Page 1

198

www.athc.cat

OCTUBRE MARÇ 2012 2011

RUSC 1952

1982

2012

Els primers 60 anys


RUSC

3

www.athc.cat

EDITORIAL

SUMARI

HOCKEY Atlètic D.H. EHL Bloemendaal DH Femení L’esforç té recompensa Stick for India Èxit juvenil Subcampions de Catalunya

4-5 7 8-9 11 11 13 13

Un Club gran, un gran Club

CLUB Entrevista: Ton Freixa

15

TENNIS Notícies de Tennis

16-17

PÀDEL Notícies de Pàdel

18-19

CLUB L’Atlètic ja té 60 anys Record de Lluís Vancells

21 21

CLUB SALUT Frederik De Bruijn Natació per a atrevits

23 23

ESCUDERIA El Ral.li a punt

25

BIKETRIAL Petits grans pilots

25

CLUB 20 anys d’excursions L’Atlètic ecològic i estalviador

25 26

L’Atlètic ja té 60 anys. Un aniversari rodó que ens torna a fer veure com de ràpid passa el temps. Sembla que fos ahir quan celebràvem en Cinquantenari i ja han passat deu anys! L’efemèride, però, arriba acompanyada de la tristor per la mort d’un dels fundadors de l’Atlètic. El Lluís Vancells ens ha deixat, però el seu llegat serà etern. Els grans èxits d’avui i el gran nom que té l’Atlètic tenen un origen, que hem de situar en aquells primers anys en què gent com el Lluís van creure en una idea i van posar la llavor de l’esperit del hockey groc i negre. Ja que parlem de hockey, la temporada entra en la fase decisiva de la lluita pels gran títols. L’Atlètic té a l’abast la vintena Lliga i per Setmana Santa arriba de no el gran repte de l’EHL. El Vallès continua demostrant que el seu nivell el pot fer estar en la Lliga dels millors. L’equip femení jugarà, aquest any sí, en el grup dels sis primers. Un èxit notori

RUSC 198 març 2012 President d’honor: Jaume Galí i Biosca + Cap de Redacció: Lluís Cervelló. comunicacio@athc.cat Redacció: Jaume Freixa, Joan Galí, Pol Garcia-Cascón, Jordina Lluch, Oriol Malgosa, Mariona Peremiquel i Anna Verdaguer. Fotografies: Alfredo Ferrer, Anna Ferrer, Joan Maeso, Manel Palà, Josep Pont i Kim Rovira. Direcció d’art i maquetació: Montse Sucarrats i Joan Rodó. Coordinació general: Noemí Biosca Publicitat: David Freixa. 630 98 63 82 Atlètic Terrassa Hockey Club. Can Salas. Ctra. Castellar Km. 20,300. Terrassa. 93 787 03 51. Aquesta publicació és distribuïda exclusivament als socis de l’Atlètic Terrassa H.C. No pot ser, per tant, posada a la venda ni distribuïda per subscripció. Joan Malgosa en un dels primers partits de l’Atlètic

que també ens fa veure el futur de l’equip amb molt optimisme. D’entre les moltes coses que us expliquem en aquest Rusc 198, en volem destacar una que afecta directament en la vida diària de l’Atlètic. Ens referim a la nova caldera que s’ha instal.lat a l’edifici de vestidors i piscina. Aquesta nova instal.lació converteix l’Atlètic en un club més net, seguint la línia de compromís amb el respecte al medi ambient. A més, suposa una mesura d’estalvi econòmic molt important en els temps que corren. El tennis i el pàdel mantenen la seva velocitat de creuer amb una activitat imparable i un nivell competitiu creixent. A més del vessant social d’aquests esports al nostre Club, hi ha també una llarga llista d’èxits esportius que situen en lletres grans el nom de l’Atlètic en el món de la raqueta i la pala. El teixit social que forma la nostra gent és el que ens fa grans. I així seguirà sent. Visca l’Atlètic.


RUSC

4/5

HOCKEY

Ambició màxima

FOTOGRAFIES: Alfredo Ferrer, Anna Ferrer i Manel Palà

Jaume Freixa.Viure del passat es un dels pitjors exercicis d’un esportista. Les victòries es recorden, es valoren, et donen un prestigi i provoquen un respecte davant els rivals que des d’un punt de vista psicològic sempre poden ajudar. Però res més d’això. El nostre primer equip aquesta present temporada té la possibilitat de fer història, sí. Si els amants de l’estadística es dediquen a fer la seva feina veuran que hi ha molts factors numèrics perquè sigui un any totalment rodó per la història del nostre club. Aquest 2012 l’Atlètic Terrassa fa ni més ni menys que seixanta anys. Sí, ja en fa deu d’aquell històric sopar al camp numero tres. Aquell gran escenari, aquelles taules infinites i aquelles projeccions dels inicis del club i altres efemèrides que van fer saltar més d’una llàgrima als presents. No podré oblidar les imatges que mai hagués imaginat que podia arribar a veure de l’any 1983, en què es guanyava la primera lliga de les dinou que fins avui s’han aconseguit. L’escenari i les circumstàncies d’aquesta temporada son perfectes per arrodonir l’èxit esportiu del

L’Atlètic vol la vintena lliga.

nostre club i acabar de consolidar-se a nivell de palmarès. La vintena lliga, en l’antic format de competició sense play-off, premiant la regularitat de la temporada i amb la possibilitat del doblet guanyant el que també

Foto: okeydigital / Alfredo Ferrer

seria la vintena Copa del Rey. Sense descuidar-se del que suposaria la coronació total, la somiada Euro Hockey League únic títol que no tenim a les vitrines del Xalet. Tot és possible en l’aniversari de l’entitat, el seixantè. Però com deia aquell, “tot està per fer” i aquesta temporada com totes les altres, s’està prenent seriosament per aconseguir un objectiu, el de guanyar el següent partit amb la feina feta en cada un dels quatre entrenaments setmanals que es realitzen. No és fàcil ser a dalt i mantenir-s’hi durant tant de temps, tal i com ho està fent aquesta plantilla per una condició i sentiment d’amor a uns colors. Però l’altre èxit és el transmetre aquest esperit guanyador a les següents generacions fet que s’està culminant sense cap mena de dubte. Desitgem als nostre primer equip la màxima sort del món per aquesta recta final de la temporada, perquè mereixen estar on estant i sabem que ho demostrant fins l’últim minut.


www.athc.cat

Motius per merèixer una Lliga Una primera volta impecable
 Amb deu victòries i un empat, l’Atlètic és l’únic equip imbatut en la primera fase de la Lliga. Si aquest any es tracta de premiar el més regular, està clar que l’Atlètic, de moment, és qui millor ha complert. 
 
 La quarta consecutiva L’Atlètic té l’oportunitat de repetir una ratxa de Quatre Lligues consecutives, com ja es va aconseguir del 2004 al 2007. Seria el vuitè títol en deu anys, una fita que demostra la força de l’Atlètic. 
 La Lliga número 20
 S’arribaria a una xifra rodona. La vintena Lliga. No ens cansem de retocar el número a la pancarta del córner groc i a la samarreta del Pere Freixa. Tant de bo hi podem posar aquest cop un número 20. Sense play-off L’Atlètic ha estat el gran dominador de les lligues disputades amb playoff. Només l’any 2008 va caure en la final. Aquesta temporada en què es recupera el format “tradicional” de Lliga sense play-off és un bon moment per mantenir l’hegemonia. L’afició ho mereix El nostre cap mai està sol. L’afició li fa costat i mereix tornar a viure l’alegria de guanyar un títol. L’empenta del córner groc s’ha encomanat i la gent

té ganes de festa groga. El sopar organitzat per la plantilla el passat 2 març m’és el millor exemple. Amb gent de la casa L’Atlètic més que ningú pot presumir d’una cantera inesgotable que ens fa ser molt optimistes de cara al futur. La plantilla actual, començant per l’entrenador, és una mostra que es pot confiar, i molt, amb la gent de la casa.


RUSC

7

www.athc.cat

HOCKEY

Claus per superar el millor equip del segle XXI Laurence Docherty, un dels puntals del Bloemendaal dels últims anys, ens ajuda a analitzar el joc dels ‘oranje’ per saber quin equip es trobarà l’Atlètic i com pot superar-lo equips d’Europa. Malgrat això, defineix el rival de l’Atlètic com “un candidat molt fort a guanyar l’EHL”. És clar que un equip del nivell del Bloemendaal domina tots els registres del joc i és molt difícil guanyar-lo sense fer un partit perfecte. Entre totes les seves virtuts en destaca però, un contraatac letal. La verticalitat i tècnica dels seus jugadors converteixen en jugada de perill un petit desajust rival a qualsevol àrea del camp. A partir d’una pilota recuperada o una falta sacada ràpidament els holandesos aconsegueixen la superioritat numèrica que necessiten per sentenciar amb la seva qualitat. El Bloemendaal, al KO16 del EHL.

Oriol Malgosa. Maleït sigui el dia que el sorteig va deparar l’aparellament contra el Bloemendaal als vuitens de l’Euro Hockey League, deuen pensar alguns. D’altres s’il.lusionaran recordant l’últim duel contra els holandesos l’any 2007 en què un gol de Santi Freixa a 13 segons del final va servir per derrotar una de les millor plantilles de la història. El cert és que per sort o per desgràcia, divendres 6 d’abril a les 5 de la tarda 11 jugadors groc-i-negres saltaran a l’estadi de Rotterdam per intentar superar el millor equip del segle XXI; un mèrit que seria recompensat amb els quarts de final. Un dels cervells del Bloemendaal els últims 4 anys, ara al Kampong, Laurence Docherty, destaca l’entitat del seu ex-equip per sobre dels noms propis: “Òbviament el fet de tenir el probablement millor porter del món (Jaap Stockman) i el tres vegades millor

Foto: okeydigital / Alfredo Ferrer

jugador del planeta (Teun De Nooijer) ajuda, però l’equip en si mateix és la principal força del Bloemendaal”. Després de la marxa de Jamie Dwyer el nom del veterà Ronald Brower agafa més força entre el potencial ofensiu dels taronges, però Docherty alerta l’Atlètic de la capacitat golejadora d’Olmer Meijer: “Té un molt bon llançament de córner i ha demostrat moltes vegades que pot marcar en competicions de màxim nivell”. Els seus 11 gols en la primera volta de la lliga holandesa en són una prova. L’equip entrenat per Dave Slomenaars combina l’experiència contrastada de molts dels seus jugadors amb el talent novell d’algunes de les joves promeses holandeses. Set dels seus jugadors no arriben als vint anys i Docherty creu que per aquest motiu alguns d’ells poden tenir dificultats contra els millors

Tot i així, no són ni molt menys invencibles. Dels 12 partits disputats a la primera volta, el Bloemendaal en va empatar 2 i en va perdre 3. Un d’ells contra el Kampong, que va imposar-se a domicili (0-2) a partir de la línia de pressió a mig del camp i de la previsió defensiva quan el propi equip tenia la possessió de la pilota. El fet de defensar només la meitat del terreny de joc disminueix els espais i dificulta la creació dels jugadors més tècnics. Mentre que una bona lectura del joc dels defenses és imprescindible per aturar de soca-rel els possibles contraatacs dels taronges. L’objectiu d’arribar a la ‘final four’ sembla més complicat que mai aquesta temporada. Per si el partit contra el Bloemendaal fos poc, en cas de superar-lo els groc-i-negres s’enfrontarien als quarts de final al guanyador de l’Amsterdam-Dinamo de Kazan. Una proesa complicada, però que en cas d’acomplir-se afegiria més valor a una de les tantes alegries que ens ha donat aquest equip.


RUSC

8/9

HOCKEY

Sempre positives

FOTOGRAFIES: Alfredo Ferrer, Anna Ferrer i Manel Palà

El primer equip femení de Divisió d’Honor es va classificar in extremis per jugar al grup de dalt en la segona fase de la lliga. Són només sis partits que les noies estan obligades a jugar al seu màxim rendiment i sense cometre errors si realment volen arribar a l’esperada final. Recordem que aquest 2012 és un any

olímpic i que, per tant, la lliga s’ha hagut d’escurçar, la qual cosa comporta l’eliminació dels play off i una lliga de només 16 jornades. Tot plegat fa que sigui una competició molt intensa. El dia 15 d’abril comença la segona fase on cada partit serà una final. Tot i que l’Atlètic va últim en aquest grup amb només 3 punts, les noies afron-

ten la represa de la competició amb moltes ganes i força, conscients que és difícil aconseguir el primer lloc però no impossible estar entre les 3 primeres. Des d’aquí us transmetem els seus sentiments i emocions de cara a l’ esprint final de la temporada. Aquestes són les frases que han escrit les jugadores:

Orgull

Un nou repte

Esperit d’equip

Res a perdre, molt a guanyar!

Ho veig com un repte col·lectiu i ho afronto amb ambició

Oportunitat per demostrar el que som, un gran equip!


www.athc.cat

Superació

Il·lusió! Perseverança, compromís, entusiasme

Felicitat Sacrifici

Les segones parts sempre són bones!

Esperança!

Oportunitat per demostrar Hauríem d’arribar a la final sense cometre errors no forçats i sabent competir


RUSC

11

www.athc.cat

HOCKEY

l’esforç té recompensa

Pere Flo en el moment de tornar a jugar a hockey.

Joan Galí. Molts joves jugadors de l’Atlètic han patit lesions al genoll. Albert Lis, Santi Torres o Santi Freixa són exemples de jugadors que han agut de sacrificar-se per poder tornar a jugar després d’una lesió greu. Aquest cop però, parlarem d’un humil jugador del Vallès que es suma a la llista de genolls trencats i que ens ha explicat la seva experiència. Era 8 de maig de 2011, al camp del Benalmádena en un dels últims partits de lliga el Pere Flo va patir una forta lesió al genoll. Ens explica que va notar com si la tíbia es quedés recte i el fèmur girés. En aquells pocs segons no pensava en els mesos que li esperaven però el que és segur és que el dolor era immens .
Les

Foto: okeydigital / Alfredo Ferrer

primeres exploracions no semblaven indicar res greu, però va ser el Dr. Salvador qui va veure que tenia líquid. La ressonància mostrava el trencament del creuat anterior i trencament del menisc intern i extern. El Pere va passar pel quiròfan el 30 de juny. El període de recuperació es fixava en 6-8 mesos. De juliol a novembre, anava cada dia a les 8 de matí a fer rehabilitació a la Mútua, en sessions de 2-3 hores. Quan el seu equip va començar la pretemporada el mes de setembre, va combinar les sessions de la mútua amb l’Albert Pérez, fisioterapeuta del Vallès i persona que ha acompanyat al Pere dia a dia des de que es va lesionar. L’Albert ens explica que “durant tota la

rehabilitació, en Pere tenia el genoll inflat pel líquid i això és el que feia frenar el retorn al terreny de joc”. Junts treballaven propiocepció i feien exercicis a la piscina. Començava la segona part de la temporada després de les vacances de Nadal i el Vallès, líder de la Divisió d’Honor B jugava contra l’Apostol Ourense. En Pere Flo que ja duia 2 o 3 setmanes entrenant va entrar a la convocatòria dels d’Arseni Sañé i Xero Gasol. A la segona part del partit, en Pere va saltar al terreny de joc i va ser una gran alegria per a tots. Molts jugadors de l’equip que van viure tota la història fent costat al Pere, sabien que era un moment molt important per ell. Quasi 8 mesos molt durs, de treball i esforç es van veure reflectits en un instant, aquell instant en què Miquel Figa donava el relleu a Pere Flo, que tornava a jugar un partit de hockey. 

 “El que vaig sentir al tornar a córrer va ser un senyal de que requeria el seu temps, però que poc a poc tot arriba. I quan vaig poder tornar a entrenar va ser com veure la llum al final gairebé, veure que tot l’esforç, tot l’estiu, havia servit. I poder jugar, tornar a estar ficat en un partit...increïble. Després de tan de temps...només volia disfrutar. He après a valorar cada entrenament que faig, perquè molts cops puges a entrenar dient... avui em quedaria a casa. Doncs ara, cada dia que puc entrenar és un premi.”
 Pere Flo, un exemple d’humilitat, treball i esforç, no només és un exemple per els que l’envolten sinó per molts joves esportistes que veuen com les lesions amarguen les seves carreres esportives.


stick for india Ja fa tres temporades que vam decidir implantar el Teaming a l’Atlètic amb l’objectiu de captar recursos pel projecte Stick for India. Es tracta de petites micro-donacions d’1 euro que mensualment es realitzen voluntàriament a favor d’una noble causa. Després de tot aquest temps a l’Atlètic hem aconseguit reunir més de 1.700 euros, tot un èxit! No obstant, ara és moment d’adaptar-se a les últimes novetats. I aprofitant que

Teaming acaba de llençar al mercat la seva plataforma on-line per fer les microdonacions, Stick for India passarà a fer el teaming a través d’aquesta pàgina web:

https://www.teaming.net/amigosdestickforindia D’una forma molt senzilla us podeu donar d’alta a la web i introduint el vostre número de compte corrent cada mes es descomptarà 1 euro que anirà al pro-jecte

de Stick for India. Gràcies a Banca Cívica cada euro que doneu, arribarà íntegrament al projecte, sense comissions de cap tipus. Esperem que aquesta nova eina ens permeti fer arribar el Teaming a molta més gent i que aconseguim la col.laboració de milers de persones! Gràcies per la teva confiança. Andreu Enrich i Santi Freixa.


RUSC

13

www.athc.cat

HOCKEY

èxit juvenil

L’equip juvenil masculí de l’Atlètic va sumar un altre títol de campió d’Espanya de hockey sala. El torneig es va disputar a Cadis, i el nostre equip, dirigit per Andrés Barrientos i Josep Maria Cunill va ser el millor. En la fase de grup va superar el Vallès, el Club de Campo i el Tenis. La semifinal va ser un partit complicadíssim, contra l’amfitrió, el San Fernando. L’Atlètic va superar l’examen amb nota i es va imposar per 7 a 6. Un triomf que li va donar la confiança necessària per encarar la gran final amb garanties de victòria. I es va penjar l’or després de superar el Tenis per 5 a 2. Cal destacar el paper del Vallès, que va acabar en setena posició. El cas és que en la fase de grup hi va haver

un triple empat en què només el gol average va impedir al nostre equip entrar en la semifinal.

Subcampiones en la pròrroga L’Atlètic juvenil femení, per la seva banda, va estar a punt d’aconseguir el mateix èxit que l’equip masculí. En aquest cas, però, una pròrroga fatídica va deixar les noies de l’Atlètic sense la medalla d’or. En la fase de grups, l’Atlètic va superar l’Egara i el Tenis, i va empatar amb el Club de Campo. Després de superar el Júnior en la semifinal, la lluita pel títol tornava a ser contra l’Egara. A la fase de grups el triomf havia estat 2-0 pel nostre equip. La final, però, va tornar a ser un partit molt igualat, també en el marcador. Empat a 2 i pròrroga, en què la balança es va decantar del cantó ratllat. Cal destacar, també, que la nostra jugadora Mariona Heras va ser escollida com la millor del campionat , disputat al pavelló de Can Salas.

subcampions de catalunya L’Atlètic es va quedar a les portes de d’aixecar per tercer any consecutiu el trofeu de campió en el Campionat de Catalunya. La final contra el Polo, disputada al camp Josep Marquès, es

va jugar amb el format de l’Eurolliga. És a dir, amb quatre parts de disset minuts i mig i amb un desempat amb shoot-outs. Una forma de desempat que es va fer necessària, ja que la fi-

nal va acabar 2-2. Els gols de l’Atlètic els van fer Ignasi Guerrero i Santi Freixa. En la tanda definitiva d’u contra u, l’equip barceloní va estar més encertat i es va endur el títol.


RUSC

15

www.athc.cat

L’ENTREVISTA

Ton Freixa

Anna Verdaguer. En Ton Freixa va formar part del grup de fundadors de l’Atlètic i actualment ocupa la segona posició de la nombrosa llista de socis del club. Aquest any 2012 farà 60 anys que el Ton, de la mà d’un grup de 15 amics, van emprendre l’aventura de fundar un club d’hoquei herba. Eren joves i necessitaven organitzar-se per formar un equip i fer el que més els agradava: competir cada cap de setmana. El que era un projecte entre amics per a jugar a hoquei i passar-ho bé s’ha convertit en un club esportiu de referència. Del hockey al tenis, al pàdel, al basquet i al trial. D’un reduït grup d’amics a una gran família formada per una llarga llista de socis.

Què en penses del model de club actual? Penso que es manté la idea de club que vam concebre. Nosaltres pensàvem en un club esportiu però també social on tothom pogués trobar un espai on formarse i passar-ho bé fent esport. L’Atlètic ha crescut molt en molts aspectes i el fet que s’hi puguin practicar més esports a banda del hockey fa que sigui un club on tothom hi pot trobar una activitat a la seva mida. Centrant-nos en els èxits del primer equip d’hoquei de la casa. Des de la teva experiència com a fundador i jugador, quin creus que és el motiu d’aquest èxit? Quan veig guanyar al primer equip format per jugadors de la casa me’n recordo de l’any que vam decidir apostar pels equips joves del club. Va ser un any que ho perdíem tot i vam decidir centrar-nos en entrenar els equips infantils de la casa. Aquell any els més petits del club ho van acabar guanyant tot. I crec que avui en dia el club segueix conservant aquest esperit.

Ton, enguany celebrem el 60è aniversari del club. T’imaginaves que el projecte evolucionaria així? No, al crear l’equip no pensàvem que acabaria sent un club important de la ciutat ni del país. Però una vegada van anar passant els anys sempre hi havia encesa una llumeta d’esperança que s’ha acabat fent realitat.

L’esport també serveix per educar als més joves

Des dels inicis del club sempre s’ha donat importància als valors i a l’esport. Sí. Quan vam començar a jugar a hockey, cadascú tenia els seus propis valors. Ara, s’està educant als joves perquè comparteixin uns valors que, a més de fomentar la convivència al camp, t’ensenyen a comportar-te a la vida quotidiana. És una manera d’educar als nens mentre gaudeixen fent esport.

En Ton Freixa en la seva època d’entrenador del vallès.

Creus que hi ha alguna cosa que es podria millorar? Tot és millorable i el club hauria d’aprofundir més la qüestió dels valors en els més petits. La voluntat, l’esforç, el sentit de la responsabilitat són valors molt vinculats a l’esport i aporten una millora de la societat i de la vida. És una manera divertida d’aprendre a viure el dia a dia. Com demanaries que continués l’Atlètic en un futur? Igual que ara, però m’agradaria que els socis i membres de l’Atlètic es prenguessin el club com cosa pròpia. Que vetllin pel bon manteniment del club de manera que tots puguem gaudir de les instal.lacions.


RUSC

16/17

TENNIS

no es posen límits

L’equip Absolut masculí competeix per seguir creixent

ELS JUGADORS Oriol Hernández Joan Bonavila Albert Bonavila Víctor Meza David Pou Toni Rivas Gerard Rodríguez Oriol Mirallas Jorge Tupayachi Javier Castro

Rusc. El nivell del nostre primer equip de tennis ha anat millorant any rere any i actualment l’Atlètic compta amb un estol de jugadors que permet mirar endavant amb la il.lusió de situar el nom del nostre Club cada cop més amunt. Ara mateix, l’equip capitanejat pel Víctor Meza està situat en la Tercera Categoria Argent, però amb clares opcions i aspiracions d’assolir cotes més altes en un termini no

gaire llunyà. L’equip s’ha reforçat bastant, amb el retorn d’alguns jugadors que havien estat competint en altres clubs de nivell superior. La competència que hi ha entre els jugadors, la motivació que tenen i els bons resultats fan que l’Atlètic compti actualment amb un conjunt dels més forts dels últims anys. Els entrenaments, dimarts, dijous i divendres, són molt exigents. Es treballa

l’aspecte físic i també la capacitat competitiva. La derrota en la final del Campionat de Catalunya de l’any passat, quan el C.T. Malgrat va remuntar un 3 a 1 favorable a l’Atlètic, és un estímul per augmentar el rendiment. En l’horitzó hi ha el Campionat d’Espanya, que es disputarà després de l’estiu i en què l’Atlètic hi ha dipositat moltes esperances.

L’opinió del capità Víctor Meza Com definiries el nivell de l’equip? Més fort que mai. L’arribada d’antics jugadors amb experiència ens ha fet millorar molt. A més, l’equip està molt motivat perquè les coses s’estan fent bé i els resultats es noten. A més, els joves que vénen per sota s’hi fixen i volen arribar al primer equip.

Fins on es pot arribar? No ens posem cap límit. El temps i els resultats ho diran. De moment anem pas a pas en cada campionat. Crec que a mig termini es podrien guanyar un parell de categories, i a partir d’aquí consolidarnos gràcies a la bona feina que es fa per sota.

Quina diferència hi ha entre l’Atlètic i els clubs que són exclusivament de tennis? A l’Atlètic els grans èxits esportius són els del hockey, perquè els equips juguen al nivell més alt. Nosaltres no estem tan amunt en el nostre esport, però tenim la il.lusió de fer que el tennis també sigui un motiu per fer més gran el nom de l’Atlètic.

El treball de l’escola és molt important. I tant, és fonamental. És la llavor perquè tot el que anem aconseguint es pugui mantenir de forma estable. Per sota venen jugadors amb moltes possibilitats. Nosaltres els anem donant oportunitats per començar a entrenar i jugar amb l’equip Absolut, i això també és molt interessant.


www.athc.cat

èxit dels equips júniors Els equips júniors masculí i femení de l’Atlètic es van proclamar subcampions de Catalunya 2012. El femení va guanyar el C.T. Mataró 3/2, el C.T. Canet 3/1, però a la final va perdre amb el C.T. Aeròdrom de Girona per 3/2. El partit de promoció per pujar a la categoria Or es va guanyar contra el C.T. Girona per 4/0. Les jugadores van ser: Laura Ballesteros, Laura Dalmau, Alba Salinas, Berta Ballesteros i com a capitana

Míriam Muñoz. L’equip masculí, per la seva banda va superar el C.T. Badalona 5/0 i el C.T. Sabadell 4/1, però en la final va perdre contra el C.T. Reus Monterols per 4/3. El partit de promoció també es va perdre per 4/3 contra el C.T. Girona. Els jugadors que hi van participar van ser: Walid Boualem, Joan Bonavila, Albert Lapiedra, Dani Rico, Eric Domingo, Pol Ruiz i com a capità Oriol Hernández.

aleví Femení

taula rodona

L’equip aleví femení jugarà la final del campionat de Catalunya el dia 27 de març contra el C.T. Balaguer. Per arribar a la final es va haver de desfer del C.D. Belulla 4/0 i el C.T. Olot 4/0. Les jugadores son: Aina Domigo, Elena Gunfaus, Abril Ballesteros, Anna Ruiz, Georgina Palau, Paula Salinas i com a capità Joan Pérez.

Més de 70 persones van assistir a una interessant taula rodona organitzada per la secció de tennis de l’Atlètic, el passat dissabte 18 de febrer. El convidat especial de la trobada va ser en Pep Marí, cap de Psicologia del CAR de Sant Cugat. Va ser un col.loqui obert a pares i mares, nens i nenes de l’escola de tennis,

lliga social 2011-2012

bons resultats a l’interclubs

entrenadors, jugadors i jugadores, així com també a socis en general, i es van tractar temes com la relació entre pares i fills jugadors, de la motivació d’aquests, entre d’altres. L’experiència va ser molt positiva i segur que més endavant se n’organitzaran més per parlar d’altres temes o d’aquells que van quedar al tinter.

A mesura que avança la temporada es van recollint bons resultats en les diferents competicions que compten amb la participació d’equips de l’Atlètic. És el cas de la Lliga Interclubs. Tant els equips femenins com la Penya Arlequinada estan obtenint moltes victòries. Des d’aquí els animem a seguir en aquesta bona línia, però sobretot a seguir gaudint del bon tennis.

Victòries en el Màster de Terrassa La nova Lliga Social de tennis de l’Atlètic ha tingut un gran èxit de convocatòria i la participació és molt nombrosa. Cada mes es renoven els grups, tipus rànquing, en funció dels resultats de cada jugador ja que els dos millors de cada grup pugen i els dos últims baixen. Aquest sistema ha creat un gran al.licient i motivació per jugar. Hi participen més de 80 jugadors i jugadores.

El nostre jugador del primer equip Oriol Hernández es va proclamar campió del Màster trofeu Benitosports per tercer any consecutiu. En la prova de dobles, la parella de l’ATHC, Albert Bonavila i Toni Rivas van quedar campions. Amb aquest resultats el nostre club va demostrar la seva superioritat entre els clubs de Terrassa. Enhorabona !


RUSC

18/19

PÀDEL

Jugar amb parella Què té de bo i de no tan bo jugar amb el marit o la dona? El millor de tot són els horaris, perquè juguem a una hora que ens va be als dos i també passar una bona estona junts. Val a dir que a vegades també ens barallem a la pista de pàdel. Com que hi ha tanta confiança, ens podem dir més coses que si jugues amb una altra persona. Qui va tenir la iniciativa? Érem quatre cosins (tres noies i un noi) que vam decidir que els dimecres de 8 a 9 jugaríem a pàdel i així ho portem fent des de fa 12 anys.

Joan Castelló i Tere De Paz, amb Clara Vancells i Anna Escudé.

Així com el tennis es pot jugar individual o en dobles, el pàdel és un esport que es pot dir que sempre es juga per parelles. En molts casos, fins i tot amb parelles mixtes. Aquesta circumstància fa que trobem casos com els que ho es presentem. Parelles dins i fora la pista.

Tere De Paz i Joan Castelló Quan i com veu decidir començar a jugar a pàdel junts? Ara farà uns 12 anys. Nosaltres jugàvem a tennis i no en teníem pas gaire idea. Vam provar el pàdel i ens va agradar perquè és més fàcil que el tennis.

12 anys són molts... Sou el matrimoni de jugadors de pàdel més antic de l’Atlètic? El més antic no, perquè quan vam començar ja hi havien altres parelles. Però el que fa més temps que juga segurament si. Jugueu sempre junts o preferiu anar alternant? Normalment juguem junts, a no ser que hi hagi un desequilibri fort amb l’altra parella que llavors fem un canvi, però els dimecres acostumem a jugar junts. La Tere juga un parell de dies més amb altres amigues. Joan...havaneres o pàdel? Havaneres sempre, perquè no hi ha dones. Tere... classes d’anglès o pàdel? Les dues coses m’encanten, no puc triar, les dues coses al seu lloc però les dues coses m’encanten.

Neus Carretero i Oriol Tarrida

Oriol Tarrida i Neus Carretero.

Quan i com us vau aficionar a jugar a pàdel? Fa tres anys. La Neus jugant amb amigues mentre feien temps durant l’estona de la piscina dels nanos. I l’Oriol jugant amb els amics de tota


la vida. El primer torneig va ser un Padeler d’un dissabte de tardor. Ràpidament ens hi vam aficionar. Des de quan jugueu junts? Ho feu en competició o només amb amics? El primer partit el vam fer amb uns amics, la Meri Borràs i el Pep. Des del principi, sempre que juguem mixtes ho fem junts, primer amb amics, i més endavant jugant alguns campionats i els socials que s’organitzen al club. Amb dos nens petits, la logística fa que la majoria de partits els fem el cap de setmana. Com us complementeu com a jugadors? Ens complementem en el pàdel de la mateixa manera que a la vida personal. Mentre un (ella) té un joc més agressiu i directe, l’altre (ell) té un joc més pacient i controlat. És cert que hi ha moments de tensió (els dos som competitius) però sempre ens acabem equilibrant. Com valoreu l’auge del pàdel a l’Atlètic en els últims anys? El pàdel ha crescut per molts motius. D’entrada és relativament senzill començar a jugar i passar-t’ho bé. Si trobes un grup de persones del mateix nivell ràpidament t’hi trobes a gust. El pàdel és un reflex de la diversitat del club. Jugadors que vénen del tennis i del hockey, nous practicants que agafen la pala per primera vegada, pares i mares dels nens que practiquen algun esport a la casa, amics que hi juguen pel component social...

Natalia Morcillo i Xavi Ribera Quan i com veu decidir començar a jugar a pàdel junts? Fa tres anys, quan vam començar a aficionar-nos a l’esport, ens vam apuntar a un campionat de mixtes i vam veure que ens agradava i que ens compenetràvem a la pista. Què té de bo jugar amb parella? En els mixtes, tot i que l’home sempre es superior a la dona per la seva força física, hi ha com una mena de pacte implícit en què l’home mai tendeix a fer passades més difícils i amb més força a la dona contrària. El noi juga més suau i això es respecte sempre que juguen persones de diferent sexe.

De qui va ser iniciativa? Meva (ella), cal reconèixer que a les noies ens fa més gràcia que als homes. Ell és el bo de la parella i ha de baixar el seu nivell però per les dones és una bona oportunitat per aprendre. Com compagineu els mixtes? Nosaltres fem mixtes però també acostumem a jugar força cadascú amb els seus. L’esport del pàdel té l’avantatge que recluta molta gent i encara que no es comparteixi la pista amb la parella es comparteix l’ambient i l’esport el vius igual. Heu guanyat algun campionat? Un campionat social de l’Atlètic.

Nova Junta de Pàdel La Secció de Pàdel ha renovat la seva junta. Jaume Berenguer, fins ara president, deixa el càrrec per motius laborals. Ell i el seu equip han estat els responsables del creixement que ha tingut aquest esport dins el nostre club en els últims anys.

La bona feina que han fet ha estat notòria i per això cal felicitar-los. La Junta entrant agafa el relleu amb il.lusió i amb ganes de d’aportar noves idees en una Secció que s’ha convertit en una de les més importants del nostre Club.

LA NOVA JUNTA Oriol Tarrida - President Carlos Aymerich - Competició Vane Barrientos - Tresoreria Montse Lorente- Àrea Social

Marc Malgosa - Formació


RUSC

21

www.athc.cat

CLUB

L’Atlètic ja té 60 anys El nostre club celebra aquest 2012 un aniversari rodó. Sembla que fos ahir i ja fa una dècada que vam celebrar el Cinquantenari. El millor de tot és veure com tot i que ha passat aquest temps, l’Atlètic continua sent un club de referència a nivell social i també competitiu, ja que els èxits esportius ens han seguit acompanyant. Per commemorar aquest seixantè aniversari, s’està preparant una petita exposició fotogràfica que ben aviat podreu veure al xalet social. En motiu de l’efemèride, també s’ha creat el logo que aquí us presentem,

i que passa format part de l’història gràfica del Club.

GRÀCIES LLUIS Corrien temps difícils per l’Atlètic a finals dels anys cinquanta, unes bones gestions fetes pel Lluís Freixa van servir per incorporar al club una sèrie de personatges que esdevindrien decisius per encaminar l’Atlètic fins on és ara. Un jove de 27 anys va entrar a la nova junta del president Marquès era el Lluís Vancells, alt i prim, afable, esportista, bon jugador de tennis amb un gran sentit de l’humor i una especial sensibilitat artística, era net del pintor Joaquim Vancells. Primer va ocupar càrrecs de caràcter social, després econòmics, el seu parentiu amb la família Vallhonrat va ser decisiu per aconseguir la nova seu social al carrer del Vall que era propietat d’aquesta família. Però on va deixar empremta per sempre va ser en el hockey, ell no hi havia jugat mai, però va ser qui va tenir la visió més clara del que tenia que ser el hockey de l’Atlètic, la millora de la qualitat dels jugadors des de la base, la contractació de l’entrenador indi Vinicio Carvalho, la confiança en els jugadors més destacats i sobretot en persones que com ell volien situar el més aviat possible el nostre hockey al lloc que li corresponia. Van ser molts anys de treball i paciència perquè va tenir que esperar fins la temporada 1982-1983 per guanyar la primera lliga, la del meló com se li va dir. El president Josep Marquès explicava una anècdota que feia referència a un abans i un després de trobar un meló i a l’Atlètic aquesta primera lliga va ser l’inici d’un

camí triomfal que mai més s’ha torçat. Realment un abans i un després. A principis dels vuitanta juntament amb en Jaume Galí i en Marcel.lí Bosch posen en marxa un nou projecte que resultarà clau per a la formació dels més petits, se’n diu el CID (Centre d’Iniciació Esportiva) i avui dia suposa una de les àrees més importants i més reconeguda de l’Atlètic per on han passat, passen i passaran la majoria de tots els jugadors que han fet gran l’Atlètic. Un somni que el Lluís Vancells va tenir fa trenta anys i que ha pogut veure plenament consolidat. Gràcies per tot. Descansa en pau...”Piu”. Josep Maria Biosca President de l’Atlètic

EN LLUIS VANCELLS ENS HA DEIXAT Ens va dir adéu amb una poesia que transmet la seva serenor i claredat d’idees. Sempre el vaig veure així: serè i amb claredat d’idees. Fa uns cinquanta anys, quan l’Atlètic estava lluny de tenir els primers èxits esportius, va estar al capdavant i va ser el principal ideòleg, perquè acompanyat d’algunes altres persones, es posés la base esportiva del hockey de l’Atlètic. Primer, anys d’il.lusió, després, petits èxits, al cap de vint anys els primers grans triomfs i fins avui.... Malgrat la feina molt ben feta, ningú es podia pensar el que s’ha aconseguit. Però s’ha aconseguit perquè al darrera hi ha hagut moltes persones seguint el camí que ell, bàsicament, va marcar. Les grans fites s’aconsegueixen si les idees son bones, s’és persistent en seguir-les i quan hi ha algun fracàs, es manté la vista en el punt de mira en el què un s’ha fixat. Això ell sempre ho va tenir clar. L’empremta que va marcar és profunda i així és difícil desviar-se del camí. També va ser el primer impulsor del CID, que es una columna important de l’Atlètic d’avui. Que la seva poesia segueixi per molts anys al Club i a la seva família Descansi en pau. Antoni Escudé

Lluís Vancells entregant la copa amb el meló al President Josep Marquès, l’any 1983.


RUSC

23

www.athc.cat

CLUB SALUT

Frederik Hendrik De Bruijn, un campió de l’Atlètic Per les nostres piscines hi passen molts nedadors, però cap té el currículum i el palmarès d’aquest holandès, nascut a Haarlem l’any 1938. Soci de l’Atlètic des de fa més de quaranta anys, el Fredrik De Bruijn és tota una institució en el món de la natació. Com va venir a parar aquí? Vaig fitxat pel Club Natació Terrassa com a entrenador dels equips de natació i waterpolo. Hi vaig estar tres anys. Després vaig anar al Sabadell i posteriorment vaig ser seleccionador de la Federació Espanyola de waterpolo. També vaig passar pel Club Natació Martorell. La temporada 1962-63 vaig incorporarme a l’Atlètic com a preparador físic de l’equip masculí de hockey. Vostè ve de família nedadora? El meu pare ja va ser olímpic els anys 24 i 28. Jo vaig quedar tercer en els Campionats d’Europa del 58 i vaig participar als Jocs del 56 a Melbourne i el 60 a Roma. Les meves nebodes són campiones olímpiques, una en natació i l’altra en waterpolo. Sempre ha estat lligat al medi aquàtic? No, després de la meva trajectòria professional com a entrenador, cap a l’any

80 en vaig acabar fart i no vaig tornar a les piscines fins l’any 2006, quan vaig començar a entrenar-me una altra vegada. Uns anys abans, la meva neboda havia de competir als Jocs de Sidney. Em va proposar que si ella guanyava una medalla jo tornaria a nedar. Entre Sidney i Atenes en va guanyar vuit, de medalles, i jo vaig començar a entrenar, tot i que vaig esperar fins el 2006 a fer-ho. Quants dies entrena a la setmana? Entreno tots els dies menys dilluns, que és el meu dia de festa. Entreno a l’Atlètic i fins l’any passat representava el C.N.Terrassa. Ara he fitxat per l’Aquamàsters. Quin és l’objectiu principal de nedar? Primerament la salut, per estar en forma i després de veure que cada dia estàs més àgil i et trobes millor. També és una manera de demostrar que a la nostra edat es pot fer esport de primer nivell. Enumeri els seus mèrits esportius des que és màster. Sóc Campió d’Espanya de 400 i 800 m., tercer del món en 200 m. (Perth 2008) i tercer del món en 800 m. (Göteborg 2010).

Quin són els seus pròxims objectius? Al juny, a Rimini, hi ha un nou Campionat del Món. Quedar entre els tres primers ja estaria molt bé, ja que els meus rivals són campions olímpics de la meva època i realment el nivell és altíssim.

NATACIÓ PER A ATREVITS

L’aquatló treballa la resistència i l’increment de la intensitat en el medi aquàtic Anna Verdaguer. Aquest any el Club Salut torna a oferir sessions d’aquatló per als amants de la natació. Es tracta d’una disciplina que treballa la resistència en el medi aquàtic i té com a finalitat arribar a nedar un mínim de 1500 metres. Aquesta xifra s’incrementa a mesura que els entrenaments avancen de manera progressiva i es pot arribar a recórrer nedant una distància de 3000 metres. En Diego Carrió és el responsable de l’activitat i assegura que l’aquatló contribueix a “millorar la condició aeròbica i a la vegada la força, la flexibilitat i la coordinació ja que, mentre es fa l’exercici actuen els grups musculars

tan del tren superior com de l’inferior”.

El Club Salut ofereix sessions d’aquatló tres dies a la setmana adaptades a diferents nivells. Les sessions es diferencien per la intensitat i el volum total de treball. El primer dia s’entrena en un rang d’entre 1500 i 2000 metres mentre que els dos següents s’incrementa la intensitat fins arribar els 3000 metres totals de volum per sessió. En Diego Carrió recomana l’activitat a tots aquells que vulguin sortir de l’avorriment de nedar en solitari i sobretot als atrevits que s’animin a posar-se nous reptes i és que cada temporada s’acomiada amb una travessa de mar.


RUSC

25

www.athc.cat

CLUB ESCUDERIA

La 35ena edició del Ral·li, a punt Rusc. El pròxim 22 d’abril, l’escuderia MATHC organitzarà el XXXV Ral.li de Motos Històriques de Terrassa. Una efemèride destacada i que demostra la importància d’una prova veterana i consolidada dins el calendari del motor vintage. L’actual direcció de l’Escuderia ha treballat molt durant els últims anys per tal d’actualitzar el format de la competició en termes de reglament, organització, categories FIVA... amb la intenció de donar més rellevància al Ral.li, alhora que

treballa any rere any per fer-ne promoció exterior i que tothom el conegui. El recorregut d’aquesta edició serà de 100 quilòmetres, amb un tram cronometrat de “Regularitat” de 34km. La sortida es farà a les 8 del matí des de Can Salas. Cap a les 12.30 està prevista l’arribada de tots els pilots al centre de Matadepera, on les motos quedaran exposades durant unes hores perquè tothom pugui contemplar la bellesa d’aquestes màquines perfectes. No us ho perdeu i veniu a veure-ho !!!

BIKETRIAL

Petits grans pilots L’equip de Biketrial de l’Atlètic va guanyant experiència i alguns dels nostres pilots continuen acumulant bons resultats en les competicions en què defensen els colors groc i negre. Per exemple, en la Copa Osona, que va començar el passat mes de febrer i en què l’Atlètic hi té moltes coses a dir. En la primera prova del Campionat, que es va disputar a Taradell, Pol Cabre i Pol Dolz van ser segon i tercer, respectivament, en la categoria de aleví.

Jaume Tort, que a la vegada és l’entrenador, va acabar desè en la categoria expert. En la segona prova, a Folgueroles, Cabré va ser tercer, Dolz cinquè i també hi va participar l’Alexey Julià, que va ser novè en la categoria Open Blanc. Cal destacar també que l’entrenador i responsable de la Secció, Jaume Tort, també va aconseguir un meritori segon lloc de la Copa Open, que es va celebrar a la localitat aragonesa de Caspe.

CLUB

20 anys d’excursions El grup habitual de socis excursionistes de l’Atlètic ja treballa per celebrar com cal una efemèride important. Aquest any se’n compleixen 20 de la primera excursió que es va fer de forma organitzada des de l’Atlètic. Va ser una excursió nocturna des de Can Salas fins a Montserrat. La intenció és repetir aquesta travessia durant el pròxim mes de juny. La data encara no està del tot definida. Quan s’hagi decidit, s’informarà a través de tots els canals de comunicació del Club. El passat 19 de febrer, es va fer una sortida que també va tenir Montserrat com a escenari. En aquest cas, però amb sortida des de Colbató i un dinar de germanor al peu de la muntanya.

Excursions del tercer trimestre 21 d’abril: Massís de Sant Llorenç Alzina del Sal·lari – Pins Cargolats 20 de maig: De monestir a monestir Sant Cugat – La Mola Juny (dia per definir): 20è aniversari Can Salas – Montserrat (excursió nocturna)


RUSC

26

www.athc.cat

CLUB

L’Atlètic, més ecològic i estalviador

A primers d’abril entra en funcionament la nova caldera que donarà servei a les instal.lacions de vestidors i piscines del Club. Es tracta d’una instal.lació d’última generació que aposta per l’energia ecològica. Fins ara, l’escalfament de l’aigua i l’acondicionament tèrmic de la zona de piscines es feia mitjançant una caldera que funcionava amb gasoil. Aquest combustible es substitueix per la biomassa, fet que permet a l’Atlètic ser més ecològic i a la vegada estalviar una gran part de la despesa. A nivell econòmic, l’estalvi és molt important. L’Atlètic veurà reduïda en més d’un 50% la factura d’aquest concepte. A més, la substitució de la caldera no ha tingut cap cost per a la nostra caixa, ja que la inversió inicial l’ha fet l’empresa instal.ladora. El finançament que assumeix

el club per al funcionament de la caldera és molt inferior a l’estalvi que aconsegueix, amb la qual cosa l’operació ja és rendible des del primer dia. En termes ecològics, l’avenç és innegable. L’abandonament del gasoil com a combustible fa que el funcionament de la nova caldera sigui totalment net, sense fums contaminants. La biomassa s’obté a partir de fusta estellada, que a més genera unes cendres que també es reciclen en forma d’abonament per a jardins. L’Atlètic va estudiar diferents alternatives, com la geotèrmia o les plaques solars, però va escollir la biomassa perquè és la més adequada a les necessitats del Club. Aquest tipus d’instal.lació és cada cop més freqüent. Per exemple, l’ajuntament de Terrassa ja l’ha implantat en diferents escoles públiques de la ciutat.

Un Club net Aquest canvi va en la mateixa línia ecològica d’altres actuacions que ha fet l’Atlètic. Com vam explicar en el Rusc anterior, es va renovar la depuradora d’aigües provinents de vestidors i piscines. Aquesta nova instal. lació, juntament amb la nova caldera, signifiquen un no pas endavant per convertir l’Atlètic club modèlic pel respecte al medi ambient. L’entorn natural és un dels grans valors afegits del Parc Esportiu de Can Salas, i per això és tan important cuidar-lo. Per motius tècnics i estètics, es va optar per situar la caldera en l’espai que hi ha entre l’edifici de serveis i la pista 1 de tennis. Això permet que la caldera estigui molt pròxima a la zona d’aigües que ha d’abastir i a més permet que no s’hagi hagut de fer cap actuació constructiva que modifiqui el relleu de la instal.lació.


RUSC 198  

Març 2012

Advertisement