Page 1

CATALÒNIA BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’ATENEU CULTURAL CATALÒNIA

www.ateneucatalonia.com

1r trimestre 2019 – Núm.131

LA MÚSICA DE LES BANDES DE VENT


BARCELONA Portaferrisa, 24-26 Pelai, 8 Francesc Macià, 1

Tel. 93 318 20 98 Tel. 93 317 72 95 Tel. 93 200 13 78

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Ctra. de Collblanc, 13-15

Tel. 93 449 75 94

RECEPCIÓ DE MERCADERIES I OFICINES Isaac Peral, 17 Esq. Pedro Ponce de León, s/nº. (Polígono Industrial) Sant Just Desvern (Barcelona) Tel. 93 473 23 54  Tel. 93 473 23 36  Fax 93 473 50 59


EDITORIAL I SUMARI

CATALÒNIA

EDITORIAL JUNTA DIRECTIVA President Rafael Camarasa Sotspresident Vicente Calatayud Secretària Lucía Sánchez Tresorera Rosa Mª Sánchez Vocals Carme Dìaz Paquita Vives Josep M. Calmet Andrés Colón Paquita Baena Joan Pregonas Relacions públiques i publicitat Paquita Baena Seccions Pintura, dibuix i manualitats, Ivana Sasot Tapís, Ana Vázquez Escacs, Miquel Pregonas Coral Cor Creixent, Enric Gavaldà Patchwork, Mª Rosa Miret Balls de saló, Josep Esteve Entitats adherides CD Band Cobla Baix Llobregat Adherits a la federació d’Ateneus de Catalunya Adherits a la FCEC. Federació Catalana d’Entitats Corals

Un any nou comença i el nostre Ateneu ja estem pensant en noves activitats, actes, iniciatives i noves idees perquè la nostra entitat segueixi en la seva línia de treballar per la cultura. La coral “Cor Creixent”, les classes de ball, pintura i manualitats estan obertes a tot el barri. El butlletí també vol ser ressò de l’actualitat, de tot allò que dóna vida a la nostra entitat i divulgar retalls de la nostra història, del nostre barri i dels costums i tradicions. Tampoc ens hem d’oblidar del teixit associatiu perquè som nosaltres, els ciutadans i ciutadanes de totes les edats, classes socials, interessos culturals i formes de pensar diverses els que fan possible que les entitats, associacions i grups socials tirin endavant propostes de tot tipus que promocionin la cultura perquè ens enriqueix com a persones i ens permet ser més lliures. La junta us vol desitjar un 2019 ple d’esperança i generositat. Junta directiva

SUMARI

Pòrtic i Sumari ..................................................................................................................................................... 3 Coses de casa: Inauguració del pessebre ................................................................. 4 Coses de casa: Concerts de la Coral Cor Creixent ................................. 5 Coses de casa: Cava-concert .................................................................................................... 5 Les bandes simfòniques del món i del País Valencià ........................... 6 L’art urbà com treball comunitari ............................................................................................. 8 Biblioteca Josep Janés ........................................................................................................................ 9

Redacció Josep M. Calmet Montserrat Porcel Daniel Belloso Vicente Calatayud

Barris de l’Hospitalet: Les Planes ...................................................................................... 9 L’alabastre: un mineral únic ......................................................................................................... 10 Ramon Calabuch, “Moncho” ..................................................................................................... 11

Maquetació Néstor Macià – www.dissenyirauxa.cat Daniel Belloso (coordinació)

Conte de Nadal ................................................................................................................................................. 12

Edita Ateneu Cultural Catalònia Rafael Campalans, 16, 2n 08903 L’Hospitalet Telèfon i fax: 93 440 49 37 ateneucat@gmail.com

Gall negre del Penedès ...................................................................................................................... 16

www.ateneucatalonia.com Dipòsit legal: B-35580-89 La redacció no es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors ni comparteix necessàriament totes les opinions. Amb el suport de:

200 anys de la nadala Santa Nit .......................................................................................... 14

Paisatge Penedès (I) ............................................................................................................................... 17 Ramon Folch i Camarasa ............................................................................................................... 18 Salut: El ioga, aliat del cervell .................................................................................................... 20 Cuina: Pollastre rostit / Ostres .................................................................................................. 21 Va de llibres ............................................................................................................................................................. 22 Enigmes i endevinalles ........................................................................................................................ 23 Racó poètic / Espurnes de saviesa ................................................................................ 24 Català “a la carta”............................................................................................................................................ 25 La partida .................................................................................................................................................................... 26

3


CATALÒNIA

COSES DE CASA

COSES DE CASA

INAGURACIÓ DEL PESSEBRE Com cada any, al nostre Ateneu es va fer la inauguració del tradicional pessebre acompanyats de la nostra Coral “Cor Creixent” que va interpretar unes nadales. També vam fer una exposició de tapís, pintura i patchwork.

4


COSES DE CASA

CONCERTS DE LA NOSTRA CORAL “COR CREIXENT” TEATRE JOVENTUT El dia 21 de desembre el “Cor Creixent” va participar, juntament amb d’altres corals de la ciutat de l’Hospitalet, en el concert de Nadal que es fa cada dos anys al teatre Joventut. Va ser un concert benèfic amb una gran assisència de públic, presidit per l’alcaldessa Núria Marín i d’altres autoritats de la ciutat.

PLAÇA ESPANYOLA El dia 20 de desembre la nostra coral va participar en el concert de Nadal de Collblanc-La Torrassa organitzat per la Regidoria del districte. Es va fer un petit concert de nadales a la Plaça Espanyola.

CATALÒNIA

CAVA-CONCERT

Companyia “Tres Dames” amb les sopranos Gloria Coma, Elisenda Durà i Christina Koch.

E

l dia 2 de febrer l’Ateneu es posarà de gala per celebrar el Cava-Concert. Les integrants d’aquesta Companyia són tres sopranos molt ben avingudes i entre elles, a més a més de la música, tenen una altra cosa en comú que les uneix: l’amistat. Han compartit diversos projectes en el món coral: Lieder Càmera, Capella de Sant Pau del Camp. Totes tres han estudiat el Grau Superior de Cant a l’ESMUC, l’Escola de Música de Catalunya, així doncs, els uneix el vessant musical i el personal. Es dediquen a la música professionalment, tant com a intèrprets i com a pedagogues i les tres són directores de Cors Infantils i d’Adults. Segur que recordareu l’etapa, no gens llunyana, en que l’Elisenda Durà fou directora del Cor Creixent del nostre Ateneu. Fa uns anys van decidir crear l’espectacle Les dames de Charlie, amb un guió esbojarrat que era una suma

d’àries i conjunts d’òpera, imitant les aventures de les protagonistes de la sèrie de TV, donant el resultat d’un còctel teatral i musical amb tocs d’humor i crítica de l’actualitat del moment. Passats uns anys, s’han tornat a engrescar creant un nou espectable que elles anomenen Una nit a l’òpera. L’espectacle es basa en àries, duets i trios d’òperes de tots els temps, acompanyades al piano. A l’espectacle diuen que trobarem sorpreses, doncs sembla que les protagonistes han quedat amb tres personatges masculins molt especials, per tal de dur a terme el seu recital. La sorpresa serà quins són els personatges masculins que es faran pregar, i elles necessitaran la seva ajuda per fer el seu recital. La música, l’emoció, la intriga i l’humor estan garantits, i donat l’exposició dels fets del proper Cava-Concert, us engresqueu a venir? Gloria Coma i Pedrals – Soprano Elisenda Durà i Àngel – Soprano Christina Koch – Soprano Pau Casan – Piano Per part de l’Ateneu, res més, us esperem la nit del 2 de febrer a gaudir d’un bon espectable. Ja sabeu, música, pastes i el bon cava de les Caves Pere Olivella Galimany. Cos de redacció

Masia Can Pere del Maset – Barri Cal Cintet – 08736 Guardiola de Font-Rubí 938 979 310 www.olivellagalimany.com info@olivellagalimany.com

5


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS

SEGUIM PARLANT DE MÚSICA (II)

LES BANDES SIMFÒNIQUES D’ARREU DEL MON I DEL PAÍS VALENCIÀ

É

s prou sabut per tothom l’extraordinària passió i dedicació que hi ha al País Valencià per la música, en concret per la música de bandes. Per concretar més, direm que una Banda Simfònica és una “Orquesta de viento“ i la seva denominació significa: conjunt musical format per instruments de vent i percussió. La Comunitat Valenciana té formacions de Bandes de Vent o Simfòniques, com vulgueu dir-ho, per tots i cadascun dels pobles i ciutats valencianes. És una música arrelada a la Comunitat des de fa un munt d’anys. Seguint el fil de la història, sobre el tema del qual parlem avui, hem d’endinsar-nos a cercar les primeres referències que s’han trobat d’aquest estil musical. La recerca, encara que sembli un xic estrany, ens apropa en concret als anys 578-534 a.de C. El sisè rei de Roma, Servi Tul·li, un home de molta cultura pels temps dels quals parlem, cercava la forma d’esperonar els soldats a l’hora d’entrar en combat, i la recerca ens diu que amb ell es troba la primera referència del tema de les bandes musicals. El fet que cercava Servi Tul·li era donar estímuls als soldats que formaven les famoses Legions Romanes i acompanyar-los amb música a l’hora d’entrar en combat. Els soldats sentien la música que els esperonava i sorollosament els empenyia a entrar en combat. La música era d’escassa qualitat i d’instruments com aquell qui diu un xic casolans: titus, tubes, trom-

6

petes llargues i buccines romanes. Tot seguint l’evolució de la música de bandes al llarg de la història arribem a la Baixa Edat Mitjana on els exèrcits encara eren estimulats per la música de trompetes llargues i de tambors. En arribar les Croades, tot fou un abans i un després. Els països de l’antiga Europa (alemanys, francesos, anglesos) i l’església al seu costat en primera línia, tots plegats, començaren a desenvolupar el desastre de les Croades, tot intentant recuperar els Sants Llocs on s’havia desenvolupat la vida, passió i mort de Jesucrist. La música que acompanyava els exèrcits tenia un altre caire, doncs, a més a més de les trompetes llargues i els tambors, començaren a crear instruments de fusta i de metall, i es crearen els primers instruments de vent, perllongant-se aquesta moda fins el Renaixement. En el segle XVII, ja en el període del Barroc, trobem bandes de música militar per esperonar les tropes, i per altra part, la música s’incorporava a les esglésies per acompanyar la litúrgia amb l’orgue i els cors. L’exèrcit va fer imprescindible la música a les parades militars, la gent s’emocionava d’allò més escoltant la música militar de vent, de fusta i de percussió que acompanyava a les tropes i a les desfilades. Després d’aquesta ullada per la història de la música de bandes, voldria centrar-me en un lloc més proper de la nostra geografia, que com tots sabem és la Comunitat Valenciana, on la música de ban-

des és imprescindible a qualsevol vila, poble petit i ciutats grans o petites i on les bandes són presents en els concerts de totes les Festes Majors. Segur que heu sentit parlar de Buñol, el poble on es celebra la famosa “Tomatina“, on a més d’aquesta tradició, estan entregats en cor i ànima a la música. Cada estiu es celebra un festival de música de bandes anomenat “Mano a Mano“. Aquest concert té lloc en un indret natural i magnífic com és l’Auditori Sant Lluís. Aquest lloc té la particularitat que està excavat a la pròpia roca com si fos un circ romà, amb el seu escenari i les grades en forma de semicercle. Té una sonoritat increïble i una visió panoràmica extraordinària. Un Mano a Mano és un enfrontament musical amistós entre dues bandes a qualsevol lloc de la Comunitat. L’estiu del 2017, les bandes anomenades La Artística i Centro Instructivo Musical de la Armónica van tenir un enfrontament musical i amistós del que van gaudir tots els assistents. Cada banda té aproximadament 200 músics, i al marge de l’extraordinària música de banda que ofereixen al públic assistent, és un espectable afegit veure el moment de l’intercanvi a l’escenari d’una banda a l’altra, cosa que a mi em va sorprendre molt perquè el canvi es fa demostrant una gran companyonia entre tots els músics. L’Auditori Sant Lluís té una gran capacitat d’aforament i com ja he dit, una gran sonoritat acústica. Al marge d’aquestes dues bandes


PER SABER-NE MÉS

CATALÒNIA

que han intervingut aquest any, n’hi ha d’altres que van intercanviant les seves actuacions any rere any i són molt singulars els noms que es posen les bandes: anem des de “Los Feos“ fins “El Litro“. Ara voldria destacar un fet que ens apropa molt per diverses circumstàncies a un poble de la Comunitat Valenciana anomenat Yátova, que té un lligam sentimental amb el nostre Ateneu. Tots recordem amb molt afecte i estimació a la sra. Nati Juanes (q.e.p.d.) nascuda a Yátova i que fou esposa del President de l’Ateneu el Sr. Rafael Camarasa, que aleshores era Vicepresident de l’Ateneu Catalònia. La Nati era una incansable col·laboradora en les tasques de preparar actes puntuals i ajudant allà on era necessari, representant a l’Ateneu al costat del seu espòs, o fent un treball silenciós i necessari en un lloc com el nostre Ateneu. En aquesta vila valenciana anomenada Yátova, com no podia ser d’una altra forma, també tenen dues bandes de música. Tenim constància documental que l’any 1827 ja existia una agrupació musical, una formació de Banda de Música que fou de les primeres que es fundaren a la Comunitat Valenciana i que al llarg de la seva vida musical ha tingut diversos noms: Banda de los Carboneros, Banda Municipal, Union Musical de Yátova. Aquesta societat musical, com ja he dit, és una de les més antigues de la Comunitat Valenciana. L’any 2011 va rebre la Medalla d’Or de la FSMCU pels seus 185 anys d’història. Des de Catalunya, felicitem a Yátova per aquesta distinció i posem en valor el fet d’apropar la música a les persones, i l’esforç que fan a la Comunitat Valenciana per defensar i recolzar aquest estil de música tan popular. L’any 1995, a Yátova es va formar l’Escola de Música “Maestro Barceló“, en record del primer director que va tenir aquesta formació musical. L’escola nodreix de músics la banda i aquest mateix any de 1995, s’inscriví en el

Registre d’Escoles, A l’actualitat, la seva Presidenta és la Sra. Felisa Juan. L’Escola consta de setanta alumnes, nens i nenes de tots els nivells, des de tres anys fins la seva formació com adults. La Societat compta amb més de 400 socis i sòcies que tots plegats empenyen el carro i amb molt d’esforç, tant econòmic com físic, duen a terme el manteniment de la banda. El seu actual President (any 2017) és el Sr. Antonio José Vicente que dirigeix el destí de la banda que està composada per un planter de 75 músics. Dirigida pel seu actual director el Sr. Angel Crespo García, aquesta banda ha rebut el reconeixement per les seves interpretacions en forma de diversos premis als Certàmens de Música de Bandes. El primer Premi que va assolir fou l’any 1981 a la vila d’Altea. Des d’aquest any no ha deixat de rebre cap any premis per les seves actuacions. La segona banda de Yátova és el C.I.M. Santa Cecilia. Aquesta formació fou fundada l’any 1982, amb un planter actual de 85 músics i una escola de 60 alumnes dels quals una trentena formen la Banda Juvenil. La Societat a més d’ntervenir en els concerts d’arreu de la Comunitat, té per objectiu promoure, fomentar i fer difusió de la cultura musical de la Comunitat. La unió musical, el C.I.M., també té una Escola d’Educandos, que per les seves actuacions han rebut diversos premis en els concerts on han participat a les diferents ciutats de la Comunitat Valenciana. Tots

els estius, aquestes dues bandes, en el marc de les Festes Majors de Yátova fan un Mano a Mano perquè els habitants del poble que assisteixen als concerts gaudeixin de les magnífiques actuacions de les bandes de la seva vila. Bé, fins aquí un petit repàs a la Música de Bandes Simfòniques tan arrelat a la Comunitat Valenciana des de fa com a mínim 185 anys és quan es va formar la Banda Societat Uniò Musical de Yátova. Preguem perquè aquestes actuacions dels “mano a mano“ continuïn oferint aquest espectable digne de ser vist i escoltat. Crec que tothom, al menys una vegada a la vida, hauríem de veure i sentir què és un concert d’aquest tipus de música, per donar-li la importància que representa la música de bandes. En nom de la música, hem d’agrair a la Comunitat Valenciana aquest suport per continuar aquesta tradició, doncs estic convençut que la música és l’element tradicional que uneix als pobles de tot el món siguin del caire polític, religiós i social que siguin. La música, repeteixo, contribueix a l’enteniment entre tots els pobles d’aquest món tan trasbalsat i desorientat que no sap cap on camina. I repeteixo, des de Catalunya posem en molt de valor aquest recolzament institucional que fa la Comunitat Valenciana a la música de bandes. (In memoriam de Nati Juanes) Daniel Belloso Cos de redacció

7


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS

L’ART URBÀ COM TREBALL COMUNITARI

L

a iniciativa d’art urbà com treball comunitari, impulsada per l’Equip d’Educadors de carrer del projecte Oci al Barri de l’Associació Educativa Itaca, va sorgir a Collblanc– La Torrassa a partir de la necessitat d’educar en valors utilitzant el Hip Hop i altres tècniques urbanes com a eina transversal en la transformació social. A més a més, els i les joves van expressar la voluntat de construir una iniciativa que treballés pel benefici de la comunitat, amb la qual cosa s’ha desenvolupat un programa d’accions vinculades al art urbà, temàtica que desperta en ells i elles gran interès i motivació i que permet realitzar una sèrie d’accions en els espais públics de la zona i/o privats dels veïns i les veïnes de la comunitat que també s’uneixen a aquest projecte. El projecte consisteix en fer un intercanvi de temps i serveis en metodologia de APS entre els i les joves del Casal Juvenil de l’Associació Educativa Itaca del barri de Collblanc-La Torrassa i els veïns i les veïnes del barri, utilitzant el graffiti com a eina pedagògica. D’aquesta manera, els veïns i les veïnes són coneixedors de la cultura urbana, del treball dels joves i les seves necessitats i inquietuds i ells a canvi ofereixen el servei de pintar la seva façana. Un dels exemples ha estat el cas de pintar la façana d’una veïna que té una escola de formació de ball, en aquest cas els joves reben a canvi classes setmanals de salsa i bachata. El projecte té com a objectiu principal promoure en el districte una participació juvenil activa per responsabilitzar als ciutadans i a les ciutadanes de la seva comunitat més propera. També, pel fet que els actors implicats generin sentiment de pertinença cap al barri. Així mateix, aquest procés d’aprenentatge i servei estableix lligams de convivència entre el jovent i el barri a l’hora que expressen la seva vessant més

8

artística. També altres objectius que persegueix el projecte són: – Facilitar la participació dels i les joves en la xarxa de serveis i recursos de la comunitat, vetllant pel seu protagonisme i implicació com agents de canvi. –Treballar valors cívics com: respecte, convivència, cooperació, sensibilització, participació ciutadana, esperit crític. –Potenciar l’expressió dels i les joves a través de les arts i la cultura urbana. Les accions emmarcades dins d’aquest projecte es realitzen de manera continuada i conjunta amb la col·laboració amb d’altres projectes de l’entitat (Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural a Collblanc–la Torrassa) i/o recursos/entitats de la comunitat així com amb la ciutadania. Amb això s’aconsegueix progressivament fomentar la relació dels i les joves amb la comunitat i la xarxa de recursos del territori. Considerem que les accions comunitàries dutes a terme pels i les joves en el marc d’aquest projecte tenen un valor molt significatiu tant pels i les participants com pel barri en el seu conjunt. A més a més, les accions concretes ja realitzades han ajudat a potenciar l’expressió dels pensaments, inquietuds i opinions dels i les pròpies joves. El

projecte pretén aconseguir la desestigmatització del col·lectiu juvenil com un grup que no està motivat i no participa. Hem aconseguit que part de la comunitat obri la seva perspectiva i tingui una visualització dels i les joves com un col·lectiu en positiu, generacions futures, formació de ciutadans actius i crítics, implicats en la comunitat. Per això creiem que el projecte aposta per una transformació social de la comunitat on totes les persones estan convidades a participar. La utilitat i el benefici del desenvolupament del projecte d’art urbà es tant pels i les joves com pels i les veïnes de la ciutat. El seguiment de les diferents accions que es realitzen està fet tant per l’equip educatiu d’Oci al Barri com pel coordinador de l’àrea d’acció comunitària de l’entitat. Les accions es consensuen amb els i les joves i amb els i les veïnes que participen. Es valora la satisfacció de totes les persones participants i es tenen en compte aquells aspectes que es poden millorar d’una acció concreta a una altra. Fins al moment s’han realitzat dues accions concretes: –Façana d’una veïna que té una escola de formació de ball. –Façana d’escola de caracterització Sputnik creations. Cos de redacció


PER SABER-NE MÉS

CATALÒNIA

BARRIS DE L’HOSPITALET

BIBLIOTECA JOSEP JANÉS RACÓ DE L’OCUPACIÓ El racó de l’ocupació és un centre d’interès on trobareu documents relacionats amb el món laboral. Abasta emprenedoria, recursos per a la cerca de feina, orientació professional i laboral, psicologia del treball, cultura organitzacional, gestió de recursos humans, legislació, materials d’oposicions, etc. Les biblioteques que oferim el Racó de l’Ocupació som: Biblioteca Bellvitge, Biblioteca Josep Janés i Biblioteca Tecla Sala.

LES PLANES

FONS ÚNIC DE CIUTAT El conjunt documental de Biblioteques de L’Hospitalet forma el fons únic de ciutat, accessible i consultable des de qualsevol de les biblioteques. Aquest conjunt documental queda a l’abast de tothom per mitjà del préstec interbibliotecari municipal, que de manera gratuïta circula diàriament entre totes les biblioteques. Així, mitjançant la diversificació de títols a través de la coordinació bibliotecària, s’optimitza el pressupost municipal d’adquisicions directes, i es facilita als ciutadans eines per al seu desenvolupament cultural, professional i intel·lectual. Les biblioteques de la Xarxa han de treballar conjuntament per l’equilibri del fons únic de ciutat, que mitjançant el préstec interbibliotecari municipal, diari i gratuït, és accessible a tots els ciutadans de L’Hospitalet. La Biblioteca Central Tecla Sala ha d’esdevenir l’eix d’informació local, recolzant a les biblioteques de proximitat amb la documentació adient per mitjà del préstec interbibliotecari municipal. L’adquisició del fons de ficció i audiovisual és prioritària per a les biblioteques de proximitat per tal de donar resposta a les necessitats reals de cultura i d’oci dels ciutadans. Diversificació de títols a través de la coordinació bibliotecària per optimitzar el pressupost municipal d’adquisicions directes. Biblioteques de l’Hospitalet s’imposa com a objectiu a curt termini l’assoliment de la ràtio d’1,5 documents per habitant. Per saber-ne més podeu consultar els documents Política de desenvolupament de la col·lecció i Política de desenvolupament de la col·lecció: els fons especialitzats. M.P.E.

L

es Planes és un barri de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Està classificat territorialment dins del Districte IV, amb la Florida. Limita amb el barris de la Florida, Collblanc, la Torrassa, Pubilla Cases, Can Serra i Sant Josep. És un barri que va néixer a partir de les migracions arribades al llarg de la dècada dels seixanta, i que es caracteritza per l’activitat comercial, com les avingudes del Masnou i Miraflores, i les zones de bars i tapes al voltant del tradicional mercat dels Pajaritos. També la plaça d’Eivissa és un altre important espai d’encontre veïnal, i el parc metropo-

lità de Les Planes és el més extens de la ciutat. És precisament aquesta zona verda la que dóna nom al barri que creix a l’entorn, malgrat mantinguin diferències de caràcter administratiu. El barri està comunicat amb la resta de la ciutat gràcies als autobusos i amb l’estació de metro Florida (Línia 1). Cos de redacció

9


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS

L’ALABASTRE: UN MINERAL ÚNIC

E

l municipi de Sarral (Conca de Barberà) és considerat el cor vinícola i artesà de Catalunya. Aquest títol és corroborat per tot el que han significat les pedreres d’alabastre de Sarral pel municipi. Al llarg dels segles, la creativitat artística s’ha convertit en una insígnia de la vila, sent bressol de molts artistes i sobretot, d’una pols blanca fruit d’un mineral translúcid únic.

UN OFICI SINGULAR L’alabastre és un mineral que al llarg dels segles ha anat de la mà del municipi de Sarral, bressol d’artesans, escultors i artistes que han treballat aquesta pedra natural des de temps immemorials. Generació rere generació aquesta tradició tan arrelada al municipi ha anat passant de pares a fills, fent que l’artesania de l’alabastre

a Sarral acabi esdevenint, per les seves característiques, un ofici singular de Catalunya. Aquest mineral translúcid tan singular pel municipi, es presenta en blocs, i el primer pas que cal fer per treballar-lo és tallar aquests blocs en diferents gruixos. D’aquesta manera, gràcies a l’ús de serres de diferents tipus les pedres queden tallades a la mida més adient en funció de la peça que es vol preparar. Però la feina no s’acaba aquí, sinó que elements com el torn, són claus en el procés de segons quin tipus de peces. Eines de vídia i d’acer ben trempat de diferents gruixos i talls ajuden a donar la forma desitjada a la pedra per tal d’obtenir la peça buscada. Ara bé, depenent del tipus de disseny que es vulgui realitzar, des de bon principi la tècnica utilitzada haurà de ser diferent, sent doncs un ofici que requereix una gran precisió. Una de les obres més importants esculpides amb aquest noble mi-

neral, és el retaule de l’Altar Major de Poblet, obra de l’escultor Damià Forment. Actualment, a Sarral es poden visitar diferents tallers d’alabastre on els artesans treballen les seves peces. A més, s’hi troba el Museu de l’Alabastre, únic en el nostre país, i que ofereix la possibilitat de conèixer amb profunditat tot el que s’amaga darrere d’aquest mineral tan especial.

MATALASSERIA

Miquel Sabaté C/Sants, 332. 08028 Barcelona • Tel.: 934 404 922 • Mòbil: 609 658 040

10


PER SABER-NE MÉS

CATALÒNIA

MUSEU DE L’ALABASTRE DE SARRAL

La visita al Museu de l’Alabastre de Sarral es converteix en un recorregut per l’artesania, ciència i tècnica de la pedra natural des de 1917 (el primer taller) fins als nostres dies, d’una manera didàctica i divertida. El museu està dividit en 5 sales i una recepció-botiga: •S  ala 1. Restauració, reproducció del primer taller d’alabastre de l’any 1917. •S  ala 2. L’evolució de l’alabastre. •S  ala 3. Sala d’audiovisual. Mostra el procés que segueix l’alabastre, des de l’extracció de la pedra, fins que se n’obté un objecte de qualitat. •S  ala 4. L’alabastre avui. •S  ala 5. Taller artesà.

RAMON CALABUCH, “MONCHO”

Activitats del museu: • Taller “TOCA L’ALABASTRE”: Visita guiada al Museu de l’Alabastre i una activitat taller que inclou una peça per endur-se. Mínim 4 persones. • Visita guiada a Sarral que inclou la visita al Museu.

Horari: De dilluns a divendres, 10-13h / 17h-19h. Dissabtes matí, 10-13h. Tancat: dissabtes tarda, diumenges i festius. Grups i activitat taller “Toca l’alabastre” amb visita concertada, mínim 4 persones.

Dades del museu: Av. de la Conca, 51, 43424 Sarral Tel. 977 89 01 58 museualabastre.blogspot.com museualabastre@gmail.com

TROFEOS ESCOBAR

E

l cantant Ramon Calabuch, conegut artísticament com a Moncho, va morir el passat 28 de desembre. Moncho, que també es va fer cèlebre per l’apel·latiu de “gitano del bolero”, havia nascut al barri de Gràcia de Barcelona el 1940. Va conrear ini­cialment la rumba catalana, i es va relacionar amb artistes com Peret o Antonio González El Pescaílla. Sostenia que va ser el germà d’aquest, conegut com a Oncle Polla, qui va inventar el gènere musical. El cantant va gravar una trentena de discos. El 2017 va publicar Mis queridos boleros, i després va anunciar que es retirava dels escenaris. “El tema romàntic sempre estarà de moda, sempre”, sostenia en una entrevista després del llançament del seu últim treball. Extret del Diari El País 28 de desembre de 2018

11


CATALÒNIA

PETITES LECTURES

CONTE DE NADAL

U

n dia, a un nen acostumat a tenir-ho tot, el seu pare li va fer un altre regal. A un venedor ambulant de globus li’n comprà un i li donà al nen, que el va rebre amb molta indiferència. El venedor, per la seva forma de vestir i la manera de parlar, no pertanyia a la nostra còmoda societat. El nen en qüestió, agafant el globus amb desgana, va deixar que se li escapés, doncs per a ell el globus no tenia valor. El globus, en veure’s lliure, començà a emprendre un ascens ràpid cap a l’infinit. En pocs moments el globus va desaparèixer de la vista del nen i l’únic que es va poder advertir va ser la cara de menyspreu del nen cap el globus. D’improvís el Sol li jugà una mala passada, amagant-se en la seva totalitat, va deixar-ho tot en total foscor. El nen es va espantar de tal forma que l’únic que se li va

ocórrer va ser començar a córrer sense cap rumb fix, abandonant la protecció del seu pare. Corrent i corrent, va creuar carrers i més carrers. Tot d’una va veure a la part alta d’un dels carrers, una llumeta brillant que el convidava a seguir endavant alhora que aquesta llumeta anava baixant i posant-se en la seva pròpia mà; aquesta llumeta li recordà al nen el globus que ell va menysprear. El nen i el globus van continuar caminant cap a llocs insòlits, desconeguts. En girar una de les cantonades, es va trobar cara a cara amb el venedor de globus, agenollat al costat de la seva dona davant d’una caixa de cartró, on un nen acabat de néixer plorava desconsoladament; possiblement de fam i de fred. El nen del globus va quedar sorprès davant de l’espectacle envoltat d’una brillant llum. En aquesta ocasió el nen li oferí al nen petit el globus Blau que ell va

menysprear. El petitó li va somriure, i tanmateix amb el globus a la mà, va voler jugar amb el seu nou amic. Tant la parella emigrant com el pare del nen del globus que havia arribat tot seguint al nen, veien sorpresos el joc de tots dos nens, amb el globus que abans no tenia valor, envoltats de claror. Els nens jugaven amb el globus plens de llum, mirant-ho tot sense adonar-se que aquella escena tenia una similitud amb la vinguda al món del Nen Déu, en un moment de gran foscor per a la humanitat.

Nota: Els versos d’aquest article corresponen al llibre Pobles Abandonats del País Valencià i de Catalunya i són un extracte fet per poder publicar-los al nostre Butlletí. Donem les gràcies al Sr. Agustí Hernández per permetre la seva publicació, i l’encoratgem a continuar amb aquesta tasca tan colpidora de denúncia, tot esperant que la societat doni un tomb i a qui correspongui posi fi a aquest problema social.

12

Vetneci


10% de descompte si ets soci/a de l’Ateneu o si hi col.labores

I no et quedis en un 10%! Aconsegueix fins a un 15% de descompte* demanant una cita a www.dentalgalindo.com Demana una cita ja. Què esperes? *Segons condicions a clínica

Registre Sanitari: E08622403

Travessera de les Corts, 44 L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) Tel.: 932 529 139 608 128 260 www.dentalgalindo.com recepcio@dentalgalindo.com


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS

200 ANYS DE LA NADALA SANTA NIT

A l’església de sant Nicolau, a Obendorf, es va cantar per primera vegada la nadala Santa Nit (Stillenacht), ara ha fet 200 anys.

L

a nadala Santa Nit va néixer una nit de Nadal als Alps austríacs i s’ha convertit en la nadala més famosa de la història. Fa 200 anys i és molt més que una cançó nadalenca. Es va cantar per primera vegada el 24 de desembre del 1818, durant la Missa del Gall, en una església d’Oberndorf, prop de Salzburg. L’autor de la lletra va ser el capellà Joseph Mohr, i el de la música, el mestre d’escola i organista Franz Xaver Gruber. 200 anys més tard, la cançó s’ha traduït a més de 300 llengües i dialectes. Forma part del patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la UNESCO des del 2011.

Origen en “l’any sense estiu” Joseph Mohr va crear el 1816 un poema de sis estrofes -ara en són tres-, conegut com “l’any sense estiu”, perquè un fred molt intens

14

i inusual a l’estiu, sumat a les pluges sense aturador, va destruir collites i va escampar la fam. La gent ho va percebre com un càstig de Déu. Els científics ho han atribuït a l’efecte de les erupcions volcàniques d’Indonèsia l’any anterior, que van fer enfosquir el cel. Aquest desastre climàtic va agreujar les penúries que ja vivia l’Europa central després de les guerres napoleòniques (1792-1815). Mohr, nascut com a fill il·legítim i criat enmig de la guerra, va escriure els versos i va demanar ajuda a Gruber per a la melodia. L’obra es va fer per a cor i guitarra perquè l’orgue de l’església estava danyat.

Com es va popularitzar Després d’aquella primera vegada, els dos amics es van separar, però la cançó es va començar a popularitzar. Va ser, sobretot, gràcies a les famílies tiroleses

de cantaires, que la van portar per fires arreu d’Europa. També hi va influir l’actuació que una de les famílies d’artistes va fer davant de l’emperador Francesc I d’Àustria i del tsar Alexandre I de Rússia. Ciutats com Leipzig, Sant Petersburg, París, Londres i, més enllà, Nova York, van acollir amb entusiasme la nadala. Els historiadors creuen que la clau de l’èxit és que era un himne per a la pau, l’esperança i el consol, que va commocionar una societat necessitada d’aquests valors.

De la Gran Guerra al nazisme Un dels moments en què “Santa nit” va agafar més significat va ser durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Va ser en la treva d’unes hores decretada el 24 de desembre del 1914, en què centenars de milers de soldats la van cantar en la seva llengua des de les trinxeres i van sortir en terra de ningú per intercanviar-se felicitacions i algun regal, com menjar o tabac. Cinc mesos després de l’inici del conflicte, al front occidental molts soldats van deixar de banda les armes per encendre arbres de Nadal en senyal de pau i cantar nadales. En un lloc on ja havien mort o quedat ferits prop d’un miler de soldats, un gest de fraternitat com aquest va ser considerat miraculós. Va ser, però, una excepció, perquè la confraternatització va ser prohibida i perseguida amb la mort. Més tard, el 1941, el règim nazi va intentar imposar una versió


PER SABER-NE MÉS propagandística de la nadala, que incloïa la frase “Adolf Hitler vetlla pel destí d’Alemanya”. La lletra de la cançó, igual que la resta de tradicions nadalenques, es va modificar per evitar les referències a Déu, Crist o la religió. Segons explica el lloc web dedicat a “Santa nit” i promogut per les oficines de turisme d’Àustria, aquell mateix any, el filòsof i economista Leopold Kohr, originari d’Oberndorf emigrat als Estats Units i propagador de la cançó, va presenciar com Franklin D. Roosevelt i Winston Churchill l’entonaven als jardins de la Ca-

CATALÒNIA

Durant la breu treva del 24 de desembre de 1914, els soldats de tots dos bàndols varen confraternitzar en terra de ningú.

sa Blanca. “Santa nit” continuava expandint-se i Bing Crosby, que ja l’havia convertit en “best-seller” als anys 30, la va portar a la petita pantalla el 1948.

Commemoracions a Àustria

El ja aleshores prestigiós The Daily Mirror se’n va fer ressò en la seva edició del 8 de gener de 1915. Les notícies no anaven tan de pressa com avui dia.

Amb motiu del bicentenari, Àustria ha organitzat més de 600 actes per recordar l’aniversari, des de concerts i exposicions, fins a conferències, obres de teatre i visites als llocs que ajuden a entendre la història de la cançó de Nadal més coneguda. Cos de redacció

15


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS

GALL NEGRE DEL PENEDÈS

T

alment com per als cavistes, les vigílies de Nadal són l’autèntica festa major dels criadors de gall del Penesès, ja que poden concentrar-hi el 50% -si no més- de les seves vendes anuals. Es calcula que actualment es crien i engreixen cada any vora 20.000 galls del Penedès en la varietat millorada, que és la que des de fa poc més d’un any gaudeix de la certificació de qualitat IGP (Indicació Geogràfica Protegida), per bé que se’n comercialitzen tot l’any. El perquè d’aquesta associació entre gall del Penedès i Nadal és fàcil d’entendre. El pollastre de granja és a l’abast de totes les butxaques perquè té una criança accelerada i, per tant, el seu cost i venda són més econòmics. I se’n fa una producció intensiva. En canvi, el gall negre penedesenc creix al seu ritme natural, que és molt més lent i, per tant, el seu preu de venda és molt més elevat. És per això que la carn dels galls amb IGP és més preuada i es reserva per a les ocasions especials. Com el Nadal.

Pollastres de granja versus gall del Penedès Quines diferències hi ha entre el gall de granja i el gall del Penedès? El de granja, el convencional i que trobem a totes les carnisseries, es cria en tan sols 35 dies i amb 22 hores al dia de llum, és a dir, sense seguir el cicle natural del dia. Tenen aire condicionat, calefacció, no tenen corrents d’aire ... “Viuen com uns marquesos”, afirma Carles Herrero, president de l’Associació de Criadors de la Raça de Gallines Penedesenca. A més, solen estar tancats en granges, sense espai per moure’s i amb retenció de líquids que fa que pesin més (a qui no li ha desprès aigua un pit de pollastre?). I a més

16

a més, se’ls medica preventivament, abans no es posin malalts. El seu preu sol rondar els tres euros el quilo. I el gall del Penedès? Pesa més o menys el mateix, entre 2,8 i 3,5 quilos, però les seves condicions de vida no tenen res a veure amb les del pollastre de granja. Es cria amb llum natural; a partir dels 45 dies de vida pot entrar i sortir del corral al seu aire i ha de disposar de dos metres quadrats per animal. Rarament el gall negre es posa malalt, ni rep cap medicament; menja pinso natural (format en un 60% per blat de moro, un 35% per llegums i un 5% per gra de raïm). El seu engreix té un mínim de 96 dies i es pot allargar fins als cinc-sis mesos. El resultat és una peça d’aviram amb un plomatge més dens, més fort i amb poc greix (com a conseqüència del fet que disposa d’espai per caminar tant com vulgui). El resultat de tot això és una peça que pot costar al voltant de 14,50 euros el quilo.

Només cinc criadors de gall amb IGP Actualment l’associació de criadors està formada per tretze socis, dels quals només cinc venen galls del Penedès, i n’hi ha cinc més que crien i venen aviram de raça penedesenca. Quina és la diferència? Tornem trenta anys enrere. El genetista Amadeu Francesch, que treballava a l’IRTA (adscrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat) va recuperar als anys 80 el gall i la gallina del Penedès en les severs varietats negra, aperdiuada, blat i barrada. Aquestes quatre varietats són les considerades la raça pura. Uns anys més tard, després de fer una millora genètica de la negra, Francesch va crear una cinquena varietat, que és més rendible i és la que ha obtingut la IGP.

Una peça d’aviram amb una carn que té una textura més fina i poc greixosa. Carles Herrero explica que si de galls del Penedès se’n crien uns 20.000 a l’any, de raça penedesenca (sense IGP) se’n crien un milió, i de raça pura uns 500 exemplars, concentrats en un parell de criadors que malden per conservar l’espècie. Alguns d’aquests exemplars, els millors, són els que competeixen cada any al Concurs que s’organitza per la Fira del Gall, que enguany arriba a la novena edició i que es dedica a la memòria d’Amadeu Francesch. La zona geogràfica de producció de la IGP Gall del Penedès ha estat definida en funció de l’antiguitat i la reputació del gall; la realitat econòmica, social i històrica del territori i els factors mediambientals que l’acompanyen. Abasta un total de 73 municipis: els 27 de l’Alt Penedès, 14 del Baix Penedès, 6 del Garraf, 25 de l’Anoia i també Rodonyà (Alt Camp). (Extret de La Fura, 21 de desembre 2017) Cos de redacció


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS

PAISATGE PENEDÈS (I) PLANA DEL GARRAF Els principals nuclis de població de la Plana del Garraf són: Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Sitges i Cubelles. En els darrers vint anys el sòl urbanitzat ha crescut enormement en aquesta Plna, tant en forma de barris en continuïtat amb els nuclis urbans, com en el cas de Sant Pere de Ribes i Sitges, com en urbanitzacions a la perifèria de Vilanova i la Geltrú i sobretot de Canyelles i Cubelles, on els creixements nous de baixa densitat superen de llarg l’extensió del nucli urbà. Es tracta d’una plana costanera sobre substrat calcari, amb llims i còdols provinents de l’erosió dels relleus prominents dels voltants. Manté un pendent suau i força uniforme vers el mar, excepte per la presència d’una alineació de turons que aïlla Sitges de la resta i que arriba al mar als penya-segats dels Colls. L’activitat agrària, en recessió, se centra en el conreu de cereal, vinya, garrofer i les hortes vora dels nuclis. Les vinyes mantenen una certa presència, especialment a la part alta de la Plana, si bé els marges menys productius es veuen progressivament envaïts pels pins. La infraestructura viària més important és l’autopista C-32, però també hi ha la C-31, la C-15 i C-15B i el ferrocarril que segueix la línia de la costa.

La urbanització i les noves infraestructures han augmentat força la fragmentació del territori. Pel que fa als valors del paisatge destaca el mar com a referent visual. Les platges de sorra daurada i molt fina constitueixen un dels principals trets i recursos del paisatge, així com els trams de costa de penya-segats entre Vilanova i Sitges. Destaquen diversos elements amb valor històric, com el nucli antic de la Geltrú, el de Sitges, l’eixample de Vilanova de fins del segle XIX, l’assentament de Puigmoltó, la urbanització històrica de Terramar a Sitges.

EL MONTMELL

El Montmell és una façana paisatgística i un mirador magnífic sobre la Plana del Penedès. I alhora actua de fons escènic, la seva silueta característica de serra allargassada, amb alts i baixos configurats pels diferents cims escalonats que culminen al nord amb la Talaia. El Montmell es caracteritza per tenir serres i turons amb fort pendent, de materials calcaris i dolomítics que transmeten una sensació de paisatge sec i aspre. La vegetació forestal (arbustos, pinedes de pi blanc, claps d’alzinars i rouredes de fulla petita) és el paisatge dominant. El cultiu de la vinya és el principal conreu i és present en algunes planes, entre turons. La desaparició del poblament dispers ha donat lloc a un paisatge amb masies abandonades i, sovint, en estat de ruïna. Té nuclis de població tradicionals (com la Joncosa del Montmell, Aiguaviva, el Pla de Manlleu, l’Albà o Can Ferrer) que conviuen amb diverses urbanitzacions situades al sud i centre del Montmell, que ocupen àmplies extensions de territori amb creixements i impactes desiguals sobre el paisatge. El Montmell no té cap via de comunicació important llevat de l’autopista AP-2 i la carretera C-51 entre Valls i El Vendrell, que passen just pel límit sud. Pel que fa als valors històrics del paisatge, cal destacar els castells de l’Albà, de Selma, de Marmellar i del Montmell, els pobles abandonats de l’Albà (Vell), Selma i Marmellar i algunes masies. M.P.E.

17


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS

RAMON FOLCH I CAMARASA (30 octubre 1926 - 3 gener 2019)

S

empre és fa difícil de desempallegar-se de la zona d’influència de l’ombra del pare. I més si aquest es diu Josep Maria Folch i Torres i un també ha sentit la crida de la literatura. Però el seu novè fill, Ramon Folch i Camarasa, ho va aconseguir sense que l’hagués d’injuriar. Fins i tot la va potenciar, portant el personatge Massagran del seu progenitor al còmic o dirigint la revista En Patufet a finals dels anys seixanta. Així doncs, va saber traçar el seu propi camí, amb més d’una cinquantena d’obres pròpies que li van valer un bon nombre de prestigiosos premis (des del Sant Jordi fins al Ramon Llull, passant pel Sant Joan o el Víctor Català), i un bon grapat de traduccions, fonamentals per a la construcció de la literatura en català: Huxley, Orwell, Hemingway, Nabokov… La seva ombra es va esvair el passat 3 de gener als 92 anys a l’hospital de Mollet del Va-

18

llès, on feia tres dies que estava ingressat, després de patir un ictus isquèmic. Quan va néixer Ramon Folch i Camarasa, el 30 d’octubre del 1926, feia gairebé tres anys que el multitudinari moviment promogut pel seu pare, Pomells de Joventut, havia estat dissolt per la dictadura de Primo de Rivera. Quan en tenia dos, es va truncar la famosa Biblioteca Gentil, i quan en va complir 12, moria el primer En Patufet, tot creat pel seu progenitor. L’atzar va reblar les coincidències el 1951: quan ell mateix estrenava la seva primera comèdia per a nens, feia un any, dia per dia, que havia mort el seu pare, a qui, en la primera postguerra, acompanyava pels pobles on es representaven les seves obres. El virus literari el tenia inoculat de ben petit perquè recordava que amb vuit anys havia escrit el seu primer conte. “Suposo que l’exemple del meu pare em va influir, com el del meu germà Jordi”, subratllava, recordant al seu germà

gran Jordi, de qui s’albirava una prometedora carrera, frustrada per una mort prematura. Folch i Camarasa va començar estudiant Dret, però ja ajudava el seu pare en feines literàries, com també ho va fer en tasques editorials del mític Josep Janés, del qual va acceptar un lloc de treball quan va acabar la carrera, com a corrector i retocant traduccions, moltes desenes en castellà, que no va signar. Tot plegat no eren més que llavors de les quals va brollar el 1954 -el mateix any en què es va casar amb Montserrat Pons, amb qui va tenir sis fills- la seva primera novel·la, Camins de ciutat. Ja amb la segona, La maroma (1957), va recollir el premi Joa­not Martorell, el primer d’un llarg currículum format pels principals guardons de les lletres catalanes: el Víctor Català de relats (La sala d’espera, 1961), el Sant Jordi (La visita, 1965, i potser la seva obra més representativa), el Ramon Llull (Estrictament


PER SABER-NE MÉS

confidencial, 1983) o el Sant Joan (Testa de vell en bronze, 1998). Si el 1959 va començar la seva tan notable, per nombrosa i brillant, tasca de traducció al català (reconeguda amb la Creu de Sant Jordi el 1986 i amb l’honoris causa de la Universitat Autònoma de Barcelona) de manera sistemàtica amb Diari, d’Anna Frank, no va ser per casualitat: l’experiència personal, el to realista i el substrat psicològic que destil·la aquesta contundent obra universal també van ser els senyals d’identitat de la seva pròpia producció, honesta, amb regust a compromís social i amb aquesta sensació, sempre difícil d’aconseguir, de trobar-se davant d’una escriptura fàcil, perquè és clara i directa, potser fruit de l’ensenyament de qui es va formar sota els darrers influxos del Noucentisme i de qui va llegir, amén del seu pare, l’obra de Josep Carner o la de Prudenci Bertrana; la resta d’autors catalans els trobava, deia, “usuaris d’un català molt artificiós”. Així es van anar desgranant, amb els anys, les seves versions d’Un món feliç, de Huxley; Homenatge a Catalunya, d’Orwell; Un adéu a les armes, de Hemingway, o Retorn a Brideshead, d’Evelyn Waugh. D’una llista extensa també es poden referenciar obres de Jack London, John Dos Passos, Patricia Highsmith, JeanPaul Sartre o Carson McCullers. Com gairebé sempre i gairebé tots, per mantenir-se va haver d’acabar buscant refugi en la seguretat d’una tasca paraliterària, que en el seu cas va ser una feina de traductor a Ginebra, entre el 1970 i el 1983, a l’Organització Mundial de la Salut. Quan va tornar, va caure

CATALÒNIA

el premi Llull i el repte de portar al còmic el món del personatge Massagran que el seu pare va crear el 1910. L’adaptació de la primera part de la novel·la Aventures extraordinàries d’en Massagran va arrencar una sèrie que, amb els seus guions i els dibuixos de Josep Maria Madorell, fins al 2002, va comptabilitzar 15 àlbums, que van arribar a saltar a la televisió, emesos per TV3. La mort de Madorell el 2004 va truncar la sèrie, però no ho va fer el cultiu de Folch i Camarasa per la vida i l’obra del seu pare, que sempre va mantenir. Per retenir viu el seu record, entre el 1968 i el 1973, va acceptar la direcció de la segona etapa de Patufet (sense l’En), durant la qual va escriure una sèrie, Històries possibles, 120 textos en els quals va reflectir més clarament les seves conviccions, d’arrels catòliques i catalanistes, i bonhomia: “Mai m’he proposat fer circular valors. Els que es poden trobar en

els meus escrits hi són perquè són meus i perquè no podria escriure sense que hi fossin”, assegurava. El 1968 va redactar Bon dia, pare, un retrat i uns records de Folch i Torres, i un dels tributs literaris més honestos que s’han fet a la figura del progenitor en les lletres catalanes. Quan es va instal·lar a Palau-solità i Plegamans, va dirigir la Fundació Folch i Torres i el seu Arxiu-Museu, al castell de la població. Folch i Camarasa també va ser autor de teatre juvenil i de contes, i va entrar en un silenci que va trencar el 1991, com no podia ser d’una altra manera, amb un altre premi, el Pere Quart d’humor, un tret que el va caracteritzar. El llibre: Manual del perfecte escriptor mediocre. Era broma: si se l’hagués aplicat, hauria estat injust amb la seva ombra mateix. (Article extret del diari El País) Carles Geli 3 gener 2019

19


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS

SALUT

EL IOGA, ALIAT DEL CERVELL Científics brasilers han provat que la pràctica del ioga en les dones de més de 60 anys contribueix a mantenir per més temps el gruix de l’escorça cerebral, responsable de funcions com l’atenció i la memòria. Això és així, segons l’estudi publicat a Frontiers in Aging Neuroscience, perquè, com en altres pràctiques contemplatives, en el ioga l’atenció i la concentració són claus per mantenir postures i realitzar exercicis de respiració i meditació. Com passa amb la resta de músculs, el cervell es desenvolupa amb l’entrenament, de manera que el ioga es perfila com un bon antídot contra els efectes del pas del temps en la salut mental.

20

Història del ioga El ioga (en sànscrit i pali: yóga, “jou” o “unió”) és una de les sis escoles de filosofia índia que ja es practicava a l’Índia cap al III mil·lenni aC. El ioga és una tècnica ancestral que neix amb l’objectiu de mantenir cos i ment sans. Cada dia més persones practiquen ioga en les cultures occidentals per fer front a l’estrès i als seus símptomes. El ioga és l’instrument idoni per aconseguir un estat de pau interior i prendre consciència del nostre cos i de la nostra ment. Són coneguts els beneficis d’aquesta pràctica mil·lenària com un sistema de salut per alleugerir tensions

musculars i emocionals. Realitzar una sessió de ioga és obrir un parèntesi dins de l’enfeinada vida quotidiana per donar permís al descans i a la relaxació. Totes les persones poden practicar ioga. Es tracta d’adaptar les tècniques segons les necessitats de cadascú. Cos de redacció


CUINA

CATALÒNIA

CUINA POLLASTRE ROSTIT FARCIT DE PRUNES, POMA PANSES I ORELLANES

P

Ingredients Per al farciment • 1 poma • 300 g. de carn picada • 80 g. de prunes seques • 40 g. de panses • 30 g. de pinyons • 80 g. d’orellanes • 1 ou • 1 gra d’all • 1 branqueta de julivert

OSTRES

Per al pollastre • 1 pollastre sencer • 10 talls de bacó sense crosta • 50 g. de mantega • 1 got de brandi • 300 ml. de brou de pollastre • 4 patates per guisar • Oli d’oliva verge • Sal i pebre

er al farciment, pela la poma, talla-la a daus grans i disposa’ls en un bol. Afegeix la carn picada i la meitat de les prunes, de les panses, dels pinyons i de les orellanes. Afegeix també l’ou, el gra d’all i el julivert picats. Condimenta-ho amb sal i pebre, i barreja-ho bé fins que quedi una massa homogènia. Preescalfa el forn a 160ºC. Farceix el pollastre amb la preparació anterior i tanca’l bé amb fil de cuina. Cobreix la part superior amb els talls de bacó i posa-ho en una safata amb una mica d’oli, la mantega, el brandi i el brou. Talla les patates a quarts i introdueix-les a la safata. Afegeix també la fruita restant. Posa el pollastre al forn i cou-lo 45 minuts. Ves abocant-hi el líquid per sobre. Passat el temps, apuja el forn a 200ºC i cou-lo cinc minuts més fins que quedi daurat. Serveix-lo.

L

es ostres són un mol·lusc bivalve molt preuat pel sabor exquisit. Són riques en àcids grassos omega-3, en nutrients essencials i en vitamines del grup B. Se solen reservar per a ocasions especials i sempre es compren vives. Hi ha més de cent espècies i tenen un pes que oscil·la entre els 40 i 150 grams o més. El més habitual és consumir-les crues, servides sobre gel picat i un tros de llimona, o acompanyades d’herbes aromàtiques, tabasco o pebre. També es poden preparar al vapor, a la graella, rostides, fregides i fins i tot farcides. Els romans ja atribuïen a les ostres propietats afrodisíaques, a causa de l’alt contingut en zinc, que ajuda a produir testosterona. Però la veritat és que no hi ha evidències científiques que demostrin aquest mite.

21


CATALÒNIA

VA DE LLIBRES

VA DE LLIBRES El terror

Dan Simmons AMC Roca Editorial

Ja fa un temps, a les plataformes televisives de la cadena Movistar, que pertany a Telefònica, es va emetre una sèrie de vuit capítols que per a mi va ser tota una agradable sorpresa. La sèrie en general era de molta qualitat, tant el guió adaptat del llibre a la televisió, com la interpretació, la recreació dels espais naturals on també s’afegia un xic de misteri entre la tripulació del vaixell i un ésser que posa en perill a tothom

i que és el personatge cabdal en el desenvolupament de la història que està basada en un relat inquietant del mateix nom, El Terror. Anem a pams, aquesta història és real i El Terror és el nom d’un vaixell de l’Armada Britànica, que juntament amb l’Erebus van salpar plegats l’any 1847, iniciant una aventura que ningú s’imaginava com acabaria. La missió dels vaixells es va concebre des del govern de sa Majestat la Reina Victòria i tenia el propòsit de trobar un camí per al Pas del Nordest del Globus Terrestre a la zona de l’Àrtic, a l’illa de Sant Guillem, terra ja de l’abast del anglesos i amb la bandera de sa Majestat la Reina Victòria. L’expedició era comandada per Sir John Franklin i sortia el dia 19 de maig de 1845. Hi anaven dos vaixells, l’Erebus i El Terror, amb 129 homes de tripulació, capità i comandaments mitjans. A finals de juny de 1845, els vaixells són albirats per última vegada per uns baleners a la Badia de Baffin. Aquest mateix hivern quedaren els vaixells atrapats i congelats en el gel, a l’illa de Beechey i les darreres notícies arriben fins el dia 22 d’abril de 1848, sense saber res més de ningú. Tot es va girar en contra d’aquesta ex-

pedició: el temps atmosfèric quan la temperatura va baixar fins els 50º sota zero; la convivència entre la tripulació donat la necessitat del capità i comandaments de mantenir l’autoritat que mica en mica anava minvant; les malalties, com l’escorbut; la manca d’aliments fins arribar al canibalisme. Tot anava acabant amb l’esperança de la tripulació, i per si tot això fos poc, l’estranya presència d’un ésser bestial i misteriós que feia pensar a tots els mariners i comandants que s’enfrontaven a forces sobrenaturals que superaven les creences i la raó. A la lectura de El Terror, escrita en clau d’aventures i basada en fets reals, l’escriptor Dan Simmons fa un relat visual que al lector li dóna la sensació d’estar veient-la en lloc de llegir-la. Recomano de totes totes que compreu el llibre perquè la seva lectura us atraparà. Daniel Belloso

La noia de la perla A la ciutat de Delft del segle XVII regna un ordre social estricte, que divideix rics i pobres, catòlics i protestants, amo i criat. Quan Griet,

Tormo llista de noces - parament ferreteria - bricolatge - mat. elèctric Passatge Costa, 5. 08903 L’Hospitalet Tel. 93.449.56.15 - 93.449.56.33 - Fax 93.449.56.33

22


VA DE LLIBRES / TRENCACAPS

CATALÒNIA segmentada en classes socials, cadascuna amb els seus problemes i les seves aspiracions. I tot això ho fa sense que en cap moment sembli una avorrida lliçó d’història contemporània. Novel·la molt recomanable i fàcil de llegir.

amb setze anys, se’n va a treballar de minyona a casa del pintor més famós de la ciutat, tothom espera que sàpiga quin és el seu lloc. Però a casa dels Vermeer, dominada per una esposa esquizofrènica i la seva formidable mare, Griet aviat atreu la mirada del seu amo. Captivat pel posat silenciós de Griet, el seu esperit intuïtiu i la seva fascinació per l’art, el pintor Vermeer comença a fer-la entrar en el seu món... un lloc enrarit, de colors exòtics i llum esplendorosa, ombres canviants i bellesa inimaginable. Part de l’èxit del llibre es deu al marc històric on es desenvolupa la història. L’autora dibuixa amb precisió la societat holandesa d’aquella època. El llibre descriu perfectament com vivia la gent, quins eren els seus costums i les seves preocupacions. Ens mostra una comunitat clarament

Tracy Chevalier neix a Washington el 1962. És una escriptora d’èxit de novel·les històriques. La seva carrera va començar amb el llibre El blau virginal, però va aconseguir un reconeixement internacional amb la novel·la La noia de la perla, basada en la creació del famós quadre La noia de la perla de Vermeer. La pel· lícula adaptada de la novel·la va rebre tres nominacions als Oscars del 2004. Més tard va publicar El mestre de la innocència el 2007, que tracta sobre dos nens que van ser veïns de William Blake al Londres de 1792; i Criatures extraordinàries el 2009, que s’inspira en la vida de Mary Anning, una col·leccionista de fòssils anglesa del Segle XIX. Aquesta darrera història, igual que va passar amb La noia de la perla, també està sent adaptada a la pantalla gran. La seva última novel·la L’última fugida va ser publicada el 2013 i explica la història d’Honor Bright, una dona quàquer anglesa que emigra a l’Ohio dels anys 1840. Montse Porcel

ENIGMES I ENDEVINALLES 1) Enigmes de parentesc

Quin parent meu és el fill de la germana de la meva mare?

2) Avió i dents

Un avió volant passa la frontera de França a Catalunya pels Pirineus. En aquell moment, a un nen petit que va a l’avió, li surten dues dents. Podeu dir a on li surten les dents?

3) Qüestió de meitats

Quina és la meitat de “2 + 2”?

a) Tinc cinc habitacions,

cadascuna amb una persona i a l’hivern quan fa fred estan tots abrigadets. Què és?

b) Dos germanets

ben igualets; quan són vellets, obrin els ullets.

c) No sóc escarabat ni grill,

quasi sempre tinc deu fills cosa estranya tots són grills.

Les solucions a la pàgina 26

Farmàcia Rodas ESPECÍFICS • ANÀLISIS • FÓRMULES • COSMÈTICS • DIETÈTICS

CARRER OCCIDENT, 14 – 16, L’ HOSPITALET TELF. 93 334 23 12 FACEBOOK: FARMACIAMRODAS

23


CATALÒNIA

PETITES LECTURES

RACÓ POÈTIC

ESPURNES DE SAVIESA

COR DE SILENCIS Llegeixo el temps Llegeixo el temps, amollador d’esperes. Tot et pertany, gresol de meravelles, saba i arrel d’aurores i vesprades. No puc fugir de tu, codi absorbible, atzar, desig, espai, temps amidant temps, veu sense pregunta. Quins ulls i quines mans sabran les busques d’aquest rellotge etern que ens vivifica? Dins les hores, tu i jo, inseparables, després risc i ventura que ens devora dies de temps i temps sense cap dia. I entre el Tot i el No-res, mur de silencis -la humana fita de l’homefet temps del temps, amor, dolor, goig, vida. Pere Vives i Sarri (in memoriam) del seu llibre Temps del temps)

Abraçar la vida, percebre el goig d’aprendre, créixer i ser a cada instant, i en tots els paisatges vitals. Roser Farràs Hem de desfer-nos de la vida que tenim planejada per deixar pas a la vida que ens espera. Joseph Campbell Un viatge de deu mil quilòmetres comença per un simple pas. Proverbi xinès Els que asseguren que és impossible, no hau­ rien d’interrompre als que ho estem intentant. Thomas Edison Quan l’home no es troba amb si mateix, no troba res. Johann Wolfgang Goethe Estima’m quan menys m’ho mereixi perquè serà quan més ho necessiti. Proverbi xinès Ningú pot fer el bé en un espai de la seva vida, mentre fa mal en un altre. La vida és un tot indivisible. Mahatma Gandhi No n’hi ha prou en saber, també s’ha d’aplicar. No n’hi ha prou en voler, també s’ha de fer. Johann Wolfgang Goethe El què sabem és una gota d’aigua; el què ignorem és un oceà. Isaac Newton Cos de redacció

HIVERN Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l’estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s’apressa sortint del cinema. L’hivern no és trist: és una mica malenconiós d’una malenconia blanca i molt íntima. L’hivern no és fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L’hivern no és els dies de boira, és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L’hivern és el silenci, és el poble del silenci, és el silenci de les cases i de les cambres, i de la gent que mira, rere els vidres, com la neu unifica els horitzons, i el torna tot colpidorament pròxim i assequible. Miquel Martí i Pol

24


LLENGUA

CATALÒNIA

CATALÀ “A LA CARTA” Montse Porcel

Diccionari de dubtes i dificultats del català D’alt standing. D’alt nivell, d’alta qualitat o categoria.

FRASES FETES

D’immediat. Tot seguit, immediatament. Dàdiva. Obsequi, regal, present.

• Abaixar el cap. Resignar-se al parer o voler d’altri. Cedir, humiliar-se, sentir vergonya. • Aigualir la festa. Torbar desagradablement qualsevol circumstància. Interrompre, deslluir, esguerrar. • Afluixar la mosca. Donar diners, pagar. Afluixar la bossa. • Aixecar la camisa. Enganyar, enredar, ensarronar. • Ajupir l’esquena. Cedir a una força major. Sotmetre’s, claudicar, conformar-se, rebaixar-se. • Anar a cegues. No tenir cap punt de referència. No veure-hi clar, desorientar-se, anar a les palpentes.

De la mà de. Donant la mà a, guiat per, sota el guiatge de. De mal en pitjor. Com més va pitjor. De mil amors. Amb molt de gust, de bona gana. • Agafar-se els dits. Perdre diners en un negoci; equivocar-se en perjudici propi. Escarmentar, espifiar-la, quedar escaldat, picar-se els dits. • Aguantar el xàfec. Resistir amb enteresa qualsevol contrarietat, reny o reprimenda. Parar el cop. • Anar a la seva. Seguir la pròpia intenció. Callar i fer la seva. • Anar al gra. Concretar. Resumir, abreujar, anar al dret.

De prompte. De sobte, tot d’una, tot d’un plegat. De tant en quant. De tant en tant. Deixar molt que desitjar. Deixar molt a desitjar. Del contrari. Altrament, d’altra manera, en cas contrari. Extret del Diccionari de dubtes i dificultats del català, de Jordi Bruguera, Enciclopèdia Catalana.

25


26 1) És el meu cosí. 2) A la boca. 3) El signe + a) els guants b) els mitjons c) la mandarina

SOLUCIONS ALS ENIGMES I ENDEVINALLES

LA PARTIDA CATALÒNIA

ESCACS


T’agrada cantar? Vols cantar? Doncs vine amb nosaltres, t’hi trobaràs bé. Assagem els dimecres de 20:00 a 22:00 hores

Rafael Campalans, 16, 2n. – 08903 L’Hospitalet de Llobregat Tel. i fax: 934 404 937 – Correu: ateneucat@gmail.com

Profile for Ateneu Catalònia

Cat131 1t2019  

Cat131 1t2019  

Advertisement