Issuu on Google+

Butlletí informatiu de l'Ateneu Popular d'Eivissa Nº 2 Febrer de 2010

"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel." Maria Mercè Marçal


SUMARI EDITORIAL Abolim el patriarcat

pàg 3

ART I CULTURA Fins sempre,Kinoto

pàg 4

TERRITORI Es canvïa declaració de patrimoni de la humanitat per macroport. Interessats contactar amb l'Ajuntament de Vila ANTIPATRIARCAT Les dones incapaces Puc viure en igualtat?

pàg 8 pàg 10

SALUT I ALIMENTACIÓ Doules, acompanyants de la maternitat

pàg 11

MÓN Sahara Occidental, els murs de l'oblit

pàg 12

ACTIVITATS Cicle de xerrades sobre l'economia i la societat Xerrada sobre Comerç just Davant la crisi del creixement, decreixement serè i voluntari La banca ètica i les assegurances ètiques i responsables

pàg 14 pàg 15 pàg 16 pàg 18

VIDASSES Arròs de matances

pàg 19

Jo sóc de s'Ateneu

Tots els articles es poden reproduir, sempre i quan es citi la font. Es respecta la llibertat dels que expressen l'opinió o suggereixen articles per a la seua publicació, però es pot no compartir totes les opinions reflectides, així que només es responsabilitza de les opinions reflectides en l''editorial, aprovades prèviament en assemblea. Associació Cultural Vidasses. CIF G57604373 C/Bes, nº4, Eivissa, inscrita dia 1 de juny de 2009 al registre d'associacions de la CAIB amb el nº 311000006859, d'acord amb l'establert a la LO 1/2002 de 22 de març.


EDITORIAL ABOLIM EL PATRIARCAT El patriarcat és una doctrina no escrita i d’àmbit universal que es transmet a totes les societats i a totes les persones a través de les religions, de la cultura i de la ciència, el patriarcat és l’ordre instaurat socialment pels hòmens que menysprea les dones. No és la dominació d’un home com individu que oprimeix una dona com individu, sinó que suposa tot un seguit de valors socials que fa que les dones i tot el que elles fan, tingui menys valor. A través del patriarcat les dones són reprimides, invisibilitzades i subordinades als hòmens; considera que les dones d’arreu del món són persones inferiors i indignes dels drets humans en tota la seua dimensió. Les dones han estat excloses dels drets socials, laborals i polítics al llarg de la història, han estat excloses també de l’educació i se’ls ha potenciat una educació servil per ser útils als hòmens com a col·lectiu social hegemònic. Les dones havien de servir i cuidar a les filles i fills, a les persones majors i dependents, sense tenir unes retribucions , ni espai propi, ni temps propi. Les dones fa molts anys que estem en lluita contra el patriarcat i són molts i cada dia més, els hòmens que critiquen i no volen reproduir el patriarcat. Molts hòmens ja no volen l’ingrat paper de vigilar, reprimir i oprimir les dones. Volem l’abolició de l’ordre patriarcal i que s’acaben els enfrontaments entre dones i hòmens, assimilats a conceptes que es contradiuen: passiva i actiu, superior i inferior, fort i dèbil ; no volem aquestes paraules que generen exclusió i s’apliquen com estereotips a cada sexe. Volem tenir un món que respecti i valori totes les persones amb les seues diferències dins un marc de llibertat i dignitat Aquest segle, podem dir que el patriarcat està fora de la llei, en la mesura que no es respecten els drets humans de les dones a molts països, és un greuge per a la meitat de la humanitat i un perjudici per l’altra meitat. Reclamem, doncs, la deslegitimació del patriarcat que permetrà avançar en un ordre social millor i més just per a totes les persones i no només per a algunes. Durant els mesos de febrer i març de 2010, tenim previstos diversos actes, com ara xerrades, taules rodones, tallers i pel·lícules sobre aquest tema.


ART I CULTURA

FINS SEMPRE,

KINOTO

DIA 9 DE SETEMBRE DE 2009 ENS DEIXÀ KINOTO, ARTISTA I ACTIVISTA LLIBERTARI.

A la memoria d'en Kinoto Primer dia. Fa unes 24 hores que se que te n’has anat, amic meu. Des d’ahir a la nit que m’has deixat de pedra. Ara torn a plorar i hem deman on devia estar la meua atenció quan feies els teus darrers sospirs; i és que encara no m’ho acab de creure, amb l’envestida que havies tornat a agafar... Sigui com sigui has guanyat! Te n’has anat amb força, de l’única manera que has sabut viure, lluitant. Diuen que a un revolucionari no se'l plora, que se’l substitueix. Jo dic que et mereixes més que plors i que has estat únic. De totes maneres, fins que no ha passat tota la nit i tot el matí, no he sabut dir, plorant, a la meua companya estimada que l’única cosa que podem fer qui quedam, és fer-ho lo millor que podem. Segon dia. Ahir vaig parlar amb companys i companyes de s'Ateneu i estiguérem d’acord en fer un article en sa teua memòria que potser serà aquest escrit. Supòs que parl com si pogueres sentir-me perquè encara no t'hem dit fins (a la victòria) sempre com et mereixes, col·lectivament, el poble viu, l’ànima oblidada de la pàtria que diuen els zapatistes, i és que tu hi creies en la

democràcia directa, en la unitat popular, en l’assemblea, en la lluita social com a forma de vida personal. L’estel de la llibertat, d’un present de lluita, d’un demà de justícia i pau, llueix en els ulls de les nostres companyes i companys de lluita. A voltes serem poques persones, a voltes entrepossarem, però no hi ha res que faci més goig que un despertar revolucionari, no hi ha veritat més gran que la fam de justícia Tu has afavorit el meu despertar, m’has defensat, mos hem fet costat a un poble petit, moltes vegades hostil. La gent que hem gaudit la teua conversa, som persones afortunades i, ara, irremeiablement tristes. Tercer dia, diada nacional de Catalunya. Jove somiador, obrer, llibertari, catalanista, rafeler, artesà, artista, culè...


ART I CULTURA Has estat moltes coses i les persones que t’hem estimat (i et tenim present) podem dir que estam orgulloses des teu exemple, que ha portat de cul el caciquisme i ha tret de polleguera el mateix cacic. Podem dir també, que el fet que no nasqueres aquí (lluny d’enaltir els problemes que et feren partir d’Argentina), és enriquidor per la nostra terra i el nostre poble per la decisió amb que els has defensat de la destrucció. Enamorat del canvi social. Només un sol instant d’aquesta voluntat, al meu humil enteniment, et dona més dret de dir-te eivissenc que tota una vida del que, nascut aquí o no, et diga estranger i no és més que un traïdor i un opressor, mesquins... Assemblea. Ara i sempre, la mort prematura de persones com en Kinoto és una gran tragèdia, es miri com es miri. Molta gent ha expressat

aquests dies l’afecció, la perplexitat i la buidor que ha causat la falta d’un exemple de lluita, bondat i generositat. Podeu mirar el replec que ha fet na Marian Suárez al seu blog. La Tranquil·litat (“de consciència, del goig de fer el camí just, després de la inquietud..”), Ateneu Llibertari Pitiús, fou impulsat pen Kinoto entre altres i va ser actiu els darrers anys dels 90 i durant la primera dècada del canvi de segle, veu dels oprimits i present en les lluites locals, solien fer reunions a la plaça del parc, donant valor a l’espai comú. L’Ateneu Popular Eivissa és el 7è ateneu a l’illa, que sapiguem, després de La Tranquil·litat, i hi compartim a més del nom d’ateneu i l’enyor per les col·lectivitzacions del 36, la lluita popular, que no la guerra, sinó la fi de les derrotes; Terra i Llibertat, sí. Una abraçada a les amistats i família d’en Kinoto. Graonet

Miguel Ángel Rato Carmisciano "Kinoto", neix a Buenos Aires el 1942 Fill d'artesà del cartó pedra Comença a pintar i dibuixar els anys seixanta a l'escola Panamericana de Arte. ●Amb un ajut d'estudis de la Penya d'Artistes Plàstics de Mar de Plata arriba a Barcelona el 1970. ●Cinc anys més tard, el 1975 s'instal·la a Eivissa definitivament, però sense deixar els lligams ni amb Barcelona ni amb Argentina en allò que conformava més significativament el seu caràcter i exemple: artista, artesà i activista llibertari, tot en una deliberada, tossuda i prolífica simbiosi. ●Vesí de Sant Rafel des de 1976 fins el passat 9 de setembre de 2009, on ha deixat la seua companya, també artista i artesana Carme Coromines i el menor dels seus fills, a la seva casa i taller, coneguda com a Can Kinoto. ●Actualment s'està elaborant un treball monogràfic en la seua memòria (i en la nostra), on es reflectirà més exhaustivament la seva trajectòria i la seva empremta ● ●


TERRITORI Es canvïa declaració de patrimoni de la humanitat per macroport. Interessats contactar amb l'Ajuntament de Vila D'ençà que el GEN va voler comprovar que la UNESCO coneixia el projecte d'Autoritat Portuària sobre l'ampliació del Port de Vila, l'Ajuntament, i en concret la alcaldessa i les files del PSOE, s'han dedicat a escampar un discurs buit de contingut però amb la clara intenció d'acusar i responsabilitzar als qui ells anomenen “grups de pressió” de posar en perill el títol de Patrimoni de la Humanitat. Resulta del tot insultant per algú mínimament competent a nivell intelectual que es puguin fer tals declaracions. Matar al missatger s'en diu d'aquesta pràctica absurda que l'únic que denota és la greu mancança de recursos i arguments a l'hora de defensar un paper. Paper que en aquest cas consisteix en governar i, per tant, en mirar de gestionar el millor possible els bens de sa nostra comunitat. Portar a terme actuacions sobre el patrimoni en una zona catalogada com a Patrimoni de la Humanitat sense informar degudament a la UNESCO constitueix una negligència institucional, i representa un insult, no només cap a la UNESCO en tant que organ que supervisa l'asignació de subvencions a canvi de l'adequada preservació de la zona declarada d'interés mundial, sinó també cap a tota la ciutadania que confia la gestió d'aquests bens a uns governants suposadament competents en la matèria. Aquests “grups de pressió” no haurien d'existir si els qui governen fossin honestos i entregats amb la tasca que s'els hi ha encomenat. I, davant d'altres, la humiltat hauria d'èsser un del principals atributs per dedicar-se a la política. Humiltat que permetés escoltar als ciutadans i aquells col·lectius que els representen. Al contrari, la manca de respecte demostrada per la nostra alcaldessa cap a entitats tan compromesas amb la preservació de sa nostra cultura i mediambient com el GEN o l'IEE i, fins i tot, contra els pocs que, governant amb ella, s’han mostrat en contra d’aquest projecte, és insólita.


TERRITORI D'altra banda, i malgrat la posada en escena a l'estil Bienvenido Mister Marshall per rebre la comitiva d'inspectors que havien de revisar les possibles afectacions patrimonials, l'informe d'ICOMOS ha estat contundent. Aquest organ no només ha recomenat desistir de l'ampliació proposada pel Port de Vila sinó que,entre d'altres, també ha advertit la desafortunada pavimentació de Dalt Vila i ha possat d'exemple a Can Botino com allò que mai s'ha de fer amb un edifici històric. Així doncs, resulta evident la nefasta gestió d'aquest Ajuntament amb el que a Patrimoni respecta; malgrat, una vegada més, les declaracions de la nostra alcaldessa han volgut llevar-li importància, atrevint-se fins i tot a contradir aquestes conclusions. Eivissa no es mereix un títol postís i buit de contingut. Ningú vol que retirin la declaració de la UNESCO, però tampoc que es converteixi únicament en un cartell publicitari sense significat. Eivissa té mèrits propis i només cal mantenirlos amb bona voluntat i demostrant amor per la terra. Sense farses. Paral.lelament a tot aquest despropòsit institucional, Autoritat Portuària també campa al seu aire, donant pases, una darrera s'altra, sota la consigna dels fets consumats. Així va ser com varen adjudicar ses obres d'es Port sense que la UNESCO en tingués coneixement i havent advertit de no seguir cap tràmit, i així és com ara es burlen de tots naltros plantant a la Bahía de Botafoch la plataforma que amenaça amb donar inici a l'obra, tot i l'avís d'aturar el procés fins no tenir l'informe concloent de la comissió europea. Es pot ofendre més als eivissencs i eivissenques que encara estimem l'illa?? Sembla ser que sí. D'ençà que fa uns dies es va rebre l'informe inicial de la UNESCO, la nostra alcaldessa i altres personatges del PSOE han expressat públicament la seva satisfacció per un informe tan positiu, aprofitant, una vegada més, per desqualificar altres opcions. El document, que es troba en anglés a la pàgina web d'Autoritat Portuària, no pot ser més clar. Questiona la necessitat de tals dimensions i adverteix de tot un seguit de riscos davant del projecte plantejat, aportant una llarga llista de recomanacions per tal d'adequar-se als estàndards de protecció desitjables, i instant a les autoritats a reconsiderar altres opcions menys impactants. El que ara no sabem és si l'extranya actitud de l'alcaldessa i els seus acòlits és un intent més de manipular l'opinió pública o només es tracta d'un problema lingüístic amb la traducció del document. Restarem espectants a les properes declaracions. APE 1- GEN: Grup d'Estudis de la Naturalesa. (http://www.gengob.org/) 2-UNESCO:Organització de les Nacions Unides per l' Educació, la Ciència i la Cultura. 3-IEE: Institut d'Estudis Eivissencs. (http://www.estudiseivissencs.cat/) 4-ICOMOS:Comité Espanyol del Consell Internacional de Monuments i Llocs.


ANTIPATRIARCAL

LES DONES INCAPACES

Només et demanaré que em reconeguis. I després d’això segueixis estimant-me ...lliure.

Lluitar contra el patriarcat, sí. Però des del que som: DONES. I no l’estereotip que perversament ens ha venut un mal anomenat feminisme. La reivindicació real del feminisme o, millor dit, l’abolició del masclisme i qualsevol altra forma de discriminació, hauria de ser la valoració d’aquells trets que ens fan singulars. És a dir, l’assumpció natural de la diversitat en el seu sentit més ampli. I no només en l’acceptació d’aquest fet inevitable i obvi, sinó en el goig de gaudir-lo com quelcom enriquidor i necessari per les relacions humanes. Lluny d’aquest plantejament, més generalment ens venim trobant amb la recerca d’un model d’homogeneïtzació arbitrari on les dones es confonen amb els homes fins al punt d’oblidar-se de certs aspectes on la natura va decidir que fóssim úniques, com ara la capacitat de parir, alletar, o criar als nostres fills-es. Darrera d’aquelles dones modernes que unes quatre dècades enrere decidiren “lliurament” parir als hospitals, alimentar als seus fills-es amb biberons i portar-los a guarderies abans d’hora per poder accedir a una parcel·la del món masculí i guanyar autonomia, tal vegada no hi havia només aquella necessitat de conquerir espais i guanyar en poder de decisió en un món que les excloïa, sinó que aquestes varen servir d’excusa i nutrient pel gran sistema de poder (encara masculí) que d’aquesta manera podia encara sotmetre a més control a aquella part de la societat que feia intents de revoltar-se. El part, fins al moment escenari protagonitzat per les dones en un ritus d’ensalzament del poder femení, va passar a ser gestionat per la medicina oficial (dominada pels homes), on la dona passà a ser un subjecte passiu del seu propi procés, desproveint-la de la seva natural capacitat i confiança en favor d’un mal anomenat progrés científic i social. Una volta anul·lada i menyspreada una part tan essencial de la natura de la dona, el següent pas en aquest procés de segrest de l’essència femenina en quant a la seva capacitat de maternatje, va ser la creació de la necessitat d’alimentar amb llet artificial. Les dones ja no confiaven en la seva capacitat de nodrir de vida als seus fills-es, i tota una indústria farmacèutica (liderada per homes) es va encarregar d’introduir en el mercat un succedani que a més permetria dotar a les mares d’una major “llibertat” de moviment, per socialitzar-se més, per treballar més...per allunyar-se més de la criança.


ANTIPATRIARCAL Tot això va ser molt ben vist pels moviments feministes de la època, que no podien intuir el grau de perversitat del sistema capitalista al que ens estaven sotmetent. Més encara, es va fer necessari l’ús massiu de les guarderies, no sols en aquells casos en que, per necessitat, les mares tenien que treballar i no podien recórrer als avis o altres parents, sinó també en aquelles a les que s’argumentava la conveniència d’uns espais de sociabilització mutus, en moments tan precoços com inadequats pel desenvolupament de les criatures, facilitant, això sí, la domesticació social de les noves generacions. Així doncs, les dones ja no podien parir sinó amb l’ajuda d’un equip metge. Les dones ja no podien alimentar als seus nadons sense recórrer al mercat de consum. Les dones ja no podien criar ni educar als seus fills i filles sense la intervenció d’institucions pedagògiques. Avui dia encara arrosseguem les conseqüències d’aquell procés de fagocitació social i, molt pitjor, encara s’arrosseguen les creences establertes, emparades sempre per una medicina que es regeix més per criteris mercantilistes que científics. De cap manera es tracta de “retornar la dona a l’àmbit domèstic”, sinó de fer un crit contra l’abolició del treball alienant i la maternitat patriarcal en un sistema de valors masculins que ens ha sotmès sota els seus paràmetres. Encara no hem lluitat prou per què la parella/família col·labori/cooperi/participi en la criança conscient dels fills i filles amb tot el que això comporta. En canvi hem externalitzat aquest procés cap a tot un seguit d’agents socials que ens han esclavitzat sota el seu absolut control, víctimes d’un entramat social dirigit per uns pocs poderosos (homes) que únicament cerquen el seu rendiment financer i a qui poc importen les persones. Tal volta hauríem de modificar vells estereotips imposats i revelar-nos fins i tot contra allò que ens havien fet creure que era revolucionari, modern i feminista, i tornar a reivindicar la nostra natura amb orgull, recuperant el control cap es nostre cos i el poder que exercim lliurament cap a ell. Esther Serra.

Lectures recomanades: La represión del deseo materno y la génesis del estado de sumisión inconsciente. Casilda Rodrigáñez i Ana Cachafeiro. Editorial Virus, Colección Ensayo. 2005. El Concepto del Continuum. Jean Liedloff. Editorial OB-Stare. La maternidad y el encuentro con la propia sombra. Laura Gutman. RBA Editores. 2003. El bebé es un mamífero. Michel Odent. Mandala ediciones. 2005


ANTIPATRIARCAL

PUC VIURE EN IGUALTAT? Realment puc viure en igualtat? M'he fet aquesta pregunta i m'han sorgit respostes contradictòries. Primer, tinc en conta la meva edat, 27anys. Sóc jove, i per tant, he tingut una educació teòricament igualitària, tant a l'escola com en la meva família. I després, la meva procedència, Eivissa. Una illa que ha sofert grans canvis en pocs anys. Tan sols en una sola generació va passar de ser una societat agrària a una societat depenent del turisme, amb els canvis que això suposa. La generació dels meus pares va ser una generació que va trencar amb moltes tradicions i normes establertes. Van haver de lluitar molt per aconseguir drets illibertats. Carreguen amb l'herència d'uns progenitors que han viscut la seva infància durant la guerra i la resta de la seva vida durant la postguerra. La meva educació escolar va ser en els 80. No feia ni 10 anys que vivíem en democràcia. Així que vaig tenir una barreja de mestres de la vella escola i de mestres acabats de sortir de la graella. Amb molta il·lusió per el seu ofici, però patint les mancances heretades. Tot això, condimentat per les millores econòmiques i per el boom de la construcció. On podies sortir de l'escola (antiga EGB) i trobar feina ben remunerada sense la necessitat d'uns estudis qualificats. Tenint en compte aquests antecedents miro de comprendre situacions que considero contradictòries. Ens veig a la meva parella i a mi repetint antics patrons de comportament, teòricament, ja superats. No en sabíem més, teníem quinze anys.. Però, l'ésser humà aprèn per imitació i ens disculpo dient que no hem tingut un model igualitari, per tant, coneixem la teoria, però no la pràctica. I els canvis necessiten un temps d'assimilació i de maduresa. Tant de bo, nosaltres puguem transmetre als nostres fills la llibertat de la persona, sense importar la seva procedència, gènere o tendència sexual. I els seus nets estudiïn a l'escola que hi havia hagut una cosa que es deia patriarcat. Tànit


SALUT I ALIMENTACIÓ DOULES, ACOMPANYANTS DE LA MATERNITAT maternitat soles i sense referents propers, dins d'una societat en què la maternitat està bastant devaluada i superficialitzada. Sovint, l'únic referent amb el que compten són les revistes especialitzades, que solen oferir una imatge idíl·lica i infantil. Tot això fa que les experiències que es comparteixen entre mares passin per alt sentiments profunds i reals com: sentiments contradictoris davant l'embaràs, frustracions per parts que no es Les Doules són dones que produïren en el moment que acompanyen a altres dones s'esperava, lactàncies durant el part i el puerperi. fracassades, etc. En general, Donant suport, físic i sentiments bastant freqüents, emocional. Tradicionalment, els però aliens al que la societat coneixements sobre l'embaràs, mostra. el part i el puerperi, es Tot i que les Doules disposen de transmetien de mares a filles, o formació específica relacionada entre dones de la mateixa amb l'embaràs, el part i la família o entorn social. criança del nadó, no substitueix Aquestos coneixements no ni a la comara ni al metge, ni eren tan sols de fisiologia, sinó pren decisions que no li que calmaven necessitats corresponen. Acompanyen a les emocionals: diferents estats dones de diferents maneres. anímics, pors, incertituds.. Avui Algunes d'elles són en dia, les xarxes de massatgistes, mestres de ioga, recolzament entre dones s'han terapeutes corporals, conselleres perdut. D'una banda, la família de lactància, auxiliars clíniques, nuclear fa que sigui la parella infermeres, etc. sola la que afronti l'etapa de Però la qualitat més important maternitat.. D'altra banda, que ha tenir una Doula és la l'augment de la mobilitat laboral capacitat d'escoltar. fa que la parella estigui allunyada de la seva família. MÉS INFORMACIÓ A http://www.naceryrenacer.net En general, avui en dia les http://www.abam.org dones s'enfronten a la


MÓN

S A H A R A O C C I D E N TA L : E L S M U R S D E L 'O B L I T El 1975, l'estat espanyol abandona el Sàhara Occidental, després d'haver pactat la seua partició entre Marroc i Mauritània. Trenca, així, el compromís de descolonitzar el Sàhara comptant amb el Frente Polisario. Hassan II de Marroc organitza la “marxa verda”, amb 300.000 colons i 25.000 soldats per ocupar Sàhara Occidental. Part de la població civil sahariana es refugia a Algèria, fugint de l'aviació marroquí que els bombardeja amb napalm. El conflicte hagués acabat aquí si no hagués estat per la heroica resistència del Frente Polisario. Amb el suport d'Algèria i Líbia, inicien una guerra de guerrilles. El coneixement del desert i l'efecte sorpresa, forcen la retirada de Mauritània en 1979. La RASD arriba a controlar ¾ parts del Sàhara Occidental. La República Àrab Saharauí Democràtica és reconeguda per 85 estats i és membre de l'OUA des de 1984. El Mur de la Vergonya En 1980, Marroc, amb l'assessorament d'Estats Units, França i d'altres potències occidentals, comença a construir un mur al desert per controlar els jaciments de fosfats de Bu-craa i la part nord del país.

El Mur del Sàhara, vist des de l'aire.

El Mur és en realitat fins a vuit segments amb un total de 2.700 Km construïts entre 1980 i 1989. Consta de dos murs paral·lels d'arena i pedres amb filats. Cada 5 Km hi ha una fortificació amb un destacament i cada 15 Km una estació de radar. A la zona hi ha destinats entre 100.000 i 180.000 militars marroquins que compten amb blindats, suport aeri, búnquers, etc. La zona externa al mur està sembrada de mines antipersona. L'alto el foc i el referèndum que no arriba La RASD és reconeguda per 85 estats i per Organització d'estats Africans OUA, però no la


MÓN La passivitat internacional En l'actualitat, el Marroc exerceix una política de repressió contra els saharauís i prohibeix reunions i manifestacions en favor dels drets del Sàhara En un estat que la UE reconeix com a “democràtic” es realitza una censura explícita sobre el conflicte. Es practiquen empresonaments il·legals i es sotmeten els presos a tortures i a cruels règims d'aïllament, segons denuncien World Rights Watch i Amnistia Internacional. reconeix ni la ONU ni cap estat de la UE. D'altra banda, cap estat no reconeix formalment l'annexió del territori pel Marroc. El 1991, el Marroc i el Front Polisario van signar un alto el foc auspiciat per l'ONU que va establir la Missió de Nacions Unides per al referèndum al Sàhara Occidental (MINURSO), que es celebraria el febrer de 1992. El Marroc va anar ajornant la convocatòria del referèndum amb apel·lacions perquè la població no saharauí instal·lada pel govern marroquí a la zona durant els darrers anys tingui dret a vot. Per superar l'estancament, en 1997 la ONU designa James Baker com a mitjancer. Descarta la convocatòria d'un referèndum i el Marroc proposa una certa autonomia i que es reconegui la seua sobirania sobre el territori.

Les principals riqueses del Sàhara Occidental són: ●El jaciment de fosfats de Bucraa, el més important del món ●Un dels bancs pesquers més productius del planeta ●Reserves de petroli i de gas Aquesta situació d'ocupació il·legal es deu, d'una banda, a la posició del Marroc com a aliat d'occident al nord d'Àfrica, i de l'altra, al paper de l'estat espanyol L'estat espanyol sembla tenir fòbia a la creació de nous estats i com ha demostrat amb el no reconeixement de Kosovo, com demostra amb Euskal Herria i com demostra amb les consultes pacífiques que es celebren als Països Catalans. Els saharauís resisteixen gràcies a la seua fe en la victòria i al suport de la societat i organitzacions civils. Jordi Serra


ACTIVITATS

CICLE DE XERRADES SOBRE L'ECONOMIA I LA SOCIETAT Durant el mes de novembre de 2009 hem realitzat diversos actes sobre l'economia i la societat. L'objectiu principal ha estat per reflexionar sobre el que anomenen “CRISI”, quines causes l'ha originat i veure alternatives que s'estan creant al marge de l'ordre establert. Donat l'evident interès d'aquests temes, en feim ressò al butlletí amb una crònica que pretén resumir cadascuna de les xerrades.

Per al primer trimestre de l'any 2010 tenim previst un cicle antipatriarcal. Ja hem avançat en matèria en aquest butlletí i els actes els publicarem en el nostre bloc: http://ateneupopulareivissa.blogspot.com


ACTIVITATS

XERRADA SOBRE COMERÇ JUST El 12 de novembre, al local de l’Ateneu es va dur a terme una ponència sobre comerç just a càrrec de Graciela Valin i Mónica Contreras, voluntàries de la botiga de comerç just d’ Eivissa ( situada en front del Consell Insular, a l’Avda Espanya). Graciela ens va parlar del comerç just com una estratègia de reducció de la pobresa . El comerç just és una eina de cooperació per col·laborar en l’eradicació de la pobresa i per ajudar a les nacions empobrides a sortir de la seua dependència i explotació. Les organitzacions de comerç just es constitueixen en un sistema comercial alternatiu que ofereix als productors del sud, accés directe als mercats del nord amb unes condicions laborals i comercials justes i igualitàries que asseguren un mitjà de vida sostenible. Els criteris bàsics que s’han de respectar per a que els productes tinguin el segell de comerç just són: · Salaris per a una vida digna. · No permetre el treball infantil. · Igualtat entre dones i hòmens. · Respecte al medi ambient. · Respecte dels drets laborals A les productores i productors se’ls garanteix un salari just amb el requisit que s’ha de destinar una part dels beneficis a les necessitats bàsiques de la població: sanitat, educació, formació laboral,etc. A més aquesta relació comercial s’estableix a llarg termini per possibilitar l’estabilitat econòmica i tenir assegurada la venda dels productes . Mónica ens va parlar de la importància de l’educació per sensibilitzar la infància i la joventut per aconseguir un millor repartiment de la riquesa i ens va mostrar material didàctic per divulgar el concepte de comerç just contraposant-lo al comerç injust que predomina actualment on les multinacionals s’ aprofiten de la terra i de la producció de països empobrits a través de l’explotació de les persones i del territori.


ACTIVITATS DAVANT LA CRISI DEL DECREIXEMENT, DECREIXEMENT SERÈ I VOLUNTARI El dia 20 de novembre na Sara i na Valèria, membres de la Xarxa pel Decreixement, varen fer una xerrada sobre el decreixement i la feina que estan fent. Aquest article és un petit extracte que ens han enviat dels temes que es veren tocar. El creixement econòmic del sistema de l'economia de mercat en que vivim, s'ha basat cada cop més en els combustibles fòssils i el deute, i per tant, s'ha tornat cada cop més dependent d'aquestos dos factors: més petroli i més crèdit. En el moment en que els combustibles fòssils o bé el crèdit, per alguna raó, comencen a declinar, el decreixement de l'economia de mercat no pot prosseguir i tot el sistema entra en crisi. Actualment estem entrant en aquest estadi critic de la història: la impossibilitat de créixer de manera il·limitada en un planeta finit s'està posant de manifest. Crisi energètica Des de fa dècades, centenars d'experts i milers de ciutadans d'arreu del món constaten el que és una evidencia científica: s'acosta el moment en que serà impossible continuar extraient petroli en grans quantitats i de forma barata com fins ara. El moment en que la capacitat mundial d'extracció petrolífera arriba al seu cim, anomenat el zenit del petroli, s'estima, segons les dades, al voltant del 2010. A partir d'aquest punt, cada vegada es pot extreure menys quantitat d'aquest energia primària i és mes car fer-ho, mentre que l'economia de mercat, cada vegada en requereix més per alimentar la seva necessitat de creixement constant. Així, la contradicció entre la demanda de petroli (cada vegada major) i el subministrament (cada vegada menor) fa augmentar el preu dels carburants, i en conseqüència, dels bens de consum. Estem entrant en una crisi del propi sistema capitalista, cada vegada mes profunda i crònica, deguda a la impossibilitat de mantenir el creixement econòmic infinitament. Crisi financera La lògica evolutiva del sistema financer implica un endeutament cada vegada major de la societat (individus, empreses,estats...). Adquirim deutes dels bancs que no es poden retorna a menys que, per fer-ho, ens tornem a endeutar encara més.


ACTIVITATS Aquest cercle viciós d'endeutar-se cada vegada més (a nivell col·lectiu) per intentar retornar els deutes adquirits prèviament és altament lucratiu per a les entitats bancàries, veritables paràsits econòmics, xucladors automàtics de la riquesa que entre totes produïm. Però quan aquesta institució xucladora ja no ha pogut extreure tant de la societat com la seva dinàmica requeria, quan amplis sectors de la població que havien adquirit crèdits “d'alt risc” ja no podien pagar-los, el sistema financer ha topat amb la realitat i ha entrat en crisi. El negoci bancari i la seva perversa lògica que requereix d'un creixement constant de l'endeutament per a funcionar, s'han desestabilitzat i els seus beneficis han començat a declinar. Aviat ha sorgit un espiral de contracció econòmica global. Aquesta crisi, al seu torn, està vinclada a la crisi energètica, ja que l sistema financer suposa un creixement constant de l'economia per no entrar en crisi i la crisi energètica està començant a fer impossible aquest creixement. Decreixement serè i voluntari La proposta del moviment pel Decreixement és un desafiament al dogma del creixement econòmic que bloqueja l'evolució de la societat cap a la justícia social i ambiental. El decreixement té a veure amb les infraestructures que promouen un creixement flux de materials i energia, amb les institucions econòmiques amb les estructures que perpetuen la desigualtat, amb la publicitat, així com molts altres aspectes de ela societat. Per tant, les seves implicacions incumbeixen a diverses problemàtiques actuals, com el canvi climàtic, el desenvolupament sostenible, les institucions financeres internacionals i la protecció ambiental, sent una oportunitat per crear i enfortir connexions entre aquestes deferents campanyes.


ACTIVITATS LA BANCA ÈTICA I LES ASSEGURANCES ÈTIQUES I RESPONSABLES Flor de ll'Agnollo ens va posar al dia de les diferents opcions a la nostra illa. Primer de tot, ens va parlar de la xarxa REAS, un espai de trobada, reflexió, participació i comunicació sobre estructures econòmiques solidàries no excloents. Està dirigit a tots els sectors socials, econòmics, polítics i particulars.

www.econimiasolidaria.org

Fiare es un projecte de banca ètica que pretén: 1) Finançar activitats econòmiques amb un impacte social positiu 2) Ofereix als inversors responsables la possibilitat de recolzar aquestes activitats., decidint quina utilitat fa la entitat financera http://www.fiare.org del seus estalvis. Imita el model de la Banca Etica Populare, referent europeu, és una cooperativa de crèdit per al sector no lucratiu. Fiare promou productes financers, no són donatius ni tenen riscos i són retribuïts, amb les mateixes exigències i garanties que qualsevol altre banc. Arç és una corredora d'assegurances que gestionen el tema d’una manera integral,

http://www.arccoop.coop

oferint: •Assessorament, estudi i recerca de productes específics d’assegurances. •Gestió de la compra d'assegurances amb criteris col•lectius.

És una organització socialment responsable, tant amb els col·lectius directament vinculats a la seua activitat (clients, socis, treballadors, proveïdors etc.), com amb l’entorn social i natural. Per fer-ho, practiquen una gestió cooperativa integral, basada en l’autogestió i la democràcia. .


VIDASSES Una vidassa és una reunió d'amics per dinar i parlar, tot fent festa. Aquest és el lieve motive de l'associació homònima, encarregada d'organitzar trobades gastronòmiques, en les quals surten les iniciatives i els temes que apareixen recollits en aquest butlletí. L'associació Vidasses té seu al local nº4 del carrer de Bes de Sa Capelleta.

Amb la idea de realitzar actes diversos a l'aire lliure, es va habilitar el tancó situat al nº 2 de C/Bes. Antigament havia estat el pati d'una casa i ara és una zona verda privada. Amb el permís dels propietaris el varem habilitar desbrossant i triturant llenya i retirant munts d'escombraries que s'havien anat acumulant després d'anys d'abandonament.

El resultat és un tancó urbà enjardinat. Per inaugurar-lo es va organitzar un arròs de matances per una quinzena de famolencs assistents. Aquest és un plat amb el que s'obsequia als convidats per la feina feta al final del dia de matances. Amb el temps, ha acabat transcendint i ara se'n fa per motius d'allò més diversos.


e-mail envia un correu a ateneupopulareivissa@gmail.com

i et mantindrem al dia de les activitats Podeu rebre informació de les activitats de s'Ateneu, mitjançant el nostre blog:

http:ateneupopulareivissa.blogspot.com Posant “Ateneu d'Eivissa” a Facebook ARRÒS DE MATANCES: ELABORACIÓ Es prepara el brou. Ha de predominar el gust de la carn. Ha de quedar una mica fat, ja el corregirem llavor. Feim la picada, millor en un morter i amb la nyora i el fetge una mica sofregits. En una greixonera o paella una mica fonda, sofregim, primer la carn de porc, després la carn de poll que hem bullit. Es pot sofregir també ceba i pebrera, si se'n vol. En el darrer moment s'afegeix la picada, i acte seguit es tira el brou. S'espera que arranqui el bull i es corregeix de sal (ha de quedar una mica saladet) i el safrà. Es tira l'arròs, que tarda 16-18min en coure. La proporció s de 1kg d'arròs per 7 persones i 4:1 de brou i arròs, per que quedi encalladet (ni brouós ni sec). Es porta en safates i se l'escudella cadascu, afegint-hi unes gotetes de llimó i acompanyat de tires de pebrera blanca crua.

Ingredients: (per al brou) -Pollastre pagès -Verdures: all, porro, tomata, pebrera... (per a la picada) -All i julivert -Tomata (millor de ferro o seca) -El fetge del pollastre, si es vol -Nyora, sal i pebre (per a l'arròs) -Arròs (tipus bomba o bahia) -Carn magra de porc tallada a bocinets petits -La carn del pollastre de fer el brou tallada a bocinets petits -Pebrera i ceba (opcional) -Safrà i sal


Butlletí Ateneu Popular Eivissa nº2