vol dir? Que vàrem ser els kings de la passada nit i açò se celebra amb un altre “xin xin”.

Fran: Jo no sé com dir prou, només vull més alcohol. Que lamentable sóc, torna a plenar el got. Injustificada apologia de destruir-se el cos. Problèmes d’erecció, no contindre’s la micció. Seré com el Jack Lemon de dies de vi i roses: si m’amagues la botella, et trencaré les plantes. Coneixement recomanen les mares, no entenen que quan vaig a fer un concert dec de: beure debades beguda infinita si donen tickets a aquest artista. Fonerem els gels en coktails, que no pare la festa. Jo toque millor quan bec, eh? O això em crec. On ha anat la vergonya i què ha passat amb el fred? Jo t’ho diré, el beodisme ha arribat i no ho pots evitar com a mi em passà. Beguda social, si estàs fora no moles, “siego” açó no ho puc cantar. Beodisme segon hui, el rehabilitar ja arribarà mentrestant espere viure per escriure la tercera part.


,

Llums de Valencia Tornada: Llums de València. Llums de València. Ganes d’exilar-se i anar-se’n lluny de València Llums de València. Llums de València. Quan és al despertar-se quan el malson comença. (x2) Andreu: Estem creant escena, nena, que et sembla? Arrap i Atupa des de l’horta com Atzembla. Sense luxes, hip hop valencianista. Juan cotino és la xiqueta del exorcista. Clavant el crucifix allà on no toca. Traga estes rimes i moca’t tanoca. “Veraneo en Jávea”, és Xabia, hostia! Pija renegada, agenolla’t i obri la boca. És roja i de tomata la nosta coca Erotisme autòcton com Núria Roca. Ve l’Andreu de pas amb la veu a tot gas, sense neu al seu nas, a cap déu fa cas. Escrivint a ras al matalàs, anant al gimnàs amb samarreta d’obrint pas. Escriptor nocturn, estranya presència. Agonior, bohemior, llums de València Olmos: Estan tan faves que hasta Urdangarin lis roba. Estenem la roba, mira com s’enfonsa altra constructora. Sangoneres com “Cañas y barro”, insaciables. Merda sarro, entre dents metàfores de coents. Ens busquen els ARRO a Barna. València encarna la fabrica de gilipolles mes gran. Amb gust no pica la sarna. Ánimas, la MYA, la carn agra la carn agra menejant el tanga. Al ritme de la boba samba dels autòmats desclassats, somie amb Infinitis sinestrats. Rats penats violant al bou d’Osborne.

Vos pixe i torne, vos trac del forn, eh? També tenim intel·lectuals com Lola Johnson, que pensen que el tirant és cosí de Frodo Bolson La puta Rita i els seus bolsos com el gat Félix Va caure en la marmita del Beefeter com l’Obèlix. Robert: Llums alumbrant a la nostra ciutat, observeu el panorama on estudien els estudiants. Una qüestió aparentment no important, ja què es gasten els diners amb tonteries i ja em cansa. Ho sent, però jo tambè vull tindre el poder, que em regalen “trajes” nous i desprès anarme’n de roses. Després que un jurat popular et declare innocent i dir que així és la justicia que es practica al nostre poble. Justícia vols tu?, aixó no em pareix. F1 segueix i els deutes que no baixen. Ciutat de les arts i les ciències tot un luxe i el cabanyal podrint-se ,la dreta superant-se. Utilitze pura ironia ,açò és ‘jauja’. A vore si a mi també em toca la lotería. Espectadors no fiqueu més Canal 9 que us fan vore el que volen, adoneu-vos-en, per favor. Tornada Fran: El meu país no és ni un país sinó un tapís penelopià desfet de nit, de dia i perquè mes temps no n’hi ha. Al meu País Valencià les coses no tenen sentit, t’ho descric: Hem fet del baseball l’esport nacional. Al meu país fem cases per que visca l’éter i és cert, plantem algues marines al desert i anem a regar-les amb aigua duta del Magreb. Ací ens sorpre-


nem si cantem en la llengua que emprem. Al meu país els polítics parlen latverià i els habitants no “entienden na”, i tant els fa. Al meu país hi ha sis banderes a escollir segons el teu estil i color preferit. Al meu país tenim un sistema educatiu a cada aula distint i resulta efectiu. Tenim més atur que població activa i quan treballa algú ho fa en negre i sense iva. Tenim una alcaldessa zeppelin comunista, un barri molt antic, no, perdona, una autopista. Escoles concertades ,privades, oratoris... Saps que ara la pública es diu reformatori? I les coses van mal però espereu no és el final. Esta ciutat és un caos i va a empitjorar. L’esperpent no acaba mai i és la feina dels espills còncaus donar Llums de València. Adrià: I quants m’ho neguen que és la millor capital, ens mereixem una medalla mundial i planetària. I tants que venen no estaran equivocats, si hem tingut a tota la cort papal i aristocràcia.

Fal·làcia! Ací cap president ha furtat. Tu ho has vist a Canal 9? Aleshores no ha passat. I és que no arribe a entendre eixa incredulitat, quan la veritat i la raó la té l’electorat. Trajes? Deixem el passat al passat, i allò de Noós, va ser Urdangarín que ens va pressionar. Realment no podeu criticar, perquè els grans events eleven a la Comunitat. De tant de retallar ens nomenaren sastres, lleves metges ací i mestres per allà i surten els comptes. No compten que algun dia s’alçaran les masses, i el que retallaran són les seues pilotes. No els votes, només obtens que derrotes. Miren cap altre lloc mentre es posen les botes. Floten sobre la idea de què tot els surta bé, i quan paguen la sanitat es preguntaran. Per què? Llums de València. Clarividència. Açò va a anar a més, ja sembla que trona. Llums de València. Molta paciència. Obriu els paraigües que la que ve és bona! Tornada

(ARRAP a l’estudi de gravació)


Ser o no ser Panxo: I entra la veu mes sensual del barri, Ja saben qui es el crack, camina com un “dandy”. Del califat a Montcada, clama la grada, sap que ja no tinc ni odi ni estalvis. València esclata, la flor i nata del rap ataca. Fills de la ruta destroy, fans del quinto i tapa. He fet convoy amb Atupa, la clicka. No xape la boca, soles la tapa una xica. Anem per la vida amb una guerra interior, butxaques buides, les mans al cor el cor al vent. I lo millor? Que del dolor tragam este somriure. Som el que fem i fent açò mos sentim lliures. Tancant un cicle i obrint portes. Que continue la festa que l’estiu porte: concerts, consciència i mes alegria. Que cada dia siga Carnestoltes. Es una ganga ser tan feliç en res. Passar del lujo i la moda a el MC del mes. No compra joies ni roba, no te diners. Però en el mic demostre, i aposte per ells tot el poder. Ser o no ser, this is the question! S’entenem tots, venen temps bons. No ens farem d’or, però que mai falten estos ratets, estos raps i esta il·lusió. Robert: Ser o no ser this is the question deus de ser sempre tu mateix eixa és la lliçó, no et deixes portar pel que diu la societat, no deixes que el teu cap, siga objecte de manipulació. Jo disfrute amb música de qualsevol època, desde ‘’nano’’ jo vaig voler la meva oida educar, això vol dir ; que disfrute amb James Brown, Phil Collins, Queen. Sonen molt heavys! L’escenari és el jardí de ma casa és lo més paregut a un orgasme mental. No estic exagerant! crec que deuríem ser un poc més

optimistes que inclús en les errades traurem coses positives. Així és com va el ritme a la meva ment sobredosis de flow per al que està present tu deixa’t portar pel ritme, tu escolta’l bé la vida és curta, tu disfrutala és un consell. Tu ja l’agafes, el soltes, el dones, les dones? agafe, les solte? jo mai! Sóc un pervertit, sempre vaig tindre bona vista, se apreciar les corbes, com si fora un bon artista. I es que no puc parar de cantar, la vida em somriu sense motiu i mi em té igual, de vegades és millor deixar-se portar, disfrutem aquest moment i el que en un futur ens vindran. Adrià: Menesters i afers, fer un só que és mel, més que res volem que ho passem bé. Colló! Que ningú em talla el rotllo, avui el que mane sóc jo. Au a menjar-se el món no? Ho done tot per les converses amb amics amb cerveses de barril, dins d’un habitat festiu. Tampoc té preu que durant una nit d’estiu una xica et seduïx i acabeu anant al llit. Horitzontal passió sense tabús com Estellés. Tota la nit “on fire” amb la melena al vent. Amant del plaer animal, sense frens, i després riurem. Voyeur de somriures. Veure el sol sortir com a un quadre de Monet. Sentir als seus colors freds pinzellades del cel. Algun dia llegiré tots els llibres pendents i proclamaré als vents: com vull ser, què vull fer. De moment avancem. Donant tombs però content. M’agrada com sóc, no com he arribat a ser. El fi no justifica els mitjans, però el que he patit ja ha passat no?A qui volem enganyar! Adrià Aguilar amb total seguretat si a la vida ha fracassat no dóna tot per jugat. Pas a pas, tram a tram, tomb a tomb, bac a bac. Dóna-li un somriure perquè et coste la meitat.


Fran: Que mai se m’esborre esta cara de bon xiquet Que mai tinga pressa i que mai pare quiet hi ha massa per viure i tan poc de temps jo vull sentir correctament i en el moment pertinent Què? absorbir cultura és el meu hobby de música a pel.lis, de llibres a còmics fer teatre, posar-me a la pell dels altres buscar els arguments de postures que em son contràries Bona gent, ací present, contents conscients de què brillem, de què també fallem però el balanç és positiu i hi ha motiu per l’alegria

any rere any millorem dia a dia i discutint ens matem, entre col.legues sóm violents però si un amic fa falta, els primers, ahí estem sóm durs, però es façana, ens estimem, i anem poc a poc a conviure aprenent fem pinya, juguem a l ‘Age, al Risk, al Trivial i és que si no hi ha guita, sempre hi ha una alternativa jo soc un narcisita però sóc més els meus actes i per gaudir del meu reflexe en mi he hagut de fer pactes. No som perfectes, pero som de puta mare hospitalaris, amb bon humor, solidaris. No, hui no crec que puga queixar-me, vaig sense por a vore el que el futur em depare.

(Prenent el sol durant les gravacions)


De Burjassot a tu De Burjassot a tu comença amb rises en un bar. Ens haurien connectat, tu m’hauries convidat perquè no sol dur diners i no m’hauria semblat be. I t’hagués donat les gràcies per vindre al concert. Desprès passegem fins a una antiga catedral on ja fa molts anys, si hagueren vist què féiem, ens haurien manat cremar. A les portes del cel passaria lent el temps i ens haurien oblidat els nostres respectius amics de tan tard que es podria fer. No haguérem tornat si no fora per aquell taxista estranger. “Deuríem aprofitar”, diria amb por de l’ultim bes sense importar-me que aquell home s’adonés del que hauríem fet. En la nit descobriríem paradisos privats. Els meus dits agrairien la roba que t’hauries posat. Els teus llavis em dirien el seu desig sense parlar. I el taxímetre seria l’única prova, de què el temps no s’hauria aturat. Arribaríem tard, tu tornaries a pagar i jo et preguntaria com t’ho podria tornar. Respondries que dormint al teu llit eixa nit i abans que me n’adonara lluitaries damunt de mi. Les meves pupil·les s’obririen lentament fins vore una àrea de dona sobre un espai fluorescent que t’hauria protegit en les teves nits d’infància i després conversaríem sobre la nit, finalment, em preguntaries com hagués sigut perfecta i sols podria contar-te-la tal com havia passat. Passant-la a condicional, sense afegir-ne cap detall i amb música,

el llenguatge mes perfecte que n’hi ha. Descobrírem que estes coses duren una nit. Que només l’atzar o el pas del tems ens tornarà a unir. Però el record ens acompanya on vages i on estiga jo i potser que l’univers torne a deixar-nos assaborir la perfecció


(Concert de Falles 2012)


Post-Bolo Adrià: S’acabà el concert, joder, visca el treball ben fet, a més que res m’esborra el riure imprés després d’un show calent. Potser només és el meu parèixer, o vés tu a saber, però el sabor a amor que ha donat hui la gent és excel·lent. Comprens? De fet per extraordinari que pareix, el que es mereix és l’ anàlisi que ara exposaré i és que perquè no cal ni beure quan acabes un concert? Per l’energia i glops d’alè que a tu t’aporta l’assistent. Serà extraordinari, però és necessari que agarre eixe barril i em pose un bon got. Comença la party sota l’escenari, tenint tiquets gratis em sent com el “boss”. Tan sols en tenim dos? Afluixa la pasta. Es tracta d’alcohol! Així no es malgasta. Carassa entusiasta, la tasca que arrastra la caspa de Massa que té un gest seriós. Atupa amb Rapsodes és temazo assegurat, “Check this out!” Mescla bona com el barrejat. A alguns els cou que es mesclen flows, no és res de nou cabró. Tothom es mou al show al son de ritmes forts com catedrals. Robert I no sabem que és el que va passar anit. Desprès d’un concert l’aventura sorgix per pur instint. On vàrem acabar, què va ocórrer ahir? No tinc la resposta, vaig un poquet trompa, dona’m un litre per a poder fer memòria. (x2) Andreu: S’acaba el bolo, descontrol a cascoporro. M’ho passe tot pel forro, amb a saco de morro. Ja

no fume porros, preferisc el porró. Soc dolç com el torró i aquesta nit no serà un torro. Serà confusió acció, tensió, improvisació! Serà! Passió, il·lusió, addicció copulació, acceleració! Serà! Fricció, intoxicació, celebració, cooperació! Serà Atupa i Rapsodes fent-li l’amor al Rap. Mireia: Serà Atupa i Rapsodes fent-li l’amor a rap Serà Atupa i Rapsodes fent-li l’amor a rap Kpoll: Cerveses i porros, plats, caixa i bombo. Rapsodes el gordo, Atupa en el rotllo. Ompli el got de licor, que no hi ha eixida, que a mi també me la vida, la mala vida. Abans o desprès o durant el concert un colpet de cassalla que et deixa sec. Si vols anar a tope i no passar gens de fred sobredosi cafeínica bevent burret. Així que bota, bota, en grup o sola. Que arriba esta tropa i es descontrola. Busques companyia bona? La Festa es el que et mola? Corre busca i dona’m gel, ron i Coca-Cola. Un got xicotet de tub o de litre. Dona igual com vulgues, de plàstic o vidre. Tot el que demane es que no tardes en vindre, que arremullar la gola es el que necessite. Robert I no sabem que és el que va passar anit. Desprès d’un concert l’aventura sorgix per pur instint. On vàrem acabar, què va ocórrer ahir? No tinc la resposta, vaig un poquet trompa, dona’m un litre per a poder fer memòria. (x2)


Mireia: Una nit mes amb tu, quan sona la música se que arribarem lluny. Tu i jo sentint els beats, serà com tocar el cel amb la punta dels dits. No hi ha com explicar la nostra sensació quan et poses a ballar. El cor bombeja, el cap planeja, aquesta panoràmica no la pense oblidar. Serà Atupa i Rapsodes fent-li l’amor a rap Serà Atupa i Rapsodes fent-li l’amor a rap Fran: No tornaré a ser jove, com Jaime Gil de Biedma, així que deixaré empremta i marxaré en-

tre aplaudiments. I si puc endur-me les teves misèries un moment és suficient. I ara, vaig a emborratxar-me gent. Som de donar i rebre plaer, som de follar després d’un concert, som de bossar el backstage, som de cantar borratxos al carrer, d’exprimir l’alcohol a l’organització. Ens cobrem amb beguda la nostra actuació. Ara em toca ser públic del vostre espectacle, la festa de la gent i l’alegria del poble. Mesclar-me entre desconeguts mentre deixem de ser-ho i dir “fins sempre”, i dir “per sempre”. Anem més lluny, tanquem els ulls, desprès tornem a casa diem adéu, que tinguem sort, sentim que el mon avança cadascú pel seu camí, s’acomiadem, ara si crec que si heu estat agust podríem repetir, amics.

(Post-Bolo en directe al Feslloch 2012)


Per a mi QuatribaRap ha sigut un cop d’il·lusió constant, des de quan Andreu ens va proposar fer el CD fins a aquestos moments on estem gaudint de concert en concert. Recorde amb molta estima l’època de gravacions al estudi i eixos dies de vida en grup. Personalment estic molt content amb el resultat del CD, pràcticament va ser pensat i fet i estic orgullós del resultat final. Finalment agrair a la gent del verkami que va fer açò possible, als que venen a un concert darrere del altre i eixa gent que ens recolza a les xarxes socials! Una abraçada! Robert Palanca

Els sil de

viatges al en metro, Mésdemil.

poble de Benaguaconèixer a l’equip Andreu, Josep...

Les hores tancats dins la peixera. El dia que vingué Estel a gravar i s’emocionarem sentint el resultat. Adrià gaudint de l’espectacle per videoconferència. La visita d’Arrap i l’amistat que hem forjat gràcies a la música. Els assajos amb Borja Penalba, gaudir dels seus consells, de la seua companyia, de la seua conversa. Les versions que Vicent anava passantnos de Llengua, tot el proces de creació. El suor i llàgrimes gravant Records. Les bones vibracions que es senten tenint a Panxo al costat. Serà per com ressona el seu peculiar timbre de veu? Els cogombres Dropbox amb

que brotaven del Arturo Olmeda.

Robert despullat al balcó de l’estudi. Els pobles que hem vist i la gent que hem conegut gràcies al grup. El que encara queda. A vegades la música et fa recordar i a vegades la música crea el record. Tot un plaer. Fran Yera


Partirem del plantejament del disc: “Ha de ser fet per al directe”. En base a aquesta frase vam començar a plantejar QuatribaRap. Volíem varietat i novetat respecte a ritmes i vam trobar un bon aliat en els beats més electrònics i més ràpids per poder jugar molt amb flows variats. En concret a la meua cançó en solitari no és així, açò té una explicació: m’encanta la música electrònica, però a l’hora de voler transmetre, d’impactar i dirigir un missatge clar vaig preferir ser fidel a un tipus de hip hop més clàssic, més pausat. Un estil que em representa molt més com a rapper.

Estic molt content i orgullós d’aquest projecte s’haja fet possible, a més a més, anant mes enllà dels objectius marcats. Hem aconseguit un gran nombre de col·laboracions i aixo ens beneficia molt, tant en la difusió, com en la germanor, com en el sentiment d’unió q es transmet. Ens ha quedat un disc molt complet, en el que s’ha treballat molt i no s’ha deixat res en l’aire. Estic molt content del resultat i espere q seguisca creixent tant el grup com el moviment, i que continuen sonant fort els grups que fan que la gent senta eixe amor a la terra, eixa passió per la llengua. Fernando Boix

Analitzant les lletres he volgut plasmar missatges directes però també no volia deixar de banda metaforitzar i emprar recursos artístics del meu propi bagatge. Com a estil d’escriptura m’he considerat prou autodidacta però si tingués que dir qui m’ha influenciat més serien: Violadores, Capaz, Feliu Ventura, Notorious i Juaninacka. El tó humorísic d’algunes cançons també ens ha ajudat a dosificar el missatge i a riure’ns molt creant. Per fer referència al procés de gravació destaque el que en molt poc de temps hem creat i gravat un disc del que estic orgullós i durant la creació del qual he aprés molt de la mà de les nostres col·laboracions i dels meus companys. Adrià Aguilar

Primer Logo d’Atupa



Llibret de lletres QuatribaRap