Page 1

199

www.athc.cat

OCTUBRE 2011 JULIOL 2012

RUSC 20 lligues


RUSC

3

www.athc.cat

EDITORIAL

SUMARI

la marca atlètic

HOCKEY La lliga número 20 Adeus importants Un equip amb nivell d’èlit DHF, la força que arriba Notícies de Hockey

4-5 7 8 9 11,13

CLUB

Entrevista: David Estany

15

TENNIS Notícies de Tennis

16-17

PÀDEL Notícies de Pàdel

18-19

CLUB A Montserrat com fa 20 anys Connecta’t a l’Atlètic

21 25

CAMPUS Els nens/es omplen l’ATHC

23

ESCUDERIA El Ral.li té futur

25

GOLF Campionat social de golf

26

BIKETRIAL Èxits a la copa Osona

26

De veritat que és increïble veure com, gràcies a la llarga llista d’activitats socials i esportives que setmana rere setmana mou tanta gent del Club, l’Atlètic aconsegueix una presència destacada en una pila d’àmbits diferents. Hockey, tennis, pàdel, golf, trial en bicicleta, motor, bàsquet...permeten passejar l’escut de l’Atlètic per tot el territori i a més fer-ho acompanyat de molts èxits. En l’aspecte social activitats com l’excursionisme, que ha celebrat el vintè aniversari tornant a Montserrat, completen un ventall tan ampli de vida en groc i negre que ens permet parlar d’un nou concepte: la marca Atlètic. Tots els que us heu passejat per altres clubs haureu notat l’admiració que fora de Can Salas es té de la nostra entitat. Sí, l’Atlètic és un gran referent, cosa que s’ha aconseguit gràcies a l’esforç conjunt de tots i cadascun dels socis i sòcies que cada dia han anat fent el Club una mica més gran al llarg d’aquests 60 anys d’història. Sovint és més fàcil veure d’un mateix els defectes i dels altres les virtuts.

És per això que amb el senzill exercici de posar-nos en el punt de vista de qui ens mira de seguida veurem que l’Atlètic és un Club especial i únic. La força de l’Atlètic és la nostra gent. L’esperit, aquell que fa sis dècades van fer néixer els fundadors d’una idea feta avui realitat. La millor manera de celebrar els 60 anys ha estat fer-ho mantenint ben amunt el llistó dels èxits. La Lliga número 20 del nostre primer equip de hockey té molt de mèrit. No ha estat un èxit solitari. La resta de triomfs en aquesta i en la resta de Seccions els trobareu en aquest número del Rusc. És el 199. La nostra revista també forma part d’aquest esforç desinteressat que ajuda a fer-nos una mica més grans cada dia. El Rusc és un recull d’aquesta història i per a nosaltres també serà molt especial arribar al número 200, el pròxim mes d’octubre. Bon estiu a tothom.

9 ATLÈTICS A LONDRES 2012

RUSC 199 juliol 2012 President d’honor: Jaume Galí i Biosca + Cap de Redacció: Lluís Cervelló. comunicacio@athc.cat Redacció: Jaume Freixa, Joan Galí, Pol Garcia-Cascón, Jordina Lluch, Oriol Malgosa, Mariona Peremiquel i Anna Verdaguer. Fotografies: Alfredo Ferrer, Anna Ferrer, Joan Maeso, Manel Palà, Josep Pont i Kim Rovira. Direcció d’art i maquetació: Montse Sucarrats i Joan Rodó. Coordinació general: Noemí Biosca Publicitat: David Freixa. 630 98 63 82 Atlètic Terrassa Hockey Club. Can Salas. Ctra. Castellar Km. 20,300. Terrassa. 93 787 03 51. Aquesta publicació és distribuïda exclusivament als socis de l’Atlètic Terrassa H.C. No pot ser, per tant, posada a la venda ni distribuïda per subscripció.

6 jugadors i 3 tècnics són l’aportació de l’Atlètic als Jocs de Londres 2012, des de Seul 88 mai havíem tingut tanta representació. És un gran èxit del club i un orgull personal del jugadors que amb el seu esforç han aconseguit la més alta fita d’un esportista amateur.

Desitgem tota la sort del món a la selecció i sobretot una gran actuació dels nostres representants, Santi Freixa, Sergi Enrique, Marc Sallés, Miki Delàs, Roc Oliva, Litus Ballbé, el seleccionador Dani Martin, el segon entrenador Roger Pallarols i el preparador físic Ton Figuls.


RUSC

4/5

HOCKEY

la lliga número 20

FOTOGRAFIES: Alfredo Ferrer, Anna Ferrer, Joan Maeso i Manel Palà

L’Atlètic va celebrar la Lliga número 20 i la quarta consecutiva

Rusc. Ha estat una temporada ben estranya, però no per això el vintè títol de Lliga que entra a les vitrines del nostre Club és menys important i merescut. A més de completar una xifra rodona, suposa donar continuïtat a un cicle victoriós que ja suma quatre Lligues

de forma consecutiva. L’Atlètic havia estat el millor amb diferència en la fase regular, superant els grans rivals en la lluita per la glòria final i mantenint-se invicte. Però aquesta temporada no hi havia play-off. El garbuix generat durant l’estiu anterior de cara a un any olím-

pic, amb la incertesa de saber si la selecció masculina havia de fer o no un preolímpic, va escurçar la competició i en va variar el format. Per això, després d’un llarg descans de gairebé quatre mesos entre la primera i la segona fase calia veure si l’Atlètic era capaç de mantenir l’hegemonia.


www.athc.cat

Si algú ho dubtava, aviat va quedar clar que no en tenia cap motiu. Un 3-7 històric al camp de l’Egara era la millor mostra del que l’equip estava disposat a fer. Dia de transistors Com si s’hagués fet un salt enrere en el temps, el desenllaç de la Lliga va tenir un punt inesperat d’emoció. Tot feia preveure que l’Atlètic s’ho jugaria tot en l’última jornada al camp

del Polo, però l’equip barceloní va ensopegar en el penúltim partit al Pla del Bon Aire i li va deixar el títol en safata a l’Atlètic. L’empat entre Egara i Polo es va produir amb més de mitja hora de diferència respecte el partit que l’Atlètic havia guanyat (6-2) contra el Club de Campo. Els mòbils van fer de transistors i quan es va confirmar la notícia, es va improvisar una festa que no estava preparada.

l’ehl es resisteix La pròxima temporada, l’Atlètic tindrà de nou el repte de la màxima competició europea. El passat mes d’abril, a Rotterdam, el nostre equip no va poder accedir a la Final Four. En el partit de vuitens de final, contra el Bloemendaal, va tenir molta mala sort. Tot i disposar de moltes oportunitats per marcar, els holandesos van mostrar una eficàcia impressionant en les seves jugades d’atac. El partit va acabar 4-3 a favor del Bloemendaal. L’Atlètic, doncs, haurà d’esperar un any més. Copa del Rei A la Copa, l’Atlètic no va poder signar un doblet, ja que va caure en les semifinals davant del Club de Campo. Els madrilenys van empatar en l’últim sospir del partit (1-1) i es van acabar imposant en la tanda d’strokes.

El Bloemendaal holandès ens va barrar el pas a l’EHL


RUSC

7

www.athc.cat

HOCKEY

Temporada d’adéus importants

L’Atlètic canviarà el 25% de la seva plantilla després que cinc jugadors s’hagin desvinculat d’una manera o altra de l’equip

Jan Castelló, Pere Castelló i Albert Sala, al costat del president de la Secció de Hockey, Òscar Pallarols.

Oriol Malgosa. Han estat vuit lligues en nou anys. Gairebé una dècada d’èxits en la que el primer equip ha funcionat a la perfecció. I quan les coses rutllen, per què canviar-les, no? Tant amb Dani Martín com amb Roger Pallarols, l’equip ha evolucionat, ha incorporat nous jugadors i ha patit algunes baixes temporals i d’altres de definitives, però mai fins ara havia encarat un repte tan gran com el que suposa la marxa de cinc jugadors (i quins jugadors...) d’una tacada. L’Albert Sala, el Jan i el Pere Castelló pengen l’stick per centrar-se en altres àmbits de les seves vides després de molts anys de tenir el hockey i l’Atlètic al capdavant del seu rànquing de prioritats. Amb 31 anys, el gran dels germans Castelló abandona el vaixell per deixar pas a jugadors que puguin remar tant fort com ho ha fet ell durant les dotze temporades ininterrompudes que ha jugat a ‘la bandera’. El fins ara veterà del grup és un dels únics quatre juga-

dors que pot presumir d’haver guanyat les últimes vuit lligues; motiu més que suficient per estar satisfet del seu pas per l’Atlètic. També marxa content el seu germà petit, el Pere, que amb 28 anys i vuit campanyes de groc-i-negre vol dedicar-se a la seva carrera professional i tenir més temps lliure. Tots dos germans, que comparteixen el moment de l’adéu, també tenen en comú la manera com van arribar al primer equip. Un i altre van jugar una temporada al Vallès abans d’arribar a l’Atlètic i convertir-se, amb els anys, en jugadors importants pel grup. Cal no oblidar que si tenim el millor equip d’Espanya és en gran part perquè també tenim el millor filial. El cas de l’Albert Sala (30 anys) és diferent. Ell no va jugar mai a les categories inferiors de Can Salas però des que l’any 2000 va arribar a l’Atlètic va mostrar el seu compromís amb l’equip. L’Atlètic

Foto: Alfredo Ferrer

també trobarà a faltar un dels migcampistes amb més classe del nostre esport: tècnica, velocitat i experiència a nivell internacional. Tan de bo tots els que vinguin ‘de fora’ siguin com ell. Cap a Holanda El coneixíem prou bé i sabíem com se les gasta, però el fet d’haver gaudit del Santi Freixa durant un any ens ha recordat com el trobem a faltar. El fill pròdig torna a Holanda per començar una nova etapa i per si fos poc s’emporta a Roc Oliva, l’altre màgic de Can Salas. Junts formen una de les parelles atacants més temibles d’Europa, han estat claus a l’Atlètic i són vitals amb Espanya. L’Amsterdam encara no sap la sort que tindrà de poder gaudir de la seva connexió. Per sort nostra, ho farà durant només un any, ja que el Roc tornarà a casa la temporada vinent. Mentre que el retorn del ‘Gugu’, malgrat ser molt menys probable, serà una il.lusió que mantindran tots els atlètics –ell el primer.


RUSC

8/9

HOCKEY

Un equip de formació amb nivell d’elit Joan Galí. Ja en són tres les lligues que acumula el Vallès a la Divisió d’Honor “B”, una categoria que te com a premi l’ascens a la màxima categoria espanyola, premi que tot i ser campió de lliga, no podrà assaborir el Vallès, ja que aquest any jugava vinculat al primer equip.

Tot va començar amb un projecte de Roger Pallarols, fent un equip jove amb jugadors de qualitat que en un futur jugarien al primer equip. Aquest projecte va seguir passant per mans de grans entrenadors com el Marti Fèlix, el Quim Malgosa, el David Freixa i fins arribar al Xero Gasol i l’Arseni Sañé, aquests dos últims, actuals entrenadors de l’equip que ha guanyat per tercer cop la lliga d’aquesta categoria. Entre aquests tres títols cal destacar la temporada 2010/11, on l’equip va tenir l’oportunitat de jugar a la Princess Hockey Lliga, jugant contra equips de talla Europea com és el Polo o el Club

de Campo. Una experiència que tots els jugadors recorden i que segurament per falta de veterania va durar només un any. Aquesta temporada, el Vallès ha assolit una fita molt complicada, no només ha guanyat la lliga, que ja és difícil, sinó que no ha perdut cap partit. A principis de temporada, es veia un Vallès diferent. Uns marxaven a estudiar per Europa, d’altres feien el salt al primer equip, això va significar veure cares noves tant de jugadors com d’entrenadors. L’equip feia un canvi semblant al que havia fet feia 2 anys. Nou Staff i nous jugadors per fer afrontar, com feia 2 anys, la Divisió d’honor “B”. El resultat: El mateix que fa dos anys, Campions de Lliga amb la diferència de que aquest any l’equip no podrà pujar a “la A”. Pere Autonell, Nil Sánchez, Pere Flo, Jaume Ventayol, Santi Malgosa, Santi Donoso, Miquel Figa, Ricard Mampel, Joan Amorós, Santi Morera, Marc Pujal,

El Vallès ha tornat a fer una gran temporada, demostrant la qualitat que hi ha al Club.

Pau Freixa, Roger Pablo, Genis Roca, Joan Galí, Jaume Freixa, Dani Malgosa, Edu Roig i Nil Escudé són els components d’aquest equip tan jove però amb més qualitat que molts equips de la Divisió d’Honor A. L’objectiu del Vallès: Tornar a guanyar la quarta lliga de Divisió d’Honor B. L’objectiu del Club: Aconseguir que el Vallès tingui la possibilitat de competir amb els millors a la Divisió d’Honor A

Foto: Alfredo Ferrer


www.athc.cat

La força que arriba

Jordina Lluch. Acaba la temporada i és moment de fer valoracions, treure conclusions, veure què s’ha fet bé, què no tan bé i, sobretot, com s’ha de plantejar l’any vinent. Sense Xavi Galí a la banqueta com a entrenador, el relleu ha caigut sobre Oriol Fèlix, qui haurà de crear, gairebé de nou, el primer equip femení. Cada vegada són més els jugadors i jugadores que decideixen viure una experiència a l’estranger, des d’on se’ls facilita al màxim poder seguir els seus estudis, on poden aprendre una nova llengua i, a nivell esportiu, formar-se i descobrir noves maneres de jugar i entendre el hockey. La temporada que ve, les tres internacionals de l’equip, Georgina Oliva, Carlota Petchamé i Berta Bonastre, han decidit emprendre

una nova aventura a terres belgues, on també les acompanyarà la internacional sub-21 Lara San José. El primer equip de Divisió d’Honor femení es queda sense quatre peces clau, tot un repte per a Oriol Fèlix, el qual assegura que “és un any on cal treballar molt la base. Cal treure el millor rendiment de cada jugadora i, sobretot, que les més joves agafin el màxim d’experiència possible”. Ara més que mai, doncs, s’ha de confiar amb les jugadores de la casa, donar oportunitat a les joves de la cantera, però també a totes aquelles altres que, per un motiu o altre, no hi han estat o han hagut de deixar el primer equip i han jugat a segona divisió. Aconseguir aquestes jugadores més experimentades pot compensar un equip que seguirà sent molt jove però també amb molt potencial. És veritat que hi ha jugadores importants que se’n van, però cal destacar la força que arriba des de baix, on s’està demostrant que si es cuida i es segueix treballant a aquest nivell el futur de l’Atlètic femení serà ple d’èxits. Des de les categories de 3x3 fins a juvenils, els equips femenins aconsegueixen ser lí-

ders de les seves lligues, però és evident que hi ha alguna cosa que no es fa bé un cop arriben a dalt de tot. Per això, tal i com comenta Oriol Fèlix “cal ser molt prudents, ja que la història ens diu que un cop arriben al primer equip no en treiem el rendiment que voldríem. Hem d’analitzar profundament aquest fet i evitar que es tornin a produir alguns errors”. Les ganes, la força, l’esperit de competitivitat, la confiança... que es té quan s’està a nivells inferiors s’ha d’aconseguir mantenir un cop s’arriba al primer equip. I aquesta serà una de les tasques més importants de l’staff, ja que el bon nivell de les noies ja està garantit. “El que fa falta és potenciar més el grau de compromís, els hàbits esportius, la competitivitat, i això s’ha de treballar des de la base”, afirma el nou entrenador. Malgrat tots els canvis que es preveuen, quatre membres de l’equip tècnic seguiran a la banqueta de l’Atlètic femení, i el fet de conèixer i haver treballat ja aquest any amb elles, farà que el pas no sigui tan dràstic. Si es comença a treballar des d’ara, de ben segur que aquest equip jove, però amb molta qualitat i, sobretot, amb molt futur, ens sorprendrà la propera temporada 2012-2013.


RUSC

11

www.athc.cat

HOCKEY

El Vallès, subcampió d’Espanya de Primera Excel.lent temporada la que ha fet el Vallès a Primera Divisió. Al Campionat de Catalunya va acabar en segona posició per darrere de l’Egara 1935, equip que ha acabat pujant a Divisió d’Honor B. Amb aquest resultat, l’equip que han entrenat l’Andreu Enrich, el Pablo Guillén i el Roger Pablo es va guanyar el dret a jugar el Campionat d’Espanya de la categoria. En la primera fase, el Vallès va empa-

tar amb l’Egara 35 i el Sevilla, però va guanyar clarament l’Albor gallec per 6 a 1 i es va classificar per la fase final. Aquí els resultats encara van ser millors. Dues victòries davant del San Fernando (5-3) i el Lagunak (3-1) haurien pogut servir per ser campions, però el goal average ho va impedir. Per només un gol de diferència, el campió va ser l’Egara 35. Moltes felicitats Vallès !!

CAMPIONS DE TERCERA El Can Salas es va proclamar campió de Tercera Divisió amb un sol punt de diferència sobre el seu perseguidor, el Club Egara. Cal destacar que el Can Salas ha acabat la Lliga invicte, sense perdre ni un sol partit i cedint només quatre empats (dos dels quals precisament contra l’Egara). Hi va haver emoció fins a l’última jorna-

da, però al final el títol va venir cap a l’Atlètic. L’altre equip groc de Tercera, l’Atlètic (més conegut com el Samba) va acabar la Lliga en una bona quarta posició. Els duels entre Atlètic i Can Salas van ser molt renyits, amb un empat a 1 en la primera volta i victòria dels campions 2 a 0 en la segona.

La festa del hockey Un any més, el Camp Josep Marquès va ser l’escenari de la cloenda de temporada del hockey. El passat 9 de juny es va fer el sopar i acte de fi de temporada per a les categories de cadet a sènior. El xalet es va fer petit per acollir tots els equips que van voler celebrar la llarga llista d’èxits que ha recollit l’Atlètic. Es van concedir les diferents distincions de la Secció de Hockey, els trofeus als millors jugadors de cada equip, el tradicional càntir i es van enunciar els tres Trofeus Joan Vallhonrat, que s’entregaran durant l’acte de cloenda de temporada del Club, el dia 6 de juliol. Enguany els guardonats són: Litus Ballbé (Or), Marc

Malgosa (Plata) i Joan Galí (Bronze). El dissabte 16 de juny va ser el torn per als menuts. Des de l’Escola fins a Infantils van participar d’una gran festa amb par-

tidets de hockey, desfilada dels equips i, evidentment, la foto de família. La vetllada va acabar al vespre amb una botifarrada de germanor.


RUSC

13

www.athc.cat

HOCKEY

CAMPIONES DE CATALUNYA

centenari del hockey terrassenc L’Atlètic va participar en la celebració del centenari del primer partit de hockey que es va jugar a Terrassa. El passat 2 de juny, coincidint exactament amb la data centenària, es va fer un acte de celebració al Camp

Municipal Olímpic. Les Escoles dels diferents clubs de la ciutat van prendre part en una festa en què també es va disputar un partit amb vestimenta i estics de l’època per tal de commemorar l’efemèride.

L’Atlètic femení de Segona Divisió va aconseguir el títol en el Campionat de Catalunya de hockey sala. En la final, disputada a les instal.lacions del Club Egara, l’equip groc i negre es va imposar a l’Iluro per 2 a 1. Felicitats campiones!

tots amb una medalla al coll i el Polo (4-3). Aquests marcadors li donaven l’accés a la gran final, on es va trobar amb l’Egara. El matx també va ser molt igualat i el marcador no es va moure fins a la segona part. Pol Parrilla i Quim Malgosa van donar un avantatge als grocs que el gol n els minuts finals de l’Egara no va poder contrarrestar. Al final, 2 a 1 i el trofeu de campions cap a casa. Rusc. Cada títol i cada medalla que aconsegueixen els equips de la base del club són d’un gran valor per a l’Atlètic. És la demostració que l’Escola funciona i que la possibilitat de seguir tenint grans èxits en el futur està assegurada. L’equip cadet masculí es va proclamar campió d’Espanya en un campionat que es va jugar a Màlaga. L’equip, entrenat per l’Oriol Torras, va fer un gran paper i es van classificar amb una gran capacitat de patiment en els minuts finals d’uns enfrontaments molt ajustats. En el primer partit van derrotar el RS Tenis (2-0) i després es van desfer del Club de Campo (4-3)

L’equip cadet femení es va quedar a un petit pas d’aconseguir el mateix que els nois. Després de superar el Polo (4-0) i el Taburiente (5-0), l’equip entrenat per Vinyet Figueras, Jordi Barrio i Pau Galí va caure davant del Valdeluz (2-1). L’endemà es va refer de la sotragada i es va assegurar el bronze superant el Pozuelo per 3 a 0. El campionat es va jugar a Madrid. Categoria Infantil Hi va haver presència dels equips de l’Atlètic en les dues finals del Campionat d’Espanya Infantil de hockey sala. L’equip femení, dirigit pel Ferran Díaz, va aconseguir el títol i la medalla

d’or, èxit que se suma al Campionat de Catalunya que també van guanyar. L’Atlètic va guanyar tots els partits del campionat, els cinc de la fase de grup, la semifinal contra el CD Terrassa (6-0) i la final contra el Pozuelo (4-2). L’Atlètic Infantil masculí, per la seva banda, es va penjar la medalla de plata en un campionat on va topar amb el Complutense dues vegades. Contra els madrielenys van perdre en la fase de grups, i després de superar el Tenis en la semifinal (5-1), l’Atlètic va tornar a perdre amb el Complutense en la final (1-5).


RUSC

15

www.athc.cat

L’ENTREVISTA

David Estany

No crec que torni a arbitrar al màxim nivell

que diuen de fora. Els jugadors sempre intenten que els vagis a favor i algunes vegades et fan pensar. Reconec que he canviat alguna decisió si crec que tenen raó i el que m’he equivocat he estat jo.

Després de mitja vida dedicada a l’arbitratge, el David es pren un descans.

Després de molts anys a l’elit deixes l’arbitratge, quines raons t’han portat a prendre aquesta decisió? Porto moltes temporades a nivell de Divisió d’Honor, hipotecant la meva vida privada per l’arbitratge gairebé cada cap de setmana. M’he perdut moltes coses, esperant sempre una motivació extra, com arbitrar alguna competició important a part de la Lliga. Quan no s’aconsegueix i un nou hi troba l’explicació, de mica en mica es va cansant. A començament de temporada em vaig marcar uns objectius i sinó es complien ho deixava. En la decisió també hi ha influït la meva implicació amb el Can Salas de Segona. He gaudit molt com a entrenador, una tasca que no havia fet mai dins el club i sempre m’havia fet il.lusió. Els hi agraeixo el comportament i disciplina que han tingut amb un nouvingut al món dels entrenadors. Ets dels àrbitres que cau bé a jugadors i públic. Quin és el secret? Primer de tot has de tenir respecte al jugadors, staff, públic, i a l’entorn dintre i fora el camp, no tenir prejudicis sobre jugadors pel que han fet en el passat. A dintre el camp t’has de posar a la pell del jugador per connectar amb ell ja que aquest està al 200% de pulsacions i has d’intentar que les baixi ràpidament

per poder parlar de tu a tu. Això m’ha facilitat la feina i m’ha permès que els jugadors m’ajudin, ja que ells són la part més important. Malgrat això, també hauràs passat moments difícils en un camp de hockey... Un dels moments més difícils me’l va fer passar l’Andreu Enrich, quan el van lesionar greument al cap per una llei de l’avantatge que havia donat jo. Allà sí que em va sortir la “vena groga” i vaig estar bastant fotut durant dies. Fins i tot vaig anar a l’Hospital, ja que per un error meu un jugador el van haver d’ingressar. A nivell de protestes o comentaris, en recordo alguns que han quedat gravats: “ets més mercenari, dolent, pocavergonya i traïdor que el Figo”, em van dir una vegada. I el Toni Marin, quan era el fisio de l’Atlètic em deia: “pita abans que ens farem mal”, i venia a final del partit: “ho veus, ja t’ho deia jo”. Un consell que m’ha servit de molt durant aquest anys. Es pot mantenir sempre la neutralitat o és fàcil que els sentiments, l’entorn o els jugadors afectin al teu arbitratge? A vegades escoltes algun comentari de l’entorn que et fa riure durant un partit, però poques vegades m’ha afectat el

Quines condicions s’haurien de donar perquè tornessis als camps? De moment em vull prendre com a mínim un any totalment sabàtic. Si tornés seria per gaudir com a motiu principal. No crec que torni al màxim nivell, ja que actualment no es valoren els àrbitres a tots per igual. M’he cansat de lluitar per objectius, sense cap mena de motivació per part del CNA. Per molt que m’hi esforci i ho faci be, les decisions es mouen per interessos diferents a la vàlua de cada àrbitre i la trajectòria que porta en la temporada. Tot i això, com es pot engrescar la gent jove perquè s’animi a fer d’àrbitre? Ara estant sortint molts àrbitres joves, i això s’ha d’agrair a una persona que lluita per aquest objectiu com és el Rafa Garrido, president del Col.legi Català d’Àrbitres. Col.laboro amb ell des de fa 3 anys a la junta directiva i crec que estem fent una feina molt bona. Els nous àrbitres se’ls ha de motivar constantment. Si no, 22 anys com he aguantat jo no els aguanten. Han de sentir que formen part d’un grup important dins del hockey. Els jugadors, tècnics i col. la-boradors també haurien d’ajudar més. Els arbitres s’han de fer, han d’aprendre, equivocar-se com qualsevol persona. La majoria comença als 16-18 anys i volem que ja surtin com un Santi Deó o un Marcelo Servetto, i això és impossible.


RUSC

16/17

TENNIS

Un campionat de referència

L’Atlètic lidera el projecte per estrenar un torneig estatal per equips en categoria cadet

Rusc. La categoria sub-16, és a dir la que correspon a l’etapa cadet, és la gran oblidada del tennis pel què fa a tornejos per equips. Així com hi ha un Campionat d’Espanya sub-12 (aleví) i sub-14 (infantil), no existeix en les categories cadet i júnior. En aquest tram d’edat la immensa majoria de competicions només contemplen l’opció individual. L’Atlètic, que fa un gran treball d’escola, s’ha erigit com a abanderat d’un projecte que de seguida ha rebut l’acceptació arreu del territori català i espanyol. Si no hi ha cap contratemps en l’aspecte econòmic, Can Salas acollirà el mes de setembre el I Torneig nacional cadet per equips de clubs. Les Federacions Catalana i Espanyola n’estan al corrent i avalen la creació d’aquest torneig. S’està treballant per tal que ambdues federacions puguin col.laborar en termes d’equip humà (àrbitres) i materials (pilotes oficials). A falta de confirmació dels equips participants, s’espera que hi hagi una vintena d’equips contant els quadres masculí i femení.

Es tracta d’una iniciativa beneficiosa per a tothom en molts aspectes. El principal, els joves jugadors i jugadores que tindran la possibilitat d’allargar la vida esportiva en equips de club i enfrontarse a tennistes d’altres indrets en una categoria en què la forta irrupció de la competitivitat individual fa que molts i moltes es quedin en el camí. L’Atlètic, com a club, també en sortirà reforçat, ja que amb un torneig com aquest es donarà a conèixer entre molts clubs d’altres comunitats que potser no han tingut mai l’oportunitat de visitar-nos. Dins el món del tennis, l’Atlètic té una molt bona reputació gràcies a les instal.lacions de què disposa. L’origen de la idea El director tècnic de la Secció de Tennis de l’Atlètic, el Quim Rovira, és l’impulsor i ideòleg d’aquest torneig. La idea li va sorgir arran de la seva experiència durant deu anys al capdavant del Torneig Joan Compte, que és de categoria infantil i en fa més de 30 que es disputa a les

XII Hores de Tennis i fi de temporada El dissabte dia 7 de juliol es faran les tradicionals XII Hores de Tennis i el sopar de fi de temporada de la secció de Tennis on s’entregaran tots els trofeus dels campionats, lligues socials i als equips campions i finalistes de Catalunya 2012. Us hi esperem a tots.

instal.lacions del Club Tennis La Salut de Barcelona. Es tracta de traslladar una competició com aquella a casa nostra, però en categoria Cadet, on el calendari no ofereix alternatives similars. La idea està destinada a tenir èxit, i de ben segur que amb poc temps el torneig de l’Atlètic pot convertir-se, també, en una gran referència dins el món tennístic de base.

Les dates

3-7 de setembre

IV obert de primavera Amb una inscripció de mes de 250 jugadors/es es va jugar durant els mesos d’abril i maig el IV Obert de primavera 2012. El tennis de l’Atlètic hi va tenir un paper destacat: Oriol Hernández (Absolut), Sam Cortès (Infantil), i Laura Ballesteros (Júnior) van ser campions. Bertín Lapiedra (Cadet i Absolut), Alba Salinas (Cadet) i Cristina Fernández (Absolut) va ser finalistes.


www.athc.cat

èxits de l’equip absolut L’equip Absolut Masculí va fer història en guanyar la final del Campionat de Catalunya en categoria Argent. Primer va superar el C.T. Urgell, el C.T. Badalona, el C.T. Masnou. En la gran final es va desfer del C.E. Valldoreix per 4/1, després d’uns enfrontaments molt igualats. Amb aquest resultat queda demostrat que el nostre equip és un dels més compensats del territori Català. La temporada que bé jugarà a la categoria “Or”.

campionat de terrassa de terra Durant els mesos de maig i juny s’ha jugat a les pistes del Club Egara el campionat de Terrassa de tennis sobre terra batuda, que es fa cada any en un club diferent de la ciutat. Els nostres jugadors van aconseguir guanyar en quasi totes les categories: Elena Gunfaus i Gerard Lapiedra (Aleví), Laura Ballesteros i Bertín Lapiedra (Cadet) i Víctor Meza (Absolut) van ser els campions. Anna Ruiz i Pol Bono (Aleví), Laura Dalmau (Cadet) i Sam Cortès (Infantil) van ser subcampions.

Oriol Hernández, subcampió de Catalunya El jugador del nostre primer equip i monitor de l’escola de tennis Oriol Hernández va quedar sots-campió de Catalunya individual de 3ª categoria, demostrant un gran moment de forma. En la final va perdre davant de Narcís Pelach, del Cercle Sabadellès.

D’altra banda, l’equip ha estat subcampió de Catalunya de Comarques. En la final, jugada a Cornellà, l’Atlètic va perdre per un ajustat 3-2 davant del C.T. Sant Andreu. Felicitats als nostres jugadors: Oriol Hernández, Toni Rivas, David Pou, Gerard Rodríguez, Jorge Tupayachi, Albert Bonavila, Joan Bonavila, Oriol Mirallas, Marc Mirallas, Javi Castro, Albert Lapiedra i al capità-jugador Víctor Meza.

Jornades de formació

Dins el programa de formació de tècnics de la nostra Escola de Tennis, el dissabte dia 12 de maig es va fer un seminari a càrrec del nostre soci i amic Ernest Lapiedra. Es van tractar temes relacio-

nats amb el món del tennis: tècnica, psicologia, preparació física i altres aspectes de programació i motivació. Van assistir-hi monitors de l’escola, una representació d’alumnes, pares i directius de la secció. La jornada va ser molt participativa i es va quedar de fer una segona jornada de cara al començament de la temporada el mes de setembre. Cal destacar que va ser una jornada de gran interès i des de la secció de tennis volem agrair a l’Ernest aquesta aportació tan interessant per a la formació de tècnics i de la pròpia Escola de Tennis.

Campiones de Catalunya 2012 L’equip Aleví femení va quedat campió de Catalunya per equips en categoria Bronze i puja directament a Argent. Per arribar a la final van guanyar el C.D. Belulla, el C.T. Olot i a la final van superar el C.T. Vilafranca per un contundent 4/0. Les nostres campiones són: Aina Domingo, Anna Ruiz, Elena Gunfaus, Abril Ballesteros, Georgina Palau, Paula Salinas i al capità Joan Pérez.

Lliga “Dona Treballadora” L’equip sènior femení A, després de fer una gran campanya a la lliga femenina de la “Dona Treballadora”, va pujar de categoria en guanyar el R.C. Polo per 3/0, demostrant que cada vegada van pujant de nivell. Cal felicitar a les jugadores: Lluisa Morelló, Silvia Alfaro, Cristina Fernández, Teresa Call, Montse Call, Birgit Lucasen, Cristina Esacudé, Toñi Pastor i la capitana Paloma Arnau.


RUSC

18/19

PÀDEL

Un projecte il·lusionant ticions del Vallès, els campionats federatius així com a través del opens. Totes dues són molt importants i necessàries. En l’aspecte lúdic del joc, cal seguir enganxant a la gent a aquest esport. En el competitiu, volem potenciar l’acompanyament als equips i als capitans, millorant la preparació física dels jugadors.

Rusc. La nova Junta de Pàdel ja s’ha posat mans a la feina amb un projecte que pretén impulsar i fer créixer una Secció que en els últims anys ha anat guanyant molt protagonisme dins de l’Atlètic. De la mà del nou president de la Secció, Oriol Tarrida, s’ha engegat un projecte integrador, que busca sinèrgies amb la resta de Seccions del Club. El pàdel és una opció que es presenta com a alternativa o bé complementària d’altres esports com el tennis o el hockey. El treball de la nova Junta s’articula a partir de quatre grans àrees. Formació (Marc Malgosa) Volem fer créixer l’Escola de Pàdel i dotar-la d’una estructura ben vertebrada que ens permeti tenir una bona base de jugadors de la casa, agafant el model que podem trobar a les Escoles de tennis i hockey, amb entrena-

dors i monitors preparats, coordinats i amb criteris unificats. Amb una bona base, i amb temps, podem fer créixer jugadors de bon nivell com passa en els altres esports. Igualment, cal seguir treballant en l’Escola d’adults, que ja és molt potent actualment. Competició (Carlos Aymerich) Aquí s’uneixen l’àrea de recreació i la competitiva, a través de les compe-

Social (Montse Lorente) Cal que tota la gent del pàdel senti que forma part d’un col·lectiu més gran on poder trobar una pila d’activitats socials i esportives interessants. La Junta vol tenir un contacte permanent i bidireccional amb tots els jugadors i jugadores. En aquest sentit les xarxes socials i els canals de comunicació interns són vies que cal potenciar perquè tothom pugui tenir a mà informació útil i d’interès en tot moment. D’entrada hem fet una enquesta per conèixer les inquietuds de la gent i una de les primers punts que estem treballant és la millora del sistema de reserva de pistes. Econòmica (Vane Barrientos) Transversalment treballarem per fer viable el projecte que hem definit pel pàdel, complint amb el pressupost definit, en un entorn complex, però que segueix presentant oportunitats de creixement (hores vall, escola, patrocinadors en determinades competicions...).

“Hem rebut una bona herència de la Junta anterior” Oriol Tarrida, president de la Junta de Pàdel, entén el nou projecte com “una oportunitat per continuar la bona feina feta fins ara, potenciant i millorant les oportunitats identificades. Hem dibuixat el futur que ens imaginem per aquesta Secció en els pròxims anys. La base és bona i tenim moltes ganes i il·lusió per fer que el Pàdel continuï creixent a l’Atlètic.”


LLIGA INTERCLUBS Imma Sola – Equip A Femení Estem molt contentes pels resultats, ja que l’equip s’ha renovat. Les ganes, la il.lusió, la força de tirar endavant i la gran competitivitat que tenim han estat les bases de l’èxit. El millor de la temporada són les victòries 3-0. Creix l’autoestima i ho celebres amb unes cervesetes pensant que ens menjarem el pròxim rival. Quan el 3-0 és en contra, marxes de la pista amb el cap cot i en silenci, però de seguida ens refem. La clau ha estat trobar les parelles més efectives a la pista i fer estratègia segons el rival. L’objectiu bàsic sempre ha de ser la bona entesa amb tot l’equip. El repte és jugar el millor que sabem per classificar-nos pels provincials i la Copa Catalunya. Anna Sola i Paula Peró -- Equip B Femení Hem fet una temporada esplèndida. L’objectiu era quedar entre les quatre primeres per anar a la fase provincial i hem acabat en primer lloc i pujant de categoria. Hem actuat com un equip, on totes som igual d’importants. Dels rivals que hem tingut, vull destacar les nostres companyes de l’Atlètic C, que han lluitat fins el final. I també les bones jugadores del Wellness. La

Equip A femení

Equip C masculí

nova categoria serà dura, però lluitarem per mantenir-nos. Ens quedem amb els bons moments i com ens ho passem de bé a cada jornada, guanyem o perdem. El millor record és l’enfrontament amb l’Atlètic C, després d’haver anat a sopar els dos equips junts la nit abans. Enric Anglada -- Equip B Masculí Aquesta temporada hem fet bons resultats. Mirem enrere i estem satisfets, ja que tenim opcions de competir contra equip de Primera, i això al principi era impensable.

Si he destacar algú de l’equip, aquest és el Tete Comas. No ha pogut jugar per culpa d’una lesió. Esperem que es recuperi aviat. Tots ens portem molt bé i així és fàcil formar les parelles per jugar. L’objectiu per a la pròxima temporada és pujar a Primera. Els pitjors dies van ser al Júnior, on anàvem curts d’efectius i contra el Virgin, on vam cedir un punt perquè es va tancar el llum i ho havíem acordat així. Els millors dies han estat quan hem jugat a Sant Cugat i ens hi hem quedat a sopar. Pep Cordoba -- Equip C Masculí No esperàvem fer el paper que hem fet, ja que hem anat justets de gent i hem hagut de repetir moltes vegades els mateixos jugadors. Cal donar les gràcies a tots els que han pogut participar de l’equip. El pitjor moment va ser la primera jornada, quan no ens va arribar la informació de l’inici de Lliga i no ens vam presentar al partit. Ens quedem, però, amb els bons moments com la victòria contra el Júnior i el 3-0 contra l’equip amb el que no vam jugar la jornada inicial. L’objectiu és assolir l’ascens de categoria.


RUSC

21

www.athc.cat

CLUB

A Montserrat, com fa 20 anys

FOTOGRAFIES: Josep Pont.

Anna Verdaguer. Ja han passat dues dècades des que un grup de socis del club van realitzar la seva primera sortida nocturna a Montserrat. Per celebrar-ho, el passat dissabte 16 de juny la secció d’excursionisme de l’Atlètic va repetir l’experiència. Aquesta vegada, però, s’hi van afegir alguns socis amb bicicleta i també els van acompanyar les motos de l’Escuderia Mathc. A més a més, els menys caminadors van poder sumar-se a l’expedició i es van desplaçar a Montserrat amb autocar. Era negra nit quan un grup de socis sortien de l’Atlètic. L’hora de convocatòria eren les dues de la matinada, la puntualitat va ser regla general i a les dues i cinc minuts l’expedició ja sortia del club per iniciar una travessa marcada per la foscor. Feia una nit clara i poc freda, el cel estava clar i la lluna, que ja començava a minvar, il·luminava el trajecte durant les primeres hores del recorregut.

Foto de familia de tots els que van pujar a Montserrat.

A les 4:40h, arribaven a l’Obac, les panxes ja rondinaven i després de gairebé tres hores, era moment de parar a fer un petit mos, tot i que per l’hora que era, es tractava d’un esmorzar un pèl inusual. La següent fita era arribar a Vacarisses. Tot i que el recorregut no presentava un gran desnivell encara quedava una bona estona fins allà. L’arribada però va valdre la pena i les vistes es van convertir en un cop de força per seguir cap a l’objectiu final. Passat Vacarisses, la secció de BTT del club va atrapar el grup de caminadors

i els va avançar. Poc després, les vistes ja deixaven entreveure la fita final, la muntanya de Montserrat. Però encara quedava el tram més dur, el sol ja començava a apretar, la son i el cansament s’accentuaven des d’aquest tram final que començava al peu de la muntanya, al municipi de Monistrol. Tot i la duresa d’aquesta última etapa, tot el grup de socis va poder assolir el seu objectiu. La foto de família a Montserrat n’és la prova d’aquesta fita assolida per part dels socis en motiu d’aquest 30 aniversari.


RUSC

23

www.athc.cat

CLUB CAMPUS

Els nens i nenes omplen l’Atlètic !!! El Campus ja és aquí. Una temporada més, i ja en són 21, les activitats d’estiu per als més petits del Club omplen de vida el Parc Esportiu de Can Salas. Quatre autocars arribaran cada matí a l’Atlètic plens de canalla disposada a passar-ho d’allò més bé. Com que aquest és un any olímpic, els responsables del Campus, encapçalats pel Pere Sancerni i la Gemma González, han decidit que els Jocs poden ser un bon eix vertebrador de les diferents activitats lúdiques i esportives que faran durant aquestes cinc setmanes. Ves per on, el primer Campus es va fer l’estiu del 92, any en què els Jocs eren encara més a prop !!! Les excursions a Parcs d’Atraccions, Parcs Aquàtics, sortides a la natura, la Nit a l’Atlètic...es mantenen com a part principal de l’oferta lúdica del Campus. El Shambala, la nova atracció de Port Aventura, o la visita al Museu del Barça són algunes de les sortides més destacades. L’esport, evidentment, hi té també un paper fonamental. En aquest sentit, aquesta temporada s’incorpora dins el paraigües del Campus la franja més petita d’edat del Circuit de Tennis. D’altra banda, la franja més gran, a partir dels 13 anys, passa a formar part de les activitats més dirigides específicament al tennis o al hockey, és a dir Cicuit i Stage. Qualitat de servei Aquestes modificacions en les franges d’edat tenen una conseqüència molt positiva pel Campus. Hi ha una reducció significativa de nens i nenes, la qual cosa va directament acompanyada d’un augment en la qualitat del treball d’assistència dels monitors i monitores. El terme de qualitat l’hem de fer servir en majúscules també per definir un dels grans trets distintius del Campus de l’Atlètic: el restaurant. Els nens i nenes que es queden a dinar

gaudiran un any més del càtering del restaurant del Club. Aquest és un dels punts forts i que més han valorat els pares i mares, ja que l’alimentació de la canalla és fonamental. En els darrers temps han anat sorgint una pila d’activitats lúdiques i esportives per part de molts clubs i enti-

tats de Terrassa i de l’entorn proper a l’Atlètic. El nostre Campus, però, continua sent el gran referent per a tots ells. Per qualitat, per història i, sobretot, per les possibilitat que ofereix de fer totes les activitats enmig d’un entorn natural privilegiat com és el del Parc Esportiu de Can Salas.


RUSC

25

www.athc.cat

CLUB ESCUDERIA

El Ral·li té futur Rusc. 70 motoristes van participar en la 35ena edició del Ral.li de Motos Històriques organitzat per l’escuderia MATHC, la prova amb més història i prestigi del calendari nacional. El recorregut va començar a Can Salas, passant per Terrassa, Matadepera, Mura, Talamanca, Navarcles, Calders, Monistrol de Calders, Sant Llorenç de Savall i Castellar del Vallès. Un total de 100 Km, passant per un paisatge

Els guanyadors del 35è Ral.li, amb els seus trofeus.

increïble, rodejant el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. El punt d’arribada va ser a Matadepera. Cal destacar la joventut dels tres primers classificats en la prova cronometrada, tots ells menors de 30 anys, el que ens confirma l’aposta de les noves generacions per aquesta prova històrica. Artur Julià, amb una Montesa 250, va rebre el Trofeu Kronos com a guanyador Absolut del Ral.li.

Fira Modernista Com cada any, l’Escuderia MATHC va organitzar l’activitat del motor dins de la Fira Modernista de Terrassa. Més d’una setantena de motos i cotxes antics vinguts d’arreu de la comarca van participar en la trobada al Raval de Montserrat. Fins i tot hi va participar un autocar carregat de gent vestida d’època que va passejar-se amunt i avall per la Rambla.

Fotografia: Escuderia MATHC

CLUB

connecta’t a l’Atlètic Rusc. Vols estar informat permanentment de tot el què passa al Club?

Segueix l’actualitat de l’Atlètic:

La millor manera de fer-ho és a través de les xarxes socials.

@AtleticTerrassa

Els comptes oficials al Twitter i al Facebook s’uneixen a la web de l’Atlètic com a principals fonts d’informació per a tots els socis.

www.facebook.com/AtleticTerrassaHockeyClub Web Oficial:

www.athc.cat


RUSC

26

www.athc.cat

GOLF

Campionat Social de Golf Classificació Campionat Social 2011-2012 Primera Categoria 1: Pep Malgosa 2: Jordi Piñeiro 3: Miquel De Paz

Segona Categoria 1: Xavi Puyalto 2: Joan Tormo 3: David Estany

Campionat per parelles 1: Jordi Piñeiro i Javier Jover 2: Pep Malgosa i Albert Martí 3: Xavi Yagüe i Manel Quera L’última prova del Campionat Social de Golf de l’Atlètic es va disputar el passat 16 de juny a les instal.lacions del Golf Platja de Pals. El torneig ha estat molt emocionant i ha comptat amb la participació de 25 jugadors, dividits entre els que tenen handicap superior o inferior a 23. El Campionat va començar al mes d’octubre i ha comptat amb un total de

vuit proves diferents, disputades al Golf Empordà, Golf d’Aro, Port Aventura, Golf Girona, Golf Sant Joan, Torremirona, PGA (parelles) i Platja de Pals. Interclubs Igualment, l’Atlètic va participar al Campionat Interclubs, que es va disputar al Club de Golf Matadepera. El

BIKETRIAL

èxits a la copa osona Rusc. El Trial continua donant bons èxits a l’equip de l’Atlètic. En la Copa Osona, una de les més destacades del calendari, el Pol Dolz i el Pol CabréVerdiel han acabat en la tercera i quarta posició respectivament, tots dos empatats amb els mateixos 82 punts. Aquesta competició, que com diu el seu nom es disputa a la comarca d’Osona, ha comptat amb sis proves diferents: Taradell, Folgueroles, Roda de Ter, Tona, Sant Julià de Vilatorta i Calldetenes. El Pol Dolz i el Pol Cabré-Verdiel han competit en la categoria Aleví i en

totes les proves els dos joves pilots han estat sempre entre els cinc primers classificats. L’entrenador de l’Atlètic i responsable de la Secció, Jaume Tort, ha competit en la categoria Expert. Després de les sis proves disputades, ha acabat en la dotzena posició d’una categoria molt exigent. Aquest mes de juliol, el Jaume competirà en el Mundial de Biketrial. Aquests èxits esportius són el fruit del treball que s’està fent a l’Escola de Trial del Club, amb els entrenaments entre setmana al Circuit situat al costat del camp de minihockey.

nostre equip va acabar segon, superat només per l’equip amfitrió però per davant del CD Terrassa i el Club Egara. Hi van participar, defensant els colors de l’Atlètic: Jordi Piñeiro (capità), Josep Prats, David Estany, José A. Navarro, Joan Tormo, Albert Martí, Pep Malgosa, Javier Honorato, Xavi Yagüe i Xavi Puyalto.


aterba


RUSC 199  

Juliol 2012

Advertisement