Page 1

CATALÒNIA BUTLLETÍ INFORMATIU DE L’ATENEU CULTURAL CATALÒNIA

www.ateneucatalonia.com

CONTES, RONDALLES I LLEGENDES

4t trimestre 2018 – Núm.130


BARCELONA Portaferrisa, 24-26 Pelai, 8 Francesc Macià, 1

Tel. 93 318 20 98 Tel. 93 317 72 95 Tel. 93 200 13 78

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Ctra. de Collblanc, 13-15

Tel. 93 449 75 94

RECEPCIÓ DE MERCADERIES I OFICINES Isaac Peral, 17 Esq. Pedro Ponce de León, s/nº. (Polígono Industrial) Sant Just Desvern (Barcelona) Tel. 93 473 23 54  Tel. 93 473 23 36  Fax 93 473 50 59


EDITORIAL I SUMARI

CATALÒNIA

EDITORIAL JUNTA DIRECTIVA President Rafael Camarasa Sotspresident Vicente Calatayud Secretària Lucía Sánchez Tresorera Rosa Mª Sánchez Vocals Carme Dìaz Paquita Vives Josep M. Calmet Toni Santos Andrés Colón Paquita Baena Lluis López Eva Higueras Relacions públiques i publicitat Rafael Camarasa Seccions Pintura, dibuix i manualitats, Ivana Sasot Tapís, Ana Vázquez Escacs, Miquel Pregonas Coral Cor Creixent, Enric Gavaldà Patchwork, Mª Rosa Miret Balls de saló, Josep Esteve Entitats adherides CD Band Cobla Baix Llobregat Adherits a la federació d’Ateneus de Catalunya Adherits a la FCEC. Federació Catalana d’Entitats Corals

Estimats socis, sòcies, amics i simpatitzants. Fa 35 anys que estic present en un inici de curs. És una sensació molt agradable per a mi, estic tan il·lusionat com si fos el primer any. Aviat començarem totes les nostres activitats. En primer lloc vull dir-vos la gran responsabilitat que per a mi representa el fet d’haver de dirigir com president la nostra entitat. Recordo amb nostàlgia el que en Josep Antoni em deia: “Rafael, has de ser tu el responsable de portar cap endavant amb entusiasme, rectitud i afecte el que tant volem, l’Ateneu”. En aquell moment això no va poder ser i vam prendre la decisió que fos una altra persona la que estigués al capdavant de l’entitat. Abans d’acabar el curs passat l’anterior president va presentar la seva renúncia al càrrec per no estar d’acord amb les decisions de la majoria de la Junta. A partir d’aquell moment la Junta va decidir que fos jo el nou president. Continuarem respectant els estatuts de la nostra entitat, que diuen que l’Ateneu és “apolític” i que el nostre camí és la cultura. Visca l’Ateneu. Visca la cultura. Visca l’amistat. Rafael Camarasa President

SUMARI

Pòrtic i Sumari ..................................................................................................................................................... 3 Coses de casa: Sortida al carrer / Entrega de diplomes ........................ 4 Coses de casa: 11 de setembre / Pintura i manualitats ..................... 5

Redacció Josep M. Calmet Montserrat Porcel Daniel Belloso Vicente Calatayud Maquetació Néstor Macià – www.dissenyirauxa.cat Daniel Belloso (coordinació) Edita Ateneu Cultural Catalònia Rafael Campalans, 16, 2n 08903 L’Hospitalet Telèfon i fax: 93 440 49 37 ateneucat@gmail.com

Coses de casa: Distinció ciutadana ................................................................................... 6 Coses de casa: Coral Cor Creixent ................................................................................... 7 Els cinemes de l’Hospitales (II) ................................................................................................. 8 Contes, rondalles i legendes ...................................................................................................... 10 Quatre artistes de les Festes de la Torrassa ................................................... 12 Parlem de música clàssica ........................................................................................................... 14 Sant Climent de Taüll .............................................................................................................................. 16

www.ateneucatalonia.com

Barris de l’Hospitalet: Granvia Sud .................................................................................. 18

Dipòsit legal: B-35580-89 La redacció no es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors ni comparteix necessàriament totes les opinions.

Biblioteca Josep Janés ........................................................................................................................ 19

Amb el suport de:

Cuina: Creps dolces i salades ................................................................................................. 21

Salut: l’albercoc, ric en antioxidants ............................................................................... 20

Va de llibres ............................................................................................................................................................. 22 Racó poètic .............................................................................................................................................................. 24 Català “a la carta”............................................................................................................................................ 25 La partida .................................................................................................................................................................... 26

3


CATALÒNIA

COSES DE CASA

COSES DE CASA

SORTIDA AL CARRER

ENTREGA DE DIPLOMES

El dia 9 de juny, l’Ateneu va fer una exposició de totes les seves seccions a la plaça de Coll­blanc. La mostra hi va ser durant tot el matí i hi va haver un gran interès per conèixer les activitats que fa l’Ateneu al llarg del curs. Vam rebre la visita de l’alcaldessa Núria Marín.

El dia 27 de juny a la tarda es va fer la cloenda del curs al nostre estatge, fent l’entrega de diplomes a totes les persones de les seccions del nostre Ateneu. A la nit es va celebrar el sopar de fi de curs de la coral i també es van entregar els diplomes a tots els cantaires.

Masia Can Pere del Maset – Barri Cal Cintet – 08736 Guardiola de Font-Rubí 938 979 310 www.olivellagalimany.com info@olivellagalimany.com

4


COSES DE CASA

CATALÒNIA

DIADA ONZE DE SETEMBRE El dia 11 de setembre l’Ateneu va participar, com fa tots els anys, a l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova, situat a la Rambla Marina de l’Hospitalet. A l’acte van assistir diverses entitats de la ciutat i va estar presidit per l’alcaldessa Núria Marin. Cos de redacció

PINTURA I MANUALITATS La secció de Pintura i Manualitats de l’Ateneu Catalònia és un espai artístic formatiu i social on potenciar el teu creixement artístic en un taller acollidor ple de creativitat i bon ambient. Dins dels tallers de Pintura treballem el dibuix, carbonet i pastels, pintura a l’oli, acrílica i aquarel·la, collage… per realitzar treballs figuratius o abstractes. En l’apartat de les Manualitats el ventall es prou extens. Treballem el decoupage, ja sigui sobre fusta, vidre o tèxtil, tècnica esténcils, pintura sobre roba, vidre, fusta, etc. Decoració de figures, treballs amb feltre i pòrex, conservació i restauració de petits mobles, treballs amb suro, argila... La nostra creativitat no té fi. Preparem també al llarg de l’any diversos tallers d’un dia de durada que consisteixen en aprendre una tècnica en concret. Arrodonim les nostres inquietuds, organitzant sortides

culturals i mostrant els nostres treballs en diverses exposicions a la Regidoria o Biblioteques del barri, així com mostres al carrer on participem amb les altres seccions de l’Ateneu. Et convidem a que vinguis a conèixer-nos. Els nostres horaris són: Dilluns matí: 16:45 – 18:45 Dimarts matí: 9:15 – 12:15 Dimecres matí: 9:30 – 12:30 Dimecres tarda: 16:45 – 18:45 Dijous matí: 10 –12 No cal tenir coneixements previs per començar a crear. T’hi esperem. Ivana Sasot Professora de Pintura i Manualitats

5


CATALÒNIA

COSES DE CASA

DISTINCIÓ CIUTADANA DE L’AJUNTAMENT DE L’HOSPITALET

L’ajuntament de l’Hospitalet va atorgar a l’Ateneu Cultural Catalònia una distinció ciutadana per la seva tasca en promoure la cultura catalana dins de la ciutat. Es va fer entrega d’un diploma acompanyat d’una medalla en un acte realitzat al Saló de Plens de l’Ajuntament.

Cos de redacció

6


COSES DE CASA

CATALÒNIA

CORAL COR CREIXENT

Diversos cantaires de la nostra coral Cor Creixent van participar durant tot el curs passat en un taller organitzat per la FCEC del Baix Llobregat. L’obra realitzada va ser Glòria de Vivaldi. Els assaigs es feien quinzenalment al Centre Catòlic de Sant Vicenç dels Horts i en acabar es varen fer quatre concerts, essent l’estrena el dia 13 de maig a l’auditori de Cornellà. La direcció va ser a càrrec del nostre director Enric Gavaldà.

Concerts de la coral • El dia 20 de maig es va fer un concert patrocinat per la FCEC a la Capella de Santa Àgueda, conjuntament amb dues corals més del Barcelonès. • El dia 9 de juny vam fer la cloenda de curs amb un concert a l’església de Sant Ramon amb la coral Àuria de Cornellà. Després vàrem fer un petit pica-pica on tots vam gaudir molt.

• El dia 1 de juliol vam anar a Cornellà convidats per participar al concert de fi de curs de la coral Àuria. Després vam fer tots plegats un dinar de germanor entre les dues corals. El concert va ser dirigit pel director de les dues corals, Enric Gavaldà i acompanyat pel pianista Andrés González. Coral Cor Creixent

7


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS

ELS CINEMES DE L’HOSPITALET (II)

El Cine Victòria, després de la reforma de 1961.

El Cine Navarra, un dia de concert, l’any 1973.

Els cinemes Florida, Navarra i Rívoli

setmana anaven al tercer . El Navarra també tenia escenari i s’hi feien concerts.

Els tres cinemes de La Florida i Pubilla Casas eren de l’empresa Balañá-Tarrazón i havien estat inaugurats els anys 1958, 1960 i 1964, respectivament. Els empresaris feien circular les pel· lícules (en programes dobles) per les tres sales; és a dir, la parella que es veia en un els dilluns i dimarts, es veia al segon els dimecres i dijous i el cap de

Van ser tancats el 1985, 1987 i 1981, respectivament. Són els ”meus” cinemes, on arribàvem quan la peli ja havia començat i marxàvem quan després d’un llarg debat acceptàvem que això ja ho havíem vist. On vaig veure les pelis de Bruce Lee, de Trinidad, i més tard, en l’adolescència, les de por i les d’Edwige Fenech.

El Victoria i el Constelación A Santa Eulàlia hi van haver tres cinemes als anys 30. A la dècada de 1960 van arribar el Constelación i el Victoria. El primer també era teatre de varietats i era conegut com el cinema dels escombriaires. Va tancar l’any 1970. El Victoria havia estat inaugurat l’any 1923, i reformat l’any 1961 segons el projecte de l’arquitecte Francisco Barba Corsini. Fou el cinema del barri fins el seu tancament, el 1987.

MATALASSERIA

Miquel Sabaté C/Sants, 332. 08028 Barcelona • Tel.: 934 404 922 • Mòbil: 609 658 040

8


PER SABER-NE MÉS

CATALÒNIA l’abril de 2010. Podem dir que fou el darrer cine de barri de l’Hospitalet.

Els cinemes Lumiere i Marina Els dos grans cinemes de Bellvitge van funcionar entre 1973 i 1986 el Lumiere, i 1974 i 1985 el segon. Val a dir que l’exterior de l’edifici del Cine Lumiere va servir d’escenari d’una escena de la pel·lícula Perros Callejeros. L’interior del Cine Victòria, l’any 1961.

El cinema Stadium El Cine Stadium fou l’únic de Sant Josep, un barri que tenia massa a prop l’oferta del Centre. Va existir entre 1958 i 1984.

veras va tancar l’any 1989, però el Rambla va intentar mantenir-se, reconvertint-se en una multisala l’any 1989. Finalment, el Rambla Cinemes va fer la darrera projecció

Multisales als centres comercials En els darrers anys també assistim al tancament de molts dels cinemes d’estrena de Barcelona i la proliferació de les multisales als centres

Els cinemes Oliveras i Rambla Al barri del Centre va instal·lar-s’hi el primer cinema de la ciutat, el 1907, ara fa 111 anys. Joan Monrós i Ràfuls el va incloure en l’oferta del seu cafè, al Carrer Major. Des d’aleshores han existit diverses sales de projecció. A la dècada de 1970 arribaren l’Oliveras, fundat el 1924, i el Rambla, del 1954. L’Oli-

El Cine Lumiere, de Bellvitge.

comercials. Els Cines La Farga es van inaugurar l’any 1996, i els Cines Filmax Granvia són del 2002. Segurament, en el futur, els meus fills recordaran quan anaven als centre comercials a veure les pelis amb la mateixa nostàlgia amb la que recordo els cinemes de barri. Em fa l’efecte, però, que no és el mateix. Teniu records dels cinemes de l’Hospitalet? Manuel Domínguez President del Centre d’Estudis de l’Hospitalet . Publicat al seu blog: Local Mundial

9


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS

CONTES, RONDALLES I LLEGENDES ravellosos i ensenyar una lliçó moral. També se’ls coneix com a contes de fades o conte popular. Els contes populars es caracteritzen per l’ús d’un llenguatge molt col·loquial i de diverses fórmules d’encapçalament i d’acabament: Hi havia una vegada..., temps era temps...,I van ser feliços i van menjar anissos, catacric-catacrac, conte acabat..., etc. El conte literari, en canvi, es distingeix d’altres formes narratives com la novel·la bàsicament per l’extensió (s’acostuma a prendre com a mesura el fet que es pugui llegir d’un sol cop, tot i que els límits no són exactes). Els germans Grimm.

EL CONTE

E

l conte és una narració escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser tant de caràcter fictici com real. El conte en tant que gènere (o subgènere) literari té les seves pròpies característiques; és una forma destacada dins de la narrativa breu i a diferència de la novel·la presenta una màxima concentració narrativa i una major intensitat. Compta amb una il·lustre tradició escrita de segles a la qual caldria afegir una important tradició oral. El conte pot presentar diferents formes: Els contes tradicionals, populars o rondalles vénen de la tradició oral de cada cultura i acostumen a tenir elements me-

10

LA RONDALLA La rondalla és una narració generalment breu, popular, sovint de transmissió oral, de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l’entreteniment dels infants.

Rondallistes Els germans Grimm foren Jacob Ludwig Karl Grimm (1785-1863) i Wilhelm Karl Grimm (17861859), dos germans nascuts a Alemanya i catedràtics en l’especialitat de filologia germànica. Van realitzar extenses investigacions sobre l’alemany d’aquella època i també sobre el folklore de les diferents regions germàniques. Els germans Grimm no són autors o inventors de contes. Hänsel i Gretel, Els músics

de Bremen, El llop i les set cabretes, La caputxeta vermella, El sastre valent, La Bella dorment del bosc, La Ventafocs, Blancaneu, L’ocell d’or.... són històries recollides per Jacob i Wilhelm Grimm de les veus del poble o de manuscrits de les biblioteques on ells van treballar. El seu mèrit va ser saber donar a les narracions la senzillesa i saviesa natural de la tradició narrativa oral. Hans Christian Andersen (Odense 1805 - Copenhaguen 1875) fou un escriptor danès. Fill d’un humil sabater, aviat va aprendre diversos oficis però no en finalitzà cap. A Andersen hom el coneix sobretot pels seus contes infantils, alguns inspirats en rondalles i llegendes nòrdiques, però la majoria inventats per ell i caracteritzats per una gran imaginació, humor i sensibilitat.


PER SABER-NE MÉS

CATALÒNIA

Hans Christian Andersen.

Enric Valor.

Alguns crítics actuals suggereixen que aquestes històries no eren tan innocents, que van ser censurades a l’hora d’editar-se i que, en qualsevol cas, reflecteixen part dels conflictes interns de l’escriptor. S’ha parlat molt, entre altres, del paral·lelisme entre L’aneguet lleig i la vida d’Andersen.

literatura escrita en equilibri entre la recerca dialectal i l’escrita normativa. Algunes de les seves rondalles més famoses són: Mig pollastre, La rabossa i el Corb, El dimoni fumador.

Enric Valor i Vives (1911-2000) Va néixer a Castalla i va morir a València. Va recopilar 36 rondalles de la tradició oral valenciana. Després les va transformar en

LA LLEGENDA La llegenda és una narració, oral o escrita, d’aparença més o menys històrica, amb una major o menor proporció d’elements imaginaris o mitològics. Generalment, les llegendes es rela­

cionen amb una persona o un grup humà, o amb un monument, un lloc o un territori. Acostumen a agrupar-se en cicles entorn d’un centre d’interès: protagonista, esdeveniment... Poden ésser religioses, profanes o mixtes, segons el tema que desenvolupen. També poden ésser populars (de formació més o menys espontània o inconscient), erudites o fruit d’una combinació d’elements de tots dos orígens. Poden haver estat inicialment erudites i haver aconseguit després una àmplia popularitat. Contenen quasi sempre un nucli merament històric, al voltant del qual s’ha format una excrescència, més o menys gran, d’episodis imaginatius o procedents d’altres llegendes, però n’hi ha en què els elements històrics poden mancar-hi totalment. L’aparició de l’excrescència imaginativa pot provenir de motivacions involuntàries, com errors, males interpretacions, o de la suggestió d’un fet excep­ cionalment colpidor. O bé de l’acció conscient d’un o més homes que, per raons interessades o purament estètiques desenvolupen l’embrió original. La llegenda de Sant Jordi n’és un exemple de llegenda catalana. Montse Porcel

Nota: Els versos d’aquest article corresponen al llibre Pobles Abandonats del País Valencià i de Catalunya i són un extracte fet per poder publicar-los al nostre Butlletí. Donem les gràcies al Sr. Agustí Hernández per permetre la seva publicació, i l’encoratgem a continuar amb aquesta tasca tan colpidora de denúncia, tot esperant que la societat doni un tomb i a qui correspongui posi fi a aquest problema social.

11


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS

QUATRE ARTISTES DE LES FESTES DE LA TORRASSA (1942-1963)

F

a uns dies vaig trobar a la biblioteca Tecla Sala un treball que Lluís Abarca i Médico va fer l’any 1997 sobre la història de la Festa Major del barri de la Torrassa. És un text d’unes 30 pàgines escrit a màquina on s’expliquen com eren les festes, principalment en el període franquista, encara que trobem referències als anys anteriors, des de 1914 que és des de quan es diu que van començar. L’autor ho descriu des de la Comissió organitzadora de la que havia estat membre preponderant, i també com a regidor de festeigs de l’ajuntament (1961-1966). Trobem molts detalls de les festes, des de com eren els envelats que es situaven any rere any des de 1942 fins el 1969 a la plaça Espanyola, fins per exemple els problemes d’abastiment de cervesa als anys 40, però també el més interessant, podem veure com va anar evolucionant socialment el barri a través d’aquells anys. A sota una imatge del jovent de 1945 a l’envelat. D’aquest document podré extreure molta informació per a futures entrades d’aquest bloc, però avui m’ha donat per buscar a youtube els noms dels grups i solistes que actuaven en aquelles festes, així que avui faré de disc jockey. L’Orquestra Bizarros d’Augusto Algueró va tocar als “balls de deu” (que es feien a quarts d’una del migdia) del 1942, el primer any que es celebrava la festa de la Torrassa de manera independent de la de Collblanc des del final de

12

la guerra, i que repetiria també als anys següents. La gravació és l’única que he trobat a youtube, és de l’època i a més es veu una imatge del conjunt i de l’August Algueró, pare del pianista que esdevindria famós compositor. El gran Bonet de San Pedro y los 7 de Palma van tocar la nit del dissabte 3 d’agost de 1957 a la plaça Espanyola, sense envelat per problemes d’última hora, i el 1958 ja dins de l’envelat i amb tot més organitzat. He seleccionat la seva popular Rascayú, adaptació del YouRascal, you, de Sam Theard composada el 1930, i amb part de la lletra del bolero Bodas Negras que es va escriure a partir d’un poema d’autoria disputada entre Julio Flórez i Carlos Borges probablement als anys 1880. La de Bonet es va gravar l’any 1943 i va estar censurada perquè es creia que la tornada feia referència al dictador Franco: Rascayú, cuando mueras que harás tú. Tú serás un cadáver nada más,… El mateix any 1958 un Josep Guardiola que començava a destacar va cantar a l’envelat, i va

tornar l’any 1963, ja famós i en companyia de la seva petita filla; el mateix any representava Espanya al festival d’Eurovisión amb el tema Algo Prodigioso. I acabem ja al mateix 1963 amb el també cantant melòdic Ramon Calduch, que també va tenir molt d’èxit davant del públic de la Torrassa, i que repetiria anys després. He trobat uns dels seus grans èxits, El Viejo Frac, que a més crec que és d’aquests anys. En aquest període de 21 anys van actuar molts més grups i solistes,… però és que no he trobat molts més que aquests quatre a Youtube. Aquí teniu una petita llista extreta del llibre: Joan Casa Augé i la seva orquestra Olantación (segona meitat dels 40), orquestres Astoria i Fantasio (1949), Orquestra Inspiració (1951), Pau Pi amb el seu seguici de Radio Barcelona (1955). Fins l’any 1960 van participar Dinàmicos, la Gran Kursaal, la Gran Palace, Florida, Font, Mariland, Montecarlo, Niça, Orleans, Ritmo Azul, Juanito Segarra, Oscar Martín, Los Sirex, Orquestra Ramon Evaristo,…

Referències: Imatge d’Antoni Comas agafada sense permís de l’espai a Picasa del grup Memòria del Barri de La Torrassa.


10% de descompte si ets soci/a de l’Ateneu o si hi col.labores

I no et quedis en un 10%! Aconsegueix fins a un 15% de descompte* demanant una cita a www.dentalgalindo.com Demana una cita ja. Què esperes? *Segons condicions a clínica

Registre Sanitari: E08622403

Travessera de les Corts, 44 L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) Tel.: 932 529 139 608 128 260 www.dentalgalindo.com recepcio@dentalgalindo.com


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS

PARLEM DE MÚSICA CLÀSSICA

A

l nostre butlletí, que com ja sabeu es l’organ de difusió del nostre Ateneu, qualsevol pot dir la seva. Tenen lloc tots els criteris, com música, cultura, viatges, seccions diverses com Parlem de Llibres, Cuina, Racó de Poesia, noticies del món Coral, Escacs, Coses de Casa, notícies del món ateneístic, Espurnes de Saviesa. Al cap i a la fi el nostre butlletí és de tots els socis i sòcies. Dit això, vull endinsar-me en el món de la Música Clàssica amb majúscules. Sé que és ficar-me en un bon embolic, però vull prendre aquest risc d’exposar que és i què representa la música clàssica, considerada pels entesos com a docta o culta. Crec que mai és suficient la difusió que se’n fa d’ella i s’hauria de fer més pedagogia. És cert que actualment sembla ser que les noves generacions i la societat, en general, de mica a mica ha anat assolint un xic més de cultura musical i els joves s’estan formant com a músics i com a cantaires de corals

i després cantants i músics ja més seriosament. Tant una vessant com l’altra, cerquen professionals per formar-se professionalment. Prenen classes magistrals i es llencen a la troballa de professors i professores per aprendre les tècniques vocals i musicals, tot pensant en fer de la música i el cant una forma de viure professionalment. Ja és sabut que l’ésser humà és com una mena d’esponja perquè tal i com creix, va assolint tot allò que l’envolta, aprèn a parlar, escoltar, mirar, veu el món i ja de petitet s’entusiasma amb qualsevol música, creix i decideix què és el que li agrada. Les pàgines de la música van plenes de sons meravellosos, tendències per a tots el gustos i per a totes les sensibilitats, escoltem música molt variada, música moderna, després que va començar a estendre’s a principis del segle passat. Però abans que totes, està la Música Clàssica, amb una història de molts segles de supervivència. En un sentit històric, la música clàssica es divideix en

diversos períodes: Música Antiga i Medieval, que abasta el període comprés per la Baixa Edat Mitjana a Europa (1000-1400); la Música Renaixentista (1400-1600); la Música Barroca, que tanmateix coincideix amb el desenvolupament de l’Art Barroc (1600-1750); i la pròpiament anomenada Música Clàssica que neix al voltant del 1750 fins als nostres dies. Els segles XVII i XVIII representen el cercle formatiu de la música clàssica i va veure néi-

Farmàcia Rodas ESPECÍFICS • ANÀLISIS • FÓRMULES • COSMÈTICS • DIETÈTICS

CARRER OCCIDENT, 14 – 16, L’ HOSPITALET TELF. 93 334 23 12 FACEBOOK: FARMACIAMRODAS

14


PER SABER-NE MÉS

xer l’Òpera, l’Oratori, la Sonata, els Concerts i les Simfonies. Cadascú de nosaltres, com ens passa en tots els àmbits de la vida, té algun tema que li és més conegut i més adient pel seu tarannà, música per a tots el gustos i sensibilitats: òperes, concerts, simfonies, rèquiems, i compositors de tota mena i de qualsevol inclinació musical. Tots aquests compositors de les diverses etapes de la música, com la Música Antiga i Medieval, Música Renaixentista, Música Barroca i Música Clàssica, van estar tocats amb una vareta màgica que potser estava en mans d’àngels celestials plens de sensibilitat i harmonia musical per poder desenvolupar les meravelloses obres de la música, que quedaran per a la posteritat com un bé per a la humanitat. Tots els esmentats i més que no hi són a la llista, van posar el seu petit o gran gra de sorra per donar vida a aquests sons que es fiquen molt a dins del cervell, que eleven el nostre esperit fins arribar al total recolliment i ens extasiem d’allò més. Els concerts potser són els preferits pels que seguim aquesta corrent musical. N’hi ha de tota mena: per a piano, violí, flauta tra-

CATALÒNIA vessera, de percussió, de vent, de corda, per a trompeta. És en els concerts on es demostra la genialitat dels intèrprets i solistes. Voldria donar una dada que potser algun lector desconeix, i és la diferència entre concert i simfonia. El concert sempre va acompanyat per un instrument que toca en solitari passatges de l’obra simfònica i acompanyat per l’orquestra, que com ja he dit anteriorment pot ser per a piano, violí, flauta, trompeta, violoncel, flauta travessera, etc. Sempre va per endavant l’instrument i darrera l’orquestra, tot el contrari de la simfonia on no destaca cap instrument, és l’orquestra sencera, neta i polida que fa el concert. Per deixar-ho molt clar diré que una simfonia consta de quatre moviments, cadascú amb un temps i estructura diferents, tanmateix que els concerts es diferencien perquè destaquen els solistes. Hi ha composicions universals que s’han guanyat el reconeixement i l’estimació dels que seguim la música Docta o Culta. Tots tenim preferències per alguna obra o composició que van arribar per quedar-s’hi per sempre. No podem negar la grandiositat dels concerts i simfonies de Beethoven, la 5ª, la 9ª, els concerts i rèquiems de Mozart, de Verdi, de Furé, el recolliment i sensibilitat de Vivaldi, els concerts, els nocturns i els interludis de piano de Chopin, els valsos de

tota la família Strauss, la grandiositat de la música russa representada per Xaikoski i Rimsky Korsakov, els concerts de Brahms. També nosaltres tenim compositors de fama internacional, com Albéniz, Granados, Joaquim Rodrigo, Eduard Tolrà, Pau Casals. Segur que no hi són tots i demano perdó, no voldria pas malferir la sensibilitat d’algú que pugui dir: ospa, s’ha deixat aquest o aquell que són els que a mi més m’agraden! Jo em pregunto i penso, renoi! què tindrà la música que anomenem Clàssica, que resisteix el pas dels segles que sense saber el per què, escoltant-la et calma l’esperit, sents una relaxació meravellosa i tens la sensació d’esgarrapar el cel amb les teves mans. Aquestes sensacions se’ns fiquen al cervell com aliment per a la sensibilitat que necessita el nostre esperit. Us donaré un bon consell: si esteu sols a casa, tanqueu llums, poseu la música que més us agradi, tanqueu els ulls i comenceu un viatge meravellós (jo ho faig). Fins aquí un petit repàs del que és i representa en les nostres vides la música, en aquest cas la musica amb majúscules, sempre que sigueu seguidors d’aquesta branca musical que dura i perdura en el pas del segles i cada cop amb més seguidors. Daniel Belloso Cos de redacció

TROFEOS ESCOBAR FABRICANTE Diseño de Trofeos Personalizados – Medallas Materiales y Equip. Deportivos – Orfebrería Grabaciones Láser – Artículos de Publicidad C/. Occident, 72 08904 L’Hospitalet de Llobregat Tel.: 93 024 67 04 trofeos.escobar@gmail.com 15


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS

L’ART ROMÀNIC A LA VALL DE BOÍ I LA VAL D’ARAN

SANT CLIMENT DE TAÜLL

L’

any 1907, l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) va comandar una missió de recerca encarregada per l’Institut d’Estudis Catalans. Amb aquesta expedició de recerca, a més de Puig i Cadafalch, hi anava un grup de quatre persones; entre ells es trobava el Sr. Gudiol que aleshores era el Director del Museu Episcopal de Vic; també hi havia el Sr. Adolf Mas, un reconegut fotògraf que feia reportatges per a la Generalitat catalogant els Patrimonis; en Guillem Mª Brocà, una persona experta en dret català, i els acompanyava el Sr. Josep Godoy, arquitecte que treballava a l’estudi de Puig i Cadafalch. El tema d’aquesta expedició era endinsar-se als Pirineus i trobar la forma i manera de fotografiar el Patrimoni Artístic i Arquitectònic del qual se’n parlava, però gairebé era un desconegut per a la Generalitat de Catalunya, i a més de fer les fotografies, es tractava de catalogar tots els tresors de les Valls, que suposadament es trobarien a les Valls de Boí i Val d’Aran. Aquesta, diguem excursió de treball, fou preparada metòdicament pels integrants del grup. Abans no van arribar, van fer un llarg camí, doncs, viatjant a cavall i mul i carregats amb tots el estris necessaris, començava per a ells una aventura d’allò més engrescadora. Van anar de sud a nord creuant la frontera de Catalunya i traspassant a la banda francesa; després van anar baixant de nord a sud, per tal d’arribar des del nord a les Valls de Boí i d’Aran. Hem de traslladar-nos a l’any 1907 per adonar-nos de les dificultats que el grup va haver de superar: avui dia, amb els tots terrenys 4x4, no hi

16

ha barreres per arribar on vulguis. L’historiador Sr. Gudiol reflexa en el seu treball de camp una emoció superba en descobrir aquell meravellós paisatge, les esglésies i els tresors artístics que guardaven en el seu interior, a més dels edificis d’estil romànic, els retaules, les escultures, les pintures murals, tot un seguit d’art romànic que van deixar bocabadats als components de l’expedició, doncs no sortien d’una sorpresa, que es trobaven davant d’una altra. Tot era desconegut i sense catalogar. L’expedició va recórrer totes les valls, aixecant planells, prenent notes, fent inventari i fotografies de tot allò que trobaven pels camins, per tal que aquest Patrimoni no fos espoliat i no es degradés amb el pas dels anys. El romànic de la Vall de Boí i Val d’Aran està envoltat indiscutible-

ment pel paisatge impressionant de la serralada dels Pirineus, que dóna a les Valls un plus de qualitat paisatgística indiscutible. Pararem atenció en concret a l’església de Sant Climent de Taüll, doncs es la referència més plenera de l’art romànic de la Vall de Boí, sense oblidar les esglésies de Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, l’Assumpció del Coll, Santa Eulalia d’Eri la Vall, Sant Feliu de Barruera, La Nativitat de la Mare de Déu de Durro i Santa Maria de Cardet. Totes i cadascuna d’elles mereixen ressaltar la seva importància artística d’estil romànic i la importància de les seves pintures i murals. L’any 2000 les Valls de Boí i d’Aran han estat declarades Patrimoni de la Humanitat. I sense menysprear cap ni una de les esmentades, posarem l’ull a Sant Climent, doncs és


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS la darrera construcció feta a la vall i fou consagrada l’any 1123. La bellesa d’aquesta obra superba hem de trobar-la en l’harmonia i compensació dels seus volums, a més de la seva integració en el paisatge. El temple és de tres naus separades per grans columnes sense gairebé capitells, tres absis esglaonats amb les típiques lesenes i arcs llombards tanquen l’església per l’est; la torre del campanar és la part més airosa i bella de l’edifici; en el seu conjunt consta de sis pisos o cossos, i en general, l’espectacularitat de la seva alçada tan estreta li confereix un acusat sentit de verticalitat. A la capçalera interior de l’edifici es van trobar les conegudes i magnifiques pintures del segle XII, que representen el Crist en Majestat en la Màndorla Mística anomenada Pantocràtor; actualment, la pintura original es troba al MNAC de Barcelona des de l’any 1920. Transcorreguts uns anys, es procedí a col·locar a l’absis de Sant Climent unes còpies de les obres pictòriques. Voldria detenir-me un xic més en descriure la singularitat del conjunt arquitectònic de Sant Climent. Des de l’exterior mostra una curiositat que permet entendre millor el procés de construcció. L’Absis, mostra tres finestres baixes que des de l’interior estan segellades i tapiades; les característiques del mur canvien sobtadament amb les

lesenes que passen de quadrades a circulars; per aquesta singularitat es té la creença que l’edifici actual va ser bastit sobre un edifici més antic. De Sant Climent crida l’atenció per sobre de tot el campanar per les seves proporcions esveltes; és una estructura adossada a la nau lateral, parteix d’una base massissa i consta de sis pisos separats per frisos d’arcucions cegues en cadascú dels quatre costats. És particularment harmoniós la distribució dels finestrals que passen d’un a tres en els tres primers pisos i manté les parelles de finestres en els tres darrers, fins arribar a la coberta que és de fusta. Si l’edifici es prou singular, què hem de dir dels murals i les pintures; els originals estan distribuïts entre el MNAC i el Museu Episcopal de Vic. La curiositat de tots aquests conjunts d’edificis, murals, pintures, estris religiosos, és que tot és fet per artistes desconeguts i això es pot explicar per l’antiguitat que se li suposa; també contribuí els segles i segles que aquestes valls van romandre desconegudes i aïllades, i solament eren conegudes per les persones que vivien a prop d’aquests tresors. El primer arc absidal s’ha vist recentment enriquit amb la descoberta al costat sud de l’edifici: la mort d’Abel a mans de Caïn. És una escena de gran cruesa on es veu brollar la sang del cap d’Abel a causa del cop de destral do-

nat pel seu germà. Al segon arc absidal destaca la imatge de l’Àngel de Déu, reproduït amb set ulls; segons la descripció apocalíptica, també es pot veure una part de la paràbola del ric i el pobre i una expressió de Llàtzer. El MNAC conserva part de la decoració de l’absis, que en aquest cas es tracta d’un cor d’Àngels. La bellesa i la qualitat de les decoracions de Sant Climent fa que sigui un dels conjunts més importants del món pel que fa a la pintura romànica. Sense treure importància a la resta de Patrimoni, Sant Climent destaca per la conservació de les pintures, els retaules i els estris religiosos trobats, malgrat els segles transcorreguts fins la seva troballa, i entre ells i com ja hem dit el Pantocràtor, una mostra superba de l’art romànic. Com ja hem dit anteriorment, l’any 2000 tot el conjunt de les Valls de Boí i de la Val d’Aran van ser declarats Monuments Artístics i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El fet de la reproducció de les pintures originals han sigut motius de discussió per part dels entesos en art romànic. Es creu que aquest fet treu importància a la pròpia obra artística, doncs, per necessitats de vigilar les pintures i retaules, Sant Climent de Taüll ha estat museïtzat i en el seu interior el que es contempla són còpies i reproduccions dels originals. Al marge de petites discussions entre els entesos, nosaltres, la gent que anem a fer turisme i omplir-nos d’història, hem de gaudir d’aquests tresors que malauradament van estar desconeguts anys i anys i agraïm a Puig i Cadafalch i als seus col·laboradors, l’èxit de l’expedició que va donar pas a la troballa de les esglésies de les Valls de Boí i Val d’Aran, i com no podria ser d’altra forma, hem de reconèixer la tasca de l’Institut d’Estudis Catalans amb la iniciativa de posar en marxa aquesta recerca i treure a la llum aquest Patrimoni Artístic tan nostre i tan valorat arreu del món. Daniel Belloso Cos de redacció

17


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS

BARRIS DE L’HOSPITALET

GRANVIA SUD

E

l barri de Granvia Sud fou habitat a partir de1967, quan es van construir els dos primers blocs (coneguts pels veïns i veïnes com A i C). S’hi van construir tres blocs més els anys 1968, 1970 i 1971 (els B, F i D), respectivament. Els primers cinc blocs foren promoguts per Pere Balañá i Espinós, propietari dels terrenys, i el constructor Federico Vallet Nubiola. El projecte del barri, aprovat l’any 1961, preveia dotze blocs d’habitatges i vuit blocs d’equipaments i oficines. Entre 1998 i 2008 es van construir tres blocs més. El barri tradicionalment conegut com Granvia Sud era l’espai delimitat pels actuals carrers Arquitectura, Escultura, Avinguda de la Granvia de l’Hospitalet i Literatura. No va tenir reconeixement oficial com a barri i era dins del Districte III i del barri de Santa Eulàlia. El gener de 2013

18

fou modificat el Districte III, al que es van incorporar bona part de les terres de la Marina que pertanyien al Districte VI. El desembre de 2013, el Districte III es va dividir en dues parts, el

tradicional barri de Santa Eulàlia i la Plaça Europa per una banda, i es va crear un altre barri, anomenat Granvia Sud, que incorpora el petit barri creat el 1967 i la zona de la Marina al voltant


PER SABER-NE MÉS de les instal·lacions de la Fira de Barcelona. El nou barri té 2,03 km² i és el segon més gran de la ciutat. El 31 de desembre de 2016 el padró recollia 3.209 habitants. L’any 1981 va arribar a tenir 2.888 habitants i el 1997 va baixar fins 2.108. L’any 2011 va pujar a 2.927 habitants i el 2015 tenia 2.863 habitants. A més del nucli més antic del barri, l’any 2009 foren construïdes unes rengleres de cases unifamiliars i un bloc als carrers Mileva Maric, Hanna Arendt i Ciències, amb l’objectiu de reallotjar les famílies que havien estat traslladades en dues ocasions amb motiu de la construcció i ampliació dels pavellons de la Fira. Segons el president de l’Associació de Veïns de Granvia Sud, Paco del Río, el veïnat ha hagut de lluitar per aconseguir millores. El 1971 es va fer la primera manifestació per demanar que el barri tingués serveis. Ara el barri és totalment diferent al dels seus orígens. La Granvia s’ha soterrat, ha guanyat en equipaments i s’ha envoltat d’importants equipaments i negocis: el Centre Comercial Granvia 2 o la Ciutat de la Justícia, en són exemples. Cos

CATALÒNIA

BIBLIOTECA JOSEP JANÉS Informació de les properes lectures del Llibrefòrum organitzat per la Biblioteca Josep Janés de CollblancLa Torrassa Club de lectura de novel·la per a adults coordinat per Aina Rusca. Cal inscripció prèvia. – La vida sense la Sara Amat, de Pep Puig. Dimarts 4 d’octubre a les 19h. – Desig de xocolata, de Care Santos. Dimarts 8 de novembre a les 19 h. – El peso del corazón, de Rosa Montero. Dimarts 13 de desembre a les 19h.

Avantatges del carnet de la Biblioteca El carnet de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona t’obre moltes portes. Et permet gaudir dels serveis de totes les biblioteques públiques de Catalunya i t’ofereix descomptes en museus, teatres, cinemes i llibreries de la província de Barcelona. Apunta’t al club més gran de Catalunya, tot són avantatges! Cos de redacció

de redacció

19


CATALÒNIA

PER SABER-NE MÉS

SALUT

L’ALBERCOC, RIC EN ANTIOXIDANTS

L’

albercoc, una fruita groguenca, passant per l’ataronjat i vermellós, amb polpa carnosa, es tracta d’un aliment amb alt contingut en aigua, amb baixa aportació d’hidrats de carboni i, consegüentment, amb un nivell calòric força baix, que se situa en les 40 calories per cada 100 grams d’albercocs consumits. Una de les qualitats més interessants és el contingut en provitamina A (beta carotè), d’alta acció antioxidant. El beta carotè es transforma en vitamina A, a mesura que el nostre organisme en requereix. La vitamina A és imprescindi-

20

ble per al bon estat de la pell, la vista i el cabell. També té una acció reforçadora del sistema immunològic. A més, també conté vitamina C, tot i que en la seva versió dessecada, en desapareix bona quantitat. Pel que fa als minerals, l’albercoc és una fruita rica en potassi i, en menor proporció, en magnesi i en calci. L’alt contingut en aigua juntament en l’aportació de potassi fan que sigui una fruita especialment diürètica i depurado-

ra. A més a més, és ric en tanins, unes substàncies que te­ nen propie­ tats as­t ringents, anti­inflamatòries i antioxidants. Molts experts recomanen aquesta fruita en persones amb digestions pesades. També conté fibra, la qual cosa millora el trànsit intestinal i millora la flora. Per la seva textura, mida, propietats i sabor, és una fruita recomanable per a tothom. Cos de redacció


CUINA

CATALÒNIA

CUINA CREPS DOLCES I SALADES

Ingredients • 1 ou • 1 got de farina • 2 gots de llet

• 1 cullerada de sucre • 2 plàtans • 500 g de maduixots

E

n un bol gran, batem l’ou. Hi afegim la llet, hi dissolem el sucre i hi tamisem la farina. Ho barregem i ho deixem reposar. Després tallem la patata per la meitat i la clavem en una forquilla. Suquem la patata en la mantega fosa i untem la paella amb la mantega. Vessem un cullerot de la barreja a la paella i, ràpidament, la tombem perquè la massa s’hi escampi còmodament. Quan estigui cuita per un costat, la girem amb una espàtula i la coem per l’altre costat. Omplim la crep amb crema de cacau, plàtan tallat a dauets i maduixots tallats. La tanquem i la servim. També la podem farcir amb altres ingredients dolços com xocolata. Els creps també es poden farcir amb ingredients salats, com: cranc ratllat, gambetes pelades, enciam, espàrrecs verds o de llauna, cogombres amb vinagre, verduretes a taquets petitons “ensaladilla”, trossets de rap bullits amb una fulleta de llorer, un ou dur, sal-

• 200 g de crema de cacau • Mantega fosa • 1 patata

sa rosa, i maionesa. Les salses millor fetes a casa. Per la decoració: pebrot vermell escalivat, olives verdes, i cogombre a rodanxetes petites.

El consell Prova de substituir la farina de blat per farina de fajol, un gra molt ric en hidrats de carboni que no conté gluten. Faràs una autèntica galette bretone! A moltes receptes per fer postres veuràs que et demanen que tamisis la farina. Aquest pas consisteix a passar la farina per un tamís o per un colador. Per fer-ho, cal posar la farina dins el colador i donar-hi copets suaus amb la mà que tinguis lliure, perquè vagi caient. D’aquesta manera, es formen menys grumolls a les masses i el resultat és molt més esponjós. M.P.

21


CATALÒNIA

VA DE LLIBRES

VA DE LLIBRES Dones invisibles Mª Lluïsa Latorre

L

a història convencional ens diu que, en el transcurs dels segles, no hi va haver dones rellevants: ni científiques, ni artistes, ni inventores, ni filòsofes, ni polítiques... i que les escassíssimes excepcions simplement o bé eren esposes de grans homes (perquè ja se sap que rere un gran home sempre hi ha una gran dona), o bé eren dones malicioses, falses, intrigants o deslleials, com la perversa Lívia que molts vam conèixer a través de la sèrie Jo, Claudi, o la infame comtessa Báthory, de qui la llegenda diu que es banyava en la sang d’innocents per conservar la bellesa. Però en aquest llibre Maria Lluïsa Latorre demostra d’una manera incontestable que no és així, que sempre ens han escamotejat el 50 % de la història, perquè hi va haver dones que van fer grans coses, que van crear i innovar com cap home ho havia fet fins aleshores, que ho van fer desafiant el seu temps, estudiant d’amagat, contravenint les lleis i amb un coratge insòlit. I tanmateix els seus noms són avui pràcticament desconeguts.

Muso kunda, la casa de les dones Gemma Freixas

La Mariam és una jove de Mali que treballa a la biblioteca de l’Institut Ahmed Baba de Tumbuctú. La seva feina és senzilla, escaneja manuscrits antics, però ella n’està enamorada. A més, col·labora en un programa cultural de ràdio adreçat a les dones malianes que es diu Muso Kunda, expressió que en la llengua bambara significa “la casa de les dones” o “al costat de les dones”. L’inici de la guerra portarà molts canvis i gairebé tota la

22

Maria Lluïsa Latorre Casellas va néixer a l’Esquirol el 28 de febrer de 1961. Als cinc anys va anar a viure a Vic amb la seva família i va compaginar els estudis ordinaris amb activitats com piano, mecanografia i dansa. Als divuit anys va cursar estudis de medicina a Reus i els va acabar l’any 1985. Del 1979 al 1989 va ser teclista del grup de rock Duble Buble. El 2006 va publicar la seva primera novel·la, Els peons de l’assassí, una història d’intriga que té lloc a Nova York i Barcelona. La vida d’una guaridora en el context de la cacera de bruixes és el tema central de la seva segona novel·la, De Susqueda a Tübingen. Diari d’una metgessa, publicada el juny del 2010. El seu tercer llibre, Dones invisibles. 50 retrats de dones que han canviat la història sense que la història ho reconegui, va sortir a la llum l’abril del 2011. Actualment resideix a Tordera, on exerceix de metgessa al Centre d’Atenció Primària des de fa vint anys.

rutina de la Mariam passarà a ser haram, que vol dir prohibit. La seva feina, la seva forma de vestir, el seu programa a la ràdio, i fins i tot la seva cultura es veuran afectats per la imposició de la xaria.

Elles! 65 dones oblidades de la història Agnès Rotger

Elles! 65 dones oblidades de la història és el nou llibre d’Agnès Rotger publicat per l’Institut Català de les Dones i Sàpiens Publi-


VA DE LLIBRES

CATALÒNIA

cacions amb motiu de la commemoració de l’Any Prudenci i Aurora Bertrana. Aquest llibre recupera i dona visibilitat a 65 dones, totes d’arreu dels Països Catalans, que l’Institut Català de les Dones rescata de l’oblit coincidint amb el 125è aniversari del naixement d’Aurora Bertrana, una altra dona rebel i inconformista amb la societat que li va tocar viure i una figura imprescindible per conèixer la nostra història. Hi ha una dita que afirma que la història l’escriuen els poderosos. I, si repassem els llibres d’història, comprovarem fàcilment que la frase no va gens desencaminada: la majoria dels noms escrits en majúscules que ens han arribat són de poderosos, d’homes poderosos. Però protagonistes de la història en són molts més. Són moltes més. Mate-

màtiques, escriptores, aviadores, compositores, metgesses, dibuixants... Monges rebels, reines astutes, guaridores humils, activistes valentes... Totes les dones que apareixen en aquest recull ens mostren, amb la seva vida, que la història també s’escriu en femení. I si fins ara els seus exemples de fortalesa, coratge i perseverança s’han mantingut silenciats, ara les hem de recordar i reivindicar més que mai. I amb majúscules. Montse Porcel

La filla d’Isis (La prova de foc) Nawal El Saadawi

V

ivim un moment històric d’intentar si més no rei­ vindicar tot l’entorn de les dones, que històricament són les grans oblidades en l’evolució que ha fet la humanitat. Tot i els avenços que han fet els homes, no és cap secret que les dones han anat perdent terreny. Ara reclamen el seu lloc a la societat, a la política, l’empresa, millorant el seu rol doncs malauradament s’han quedat a la cua, perquè tot i sent el pal de paller de la societat, es troben menyspreades, tot i que el seu paper és el principal de la societat i a més, són mares! poca broma, són la meitat de la població mundial. Nosaltres vivim en allò que s’anomena el primer món, on si més no la dona de mica en mica, pas a pas, ha aconseguit que els homes hagin de sotmetre’s a la perseverança del sexe “dèbil“. Ara demano una petita reflexió. Ens traslladem al món musulmà i ens adonarem de la gran dificultat que les dones pateixen per reclamar el seu lloc a la societat masclista musulmana. El llibre La filla d’Isis (La prova de foc) és una autobiografia de l’escriptora Nawal El Saadawi, una dona egípcia nascuda als anys 30 del segle passat, filla d’un funcionari del govern i una dona de l’alta burgesia tradicional egípcia. Nawal, seguint les tradicions musulmanes i com totes les criatures nascudes dones, fou destinada a casar-se als 10 anys amb un marit que ni tan sols coneixia amb l’única missió de procrear quants més fills millor. La seva sort per sortir-se’n de les tradicions de les dones musulmanes, foren les

seves conviccions i l’educació rebuda dels seus pares, que la van fer forta i amb raonaments per afrontar el destí que les tradicions tenia reservat a les dones. D’altres, la majoria, per desgràcia es deixaren arrossegar pel seu destí, sucumbint al tradicionalisme de la societat musulmana. La història de la Nawal és la lluita d’una dona educada en la més estricta tradició, però que va saber deslliurar-se de les tradicions musulmanes, anant contra corrent. Amb esforços i lluitadora, va fer la carrera de metgessa dedicant-se a investigar les malalties endèmiques que afecten d’una forma diferent a les dones de tradicions musulmanes. Va exercir diversos càrrecs importants en institucions nacionals i internacionals en matèria de salut. Com escriptora abordà el tema de la dona en llibres com La cara desnuda de la mujer árabe. Per la seva publicació i com a reivindicadora del paper de les dones, va patir amenaces i repressions, fou empresonada l’any 1981, sempre lluitant contra les tradicions inamovibles de la societat. Va estar exiliada als EE.UU. per un període de vuit anys i amenaçada de mort per grups fonamentalistes islàmics, sempre defensant la llibertat i capdavantera del feminisme. Vam poder veure-la durant la primavera àrab a El Caire, sortint al carrer reivindicant la caiguda de Mubarac. El llibre pot o no interessar a la so­cietat occidental. Des d’aquí, des del primer món contemplem la lluita de les dones musulmanes com si fos una cosa llunyana, però en el fons, sent dones, orientals o occidentals, és la mateixa lluita, però amb una gran diferència de sensibilitats dels homes occidentals vers els homes orientals. Gutemberg

23


CATALÒNIA

PETITES LECTURES

RACÓ POÈTIC COR DE SILENCIS Plou en el temps i plou a dintre meu, pluja fina que grana horitzons perdurables o desvetlla malsons de llei vedada. No és gens fàcil haver dies benignes en que els dubtes s’aturin ran de platja i que cap nosa arreli en la memòria sense capir –ai las!– dures marrades. És pel silenci que estimo les coses i així endevino el rastre de cada una i guanyo d’enraonar-hi, de ser-ne sempre un amic, sense límit de temps ni de temences. Com la pura creixença d’una espiga, vindico, enamorat, temps en el temps, per captivar el somrís de cada cosa i viure-les a frec d’hores que es muden, com un capvespre sobre la mar calma. Pere Vives i Sarri (in memoriam) del seu llibre Temps del temps)

24


LLENGUA

CATALÒNIA

CATALÀ “A LA CARTA” Montse Porcel

PREPOSICIONS (I) Preposicions febles a (al / als) – Et mirava a tu. – S’ajudaven l’una a l’altra. – Estan acostumades a la bona vida. ■ S’usa a i no per en les expressions: al matí, a la tarda, al vespre. ■ És preferible l’ús de a davant l’article definit i l’adjectiu interrogatiu quin: A quin lloc passaràs les vacances? Pujarem a l’ermita.

amb – Expressa el mitjà: Vindré amb tren (però, vindré a peu).

– M’agrada de posar-me sucre al cafè.

en – Es complauen en la seva mala sort. –  En acabar hi hagué un refrigeri. – He residit en quatre països diferents. ■ Canvia per a: Pensa a comprar el pa.

Diccionari de dubtes i dificultats del català Caciquil: Caciquista. Calentador: Escalfador. Calentar: Escalfar. Calers: Calés, malgrat els diminutius populars calerons, calerets. Camarot: Cabina. Camí de: Cap a, anant cap a. Campant: Tranquil, content.

per (pel / pels) ■ Expressa temps: Per Nadal cada ovella al seu corral. Pel juny, la falç al puny. ■ Introdueix el lloc: Passarem per l’avinguda principal.

Campeonat: Campionat. Canica: Bala, bola. Cansanci: Cansament. Cantera: Pedrera. Planter (lloc de formació de gent jove). Cantitat: Quantitat.

■ Expressa la manera: Ens vam trobar per casualitat.

Capiguer: Caber o cabre.

– Expressa l’acompanyament: Ve amb la tieta.

■ Expressa la causa: M’han elegit per primer cop.

Caradura: Barrut, penques.

– Expressa el contacte: Una casa es tocava amb l’altra.

■ Altres usos: Per mi, ja hem acabat. M’interesso per ell.

Carretilla: Carretó.

■ Expressa la manera: Ha caminat amb els ulls tancats. He somiat amb la xicota.

per a

Catejar: Suspendre, tombar, penjar.

– Expressa l’instrument: Ho va picar amb el martell.

de (del / dels) – Si vols cacauets, te’n compraré de bons. – Tinc quatre jerseis blaus i un de blanc.

■ Expressa la finalitat o la destinació: Han dut un paquet per a la teva germana. És un electrodomèstic per a qualsevol ús. ■ No és mai necessària davant un infinitiu: Llana per teixir / llana per a teixir.

Cara a: Amb vista a. Carpa: Envelat. Cas de, cas que: En cas de, en cas que.

Caudalós: Cabalós. Extret del Diccionari de dubtes i dificultats del català, de Jordi Bruguera, Enciclopèdia Catalana.

25


CATALÒNIA

ESCACS

LA PARTIDA

Tormo llista de noces - parament ferreteria - bricolatge - mat. elèctric Passatge Costa, 5. 08903 L’Hospitalet Tel. 93.449.56.15 - 93.449.56.33 - Fax 93.449.56.33

26


Profile for Ateneu Catalònia

Cat130 4t2018  

Cat130 4t2018  

Advertisement