CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA 2008
Centenari del Palau
TEXT: MÒNICA PAGÈS FOTO: ARXIU ANUARI
La celebració dels cent anys de la inauguració del Palau de la Música Catalana va marcar una fita en l’activitat musical del 2008 a Barcelona. Són cent anys que concentren una història molt àmplia i molt intensa d’esdeveniments cabdals per a la cultura del nostre país en un espai que, fins fa poques dècades, abastava gran part de la vida musical de Catalunya fins i tot més enllà de la mateixa música clàssica, tant pel que fa a la introducció del jazz a Catalunya com al naixement del moviment de la Nova Cançó. El Palau de la Música Catalana ha estat, sens dubte, la institució que més ha contribuït en el desenvolupament musical del nostre país. D’una banda, com a símbol cabdal del moviment orfeònic de la Renaixença que, cent anys després, queda consolidat amb la professionalització del Cor de Cambra del mateix Palau a partir d’aquest any. De l’altra, com a seu de l’esperit cultural que ha generat el nostre país i gràcies a la qual s’han pogut projectar grans músics, des dels consagrats Manuel de Falla, Pau Casals, Eduard Toldrà, Frederic Mompou, Xavier Montsalvatge, Alícia de Larrocha, Rosa Sabater o Tete Montoliu, fins a grans figures de l’actualitat com Cecilia Bartoli, Alfred Brendel, Bobby McFerrin, Riccardo Muti, Joan Manuel Serrat o Raimon. Alguns d’aquests noms van protagonitzar el cicle de concerts del centenari, que, més enllà de l’esperit fundacional que tenia el Palau fa cent anys, va reflectir la presència minoritària dels intèrprets catalans i la preferència per la música popular. Un any, el 2008, que va estar marcat també pel nomenament de nous càrrecs en la gestió musical del nostre país. Al Gran Teatre del Liceu es va donar la benvinguda a Joan-Francesc Marco com a nou director general en substitució de Rosa Cullell, després del seu pas per la Ciutat de la Música de Sabadell, el Teatre Nacional de Catalunya i les arts escèniques del Ministeri de Cultura. Una gestió que està complementada amb la creació d’un Consell d’Assessorament Artístic que, sense voler treure competències al director artístic del Liceu, Joan Matabosch, ha obert les portes a veus de renom com Antoni Ros-Marbà, Carles Riera o Ramon Pla. I, juntament amb aquest nomenament, hi ha el de l’alemany Michael Boder com a nou director musical de l’òpera de Barcelona a partir de la temporada 2009-2010, que té el propòsit de consolidar el llistó que ha deixat Sebastian Weigle. Uns canvis que se sumen a la creació d’un altre organisme gestor de la cultura, el Consell de la Cultura i de les Arts, que enguany ha començat la seva singladura amb una certa polèmica per l’absència d’alguna figura que fos representativa del món de la música, i que presideix Xavier Bru de Sala.
66 anuari l’espectacle
>> Exposició Joaquim Nin-Culmell
>> ‘30 Minuts de Música’
El Palau Moja de la Rambla de Barcelona va acollir entre l’octubre i el novembre del 2008 l’exposició “Els Nin, l’arrel de l’art”, que recordava la figura del compositor Joaquim Nin-Culmell amb motiu del centenari del seu naixement. Un creador cosmopolita amb una profunda arrel al nostre país, fill d’un altre gran pianista i compositor, Joaquim Nin Castellanos, un dels primers introductors de la música antiga als concerts europeus, i germà de la polèmica escriptora Anaïs Nin.
‘30 Minuts de Música’ és la nova fórmula de concert de clàssica ideada per la Fundació Mas i Mas, que ens torna a la vivència dels concerts de saló però adaptada al ritme de vida actual, de només mitja hora de durada. L’èxit que va tenir a La Pedrera l’agost del 2007 els va engrescar a obrir una sala de cambra a l’antic local Mas i Mas del carrer Marià Cubí, un espai petit però eficaç per descobrir nous talents de la música clàssica dels Països Catalans.
>> Comiat d’Alfred Brendel: 25 anys d’Ibercàmera
>> Reestrena El cant de les estrelles
El prestigiós cicle de concerts Ibercàmera va complir l’any 2008 25 anys d’existència continuada. Ho va celebrar amb un concert extraordinari amb la soprano Jessye Norman i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Però la temporada d’aquest any també va passar a la història per haver programat el darrer concert del gran pianista alemany Alfred Brendel, una ocasió emotiva per a tots els entesos i amants del pianisme universal.
Enric Granados havia escrit El cant de les estrelles per a piano, orgue i cor, una obra que estava perduda pels Estats Units. L’havia estrenat el mateix Granados al Palau el dia que presentava les seves Goyescas, l’11 de març del 1911. El pianista Douglas Riva la va localitzar i la va tornar a presentar davant el públic a Nova York el 2006. El passat 30 de novembre es va poder tornar a escoltar a Barcelona després de gairebé cent anys. En aquesta ocasió va ser a L’Auditori, amb Alfredo Armero al piano i el Cor Vivaldi.
>> Mort a Venècia de Britten al Liceu
>> Homenatge a Rosa Sabater
Dins la temporada liceista de l’any s’ha de recordar molt especialment l’estrena que es va fer a la ciutat comtal, i a tot l’Estat, de l’òpera de Benjamin Britten inspirada en l’obra homònima de Thomas Mann Death in Venice (‘mort a Venècia’). La producció va comptar amb una direcció escènica ben esplèndida de Willy Decker i una versió musical impecable a càrrec de Sebastian Weigle, amb la participació del tenor Jurgen Schöpflin com a Gustav von Aschenbach.
La pianista Rosa Sabater és un dels noms rellevants de la música clàssica del nostre país entre els anys cinquanta i els vuitanta. Una artista immensa que va morir en un accident d’avió fa 25 anys. L’aniversari de la seva mort va servir per organitzar al Petit Palau un acte de tribut a la seva magnífica carrera, en el qual van intervenir nombroses personalitats del món musical del nostre país com Antoni Ros-Marbà, Marçal Cervera i Albert Attenelle.