Page 1

197

www.athc.cat

DESEMBRE OCTUBRE 2011 2011

RUSC Aquest equip val molt


RUSC

3

www.athc.cat

EDITORIAL

SUMARI

HOCKEY EHL 4-5 Bloemendaal 7 Vallès i DH femení 9 Notícies Hockey 11 Com veuen l’Atlètic a Europa? 14 Ourense i Corner Groc 15

PUBLIREPORTATGE El protector bucal

13

CLUB Club net i Fisioterapeuta 17 L’ATHC en mans de la seva gent 18

TENNIS Notícies de Tennis

20-21

CLUB Entrevista: Carme Magaña

23

PÀDEL Notícies de Pàdel

24/25

CLUB Preparar un Ironman

26

CLUB SALUT Mètode Pilates

27

GOLF Ja som un Club de Golf

29

ESCUDERIA L’Escuderia, gas a fons

31

CLUB Distincions del Club Notícies del Club

RUSC 197 desembre 2011

33 34

President d’honor: Jaume Galí i Biosca + Cap de Redacció: Lluís Cervelló. comunicacio@athc.cat Redacció: Jaume Freixa, Joan Galí, Pol Garcia-Cascón, Jordina Lluch, Oriol Malgosa, Mariona Peremiquel i Anna Verdaguer. Fotografia de portada: Joan Maeso Fotografies: Alfredo Ferrer, Anna Ferrer, Joan Maeso, Manel Palà, Josep Pont i Kim Rovira. Direcció d’art i maquetació: Montse Sucarrats i Joan Rodó. Coordinació general: Noemí Biosca Impressió: Gràfiques Marcet SA Venus, 53. 93 733 70 50 Publicitat: David Freixa. 630 98 63 82 Atlètic Terrassa Hockey Club. Can Salas. Ctra. Castellar Km. 20,300. Terrassa. 93 787 03 51. Aquesta publicació és distribuïda exclusivament als socis de l’Atlètic Terrassa H.C. No pot ser, per tant, posada a la venda ni distribuïda per subscripció.

UN ANY ESPECIAL Hem començat el compte enrere cap al Rusc número 200. Si Déu vol, d’aquí a un any aquesta revista es convertirà en bicentenària. Amb aquesta il.lusió treballem tots aquells que a través del Rusc, hem contribuït amb el nostre granet de sorra a fer que l’Atlètic sigui una mica més gran. La temporada està en marxa, i com sempre les aspiracions són màximes. A la Lliga, l’Atlètic torna a dominar amb pas ferm en una temporada en què les obligacions internacionals han obligat a eliminar el play-off. Tot i això, el nostre equip continua tenint la “pole” per aconseguir el títol. La segona volta decidirà. L’altre gran objectiu és l’EHL. El nostre equip ja és a la segona fase. Del 6 al 9 d’abril es disputarà el KO16 i si l’Atlètic entrés per primer cop a la Final Four seria el moment ideal per somiar en

una gran final europea a Can Salas. L’Atlètic femení de Divisió d’Honor lluita per millorar els resultats de la temporada passada i segur que ens donarà moltes alegries. I què dir del Vallès, tornant a fer una gran temporada a la Divisió d’Honor B. Amb aquesta bona base, qui pateix pel futur? A la Secció de Tennis hi ha hagut canvi de president. Toni Borrull ha agafat el relleu de Xavi Fernández. Hem parlat amb ell i ens ha explicat el nou projecte. Mentrestant, el pàdel es manté com un motor incansable de la vida esportiva diària del nostre Club. En aquesta edició també parlem de la Immobiliària Atlètic S.A. Potser molts socis no la coneixen, però és i ha estat clau en la construcció del nostre Club. Tots seguim fent Atlètic.


RUSC

4/5

HOCKEY

Europa ens espera per Setmana Santa Jaume Freixa. Un any més serem entre els setze millors equips d’Europa la propera Setmana Santa. Com ja és habitual -sense comptar la sorpresa de la temporada 2008-2009 a Lille - l’Atlètic s’ha classificat per la següent fase de la EHL. La primera fase es va disputar en un escenari que no passa desapercebut en la història del nostre club. Uhlenhorst de Mülheim, antiga bèstia negra dels grocs en la dècada gloriosa encara amb l’anterior format de copes

Acció del partit Atlètic-Uhlenhorst

EL CALENDARI DEL D.H. MASCULÍ

Acabament Lliga

13 de maig

EHL (KO16)

6-9 d’abril (Rotterdam)

EHL (Final Four)

26-27 de maig (en cas de classificar-se)

Copa del Rei

18-20 de maig (Pozuelo de Alarcón)

Foto: Euro Hockey League / Frank Uijlenbroek


www.athc.cat

Thilo Strakowki enmig de Miki Delàs i Andreu Enrich

d’Europa, n’era l’organitzador i a més completava el grup dels nostres juntament amb el Viena. Es trepitjava aquest escenari per 3a vegada a la història. El calendari, evidentment afavorint als amfitrions pel fet de jugar a casa, va ser un dels factors que van dificultar passar com a primers de grup. Els alemanys es van enfrontar amb

Litus Ballbé en el partit ATCH WIEN Foto: Euro Hockey League / Frank Uijlenbroek

Foto: Euro Hockey League / Frank Uijlenbroek

els austríacs el divendres, derrotantlos amb un resultat de 3 a 1. Aquest assegurava a l’Atlètic la segona plaça si l’endemà també guanyava al AHTC Wein. El debut en aquesta cinquena edició de la EHL pels grocs va ser més difícil de l’esperat, ja que es va haver d’aixecar un primer gol dels austríacs. Inyaki Freixa es va encarregar de posar l’empat al lluminós i al cap d’uns minuts ell mateix va fer el segon gol amb una assistència de Santi Freixa. A l’últim quart el Viena va empatar en una gran jugada col.lectiva, però quan només quedaven quatre minuts Ignasi Guerrero va punxar una bola en una jugada de penal córner per certificar el passi a la següent fase. Un duel històric El partit amb els alemanys va ser dels que ja estem acostumats amb aquest tipus de rivals. Un equip d’atac com l’Atlètic contra un joc de contraatac i defensiu com sol ser habitual en els equips germànics. La de l’Uhlenhorst va ser la quarta derrota que patien els grocs en partit de grup de la primera

fase de la EHL amb un resultat que es va maquillar als minuts finals. A la primera part, l’Atlètic va aconseguir un notable domini del joc, tot i que les ocasions no van arribar a transformarse. Ells en canvi van saber aprofitar-les i l’Atlètic va arribar a la mitja part amb un gol en contra al marcador. Semblava que els grocs reaccionaven quan als tres minuts del tercer quart Roc Oliva marcava l’empat. Però tres gols seguits dels alemanys van acabar de sentenciar un partit que es va escapar amb molt poc temps. El segon gol groc el va fer l’Albert Beltran, que debutava en competició europea amb un gol que va acabar d’arreglar el marcador. Els jugadors de Roger Pallarols es mostraven optimistes de cara la següent fase, ja que a aquestes alçades de la temporada la preparació no és la més òptima pel poc temps de preparació al que s’han sotmès, en comparació amb l’alt nivell que exigeix la competició. Valoracions positives doncs pel següent pas que ens pot dur d’una vegada per totes al més alt d’un podi a nivell internacional.


RUSC

7

www.athc.cat

HOCKEY

Bloemendaal, un rival il·lusionant El KO16, del 6 al 9 d’abril a Rotterdam Rusc. Serà molt difícil accedir a la Final Four per primera vegada. Però si una cosa bona té el nostre equip és que sap treure el millor de si mateix davant les dificultats. El sorteig del KO16 va situar l’Atlètic en la part més complicada del quadre. El rival a vuitens de final serà ni més ni menys que el Bloemendaal. L’equip holandès ha guanyat tres Copes d’Europa (format antic) i va ser campió de l’EHL el 2009. Començant pel seu capità Teun De Nooijer, considerat un dels millors jugadors del món, la plantilla del conjunt taronja és de les que fa por només de mirar. Però sabeu una cosa? L’últim enfronta-

ment oficial entre l’Atlètic i el Bloemendaal va acabar amb victòria groga, i a més al camp dels holandesos. Va ser en la Copa d’Europa del 2007. Aquell 27 de maig, l’Atlètic es va colar a la gran

final gràcies a un gol del Santi Freixa a 13 segons del final del partit. En cas de victòria, aquesta vegada encara ens quedaria un altre escull complicat abans d’entrar a la Final Four. Hauríem de jugar contra el guanyador del partit entre l’Amsterdam i el Dinamo Kazan. Aquesta vegada no jugarem al seu camp, però gairebé. El KO16 es disputarà a Rotterdam. Fa dues temporades, l’Atlètic ja va jugar el KO16 en aquest camp. Llavors, ens vam quedar a les portes de la Final Four després de perdre amb l’equip local. Una altra motivació per fer més gran el repte.

Campions de Catalunya

El Vallès aconsegueix el bronze per segon any consecutiu

Rusc. L’Atlètic es va imposar en el Campionat de Catalunya de sala, títol que aconsegueix per 27 vegada en 31 temporades. El domini del nostre equip

en la competició de pista és incontestable i també aquest cop va demostrar la seva superioritat amb un nou títol que va a parar a les vitrines del Club.

l’atlètic mana a la lliga

És líder un cop jugada la primera volta Rusc. La Lliga es reprendrà el mes de febrer amb l’Atlètic com líder, arrossegant uns resultats boníssims de la primera volta. La segona fase de la Lliga ja serà més exigent, ja que l’Atlètic s’enfrontarà només a la resta dels sis primers classificats: Polo, Club de Campo, Egara, Complutense

i Terrassa. L’Atlètic és líder en solitari, ja que fins ara només ha cedit un empat, a Madrid contra el Club de Campo. La cosa sembla ben encarrilada, però caldrà estar atents i seguir donant el màxim per aconseguir la dinovena Lliga.

El color groc del campionat català no és només mèrit del primer equip. El Vallès va aconseguir la medalla de bronze després de fer un magnífic torneig. La competició es va jugar a la pista del Club Egara. Després de la fase de grups, les semifinals ens van deixar un duel 100% groc. L’Atlètic va superar el Vallès per 6 a 3. En la final, l’equip va superar el Club Egara per un resultat encara més clar, 7 a 3. Cal destacar que durant el campionat l’Atlètic va estar dirigit pel Lluís Garcia-Cascón, el David Enrich i el Jordi Barrio, ja que l’entrenador, Roger Pallarols, era a Nova Zelanda, on la selecció espanyola jugava el Champions Trophy. En el partit pel tercer lloc, el Vallès va derrotar el CD Terrassa per 5 a 4 en un partit vibrant. És el segon any consecutiu que el Vallès aconsegueix penjarse la medalla de bronze, per davant d’altres equips de Divisió d’Honor.


RUSC

9

www.athc.cat

HOCKEY

Arseni Sañé, experiència contrastada per al Vallès

Foto: okeydigital / Alfredo Ferrer

Rusc. L’Arseni ha tornat a l’Atlètic després de passar tres anys plens d’èxits a Madrid, on ha guanyat tres lligues i tres Copes de la Reina al capdavant de l’equip femení del Club de Campo. Ara ha emprès un repte nou i diferent, fent-se càrrec del Vallès, que juga a Divisió d’Honor B. Com ell mateix ens explica, “és un repte molt motivant per moltes raons. Passo del hockey femení al masculí i ho faig amb un projecte ambiciós que combina els objectius de formació i competició. Segur que aprendré coses noves i podré aportar l’experiència del que he après durant aquests anys.” L’Arseni no amaga que aquest és un pas per créixer com a entrenador, amb l’objectiu d’assolir el nivell necessari per ser entrenador d’elit tam-

bé en competició masculina: “en el seu dia vaig decidir anar a Madrid buscant alt rendiment i alta competició. Ara faig un canvi per formarme jo mateix, per formar jugadors i per créixer com a entrenador. He tingut la sort que els meus interessos i el què buscava el club han coincidit en aquest moment.” Aquesta temporada el Vallès és un equip vinculat, amb la qual cosa no pot aspirar a l’ascens. Això, segons el tècnic, no suposa cap canvi en els seus objectius: “independentment de poder pujar o no, l’objectiu d’aquest equip és formar jugadors que en un futur puguin jugar al primer equip. Els jugadors saben que si volen mirar cap amunt ho han de fer bé en aquest equip.”

Un equip jove i renovat Rusc. L’Atlètic femení de Divisió d’Honor té el repte de millorar els resultats de la temporada passada i mirar a la part alta de la classificació, cosa que no va poder fer en el curs passat. Les comparacions amb la campanya anterior són difícils, entre altres coses perquè el preolímpic de seleccions també ha afectat de ple la competició de noies. Tot i a això, l’equip va pas a pas, i a més de la Lliga espera poder jugar i fer un bon paper a la Copa de la Reina. Hi ha hagut una colla de baixes de jugadores amb experiència: Sílvia Bonastre, Alejandra Dinucci, Lara Domènech, Laura Perrone, Bibiana Oliva, Pily Casey i Juliette Matefason. S’han cobert, sobretot, amb gent de la casa. S’han incorporat dues jugadores argentines, Móra Bernasconi i Ana Belda, però en gran mesura s’ha fet una aposta per les noies que pugen amb força. Cal tenir en compte, en aquest aspecte, els noms de Jordina Lluch, Clara Martí, Mariona Heras, Cristina De Paz, Clara Escorihuela i Núria Lavado.

Foto: okeydigital / Alfredo Ferrer

EL CALENDARI DEL D.H. FEMENÍ

Acabament Lliga

13 de maig

Copa de la Reina

18-20 de maig (Madrid)

C. Catalunya sala

21-29 de gener


RUSC

11

www.athc.cat

HOCKEY

stick informatHC

campions sub-18

Rusc. La secció de Hockey ha impulsat una iniciativa que segur que us agradarà. Stick Informathc és el butlletí on trobareu notícies, entrevistes, foto, curiositats... Si no heu rebut el número 1 al vostre correu electrònic, poseu-vos en contacte amb el Club perquè us el puguin fer arribar.

Rusc. L’Atlètic va tenir un paper molt destacat en la consecució dels títols de campions d’Espanya de les seleccions catalanes sub-18, masculina i femenina. Nou jugadors i jugadores del nostre club, a més del cos tècnic, van fer un gran campionat, disputat a Bilbao. D’aquesta manera es repetia el guió de la temporada passada. Tant els nois com les noies van guanyar la final contra la selecció de Madrid.

La representació de l’Atlètic estava formada per les jugadores: Mariona San José, Clara Escorihuela, Mariona Heras, Cristina de Paz, Carlota Clotet i Carlota Freixa per part de les noies, entrenades per Jordi Arnau i Jordi Barrio. Per part de la selecció masculina: Marc Boltó, Ignasi Torras i Aleix Grau. Tots ells acompanyats per l’Oriol Freixa, coordinador de la Federació Catalana i el Miquel González, delegat.

Aigües de Terrassa amb HxT Divendres 16 de setembre es va presentar el conveni de col.laboració entre la Fundació privada Mina d’Aigües de Terrassa i Mina pública d’Aigües de Terrassa amb l’associació Hockey per Terrassa. L’acord consisteix en donar suport a les escoles de hockey a més de desenvolupar un conjunt d’actuacions de caire didàctic i formatiu als nens i nenes de les escoles de hockey de l’Atlètic, l’Egara i el CDTerrassa. Aquest tindrà una durada de tres anys (d’enguany fins el 2013) i Fundació Privada Mina d’Aigües de Terrassa atorgarà a cada una de les escoles la quantitat de 5.000 euros el 2011, i 6.000 anuals els dos anys restants. Hockey per Terrassa, vetllarà per tal que aquesta quantitat sigui destinada exclusivament a les activitats de les escoles de hockey, i paral.lelament, Mina Pública

d’Aigües de Terrassa subministrarà cent petos a cada escola per utilitzar en el decurs de les activitats pròpies de cada

una, inclosa la tasca d’aplegapilotes que habitualment duen a terme els alumnes de les escoles de hockey.

Foto: okeydigital / Alfredo Ferrer


RUSC

13

www.athc.cat

PUBLIREPORTATGE

El protector bucal, imprescindible

La recomanació dels odontòlegs és fer-lo servir a partir dels 7-8 anys Rusc. A tots els equips de hockey hi podem trobar algun o alguns jugadors que han patit alguna vegada una lesió a la zona del cap, ja sigui per un cop de bola o d’stick. És un dels esports considerats de risc de lesions, i per molt que es vigili, sempre hi ha la possibilitat de rebre un cop. Un dels llocs on amb freqüència hi poden haver lesions és la boca, i especialment les dents. Una lesió per traumatisme dental pot comportar molts problemes que es poden evitar amb una bona prevenció. La millor de totes, fer servir un protector fet a la mida exacta de l´arcada dental. El 45 per cent de les lesions que es produeixen a les dents són fruit de la pràctica esportiva. I segur que el hockey contribueix d’alguna manera a aquesta estadística.

L’opinió de l’expert

Lluís Parera i Turull, odontòleg i soci de l’Atlètic, ho té molt clar i ja fa temps que obliga les seves dues filles a jugar sempre amb el protector fet a mida: “tothom pensa a comprar-se un bon stick i unes bones botes per jugar a hockey, però el protector bucal és la part que es descuida moltes vegades. Encara veig molts jugadors, petits i adults, jugant sense protecció dental. És molt important que la gent agafi consciència dels problemes que un bon protector et pot evitar. Els traumatismens dentals moltes vegades són dificils de sol.lucionar i s´ha de tenir una bona formació odontologica per solventar-los.”

Lluís Parera i Turull i Carles Tarrés i Robert, els dos odontòlegs de la Clínica Dental Passeig.

La seva recomanació és clara: “l’ideal és tenir un bucal fet a mida a partir dels 7 o 8 anys, quan les dents del davant ja són les definitives. Són dents molt vulnerables als diferents traumatismes. Una lesió a les dents o als ossos dels maxil.lars que les subjecten pot portar conseqüències molt negatives perquè estan en període de desenvolupament.” De protectors en podem trobar diversos en el mercat. Però hi una característica fonamental que ha de

Les 3 conseqüències d´un traumatisme buco-dental són:

Físiques: Desplaçament, pèrdua o trencament de dents, fractura mandibular, o fins i tot commocions cerebrals per impacte de la mandibula al crani. Emocionals: Sobretot derivades de l’afectació estètica que una lesió important pot generar, temporal o de per vida. Econòmica: Segur que el tractament que s’haurà de fer serà més car que la inversió feta en protegir-se adequadament.

tenir perquè sigui del tot efectiu. Cal que estigui ben ajustat a la mida de la nostra arcada dental. “El protector fet a mida és el recomanem tots els odontòlegs”. Són confeccionats a partir d´un motllo de les teves dents. “Si està ben ajustat i no es mou gens, en cas d’impacte el cop s´absorbeix i es distribueix per la superfície del protector i així s’evita que es lesionin les dents. El protector fet a mida aporta una retenció perfecta, ajustatge i confort. Dóna comoditat per parlar , respirar, i fins i tot hi ha estudis que diuen que ajuda a millorar el rendiment esportiu. La protecció és maxima, i et dóna sensació de seguretat i confiança” En l’edat de creixement, caldrà anar renovant el protector a mesura que el nen o nena es va desenvolupant. En edat adulta, si es cuida bé, el protector aguanta força temps i no cal canviar-lo cada temporada. El preu oscil.la entre 60 i 75 euros, i es pot fer en diferents colors. El Dr. Lluís Parera està treballant amb el club per donar formació a entrenadors, monitors, fisios i pares sobre la importància del protector i dels primers auxilis dentals en cas de produir-se.


RUSC

14/15

HOCKEY

Enviats Especials del Rusc. Com veuen l’Atlètic a Europa?

Bèlgica i els lligams grocs i negres

Pol Garcia-Cascón, jugador del Daring

Malgrat que els he avisat molts cops, per a ells, el nostre club es diu Terrassa. Tot i aquesta lluita titànica perquè no oblidin el nostre verdader nom, el cert és que aquí a Bèlgica tot l’entorn del hockey coneix l’Atlètic i alguna de les seves particularitats. Qui més qui menys coneix a jugadors del planter actual o d’altres que han jugat al primer equip i saben del respecte que se li té en les competicions continentals, propi d’un dels grans equips d’Europa. El dia que vaig jugar al camp del Waterloo Ducks, durant el tercer temps i xerrant amb molts dels aficionats d’aquell club, la major part recordaven la Copa d’Europa de Bloemendaal en la que ells també van participar, i en la qual l’Atlètic va eliminar l’equip amfitrió a la fase de grups. D’altra banda, tots els jugadors que ens han representat amb la selecció, però d’una forma molt important el Santi

Freixa i el Sergi Enrique, han estat uns perfectes ambaixadors en aquest sentit, doncs molta gent em parla d’ells o em demanen una samarreta seva. Però si hi ha un aspecte de l’Atlètic que és conegut aquí i que és la millor carta de presentació del nostre club aquest és el palmarès i la seva hegemonia a la lliga espanyola durant els últims anys. A Bèlgica saben de les desigualtats entre els equips de la part alta de la classificació i els de la part baixa. Tenen clar que el play-off cada any els juguen els mateixos quatre, però també saben que qui la guanya gairebé cada any és l’Atlètic. Per últim, i degut a la importància de la nostra ciutat en el hockey molts han viatjat a Terrassa alguna vegada per alguna de les competicions que s’hi han disputat i tots coincideixen a lloar l’excel.lència de les instal.lacions del club, així com les seves dimensions.

L’Atlètic, un gran a la millor lliga del món

Oriol Malgosa, jugador del Kampong

Amb unes poques setmanes a la lliga holandesa en vaig tenir prou per adonar-me de la gran consideració que tenen per l’Atlètic des del bressol del hockey mundial. De fet, abans d’aterrar a Utrecht ja m’ho podia imaginar. Cap equip de la primera divisió holandesa hauria donat l’oportunitat a un jugador que no estigués al primer equip del seu club. A no ser, és clar, que aquest vingui amb l’“etiqueta Atlètic”. Aquí, jugadors, entrenadors i aficionats reconeixen els colors groc-i-negre ràpidament i els identifiquen amb el que ells en diuen “Terrassa”, a seques, o en el millor dels casos “Atletíc”, amb accent a la “i”. Qui més qui menys ha vingut alguna vegada a Can Salas per

participar de les competicions internacionals que s’hi han organitzat, per jugar algun partit amistós o per raó de l’SportWays. Els qui han visitat l’Atlètic més recentment al.lucinen amb el nou xalet i s’imaginen les festes post-partit que farien allà en cas que el tinguessin al seu club. Però no només envegen les nostres instal.lacions sinó que el nostre club és tot un referent també a nivell esportiu. Amb això hi té molt a veure les participacions a les Copes d’Europa del primer equip però també l’entitat dels jugadors groc-i-negres que han jugat a la lliga holandesa. Tots ells han ajudat a que l’Atlètic sigui considerat un gran d’Europa per part dels que presumeix de tenir la millor lliga del món.


www.athc.cat

CAMPIONS A OURENSE Joan Galí. Els veterans de l’Atlètic es

van endur l’”Octopus Hockey Festival”, Torneig Open Internacional de Veterans, el cap de setmana del 9 a l’11 de setembre. Aquest esdeveniment, que molts dels jugadors guarden ja a les seves agendes la següent edició, es va jugar a les instal.lacions de Mariñamasa a Ourense, organitzat pel Club Deportivo Open. Els nostres jugadors van guanyar quatre dels cinc partits que van jugar, proclamant-se així, campions del torneig. Divendres començaven amb una victòria per dos gols a zero davant l’equip anglès, des d’aquell moment, ja es veia que l’equip no posaria les coses fàcils als rivals i demostrant que portar la samarreta amb els colors groc i negre, és sinònim de lluitar i deixar-se la pell per guanyar sigui el torneig que sigui. El dissabte es presentava amb tres partits que els jugadors havien de guanyar si volien tenir possibilitats d’entrar a la lluita pel títol. I així va ser, guanyant als dos equips portuguesos i als nois de Vigo, l’equip groc i negre va proclamar-se campió a falta d’una jornada. Tots sabem que aquella nit els jugadors van anar a dormir dora, ja que

Els veterans van gaudir del hockey dins i fora del camp.

l’endemà jugaven l’últim partit. Malauradament, diumenge no van poder guanyar a l’equip amfitrió, l’Ourense. Un partit de poca importància pels jugadors de l’Atlètic que van anar a jugar pensant amb el dinar que els esperava. En definitiva, un torneig divertit, on

Foto: Alfredo Ferrer

els jugadors més veterans demostren que encara tenen qualitats tècniques i tàctiques dins i fora el terreny de joc, i que per molts d’ells és l’esdeveniment més interessant que tenen en tot l’any. Esperem que puguin seguir anant a Ourense molts anys més.

Nova temporada i nou capítol pel Córner Groc Des de finals de la temporada passada, el córner es va proposar ser més actiu durant l’any i no només pel play-off com havia estat fins ara. La proposta del córner per aquest any és, no només anar a animar al primer equip cada setmana, sinó que també vol animar als joves del club a ser més actius. Aquest any, el córner organitzarà tornejos, sortides, sopars

i més activitats on tots hi serem convidats. El primer cap de setmana d’octubre, el córner va fer un sorteig de roba de jugadors del primer equip per tal d’aconseguir beneficis. Els responsables del Córner Groc, esperen poder fer més sortejos, aconseguir més beneficis, i poder organitzar tot el que tenen pensat, així com seguir animant

a l’Atlètic perquè aquest pugui seguir guanyant títols, aquest és l’objectiu principal del córner. El Córner Groc anima a tots els joves del club a venir cada diumenge a animar a l’Atlètic, aquest any, volem la vintena. Aquest any, tota la actualitat del córner la trobareu a www.cornergrocathc.blogspot.com


RUSC

17

www.athc.cat

CLUB

L’Atlètic és un club net El nostre club disposa des de fa unes setmanes d’una nova depuradora d’aigües brutes que permet definirnos com un club net i complidor amb els requisits mediambientals que dictamina l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua). Amb aquesta nova instal. lació, l’Atlètic compleix amb el seu compromís mantenir-se dins els índexs

mínims de contaminació. La depuradora biològica filtra les aigües brutes que provenen de l’edifici de vestidors. A més, la instal.lació s’ha reforçat amb la col.locació d’una fossa de filtre de graves, un sistema de filtratge de les aigües que surten de la depuradora un cop tractades i que permet fer un segon filtrat encara més net. Es tracta

d’una actuació necessària per poder renovar les llicències d’abocament a llera. Fa vuit anys ja se n’havia instal.lat una per tractar les aigües del pavelló poliesportiu.

El camp, en les millors condicions Una de les actuacions que s’ha fet aquest estiu aprofitant l’aturada de les competicions ha estat el retensat de la gespa artificial Astroturf del camp Josep Marquès. Es tracta d’un treball necessari per evitar el perill de fer malbé la superfície i que podria suposar un cost molt més gran. Igualment, s’ha renovat la canaleta perifèrica de la superfície de joc. Aquestes actuacions les ha dut a terme l’empresa Opsa.

El fisioterapeuta de l’Atlètic L’Abel Cifuentes (22 anys) és el nou fisioterapeuta del Club. És Diplomat en fisioteràpia per la UIC i completa la seva formació amb un Màster oficial en neurorehabilitació a l’Institut Guttmann. Es tracta, a més, d’un professional molt actiu en recerca universitària, molt basat en el camp del dolor crònic i la fibromiàlgia. L’Atlètic ofereix als seus socis un servei complet, amb horaris convinguts de matí i tarda. Si teniu cap lesió, molèstia, o requeriu algun tipus de tractament de fisioteràpia, no dubteu a utilitzar aquest servei, que a més ara ofereix unes condicions immillorables per als socis de l’Atlètic.

SERVEI DE FISIOTERÀPIA Primera visita: 9 euros (no socis 12 euros) Quarta visita en 30 dies: socis gratuït (no socis 75% de descompte) Promoció vàlida fins el 31 de desembre del 2011


RUSC

18/19

CLUB

L’Atlètic, en mans de la seva gent La Immobiliària IASA vol que les 600 accions que té en cartera siguin per a socis del club

L’Atlètic va néixer l’any 1952. Han passat gairebé seixanta anys i el Club ha crescut molt, fins a convertir-se en el que és avui en dia. La història de l’Atlètic, però, no es pot entendre sense explicar el paper fonamental que ha tingut la Immobiliària Atlètic S.A. (IASA) en el procés de creixement i consolidació de la nostra entitat. Una relació indissociable que es va iniciar l’any 1967. Segur que molta gent de l’Atlètic no sap la història que narrem a continuació. Un passat que cal conèixer per comprendre el present del Club. És la història d’una colla de valents que van creure en el projecte d’un gran club. I tenien raó. Constitució de IASA El president de l’Atlètic era el Sr. Josep Marquès i la xifra de socis voltava els 300.

La seu social del Club estava situada en una casa al carrer del Vall de Terrassa, propietat de la família Vallhonrat. Els partits de hockey es jugaven en un camp situat a la zona esportiva de la ciutat, dins uns terrenys cedits per l’Ajuntament de Terrassa. Lògicament, però, hi havia la necessitat de disposar d’uns terrenys propis on començar a construir-se el futur. El Sr. Valerià Argemí va proposar a la resta de components de la Junta la possibilitat d’anar a uns terrenys al costat de la Masia de Can Salas, a la carretera de Castellar. Els terrenys eren propietat del Sr. Josep Hors. Després de valorar els pros i els contres de l’operació, aquesta es va tirar endavant. Per fer front a la compra d’aquelles 11 hectàrees, es va crear la Immobiliària. Uns quants valents i, sobretot, apassionats de l’Atlètic, es van

convertir en accionistes. Entre aquests, uns ja eren socis de l’Atlètic i altres no. Van aportar el capital inicial per crear una figura administrativa necessària per accedir a una subvenció del CSD (Consejo Superior de Deportes) i a un crèdit del Banco de Crédito de la Construcción. L’operació de compra es va finançar a deu anys i un cop fets els pagaments, la propietat quedava repartida entre els diferents accionistes. Igual que en la compra dels terrenys de Can Salas, IASA ha estat l’enacrregada d’assumir altres grans inversions de l’Atlètic, totes elles molt més recents. De fet, des de l’any 1968 fins el 2000 la Immobiliària pràcticament no va intervenir. Sí que ho ha fet en el projecte de construcció de la Residència de l’Atlètic, en la compra de 60 hectàrees més


www.athc.cat

Fundadors i promotors de la Immobiliària Atlético S.A.

TERRENYS PROPIETAT DE LA IMMOBILIÀRIA ATLÈTIC

Sr. Valerià Argemí i Sans Sr. Pere Màrtir Dinarès i Armengol Sr. Josep Donadeu i Cadafalch Sr. Francesc Escudé i Comas Sr. Antoni Freixa i Vancells Sr. Jaume Galí i Biosca Sr. Josep Hors i Creus Sr. Josep Marquès i Izard Sr. Manuel Martín-Borregón De Castro Sr. Santiago Morera i Garcia Sr. Miquel De Paz i Liso Sr. Albert Papell i Alàs Sr. Josep Pascual i Tobella Sr. Antoni Pujol i Germain Sr. Josep Maria Riera i Albiñana Sr. Josep Maria Sala Gaudier Sr. Joan Solà i Pagès Sr. Alfons Vallhonrat i Catà Sr. Lluís Vancells i Biosca de terreny i també, lògicament, en la remodelació del xalet social. El futur, a les nostres mans Actualment, IASA compta amb un total d’11.500 accions. D’aquestes, n’hi ha 600 que estan en cartera. És a dir, sense propietari. La Immobiliària i el Club volen que aquestes accions estiguin en mans de gent de l’Atlètic. No són accions especulatives a comprar per treure’n un rèdit econòmic ni a curt ni a llarg termini. Són, en definitiva, una manera més d’assegurar que l’Atlètic no corri mai el perill de caure en mans d’algú que pugui desviar el sentit de l’existència i l’esperit del nostre Club. El preu de cada acció és de 250 euros. La immobiliària no exigeix un mínim de compra (es pot adquirir una sola acció) i ofereix totes les facilitats necessàries per finançar l’adquisició a terminis per tal de fer-ho assequible al màxim de gent possible. Els interessats poden dirigir-se a l’Administració del Club o ho poden fer directament al Sr. Albert Papell, al telèfon 93.789.15.47.

terrenys d’IASA

terrenys d’IASA on hi ha les instal.lacions de l’Atlètic

La Immobiliària disposa actualment d’unes 70 hectàrees de terreny

Les instal.lacions de Can Salas es van inaugurar l’any 1969. Amb ocasió de l’efemèride, els dies 24, 25 i 26 de maig es va disputar la Challenge Europea de Clubs de hockey.


RUSC

20/21

TENNIS

Toni Borrull encapçala un nou projecte pel tennis de l’Atlètic cada mes algun tipus d’activitat social diferent per engrescar a la gent a fer coses. El primer torneig mixte va ser un gran èxit i és un bon exemple. Cal aprofitar que tenim un club com aquest per treure’n el màxim profit.” La imatge de l’Atlètic “La gent del nostre entorn directe té una visió molt bona de l’Atlètic. Som un referent en moltes coses i cal aprofitar aquest bon cartell. Millorant quatre o cinc cosetes només podem anar a més. Cal aprofitar-ho.” El tennis i el pàdel “La incidència del pàdel sobre el tennis és molt positiva. No crec que el pàdel resti jugadors de tennis. Hi ha molta gent que combina els dos esports. I a més, el pàdel ha estat una bona via d’entrada de noies/dones a la vida esportiva del club.” Rusc. La presidència de la Secció de Tennis del nostre Club ha canviat de mans. Toni Borrull ha agafat el relleu de Xavi Fernández amb la intenció de consolidar la feina ben feta i aportar noves idees per seguir creixent. Aquest economista de 44 anys és la persona idònia per liderar el nou projecte ja que compta amb el bagatge d’haver estat vicepresident en la Junta anterior. Va arribar al Club fa deu anys i aviat va veure que volia formar part d’un equip amb ganes de fer coses. El tennis ha estat sempre la seva gran passió. Una inoportuna lesió li va impedir dedicars’hi professionalment com hauria volgut, però ha continuat gaudint d’aquest esport des d’un altre vessant. El Rusc li ha volgut plantejar una sèrie de qüestions. La nova Junta “És una Junta formada per gent que és molt de club i amb moltes ganes de fer coses. Tothom en el seu àmbit professional ha treballat en activitats que es poden aplicar perfectament a allò que volem aconseguir. Volem que la gent s’engresqui tant com nosaltres. Si el projecte és engrescador, segur que la gent s’hi suma. Aquesta és la nostra intenció.”

El projecte “A la Junta hi ha moltes cares noves, però cal continuar el projecte que el Xavi Fernández ha portat els últims anys. S’ha fet una gran feina que cal mantenir. I aprofitar l’entrada de gent nova per aportar noves idees que ajudin a millorar. S’ha creat una comissió tècnica per l’àrea de l’Escola i una altra per l’àrea social. Cal segur treballant molt en tots dos camps.” Competició “Tenim la sort de tenir un director tècnic com el Kim Rovira i un director d’Escola com el Joan Pérez. Està bé que haguem consolidat una estructura que no canviï cada any. Hem definit un nou model per fer funcionar l’Escola els pròxims quatre anys d’una manera més estructurada. Ens agradaria arribar a tenir 400 alumnes d’aquí a quatre anys. És molt difícil que de l’Atlètic en surti un Rafa Nadal, però això no vol dir que no podem ser ambiciosos en l’aspecte competitiu.” Àrea social “És molt important seguir fent bullir l’olla i que la Secció de tennis sigui molt dinàmica. Tenim la intenció d’organitzar

LA NOVA JUNTA DE TENNIS President Toni Borrull Massanella Vicepresident Rafel Audivert Arau Tresorer Albert Bonavila Domènech Responsable Àrea esportiva Carles Trenchs Matas Vocals Àrea esportiva Alberto Salinas Rubio Ernesto Lapiedra Cánovas Responsable Àrea social Estanis Tort Cuesta Vocals Àrea social Adolf Hernández Sánchez Montse Lorente Cruz Teresa Call Cajide


www.athc.cat

Reconeixement a un home de tennis En Xavi Fernández deixa la Presidència de la Secció de Tennis de l’Atlètic

Abans de l’estiu el Xavi Fernández em va comunicar la seva voluntat de deixar la Presidència de la secció de tennis del Club després de molts anys de formar part d’aquesta, primer com a membre de la Directiva i, després, com a President. En tots aquest anys, el Xavi ha mostrat i demostrat tot allò que es requereix per ésser un bon directiu d’entitat esportiva: compromís, cooperació, solidaritat, capacitat d’enfrontar els problemes i estima per l’esport. Tot això entenent l’esport des de les diferents perspectives que l’integren: l’educativa, la recreativa i la competitiva; i a més, amb una clara voluntat d’integració de les diferents modalitats del propi esport del tennis. Cal remarcar, en aquesta línia, la seva clara i ferma dedicació a l’esport per als col.lectius de discapacitats físics, amb l’organització de múltiples competicions de tennis en cadira de rodes a les instal. lacions de l’Atlètic, amb la seva participació a la Federació Catalana d’Esports per a persones amb discapacitat

física, i la participació i col.laboració en l’organització del tennis per a persones amb discapacitat intel-lectual juntament amb diferents entitats de Terrassa i comarca. A nivell de Club, cal reconèixer-li la feina feta per l’encaix del tennis dins d’un club poliesportiu com és l’Atlètic. Amb ell he tingut l’oportunitat i el plaer de compartir estones per parlar de tennis, d’esport, de reglament i de discapacitat. En definitiva, de parlar d’allò que ens agrada: l’esport en la seva globalitat. Igualment, estic segur que ha deixat el càrrec de President de la secció de tennis amb el deures fets bo i deixant tot allò necessari a l’abast i traslladant les diferents carpetes al seu successor. Xavi, moltes gràcies per la feina feta i espero seguir-te veient pel Club, que poguem jugar a tennis i que poguem seguir disfrutant plegats amb tu i amb molta gent de l’esport i del Club durant molts anys. Josep Campos.

un campionat excel·lent L’equip Absolut masculí de l’Atlètic va quedar-se a un sol pas d’entrar a la fase final del Campionat d’Espanya. El grup que li va tocar no era gens fàcil, amb el Club Gran Slam de Salamanca, el CT Alcántara de Badajoz i el CT Reus Monterols. Només el primer del grups es classificava per a la fase final, la qual cosa deixava molt poc marge d’error. L’inici de competició va ser extraordinari, amb una gran victòria a Salamanca, sobre pista coberta i mol ràpida. El nostre equip es va imposar per 6 a 3 (els enfrontaments es jugaven a nou punts, sis d’individuals i tres de dobles). El segon partit era a casa i l’Atlètic no va fallar. Victòria contundent per 9 a 0 sobre el CT Alcántara. Només quedava un últim pas. Però el CT Reus Monterol era el club més potent i gran favorit del grup. L’eliminatòria es va perdre per 5 a 1, però amb partits molt igualats i amb un gran paper per part de tots els nostres jugadors.

L’equip estava format per: Oriol Hernández, Albert Bonavila, Joan Bonavila, Toni Rivas, Gerard Rodríguez, Oriol Mirallas, David Pou i Víctor Meza (jugador-capità).


RUSC

23

www.athc.cat

L’ENTREVISTA

Carme Magaña

Jugadora de tennis de l’Atlètic

Sempre m’ha agradat la competició

diferents i l’Atlètic és el més maco de tots. Tenir unes instal.lacions com aquestes amb un entorn natural com aquest és un autèntic luxe.

Fa 43 anys que és sòcia de l’Atlètic, on va arribar de la mà del seu marit. Llavors encara no jugava a tennis, però l’afició de les seves filles per aquest esport la va portar a provar-ho. Des de llavors, es fa difícil imaginar les pistes de Can Salas sense veure-hi la Carme jugant en qualsevol d’elles. S’ha convertit en una de les jugadores més veteranes del nostre Club. Amb l’Atlètic ha competit en Campionats d’Espanya i en molts altres torneigs. Ara s’ho pren amb una altra filosofia i utilitza el tennis com una bona manera de passar-ho bé amb les amigues. Vostè és una de les veteranes del tennis a l’Atlètic. Sí, i tant. Però precisament per això trobo que falta més gent jove que s’hi aficioni. Ara està molt de moda el pàdel. No sé si és perquè és un esport més fàcil, però mots joves prefereixen començar a jugar a pàdel. Jo també hi

he jugat a pàdel, i m’agrada molt, però això no fa que deixi de jugar a tennis, que també és un esport molt maco. Què li aporta el tennis? Principalment el passar-ho bé i fer moltes amistats. Jo he esquiat i he fet molts altres esports, però ara per ara el tennis és el que m’omple més i el que em va més bé per omplir el temps lliure. Sempre juguem dobles, per parelles. Som una bona colla d’amigues que ens anem trobant aquí per jugar a tennis i a més també traslladem l’amistat fora de les pistes. Un dia ens quedem a dinar al Club, un altre dia fem un sopar...fem un bon equip. L’Atlètic és un bon lloc per combinar esport i lleure oi? I tant que sí. Tenim la sort de poder gaudir d’un club molt maco. Puc dir que tothom qui ve de fora en queda enamorat. He anat per molts clubs

Es gaudeix més del tennis quan no es competeix? No t’ho creguis. A mi sempre m’ha agradat competir. Potser més que jugar amistosos. Ara participo a l’InterClubs i a l torneig Set-Ball, però ja no competeixo en tants campionats com abans. Això ja ho deixo per a les més joves. Quan toca fer partit de competició és quan gaudeixo més. Com canvia la forma de jugar amb el pas dels anys? Sobretot amb la velocitat. Quan ets un pèl més jove corres més i tot es fa més ràpid. Però jo no em puc queixar. Encara juguem a un bon nivell. El dia que vegi que costa arribar a la bola potser m’ho plantejaré, però per ara gaudeixo molt amb el tennis. Com podem animar a la gent perquè vingui a jugar a tennis? Penso que segur que hi ha molta gent a qui li agradaria venir a jugar a tennis. Però sobretot per a persones de la nostra edat potser s’hauria de crear algun tipus de quota individual adaptada a aquestes necessitats. Tinc moltes amigues que potser d’aquesta manera vindrien a jugar amb nosaltres.


RUSC

24/25

PÀDEL

de l’stick a la pala hockey i va ser llavors quan amb el seu amic i excompany d’equip, Quim Sànchez, es van endinsar al món del pàdel. L’Uri va provar de seguir amb el hockey a primera però la seva condició física ja no acompanyava el seu esperit competitiu i va decidir decantar-se pel pàdel, quedant-se així amb un bon regust de la seva etapa amb l’stick. Les derrotes contra els seus sogres a la pista de pàdel també van influir en la decisió. Així doncs, juntament amb el Quim ja porten tres anys compaginant classes amb els tornejos socials, Interclubs i partidets. Què aporta el pàdel? A l’Uri li ha servit per fer amics i conèixer gent del club amb la que no s’havia familiaritzat anteriorment pel simple fet de no practicar ni compartir el mateix esport. Ara que en té l’oportunitat competeix amb ells i contra ells, però això de la pala s’ho prèn amb una altra filosofia. A l’Uri, el pàdel li ha fet “descobrir la vessant més recreativa de l’esport”, una faceta que el hockey no li havia mostrat, o que potser no havia experimentat, ja que per ell, el hockey sempre ha estat sinònim de competició. Mariona Peremiquel. L’Uri Freixa va néixer amb un stick sota cada braç, un per part de la família Freixa i l’altre per part de la família Escudé, cognoms molt arrelats al món del hockey. Amb esforç i talent va arribar a les files del primer equip la temporada 1997-98 i no va marxar-ne fins la 2008-2009, amb un parèntesi d’una temporada a la Roma,

proclamant-se campió de l’Scudetto. Amb l’Atlètic va aconseguir quatre lligues i una Copa d’Europa tant d’herba com de sala, i amb la samarreta de la selecció, un bronze al Mundial de Mönchengladbach 2006 i un altre podi al Mundial de sala de Viena 2007. Al penjar l’stick , l’Uri va voler prendre’s un any “desconnectat” del

L’Uri ha canviat l’stick per la pala de pàdel. En canvi, hi ha altres jugadors que prefereixen combinar els dos esports i es mantenen actius i competeixen en hockey i pàdel a la vegada. L’Oriol Galí o el Marc Malgosa en són dos exemples. Combinen els partits de hockey a Primera i Tercera Divisió amb els tornejos de pàdel. D’això se’n diu passió per l’esport.

de la raqueta a la pala Mariona Peremiquel. La febre del pàdel va en augment i n’hi ha que fan mans i mànigues per poder encabir la partideta en el seu ajustat horari. Però és que encara és més, n’hi ha que han deixat de practicar un esport i s’han passat al de la pala. La Meritxell Borràs és groga de tota la vida i va iniciar-se al món del tennis quan tenia set anys. Va començar al Campus i li va convèncer tant que va

acabar apuntant-se a l’escola d’entre setmana a l’hivern. Des de llavors va participar als socials que s’organitzaven cada any, com encara ara, i va defensar també els nostres colors als Campionats de Catalunya per equips que va disputar. Tot això fins arribar a l’adolescència que va centrar-se més als estudis i va deixar el tennis una mica més arraconat. No obstant, sempre va seguir amb

la raqueta, fent partits “de costellada” i entrenaments els dissabtes. Més endavant, en un dinar d’amigues va sortir el tema del pàdel, i la Neus Carretero la va animar a introduir-se al món del pàdel. Van començar, segons diu ella, amb “l’ajuda d’algunes partides benèfiques que ens feia la Marta Rué”. A partir d’aquí li van agafar el “truquillo” i van apuntar-se al social, i


d’aquí als Interclubs, i dels Interclubs a… ves a saber on! El fet és que, com molts extennistes, mantenia molt el “toc” del tennis, i va voler remeiarho amb unes classes per aprendre la tècnica del pàdel i les dimensions de la pista, que sembla ser, no són ben bé les mateixes.

Però per què el pàdel i no altra vegada el tennis? La Meritxell explica que amb els anys, ha anat descobrint que “el tennis és més complet i més bonic” i que el pàdel “té el seu què”, però li és més fàcil trobar gent per jugar i li resulta més eficaç el pàdel a l’hora d’esbargir-se de la rutina i l’estrès del dia a dia. Aquest “què” del pàdel potser és la facilitat per passar-t’ho bé quan encara no en tens ni idea, o que potser no s’ha de córrer tant com al tennis (ja sigui perquè el teu company t’ajuda a tornarla quan et fa mandra anar a buscar una pilota que és teva, o perquè només has de controlar 50 metres quadrats de

pista…), o potser aquest “què” és la quantitat de coneixences i amistats que pots arribar fer en aquest esport.

En qualsevol cas, sigui pel motiu que sigui, tothom acaba caient a la trampa i atrapat a “la gàbia”.

Orxi-grani Ribera

Per a tot aquells que tenien mono de pàdel tornant de les vacances, es va organitzar el campionat Orxi-Grani Ribera. Res més ref rescant pel guanyador que 10 litres d’orxata o granitzat! Del dimarts 30 d’agost fins el dissabte 3 de setembre 40 parelles van participar al torneig, on es van establir tres categories tant femenines com masculines i es garantia un mínim de tres partits.

RESULTATS FEMENÍ

RESULTATS MASCULÍ

1ª categoria femenina Finalistes: Pepi Chaparro i Vanesa Barrientos Campiones: Monte López i Eli Solà

1ª categoria masculina Finalistes: Jordi Ubach i Jaume Pocurull Campions: Oriol Hernández i Chan Broto

2ª categoria femenina: Finalistes: Josefina Sánchez i Laura Lozano Campiones: Montse Ribé i Cristina Quera

2ª categoria masculina: Finalistes: Enric Anglada i Xavi Anglada Campions: Jordi Cano i Enric Carrera

3ª categoria femenina: Finalistes: Anna Planas i Paula Espinar Campiones: Olga Pérez i Marta Catalán

3ª categoria masculina: Finalistes: Sergi Torcal i Miquel Sabrià Campions: Carlos Prat i Marc Perelló


RUSC

26

www.athc.cat

CLUB

“L’Atlètic té l’entorn idoni per preparar un Ironman”

Anna Verdaguer. Cada vegada són més les persones que fan ús de les instal.lacions de l’Atlètic per entrenar altres disciplines. N’és un exemple el cas de l’Albert Flotat que va estar preparant al llarg de l’any passat una de les fites del triatló mundial, l’Ironman. Es tracta d’una competició que se celebra en diferents llocs del món i inclou 3800 metres de natació, 180 km de bicicleta i 48 km de running. El passat mes de juliol va participar en un dels ironmans amb mes tradició, el de Zurich. Per què vas decidir participar en un Ironman? Fa 5 anys vaig començar a fer triatlons i m’agradava força. Llavors em vaig casar i durant el viatge de noces se’m va ocórrer proposar-me el repte de fer un ironman. A la tornada, sense pensar-m’ho ni un moment, vaig decidir apuntar-m’hi. Quant temps has estat preparant-la? Em vaig apuntar el passat mes de juny just un any abans de la competició. Vaig seguir un pla d’entrenament específic per les meves condicions físiques. Durant els primers mesos vaig entrenar per fer triatló i els tres últims mesos ja entrenava distàncies més llargues. Al final entrenava

una mitjana de 15 – 20 hores a la setmana. Com és que vas decidir preparar-la a l’Atlètic? Em vaig fer soci perquè visc a Matadepera i tenir unes instal.lacions així al costat de casa és un privilegi. Vam voler aprofitar la quota familiar ja que per mi era una forma d’entrar a l’Atlètic molt assequible. Com valores les instal.lacions de Can Salas per entrenar una disciplina com l’ironman? El que he utilitzat més ha estat la natació. Està molt bé tenir una piscina de 25 metres per entrenar, sempre estan molt tranquil.les i és molt agradable nedar aquí. Aquí l’horari em permetia estar nedant fins les deu de la nit. Les altres disciplines es difícil poder-les entrenar en un club. El més bo de l’atlètic és l’entorn que et permet anar córrer i anar amb bicicleta. L’Atlètic era el punt de partida del meu entrenament ja que en molts casos començava nedant al club i continuava les altres dues disciplines pels seus entorns. També he fet ús del gimnàs amb els exercicis específics per la natació. Com va s riència a Zurich? Allà va ser una passada. Es una experiència recomanable per tothom. Hi havia 90.000 persones seguint la prova i tota la ciutat està pendent de l’ironman aquell dia. Sents ànims constantment i això incrementa les ganes d’acabar. Vaig tardar 12 hores 8 minuts i 59 segons. Per mi aquell dia va ser una festa. Va haver-hi algun moment de molta dificultat? Vaig fer una natació molt tranquil.la i tenia moltes ganes d’agafar la bicicleta. Quan

portava quatre hores de bicicleta, em vaig començar a sentir força baix de forma i va ser després d’aquest moment que em van amonestar i vaig haver de parar 6 minuts. Em vaig desanimar bastant, però quan vaig deixar la bicicleta em vaig posar a córrer de nou i me’n vaig oblidar. Tens previst competir en algun altre ironman? Ara mateix no en tinc cap de pensada però m’agradaria fer-ne un altre. Sí que la pròxima vegada m’agradaria fer-ho millor. Jo crec que no tardaré més d’un any en apuntar-me a una altra prova. La meva intenció es superar-me i és probable que repeteixi a Zurich. El meu pròxim gran repte seria intentar classificar-me pel campionat del món d’ironman que se celebra cada any a Hawaii.


RUSC

27

www.athc.cat

CLUB SALUT

mètode pilates: una activitat de cos i ment Jordina Lluch. El Club Salut ja ha començat el nou curs i ho ha fet, com cada any, amb una oferta molt variada d’activitats, entre les quals hi ha Matt Pilates, una de les més exitoses. Aquest mètode, creat per Joseph H. Pilates a principis del segle XX, té com a principal objectiu realitzar una seqüència de moviments de forma controlada i fluïda, mantenint una connexió constant entre la ment i el cos. El mètode pilates és molt complet, de mitjana intensitat, i busca treballar el cos com un tot, en constant coordinació i harmonia amb la respiració. Es treballa fonamentalment la zona del tors, és a dir, dels abdominals, esquena i glutis on hi trobem els músculs que sostenen la columna vertebral i les cintures escapular i pèlvica. Així doncs, treballant aquesta zona, a part d’aconseguir millorar la nostra forma física, guanyarem també flexibilitat, mobilitat articular, adquirirem tonificació, molta força i corregirem defectes posturals. Hi ha diferents tècniques de pilates però l’Ana Giménez, professora del Club Salut, assegura que “el millor és combinar-les totes per tal d’adaptar-se al nivell de l’alumnat” i d’aquesta manera garanteix diversitat a les seves classes. Tot i que la majoria dels seus alumnes són persones d’entre 40 i 70 anys, darrerament ha augmentat la demanda entre la gent més jove, la qual pateix mal d’esquena o problemes cervicals i necessita tonificar i fortificar aquestes parts del cos. Segons l’Ana, “és una activitat

on es treballa molt i es fa molta força amb la zona del tors, però al mateix temps estàs relaxat, mantenint constantment una postura correcta”. La Isabel Ramos (67 anys) i en Ramon Terrado (66 anys) fa un any que practiquen pilates, juntament amb altres activitats que organitza el Club Salut, com aquafit, taichi o aerosteps i tant un com l’altre reconeixen que han millorat molt la coordinació. La Isabel comenta que gràcies a totes les activitats han aconseguit millorar la seva condició física: “ho recomano a tothom, sobretot a aquella gent més estressada. Quan estàs aquí et relaxes i t’oblides de tota la resta”. A més de relaxar però, s’ha comprovat que el mètode pilates és el complement ideal per a tots aquells que practiquen un esport, sobretot aquells que ho fan a nivell d’elit. L’Ana ens explica que “la tècnica pilates hauria de ser la base de qualsevol activitat esportiva, ja que si tenim el tors i el múscul transvers ben activat, musculat i tonificat protegim també la zona lumbar, i la resta del cos no pateix tant. Seria ideal que tots els esportistes en practiquessin, per tal de compensar i corregir les males postures”. La Berta Bonastre,

la Ivet Beltran i la Lara Sanjosé són tres exemples de noies joves, jugadores del primer equip de divisió d’honor de l’Atlètic que aquest any han decidit compaginar l’hockey amb una sessió de pilates setmanal. Els ho van recomanar per millorar la posició del cos i guanyar elasticitat i flexibilitat. La Lara destaca la importància en la postura de l’esquena i que ha notat millores “en el sentit que ara quan sóc a classe em fixo com m’haig d’asseure per no fer-me mal i intento estar sempre amb la columna recta i sense tensions”. El mètode pilates és aconsellable tant per joves com per grans ja que millora la condició física i ajuda a una bona posició per a la nostra vida quotidiana.

Pilates Dimarts i Dijous MATÍ: De 9.30 a 10.20 TARDA: De 19.05 a 19.55


RUSC

29

www.athc.cat

GOLF

ja som un club de golf Rusc. La Secció de golf de l’Atlètic ja ha aconseguit un dels objectius que s’havia marcat des de la seva creació. Consolidar-se com a activitat dins del club i a més convertir-se en un club federat. L’Atlètic ja està adscrit a la Federació Catalana de Golf i per tant els nostres socis es poden beneficiar de tots els avantatges que això suposa.

Pel què fa a aquesta nova temporada, cal destacar que es segueixen organitzant una pila de cursos, torneigs i activitats per a tothom. Els cursos de handicap de golf, a preus molt asse-

quibles, són una de les ofertes més interessants a tenir a en compte per als iniciats. Igualment, ja ha començat una nova edició del campionat social.

RESULTATS Campionat social 2010-2011 1ª Categoria Handicap <23 1er: Sr. Pep Malgosa 2on: Sr. Xavier Yagüe 3er: Sr. Josep Prats 2ª Categoria Handicap >23 1er: Sr. Miquel De Paz 2on: Sr. Pepe Caballero 3er: Sr.Jaume Escudé Torneig Parelles 1ers: Miquel de Paz / Jaume Escudé 2ons: Jordi Folch / Xavier Mateu 3ers: Pep Malgosa / Albert Martí

CAMPIONAT SOCIAL 2010-2011

22/10/2011 19/11/2011 17/12/2011 25/02/2012 24/03/2012 14/04/2012 19/05/2012 16/06/2012 20/07/2011

El Campus va complir 20 anys i ho va celebrar amb aquesta fotografia.

Golf Golf Golf i P&P Golf Golf Golf Golf per parelles Golf Fi de Temporada

Golf Empordà Golf d’Aro Port Aventura Golf Golf Girona Golf Sant Joan Torremirona Golf PGA Catalunya Golf Platja de Pals

El passat 23 d’octubre es va disputar a l’Atlètic la penúltima prova de la Copa Catalana de biketrial, amb un gran èxit de públic.


RUSC

31

www.athc.cat

CLUB ESCUDERIA

l’escuderia, gas a fons bon ambient entre tots. No es tracta de competir, si no de gaudir amb la resta de participants, tots amb una mateixa afició per les motos. Aquesta temporada hi pot haver novetats importants. Molt probablement, l’Escuderia MATHC participarà en una prova internacional amb molt d’historial i prestigi a Itàlia. També s’han creat dos equips de competició amb dues categories diferents per participar al Campionat Moto Classics 2012. Si us agrada el món del motor i en concret de les màquines de dues rodes no us podeu perdre aquests espectacles. Tothom hi és benvingut!

La Junta de la MATHC Rusc. L’Escuderia MATHC continua més activa que mai. El passat mes de setembre va organitzar una nova sortida que va passar per Gallifa, Sant Feliu de Codines, Castellterçol , Granera , Monistrol de Calders , Mura ,Coll d’Estenalles , Matadepera i Terrassa. Una ruta ben completa que els parti-

cipants van realitzar amb unes motos dels anys 50 i 60. I en aquest cas, amb la presència de màquines amb molt de pedigree, com per exemple una NORTON COMANDO, dues LAVERDA 1000, una MONTESA IMPALA 175 SPORT i una OSSA 175 SPORT. A més, les sortides es caracteritzen pel

CLUB

La secció d’excursionisme inicia una nova temporada Anna Verdaguer. El passat 11 de setembre la secció d’excursionisme va inaugurar la temporada amb una sortida a la Vall de Camprodon. Els excursionistes del club van fer una caminada de 5 hores on van fer tres cims de la vall del Ripollès, l’Espinadill, el Faber i el Montlló.. Tot plegat una jornada per viure l’essència de la diada i donar el tret de sortida a un nou trimestre on no hi faltaran excursions. La secció torna amb la voluntat

d’organitzar sortides per totes les edats i oferir als socis la possibilitat de gaudir d’una bona jornada fent esport en contacte amb la natura. Enguany proposa un calendari d’activitats per a un cap de setmana de cada mes. En plena tardor, es va fer una passejada pel Montseny i la Ruta de les Tines de Rocafort. Sense oblidar una cita obligada de cada any, portar el pessebre des del Coll d’Estenalles al Puig de la Balma per rebre com cal el Nadal.

President Joan Amate Vicepresident Esportiu Miquel Ferrè Vicepresident Area Social i Promoció Jesús Salat


RUSC

33

www.athc.cat

CLUB

Distincions del Club. Temporada 2010-2011

Fotografies: Josep Pont.

Com sempre fem en el primer Rusc després de l’estiu, us detallem el llistat de distincions que l’Atlètic va atorgar durant el sopar de Cloenda de la temporada 2010-2011.

Manuel Martin-Borregón va rebre l’Escut d’or

La família Freixa, amb el Premi Cinquantenari

Manuel Martin-Borregón de Castro Joan Carles San José i Torras

Escut d’or Escut d’or

Família Freixa

Premi Cinquantenari

Ramon Canal i Carreras Alfredo Vega i López Mercè Armengol i Badia Jordi Alcover i García-Tornel Amics del Motor de Navarcles Josep Salvador i Sánchez Cristóbal Malet i Casajuana

Placa especial Placa especial Placa especial club Placa Especial hockey Placa especial escuderia Placa especial hockey Placa especial pàdel

Josep Maria Sallés i Utiel Ramon Gibert i Gusi Laia Balastegui i Costa

Pergamí d’Honor hockey Pergami d’Honor hockey Pergami d’Honor hockey

Ferran Diaz i Puigvert

Premi Oriol Freixa hockey

Jordi Piñeiro i García Paloma Arnau i Pino Estanis Tort i Cuesta Albert Garcia i Romeu Marta Galí i Reyes Teresa Sans i Prunés Montse López i Fernández Laura Mercader i Pastor Albert Bonavila i Giménez Carme Puig i Franch Família Viñals-Duaso

Menció al Mèrit Golf Menció al Mèrit tennis Menció al Mèrit tennis Menció al Mèrit tennis Menció al Mèrit pàdel Menció al Mèrit pàdel Menció al Mèrit pàdel Menció al Merit tennis Menció al Merit tennis Menció al Mèrit excursionisme Menció al Mèrit gimnàs excursionisme

Sònia Ponsa i Masana

Pala de Plata pàdel

Trofeu Joan Vallhonrat

Or: Sergi Enrique Plata: Roger Pablo Bronze: Mariona Garrido

Ivà Morcillo Aran

Premi Santi Morera

Kim Rovira i Duch

Premi Rusc

Joan Carles San José va rebre l’Escut d’or


RUSC

34

www.athc.cat

CLUB

el primer estades de nadal 2011 atlètic - egara El Nadal ja s’acosta i com cada any desembre i 2, 3, 4 i 5 de gener. jugat a Nova york l’Atlètic ofereix als pares i mares la Hi poden participar tots aquells nens i

El Pau Ballbé ens narra l’experiència de córrer la Marató

possibilitat que els seus fills passin a l’Atlètic els dies en què no hi ha escola. Aquest any les Estades es duran a terme els dies 27, 28, 29 i 30 de

nenes d’entre 3 i 11 anys. De 3 a 7 anys faran Casal i de 7 a 11, Campus. Us hi esperem!!!

“Va ser el dia 6 de novembre. Vaig fer-la amb tres amics, dos dels quals són de l’Egara (Marc Gros i Jaume Colom). Jo tenia clar des d’un principi que correria amb la samarreta de l’Atlètic. Ells van optar per fer-ho amb la de l’Egara. Era la nostra primera marató i l’objectiu era acabar-la i, si fos possible, tots junts per sota de les 4 hores. Poc abans del km.30 vam haver de separar-nos. Tots la vam acabar i jo vaig poder baixar de les 4 hores (3h56m52s). Sobretot, vaig poder disfrutar-la molt. L’experiència és brutal i la recomano a tothom. Un dels moments que destacaria és quan vaig trobar-me la Mariola Panzuela (actualment vivint a NY), cap al km27. Vaig acostar-me per saludar-la i els seus ànims em van fer molta il·lusió. Per cert, el Ximo Soler també la va córrer i va aconseguir acabar-la. Així que deu n’hi do la representació groga!”

HORARIS ESPECIALS DURANT AQUESTES FESTES Dissabte dia 24 de desembre obert de les 7 a les 19 hores Diumenge dia 25 Nadal TANCAT tot el dia Dilluns dia 26 Sant Esteve obert de les 9 a les 15 hores. Dissabte dia 31 de desembre obert de les 7 a les 19 hores. Diumenge dia 1 Cap d’any obert de les 9 a les 15 hores Dijous dia 5 de gener obert de les 7 a les 19 hores Divendres dia 6 de gener Reis obert de les 9 a les 19 hores RESTAURANT Menús especials per Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any i Reis


RUSC 197  

Desembre 2011

Advertisement