Page 1

CATALÒNIA BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’ATENEU CULTURAL CATALÒNIA

www.ateneucatalonia.com

3r trimestre 2019 – Núm.133

LA TERRA MÉS VELLA DEL PLANETA TERRA


BARCELONA Portaferrisa, 24-26 Pelai, 8 Francesc Macià, 1

Tel. 93 318 20 98 Tel. 93 317 72 95 Tel. 93 200 13 78

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Ctra. de Collblanc, 13-15

Tel. 93 449 75 94

RECEPCIÓ DE MERCADERIES I OFICINES Isaac Peral, 17 Esq. Pedro Ponce de León, s/nº. (Polígono Industrial) Sant Just Desvern (Barcelona) Tel. 93 473 23 54  Tel. 93 473 23 36  Fax 93 473 50 59


EDITORIAL I SUMARI

CATALÒNIA

EDITORIAL JUNTA DIRECTIVA President Rafael Camarasa Sotspresident Vicente Calatayud Secretària Lucía Sánchez Tresorera Rosa Mª Sánchez Vocals Josep M. Calmet Andrés Colón Paquita Baena Joan Pregonas Relacions públiques i publicitat Paquita Baena Seccions Pintura, dibuix i manualitats, Ivana Sasot Tapís, Ana Vázquez Escacs, Miquel Pregonas Coral Cor Creixent, Enric Gavaldà Patchwork, Mª Rosa Miret Balls de saló, Josep Esteve Entitats adherides Cobla Baix Llobregat Adherits a la federació d’Ateneus de Catalunya Adherits a la FCEC. Federació Catalana d’Entitats Corals

La nostra entitat ens fem una pregunta que la traslladem als nostres lectors i lectores, després de les últimes eleccions municipals: Què demanem les entitats, associacions veïnals, infantils, de joves i gent gran, qualsevol grup que es dediqui a activitats socials i culturals, com l’Ateneu Cultural Catalònia? La nostra resposta seria que qualsevol grup municipal hauria de tenir molt present en les seves polítiques socials i culturals cadascuna de les iniciatives de les diferents associacions del seu municipi, escoltar-les, dialogar, conèixer en tot moment el què fan i proposen. A l’Hospitalet hi ha un gran teixit associatiu que treballa perquè els nostres infants, joves i gent gran tinguin un espai per trobar-se, fer activitats i debatre sobre les seves inquietuds. Els ajuntaments haurien de ser receptius perquè sense la feina que fem totes les entitats la nostra societat no avançaria, es quedaria estancada en iniciatives individuals que no reverteixen en el conjunt de la població. Si les persones ens unim i associem per interessos, siguin socials, artístics, intel·lectuals, etc., tothom creix com a persona i a més contribueix a la millora de la nostra societat. Amb l’esperança que les institucions ens escoltin i recolzin, us desitgem un bon estiu ple d’iniciatives i propostes. Bones vacances! Junta directiva

SUMARI

Pòrtic i Sumari ..................................................................................................................................................... 3 Coses de casa: Cant Coral / Reunió amb l’Alcaldessa... ...................... 4 Coses de casa: Memorial Josep Antoni Higueras .......................................... 5 Coses de casa: Ballada de sardanes ................................................................................ 6 Donant voltes a la vida: A la recerca de la terra més vella... ....... 7

Redacció Josep M. Calmet Montserrat Porcel Daniel Belloso Vicente Calatayud Maquetació Néstor Macià – www.dissenyirauxa.cat Daniel Belloso (coordinació) Edita Ateneu Cultural Catalònia Rafael Campalans, 16, 2n 08903 L’Hospitalet Telèfon i fax: 93 440 49 37 ateneucat@gmail.com

Sant Fèlix, Festa Major de Vilafranca del Penedès ................................. 10 Museu Molí Paperer de Capellades ............................................................................. 11 Valls de l’Anoia ................................................................................................................................................... 12 Els minerals i la seva importància per a la vida cel·lular ............. 13 Sant Nin i Sant Non, pebrots i tomàquets ............................................................ 15 Font de la Plaça del Repartidor

...........................................................................................

16

Hospitalencs il·lustres: Luis Arribas Castro ........................................................ 17

www.ateneucatalonia.com

Salut: Verdura per als m´s petits / El bròcoli ..................................................... 18

Dipòsit legal: B-35580-89 La redacció no es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors ni comparteix necessàriament totes les opinions.

Cuina: Pasta amb salsa de bròcoli i anacards ............................................. 19

Amb el suport de:

Va de llibres ............................................................................................................................................................. 20 Enigmes i endevinalles ........................................................................................................................ 22 Racó poètic / Espurnes de saviesa ................................................................................ 23 Català “a la carta”............................................................................................................................................ 24 Literats i gramàtics ....................................................................................................................................... 25 La partida .................................................................................................................................................................... 26

3


CATALÒNIA

COSES DE CASA

COSES DE CASA CANT CORAL El 5 de maig el cor Nova Tardor va fer un concert a l’amfiteatre de Can Mercader a Cornellà de Llobregat. Va participar juntament amb d’altres corals de la ciutat a la Jordiada, Festa Cultural Popular que es realitza cada any per la diada de Sant Jordi.

REUNIÓ AMB L’ALCALDESSA SRA. NÚRIA MARÍN El dia 17 de maig una representació de la Junta de l’Ateneu es va reunir amb l’alcaldessa de la ciutat, per parlar de les necessitats del barri. També hi van assistir d’altres persones relacionades amb diferents entitats de Collblanc- Torrassa. Junta directiva

4


COSES DE CASA

CATALÒNIA

MEMORIAL JOSEP ANTONI HIGUERAS El dia 12 de maig pel matí es va fer el II Memorial Josep Antoni Higueras d’escacs, un entranyable torneig per recordar qui va ser el president de l’Ateneu durant molts anys, el J. Anton Higueras. Com l’any anterior, van participar cinc equips. Va resultar guanyador el club Jake CE. En segon i tercer lloc van quedar els nostres equips Collblanc A i Collblanc B. En finalitzar el torneig, es va realitzar l’entrega de trofeus i un petit refrigeri per a tots els assistents.

5


CATALÒNIA

COSES DE CASA

BALLADA DE SARDANES El dia 12 de maig per la tarda es va fer la tradicional ballada de sardanes, amb la participació de diverses colles sardanistes d’arreu de Catalunya, acompanyades per la Cobla Baix Llobregat. Vam comptar amb la presència de la senyora Lola Ramos, assessora de la Regidoria del Districte II de l’Hospitalet.

6


PER SABER-NE MÉS

CATALÒNIA

DONANT VOLTES A LA VIDA

A LA RECERCA DE LA TERRA MÉS VELLA DEL PLANETA TERRA

Un tepui al Parc Natural de Canaima, a Veneçuela

A

quest article no està pas pensat per demostrar coneixements de l’Univers, res més lluny de voler donar classes respecte d’aquest tema, ja n’hi ha prou amb experts en la recerca de l’Univers i del seu origen. El que sempre m’ha preocupat és el perquè de la presència de l’ésser humà a la Terra i com el nostre hàbitat està ficat en aquest embolic tan meravellós del Sistema Solar, on el Sol és la nostra vida. Tots tenim dubtes respecte del què fa l’ésser humà sobre la Terra i en aquest article voldria esbrinar un xic aquest misteri. És prou difícil

donar en poques pàgines una versió acurada d’aquest misteri, però com que m’agraden els reptes, m’he posat a investigar, a consultar llibres sobre el tema per poder donar una versió casolana i ajustadeta, fent una passejada per cercar la terra més vella del planeta Terra, on l’espècie humana desenvolupa la seva vida i la trepitja segles darrera segles. És cert que m’he trobat sorpreses del tema “la terra més vella de la Terra“, que de fet és el rerefons d’aquest article, però per arribar a esbrinar-lo, abans necessito fer uns aclariments per poder entendre una mica de què va tot plegat. Primera

pregunta que em faig: Per què la Terra té vida pròpia? Resposta: La Terra té vida pròpia perquè el Sol ens la transmet. Sense la llum que ens arriba des del Sol i la seva força, faríem una altra glaciació i duraríem un no res. Segons estudis seriosos fets per experts en el tema de l’antiguitat de la Terra com a planeta del Sistema Solar, i les dates del naixement del nostre planeta, trobem unes xifres que maregen, perquè la Terra té una edat de 4.543 milions d’anys. Ara bé, si la comparem amb l’edat de l’Univers que sempre -segons els científics, astrònoms i els investigadors- diuen que té 15.000 mili-

7


CATALÒNIA ons d’anys, ens adonem que a la Terra se la pot considerar com un cos celeste relativament jove. Abans de avançar en la troballa de la terra més vella del nostre planeta, cercarem dades de com va succeir la formació del Sistema Solar; sense entendre això no es pot entendre la formació de la Terra. Segons Albert Einstein, Estephen Hawking, Edwuin Hubble que potser són els més qualificats científics per parlar d’aquest tema i que encara n’hi ha d’altres, tots són partidaris de creure la teoria que és cabdal per entendre, segons ells, aquest fenomen. Aquesta teoria l’anomenen el Big-Bang, Per posar blanc sobre negre d’aquesta expressió del Big-Bang i explicar una mica perquè sigui entenedora, els científics diuen que en una era molt llunyana, ja fa 15.000 milions d’anys tot era negror, tot estava sotmès a una tensió extrema; tot l’infinit, l’espai, la foscor, tot estava rodejat d’un munt de gasos que mantenien un estat d’alta temperatura que després de milions d’anys anava pujant i pujant de graus i amb la combinació de tots els elements es va arribar a un punt i final en que tot va esclatar i es va expandir donant pas a la formació de les galàxies, formant-se cossos celestes de tota mena i format que com un trencaclosques es mantenen en equilibri penjats en l’espai infinit. Desprès de la formació de les galàxies, els científics expliquen que en cadascuna d’elles, per generació espontània, va néixer una estrella amb vida pròpia: en el nostre cas, el Sol, que per damunt dels demés cossos celestes és una part de la nostra galàxia, la Via Làctia. La curiositat m’empeny a fer-me una altra pregunta: Per què la Terra, després de l’esclat, es va quedar a la distància justa per rebre els beneficis de la força i la llum del Sol? Perquè no estem ni a un km. més a prop ni a un km. més lluny del Sol. Per exemple, Mercuri i Venus, massa a prop i gairebé són com

8

PER SABER-NE MÉS boles de foc. En aquests planetes no hi ha vida, i veurem si la troben... I no serà que els països més desenvolupats no posin medis per trobar vida, ni que sigui a nivell cel·lular i aigua. Ara vull anar al rerefons de l’article, que és trobar on va néixer la terra més vella del planeta Terra. Si tenim en compte que la Terra en els seus principis era una bola de foc, tot seguint un cicle interminable de milions i milions d’anys de tempestes elèctriques, gasos, núvol i pluja, que en el decurs de la seva vida va patir el nostre planeta, en algun lloc va sorgir la primera terra i les primeres roques. A la gran sabana veneçolana es poden veure a l’horitzó unes muntanyes tipus altiplans de parets verticals i amb els cims relativament plans. Segons els indí-

Els tepuis són les formacions rocoses més antigues del nostre planeta genes de la zona, aquestes muntanyes les denominen “tepuis“ i la terra que conforma l’estructura dels tepuis està composta de quarsites, gres i llits de pissarra. En aquestes formacions és on es troba la terra i les roques més velles del nostre planeta. El seu origen comença a l’edat de la Terra anomenada Precambrià, i el lloc on es troben els tepuis està situat al nord dels rius Amazona i Orinoco, entre la costa Atlàntica i el riu Negre, al bell mig de Veneçuela. Els indígenes que habiten aquesta zona denominen als tepuis “l’Estatge dels Déus“, i les formes d’aquestes muntanyes de parets verticals i amb els cims plans és degut a la resistència de milers i milers d’anys resistint les bategades dels vents, la pluja i les tempestes que es formen contínuament. Sorprèn l’alçada d’aquests tepuis o muntanyes que són consi-

derades sagrades pels indis. Tenen una alçada que va des dels 1.200 metres fins als 2.800 m. que és l’alçada que té el mont Roraima on està la cascada o salt d’aigua més alta del món el: “Salto del Ángel“ de 979 m. El singular procés evolutiu i l’ecosistema de la zona ha donat origen a nombroses espècies d’animals i plantes úniques en el món. Com a fet curiós s’explica que un aventurer americà, que va viure estudiant la formació dels tepuis, va tenir trobades amb éssers semblants a nosaltres, però més evolucionats, és a dir, alienígenes. Aquest aventurer es diu que va morir a finals del segle passat i es va emportar el seu secret a la tomba, sense desvetllar detalls de la seva aventura i de les seves vivències a dalt de la muntanya. Vés a saber què hi ha de cert en aquests fets, però aquí hi són com un fet singular. Aquest indret de Veneçuela pertany al Parc Natural Canaima i un dels tepuis més coneguts és el “Monte Roraima“ on es troba (com ja hem dit), la caiguda d’aigua més alta del món “El Salto del Ángel“ de 982 m. i gairebé un km. de caiguda lliure d’aigua. El Monte Roraima va ser descobert per l’aventurer Félix Cardona l’any 1927, i la cascada del Santo del Ángel fou vista per primera vegada per un altre aventurer nord-americà, Jimmy Angel, i és per això que el salt d’aigua porta el seu cognom “Ángel“. L’any 1994 el fou declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco per diverses raons. En el seu indret està demostrat pels científics que s’hi troba la terra i les roques més antigues del nostre planeta amb milions i milions d’anys. Dalt dels tepuis existeixen plantes i animals úniques en el món i està habitat per uns indígenes anomenats “Pemones” que gairebé no tenen contacte amb la civilització. No hi ha carreteres per arribar-hi i solament es pot accedir amb piragües degut a l’alçada de les muntanyes i al microclima exis-


PER SABER-NE MÉS

CATALÒNIA

La cascada del Salto del Ángel, de gairebé 1 km de caiguda, la més alta del món

tent. L’aigua raja amb abundància arreu dels cims dels tepuis amb un cicle interminable de boira, núvols i pluja que mai s’atura i és per això que els salts d’aigua són tan nombrosos en aquesta zona del Parc Natural. L’estudi de l’Era de la Terra anomenat el Precàmbric és força complexa. La formació de terra i de roques dipositades sobre la Terra van arribar des de l’espai en forma de meteorits que contínuament xocaven contra el nostre planeta i estaven sotmesos a erosions degudes al vent, l’aigua de pluja i les tempestes que aleshores eren terribles i carregades d’electricitat que tot plegat esmicolaven les roques convertint-les en pols i terra. En el decurs del Precàmbric, la Terra va patir diferents cicles orogènics amb deformacions contínues de la crosta terrestre que segle rere segle anaven donant forma al planeta. Els moviments de les plaques tectòniques i els volcans que anaven formant les carenes i serralades

produint-se els llocs buits que donaven pas a la formació dels mars, el moviment de rotació-traslació i desplaçament al voltant del Sol, tot plegat va formar la Terra fins arribar a l’estat i forma actual. També és cert que els continents, encara que no ens adonem, estan sotmesos a continus desplaçaments i els científics diuen que en un futur molt llunyà la Terra canviarà d’aspecte exterior. Doncs ja sabem una mica més on podem trobar la terra més vella del nostre Planeta, on hi ha una riquesa incomparable a la resta del món, en animals i plantes. Com a curiositat direm que Michael Crichton, l’escriptor de la meravellosa història de Parc Juràsic, es va inspirar en aquest indret de la Terra, en el Parc Natural de Canaima i la zona del tepui Roraima, per crear la narració de “Jurassic Park” per l’extraordinari paisatge i la llunyania d’altres llocs habitats, imaginant que aquí encara podria donar-se el fet de trobar vius aquests

imponents animals prehistòrics que ja fa 65 milions d’anys que es van extingir. Fóra una bona aventura apropar-se a aquest lloc, observar la cascada més alta del món i ficar-nos a les mans ni que fos un grapat de la terra més vella del nostre planeta que avui dia encara lluita per sobreviure amb tots els fenòmens naturals que es fan palesos dia rere dia: tempestes, sequeres, tsunamis, terratrèmols, neu, pluja a dojo, tempestes elèctriques. Tota una sèrie de mostres que ens fa la Terra perquè recordem que és un ésser viu que pateix per les agressions de l’ésser humà contra ella. Esperem que no arribi el cas de que la Pachamama, tal i com anomenen els indígenes a la Terra, arribi un dia, quan no trobi remei, que farà una demostració de força i quedarem tots estorats. Daniel Belloso Cos de redacció

9


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS

SANT FÈLIX, FESTA MAJOR DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS

E

l dia 31 d’agost és la Festa Major de Vilafranca. Els vilafranquins asseguren que la seva Colla Castellera és de les més bones i creuen de debò que és a Vilafranca on es fan els Castells més difícils, cosa la qual, evidentment, no comparteixen ni vallencs ni vendrellencs. La Festa Major té com a gran element diferenciador la seva sòlida estructura. Hom renova cada any l’equip d’administradors, els quals donen a la festa el to peculiar, segons l’estament que representen. I com que s’alternen any rere any, l’exercici de la democràcia hi és sòlidament establert, damunt un perfil sociològic de primer ordre. Comença a les set del matí amb un cercavila que efectuen tots els conjunts de grallers, i l’acte és conegut amb el nom de Matinades. Aclarim, per aquells no assabentats,

que la gralla és un instrument musical de vent, fet de fusta i que mesura uns 30 cm. de llargada. Provoca un so molt estrident i sol acompanyar els Castells humans. Però al so estrepìtós de l’instrument s’hi afegeix el del jovent de la ciutat, que camina i dansa i crida darrera els grallers. Les coques de Vilafranca tenen un gran prestigi; no cal dir que el seu auge és durant la Festa Major. Quan hi ha la desfilada dels grallers el veïnat els ofereix xampany en porró i abundor de coques. A migdia, després de l’ofici religiós, hi ha els balls populars. Les Gitanes, el Ball de Bastons, etc. que són contemplats àvidament. I l’Àliga i el Drac, que dansen entre els gegants i els caps-grossos. I seguidament, davant l’ajuntament, les torres humanes. No gens arravatats, els vilafranquins conviden al concurs les més notables Colles i accepten esportivament el desafiament que tal cosa representa, amb l’esperança clavada en els Castellers locals. A darrera hora de la tarda fan l’Entrada de Sant Fèlix. Aquesta cerimònia final consisteix a dur a el Sant de ca l’administrador de la Festa Major a l’església, on romandrà fins el proper any. Abans que hi entri definitivament, hom gira la imatge de cara al públic i aleshores s’inicia un frenètic ball final, en el qual participen tots els grups i els animals fabulosos, en divertida promiscuïtat. Subratlla el final de la Festa Major un gros castell de focs artificial. Extret de Festes populars de Catalunya Cos de redacció

Tormo llista de noces - parament ferreteria - bricolatge - mat. elèctric Passatge Costa, 5. 08903 L’Hospitalet Tel. 93.449.56.15 - 93.449.56.33 - Fax 93.449.56.33

10


PER SABER-NE MÉS

CATALÒNIA

MUSEU MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES el museu té com a objectiu vetllar i promoure la preservació del patrimoni del paisatge industrial paperer de Catalunya. Actualment el museu és secció del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. L’exposició principal explica la història del paper des del sistema més tradicional a les tecnologies

emprades el segle XXI. Al soterrani, on encara es continua fabricant paper a mà, es pot observar tota la maquinària original utilitzada per al procés artesanal de realització del paper. A la planta del Mirador és on s’organitzen exposicions d’obres d’artistes contemporanis que treballen amb el paper.

E

l Museu Molí Paperer de Capellades és un museu sobre el paper situat a la vila de Capellades. El museu està ubicat a l’edifici de l’antic molí paperer anomenat Molí de la Vila, que conserva l’estructura pròpia dels molins del segle XVIII. Al costat es troba la Bassa, llac alimentat per una font d’aigua que subministra 540.000 l/hora. Aquesta font d’aigua té el seu origen en tres brolladors que es troben dins la bassa omplint-la gràcies a l’aqüífer Carme-Capellades. Es tracta d’un dels museus més importants a escala internacional pel que fa a la temàtica del paper on s’uneixen i es complementen la difusió del patrimoni històric i industrial paperer, gràcies a la continuïtat de la pràctica de l’activitat artesanal del paper fet a mà. Aquesta dualitat li dóna el seu caràcter únic. El museu conserva un important fons format principalment per eines, maquinària per a la realització del paper de manera tradicional, caràtules, tampons de fusta, papers i documents des del segle XII fins a l’actualitat. A més de la conservació de l’edifici i les col·leccions,

TROFEOS ESCOBAR

11


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS

VALLS DE L’ANOIA

L

es Valls de l’Anoia es caracteritzen per un paisatge ondulat que tanca pel nord la plana penedesenca, i els contraforts de la serralada Litoral. És una plana sedimentària, solcada pel riu de Bitlles i l’Anoia, així com una munió de petits torrents de caràcter temporal. Aquesta unitat incorporaria els municipis de Sant Sadurní, Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Sant Llorenç d’Hortons, una part de Gelida, Masquefa, Piera, els Hostalets de Pierola, Capellades, la Pobla

i la Torre de Claramunt, Cabrera i Vallbona d’Anoia, i també una part de Mediona. El caràcter rural és predominant, amb poc més de la meitat de la unitat de sòl agrícola i vegetació natural composta sobretot de bosquines i matollars poc estructurats i situada als vessants inclinats i a les fondalades, menys aptes per al conreu. Hi ha un predomini de la vinya al sector central i occidental de la unitat, que li dóna un caràcter especial i n’és el principal tret identitari. També destaca la presència dels principals cellers d’escumosos del país

i les activitats industrials associades. Les principals infraestructures són l’autovia C-15, l’autopista AP-7 i el ferrocarril (convencional i TAV) que es situen a la part baixa de la unitat i la connecten amb l’àrea metropolitana. Pel que fa als valors dels paisatge, sobresurten els fons escènics de Montserrat (al nord i nord-est), la serralada Litoral: Garraf i Ordal (al sud) i la serra del Bolet (a l’oest). Les deus de Sant Quintí de Mediona destaquen per la seva singularitat, la presència de gorgs o pèlags, la presència de baumes amb restes prehistòriques i el seu interès social. En relació amb els valors històrics, cal destacar l’arquitectura industrial i protoindustrial vinculada a la producció de paper a la conca del riu Anoia. Municipis com la Pobla de Claramunt, Capellades, Sant Pere de Riudebitlles i Torrelavit compten amb una forta tradició de la indústria paperera i nombrosos molins paperers. També sobresurten les ermites com la de Sant Benet d’Espiells i els veïnats rurals com Monistrol d’Anoia, la Fortesa o Sant Joan Samora.

Nota: Els versos d’aquest article corresponen al llibre Pobles Abandonats del País Valencià i de Catalunya i són un extracte fet per poder publicar-los al nostre Butlletí. Donem les gràcies al Sr. Agustí Hernández per permetre la seva publicació, i l’encoratgem a continuar amb aquesta tasca tan colpidora de denúncia, tot esperant que la societat doni un tomb i a qui correspongui posi fi a aquest problema social.

12

M.P.E.


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS

ELS MINERALS I LA SEVA IMPORTÀNCIA PER A LA VIDA CEL·LULAR

E

l cos de redacció vol endegar uns articles per donar a conèixer la importància que tenen els minerals per a la vida en general: éssers humans, fauna, flora i la vida cel·lular. Els minerals es transformen per adaptar-se a l’alimentació i als medicaments que recepten els metges, com també a la medicina alternativa tan utilitzada avui dia. Tota la saviesa de la natura es bolca perquè tot sigui ple de minerals, i d’aquesta forma afavorir el creixement de la vida en totes les vessants. Com sempre

diem, s’ha d’anar pam a pam del què és i què representen els minerals; la seva absència o patir carències són causants directes de malalties. Els minerals són elements inorgànics que formen part d’algun òrgan o element del nostre cos, com la sang, els òrgans vitals i els ossos. Dels 90 minerals necessaris per a la vida i que ens aporten els aliments, 26 d’ells són reconeguts com a essencials, i mai han de faltar a la nostra dieta diària. Duen a terme processos químics i elèctrics en el nostre organisme, per això que és vital que estiguin en con-

centracions equilibrades per no patir malalties. No exposaré pas els 90 minerals essencials per a la vida, però sí destacaré els més necessaris per a nosaltres. Ara per ara donaré la llista i vosaltres mateixos segurament algun d’ells us sonarà estrany, però la natura és sàvia i els ha posat perquè el nostre cos els necessita. Calci, ferro, magnesi, coure, crom, fòsfor, sodi, potassi, cobalt, zenc, iode, clor, sofre, seleni, manganesi. Sembla estrany que el nostre cos vagi carregat amb tots aquests noms tan estranys, però així és. On es troben els minerals? Tots

13


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS

Tots els éssers vius necessiten minerals per subsistir. Aquí veiem una cabra llepant un bloc de sal, és a dir, clor i sodi.

estan a la natura i per posar un exemple: el calci es troba en la llet i tots els seus derivats, com el formatge i els iogurts i també en els ous, verdures i fruites. Es divideixen en tres grups: macrominerals, micro-minerals i oligoelements. Els macro-minerals són aquells que l’organisme necessita en grans quantitats; els micro-minerals són aquells que el nostre cos els necessita en petites quantitats; els oligoelements faciliten les reaccions metabòliques del nostre organisme, aporten funcions químiques assimilant els aliments i contribueixen a apaivagar les infeccions i les al·lèrgies. Macro-minerals: Sodi, potassi, calci, fòsfor, clor, magnesi. Micro-minerals: Zenc, coure, iode, fluor, manganesi. Oligoelements: Arsènic, bor, crom, seleni, níquel, vanadi. Com ja hem dit, tots tenen una funció en l’organisme: el calci per enfortir el ossos; el potassi con-

14

trola la pressió arterial; el fòsfor per als ossos i dents i ajuda a les proteïnes del creixement emmagatzemant la nostra energia; el bor és l’aliment per al nostre cervell i essencial per al pensament i la coordinació muscular, és un mineral no gaire conegut però com tots, molt necessari; el magnesi és el rei dels minerals, un tot terreny que permet la funció activa del nostre organisme aportant-li energia; el clor és un macromineral que estableix l’equilibri químic i cel·lular de l’organisme que es troba a la sal, que com ja sabem avui dia, tant la sal com el sucre estan gairebé retirats de les dietes per l’OMS. La sal i el sucre avui dia estan declarats “el verí blanc” (i hem d’anar molt en compte amb la seva utilització i amb el seu consum). Hi ha un mineral poc conegut com el sofre, que de fet és un aminoàcid essencial que forma part de les proteïnes d’alta qualitat. Si esbrinem el lloc de la natura on curiosament hi ha molta concentració de minerals, anirem a parar a l’aigua del mar, que conté prou mi-

nerals per a la nostra vida. Com ja hem dit, la natura és molt sàvia i en forma de plantes, d’aigua de mar i d’aliments ens aporta el necessari per viure. Arreu del món existeixen aproximadament 2.000 espècies de plantes cultivades per l’ésser humà que ens aporten els macro-minerals, microminerals i oligoelements. Pensem que des de fa 2.400 anys, ja es coneixia la relació alimentaciósalut. Hipòcrates deia que de la forma d’alimentar-nos es deriva la nostra salut i que l’alimentació és la nostra medicina. Tot va en relació a la dita popular que diu “som el que mengem”. Una dieta correcta i equilibrada de menjar que ens aporti els minerals necessaris donarà pas a una llarga vida plena de salut. També hem d’oblidar-nos de la butaca i el sofà i de fer una vida sedentària, i recordar aquell refrany que l’OMS va llençar fa uns anys que deia: “Qui belluga les cames, belluga el cor “. Daniel Belloso Cos de redacció


PER SABER-NE MÉS

SANT NIN I SANT NON, PEBROTS I TOMÀQUETS

CATALÒNIA

S

ón nombroses les viles de Catalunya que tenen com a patrons aquesta parella singular de sants, Nin i Non. Hom no els trobaria pas en cap santoral: en realitat són apel· latius afectuosos de Sant Senén i Sant Abdó, respectivament, i llur festa és el dia 30 de juliol. Són els sants protectors dels hortolans i patrons dels jardins. A Barcelona són venerats a l’Església del Pi, en la qual encara hi ha una Confraria d’Hortolans (o, el més probable, de fills, néts o besnéts d’aquests pagesos), establerts segurament fora muralles. Llur estatge social al carrer de l’Hospital (que era una de les eixides al camp) encara subsisteix.

Retaule dels sants Abdó i Senén (Jaume Huguet, segle xv)

15


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS

PETITA HISTÒRIA D’UNES FONTS (I)

FONT DE LA PLAÇA DEL REPARTIDOR

J

osep de Cortada i Bru, tercer baró de Maldà, el dia 4 de desembre de 1729 venia al doctor Josep Carreras, que fou rector de l’Hospitalet des de 1715 a 1753, la tercera part de l’aigua que pogués obtenir del torrent de la Font pel preu de 550 lliures. Josep de Cortada i Bru, home de pro, algutzir major de la Reial Audiència implantada a Barcelona pel Decret de Nova Planta de Felip V, era l’amo, entre d’altres, d’una finca situada en el mateix cor de la vila, entre el Carrer Major, el del Centre i la riera de la Creu, coneguda per la Torre del Xiprer i més popularment per can Xerricó, motiu que encara perdura en un carreró dels mateixos encontorns. Llavors l’Hospitalet tenia escassament 500 habitants i els ingressos municipals procedien normalment del cadastre i dels arrendaments de l’hostal, tenda i gabella del Lloc; de la carnisseria; de l’hostal, la tenda i la taverna de la Bordeta; de l’hostal, la tenda i la taverna de Collblanc; de la provisió del pa, de les terres del comú, dels fems, de la pesca del riu i de la taverna del cap del riu. Aquesta última era tan insignificant (una poquedat) a causa de trobar-se en un lloc desert i poc visitat, que ni s’exigia fiança a l’arrendatari. El conjunt d’aquests ingressos cobria escassament les més peremptòries necessitats públiques. En els llibres de comptabilitat, les “eixides” de tot un any no emplenaven pas més de tres o quatre folis i n’hi havia prou

16

De dues fonts, cristal·lina brollà l’aigua en abundor. Dalt Esplugues hi ha la mina, baixa al pla el Repartidor. per eixugar tots els ingressos. Per aquesta raó, moltes vegades eren els fons parroquials els que, en projectar-se alguna millora excep-

cional o en moments de simple necessitat, suplien o ajudaven els del comú, encara que per aquest motiu quedés inacabada alguna obra de l’església. Aquest és el cas de la compra d’aigua feta pel rector, ja que per al seu ús es reservà solament una ploma i cedí el sobrant al

poble per a ús general. La iniciativa, però, partí de l’Ajuntament. Aprofitat l’oportunitat que el senyor Cortada es trobava ben disposat a dur a terme el que podríem anomenar la primera portada d’aigües al poble, el batlle i els regidors, sabedors de la important quantitat que havia recollit el rector per a fer el nou altar major, se n’anaren a la rectoria i prometeren a mossèn Carreras que el municipi s’encarregaria de fer l’altar si ell invertia en la qüestió de l’aigua la quantitat que demanava el baró de Maldà. Aquest oferiment -que, tot cal dir-ho, quedaria sense complirdecidí mossèn Carreras. Establert, doncs, l’acord entre Josep de Cortada i el rector, aquell encarregà a Josep Tarafa, mestre de cases, la construcció d’una canonada per a conduir l’aigua procedent de la mina de Mas Conill d’Esplugues, a través del torrent de can Cervera, també conegut pel torrent d’en Nyat, fins al safareig del clos de la seva masia o torre. En un lloc oportú del curs de la canonada s’aixecaria una caseta de deu pams en quadro en l’interior de la qual s’hauria construït un pou per a què dins d’aquell s’assoli tota immundícia i solatge. També al costat del safareig s’hi posaria una pica de pedra amb una planxa de bronze per al repartiment de l’aigua. La porta d’entrada a aquest repartidor tindria dos panys i claus diferents, segons s’havia convingut amb la parròquia. El cost total de les obres s’estipulà en 1.800 lliures, moneda de Barcelona, que es pagarien en diferents terminis. Els treballs de canalització anaren a poc a poc. Havien de passar quatre llargs anys perquè la font del comú comencés a funcionar. Extret de 25 imatges de la història de l’Hospitalet Francesc Marcé i Sanabra Cos de redacció


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS

HOSPITALENCS IL·LUSTRES

LUIS ARRIBAS CASTRO

(Barcelona, 14 de juliol de 1934 - 16 de febrer de 2006)

F

ou un locutor de ràdio, poeta i un gran professional que a més a més tenia una afecció fora del seu treball: era pintor de llençols, i molts d’ells amb el pas del temps van adquirir un gran valor, solament perquè duien la seva signatura. Va viure a l’Hospitalet al carrer de Progrés. A més de ser col·laborador en les tasques professionals de fer ràdio, va ser un gran amic meu, fou un Mestre en tota l’expressió de la paraula. Jo vaig participar en el programa de ràdio anomenat “Los Tres Caballeros“, actuava amb el pseudònim de “Vicentico“. Va ser un programa que va tenir una durada de cinc anys en antena. El grup de persones que arrossegàvem el programa érem un grup de companys tots professionals de fer ràdio, com Lluis Montero, Sebastià Serrate, Joan Bonet, Ana Tobíes i Carme Ribas; eren tècnics de so, de muntatge, locutors. Conservo un gran record d’aquells temps en companyia de tots, dirigits per aquell

gran professional i gran persona, Luis Arribas Castro. Luis va ser, com deien alguns periodistes de l’època, una persona avançada al seu temps, més que res per la forma tan personal d’enfrontar-se al micròfon. Ell feia de la ràdio un lloc on va destacar per la seva actitud surrealista, innovadora i creativa, fou el creador del programa “Don Pollo“, on feia de locutor, rapsode i creador de les seves poesies, amb un estil tan personal que sorprenia a tothom. En el decurs de la seva extensa carrera professional va crear un munt de programes: Los tres caballeros, Don Pollo, Europa Musical, La ciudad es un millón de cosas, La orquesta de la TV. Això és un recull dels seus programes més coneguts. A més de creador i presentador era un rapsode que interpretava les seves poesies amb delit. Moltes emissores de ràdio de Barcelona i Comarques van tenir la sort de comptar amb ell com a presentador dels seus programes: Radio Barcelona, Radio Juventud de Barcelona,

Radio Sabadell, EAJ15 Radio España. Aquestes són les emissores que Luis va trepitjar durant la seva carrera professional. Una altra faceta seva fou la de promocionar cantants espanyols i internacionals: Els Brincos, Els Mustang, Els Sirex, gent jove de Barcelona que després van triomfar a la resta de l’estat espanyol. No voldria oblidar-me dels màxims triomfadors arreu del món que foren el Duo Dinámico, llençats a les ones per Luis Arribas. També com he dit, va recolzar a cantants estrangers, primeres figures del panorama internacional com: Françoise Hardy, Adamo, Tom Jones, Elvis Presley. També es va atrevir a portar a Espanya al mateix Frank Sinatra. Persona molt implicada amb els problemes socials en campanyes com “Que bonica és Catalunya, Planta un arbre”. Per tota aquesta trajectòria, va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, pels seus valors professionals, morals i socials. Malauradament tot té una fi en aquesta vida i Luis Arribas Castro ens va deixar el dia 16 de febrer de l’any 2006. Voldria que aquest petit homenatge del seu record serveixi perquè les noves generacions arribin a conèixer millor aquest personatge tan peculiar i a més agrair-li la meva experiència professional al seu costat . Vicent Calatayud (Vetneci) Sotspresident de l’Ateneu Cultural Catalònia

17


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS

SALUT VERDURA PER ALS MÉS PETITS

EL BRÒCOLI

P

er aconseguir que els més petits mengin verdura, cal fer servir la imaginació, fugir dels tòpics i, per què no, fer que ells també s’involucrin en la preparació. Es pot presentar la verdura en diferents textures: cuites, saltades, al vapor, en crema, en batut, etc. També es poden fer servir com a guarnició al costat d’altres aliments que els agradin més o com a ingredient principal d’amanides d’arròs, pasta, llegums, etc. Es poden camuflar en canalons o lasanyes, i fins i tot en truites, que poden ser d’espàrrecs, carbassó, xampinyons, espinacs, ... També és una bona opció Intentar que entrin pels ulls: combinar verdures de colors diferents i tallades de formes originals servirà per cridar-los l’atenció. Es poden preparar broquetes de verdures o fruites, entrepans vegetals, pizzes o pastissos dolços o salats de verdures.

E

l bròcoli és una planta del gènere i espècie de la col. Les varietats més corrents són la Calabresa la de color porpra i especialment les de color verd. La planta fins que forma els capítols florals és molt semblant a la de qualsevol col i idèntica a la coliflor. Quan forma la capçada ho fa amb abundosos primordis florals de color verd o porpra. És més rústega que la coliflor especialment pel que fa a resistència al fred, en canvi no suporta la forta calor de l’estiu. Se sembra en viver des de mitja primavera a l’hivern i es trasplanten des de finals d’estiu fins a l’hivern. Es cull de novembre a abril. Es pot menjar crua, adobada en vinagre o cuita. Com totes les crucíferes sembla que el seu consum protegeix del càncer. És considerat com una de les hortalisses amb més valor nutritiu i és essencial per a l’alimentació. Es compon principalment d’aigua, així com de vitamines (BI, C, E, àcid fòlic o vitamina B9 i niacina o vitamina PP). Entre els minerals que aporta, hi destaquen el potassi, el calci, el magnesi, el zinc, el iode i el ferro.

18


CUINA

CATALÒNIA

CUINA PASTA AMB SALSA DE BRÒCOLI I ANACARDS

Ingredients (4 persones) • 300 gr. de pasta Per a la salsa de bròcoli • 1 porro + mig bròcoli + 200 ml. de brou de verdures casolà • 80 gr. d’anacards crus molts • 70 gr. de parmesà ratllat • oli d’oliva verge extra • sal

N

eteja el porro, eliminant-ne les arrels, la part verda i la primera capa. Renta’l i talla’l a làmines. Renta el bròcoli i separa’l en penjolls. En una paella ampla greixada amb 4 cullerades d’oli d’oliva, sofregeix els porros a foc suau durant 5 minuts, afegeix els penjolls de bròcoli, remena-ho bé i cobreix-ho amb el brou de verdures. Deixa-ho bullir durant uns 10 minuts o fins que el bròcoli estigui cuit. Rectifica’n el punt de sal. Aboca la preparació en un vas de batedora -tot reservant alguns penjolls per a la decoració final- juntament amb els anacards i el parmesà ratllat. Afegeix 50 ml. d’oli i tritura-ho fins aconseguir un compost uniforme. Bull la pasta en abundant aigua salada el temps que indiqui el fabricant perquè quedi al dente. Escorre-la. Disposa la pasta en un plat i aboca la salsa de bròcoli per sobre. Decora-ho amb alguns penjolls i ho serveixes.

19


CATALÒNIA

VA DE LLIBRES

VA DE LLIBRES

Barcelona: L’Altra, 2019

dels protagonistes se’t quedarà a la ment perquè són personatges molt ben construïts. Tenen una veu pròpia i personalíssima. Estan dotats d’una personalitat que atrau al lector per la seva sinceritat. Es tracta d’un relat ple de matisos que et permeten descobrir la humanitat de l’Aran i la Lena i et fan gaudir amb la seva intel· lectualitat, els seus gustos artístics, literaris, cinematogràfics i fins i tot gastronòmics. Quan acabis de llegir La mort lenta tindràs ganes de tornar-hi perquè t’enamoraràs del seu llenguatge poètic absolutament captivador.

L’Aram i la Lena són dos germans que han perdut els seus pares en un accident de trànsit. Per començar una nova vida i intentar passar pàgina han decidit llogar un pis a Sants i viure junts. Si per un instant penses que trobaràs una història poc original i previsible estàs totalment equivocat. Aquesta novel·la està bastida amb pinzellades de poesia. L’argument és un pretext de l’autor per desplegar una prosa brillant i lúcida com els propis protagonistes. És l’excusa per parlar de la mort i de la vida, de la infància, del creixement personal, de la sexualitat, de la vulnerabilitat de les persones, de la por i del pas del temps. Lle-

L’autor, Xavier Más Cravioto, novel·lista i poeta català nascut a Navàs l’11 d’abril de 1996. És l’escriptor més jove que ha rebut el premi Documenta de narrativa, l’any 2018,  amb la seva primera novel·la: La mort lenta. El Xavier estudia filologia catalana a la UB i viu a Navàs i a Barcelona. És moderador de clubs de lectura juvenils, treballa en un recull de paraules de l’argot juvenil del català col·loquial i ha col·laborat amb el Centre de Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB) gràcies a una beca de recerca. Ha guanyat una quinzena de premis de narrativa i poe-

Els bibliotecaris recomanen Aquestes dues obres formen part d’una selecció preparada pels bibliotecaris dels millors llibres, música, cinema i altres propostes que pots trobar a les més de 225 biblioteques i 10 bibliobusos de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Una mirada experta que t’ajudarà a escollir allò que més et pot interessar.

La Mort lenta

Xavier Mas Craviotto

20

gir La mort lenta és tenir l’oportunitat de descobrir una novel·la escrita amb una tècnica narrativa innovadora que sorprèn i enganxa. Una obra que no pots pair d’un glop perquè requereix una lectura pausada que s’ha d’assaborir lentament. L’univers


VA DE LLIBRES sia, d’entre els quals destaquen el Premi Gabriel Ferrater d’Òmnium Cultural Baix Camp 2017 amb el poemari Phosphorus i Hesperus i el I Certamen Art Jove Salvador Iborra amb el poemari Renills de cavall negre (Viena Edicions).

CATALÒNIA ment perquè són senzills, quotidians i sorprenentment a l’abast de la mà: la respiració és un d’ells. Per a respirar no ens cal res més que el propi cos i l’aire, i és una eina infalible en la millora de la salut i l’augment  del benestar i la felicitat. Aquest llibre parteix de la premissa segons la qual el primer

fer, d’ampliar o de reduir exhalacions o inhalacions. Essencialment es basa en aconseguir connectar amb la naturalitat d’una respiració fluïda i tranquil·la. En el decurs dels diversos capítols incorpora exercicis que demana que el lector no passi per alt: “Sacarás mayor partido al libro si intentas hacer cada ejercicio en el momento en que llegas a él; te ruego que no te lo saltes pensando que ya lo harás más tarde.” Es tracta d’un llibre enriquit amb un marc teòric sobre la funció respiratòria i basat principalment en la tècnica de l’australià Frederick M. Alexander, que a través d’un procés d’autoexploració per problemes d’afonia va aconseguir vincular el cos humà, la seva postura i la funció respiratòria. L’èxit va ser tan gran que la seva tècnica va ser difosa arreu del món, inicialment entre el col· lectiu d’actors i actrius i més endavant al públic en general.

pas és el de prendre consciència de la inhalació i l’exhalació que executem. En present. Sense modificació. El punt de partida per saber com cal respirar és l’observar com respirem en realitat. Segons Richard Brennan el procés de millora es basa en deixar de

Richard Brennan és director de l’escola de formadors de Tècnica Alexander a Galway, Irlanda. És un prestigiós conferenciant, ha escrit diversos llibres i ha dut a terme nombrosos tallers i seminaris sobre Tècnica Alexander arreu d’Europa i també als Estats Units.

Cómo respirar Richard Brennan

Barcelona: Plataforma, 2017 En la recerca de la salut i el benestar sovint es busquen elements externs o accions forçades que malauradament resulten d’èxit durant un període curt perquè diversos motius ens condueixen a abandonar-les. Millorar l’alimentació, fer esport intensiu, visitar un terapeuta o prendre determinats suplements vitamínics són alguns exemples. Està demostrat que més que no pas posar a la pràctica uns canvis saludables vinculats al menjar i a l’activitat física, la millora global i de més permanència és aquella que incorpora uns hàbits que transforma estils de vida i que els integra al dia a dia d’una forma plena i fluïda. La salut té uns fonaments ben primaris que podem arribar a oblidar precisa-

21


CATALÒNIA

TRENCACAPS

ENIGMES I ENDEVINALLES 1.L’endevinalla del totxo

a) Quina és la comunitat

Un totxo pesa dos quilos més mig totxo. Quant pesarà un totxo

que sens regla expressa viu

i mig?

i que dóna utilitat

amb son treball exclusiu?

2.Caramels dins de capses Com podem posar 9 caramels en 4 capses de manera que cada

b) Tot plegat no dic mai res,

una tingui un nombre senar de caramels i diferent del de les

però si bé em divideixen

altres tres?

i em comprenen i em coneixen

faig savi a aquell que no ho és.

3.L’enigma d’Adam i Eva Dos vellets es moren i van directament al cel. A la porta es tro-

c) Una dama molt seriosa

ben amb Sant Pere, que els concedeix un desig per la immensa

que a la taula mai fa nosa,

bondat que va mostrar en vida la parella. “El que ens fa més

un la pren, l’altre la deixa,

il·lusió és conèixer a Adam i Eva”, respon la parella. “Desig con-

i encara que ella no es queixa,

quan la panxa buida té,

ja ningú no li diu res.

Eva. Després d’un cert temps, la velleta bondadosa diu: “Fixa’t,

Si no ho encerteu

home, són aquells!” Com els ha pogut reconèixer?

molt tontos sereu.

cedit! Estan en aquell edifici”, replica Sant Pere, indicant una enorme construcció. En entrar-hi, es troben en una nau enorme on centenars d’homes i dones nus responen al nom d’Adam i

Les solucions a la pàgina 26

Farmàcia Rodas ESPECÍFICS • ANÀLISIS • FÓRMULES • COSMÈTICS • DIETÈTICS

CARRER OCCIDENT, 14 – 16, L’ HOSPITALET TELF. 93 334 23 12 FACEBOOK: FARMACIAMRODAS

22


PETITES LECTURES

CATALÒNIA

RACÓ POÈTIC LA MEVA SOLITUD No és pas el dolor, ni la tristor potser que tampoc la solitud, és perquè he oblidat el color dels teus ulls que sento la necessitat de plorar. La solitud és la meva tristesa, el meu dolor, la teva llunyania i les llàgrimes de la meva ànima impia són les que voldria vessar nit i dia No veus que noto la teva absència? que em falta la teva mirada torbadora, que neix dels teus ulls dolça, suau i calmada?

ESPURNES DE SAVIESA Cada pas recorregut enriqueix al pelegrí i l’apropa una mica més a fer realitat els seus somnis. Paulo Coelho La pau comença amb un somriure. No podem fer grans coses, però sí coses petites amb un gran amor. Mare Teresa de Calcuta En el cor de tots els hiverns hi viu una primavera palpitant, i darrera de cada nit, retorna una aurora somrient. Khalil Gibran El mestre que intenta ensenyar sense inspirar en l’alumne el desig d’aprendre està tractant de forjar un ferro fred. Horace Mann

Te’n vas i em deixes amb la meva bogeria, Torna, amor meu, no és massa tard per mirar-me altre cop als ulls i tornar a recordar el seu color doncs crec que sols així deixaré de plorar, de vessar llàgrimes per tu. Daniel Belloso

PARTIDA D’antuvi sé que tinc mala partida, però l’he de jugar. guanyar o perdre de sempre és un miratge i prou sovint la queixa resta inútil.

Estimar-se un mateix és el començament d’una aventura que dura tota la vida. Oscar Wilde Estimar-se a un mateix és el començament d’una aventura que dura tota la vida. Hebbel

Així basteixo els anys, contra corrent, jugant a l’ombra dels somnis per si algun cop se’m tornen veritat. Aprenc a fer-los meus entre el carés de dubtes i silencis, però em defugen, fràgils, impossibles. Demà, segur, el darrer somni abastant-me en la pura soledat farà ben meva l’última partida. Pere Vives i Sarri (in memoriam) del seu llibre Temps del temps)

23


CATALÒNIA

LLENGUA

CATALÀ “A LA CARTA” Montse Porcel

VOCABULARI CORRECTE Hi ha barbarismes que podríem anomenar camuflats, és a dir, mots castellans amb morfologia catalana. Per exemple, paraules castellanes com permanecer, acontecimiento, cumpleaños, disfraz es modifiquen en “permanèixer”, “aconteixement”, “cumpleanys”, “disfraç” i ja semblen catalanes; però en realitat són barbarismes que suplanten les formes correctes romandre, esdeveniment, natalici o aniversari, disfressa. Casos semblants ocorren amb els següents mots (en donem només les formes correctes, castellana i catalana):

Castellà Català adoquín llambordí carecer

mancar, etc.

chiflado

guillat, sonat, etc.

dintel llinda ganadero ramader injerto empelt juzgado jutjat peatón vianant porvenir

esdevenidor, etc.

provisto proveït rechazo

rebuig, refús

reflejar

reflectir

tamaño

mida, grandària, format, etc.

vértigo

vertigen, mareig, rodament de cap

LOCUCIONS • Cap d’any. Primer dia de l’any

FRASES FETES • Caçar al vol. Oir indirectament, casualment. Sentir, collir, pescar, agafar, copsar.

• Cap de casa. Persona que té una família al seu càrrec. Cap de família, pare o mare de família.

• Carregar-se-la. Ésser castigat. Rebre, pagar car, purgar.

• Cap de colla. Persona que té cura de dirigir el treball d’un grup. Majoral, encarregat-ada, capdavanter-a, capatàs, capità-ana.

• Caure a les mans (d’algú). Estar sota la discreció d’algú. Estar supeditat (a), caure en poder (de).

• Cap i pota. Nom general dels menuts de bou, vedella, be, etc. Menudalles, tripa. • Cap més. No cap altre. Cap. • Cap pelat. Calb-a. • Cara de circumstàncies. Que es manifesta d’acord amb els esdeveniments. Sentiment. • Cara de pocs amics. La d’aspecte antipàtic. Aspecte poc amigable. • Cara de pomes agres. La d’aspecte descontent. Cara llarga, cara de merda d’oca. • Carn de canó. Destinat a la guerra. Soldat, combatent, tropa, munició.

24

• Caure a mans de. Ésser agafat. Ésser capturat per, ésser pres per, ésser caçat per, ésser atrapat per. • Caure bé. Escaure. Agradar, fer peça caure en gràcia. • Caure com una bomba. Produir sorpresa, commoció. Sorprendre, colpir, desmoralitzar, afectar, impressionar, ferir. • Caure de cul. Sorprendre’s en gran manera. Quedar de pedra. • Caure del cel. Ésser providencial, baixar del cel. • Caure del niu. Ésser inexpert. • Caure el dia. Fosquejar. Declinar, enfosquir.


LLENGUA

CATALÒNIA

LITERATS I GRAMÀTICS (fragment)

E

ls nostres escriptors es trobaren, en iniciar-se la Renaixença, amb una llengua empobrida, deformada, malmesa per innombrables castellanismes, la qual no podien pas adoptar com a llengua literària sense tractar de depurar-la, d’enriquir-la, de realçar-la. I això no es podia realitzar sense una coneixença perfecta de la llengua antiga i dels dialectes actuals, que ens guiés en la tasca dificilíssima de descobrir i remeiar les desviacions sofertes per la llengua; no es podia realitzar sense una coneixença exacta de les lleis de l’evolució del llenguatge i de la història de les altres llengües literàries. Els nostres escriptors, doncs, havien de desitjar ardentment l’aparició del filòleg i gramàtic, que vingués a ajudar-los en l’obra patriòtica de refer la llengua, la qual, a través de

tants segles de decaïment literari i subjugació al castellà, ens havia arribat tota malaltissa i empobrida, i la qual tots ambicionàvem de veure altra vegada ocupant el rang que li

pertoca dins la família de les llengües llatines. Pompeu Fabra (Gràcia, Barcelona, 1868 - Prada, Conflent, 1948)

MATALASSERIA

Miquel Sabaté C/Sants, 332. 08028 Barcelona • Tel.: 934 404 922 • Mòbil: 609 658 040

25


26 1. Si un totxo pesa 2 kg més mig totxo, mig totxo pesarà 2 kg. Un totxo i mig, doncs, pesarà 6 kg. 2. Tres capses petites, contenint 1, 3 i 5 caramels, respectivament, es fiquen dins d’una capsa més gran que les conté. 3. Perquè cap dels dos no té llombrígol. a) Les abelles b) L’abecedari c) L’ampolla

SOLUCIONS ALS ENIGMES I ENDEVINALLES

LA PARTIDA CATALÒNIA

ESCACS


Profile for Ateneu Catalònia

Cat133 3t2019  

Cat133 3t2019  

Advertisement