Page 1


RUSC

3

www.athc.cat

EDITORIAL

SUMARI

Passat, present i futur

CLUB Josep Maria Biosca 05 Directors del RUSC 6-7,9,10-15,17 Llista Noms del RUSC 18 Història 19-21

HOCKEY Primers de grup al KO16 20 lligues Novetats Divisió d’Honor Vallès i Primeres Aventures a l’estranger Notícies de Hockey

23 24 25 27 29 31

TENNIS

Notícies de Tennis

32-33

PÀDEL Notícies de Pàdel

Ben poc es podien imaginar aquells joves entusiastes que van tenir la idea de fer una revista de l’Atlètic que el Rusc arribaria a un moment com aquest. Veu la llum el número 200. Milers de pàgines amb articles, fotos, notícies, opinions, curiositats, entrevistes...que formen la història escrita del nostre Club. Al darrera de tot això, una llarga llista de persones que ho han fet possible i que responen a una mateixa il.lusió. Fer més gran l’Atlètic.

En aquest número fem una mica de memòria de l’evolució de la revista en tot aquest temps. El Club ha canviat, la societat ha canviat, i aquesta evolució també s’ha vist plasmada a les pàgines del Rusc. Avui és una eina més de comunicació de l’Atlètic que serveix per anar posant en negre sobre blanc una història plena d’èxits, ben al contrari dels primers anys, que van ser ben complicats.

34-35

CLUB Arxiu fotogràfic Canvis Restaurant

37 39

CrossFit 41 Running Club 41

BIKETRIAL Tot un campió

45

ESCUDERIA Motors a punt

Ens sentim molt orgullosos de presentar-vos aquest Rusc, fruit com tots els altres de l’esforç. L’esforç d’un equip que gaudeix dedicant unes quantes hores del seu temps a mantenir viva aquesta flama que es va encendre fa 46 anys.

JAUME GALI I BIOSCA

Pare del RUSC i primer director 46

CLUB Secció Excursionisme 25 anys amb els Matiners Josep Donadeu

La temporada ha començat amb les il.lusions de sempre. Estem convençuts que hi ha molts èxits que encara han de venir, i desitgem que les pàgines del Rusc en puguin seguir sent un fidel testimoni per molts anys.

dir Amarillo y Negro i com diu el refrany a la tercera va la vençuda. Jaume Galí iniciava unes reunions nocturnes en el seu domicili particular, del carrer Puignovell. Potser les sales del club al carrer del Vall no permetien concentrar-se prou a una colla d’estudiants que des del primer moment van acollir la idea amb entusiasme.

43 45 46

RUSC 200 novembre 2012 President d’honor: Jaume Galí i Biosca + Cap de Redacció: Lluís Cervelló. comunicacio@athc.cat Redacció: Jaume Freixa, Joan Galí, Pol Garcia-Cascón, Jordina Lluch, Oriol Malgosa, Mariona Peremiquel i Anna Verdaguer. Fotografies: Alfredo Ferrer, Anna Ferrer, Joan Maeso, Manel Palà, Josep Pont i Kim Rovira. Direcció d’art i maquetació: Montse Sucarrats i Joan Rodó. Coordinació general: Noemí Biosca Publicitat: David Freixa. 630 98 63 82 Atlètic Terrassa Hockey Club. Can Salas. Ctra. Castellar Km. 20,300. Terrassa. 93 787 03 51. Aquesta publicació és distribuïda exclusivament als socis de l’Atlètic Terrassa H.C. No pot ser, per tant, posada a la venda ni distribuïda per subscripció.

Primer ho va intentar amb una revista que es deia Atlético, en van sortir tres números, llavors la va seguir un altre projecte efímer que es va

Aquest és el lloc i la manera on es va gestar el primer Rusc. Al llarg de les pàgines d’aquest número 200 trobareu tota la història a través d’alguns dels seus protagonistes però no podíem iniciar aquest exemplar sense fer una referència explícita de qui en va ser l’autèntic fundador i avui, després de 46 anys, segueix encapçalant els crèdits de la revista com a President d’Honor.


RUSC

5

www.athc.cat

CLUB

JOSEP MARIA BIOSCA

President i Director del Rusc 49 al 57 QUI HO HAVIA DE DIR! Sempre he tingut alguna cosa a veure amb el Rusc, vaig assistir a les primeres reunions fundacionals de la revista, tots eren gent de lletres com es deia abans menys jo que feia els ninots i aportava la meva incipient creativitat visual. Han passat 46 anys d’aquelles trobades i el resultat han estat els 200 números que son un fidel exponent del tarannà de la societat i de l’evolució del club durant les darreres cinc dècades. Efectivament sempre he estat vinculat a la nostra revista, dibuixant, escrivint i editant. Hem passat moments complicats on la viabilitat de la revista va estar compromesa en més d’una ocasió i no sempre por motiu econòmics. El que no em podia imaginar és que celebrar aquesta fita em toques ferho com a president del club i des d’aquesta posició és la que em fa veure l’efemèride des d’una perspectiva més institucional i com a tal haig de reconèixer que estem davant d’un fet que ens ha d’omplir d’orgull a tot el club, no ha estat fàcil com ja he dit i en els moments delicats sempre han sortit veus en el sentit de que el Rusc no pot desaparèixer i així ha estat,

sempre hi ha hagut gent disposada a tirar-lo endavant i sobretot s’ha actuat amb eficiència per finançar-lo, el Rusc és una revista que arriba a tota la nostra massa social i els anunciants han sabut veure-hi un mitjà adequat per transmetre els seus missatges i com que això precisament ha estat la clau per arribar on hem arribat agraeixo públicament a tots els anunciants que ho han fet possible. No puc oblidar-me d’en Jaume Galí, pare del Rusc i de totes les iniciatives periodístiques de l’Atlètic, buscant sempre la col.laboració de joves estudiants els quals s’entusiasmaven amb els projectes que el Jaume tenia al cap, deien que era un idealista però al final se’n va sortir i va néixer el Rusc i amb ell un dels seus projectes més ambiciosos. Per acabar i en nom del club és el moment una vegada més, de deixar constància del agraïment a totes les persones que han dirigit la nostra revista amb esforç i constància i un record especial al Josep Salvans amb qui el Rusc va viure una època daurada i va iniciar el camí actual.


RUSC

6/7

CLUB

Antoni bartomeus

Director del Rusc 6 al 23

EXTRAORDINARI A vosaltres, no ho sé; però a mi això em sembla extraordinari. Em sembla extraordinari que sigueu on sou. De fet, que encara hi sigueu. I em sembla extraordinari que, hores d’ara, m’assegui a escriure unes quantes ratlles pel RUSC. Penso quin deu haver estat el secret, perquè algun n’hi ha d’haver. En sé alguna cosa de l’evolució del RUSC, però no gaire. M’agafa lluny, tot plegat. He “fullejat” a internet alguns números, però tinc poca cosa a dir malgrat que n’he parlat amb alguns companys d’aquell moment. De tota manera, i com que un comença a ser en l’època de les conclusions, hi he donat algunes voltes. Hi va haver una persona, perquè és imprescindible que sempre hi sigui. I aquesta persona era Jaume Galí, com tothom sap. Fonamental. Però el temps, el temps històric vull dir, ens va ajudar. Joves com erem tots, i estudiants alguns, veiem al nostre voltant com de dens era l’ambient. Només calia intuir, i aquesta intuïció donava ales a la nostra il.lusió: era evident que anàvem entrant en una època transcendent i que aquella època ens tocava viure-la a nosaltres.

Sèiem a pensar i a fer el RUSC. Les reunions és el que més recordo. El tema central era el club, és clar que si. Però les inquietuds (personals, sentimentals, col.lectives) anaven per dins i hi eren presents. Penso si el mèrit de tota aquella moguda no va ser que ens va ajudar, ni que fos en part, a canalitzar en positiu alguns neguits. El RUSC va néixer ambiciós i una mica diferent de les publicacions convencionals de les entitats com l’Atlètic. L’obertura del club en aquells moments ens ho permetia. No era tan habitual. Penso que, fos quin fos el llistó, el RUSC va aconseguir ser una peça valorada en el conjunt del club. Em diuen que el RUSC mai no s’ha aturat. Ja sé que tot és diferent. Afortunadament diferent. Ara ja sabem que l’època ha estat realment transcendent. Però deixeu-me pensar que aquella embranzida va ser decisiva perquè avui puguem parlar de quaranta-sis anys i de dos-cents números. Perquè és extraordinari. Enhorabona a tots els que ho heu fet possible.


www.athc.cat

MANOLO MARTÍN-BORREGÓN

Director del Rusc 24 al 32

Pon un club en tu vida La reiteración de actos en la vida, hace que al realizarlos rutinariamente no valoremos debidamente su trascendencia. Y hay muchos actos simples, como el de ir habitualmente a tu club, que si los valoráramos en su conjunto y con una cierta perspectiva temporal, veríamos que tienen una incidencia determinante en la formación de tu personalidad y más si esa formación se produce durante la infancia, juventud y adolescencia. Con todo este circunloquio casi olvido que en este escrito estoy limitado a trescientas cincuenta palabras, a lo que me debo someter si quiero cumplir con el encargo de escribir una pequeña reflexión con ocasión del número 200 de rusc.

rio, comprendes otras actitudes y pensamientos distintos a los tuyos, aprendes a adaptarte a otras formas y maneras. Te preparan, en definitiva, para vivir en sociedad, para ser tolerante, para respetar a los demás. Gracias a ese contacto, dentro de mi Club, del Atletic, un grupo de amigos, tutelados por una gran persona, por Jaume Galí, creamos un club de prensa, desde donde se gestó rusc. Y de eso hace ya 200 números.

Y al pensar en rusc, pienso en el Club y en la importancia que un club tiene para aquel socio que lo vive activamente.

¡Qué orgulloso me siento de haber participado muy activamente en la creación de rusc y luego en su dirección!. Ello se lo debo a mi Club, al Atletic, al espíritu de camaradería que en él siempre encontré, con disparidades de criterios, con distintas maneras de adoptar decisiones, pero siempre con esa tolerancia y corrección que ha caracterizado a nuestro Club.

Un club es contacto con los otros socios, es compartir, es debatir, es divertirte, es en definitiva formarte a través de esa diaria relación con tus compañeros de equipo (en mi caso de hockey), con tus amigos, miembros de Juntas, etc.

Es importante pertenecer a una asociación o club en el que poder compartir aficiones e inquietudes. En la soledad es difícil formarse para vivir en una sociedad tan exigente como la que nos ha tocado vivir.

Esas vivencias van formando tu persona, te van haciendo solida-

¡Gracias Atletic!, siempre te estaré agradecido.


RUSC

9

www.athc.cat

CLUB

CARLOS MARTÍN-BORREGÓN

Director del Rusc 33 al 35

Hola rusqueros: Después de más de treinta años vuelvo a escribir en mi querido RUSC. Ni se me había pasado por la imaginación, pero aquí estoy de forma puntual y gracias a la invitación del Presidente del club, al que le agradezco enormemente el detalle, con motivo del número 200 de este Magazine. La verdad es que luego de darle muchas vueltas al tema –me dijeron que era libre- me he inclinado por narrar algo de mi corta dirección del RUSC. Y digo corta porque, al cabo de unos meses la patria requirió de mis imprescindibles servicios; y que, por cierto, me libré de ir al Sahara –algunos recordaran la marcha verde-, por aquel entonces español, gracias a que realizaba las milicias universitarias. Recogí el testigo en el cargo de director, yo llevaba ya tiempo como redactor, de mi hermano Manolo (uno de los fundadores junto a Toni Bartomeus, Jaume Roca y Jaume Galí). Ahora bien no se piensen que fue una sucesión a la norcoreana –muy majos Kim II Sung y su campechano hijo Kim Song II- sino que fue consensuada por

toda la cúpula y especialmente por el alma máter del periódico: JAUME GALÍ. Sin el cual hubiera sido imposible la gestación y nacimiento del RUSC. Recuerdo perfectamente las reuniones nocturnas con todos los redactores fijos en su casa del c/ Puig Novell. Una gran persona inolvidable para mí y para todos los que tuvieron el placer de conocerle. Realmente fue un época muy enriquecedora, tanto como redactor como director. Su faceta poco agradable era insistir a los redactores que se retrasaban, como he hecho yo con este texto, para que entregaran sus escritos a tiempo. Luego venía la composición de las páginas a mano, la entrega a una pequeña imprenta del c/ Sant Pere, las galeradas y tras las pertinentes correcciones su impresión. Como anécdota, recuerdo una columna mía, escrita en caliente, en el que comentaba que otro club de la ciudad gozaba de favoritismo de algunos árbitros, a raíz de un partido, que perdimos. Con el tiempo reconozco que me pasé, y según me dijeron, algún jugador me tenía ganas. Me gustaría seguir, pero se me acaba el espacio. Mis más sinceros saludos.


RUSC

10/11

CLUB

jaume roca

Director del Rusc 36 al 48

Quan et demanen que escriguis unes paraules pensant en quaranta sis anys enrere ,no és fàcil. Tinc molts records d’aquells anys: jove, universitari, amb un futur per endavant, inquiet, lluitador, enèrgic, contestatari moltes vegades, tal com s’escau als vint-i-un anys, dinàmic…lluitant i desitjant un món ideal i millor. El meu esperit periodístic bullia en mi, i amb altres companys ja havíem fet les nostres aportacions a la premsa local i provincial de l’època: reportatges, entrevistes, crítiques, comentaris,etc. Per això, un home extraordinari, en Jaume Galí, directiu de l´ATHC, amb compromís ferm per participar de les inquietuds del jovent de l’època, en el que hi creia i hi dipositava la seva confiança, ens va cridar a aquell grupet per tirar endavant un dels seus projectes per el Club: volia fer una revista. Així neixia el RUSC. Abans, entre nosaltres, varem triar el nom: RUSC = “Clos artificial destinat a allotjar un eixam d’abelles que permet fàcilment l’aprofitament de la mel i de la cera que elaboren” (Diccionari de la Llengua Catalana). Ens hi identificàvem amb aquell nom. Aquell esperit de treball i companyonia de les abelles, volia ser

un significat per a nosaltres i tota la família de l´ATHC. Llargues hores treballant-hi, discutint i dialogant de tot entre en Jaume Galí i nosaltres : societat, política, joventut, religió…no sempre coincidíem i moltes vegades discrepàvem obertament. Això ens enfortia a tots i ens feia ser aptes per a respectar i acceptar el criteri i opinió dels altres. El primer número del RUSC va sortir a la llum el 1.966. El RUSC ha arribat, després de quaranta sis anys, al número 200. Felicitats!. Uns el varem infantar ,educar i orientar per la vida. Amb altres ha caminat fins avui. Com tot, ha sofert alts i baixos, crisis i eufòries ,però ara es aquí, viu,amb totes les persones que hi han passat durant aquests anys i que són moltes. Això es el més bonic. Em sento molt satisfet del treball fet en el RUSC. Va néixer per l’entusiasme d´uns quants, com la majoria dels projectes a la vida i aquest s’ha desenvolupat seguint les petjades posades dels que varem començar, evolucionant segons els temps. El RUSC es aquí, present. Ànims, endavant i per molts anys i números més.


www.athc.cat

marga soler

Directora del Rusc 116 al 130 EL “RUSC”, UNA ESCOLA DE VIDA Se’m fa impossible pensar en el Rusc i no sentir la presència de l’estimat Josep Salvans al meu costat. Va ser ell qui em va acollir quan jo era una estudiant de primer de Ciències de la Informació i em va fer sentir el que era formar part de la família Rusc. En aquella època, i parlo de fa més de 30 anys, ens reuníem a la seu del carrer del Vall, on sopàvem, decidíem què hi hauria al proper número i parlàvem fins a altes hores de la matinada: del club, per descomptat, però també dels problemes que ens sorgien a la vida. Aquest costum no el vam deixar mai de banda, així doncs, també érem els darrers a marxar de Can Salas els dies de reunió. Que bé que ens ho passàvem! Per mi el Rusc era més una escola de vida que una escola de periodisme, que també. Amb el Josep (i la resta de rusqueros) vaig aprendre aspectes

de la professió que no t’ensenyen a la facultat, com ara portar la premsa de grans esdeveniments esportius, com Copes d’Europa o la Copa del Món Júnior, però també a liderar un equip i motivar la gent. Igual que han fet tots els que han dirigit la revista, quan vaig ser-ne la cap (i la primera dona directiva de l’Atlètic) vaig procurar que l’equip del Rusc no perdés el seu esperit més autèntic, aquell sentiment que va instaurar el fundador, en Jaume Galí i Biosca, que va molt més enllà de la feina de fer la revista del club i que ha permès que el Rusc arribi al número 200: il.lusió compartida, treball en equip i ganes de passar-s’ho bé. Gràcies als socis que la llegiu i estimeu, als directius que hi doneu suport, i a tots als que, d’una manera o una altra, heu fet i feu possible que el Rusc segueixi viu. Enhorabona... i endavant!


RUSC

12/13

CLUB

ximo soler

Director del Rusc 131 al 143

Haig d’anar bastant enrere per reviure totes i cada una de les fantàstiques experiències que vaig viure amb el RUSC. De la mà del Josep Salvans, La Marga Soler i el Joan Invers vaig tenir el plaer de formar part d’un equip motivadíssim i amb ganes de renovar un dels elements que mes uneixen a tots els socis del nostre club: el RUSC. Una revista que és testimoni de totes les vivències, esdeveniments i èxits d’un col.lectiu humà unit per uns colors, el groc i negre que tant hem defensat en qualsevol pràctica esportiva i en més d’una o dues ocasions, en pràctiques “socials”. Buscaven algú que pogués escriure de hockey i com sempre he fet, i segueixo fent amb moltes de les coses que se’m plantegen, vaig dir-me: “perquè no?”..., i d’aquesta manera, a més de jugador i entrenador..., vaig unirme a l’equip de redacció del RUSC. Encara recordo l’emoció i nervis que sentia només pel fet d’imaginar-me entrevistant als meus ídols d’aquella època, el Juanin, el Santi, el Jaume Arbós, el Pep agut, el Nani…, un jovenet Xavi Escudé…, el Santi Cortès!!!. La veritat, però, és que ràpidament descobriria un dels elements més gratificants de tots: aquelles reunions al voltant de la revista amb tots els que formàvem part d’aquell projecte: la Cristina Moragas, la Marta i la Mireia Galí, la Berta Puig, la Rossi,…., després vindrien el Xavi Coral i el Josep Català... Junts vam viure moltes situacions i aventures, i tot i que és un exercici molt injust, em quedo amb alguns moments especials que ja sigui per la seva intensitat, el valor afegit, o per la satisfacció de la feina ben feta, han tingut un significat especial per a mi. Crec que el Rusc va créixer durant aquella època i va graduar-se també cap a l’exterior durant la Copa d’Europa organitzada a Can Salas l’any 1988. Vam poder ocupar-nos de la Sala de Premsa i vam gestionar l’acreditació i atenció d’un munt de periodistes nacionals i internacionals. Encara recordo les felicitacions

i ressò mediàtic, però em quedo amb la satisfació de molts dels nostres socis quan cada mati passàvem per les grades repartint una revista diària amb lo millor de la jornada. A partir d’aquell moment vam estar presents en moltes de les Copes d’Europa i mai vam tenir problemes per acreditar-nos. Un altre gran moment que recordo amb molt apreci va ser quan vam decidir canviar el disseny de la revista. Per uns dies vam poder ser d’allò més creatius, però sort que vam entrar en raó i vam optar per sol.licitar ajuda a un gran professional com el Pau Freixa. El resultat va ser fantàstic, un nou disseny, més modern, atrevit, innovador que trencava amb el vist fins aquell moment, per nosaltres va ser com una revolució total.... També recordo el numero 100, les interminables reunions per decidir el premi RUSC de cada any, les cerimònies d’entrega o fins i tot, fent de presentador al pavelló de l’entrega de trofeus i càntirs!! Passats uns anys, vaig tenir el privilegi d’assumir la direcció del RUSC, fet que em va permetre formar part de la junta directiva liderada pel Joan Galí, on vaig poder comprovar i disfrutar la qualitat humana d’aquella Junta. Han passat ja uns anys i a vegades em pregunto si aquesta experiència ha tingut alguna cosa a veure per acabar assumint la direcció de màrqueting i comunicació d’una multinacional dels recursos Humans. Sigui com sigui, els anys viscuts al voltant del RUSC han afegit una línea de gran valor en el meu currículum professional, però sobretot en el meu currículum personal i emocional. Moltes gràcies a tots els que llegiu la revista, als que la feu possible i ànims a tots per seguir recolzant aquesta iniciativa que ens permet, també als que vivim a l’altra punta del món, estar al dia del què passa al voltant de l’Atlètic. Visca l’Atlètic!!


www.athc.cat

xavi coral

Director del Rusc 144 al 161 El corresponsal del bàsquet El primer article que vaig publicar a la meva vida va ser al RUSC. El guardo com un tresor. Jo era el corresponsal de la revista a la secció de bàsquet!! Vaig entrar a l’Atlètic jugant a bàsquet quan el bàsquet era una de les seccions potents del club. I com que volia estudiar periodisme, el Josep Salvans, que era el director del RUSC en aquell moment, em va dir si volia escriure sobre la secció. M’hi vaig posar amb molt d’interès. Fins i tot vaig anar a entrevistar el Nacho Solozábal al Palau Blaugrana. Jo me’n recordo molt. Ell no se’n recorda gens perquè li he preguntat ara que me’l trobo per TV3. Per mí va ser una gran cosa el RUSC. Em donava l’oportunitat de començar a fer periodisme, publicar articles i fins i tot entrevistar personatges importants! En aquella època el RUSC funcionava com una redacció molt “professional”. Ens trobavem cada setmana un dia al vespre. Cada un de nosaltres proposava temes, els discutiem, maquetavem les pàgines i acabavem a altes hores de

la matinada arreglant el món. El Josep Salvans era un entusiasta del periodisme i després li va seguir la Marga Soler i el Ximo Soler... fins que em va tocar el torn a mi. Vaig ser director del RUSC molts anys i m’ho vaig passar molt bé. Ser director portava molta feina perquè, depèn de l’època, acabaves escrivint la meitat de la revista tu sol, perseguint les fotos, corregint els textos, anant a la imprempta... però sempre aprenies alguna cosa. I a més, de tant en tant, podies viatjar a les Copes d’Europa i escriure cròniques des d’allà pels mitjans d’aquí! O organitzaves les sales de premsa de les competicions internacionals que organitzavem nosaltres a Can Salas i podies tenir contacte amb periodistes de tota Europa! Sempre que faig una conferència a estudiants els dic que si volen ser periodistes han de practicar, practicar i practicar perquè el periodisme és un ofici i s’aprèn fent-lo. Jo vaig començar a fer de periodista al RUSC i trobo que no m’ha anat gens malament.


RUSC

14/15

CLUB

LAURA PINYOL

Directora del Rusc 162 al 172 200 números: un rusc de periodistes Vaig trobar-me amb un correu electrònic d’en Lluís Cervelló que em demanava unes línies pels doscents números del RUSC i el primer que em va venir al cap va ser: doscents!!! Només qui ha participat del RUSC pot fer-se a l’idea del que són dos-cents números. Intentava pensar quin havia estat el meu primer article, en quin número, quants n’havia escrit, quants en vaig tancar quan em va passar el testimoni el Xavi Coral i no me’n vaig sortir. Però sí que recordo – i molt bé- que el RUSC va ser el primer paper on vaig publicar un article. Llavors ni tan sols havia començat els estudis de comunicació i no havia fet mai de periodista. Així que es pot dir que en aquestes pàgines vaig aprendre a començar i tancar un article, escriure’l les vegades que fes falta i sobre tot el que calgués que tingués a veure amb l’Atlètic. Podríem dir que va ser el terreny de les primeres pràctiques. Fer un RUSC és una aventura. Encara ho deu ser avui perquè tinc varis correus advertint-me de la meva tardança en l’entrega d’aquest escrit. Cal pensar-lo, de dalt a baix, decidir portada, tema principal, repartir

joc entre els redactors voluntaris, exigir el lliurament dels articles més o menys a temps, demanar les fotos, repassar-ho tot, fer-ho quadrar i maquetar-ho, que quedi bonic, tornar-lo a repassar tot, no equivocar-te, donar-lo per bo, enviar-lo a impremta i rebre’l a casa o recollirlo al vestíbul del club. El veus fet i respires alleugerit. Fa tanta il.lusió que ja no te’n recordes que potser es va enllestir a mitja nit, un dia entre setmana, quan la demora ja no podia anar més enllà, i havia d’acabar-se peti qui peti. Quan el RUSC no tenia competència, la seva lectura era una immersió a la vida esportiva i social del que passava a l’Atlètic. Una vida que s’escrivia amb passió i compromís. Avui tot és més àgil i immediat; la informació arriba diàriament via web, facebook o twitter. Però va haverhi un temps que només hi havia el RUSC! Un RUSC que ens va ensenyar i ens va fer aprendre l’ofici de periodista i estimar-lo. Aquestes línies són, doncs, un agraïment sincer tant als companys amb els que vaig coincidir com amb tots els lectors que ens van acompanyar. L’enhorabona, endavant, i per dos-cents números més!


www.athc.cat

marc morató

Director del Rusc 183 al 184 El sobre marró ha arribat a casa Sempre m’havia fet il.lusió. Era la revista del club que periòdicament arribava a casa amb el sobre de paper kraft. Havia arribat i era el moment de veure si en aquella ocasió apareixia alguna noticia que tingues a veure amb mi o amb el meu equip. Sempre hi havia quelcom interessant. Era petit i com que sempre havia tingut al cap ser la idea de ser periodista, em mirava el Rusc amb molt d’apreci. Van passar els anys. Finalment vaig poder entrar a fer la carrera de periodisme. El Rusc seria la millor manera de començar a escriure en una mitjà de comunicació. D’acord, era el Rusc, la revista del club, però sempre hi havia grans professionals i grans persones al seu darrere. Vaig començar a escriure articles. M’agradava, i poc a poc es van fer habituals les meves col.laboracions. Formava part de l’equip de redacció,

ho posava a les primeres pàgines i m’agradava. Sentia que estava combinant dues passions. La comunicació i el hoquei. Un binomi que m’entusiasmava. L’any 2008 vaig ocupar breument la direcció de comunicació del club i per tant, del Rusc. Era una responsabilitat, però en tenia moltes ganes. Aquesta vegada no rebria un correu del director de torn encomanant-me un article. Ara era jo qui havia de planificar tots els continguts i repartir els temes. Era fàcil. Tothom estava molt disposat a col.laborar. El Rusc ha estat una revista on tothom, tard o d’hora i ha participat d’alguna manera. Ha estat un espai comunicatiu agradable, professional i per sobre de tot, divertit. A nivell personal, el meu primer banc de proves com a periodista i sempre n’estaré molt orgullós i a la vegada agraït.


RUSC

17

www.athc.cat

CLUB

LLUIS CERVELLÓ

Director del Rusc 173 al 182 i del 185 al 200

Ostres! Però si ja fa quinze anys que formo part de l’equip del Rusc! Aquesta va ser una de les primeres frases que vaig dir quan vam començar a preparar l’edició número 200 d’una revista que ha format una part molt important de la meva vida. Mai m’havia aturat a comptar els anys que feia que vaig començar a col.laborar amb l’equip de redacció. Però gairebé per casualitat, em va caure a les mans el primer exemplar en què vaig poder escriure alguna cosa. Era el 1997, i llavors el director era el Ximo Soler. Jo acabava de començar la carrera de Periodisme a la Universitat i tenia clar que el Rusc era una bona manera de fer les primeres “pràctiques”. I també em feia il.lusió col.laborar en una cosa en la qual el meu pare hi havia participat uns quants anys abans. De fet ell va ser el primer a animar-me. Entre les coses que més recordo hi ha els sopars que fèiem al Xalet per co-

mençar a preparar el número següent i l’època en què realment la redacció del Rusc estava a l’Atlètic. El Joan Dalmau dissenyava les pàgines en un petit ordinador Mac que hi havia en un dels despatxos de dalt i quan podíem, abans o després de l’entrenament, passàvem per allà a omplir les pàgines buides amb les nostres cròniques i articles. Ara, amb Internet a l’abast de tothom, tot sembla bastant més senzill i això fa que valori encara més la tasca dels qui conduïen la Revista en aquelles èpoques. Durant tot aquest temps he vist passar una pila de gent per la redacció del Rusc, tots amb la mateixa il.lusió de saber que estaven fent quelcom important pel Club i per ells mateixos, cadascú amb la seva motivació individual. Com a director durant aquests últims anys, només puc agrair l’ajuda de tantes i tantes persones que ens han ajudat a fer possible que el Rusc hagi arribat a la xifra màgica del 200.


RUSC

18/19

CLUB

els noms del rusc En agraïment a tots els que han fet possible els 200 números de RUSC DIRECTORS: Jaume Galí Antoni Bartomeus Manuel Martin-Borregón Carlos Martín-Borregón

1-5 6-23 24-32 33-35

Jaume Roca Josep Maria Biosca Josep Salvans Marga Soler

36-48 49-57 58-115 116-130

Ximo Soler Xavi Coral Laura Pinyol Marc Morató Lluís Cervelló

131-143 144-161 162-172 183-184 173-182 / 185-200

REDACTORS I COL.LABORADORS: Emiliano Alvarez Toni Bartomeus Xavi Bou Manuel M. Borregón Jaume Roca Vicenç Sellarés Josep M. Biosca Ramon Galí Francesc Oliveras Jaume Galí Biosca Josep Miquel Boix Josep M. Garcia-Cascon Lali Cistaré M. Carme Bou J. Antoni Paloma Ramon Pujals Enric Ballbé Lluis Cervelló Joan Campá Josep M. Riera José L. Ripalda Ana M. Herrerias Joan Baltà Carme Galí Francesc Subirats Lluis Urzanqui Genis Simón Carles Forné Antoni Freixa Carlos M. Borregón Manel Pujol Xavi Carré Carme Cornet Joan Solá Josep Pascual Domènec Bistué José I. Valenciano Santi Cortés Joan Aliart Rafael Carabante Lisa Magaña Joan Donadeu Miquel Riera Jordi Figueras Jordi Vinyals

Manel Fabra Miquel Mundet Francesc Ballbé Jaume Castells Amadeu Boix Jaume Galí Castin Albert Broto Marius Llobet Eugeni Imbers Magi Alegret F.R. Amenós Quique Solsona Joan Eixarch Montse Puigbó Francesc Valls Albert Papell Pere Gómez Josep Salvans Joan Gómez Antoni Escudé Francesc Clua Jaume Soler Pere López Albert Guerrero Joan Imbers Fernando Cistaré Joan Trull Jordi Galí Castin Montse Agustí Mariona Serra Jaume Armengol Matias Masip Ruben Alonso Josep Maria Cistaré Jordi Muntada Ramon Garcia-Cascon Joan M. Tarruella Xavi Baig Raul de Lera Ramon Batalla Joaquim Camps Montse Sanagustín Josep Maria Domenech Miquel Gonzalez Rafel Cunill

Andreu Querol Margarita Soler L. de Munt Josep Marcet M. Engràcia Ortega Ferran Casas Casimir Casas Jacint Dinarés Toni Puig Camí Francesc Gibert M. Dolors González Santi Morera Josep M. Plana Josep Sala Manel Caparrós Joan Vancells Lluis Garcia-Cascon Fernando Barrio Marcel.li Bosch Eliseu Vila Jordi Aparicio Urbici Claret Miquel Cunill Pere Torras Llorenç Tarrida Gabriel Canadell Josep Camí Ramon Sanromà Ramon Querol Toni Piñeiro Joan Castellana Angel Montull Angel Margarit Jordi Morcillo Mireia Galí Albert Aymamí Raquel Vilardaga Teresa Vilardaga Joan Cornet Pere Gonzalez Damià Estrada Lola Tarré Joan Ribas

Ramon Avellaneda Xavi Francino Rosa Olivé Mireia Olivé Cristina Moragas Ximo Soler Pau Calderon Pere Alavedra Toni Soler Manel Vilaespasa Marisol de la Orden Josep Català Marta Galí Josep Lluis Calderon Berta Puig Xavi Coral Marc Sala Ferran Camprubí Jaume Vernet Martí Forrellat Santi Malgosa Manel Sarrau David Freixa Joan Imbers Montse Saludes Ricard Domènech Francesc Trias Toni Nogués Teresa Llordés Mireia Salvans Dolors Trullàs Jordi Sanromà Quico Ortega Alfons Carretero J. Alemany Eduard Montull Edim Castells Tinet Figueras Pere González Pep Malgosa Rafael Garrido Joan Dalmau Lluís Cervelló Roger Pallarols Ivà Morcillo

Marina Camprubí Laura Pinyol Neus Carbó Pere Freixa Alfredo Ferrer Laia Claret Josep Pont Marc Morató Jordi Puig Joan Castelló Ramon Puig Joaquim Beltran Pere Sancerni Anna Pagès Joan Argemí Carles Martí David Enrich Enric Vera Norbert Duaso Pol Garcia-Cascón Carles Ballbè Laia Balastegui Kika Gasol Alfons Freixa Arseni Sañé Bruno Barrientos Kim Rovira Xavi Ventayol Albert Sala Oscar Castellanos Joan Maeso Ramon Garcia-Cascón Oriol Malgosa Jaume Freixa Andreu Enrich Jordi Galí Ramon Gibert Manel Palà Mariona Peremiquel Joan Amate Joan Galí Jordina Lluch Anna Verdaguer Anna Ferrer Marta Llongueras


46 anys fent atlètic Lluís Cervelló. El Rusc va néixer el mes de juny de 1966. Uns mesos abans, una colla de joves amb empenta i vocació periodística van crear el denominat “Club de Prensa”. Aleshores, l’Atlètic ja tenia 14 anys. Crear una revista pròpia era una bona idea per activar la vida social i el debat dins el Club. El primer article publicat al Rusc així ho explicava: “La hora de la juventud ha sonado, el hecho es simple; los hombres que en el futuro mantendrán sin duda alguna, aunque por supuesto no serán todos, a nuestro entrañable club, se han decidido a sentar un poco la cabeza y a actuar como lo que son: hombres con nobles aficiones periodísticas”.

Jaume Galí (primer director), Emiliano Álvarez, Toni Bartomeus, Francesc Xavier Bou, Ramón Galí, Josep Maria García-Cascón, Manuel Martín Borregón, Jaume Roca i Vicenç Sellarès van formar la primera redacció de la revista. Francisco Oliveras va ser l’autor de la portada i Josep Maria Biosca hi

posava els dibuixos. Des d’aquella idea inicial i fins avui, el Rusc s’ha convertit en la història escrita de l’Atlètic. Gràcies a les seves pàgines, on hi ha col.laborat centenars de socis i sòcies, podem fer un retrat històric del nostre Club i disposar d’una hemeroteca envejable.

Perquè Rusc? A la contraportada d’aquell primer número s’explicava de la següent manera: “Las páginas de Rusc pretendemos que sean el lugar dónde todos los del Atlético que sentimos la afición a escribir, depositemos la cera de nuestras inquietudes e ilusiones y la miel de nuestros sentimientos”. I afegia: “Nos ha gustado este nombre porque colmena es sinónimo de laboriosidad bulliciosa pero eficaz”.

l’evolució del Rusc Número 1 (juny 1966) El primer Rusc tenia poc a veure amb la revista actual. De petit format, amb 12 pàgines, i sense fotografies, els primers articles feien molta referència al creixement que l’Atlètic estava vivint en aquells anys. També s’hi podia llegir una enquesta feta a diferents socis del club, que opinaven sobre la figura de Vinicio Carvalho, un tècnic indi que s’havia incorporat al club

perquè els equips de hockey fessin un salt de qualitat cap endavant. Els cinc primers números van ser semestrals i la portada era impresa amb color. Número 6 (novembre 1968) El primer gran canvi de format. Paper diari i mida diari. El número 6 va sortir amb només 6 pàgines, però en els números següents fins el 25, les tirades van ser d’entre 8 i 12 pàgines. Ja

s’hi podien veure algunes fotografies, però evidentment encara sense color. Número 25 (novembre-desembre 1970) En el mateix format dels anys anteriors, es va introduir el color verd en la portada, que contenia una pila de fotografies i on es recollia l’escrit del número 1, on s’explicava el perquè del nom “Rusc”.


RUSC

20/21

CLUB

Número 33 (febrer 1973) En l’exemplar 30, el Rusc havia reduït la seva mida, mantenint el mateix tipus de paper diari. En aquest format, destaquem el número 33, que parlava del 20è aniversari del Club (que s’havia celebrat l’any anterior).

Número 48 (març 1977) En aquest número que a la portada mostrava un dibuix de la redacció del Rusc, feta per Josep Maria Biosca, va aparèixer per primer cop el català en els seus articles. El castellà encara es mantindria uns anys com a llengua predominant, però amb una tendència clara a anar normalitzant aquesta situació.

d’aquella gran iniciativa i asseguraven que tenia futur (tenien raó). La portada d’aquell número 50 ja incorporava el predomini del color groc que s’havia introduït en el número anterior.

Número 100 (juny-juliol 1987) El centenari de la revista va coincidir amb la Recopa que l’Atlètic va jugar a casa, i en què va perdre la final per strockes davant del Bloemendaal holandès. Aquell número tan especial també va suposar un nou canvi de format, adoptant el paper revista i introduint la fotografia en color a la portada i la contraportada.

Número 75 (febrer 1982) El groc es mantenia com a color protagonista a la portada, que en aquest número era un homenatge evident al nom de Rusc.

Número 91 (juny-juliol 1985) L’Atlètic havia guanyat a Frankhental, per primera vegada, la Copa d’Europa

Número 50 (juliol 1977) En motiu d’aquesta xifra rodona, es va editar un Rusc especial de 32 pàgines. Entre els articles destacats, hi trobem els de dos dels fundadors de la revista, Jaume Galí i Jaume Roca, on parlaven de l’orgull de sentir-se pioners

de hockey. Bona part de les pàgines de la revista estaven dedicades a aquell gran èxit.

Número 108 (octubre 1989) Va ser el primer número escrit totalment en català. A la portada, una fotografia del llavors president del club, Josep Marquès, amb el president de la Generalitat, Jordi Pujol. Aquell any, la redacció del Rusc va agafar el repte de convertir-se en revista mensual. Ho va aconseguir entre els números 108 i 115.


Número 119 (juny 1991) El Rusc celebrava 25 anys dels seu naixement i ho va fer amb un número especial de 48 pàgines. L’efemèride va coincidir amb la Copa d’Europa que es va jugar a La Haia (Holanda), on l’Atlètic va perdre la final per 2 a 4 davant de l’Uhlenhorst alemany.

començàvem el compte enrere cap al número 200. El Rusc ja es feia tot en color. Número 170 (octubre 2004) Canvi d’imatge. Les franges negres de la portada passaven a ser negres i grogues. Aquest format es mantindria durant cinc anys.

Número 145 (juny 1998) L’Atlètic havia guanyat la segona Copa d’Europa del seu palmarès, a Can Salas, contra l’Amsterdam (2-1). Aquell gran torneig va ocupar la majoria de pàgines del Rusc, amb un recull de fotografies en color a les pàgines centrals.

Número 125 (gener 1993) Una xifra especial que va coincidir amb el desè aniversari del CID. Número 189 (octubre 2009) El format actual. El nom del Rusc ben gros, sobre una foto apaïsada i un fons degradat del negre cap al groc. L’etapa de Roger Pallarols (exredactor del Rusc) com a entrenador del primer equip començava amb un títol, el Campionat de Catalunya. Número 150 (octubre 1999) El Rusc havia nascut feia 33 anys i ja

Número 135 (desembre 1995) Un nou canvi en el format de la revista. S’introdueixen dues franges negres a la part superior i inferior, que donen protagonisme a una gran fotografia central. A l’interior, les fotografies en color estaven reservades a les pàgines centrals.


RUSC

23

www.athc.cat

HOCKEY

Al KO16 com a primers de grup!

Només al 2009 l’Atlètic va aconseguir el primer lloc, posició que li atorgarà un encreuament més assequible als vuitens de final de Setmana Santa seves forces contra el Royal Léopold, que en la primera meitat va demostrar perquè és el líder de la seva lliga. Tot i les escomeses belgues, els nostres es van avançar en el marcador mitjançant un gol en pròpia porteria provocat per una pilota a l’àrea de Sergi Enrique. L’argentí Lucas Rossi va equilibrar les forces en el segon quart i es va arribar a la mitja part amb l’empat a 1.

L’Atlètic té un equip molt jove, però capaç de lluitar contra qualsevol rival.

Oriol Malgosa. Qui més qui menys, tot el

hockey espanyol estava a l’expectativa del paper que faria l’Atlètic en la primera fase de l’Euro Hockey League. La cita arribava, com sempre, molt d’hora pels nostres que només havien disputat tres jornades de lliga i comptaven amb sis nous jugadors encara en fase d’adaptació. Malgrat tot, els de Roger Pallarols van sobreposar-se a les circumstàncies i van aconseguir la classificació i el primer lloc del grup E gràcies a una victòria per 4 a 0 davant l’Izmailovo de Moscou i un empat a 3 contra el líder de la lliga belga, el Royal Léopold. Els aficionats groc-i-negres que es van desplaçar al Pau Negre van poder copsar el que seran les ensenyes d’identitat de l’Atlètic aquesta temporada, un equip fort en defensa i dinàmic en atac, que segueix tenint el mateix esperit competitiu de sempre. Els groc-i-negres van debutar a la seva sisena EHL consecutiva contra el

Foto: ALFREDO FERRER

subcampió de la lliga russa. Els nostres van dominar el joc en tot moment i no es van deixar sorprendre pels contraatacs moscovites, liderats pels seus dos jugadors internacionals. Roger Pablo va encetar el marcador en el segon quart amb una magnífica punxada i Marc Sallés, de penal, es va encarregar de fer el 2 a 0 abans de la mitja part. Després d’un tercer quart sense incidències, Sergi Enrique va sentenciar el partit des del punt d’stroke. Però l’Atlètic necessitava un gol més per superar en ‘goal average’ el Léopold belga i així classificarse com a primer de grup en cas d’empatar el partit de diumenge. Conscients d’aquesta situació, els atlètics no van parar de buscar l’àrea rival fins que Albert Beltrán va fer el 4 a 0 en l’últim segon de joc. Lluitant fins l’últim minut Ja amb la classificació a la butxaca, diumenge l’Atlètic va mesurar les

A la segona part, l’Atlètic va reorganitzar-se ofensivament i va poder gaudir de més ocasions. Jonathan Beckers va fer el 2 a 1 de penal pels belgues. Una altra centrada de Sergi Enrique va acabar amb el 2 a 2, però Maxime Tys va marcar el tercer gol belga que relegava l’Atlètic a la segona plaça de grup. Sabedor de la importància d’aquesta condició, l’Atlètic no va abaixar els braços i a 5 minuts del final Inyaki Freixa va empatar el partit rematant una gran jugada de Marc Torrente. El Léopold va tenir un penal amb el temps acabat, però la defensa de l’Atlètic va poder mantenir l’empat a 3. L’Amsterdam de Santi Freixa i Roc Oliva també va participar en aquesta primera ronda europea a Barcelona. L’equip holandès va tenir una actuació més aviat discreta, ja que no va aconseguir guanyar cap dels seus dos enfrontaments. Una derrota contra el Beeston anglès (5-4) i un empat amb Grunwald Poznan (2-2) van classificar l’Amsterdam com a segon del grup A, posició que el situa com a possible rival de l’Atlètic als vuitens de final. Club de Campo i Berliner són els altres segons de grup. Els encreuaments del KO16 es coneixeran a finals de novembre.


RUSC

24/25

HOCKEY

20 lligues en 30 anys, una fita irrepetible

Unes 150 persones es van combregar al Xalet per rememorar i celebrar els 20 títols de lliga aconseguit en les tres últimes dècades Oriol Malgosa. Qui ens hauria de dir 30 anys enrere, quan encara no havíem guanyat res, que en les següents 30 temporades celebraríem ni més ni menys que 20 títols de lliga. Una xifra “irrepetible”, en paraules del president Josep Maria Biosca, que no només situa l’Atlètic com a millor club d’Espanya dels últims 30 anys, sinó que consolida una manera de fer que seguirà sent la base pel present i el futur de l’entitat. Divendres 21 de setembre, molts dels 78 jugadors que han guanyat algun dels 20 títols de lliga, juntament amb membres dels diferents equips tècnics i socis aficionats que han col.laborat en aquesta fita, van compartir un sopar on també hi van acudir un gran nombre d’autoritats. Destacava la presència del director del Consell Català de l’Esport de la Generalitat, Albert Marco; el regidor d’esports, Alfredo Vega; el president de la Federació Espanyola, Santi Deó; el vicepresident de la Catalana, Ricardo Ruiz; el vicepresident de la Europea, Jordi Alcover; i el president de la Federació Internacional, Leandre Negre. Després de l’àpat, Xavi Coral va conduir l’acte en què es va recórrer

El Restaurant del Club es va vestir de gala per celebrar les 20 lligues aconseguides.

cadascuna de les lligues guanyades, des de la temporada 1982-1983 i fins la 2011-2012. Mentre els vídeos repassaven els millors moments de les 20 lligues, alguns dels jugadors més importants de cada cicle van explicar-ne els seus records. Jordi Oliva, integrant de l’equip que va guanyar la primera, va dir que en aquell moment van ser conscients del canvi de tendència que el club iniciava. Un altre il.lustre jugador, Jaume Escudé, va recordar amb especial il.lusió la temporada 1984/1985, en què l’Atlètic va guanyar tots els

títols possibles. Per la seva banda, Dani Martín, entrenador de l’Atlètic en 5 de les lligues guanyades, va voler destacar la capacitat de treball del primer equip, un dels valors que Oriol Freixa va encoratjar a seguir transmetent a l’escola groc-i-negre ja que “són el que fan gran l’Atlètic”. En aquesta mateixa línia van anar els parlaments de les diverses autoritats, començant pel president Josep Maria Biosca, que va assenyalar l’escola de hockey com la base de tots els triomfs. Uns triomfs, va dir, que no s’entendrien sense els 30 primers anys de la història de l’Atlètic, que tot i no ser fructífers a nivell de títols van servir per crear la base de l’èxit esportiu i social del club. Però el sopar no va servir només per admirar el camí recorregut fins ara, sinó per parlar de l’actual Atlètic amb la mateixa idea de sempre “res serà fàcil, però tot és possible”. Un sentiment optimista i un missatge clar que va recollir el president en referència a ‘la bandera’: “és un equip renovat però amb molt futur i tot un Club a darrera que el recolza. Avui comencem el camí cap a la lliga 21”.


cares noves Baixes: Mora Bernasconi, Núria Lavado, Georgina Oliva, Carlota Petchamé, Lara San José, Berta Bonastre. Altes: Clara Vancells, Carla Domènech, Marta Grau, Carlota Clotet, Carlota Freixa, Laura Pujade, Cristina Escudé i Holly Chipman, provinent d’OltonAnglaterra. Dos equips molt joves però amb molt de talent que de ben segur que ens sorprendran aquesta temporada. Només cal que hi confiem i ells ja faran la resta.

la festa del hockey Foto: Diari de Terrassa

Sempre que s’inicia una nova temporada es fa amb una certa incertesa i amb les mirades atentes del públic que, al veure alguns canvis a l’equip, pot dubtar de si s’aconseguiran o no els objectius. Estem acostumats a veure alguna cara nova quan comença la competició. Un o una juvenil que puja al primer equip o algun fitxatge que arriba per donar una empenta als de casa. Però aquest any gairebé són més els que arriben que els que ja hi eren. Tant en el cas de l’Atlètic masculí com en el del femení, han viscut una davallada de jugadors i jugadores que han marxat a jugar a l’estranger o que han deixat el hockey, provocant així baixes importants i uns equips obligats a agafar joves de la cantera. En el cas dels nois, són 7 les baixes que han patit, les quals s’han cobert totes amb jugadors de la casa, la majoria, del Vallès de Divisió d’Honor B. Baixes: Albert Sala, Jan Castelló, Pere Castelló, Santi Freixa, Roc Oliva, Miki Delás, Litus Ballbè.

Altes: Oriol Malgosa, Frank Di Miercurio, Marc Pujal, Santi Morera, Roger Pablo i el juvenil Marc Boltó. En el cas de les noies, hi ha hagut canvis fins i tot a l’staff. Xavi Galí ha passat el relleu de primer entrenador a Oriol Fèlix, que ha hagut de reestructurar el grup amb juvenils, alguna incorporació de l’equip de segona divisió i l’arribada d’una jove anglesa internacional amb la selecció sub-21.

Els equips de Divisió d’Honor de l’Atlètic van organitzar una festa el passat 31 d’octubre, dia de la Castanyada, al pavelló. Va ser un èxit de participació, amb molta gent del Club, que amb la seva aportació va ajudar a recollir recursos que seran utilitzats per cobrir part de les despeses dels desplaçaments que s’han de fer al llarg de la temporada.


RUSC

27

www.athc.cat

HOCKEY

nova etapa d’un vallès més jove Vallès jugarà contra els equips de Catalunya, València i Aragó. Un total de 6 equips, 3 dels quals aniran al grup que lluitarà per la lliga i l’ascens a la màxima categoria del hockey espanyol. Els altres 3 equips lluitaran per no baixar de categoria. Des del Rusc animem a tothom a veure el Vallès, un equip que us farà disfrutar del hockey i on podreu veure l’evolució dels futurs jugadors del millor equip del món: l’Atlètic!

Els equips sènior de l’Atlètic El Vallès continua sent la font que nodreix el primer equip de l’Atlètic.

Foto: Pere Freixa

Divisió d’Honor: Atlètic

Joan Galí. Si el primer equip de la casa creu que és hora de que molts jugadors del Vallès facin el salt a la bandera, això fa que el Vallès hagi de canviar la seva plantilla. Aquest any el segon equip de la casa té moltes incorporacions del Vallès de primera. L’any passat veiem com molts jugadors del Vallès marxaven per Erasmus, aquest any això ha passat amb l’Atlètic i els jugadors Santi Morera, Roger Pablo i Marc Pujal, (exjugadors del Vallès) juntament amb Oriol Malgosa i Frank Di Mercurio (també exjugadors del Vallès però que havien jugat a Holanda i Anglaterra respectivament la temporada passada) han fet el salt al primer equip.

Els jugadors Santi Pujal, Marc Escorihuela, Pau Ayats, Jordi Gelabert, Pau López i Santi Ballbè són les noves incorporacions d’aquest nou Vallès que competeix amb el mateix objectiu de grup d’anys anteriors: Guanyar la Lliga de Divisió d’Honor B, i un objectiu propi i comú en tots el jugadors: Fer el salt al primer equip. Els nois d’Arseni Sañé i Xero Gasol han començat la lliga amb bon peu guanyant al Pedralbes per 3 a 2 al Josep Marquès. Aquest any, a diferència d’anys anteriors, la lliga de Divisió d’honor B pateix un canvi a causa de la situació econòmica actual. Així doncs, per estalviar viatges la primera part de la lliga el

un repte difícil Els equips juvenils de l’Atlètic tenen el llistó molt alt aquesta temporada. El passat mes de juliol, a les instal.lacions del RC Polo, el nostre club es va adjudicar un doblet històric al Campionat d’Espanya. Tant l’equip femení com el masculí es van imposar en la final al Club Egara. Es podrà repetir? No ho sabem, però desitgem tota la sort del món als nostres equips!!!

Divisió d’Honor femení: Atlètic Divisió d’Honor B: Vallès Esportiu Primera Divisió: Vallès, Can Salas i Atlètic Segona Divisió: Atlètic 1952 Segona Divisió femení: Atlètic i Vallès Tercera Divisió: Atlètic i Can Salas

Total comptant totes les categories de base:

67 equips

750 jugadors i jugadores


RUSC

29

www.athc.cat

HOCKEY

El hockey com a bitllet a l’estranger Tots ells troben a faltar, sobretot, l’anomenat “tercer temps”: 35 minuts més –com a mínim – que es juguen un cop acabat el partit, al bar del club i, normalment, amb una cervesa a la mà tot conversant amb el rival.

Jordina Lluch. Viure una nova experiència, conèixer noves cultures, idiomes, espavilar-se, estudiar a un altre país... Són algunes de les raons que porten a molts joves a viure una experiència a l’estranger. Però si a més de tot això, hi podem afegir el hockey, l’aventura encara promet més. Aquest any potser ha estat el més descarat, i els dos primers equips de divisió d’honor de l’Atlètic han perdut quatre jugadors cada un, els quals han marxat a jugar a la lliga belga o a la holandesa, una dinàmica que han seguit també molts dels jugadors de la resta d’equips de la lliga espanyola. Però el cert és que la tendència a marxar a l’estranger, sigui pels motius que sigui, ja fa uns anys que està en alça. Independentment dels jugadors internacionals, que són els pocs que poden aconseguir un bon sobresou, l’econòmic no és el principal motiu que porta als joves a marxar. Molts d’ells se’n van gràcies al programa d’estudis Erasmus, el qual els permet seguir els seus estudis a una universitat europea, i d’altres aprofiten precisament el hockey per trobar un equip i aconseguir així tenir les despeses cobertes. Tenim la sort de tenir jugadors i jugadores amb molt nivell que, encara que no siguin internacionals, poden ser un bon reforç per a molts dels equips d’arreu. Així doncs, és una bona manera d’agafar confiança, responsabilitat i progressar individualment. I si, a més a més, el club que els acull els ofereix un pis i una petita recompensació econòmica a canvi d’entrenar a algun equip, doncs millor que millor. D’aquesta manera, el hockey esdevé l’excusa perfecta per poder conèixer a gent nova, aprendre un nou idioma, una cultura i hàbits totalment diferents als d’aquí... i acon-

seguir, en definitiva, una vivència que els enriquirà globalment com a persones, més enllà d’esportistes. Ara bé, el hockey no es viu igual a Can Salas que a Anglaterra, a Holanda o a Bèlgica i el procés d’adaptació no sempre és fàcil. Sobretot a dins el camp, els estils de joc – alguns d’ells més ofensius - el ritme de bola, els moviments entre jugadors... tan diferents d’aquí, aporten un nou hockey mai contemplat abans. Una nova visió que també es trasllada a fora dels terrenys de joc. En molts països el hockey representa una manera de passar el cap de setmana fora de casa, no només per fer esport, sinó per trobarse amb els amics i fer vida en un entorn immillorable. El hockey, per exemple, forma part del dia a dia de moltes famílies holandeses, és una filosofia de vida que va més enllà de la simple activitat extraescolar, que és com ho podríem entendre aquí, i aquesta manera de viure’l ajuda molt a tots aquells que hi van a passar uns mesos. I és que de fet, el que destaquen la majoria de “grocs” que han jugat a l’estranger, és precisament l’amabilitat i la integració per part de tot un club, el qual va passar a ser la seva família per una temporada.

Aquest any, la marxa de les peces claus dels dos equips de divisió d’honor ha deixat a l’Atlètic amb dos equips molt joves, però més enllà de perdre aquests pilars, el cantó positiu és que els jugadors i jugadores de la cantera han tingut una oportunitat única d’arribar al màxim nivell i agafar experiència i responsabilitats. Així doncs, aquesta fuga de talents s’ha de valorar positivament, tant pels que es queden aquí com pels que estan a fora. Això sí, torneu aviat! L’Atlètic us estarà esperant! Moltes gràcies a: Oriol Malgosa, Pol Garrido, Jaume Freixa i Genís Roca per explixar-nos les vostres experiències.


RUSC

31

www.athc.cat

HOCKEY

PLATA A L’EUROPEU ATLÈTICS I OLÍMPICS FEMENÍ SUB-21

Tres jugadores de l’Atlètic van penjar-se la medalla de plata a la Copa d’Europa sub-21 amb la selecció espanyola. Mariona Heras, Berta Bonastre i Georgina Tarrés van completar un campionat excel.lent en què a la final no van poder superar Holanda. L’anglesa Holly Chipman, que aquesta temporada juga amb l’Atlètic, va aconseguir el bronze amb la seva selecció.

Una vegada més, la representació de l’Atlètic en uns Jocs Olímpics va ser d’allò més destacada. A Londres, sis jugadors grocs i l’entrenador del nostre equip van formar part de l’equip espanyol. Roger Pallarols, Santi Freixa, Roc Oliva, Marc Sallés, Litus Ballbé, Sergi Enrique i Miki Delás van viure tota una experiència, que per alguns va ser el primer contacte amb uns Jocs. Al final, però, no van poder lluitar per les medalles. La pitjor sort va

ser per Santi Freixa, que es va lesionar un braç a l’inici del campionat.

Pau Freixa, Albert Beltràn, Jan Malgosa i Marc Boltó van formar part de l’equip masculí que va acabar en sisena posició. Tant l’equip masculí com el femení van aconseguir la classificació pel Mundial 2013.

TROBADA D’ENTRENADORS El passat dissabte 6 d’octubre es va realitzar una trobada d’entrenadors de totes les categories de l’Atlètic. Un total de 80 tècnics dels 106 que hi ha al Club hi van participar. Tots ells van treballar dividits en diferents àrees, cadascuna de les quals tenia un ponent. Oriol Freixa va ser l’encarregat de fer la xerrada als monitors de Pre-esport 1 i 2 així com als d’Iniciació. Ferran Freixa i Norbert Duaso es van encarregar de fer la sessió als entrenadors de l’àrea de formació (benjamí fins infantil). L’Oriol Fèlix va ser el ponent dels equips de tecnificació femenina mentre que el Roger Pallarols va ser qui va explicar als entrenadors de l’àrea de tecnificació masculina els mètodes que poden utilitzar per millorar els entrenaments.


RUSC

32/33

TENNIS

La Yellow Cup, un èxit que es repetirà FOTOGRAFIES: Kim Rovira.

Lluís Cervelló. En l’anterior número del Rusc ja us vam anunciar que l’Atlètic preparava la celebració d’un torneig de tennis per equips en categoria cadet. Un format que venia a omplir un dèficit de tornejos per a jugadors d’aquestes edats (sub-16) i que tal com s’esperava, va resultar ser tot un èxit. La Yellow Cup va ser una realitat entre el 5 i el 8 de setembre. 14 equips, amb un centenar de jugadors i jugadores, hi van participar. 8 equips masculins i 6 de femenins. Més enllà dels resultats, tothom va quedar meravellat amb la capacitat organitzativa de l’Atlètic. Especialment els equips que venien de més lluny (Madrid i Saragossa) es van mostrar molt agraïts pel tracte rebut i així ho van fer saber als responsables de la Secció de Tennis. També van venir equips de Mataró, Tarragona, Sabadell i Terrassa.


www.athc.cat

Una de les activitats al marge del torneig que més va agradar als esportistes va ser la visita al karting de Parc Vallès, on els nois i noies s’ho van passar d’allò més bé. Un bon campionat El primer dia, abans de començar els partits oficials, es va fer una acurada presentació dels equips i una desfilada a la pista número 1. Una posada en escena que va fer sentir als jugadors que estaven davant d’un repte important. I així es van prendre el campionat, amb la tensió necessària per oferir el millor tennis possible. El campionat es va jugar sobre terra batuda. L’Atlètic va presentar quatre equips, dos masculins i dos femenins. L’equip A masculí va ser campió del quadre de consolació. El CT Chamartín madrileny va ser el campió del quadre masculí i l’Stadium Casablanca de Saragossa va proclamar-se guanyador del quadre femení. Vist l’èxit assolit i el reconeixement rebut, l’Atlètic ja espera amb il.lusió la segona edició de la Yellow Cup. Un dels objectius serà créixer una mica i arribar a la vintena d’equips participants. No es tanca la porta fins i tot a

l’entrada d’equips estrangers, ja que per aquesta primera edició alguns clubs d’altres països es van interessar per venir, tot i que al final per diferents motius no va ser possible. Cal destacar també que la bona acollida dels sponsors i patrocinadors va ser fonamental perquè la celebració del campionat no hagi suposat cap despesa extra pel Club.

yellow cup 2012

14

equips

95

esportistes


RUSC

34/35

PÀDEL

per començar, un social Mariona Peremiquel. Una bona excusa per a escalfar motors i recuperar sensacions dins la pista va ser el torneig social que es va celebrar del 21 al 28 de setembre. Van participar-hi un total de cinquanta dues parelles, organitzades en quatre categories, tres femenines i una masculina. El format del campionat va ser d’eliminatòria des del principi, amb opció a consolació en cas de derrota al primer partit. El primer campionat de la temporada va anar acompanyat d’una recollida d’aliments, col.laborant així amb l’associació Compartim la qual reparteix els aliments entre famílies necessitades de Terrassa, una bona ocasió per a donar a conèixer l’associació i per a col.laborar-hi!

Els vencedors del torneig social que va obrir la temporada.

FOTO: PÀDEL

CATEGORIA MASCULINA Campions: Marc Grané i Sergi Riera Finalistes: Josep Rico i Joan Miquel Bosch Guanyadors Consolació: Antonio Valero i Lluís Marco PRIMERA FEMENINA Campiones: Vanessa Barrientos i Marta Ortega Finalistes: Ana Solà i Natalia Morcillo Guanyadores Consolació: Mar Vallhonrat i Sonia Carabante SEGONA FEMENINA Campiones: Paula Burniol i Marta Ruiz Finalistes: Marta Catalan i Adelmai Company Guanyadores Consolació: Imma Lloveras i Bet Puig TERCERA FEMENINA Campiones: Pau Andreu i Montse Prat Finalistes: Montse Fernandez i Marta Aranda

Nova incorporació a la Junta La Mariona Peremiquel s’ha incorporat a la Junta de Pàdel com a responsable de l’àrea de comunicació. Aquest és un àmbit amb molt recorregut i potencial en el que creiem que cal apostar, i més, en un context 2.0 com l’actual. Mantenir al dia la secció a través de la constant actualització del web del club, i establir un punt de contacte en línia entre jugadors, capitans i entrenadors són algunes de les nostres prioritats principals.


el pÀDEL CONTRA EL CÀNCER aconseguir més de 2000 euros”. Un dels regals del pack de benvinguda era una samarreta on es podia llegir el lema Tinc un desig. Amb l’esperança que es compleixin els 96 desitjos, en campionats com aquest hi pesa la màxima aquella que diu que “en l’esport, allò important és participar”, i així va ser! PRIMERA FEMENINA Campiones: Ana Solà i Natalia Morcillo Finalistes: Montse Lorente i Cris Quera

SEGONA FEMENINA Campiones: Yolanda Dam i Marta Ruiz Finalistes: Meritxell Gomez i Marta Catalan Mariona Peremiquel. Amb l’inici dels entrenaments de la temporada i amb el braç ja una mica més rodat, va arribar el primer campionat solidari de la temporada a les nostres pistes. El dissabte 6 d’octubre va tenir lloc el primer torneig solidari contra el càncer, amb la col.laboració d’Oncolliga, una entitat sense ànim de lucre que destina allò que recapta als malalts de càncer i a l’investigació de la malaltia, alhora que realitza activitats de divulgació, prevenció i rehabilitació. L’Atlètic és el club on es va decidir organitzar la primera edició d’aquest torneig obert, on hi van participar 96 persones, fet que el President d’Oncolliga Terrassa i

Vallès Occidental, Joaquim Estebanell, ho valora molt positivament i fins i tot assegura que “pel proper any s’està estudiant fer el segon torneig el mateix dia entre tots els clubs, les expectatives s’han superat i ens ha encoratjat a seguir amb aquesta iniciativa els propers anys”. El temps va acompanyar de ple aquesta bona causa i els participants van poder gaudir d’un mínim de quatre partits de vint minuts, bon ambient i un ampli repartiment de premis. Pel que fa a recaptació econòmica, Joaquim Estebanell explica que “a part de les inscripcions i gràcies als patrocinadors, es van vendre gelats i es van

TERCERA FEMENINA Campiones: Paula Anglada i Ines Maluenda Finalistes: Marta Aranda i Montse Fernandez PRIMERA MASCULINA Campions: Xavier Ribera i Sebastià Broto Finalistes: Carlos Gomez i Jordi Ubach SEGONA MASCULINA Campions: Carles Gelabert i Jordi Rubio Finalistes: Roberto Parbas i Alberto Martinez


RUSC

37

www.athc.cat

CLUB

Posant ordre a l’arxiu fotogràfic Lluís Cervelló. Piles de caixes. Piles i piles d’àlbums. Milers i milers de fotografies. Moltes d’antigues i amb moltes cares per identificar, llocs per ubicar, dates per recordar. L’arxiu de l’Atlètic és molt ampli però tot arxiu necessita un ordre que durant massa anys ha estat descuidat. I com més temps passa, més complicada és la tasca que ha de servir perquè la història gràfica del nostre Club estigui degudament endreçada. És per aquest motiu que ja fa uns quants mesos que els senyors Albert Papell i Ton Freixa, amb l’ajuda del senyor Pere Malgosa i d’aquells qui hi vulguin col.laborar, han posat fil a

l’agulla i s’estan dedicant a repassar una per una les fotografies que durant molts anys s’han anat acumulant. La dificultat més gran és la de situar en un lloc i un temps concret algunes de les instantànies que corresponen als primers anys de vida de l’Atlètic. De moment, la seva tasca s’està centrant en l’arxiu de la Secció de Hockey, que és la que ha generat el percentatge més gran d’imatges. Trofeus i quadres Abans de començar a treballar amb l’arxiu fotogràfic, es va realitzar la tasca d’ordenació de trofeus i altres elements que el Club havia anat guardant i que amb les obres del nou xalet social havien quedat apilades.

Ton Freixa i Albert Papell, en plena feina d’identificació de fotografies.

Les vitrines situades a les dues entrades de l’edifici exposen de forma ben ordenada els principals trofeus conquerits. A una banda els títols europeus. A l’altra, les Lligues i Copes. A la vitrina situada a la rampa d’accés a la sala polivalent també s’hi poden veure altres trofeus i distincions. Precisament a la sala polivalent del Club s’hi ha tornat a penjar alguns dels quadres que hi havia al xalet antic, la majoria d’ells pintats per socis en els concursos de pintura que s’havien organitzat fa uns quants anys. A la sala de Juntes i fins i tot al Restaurant del Club també s’hi exposen alguns elements de la història del club com banderins, escuts, plaques, trofeus i distincions.

Foto: RUSC


RUSC

39

www.athc.cat

CLUB

Qualitat i atenció productes frescos i de qualitat, la gran majoria productes catalans. El vi de la casa és un vi català, però també s’ofereix una interessant carta de vins i caves molt variada. També hi ha un menú infantil perfectament adaptat a les necessitats de les famílies. Es fan menús per a grups i hi ha la possibilitat d’organitzar berenars i festes infantils, així com trobades a l’estil “coffee break”. L’atenció, fonamental Un dels elements en què s’ha incidit des del primer dia és en el de l’atenció ràpida i fluïda, especialment en els dies de major afluència de gent. S’ha canviat el sistema que abans generava llargues cues i s’ha reforçat el personal present a la barra, on ara hi ha dues caixes de cobrament.

Rusc. El servei de restaurant i cafeteria de l’Atlètic ha canviat de mans aquesta temporada, amb la intenció de millorar en tots els aspectes. L’empresa terrassenca Coco, amb vint anys d’experiència en el sector, ha assumit el repte amb molta il.lusió i la valoració dels socis en les primers setmanes de servei és molt positiva. S’han ampliat els horaris i l’oferta gastronòmica s’ha adaptat a les diferents necessitats del usuaris del Club, amb una atenció especial als esportistes que es queden a sopar entre setmana i al servei que s’ofereix durant els caps de setmana quan l’Atlètic s’omple de gent. A la cafeteria s’ofereixen entrepans freds i calents, plats combinats, carta de tapes, carta d’amanides i qualsevol dels menús que es serveixen al Restaurant. Entre setmana, després de les hores d’entrenament, els esportistes poden gaudir d’uns menús especials

de 8,5 i 10 euros. Aquesta oferta es pot fer extensible a qualsevol altre dia quan algun equip (de l’Atlètic o de fora) es vol quedar a dinar o sopar al Club.

Com ens explica el cap de cuina Luis Miguel Giménez “la nostra intenció és que tots els esportistes de la casa es quedin a menjar entre setmana i que el cap de setmana la cafeteria i el Restaurant estiguin plens a vessar de gent de l’Atlètic”.

L’oferta del Restaurant Can Salas ofereix de dimarts a divendres un menú de 12,5 euros i un menú de cap de setmana a un preu de 20 euros. Sempre amb una aposta clara per la cuina mediterrània i catalana. També s’ha introduït una carta de suggeriments del xef. La cuina treballa amb

Una de les iniciatives per aconseguir que la vida social es mantingui ben viva ha estat la promoció per veure els partits de futbol al xalet. S’han tornat a contractar els canals de pagament per veure la Lliga i la Champions. El dia del Barça Madrid hi havia 150 persones a l’Atlètic. Tot un èxit.

Els horaris Restaurant: de dimarts a diumenge. Dinars (13h – 16h) / Sopars (20h – 23h) Cafeteria: de dilluns a diumenge en horari del Club (diumenge i dilluns tanca a les 21h)


RUSC

41

www.athc.cat

CLUB SALUT

CrossFit, una nova activitat naturals. Els moviments funcionals són mecànicament sans, i per tant són segurs.

Lluís Cervelló. Aquesta temporada el programa d’activitats dirigides del Club Salut ha incorporat una nova modalitat a la seva oferta. Es tracta del CrossFit, un programa de força i condicionament físic total que es basa en la millora de les deu capacitats físiques principals. A diferència del treball muscular amb les màquines del gimnàs, en què es treballen grups musculars de forma aïllada, el CrossFit és una disciplina que permet treballar tots els aspectes de la nostra condició física i a més fer-ho d’una forma gens rutinària o mecanitzada. Les sessions són molt diverses, amb exercicis variats que es poden fer a l’interior o a l’exterior. No es tracta, doncs, d’un treball específic sinó general. Tots aquests conceptes han estat difosos per Greg Glassman, el creador de CrossFit als Estats Units des de l’any 2001. Les sessions d’entrenament són d’alta intensitat i de curta durada. El pitjor enemic d’aquest esport és la rutina.

El condicionament anaeròbic ens permet augmentar la potència, la velocitat, la força i la massa muscular sense perjudicar la capacitat aeròbica. Els exercicis s’adapten als objectius de cadascú i a les seves condicions. Està obert a qualsevol edat i condició física.

Els horaris

El CrossFit permet millorar:

Dimarts i dijous De 14h a 14:45h No hi caben, doncs, exercicis de moltes repeticions i llarga durada. El CrossFit considera el cos com un tot harmònic i complet. Per això, als seus programes d’entrenament no s’exercita cada grup muscular de manera aïllada, sinó que es treballa amb moviments funcionals, que són aquells que reprodueixen els patrons de moviment

Resistència cardio-respiratòria Resistència muscular Força Flexibilitat Potència Velocitat Coordinació Agilitat Equilibri Precisió

Apunta’t al Running important inversió en salut, qualitat de vida, autorealització i permet establir lligams socials compartint kilòmetres amb altra gent tot gaudint de la natura. A més a més, està estudiat i provat que com a exercici físic genera benestar, una millora de l’estat d’ànim i una sensació propera a l’eufòria a causa de l’alliberament d’endorfines que provoca en el nostre cos i que actuen com a neurotransmissors de plaer i felicitat.

No és cap secret que avui en dia el Running és un dels esports més practicats, populars i que està multiplicant els seus adeptes gràcies als seus beneficis i avantatges. Esportistes com Kilian Jornet o Josef Ajram, entre molts altres, representen aquest creixement en una disciplina esportiva que enganxa a qui la prova. Suposa una

Les sortides amb el grup de Running permeten alliberar-nos del ritme frenètic del dia a dia i gaudir d’un temps de desconnexió, conèixer la natura amb tot tipus de recorreguts al voltant de l’Atlètic i fer pinya amb d’altres

Els horaris Dimarts i Dijous de 18:30 a 19:30

usuaris identificats amb aquest esport i la seva idiosincràsia. Hi tenen cabuda tot tipus d’usuaris, des dels més novells fins als que tenen en ment participar i completar curses i desafiaments com maratons i d’altres competicions. La flexibilitat i l’adaptabilitat a les condicions de l’usuari és una de les principals característiques d’aquesta secció, guiada per un responsable que us ajudarà a millorar i a progressar creant les condicions necessàries en cada sortida perquè s’adaptin al vostre nivell i, si s’escau, elaborant planificacions d’entrenament específic i seguiment per a cada usuari en funció del seu objectiu i del seu nivell.

Responsable: Guillem Farré Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Master en Preparació Física d’Alt Rendiment. Runner i triatleta.


RUSC

43

www.athc.cat

CLUB

El pessebre, al Puig de la Balma

La Secció d’Excursionisme de l’Atlètic no para i ja prepara noves sortides.

Rusc. El proper diumenge dia 16 de desembre es celebrarà la quarta sortida de la secció d’excursionisme de l’Atlètic. Aquesta excursió serà l’última de l’any i servirà per anar a posar un pessebre al mig de la natura, concretament al Puig de la Balma, una masia situada entre Mura i Rocafort. Ens trobarem a les 8,30h al pàrquing de la Carretera Sabadell per enfilar camí amunt amb els cotxes. Tornarem aproximadament a les dues del migdia al club, després d’haver caminat unes dues hores aproximadament. L’organització portarà el naixement del pessebre i cal que tots col.laborem portant una figureta. També s’ha de portar esmorzar i rastolines de Nadal per compartir. Així crearem l’ambient idoni per cantar nadales i donar la benvinguda a les festes de Nadal.

Excursió al Montseny El 18 de novembre és la data escollida per una excursió al Montseny, pel camí de Viladrau a Matagalls. Una caminada de tres horetes, parant a esmorzar, i

Foto: EXCURSIONISME

amb un bon dinar al poble de Viladrau. Aquesta serà la tercera excursió de la temporada, després de les realitzades a Tavertet, el 23 de setembre, i al Massís de Sant Llorenç, el 20 d’octubre.


RUSC

45

www.athc.cat

CLUB BIKETRIAL

TOT UN CAMPIÓ un entorn natural al mig del bosc, amb unes zones formades per elements naturals i artificials. El recorregut va consistir en un circuit de sis zones que s’havia de completar cinc vegades.

Jordina Lluch. La localitat francesa de Vouneuil Souss Biard, a prop de Poitiers, va acollir el passat mes d’agost els Jocs Mundials de la Juventut de Trial UCI. Per als menors de 16 anys, aquest és l’esdeveniment internacional més important, ja que reuneix a les joves promeses d’aquest esport

en 4 categories masculines i una de femenina, des dels 9 fins als 16 anys. El groc-i-negre Pol Cabré-Verdiel va aconseguir la segona plaça de la categoria de principiants o “poussin”, de nens d’entre 9 i 10 anys. La competició es va desenvolupar en

El primer dia es van celebrar les fases classificatòries, una jornada caracteritzada per ser sobre un terreny amb zones molt tècniques i de baixa dificultat. En la seva categoria, en Pol va obtenir la cinquena posició amb 4 punts. L’endemà, es van celebrar les finals, reservades només per als 12 millors classificats al primer dia. A la final, amb la presència de pluja, la dificultat de les proves es va accentuar. El català Toni Guillén i el Pol CabréVerdiell van sortir com a favorits, juntament amb el britànic Adam Morewood. La jove promesa de l’Atlètic va realitzar un duel frenètic amb el seu principal rival Adam Morewood, però amb una brillant actuació va aconseguir la segona plaça d’aquests Jocs Mundials, superat només per en Toni Guillén. Enhorabona pel podi!

CLUB

25 anys amb “els matiners” Lluís Cervelló. Sou dels que us fa mandra llevar-vos aviat per fer una mica d’esport? Doncs si voleu canviar aquesta manera de veure les coses podeu agafar com a exemple el grup de socis i sòcies que des de fa 25 anys pugen a l’Atlètic tres dies a la setmana per fer exercicis de tonificació entre les 7 i les 8 del matí. Amb el temps, ells mateixos s’han autodenominat com el grup d’ “els matiners”. La Kika Gasol és la monitora d’aquest grup d’esportistes des de fa un quart de segle. Una efemèride que fa unes setmanes van celebrar de la manera

amb què abans tancaven cada temporada: una sardinada.

aeròbic i el divendres exercicis de tonificació.

Quan la Kika va agafar el relleu del Jordi Galí en l’activitat, aquesta es feia al pavelló. No cal explicar com han canviat les coses. Un intenta imaginarse una sessió gimnàstica al mes de gener a les set del matí al pavelló i només de pensar-hi ja té fred...

Amb tots aquests anys, hi ha un grup que encara es manté actiu des del primer dia. Han format una autèntica família a través de l’esport a l’Atlètic i encara els queda corda per estona.

Quan es va estrenar el nou edifici central de serveis, amb les sales de gimnàs i la piscina climatitzada, l’activitat s’hi va traslladar i es va adaptar a les noves possibilitats- Des de llavors, els dilluns es fa aiguagym, el dimecres

Els horaris Dilluns, dimecres i divendres de 7 a 8 del matí


RUSC

46

www.athc.cat

ESCUDERIA

motors a punt

Rusc. L’Escuderia no s’atura i afronta un calendari ple d’activitats aquesta temporada. El passat diumenge 28 d’octubre va realitzar la sortida mensual de motos clàssiques, amb una ruta que va acabar a Barcelona, passant per Martorell, Castellví de Rosanes, Corbera de Llobregat, La Palma de Cervelló, Molins de Rei i Vallvidrera. Un cop arribats al destí, els participants van visitar el Museu de la Moto

de Barcelona, on van poder veure una exposició molt interessant sobre les 24 Hores de Montjuïc. La tornada es va fer per la carretera de l´Arrabassada. Els pròxims dies 8 i 9 de desembre, l’Escuderia MATHC participarà amb els seus pilots a la segona edició del Barcelona Montjuïc Revival. Es tracta d’un projecte ambiciós que pretén situar-se a l’elit mundial de les troba-

des del motor clàssic. El circuit creat el 1932, en ple cor de Barcelona, te 12 revolts, 90 metres de desnivell , i 3.790 metres de longitud; però sobretot té un entorn únic: el Parc de Montjuïc, la muntanya màgica, on els aficionats i els pilots van viure intenses i emocionants jornades de curses fins el 1986. L’equip de competició de l’Escuderia MATHC presentarà 16 pilots en les diferents categories.

CLUB

JOSEP DONADEU I CADAFALCH

Un gran de l’Atlètic

Fa uns dies ens va deixar un dels personatges importants en la historia del club. Josep Donadeu va ser un dels artífexs de la compra de Can Salas i això sol ja mereix el nostre reconeixement però el seu tarannà d’home serè, intel.ligent va ser decisiu a l’hora d’aportar criteri

i seny al desenvolupament del nostre club. Potser ha estat el nostre consoci més actiu en la vida pública, no podem oblidar la seva carrera política que el va portar a ser alcalde de la nostra ciutat a més d’importants càrrecs institucionals i diputat a les Corts. Dins de la seva trajectòria a l’Atlètic

hem de destacar la presidència de la immobiliària. En fa molts anys de tot plegat però avui toca recordar que gràcies a la seva dedicació i aportació personal avui gaudim d’un gran club com ell i els seus companys de junta sempre havien somiat. Descansi en pau.


RUSC 200  

Novembre 2012

Advertisement