Page 1

CATALÒNIA BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’ATENEU CULTURAL CATALÒNIA

www.ateneucatalonia.com

50è ANIVERSARI DE L’ARRIBADA DE L’HOME A LA LLUNA

4t trimestre 2019 – Núm.134


BARCELONA Portaferrisa, 24-26 Pelai, 8 Francesc Macià, 1

Tel. 93 318 20 98 Tel. 93 317 72 95 Tel. 93 200 13 78

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Ctra. de Collblanc, 13-15

Tel. 93 449 75 94

RECEPCIÓ DE MERCADERIES I OFICINES Isaac Peral, 17 Esq. Pedro Ponce de León, s/nº. (Polígono Industrial) Sant Just Desvern (Barcelona) Tel. 93 473 23 54  Tel. 93 473 23 36  Fax 93 473 50 59


EDITORIAL I SUMARI

CATALÒNIA

EDITORIAL JUNTA DIRECTIVA President Rafael Camarasa Sotspresident Vicente Calatayud Secretària Lucía Sánchez Tresorera Rosa Mª Sánchez Vocals Josep M. Calmet Andrés Colón Paquita Baena Joan Pregonas Relacions públiques i publicitat Paquita Baena Seccions Pintura, dibuix i manualitats, Ivana Sasot Tapís, Ana Vázquez Escacs, Miquel Pregonas Coral Cor Creixent, Enric Gavaldà Patchwork, Mª Rosa Miret Balls de saló, Josep Esteve Entitats adherides Cobla Baix Llobregat Adherits a la federació d’Ateneus de Catalunya Adherits a la FCEC. Federació Catalana d’Entitats Corals

A finals de setembre comença l’estació de la tardor. Canvis de temps, de paisatge, deixant enrere l’estiu i les vacances. És temps de començar l’activitat escolar i laboral. També l’inici de les activitats de les entitats i associacions de la nostra ciutat. Engeguem un nou curs amb incerteses en el món polític. Però nosaltres, agents culturals i socials, hem de seguir fent propostes a l’abast de la ciutadania. El món associatiu ha de treballar perquè cadascuna de les entitats de qualsevol àmbit, siguin un lloc de trobada per debatre, promoure la cultura, la salut i l’oci. Amb propostes diverses i maneres de pensar i fer diferents, podem contribuir a fer una societat millor, amb tolerància i respecte. Us anirem informant de cadascun dels nostres actes i activitats. Estem oberts a qualsevol iniciativa i si podem, encantats de fer-la nostra. Us animem a participar de les propostes del nou curs, col·laborar en el nostre butlletí a través d’articles i perquè cada cop siguem més. Junta directiva

SUMARI

Pòrtic i Sumari ..................................................................................................................................................... 3 Coses de casa ..................................................................................................................................................... 4 Donant voltes a la vida: Els èsquims (esquimals) ....................................... 7 Les primeres vuit diputades al Parlament de Catalunya (II) ....... 9

Redacció Josep M. Calmet Montserrat Porcel Daniel Belloso Vicente Calatayud

Codi Morse ............................................................................................................................................................... 11 Dia Internacional de les persones LGTBI ............................................................ 12 Can’t help falling in love ...................................................................................................................... 12

Maquetació Néstor Macià – www.dissenyirauxa.cat Daniel Belloso (coordinació)

Les orquídies ........................................................................................................................................................ 13

Edita Ateneu Cultural Catalònia Rafael Campalans, 16, 2n 08903 L’Hospitalet Telèfon i fax: 93 440 49 37 ateneucat@gmail.com

El gall fer ....................................................................................................................................................................... 16

www.ateneucatalonia.com Dipòsit legal: B-35580-89 La redacció no es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors ni comparteix necessàriament totes les opinions. Amb el suport de:

50è aniversari de l’arribada de l’home a la Lluna .................................... 14

Petita història d’unes fonts (II)

................................................................................................

17

Salut: La magrana / El raïm ......................................................................................................... 18 Cuina: Broquetes de raïm amb xocolata negra ......................................... 19 Va de llibres: Almudena Grandes / Najat El Hachmi ......................... 20 Enigmes i endevinalles ........................................................................................................................ 22 Racó literari .............................................................................................................................................................. 23 Racó poètic / Espurnes de saviesa ................................................................................ 24 Català “a la carta”............................................................................................................................................ 25 La partida .................................................................................................................................................................... 26

3


CATALÒNIA

COSES DE CASA

COSES DE CASA 14 de juny Es va fer la cloenda del curs com ja es tradicional a l’Ateneu on es va fer l’entrega de diplomes els socis i sòcies que han assistit als diferents cursos, amb exposicions i un petit pica-pica per celebrar el comiat del curs.

15 de juny L’Ateneu va participar a les Festes de Primavera del nostre barri, com ja porta fent durant molts any. Vam fer una exposició de totes les nostres seccions a la plaça del mercat de Collblanc, on va haver-hi una gran afluència de públic interessant-se per les activitats culturals que realitza l’Ateneu.

4


COSES DE CASA

CATALÒNIA

28 i 29 de Juny Per finalitzar el curs les corals de l’Ateneu van fer dues actuacions. El 28 de juny a l’Auditori de la Torrassa van participar la Coral Cor Creixent i el Cor Nova Tardor. El 29 de juny al Castell de Cornellà

el Cor Nova Tardor, juntament amb la Coral Àuria. Totes les actuacions van estar dirigides per l’Enric Gavaldà i acompanyades al piano per l’Andrés González.

BALL PER A TOTHOM Un dia a la setmana a l’Ateneu fem classes de ball per a tots aquells que tenen ganes de ballar i passar-ho bé. Som gent de més de 40 anys que, a part d’aprendre a ballar, fem activitats per conèixer-nos millor: sortides, sopars... El ball ens ajuda a mantenir-nos en forma tot gaudint de la música. Si us animeu a venir a ballar, aquí teniu els balls que us oferim.

Balls d’envelat i llatins:

• Pas doble • Vals • Fox • Swing

• Rock • Tango • Milonga • Cha-cha-cha

• Merengue • Cúmbia • Salsa • Roda cubana

• Bachata

Country - Balls en línia En els balls d’envelat i llatins s’ha de venir en parella.

5


CATALÒNIA

EL COR “NOVA TARDOR” CANTA A IL DUOMO DE FLORÈNCIA

E

ls dies 12, 13 i 14 de juliol el cor Nova Tardor va ser convidat pel Coro Dei Concordi de Roccastrada, dirigit pel mestre Alessio Pagliai. El dia 12 al vespre vam fer un concert tots plegats a l’església de San Niccolo d’aquesta població, seguit d’un sopar de germanor organitzat pel cor italià. El dia 13 al matí es va cantar al monestir de San Galda-

6

COSES DE CASA

no i al vespre a la seu de l’Unione Corale Senese de Siena. El dia 14 pel matí viatge cap a Florència. En arribar a la ciutat el cor va cantar a la catedral de Santa Maria del Fiore (il Duomo) i més tard

es va fer un concert a l’església de Santa Felicita. Va ser una gran experièn­ cia tant pels cantaires com pels acompanyants i esperem poder gaudir en breu d’una altra gira tan enriquidora.


PER SABER-NE MÉS

CATALÒNIA

DONANT VOLTES A LA VIDA Cultures aparegudes i d’altres desaparegudes

ELS ÈSQUIMS (ESQUIMALS) Introducció

D

es de que els humans trepitgen la Terra, han fet del nostre planeta el seu hàbitat. Han viscut i conviscut una munió d’éssers humans de diferents procedències, ètnies, creences religioses, colors de pell, cultures i tots han tingut la necessitat de fer de la Terra un lloc adient on poder conviure malgrat les enormes dificultats que envolten al nostre planeta per poder desenvolupar la vida. Al pas dels temps, hem d’afegir la natural tendència a la transhumància que caracteritza a la raça humana, que al mateix temps és un senyal d’identitat. L’ésser humà històricament

s’ha bellugat per la Terra de nord a sud i d’est a oest, cercant llocs adients per establir-se. Si en una part de la nostra Terra desapareixen cultures, a l’altra banda tornaven a néixer altres de noves, amb diferents color de pell, diferents creences, però sempre arrelats al seu hàbitat, a la terra que trepitjaven. Quan es

començava a albirar la transformació d’ésser primitiu sense coneixements per donar un pas endavant i arribar als nostres temps com a Homo Hàbilis, en el Vell Món, grecs, romans, fenicis, celtes, cartaginesos, àrabs, cadascú en el temps que li pertocava viure, posaren en marxa la cultura, desenvolupant arreu del nostre planeta diferents formes d’afrontar el dia a dia amb creences religioses i diferents cultures. Si obrim el planisferi del nostre planeta, ens adonem de totes les cultures desaparegudes, per exemple a Sud-amèrica no és necessari esmentar-les perquè estan a l’abast de tothom. Aquestes cultures han deixat les seves em-

premtes en forma de construccions si més no impressionants: temples dedicats al Déu Sol per fer ofrenes i sacrificis. És cert que han desaparegut, però van deixar mostres d’un passat esplendorós. Si hi ha una cultura que està per a sobre de totes i que mereix capítol apart, sens dubte és la xinesa, a qui hem d’agrair

una gran aportació d’invents que actualment gaudim tots en el dia a dia: la tinta per escriure, la seda, el compàs, enlairar estels, el sismògraf, la pólvora, el paper, l’argila, la impremta, la porcellana, la brúixola, i la llista fora interminable. Dit això, hi ha una cultura prou diferent de totes les esmenades anteriorment. Ja fa uns anys que els èsquims (esquimals) treuen el nas per la història com dient “ep que som aquí“ i que també volen participar de la vida malgrat que el nostre hàbitat no és gens favorable per viure, però com tothom, tenim els nostres costums, creences, cultura i la resta del món ha de reconèixer que són diferents a tots. Aquesta referència d’èsquim prové d’un terme francès que es troba per primera vegada l’any 1691 i defineix als habitants de les regions àrtiques de l’Amèrica del Nord. La definició d’èsquim podria haver degenerat d’un terme “algonqui“ del segle XVII que significava “menjadors de carn crua“. La curiositat per aquesta cultura ve donada pel lloc on desenvolupa la seva vida, un hàbitat d’enormes extensions en quant a quilòmetres quadrats, però alhora escampats en una munió de diversos llocs o assentaments tribals d’una vida duríssima i en un clima extrem. La realitat de la seva aparició com a ètnia o cultura està documentada a la zona àrtica des de fa 3.000 anys a.d.c. Els èsquims van començar a desenvolupar-se a la zona nord d’Alaska a partir de petits grups transhumants arribats d’Àsia. Se suposa que arribaren més tard que els indis amerindis que ja poblaven el continent americà. S’han trobat eines seves a Sibèria de fa uns 20.000 anys. Les investiga­

7


CATALÒNIA cions fetes pels arqueòlegs i paleontòlegs als jaciments de les trobades van posar al descobert tombes, puntes de fletxes i estris que ells utilitzaven. Les troballes foren fetes als seus llocs d’estada des de Sibèria, Alaska, Canadà fins a Groenlàndia. Es dedueix per tot això que com a poble transhumant, els èsquims ja feien vida com a grups i tribus des de al menys 10.000 anys . Els èsquims, com totes les cultures, té diverses branques. Una d’elles, els Yupik, es creu que van evolucionar i van fer un camí de tornada cap a Sibèria a l’inici de l’any 2000 a.d.c., i entre l’any 1 i el 500 d.d.c. es van separar, propiciant el desplaçament de diverses tribus. Els avantpassats dels Inuits groenlandesos van arribar a la zona quan ja estava colonitzada pels víkings i estem parlant de l’any 1200. Es pensa que el clima tan dur i extrem feia la vida insostenible amb temperatures de fins a 50 graus sota zero. Cap a principis del segle XIX es té constància dels primers contactes visuals mitjançant notícies dels vaixells baleners i també d’exploradors que volien viure aventures endinsant-se cada cop més al nord. Una realitat a tenir en compte són els documents de l’Armada Imperial de Sa Majestat la Reina Victòria quan els seus vaixells van anar a cartografiar les terres del Pol Àrtic. Ells són els que inclús van conviure amb èsquims, quan els vaixells quedaven atrapats en el gel i tenien necessitat d’aprovisionar-se de queviures, sortir de cacera i de pesca.

Família, estimació, costums L’èsquim desenvolupa la seva vida subsistint en un entorn duríssim, però això no és cap problema per tenir relacions familiars, sexe, festes pel naixement d’un nadó, reunions demanades pels xamans o els bruixots de les tribus. El naixement d’una criatura és el gran desig dels èsquims perquè volen tenir fills barons per transmetre tots els coneixements

8

PER SABER-NE MÉS de la caça i la pesca. Les filles tenen una altra missió a la tribu: ferse dona ràpidament per tal de poder ser mare, tenir cura dels ancians de la tribu, cosir les pells, alimentar el foc de l’iglú. Si una parella no pot tenir fills, es considera una maledicció i demanen consell als xamans o bruixots de la tribu per trobar solucions. Fins i tot la comunitat veurà amb bons ulls l’intercanvi de parelles per cercar la sostenibilitat de la tribu. En èpoques de penúries, es practicava l’infanticidi, sobretot en les nenes. Al nadó se li posava un grapat de neu a la boca, se’l col· locava bocaterrosa i obrien el seu cos amb pedres. El més important per als èsquims és la supervivència com a poble; sobreviure per a ells té molt a veure en ser un bon caçador, pescador i ensinistrador de gossos. A l’hivern la vida transcorre dins els iglús, però quan arriba el bon temps toca preparar-se per a l’hivern. Els pares, quan els fills arriben a l’edat de vuit anys, comencen a preparar-los per allò que hauran d’afrontar; una preparació que necessita forma física i que els nens siguin capaços d’aguantar llargues caminades de 18 i 20 hores sobre el gel. Hauran d’aprendre a conduir el trineu, alimentar i cuidar dels gossos, fer front a dures adversitats, defensar-se dels atacs dels ossos polars, pescar, caçar, matar animals com: foques, lleons marins; treure les pells dels animals que han mort i preparar-les per poder fer-se vestits, orientar-se en la nit tot seguint les estrelles, superar la boira i les tempestes de neu. No és gens fàcil sobreviure en aquests indrets tan duríssims i solament se supera amb una bona preparació tant física com mental. Els èsquims també tenen enfrontaments tribals, més que res per defensar el seu territori. A l’estret de Bhering es troben importants poblacions d’esquimals, i en aquesta zona es van generar lluites entre ells i els caçadors de balenes i també amb els pastors de ramats de rens. La curiositat d’aquestes lluites o enfrontaments conduïen a limitar

el nombre de morts. Per la baixa població dels èsquims, sembla que deien “aquí no poden morir mes de deu“, si morien més es retiraven.

El llarg hivern polar La neu que cau el setembre es gela i cobreix totalment la terra d’una capa blanca; aleshores els èsquims abandonen les tendes de pell que han fet servir durant el bon temps i comencen a construir els iglús. A l’exterior poden arribar als 50 graus sota zero i cal protegir-se perquè comença una llarga nit que durarà des de l’octubre fins el mes de març. Llavors les tribus, com una comunitat de caire polític comunista, comencen a repartir els queviures, el salmó, la carn, estris i les pells que serviran per cobrir i donar escalfor a l’interior dels iglús que poden ser estances de fins a 30 metres quadrats, espai suficient per acollir a una família de sis membres i també rebre les amistats per celebrar les festes. Potser que avui dia amb tanta tecnologia, periodistes que fan programes de TV., intercanvi de notícies, per tots aquests petits canvis, possiblement la seva vida hagi millorat una mica. Encara que els èsquims no volen saber res del progrés, respecten les seves formes de vida i no volen canviar els seus hàbits, tradicions i creences. Malauradament si continua tal i com estan preveient els científics, l’escalfor de la Terra i el canvi climàtic, els èsquims tenen un futur molt negre, ho tindran molt difícil per sobreviure en el seu hàbitat i no tindran més remei que variar el seu modus-vivendi. La previsió tan dolenta de la destrucció de les glaceres, el desgel, els animals que canviaran el seu lloc on viuen perquè els hi falta el menjar, posarà molt difícil el seu sistema de vida. Tan sols toca desitjar que sàpiguen adaptar-se a tot allò que malauradament amb el pas del temps els hi caurà a sobre. Daniel Belloso Cos de redacció


PER SABER-NE MÉS

CATALÒNIA

LES PRIMERES VUIT DIPUTADES AL PARLAMENT DE CATALUNYA (II) TERESA EULÀLIA CALZADA ISERN (Artesa de Segre, 21 de desembre de 1943)

Llicenciada en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona i en magisteri per l’Escola Normal de Lleida, ha estat professora de l’Escola de Magisteri de la Universitat Autònoma de Barcelona, en la qual va formar part del consell directiu. També fou membre el 1970 de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el Departament d’Assessorament i Planificació Educativa. Alhora militava en el PSUC on fou responsable del sector d’ensenyament fins al 1980. Fou elegida diputada per la circumscripció de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya

de 1980 dins les files del PSUC. Durant el seu mandat fou membre de la comissió de Política Cultural i de la comissió d’Economia, Finances i Pressupost del Parlament de Catalunya. De 1988 a 1994 fou directora de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB. El 1999 ha estat secretària del Consell Escolar Municipal de Barcelona i fins al 2006 ha estat comissionada de l’alcalde de Barcelona per al Consorci d’Educació. És professora emèrita del Departament de Sociologia de la UAB.

TRINITAT NERAS PLAJA (Begur, 9 d’agost de 1941)

secretària de la junta del Casino Cultural i Casal dels Avis de Begur de 1980 a 1987. És membre del comitè executiu de CDC al Baix Empordà, partit en el qual milita des de 1977. Ha estat diputada al Parlament de Catalunya per CiU per la circumscripció de Girona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999. Fou candidata a l’alcaldia de Begur a les eleccions municipals espanyoles de 1991, però no fou escollida. El 2006 era també consellera general de Caixa de Girona.

ASSUMPCIÓ SALLÉS I GONZÁLEZ (Barcelona, 1940)

Abans de dedicar-se a la política treballà com a directora d’empreses en el camp de l’hoteleria fins al 1974. Fou comptable d’una empresa de construcció de 1975 a 1980 i

Resident a Barcelona, es llicencià en dret i exercí activament l’advocacia. Membre del Col·legi d’Advocats de Barcelona i militant del PSUC durant la transició espanyola. Fou candidata del PSUC a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980. Tot i que no fou escollida directament, l’11 de novembre de 1980 va substituir Justiniano Martínez Medina, que havia renunciat al seu escó. Fou membre de la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana del Parlament de Catalunya i participà activament en l’adequació del codi civil català. Quan acabà el seu mandat el 1984 abandonà la política i continuà exercint d’advocada. Cos de redacció

9


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS

EL CODI MORSE

E

l codi Morse és un mètode per transmetre informació telegràfica, utilitzant seqüències d’elements curts i llargs per representar les lletres, nombres, puntuació i altres caràcters especials d’un missatge. Els elements curts i llargs poden estar formats per sons o polsos, i se solen conèixer per “punts” i “ratlles”. El codi Morse internacional està compost per sis elements: 1. Marca curta, punt (·) 2. Una marca més llarga, ratlla (-) 3. Espai entre caràcters (entre els punts i les ratlles d’un mateix caràcter) 4. Espai curt (entre lletres) 5. Espai mitjà (entre paraules) 6. Espai llarg (entre frases — d’unes set unitats de temps) Aquests sis elements serveixen de base per al codi Morse internacional i, per tant, poden ser aplicats a l’ús del codi Morse a nivell mundial. Va ser desenvolupat per Alfred Vail mentre col·laborava el 1835 amb Samuel Morse en la invenció del telègraf elèctric. Vail va crear un mètode pel qual cada lletra o nombre era tramès de manera individual en un codi consistent en ratlles i punts, és a dir, senyals telegrà-

fics que es diferenciaven en el temps de duració del senyal actiu. Morse va reconèixer la idoneïtat d’aquest sistema i el va patentar juntament amb el telègraf elèctric. Aquest codi es va conèixer com l’American Morse Code i va ser utilitzat en la primera transmissió per telègraf. En els seus inicis, el codi Morse es va utilitzar en les línies telegràfiques construïdes a partir dels cables que es van anar instal·lant. Més endavant, es va utilitzar també en les transmissions per ràdio, sobretot en mar i aire, fins que van sorgir les emissores i receptors de radiodifusió per veu. En l’actualitat, el codi Morse té aplicació gairebé exclusiva en l’àmbit dels radioaficionats, i és exigible freqüentment el seu coneixement per a l’obtenció de la llicència de radiooperador aficionat fins a l’any 2005; des de llavors, s’anima els organismes que concedeixen aquesta llicència en tots els països a dispensar l’examen de telegrafia als candidats a la llicència, tot i que no és obligatori. Els missatges en Morse se solen transmetre per un aparell operat a mà, com pot ser un telègraf; per tant, hi ha variacions introduïdes per l’habilitat de l’emissor i del receptor; operadors amb més experiència poden enviar i rebre missatges a velocitats més ràpides. Dels dos símbols utilitzats per a representar lletres, els punts i les ratlles, el que marca la velocitat a la qual s’envia el missatge és el punt, que s’utilitza com a referència per a la temporització. La velocitat del codi Morse se sol especificar en “paraules per minut”.

Tormo llista de noces - parament ferreteria - bricolatge - mat. elèctric Passatge Costa, 5. 08903 L’Hospitalet Tel. 93.449.56.15 - 93.449.56.33 - Fax 93.449.56.33

10


PER SABER-NE MÉS

Samuel F. B. Morse (27 d’abril de 1791, Charlestown,Massachusetts – 2 d’abril de 1872, Nova York)

Una ratlla acostuma a ser 3 vegades més llarga que un punt. L’espai entre ratlles i punts d’un mateix caràcter té la longitud d’un punt; entre lletres d’una paraula la longitud és d’una ratlla (3 punts); i entre paraules és de 7 punts. L’estàndard de París defineix la velocitat de la transmissió com el temps necessari per a enviar la paraula “Paris” un cert nombre de vegades per minut. S’utilitza la paraula “Paris” com a referència perquè té precisament 50 punts de durada. Morse, durant els seus anys d’estudiant, va descobrir una certa vocació per la pintura i va decidir dedicar-s’hi, però també se sentia atret pels recents descobriments i experiments sobre l’electricitat. Durant una temporada, va treballar a Boston per a un editor i després va viatjar a Anglaterra per estudiar pintura a la ciutat de Londres, fins que es va convertir en pintor d’escenes històriques. Quan va tornar al seu país, va notar que les pintures d’escenes històriques no agradaven entre els seus paisans, per la qual cosa va donar un gir cap a l’especialització del retrat. El 1825, a Nova York, era un dels retratistes més importants del país i formava part dels grups intel·lectuals més distingits. El 1826, va ser un dels fundadors i primer president de l’Acadèmia Nacional de Dibuix. El seu latent interès pels assumptes de l’electricitat es va concretar durant el retorn d’un viatge per Europa. Quan estudiava a Yale, va aprendre que si s’interrompia un circuit es veia un fulgor i se li va ocórrer que aquestes interrupcions podien arribar a usar-se com a un mitjà de comunicació. Aquesta possibilitat el

CATALÒNIA va obsessionar. Quan va tornar d’aquell viatge, l’any 1832, ja havia dissenyat un incipient telègraf i començava a desenvolupar la idea d’un sistema telegràfic de filferros amb un electroimant incorporat. El 6 de gener de 1833, Morse realitzà la primera demostració pública del seu telègraf. A l’edat de 41 anys, es va internar en la tasca de construir un telègraf pràctic i despertar l’interès del públic i del govern en l’aparell per a després engegar-lo. El 1835, va aparèixer el primer model telegràfic que va desenvolupar Morse. Dos anys més tard, va abandonar la pintura per a dedicar-se completament als seus experiments, que obcecarien rotundament els seus mèrits com a pintor. El 1838, havia perfeccionat ja el seu codi de senyals, que a força de punts i ratlles va arribar a conèixer-se i utilitzar-se mundialment com a “codi Morse”. Va intentar implantar línies telefòniques primer als Estats Units i després a Europa, però ambdós intents van fracassar. Per fi, Morse va aconseguir que davant el Congrés del seu país es presentés un projecte de llei per a proporcionar-li 30.000 dòlars designats a construir una línia telegràfica de 60 km de longitud. Diversos mesos després, el projecte va ser aprovat, i la línia s’estendria al llarg de 37 milles entre Baltimore i Boston. El 24 de maig de 1844, Morse va transmetre un missatge que es faria famós: “Déu ens ha fet” “What hath God wrought” (una cita bíblica, Nombres, 23:23) des de la Cort Suprema dels Estats Units a Washington al seu assistent, Alfred Vail, a Baltimore. A pesar de la

Telègraf Morse

notabilitat del seu treball, Morse hagué d’enfrontar-se a l’oposició de supersticiosos que culpaven el seu invent de tots els mals. A més, l’invent estava sent desenvolupat simultàniament en altres països i per altres científics, per la qual cosa Morse es va veure embolicat en llargs litigis per a obtenir els drets del seu sistema; drets que li van ser reconeguts el 1854 per la Cort Suprema dels Estats Units. Amb el seu invent, Morse va guanyar una gran fortuna, amb la qual va comprar una extensa propietat, i en els seus últims anys es va dedicar a fer obres filantròpiques, aportant sumes considerables a universitats com el Vassar College i la Universitat Yale, a més d’associacions missioneres i de caritat. M.P.E.

11


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS

28 DE JUNY

DIA INTERNACIONAL DE LES PERSONES LGTBI (LESBIANES, GAIS, TRANSSEXUALS, BISEXUALS I INTERSEXUALS)

E

l Dia per l’Alliberament de lesbianes, gais, homes i dones transsexuals i bisexuals (LGTBI), també conegut com a Dia de l’Orgull Gai, és una jornada festiva i reivindicativa amb la qual es demana la plena igualtat jurídica i social per a les persones LGTBI, així com la tolerància per la diversitat d’orientació sexual. La festa, que se celebra a diverses ciutats de tot el món, commemora els fets que van passar el 28 de juny de 1969 a Nova York , quan la població LGTB va sortir al carrer arran d’una batuda de la policia al bar gai de Stonewall Inn, situat al bohemi barri de Greenwich Village. La comunitat LGTB s’hi va oposar i es va produir un fort enfrontament, que va acabar amb detencions i ferits greus. La reacció de suport a les persones agredides va ser immediata: milers d’homosexuals, transsexuals i simpatitzants es manifestaren solidàriament, contribuint així al naixement del Gay Liberation Front. El 28 de juny de 1969 marca l’inici de l’activisme homosexual . En poc temps es van fundar organitzacions que defensaven els drets dels col·lectius LGTB tant als Estats Units com a altres països. El 28 de juny de 1970 va tenir lloc la primera marxa de l’orgull gai a Nova York i Los Angeles per commemorar l’aniversari dels altercats. Altres ciutats van imitar la iniciativa i actualment el Dia per l’Alliberament LGTB se celebra arreu del món . La diada transcorre amb activitats lúdiques i acolorides, marxes festives en què abunden les carrosses, les disfresses i la música al carrer, i predominen els tradicionals símbols de l’orgull gai: els triangles roses i la bandera amb els colors de l’arc de Sant Martí, creada per l’artista Gilbert Baker i exhibida per primera vegada a San Francisco durant una desfilada celebrada el 1978. La festa, però, també dóna cabuda a la reivindicació social . Durant els darrers anys, amb la creixent influència del moviment LGTBI, la celebració ha esdevingut una eina de pressió política als governs. M.P.E.

CAN’T HELP FALLING IN LOVE (NO PUC EVITAR ENAMORAR-ME)

disc d’or va ser certificat per la RIIA el 30 de març de 1962. La cançó va ser utilitzada per Elvis Presley per tancar els seus concerts en viu, de la mateixa manera que ho faria anys després Celine Dion. El tema va ser usat en el comercial nadalenc de Coca-Cola de 2008. Aquesta cançó d’amor ha estat adaptada per a cant coral a quatre veus i interpretada en català per diferents corals de Catalunya amb el nom d’Enamorat de tu, i ha format part del repertori de la nostra coral Cor Creixent. Can not Help Falling in Love (No puc evitar enamorar-me) és una cançó del gènere  rock composta l’any 1961 per George David Weiss , Hugo Peretti i Luigi Creatore, i interpretada per Elvis Presley per a la pel·lícula Blue Hawaii . Està basada en la composició clàssica francesa Plaisir d’amour de Jean Paul Égide Martini. Elvis va gravar la cançó el 23 de març de 1961 a Ràdio Recorders. El senzill va romandre 14 setmanes en les llistes d’èxits Billboard aconseguint el número 2, al Regne Unit va ser número u durant quatre setmanes. Un

12

La lletra de la partitura de la veu de soprano: Has passat vora el meu costat i he quedat enamorat de tu. Com un riu se’n va de cap a la mar els meus sentiments corren al teu costat. Pren la mà, pren també el meu Ooh enamorat de tu. Vull sentir el teu cos amb mi, perquè he quedat enamorat de tu. Cos de redacció


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS

LES ORQUÍDIES

A

vui des del Cos de Redacció volem fer una ullada al món de la Floricultura i posar en valor la tasca de jardineria que arreu del món duen a terme milions de persones cercant la manera de fer més vistosos els seus jardins a nivell casolà, una feina molt enriquidora per a les persones que practiquen la jardineria, que necessita una dedicació diària si es vol tenir un jardí esplendorós ple de coloraines i varietats de flors, per després guarnir les estances de la llar i omplir els gerros de flors recent tallades. Actualment és molt punyent el cultiu d’una flor meravellosa: l’orquídia. Avui regalar aquest tipus de flor dóna un cert aire de solemnitat i es poden expressar molt motius socials i molts sentiments a l’acte d’oferir-la; és un detall que es pot rebre de diferents formes: amb amor, estimació, també serveix per guarnir actes socials de tota mena, i dóna certa categoria el fet de veure guarnit un lloc ple d’orquídies. L’orquídia ha conquerit el cor de la gent arreu del món, és una flor molt curiosa i única. Les primeres que es van trobar, es va observar que les arrels no sortien de la terra si no de les branques i dels troncs dels arbres, una circumstància molt sorprenent tractant-se d’una flor. Poden viure en molts llocs, fins i tot en terrenys rocosos i hàbitats humits o semiaquàtics. Són de distribució d’arreu del món, però els climes tropicals afavoreixen el seu creixement. Si parlem de la seva estructura, observarem que tenen tres pètals i tres sèpals que surten de la columna on es troben els òrgans reproductius. Com totes les flors, necessiten de la pol·linització

efectuada pels insectes i segons quins la pol·linitzen, surt la flor amb moltes varietats de color, grandària i formes. El nom de l’ orquídia prové del grec “orquis“, que vol dir testicle. Aquesta definició ve donada per la seva forma de dos tubercles, i és de llarg la família botànica més gran que existeix, amb més de 850 gèneres de flors i més de 25.000 espècies. Volem explicar un detall a tenir molt en compte respecte de les orquídies. Llevat de les obtingudes artificialment en jardineria de laboratori, estan protegides internacionalment com a plantes amenaçades. La majoria necessiten molta claror i s’ha d’evitar els raigs del sol directament a la planta. La ubicació idònia és a prop de les finestres i és necessari unes bones condicions de llum per a la vida i el creixement de la planta perquè poca llum pot provocar la manca de floració, poc creixement, fulles de color verd fosc o debilitat de la planta. La grandària de les flors van des de

important és una bona hidratació, regar-la amb aigua baixa en minerals, amb poca calç i sodi, i la millor aigua és l’envasada. De fet és als països tropicals on es conrea la més alta quantitat d’orquídies: Equador, Colòmbia, Brasil. En aquests països càlids solament tenint en compte d’augmentar la seva humitat, és on segurament es trobaran les millors flors. A Sud-amèrica, ja els asteques les utilitzaven com a llavors conreant l’anomenada “Vainilla Planifolia“ que era utilitzada per aromatitzar la xocolata. A Europa fou portada per primera vegada pels conqueridors espanyols a principis del segle XVI. Animeu-vos si teniu un lloc adient per posar en marxa el conreu d’aquesta flor que pot ser la més curiosa que pot oferir la natura. Seguint aquests petits consells casolans, gaudireu de les orquídies, amb 500 gèneres de plantes que donen 25.000 espècies de flors i que com gairebé moltes de les coses d’aquesta vida, foren els xinesos els primers en cultivar-les, i es té constància des de l’any 500 a.d.c. També els grecs al segle V ja les utilitzaven com a plantes medicinals. Tot un món de fets curiosos que envolten a aquesta flor única i meravellosa: l’orquídia. Cos de redacció

pocs mil·límetres de longitud fins a les gegantines agregacions que poden arribar a pesar cents i cents de kg. amb una alçada de fins a 13 metres com la “Sobralia Altíssima“. També podem trobar flors de 20 cm. de diàmetre i la famosa Cataleya que pot arribar als 75 cm. d’amplada. Per obtenir la màxima producció d’aquesta planta, el més

13


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS

50è ANIVERSARI DE L’ARRIBADA DE L’HOME A LA LLUNA

HISTÒRICA GESTA ESPACIAL espanyola, del 20 de juliol de 1969 quan el mòdul lunar Eagle es va posar amb èxit sobre la superfície lunar. Després d’un breu i obligat descans, el comandant de la missió, Neil Armstrong, es preparava per a aquell que definiria com “un petit pas per a un home, però un

F

a exactament 50 anys, els astronautes nordamericans Neil Armstrong, Michael Collins i Buzz Aldrin van aconseguir deixar la seva empremta a la Lluna. Aquesta gesta de la qual ara es commemora amb magnificència el seu aniversari, va suposar un abans i un després en la història de la humanitat. Fins i tot ara, que ja es comencen a plantejar futurs projectes d’exploració de Mart, hi ha els que afirmen que res estarà a l’altura de la primera vegada que l’ésser humà va aconseguir superar la barrera de la Terra. I potser és per això que aquest històric esdeveniment ha quedat imprès en els records de tots aquells que van tenir la sort de viure’l en directe. Eren les 21.17, hora peninsular

14

gran salt per a la humanitat”. Mentrestant, a la Terra, el món sencer estava expectant. L’esdeveniment va ser televisat en directe davant de 600 milions d’espectadors. A Espanya, eren les 3.56 de la matinada quan Armstrong  va sortit per la comporta de l’Eagle. Només davant dels televisors espanyols, gairebé 20 milions de persones van seguir en directe la transmissió de Jesús Hermida a Televisió Espanyola en el que relatava els primers passos sobre el terra lunar. El lloguer de receptors de televisió es va disparar en aquells dies, i va superar fins al 90% dels aparells disponibles. Ja no feien falta paraules per descriure com van ser els primers passos d’Armstrong i Aldrin sobre la Lluna, tot i que n’hi va haver, i de la ploma de periodistes


PER SABER-NE MÉS

CATALÒNIA com Oriana Fallaci, que van viure l’allunatge des del mateix centre de control de la NASA. Les imatges parlaven per si soles. La primera excursió lunar va portar de tornada centenars de vídeos i instantànies d’aquella històrica gesta que ràpidament van inundar tot el planeta. I és gràcies al seu testimoni que ara, 50 anys després, podem saber com es va viure i, sobretot, com es va explicar l’arribada de l’ésser humà a la Lluna.  (Extret del diari El Periódico) Valentina Raffio Barcelona - divedres, 19/07/2019

Neil Armstrong, Michael Collins i Buzz Aldrin, tripulants de l’Apol·lo 11

L

a missió lunar Apol·lo 11 va ser la primera a posar una persona a la superfície de la lluna. Era la cinquena missió tripulada del programa Apol·lo. La nau va ser enviada a l’espai pel coet Saturn V des de Cap Canyaveral (Florida, EUA). Es va enlairar el 16 de juliol de 1969, va arribar a la Lluna el 20 de juliol (hora dels EUA) i va tornar a la Terra el 24 de juliol. Quan l’Apol·lo 11 es va situar a l’òrbita lunar, Edwin E. “Buzz” Aldrin i Neil A. Armstrong es varen traslladar al mòdul lunar Eagle. Michael Collins va restar a la nau donant suport a les maniobres del mòdul lunar. Quan Armstrong i Aldrin van acabar la seva feina a la superfície de la Lluna, van tornar a l’Eagle i van deixar la Lluna en vol vertical, fins a acoblar-se a la nau on els esperava Collins. Aleshores es van adreçar cap a la Terra. La nau Apol·lo 11 va caure a les aigües de l’oceà Pacífic, on va ser recuperada prop de les illes Hawaii.

La pel·lícula Apol·lo 13 És una pel·lícula nord-americana dirigida per Ron Howard l’any 1995 i interpretada per Tom Hanks, Kevin Bacon, Gary Sinise i Ed Harris. Va ser nominada a 9 Óscars, dels quals en va guanyar dos (al millor so i millor muntatge), i també dos premis BAFTA (millor disseny de producció i millors efectes visuals). Narra el viatge de la nau espacial Apol·lo 13 a la lluna l’abril de 1970. Quan la tripulació està a punt d’arribar a la seva destinació, una explosió a l’espai els fa perdre oxigen, energia i el curs de la nau... Tot es converteix en una situació desesperada per als tres homes tripulants, especialment quan l’oxigen amenaça d’esgotar-se. Mentre, el món sencer, que amb prou feines un any abans va conèixer la glòria de l’aventura espacial quan l’ésser humà va trepitjar la lluna, conté la respiració en espera de veure com acaba l’espera tan anguniosa.

Documental Apol·lo 11 Apol·lo 11 és un documental nord-americà de 2019 editat, produït i dirigit per Todd Douglas Miller. Es centra en la missió Apol·lo 11 de 1969, el primer vol espacial del qual l’ésser humà va caminar per la Lluna. Cos de redacció

15


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS

EL GALL FER

A

ls boscos madurs dels Pirineus, on la Fundació Catalunya La Pedrera ha establert fins a vint-i-cinc reserves forestals, hi viu el rar gall fer (Tetrao urogallus), un bon indicador de la qualitat ambiental d’aquests paratges que també ha estat objecte d’estudi. El 1999 la Universitat de Lleida i la Fundació van dur a terme el Projecte Gall Fer, que va servir per elaborar un informe justificatiu de la necessitat d’un centre de cria en captivitat d’aquesta au, i que defensava crear-lo al Pallars Sobirà. Així mateix, a l’Espai Natura Muntanya d’Alinyà (Alt Urgell) s’han fet periòdicament censos de l’espècie, que n’han confirmat la presència reiterada a la zona. D’altra banda, el 2008 van arribar al centre de fauna de MónNatura Pirineus, a les Planes de Son (Pallars Sobirà), espai propietat de la Fundació, els primers exemplars de gall fer amb l’objectiu de divulgar la biologia d’aquesta au, i, en un futur, reforçar-ne les poblacions mitjançant reintroduccions d’exemplars. El gall fer està en perill

16

d’extinció i per aquest motiu és una espècie protegida. El gall fer, gall de bosc o gall salvatge, també conegut com a indiot salvatge és el més gros dels gal· linacis dels Països Catalans. És nadiu de diferents països europeus i Xina. És itinerant a Dinamarca, extint a Irlanda i reintroduït a la Gran Bretanya. La raça que viu als Països

Catalans és diferent de la que habita la zona cantàbrica i ocupa la zona més meridional de la seva àrea de distribució mundial com a espècie. El dimorfisme sexual és molt patent pel que fa a la lliurea i a la mida. El mascle mostra colors més vius i majors proporcions. Dos trets molt característics del mascle són les carúncules vermelles que exhibeix per sobre de l’ull, més conspícues durant l’època de zel, i les taques de plomes blanques a l’altura de les espatlles. La femella és clarament diferent: el seu plomatge és molt críptic i les seves dimensions són més reduïdes. És sedentari i local en els boscos subalpins de coníferes d’alguns indrets del nord del Principat de Catalunya. Sovinteja en els boscos de pi negre, pi roig i avets, amb sotabosc de neret, nabiu, boix, boixerola i ginebró, ja que es nodreix de brots de fulles i de fruits d’aquests vegetals. A l’hivern ho fa bàsicament d’acícules de pi , alimentació molt especialitzada. És una au principalment boscana i terrestre, que prefereix desplaçar-se bo i caminant, tot i que quan vola ho fa d’una manera dirigida i potent, no semblant pas que pugui pesar de 3 a 3,5 kg. És tímid i recelós, i quan es desplaça, gairebé corrent pel bosc, es mostra àgil i silenciós. Montse Porcel

TROFEOS ESCOBAR


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS

PETITA HISTÒRIA D’UNES FONTS (II) FONT DE LA PLAÇA DE LA CONSTITUCIÓ La Font de la plaça de la Constitució és una obra de l’Hospitalet de Llobregat inclosa a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Font de ferro de foneria industrial de 1,5 metres d’alçada, amb dues aixetes de llautó. Al peu de la font hi ha repujada una marca el·líptica que correspon a la fossa on hi ha sis lletres majúscules esborrades. Té formes simples i simètriques, i a la part superior imita cornises clàssiques. Dos caps de peixos fan la funció de brolladors.

LES FONTS DE TOTA LA VIDA Les fonts es van instal·lar a la nostra ciutat, com a la majoria de pobles i ciutats, per cobrir les necessitats d’aigua potable del veïnat, ja que si a les cases no tenies ni aigua corrent ni pou i volies beure aigua potable, sols et quedava anar a buscar-la a la font del costat de casa.

A l’Hospitalet tenim algunes fonts per beure que tenen una història darrera: la Font de la plaça del Repartidor (1867), de la plaça Espanyola (1905), de la plaça de la Constitució (XIX?), ... o per què no, de la del passeig de Bellvitge, construïda pel propi veïnat a finals dels anys 70. Fonts desaparegudes. Però, i les de tota la vida? Aquelles columnes de ferro negre que trobem a les cantonades dels carrers, que de tant veure-les ja ni les veiem, i ja no gosem ni a beure per si ens contagien quelcom. I aquestes? Tenen històries? No s’ha trobat qui va dissenyar aquestes fonts tan i tan populars, però el que sí s’ha trobat és que algunes són molt antigues, dels inicis del segle XX, i inclús al lloc web patrimoni.gencat cinc diu que formen (o van formar) part del nostre patrimoni. Menciona les del carrer de Muns, carrer de Santa Eulàlia, Can Boixeres, Parc de la Marquesa i Plaça dels Avis. Però potser n’hi ha més. M.P.E.

Nota: Els versos d’aquest article corresponen al llibre Pobles Abandonats del País Valencià i de Catalunya i són un extracte fet per poder publicar-los al nostre Butlletí. Donem les gràcies al Sr. Agustí Hernández per permetre la seva publicació, i l’encoratgem a continuar amb aquesta tasca tan colpidora de denúncia, tot esperant que la societat doni un tomb i a qui correspongui posi fi a aquest problema social.

17


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS

SALUT EL RAÏM

LA MAGRANA

E

l raïm és el fruit comestible de la vinya, format per una agrupació de baies, els grans de raïm. Pot ser consumit cru o usat per a la fabricació de melmelada, suc, vi, vinagre, panses, oli de llavors de raïm. El raïm també és utilitzat en alguns tipus de llaminadures. Els penjolls de raïm són anticancerígens, combaten la fatiga i prevenen les malalties renals. La composició varia segons si el raïm és blanc o negre, però tots dos comparteixen una elevada concentració de sucres (sobretot glucosa i fructosa) i de vitamines (principalment B6 i àcid fòlic).

E

l magraner és un arbre conreat pel seu fruit, la magrana o mangrana. Procedent del nord d’Àfrica i d’Àsia occidental, el magraner és freqüent a Catalunya i al País Valencià. Plantat en horts i jardins, està assilvestrat en zones del litoral, sobre marges i zones pedregoses. La magrana és coneguda pel gran poder antioxidant, que ajuda a frenar el procés d’envelliment i a mantenir una pell sana. Els antioxidants també afavoreixen la circulació sanguínia i redueixen la pressió arterial.

MATALASSERIA

Miquel Sabaté C/Sants, 332. 08028 Barcelona • Tel.: 934 404 922 • Mòbil: 609 658 040

18

Cos de redacció


CUINA

CATALÒNIA

CUINA BROQUETES DE RAÏM AMB XOCOLATA NEGRA

Ingredients (4 persones) •  24 grans grossos de raïm blanc •  2 rajoles de xocolata negra fondant Per a la decoració • 8 bastonets per a les broquetes • Boletes multicolors, escates d’ametlla i gerds picadets

N

etejar el raïm, eixugar-lo bé i col· locar tres grans a cadascuna de les broquetes. Reservar-ho. Trossejar la xocolata. Posar un cassó amb aigua al foc i al damunt posar-hi un bol amb la xocolata per escalfar. Remenar-ho amb una espàtula durant 5 minuts fins que la xocolata es fongui. Banyar els grans de raïm en la xocolata i escampar-hi els encenalls de colors, les escates

d’ametlla i els gerds. Reservar-ho a la nevera. Servir-ho. Suggeriment La xocolata es pot fondre al microones. Posa-la trossejada en un recipient i escalfa-la 2 minuts a 500 W. Retira-la i remena-la bé. Cos de redacció

19


CATALÒNIA

VA DE LLIBRES ALMUDENA GRANDES (Madrid, 1960)

A

lmudena Grandes, després d’estudiar geo­ grafia i història va començar a treballar escrivint textos per a enciclopèdies. La seva primera novel·la publicada va ser Las edades de Lulú (1989), obra eròtica que va guanyar el XI Premi La Sonrisa Vertical i va ser portada al cinema per Bigas Lluna l’any següent. La novel·la va tenir un gran èxit i ha estat traduïda a més de 19 idiomes. La seva següent novel·la, Te llamaré viernes (1991), ja apartada del gènere eròtic, no va tenir gran repercussió. Sí que la va tenir, en canvi, Malena es un nombre de tango (1994), que va ser portada al cinema per Gerardo Herrero el 1996. Aquest mateix any es va publicar una recopilació de relats titulat Modelos de mujer, alguns ja coneguts anteriorment per haver aparegut en alguna de les seves freqüents col·laboracions en la premsa. Un dels relats, El vocabulario de los balcones, inspirat en un poema del seu marit Luis García Montero, va servir de base per a la pel· lícula Aunque tú no lo sepas, que Juan Vicente Córdoba va dirigir l’any 2000. Atlas de geografia humana (1998), Los aires difíciles (2002) i Castillos de cartón (2004) continuen l’obra novel·lística de l’autora. Com les seves obres anteriors, totes transcorren en l’Espanya de l’últim quart del segle XX o principis del XXI, mostrant amb tècniques realistes i introspecció psicològica de la vida quotidiana de personatges d’aquesta època. El 2003, es van publicar una sèrie d’articles que havien aparegut en El País sota el títol de Mercado de Barcel i el 2005 va continuar la seva obra breu amb Estaciones de paso, un nou llibre de relats en el qual es recullen cinc històries curtes. La pel·lícula Los aires difíciles, basada en la seva novel·la homònima, es va estrenar el 2006; dirigida per Gerardo Herrero. El 2007 va publicar El corazón helado, extens i complex relat en el qual es plasma la vida de dues famílies espanyoles al llarg de gran part del segle XX. Aquesta novel·la va guanyar a l’any següent dos importants premis: el José Manuel Lara i el del Gremi de Llibreters de Madrid. El 23 de març de 2007 es va estrenar la pel·lícula Atlas de geografia humana, basada en la seva novel·la i dirigida per Azucena Rodríguez, amiga de l’escriptora. La seva novel·la Inés y la alegría (2010), amb la qual s’inicia la sèrie Episodios de una guerra interminable, que va obtenir a Mèxic el Premi Elena Poniatowska, ha estat qualificada de “portentosa obra narrativa que, muntada en la tradició galdosiana escrita contra vent i marea, contra la tendència general en el nostre temps, de caminar amb presses, tant del costat de qui la construeix com de qui la llegeix”. El lector de Julio Verne (2012) i Las tres bodas de Manolita (2014) són les dues últimes obres d’Episo-

20

VA DE LLIBRES dios de una Guerra Interminable, ambientades a l’època històrica del franquisme. Les seves últimes obres, Los besos en el pan (2015) i Los pacientes del doctor García (2017). Almudena Grandes és columnista habitual del dia­ri El País i tertuliana dels programes de la Cadena SER. S’ha significat sempre per les seves posicions polítiques d’esquerra, havent mostrat el seu suport públic a Esquerra Unida, així com a altres moviments socials. De cara a les eleccions generals de 2011, va manifestar el seu suport a la candidatura d’Esquerra Unida.

LOS BESOS EN EL PAN Novel·la de molts personatges de diferents edats i nivells socials, tot i que abunda la classe mitjana. Narrada en present i ambientada en un barri de Madrid, però podria ser qualsevol altra ciutat. Amb capítols curts l’autora narra fragments d’històries quotidianes que succeeixen, al llarg d’un any, en aquest lloc i a l’època actual de crisi. El llibre reflecteix gran quantitat de situacions que tots hem viscut de prop o sentit a parlar d’elles: aturats de llarga durada, feines inestables, moviments socials, pèrdues d’habitatge, emigració, violència domèstica, escolars famolencs ... però també molta solidaritat i, en general , tots els tripijocs, econòmics o no, amb els quals les persones intentem seguir endavant. Tot això narrat de manera amena i amb uns personatges que, tot i que no n’arriba a destacar cap, fa que emfatitzis amb ells, “bona gent” com la que et pots trobar en el teu propi barri. No és una novel·la trista, però sí una novel·la realista, social i molt actual. Potser tots són massa bons.

NAJAT EL HACHMI (Nador, 2 de juliol de 1979)

V

a néixer a Beni Sidel, a la província marroquina de Nador, quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys va anar a viure a Vic gràcies al reagrupament familiar. En aquesta ciutat va estudiar fins que es va matricular de filologia àrab a la Universitat de Barcelona. A Vic va fer de tot: empleada de la neteja, cuinera, monitora d’esports... fins a ser mediadora a la Delegació d’Ensenyament de Vic. Des de la publicació


VA DE LLIBRES del seu primer llibre, Jo també soc catalana, ha participat en diferents taules rodones i fet conferències a Catalunya i altres països. Ha col·laborat en alguns mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio, ha publicat articles al diari El 9 Nou de Vic, a la revista digital Esguard, La Maleta de Portbou, L’Avenç o Letras Libres, i des del 2008 és col· laboradora d’El Periódico de Catalunya. Va començar a escriure quan tenia dotze anys i, des d’aleshores, no ha deixat de fer-ho, al principi com un entreteniment, i més endavant com a mitjà per expressar inquietuds o per reflexionar i recrear la pròpia realitat, acostant aquests dos mons als quals pertany. El seu primer llibre, Jo també soc

catalana (Columna, 2004), estrictament autobiogràfic, aborda la qüestió de la identitat i del procés d’arrelament al país que l’ha vist créixer des que va arribar a Vic, la seva ciutat, quan tenia vuit anys. Un llibre que, en certa manera, es va escrivint dia a dia, al mateix pas que es va formant la identitat de l’autora com a mare, treballadora, estudiant, catalana i d’origen marroquí. La novel·la que l’ha fet famosa, L’últim patriarca, ha estat la guanyadora del Premi Ramon Llull de novel·la. A començaments de 2011 publica La caçadora de cossos, també una novel·la en primera persona, on aborda la temàtica de la sexua-

CATALÒNIA litat de manera molt oberta. El 2015 va guanyar el premi BBVA Sant Joan per La filla estrangera, que també va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona en literatura catalana. El 2018 va publicar Mare de llet i mel. L’octubre de 2012 signà, juntament amb un centenar de professionals, un manifest a favor d’una solució federal i de prioritzar polítiques d’esquerres. El 2015 va donar suport a la confluència d’esquerres Catalunya Sí que es Pot.

L’ÚLTIM PATRIARCA L’últim patriarca és la història d’una rebel·lió personal contra un ordre establert des de fa milers d’anys. També és una mirada lúcida sobre les víctimes i els botxins que en són partícips. Mimoun i la seva filla neixen per complir el paper que el patriarcat els ha assignat, però uns canvis en les circumstàncies que els envolten seran decisius per propiciar el capgirament de l’ordre de les coses. Aquesta és una història familiar, una història on les contradiccions internes dels personatges afloren per marcar unes relacions fetes de desavinences. Una història definida pel trencament que suposa la separació. La filla de Mimoun Driouch narra la seva vida des que ell neix fins que ella està a punt de començar la universitat. Ella vol entendre què ha fet del seu pare el tipus de persona que és, quines circumstàncies l’han convertit en una figura autoritària i dèspota, al mateix temps que inicia diversos intents per desfer-se del pes que té en la seva vida. A partir d’un magistral i intencionat ús dels recursos propis de la tradició oral, l’escriptora Najat El Hachmi construeix una faula moderna que inclou moments de gran tendresa i moments d’un brutal dramatisme, tot amanit amb un sentit de l’humor que ratlla la corrosió. El resultat és un tipus de novel·la que, tant pels conflictes tractats com per la forma literària d’abordar-los, fins ara ha estat inèdit en la literatura catalana

21


CATALÒNIA

TRENCACAPS

ENIGMES I ENDEVINALLES 1.Caminar sobre les aigües Un dia determinat, a una hora determinada, un home va dir que realitzaria un fet que sortiria en tots els diaris del país: caminaria més d’una hora sobre la superfície d’un pantà sense enfonsar-se. Una gernació de curiosos es va amuntegar per observar l’esdeveniment. L’home va complir exactament el que havia promès. Com ho va aconseguir?

2.El problema del monument Un totxo pesa 4 kg. Com que fem un monument al totxo, se’n fabrica un de la mateixa forma i amb el mateix material, però que té les dimensions 15 vegades més gran. Quant pesarà el monument?

3.Dotzenes i ous Calculeu la diferència entre mitja dotzena de dotzenes d’ous i sis dotzenes d’ous.

Les solucions a la pàgina 26

22

a) Clic!, i és clar.

Clic!, i és fosc.

Si no ho endevines

ets un gran talòs.

a) En té Madrid, Vinaròç,

Sant Gervasi i Sarrià:

en canvi no em pot tenir

Barcelona ni Malgrat.

a) No té arrel, branques ni soca,

i ple de fulles està.

El qui ho endevinarà

tot d’una, sens cavil·lar,

de memòria no en té poca.


PETITES LECTURES

CATALÒNIA

RACÓ LITERARI MARINES (fragment)

S

is rems, moguts per un sol impuls, s’aixecaven i queien amb rapidesa i, a cada moviment, l’embarcació, envestint de ple una onada i mig partint-la, donava una zumzada endavant; els mariners quedaven cegats per una cortina d’aigua que els queia al damunt; però, acotant el cap, tornaven a baixar i pujar els rems a la ventura, amb una mena d’ardidesa folla, exasperada. Més, així que havien avançat, amb grans esforços, unes quantes braces, una nova onada, encabritant-se i rampinant com un cavall salvatgí, es dreçava de sobte davant d’ells i, d’una empenta, els escopia fortament cap endarrere, fent-los perdre tot el camí guanyat; i tornava a començar la brega furiosa, amb constància obstinada, i una altra volta eren verinosament rebutjats. Víctor Català (Caterina Albert) (L’Escala, Alt Empordà, 1869 – 1966)

FULLA PER FULLA Com s’allargassa aquest crepuscle. Flàccid, s’arrapa a tot arreu i no vol caure; fulla per fulla l’hauràs de combatre. Fulla per fulla i roc per roc. No pots beure’t d’un glop tot el licor que resta, solatge amarg, al fons del vas, però saps de segur que dellà aquest crepuscle hi ha l’esfera compacta de la nit i un dia nou amb vent a tots els marges. Miquel Martí i Pol del seu llibre Crònica de demà. Estimada Marta

TESTAMENT Quan l’hora del repòs hagi vingut per mi vull tant sols el mantell d’un cel marí. Vull el silenci dolç de la gavina dibuixant el contorn d’una cala ben fina. L’olivera d’argent, un xiprer més ardit i la rosa florint al vell punt de la nit. La bandera d’oblit d’una vela ben blanca fent més neta i ardent la claror de la tanca i saber-ne que sóc en el redós suau, un bri d’herba només de la divina pau. Rosa Leveroni (Barcelona, 1910 – Cadaqués, 1985)

Rosa Leveroni fou bibliotecària a l’Escola de Bibliotecaris de Barcelona. Llicenciada en Filologia i fundadora de la Revista Ariel. Guanyadora dels Jocs Florals en llengua catalana a Londres l’any 1947 i a París l’any 1948. L’any 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi.

23


CATALÒNIA

PETITES LECTURES

OCTOBER Estima aquest transcurs. Amb joia esguarda com la tardor transforma campes i arbres i la llum, temperada, crea recers de pau per les contrades. Fidelíssim, com sempre, el temps repeteix traça per la terra. Tornen dies prenyats de pluja fina I del silenci tosc de la natura. Fulles d’aram s’adormen per l’arbreda, als bassiols s’hi aplega aigua novella, retornen els ramats vora les cledes i el vi nou fa oloroses les tonelles. Recorda temps passats, dies de lleure, les belleses que encara ens embriaguen, aquest somni que passa i no pregunta i el tarannà fadat de cada tarda. Viu el gaudi. Fes-te l’ànima del temps. Pere Vives i Sarri (in memoriam) del seu llibre Temps del temps

ESPURNES DE SAVIESA Quan una porta de la felicitat es tanca, una altra s’obre; però sovint ens quedem mirant tant de temps la porta que s’ha tancat que no som capaços de veure la que s’ha obert per nosaltres. Hellen Keller Quan crees pau, equilibri i harmonia a la teva ment, trobes el mateix en la teva vida. Louise L. Hay Els canvis i el creixement succeeixen quan una persona decideix arriscar-se i s’atreveix a involucrar-se en experimentar la seva pròpia vida. Herbert A. Otto Tothom vol canviar el món, però ningú vol canviar-se a si mateix. Tolstoi Sigues tu el canvi que vols veure en el món. Gandhi El que canviarà la teva vida no serà saber més, sinó les decisions que prenguis i les actituds que emprenguis. Anthony Robbins

Farmàcia Rodas ESPECÍFICS • ANÀLISIS • FÓRMULES • COSMÈTICS • DIETÈTICS

CARRER OCCIDENT, 14 – 16, L’ HOSPITALET TELF. 93 334 23 12 FACEBOOK: FARMACIAMRODAS

24


LLENGUA

CATALÒNIA

CATALÀ “A LA CARTA” Montse Porcel

VOCABULARI CORRECTE

FRASES FETES

Si bé en català tenim noms i adjectius acabats en -o (com carro, ferro, flonjo, ganxo, gerro, suro, toro, totxo, etc.), aquesta terminació és més típica del castellà. Hi ha molts mots castellans amb o final que corresponen a mots catalans sense aquesta lletra. Exemples:

• Deixar a l’estacada: Desemparar. Deixar empantanegat, plantar, abandonar.

Castellà Català barato (adjectiu) barat bombero bomber canguro cangur casco Casc estupendo estupend faro far gesto gest giro gir indio indi oso ós petardo petard raro rar regalo regal retrato retrat semáforo semàfor tabaco tabac teléfono telèfon tubo tub Alfredo Alfred Amparo Empar Arturo Artur Camilo Camil Casimiro Casimir Jacinto Jacint

• Deixar amb un pam de nas: Defraudar. Frustrar, sorprendre, decebre.

Diccionari de DUBTES I DIFICULTATS DEL CATALÀ Acné: Acne. Acoixar: Encoixinar, enconxar, embuatar. Acondicionat-ada: Condicionat-ada. Acorassat: Cuirassat. Acusar rebut: Acusar recepció. Adoquinar: Empedrar. Aduana: Duana. Afeitar: Afaitar.

Afiançar: Afermar, consolidar, fer ferm, refermar. Afincar-se: Establir-se. Agobiar: Aclaparar, amoïnar, angoixar, atabalar, ofegar, segons el casos. Agotar: Esgotar, exhaurir. Balsa: Rai Bastanta: Bastant, bastant de, amb el plural bastants. Brasileny: Brasiler.

• Deixar amb la paraula a la boca: Deixar sense acabar de parlar. Deixar parat, interrompre, deixar mut, deixar sense paraula.

• Deixar caure: Insinuar. Apuntar, suggerir, indicar. • Deixar com un drap brut: Denigrar, insultar. Arrossegar pel fang. • Deixar córrer: Desistir. Deixar estar, cessar, abandonar, renunciar, deixar de banda, treure’s del cap. • Deixar de pedra: Sorprendre en gran manera. Consternar, deixar mort, deixar d’una peça, deixar fred, deixar sense resposta. • Deixar dir: No donar importància. Fer l’orni, tolerar, deixar fer. • Deixar-hi la camisa: Arruïnar-se. Perdre bous i esquelles. • Deixar-se dur: Sotmetre’s. Cedir, acatar, transigir, deixar-se anar.

LOCUCIONS • D’amagatotis: Procurant no ésser descobert. D’amagat. • D’aquella manera: Expressa una qualificació imprecisa. Així així. • D’aquí estant: Des d’aquest lloc. Des d’aquí, d’aquí. • Davant dels nassos (o arran de nas): Gairebé podent-ho tocar. A la vista. • D’avui en vuit (o en quinze, en tres mesos, etc.): El temps expressat comptant a partir d’avui. D’aquí a ... • De baixa estofa: De baixa qualitat. Bast, ordinari. • De bat a bat: Totalment obert. • De bocaterrosa: De boca a terra. Boca avall. • De bona gana: Amb satisfacció. De bon grat, de grat, de bon cor, de gust, amb plaer, amb els braços oberts, de tot cor. • De bona tinta: Per bon conducte. De bona font.

25


26 1. El pantà era glaçat quan l’home es va passejar sobre les seves aigües. 2. Si té les dimensions 15 vegades més grans, s’hauran de multiplicar per 15 les seves tres dimensions (llargada, amplada i altura). Això serà el mateix que multiplicar per 15 elevat al cub. 4 x 153 = 13.500 kg. 3. 72 – 72 = 0 a) L’interruptor b) La lletra i c) El llibre

SOLUCIONS ALS ENIGMES I ENDEVINALLES

LA PARTIDA CATALÒNIA

ESCACS


Profile for Ateneu Catalònia

Cat134 4t2019  

Cat134 4t2019  

Advertisement