Issuu on Google+

anuari2009 de la música i l’espectacle als Països Catalans

L’ESPECTACLE NÚM. 50 · ANY XI · 6 ¤ · NÚMERO EXTRAORDINARI · REVISTA DELS PROFESSIONALS DE LA CONTRACTACIÓ

ANUARI 2009

DE LA MÚSICA

e

grup enderrock

I L’ESPECTACLE ALS

PAÏSOS CATALANS


NÚM. 50 · NÚMERO EXTRAORDINARI / ANUARI 2009 · REVISTA DELS PROFESSIONALS DE LA CONTRACTACIÓ

l’espectacle SUMARI DIRECTOR EDITORIAL LLUÍS GENDRAU COORDINACIÓ ANUARI LAIA ALTARRIBA I JORDI RIBA CAP DE FOTOGRAFIA XAVIER MERCADÉ REDACCIÓ HELENA M. ALEGRET, JORDI MARTÍ, ROGER PALÀ, PERE PONS I EQUIP DE REDACCIÓ DEL GRUP ENDERROCK HAN COL·LABORAT A L’ANUARI 2009 PAU ALABAJOS, JOSEP BARGALLÓ, JORDI BERTRAN, SERGI CABALLERO, PERE CAMPS, SUSANNA CARMONA, DANI CASTELLANO, XAVIER CESTER, XAVIER CHAVARRÍA, VÍCTOR CUCURULL, CARLES DÉNIA, ÀLEX ESLAVA, JORDI FÀBREGAS, ROBERT GARCÍA, JOAN GIL, ALBERT GUIJARRO, JOSEP MARIA HERNÁNDEZ RIPOLL, ANTONI LLADÓ, MARÇAL LLADÓ, LAX’N’BUSTO, EMILI LLOBET, FERRAN LÓPEZ, XAVIER MANRESA, JORDI MARTÍ, JOSEP MESTRES, EDUARDO MÖLLER, ÍNGRID MORRAL, GUSTAVO NAVEDO, GERMÁN QUIMASÓ, GERARD QUINTANA, ENRIC PALAU, LLUÍS MARIA PANYELLA, GABRIEL PENA, ORIOL PÉREZ, ALBERT PUIG, TITO RAMONEDA, RICARDO ROBLES, JOAN ROSELLÓ, MARINA ROSSELL, NEO SALA, GUILLEM SOLÉ, IXENT SAMPIETRO, MIREIA SABATÉ, JONI SAHUN, ADRIÀ SALAS, ALBERT VALLVÉ I ROGER ZAMBRANO DISSENY PEDRO MOTA INFOGRAFIA JORDI NOVELL PUBLICITAT ROSA E. MASSAGUER, JORDI RIBA I APPEC PRODUCCIÓ ROSA E. MASSAGUER ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC COLOMA MORENO SECRETÀRIA DE REDACCIÓ RUTH SINGLA EDITA GRUP ENDERROCK REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓ I PUBLICITAT ENRIC GRANADOS 111, 1r 08008 BARCELONA TEL. 93 237 08 05 · FAX 93 237 03 64 espectacle@enderrock.cat www.enderrock.cat DISTRIBUCIÓ DISTRIBUIDORA DE EDICIONES, S.A. TIRATGE 10.000 EXEMPLARS IMPRESSIÓ GRUP 4 DIPÒSIT LEGAL B-13768-99 L’ESPECTACLE és una revista portaveu de l’ASSOCIACIÓ PROFESSIONAL DE REPRESENTANTS, PROMOTORS I MÀNAGERS DE CATALUNYA (ARC) ARC - CULTURA I ESPECTACLES AV. PORTAL DE L’ÀNGEL 40, 5è 11a 08002 BARCELONA TEL. 93 302 70 24 · FAX 93 318 19 37 arcatalunya@arcatalunya.cat www.arcatalunya.cat

06 EDITORIAL Anuari 2009

08-14 OPINIÓ

Antoni Lladó, director de l’Institut Català de les Indústries Culturals Josep Bargalló, director de l’Institut Ramon Llull Jordi Martí, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona Joan Roselló, president de l’Associació Professional de Representants, Mànagers i Promotors de Catalunya i director general de The Project

16-20 BALANÇ 2008

La música en viu, motor del sector ARTICLE Albert Puig, periodista musical d’iCat fm, BTV i Enderrock ARTICLE Josep Maria Hernández Ripoll, periodista musical de l’Avui

22-23 ENTREVISTA

i és membre de l’ASSOCIACIÓ DE PUBLICACIONS PERIÒDIQUES EN CATALÀ (APPEC)

FOTO

DE PORTADA:

XAVIER MERCADÉ

4 anuari l’espectacle

Les discogràfiques catalanes a la baixa i sense negoci digital OPINIÓ Àlex Eslava, director de DiscMedi OPINIÓ Robert García, cap digital de Música Global i Mass Records OPINIÓ Joni Sahún, responsable d’Hace Color i Kasba Music OPINIÓ Dani Castellano, codirector de Propaganda pel Fet! i Sinergies

58-59 POP-ROCK 2008

A vegades ens en sortim OPINIÓ Albert Palomar, cantant de Plouen Catximbes OPINIÓ Lax’n’Busto

60-61 CANÇÓ D’AUTOR 2008 Un any dolç de la Cançó OPINIÓ Pau Alabajos, cantautor OPINIÓ Marina Rossell, cantant

Xavier Bru de Sala, president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts

24-26 L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ

La música en directe, aposta de futur? QÜESTIONARI a Josep Maria Dutrèn, director de l’Àrea de de Música de l’ICIC; Carles Sala, director d’Acció Cultural de l’ICUB; Oriol Pérez, coordinador de la Xarxa de Músiques de Catalunya; Antoni Mas, president de la Unió de Músics de Catalunya i membre de la Junta Directiva de MUSICAT; Xavier Fortuny, membre de la Junta Directiva de l’ARC i director d’RGB Management; Joan Mas, codirector del Grup Mas i Mas; Miquel Jaume Coll, director de màrqueting i nous productes del Grup Trui, i Xavi Pascual, director de PromoArts Music i director del festival Acústica de Figueres

30-33 INDÚSTRIA DE LA MÚSICA EN VIU

El directe llidera el sector musical amb 150 milions d’euros d’ingressos OPINIÓ Tito Ramoneda, president executiu de The Project OPINIÓ Eduardo Möller, cap de premsa i promoció de Gamerco OPINIÓ Xavier Manresa, director de Cap-Cap Produccions OPINIÓ Neo Sala, president de Doctor Music Concerts

34-37 FESTIVALS ALS PAÏSOS CATALANS

El mapa de festivals es regula per la saturació i el descens de públic OPINIÓ Alberto Guijarro, director del festival Primavera Sound OPINIÓ Gustavo Navedo, cap de premsa del FIB Heineken Els festivals estratègics OPINIÓ Pere Camps, director del festival BarnaSants OPINIÓ Ricard Robles, Enric Palau i Sergi Caballero, codirectors Sònar OPINIÓ Susanna Carmona, coordinadora del Jazz Terrassa Festival OPINIÓ Oriol Pérez, director artístic del festival Torroella de Montgrí OPINIÓ Jordi Fàbregas, director del Tradicionàrius Festival Folk

38-39 EQUIPAMENTS I SERVEIS

La SGAE obre la xarxa d’espais Tramart per a gurmets de la cultura ENTREVISTA a Ramon Muntaner, delegat de la Zona Mediterrània de la Societat General d’Autors i Editors

62-63 FOLK I ÈTNICA 2008

Quatre noms i moltes hores OPINIÓ Carles Dènia, músic i cantant OPINIÓ Germán Quimasó, director del Caixa Sabadell Etnival

64-65 JAZZ I BLUES 2008

Anys i anys, per molts anys OPINIÓ Ferran López, Director del cicle Contrabaix i Prod. Contrabaix OPINIÓ Josep Mestres, Promotor de Barcelonajazzradio i director Atacdejazz

66-67 CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA 2008 Centenari del Palau OPINIÓ Xavier Chavarría, musicòleg i periodista OPINIÓ Xavier Cester, periodista

68 PÚBLIC FAMILIAR 2008

Els espectacles per a infants escapen de la crisi OPINIÓ Lluís Maria Panyella, animador i membre de La Bicicleta

70-72 ORQUESTRES I CONJUNTS 2008

La morositat amenaça el sector Les 24 formacions preferides OPINIÓ Emili Llobet, mànager de Circuits Artístics Llobet OPINIÓ Guillem Solé, cantant de Fundación No Hay Manera OPINIÓ Íngrid Morral, responsable de La Chatta Orquestra OPINIÓ Ixent Sampietro, mànager d’Èxits Espectacles i Desconcerts

74-75 FIRES I MERCATS

Treballar en xarxa: els nous models QÜESTIONARI a Lluís Puig, director artístic del Mercat de Música Viva de Vic; Jordi Bertran, gerent de la Fundació Fira Mediterrània de Manresa; Joan Gil, codirector de la Llotja de Música Urbana de Vila-real, i Víctor Cucurull, gerent de la Fira de Música al Carrer de Vila-seca

76-77 PATROCINI MUSICAL

La música en directe salva els ingressos per drets d’autor

La música, primer destinatari del patrocini cultural OPINIÓ Pere Clotas, director de Patrocini i Mecenatge de la Generalitat

42 SALES DE CONCERTS

78-79 EXPORTACIÓ MUSICAL I ARTÍSTICA

44-46 XARXES I CIRCUITS

82-83 XARXES SOCIALS A INTERNET

40 DRETS D’AUTOR Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya

48-54 INDÚSTRIA DISCOGRÀFICA

Un milió d’espectadors a les sales de concerts de Catalunya

La xarxa de circuits garanteix estabilitat i suport als artistes locals OPINIÓ Mireia Sabaté, cap de l’ODA de la Diputació de Barcelona OPINIÓ Roger Zambrano, ponent de Cultura de la Diputació de Girona OPINIÓ Gabriel Pena, vicepresident de la Diputació de Lleida i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs OPINIÓ Albert Vallvé, vicepresident i diputat de Cultura de la Diputació de Tarragona

Es dobla la presència catalana a les fires internacionals

Fer amics, no clients OPINIÓ Adrià Salas, músic de La Pegatina OPINIÓ Gerard Quintana, cantant OPINIÓ Marçal Lladó, responsable del segell BankRobber

86-89 GUIA DE L’ESPECTACLE

Llista dels associats a l’ARC (artistes i exclusives ARC)


EDITORIAL

ANUARI 2009 L’ANUARI DE LA M ÚSICA I L’ESPECTACLE DELS PAÏSOS C ATALANS aporta un any més la documentació i l’anàlisi detallada del panorama musical del país. La revista vol recollir la manera de pensar i de treballar i les preocupacions d’un sector que representa una part important del PIB cultural del país, sobretot la música en viu, i que representa una de les majors fonts d’oci de la ciutadania. Els professionals de la indústria musical, però, coincideixen a assenyalar que no reben prou atenció ni prou ajudes de les institucions en general per desenvolupar la seva activitat en unes condicions laborals i de seguretat òptimes. Per tal de deixar palesa d’una vegada per totes la realitat econòmica de les empreses de música en directe al nostre país, i sobretot per refermar les seves demandes amb xifres, la principal novetat d’enguany és la publicació d’un estudi que per primera vegada posa en relleu la importància estratègica de la música en viu dins la indústria musical: el nombre d’empreses i treballadors als quals donen feina, l’activitat a què es dediquen les empreses, la facturació i el percentatge dins el PIB català, la comparació amb altres sectors culturals i industrials i els drets d’autor que genera, entre altres aspectes. Aquest treball pioner, impulsat i dirigit per l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) i el Grup ENDERROCK, coeditors de l’ANUARI, certifica el potencial industrial del sector de la música en viu. Unes dades que, sumades a les de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), suposen 13 milions d’espectadors i 150 milions d’euros facturats anualment, i que haurien de servir perquè els governs autonòmics i estatal impulsin d’una vegada una de les principals exigències dels professionals del directe: l’elaboració d’una regulació pròpia que tingui en compte el seu potencial industrial i beneficiï la realització de la seva activitat professional amb el mínim de prejudicis. Una altra de les grans preocupacions que fuetegen el sector és la crisi conjuntural que afecta tota la societat. La cultura, com sempre, és una de les primeres partides per on passen les tisores institucionals. Les retallades de pressupost i les demores en el pagament de les contractacions amenacen l’estabilitat d’empreses i formacions musicals. L’altra cara, un any més, és el sector discogràfic. Els segells independents catalans continuen el seu descens de vendes. El 2008 van ingressar un 27% menys que el 2007, i el pes català dins el mercat estatal s’ha reduït gairebé un 3%, i ja només significa un 7,7% del total. Un altre aspecte preocupant és la inexistència d’una sortida digital. Ni les descàrregues als mòbils ni la digitalització dels catàlegs de les companyies han suposat, de moment, una alternativa real a les pèrdues físiques.

6 anuari l’espectacle


BALANÇ 2005 OPINIÓ

Nous referents, noves oportunitats

ANTONI LLADÓ Director de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC)

Advocat i economista de formació, Lladó és un reconegut expert en economia aplicada al sector de la cultura. Des del 2007 és el màxim responsable de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC). En un context de transformació radical, l’ICIC articula polítiques de suport al teixit empresarial perquè trobi en aquest canvi noves oportunitats; accions directes, que passen per la via de l’ajut financer, o indirectes, com els serveis de consultoria o les activitats formatives. 8 anuari l’espectacle

El món de la música està experimentant, ha experimentat ja, no és cap novetat, una transformació radical que ha canviat els punts de referència per a la major part dels agents implicats en el sector: artistes, intèrprets, mànagers, editors, grups i orquestres musicals, estudis de gravació, empreses de serveis i, sobretot, consumidors. El que fa deu anys funcionava sense cap mena d’embut, avui pot ranquejar de manera sensible. El canvi és aquí, i aquí, com a tot arreu, les dificultats rauen a gestionar aquest canvi i fer-lo profitós per a tota la cadena de valor. El canvi és evident, imparable, continuarà i no en sabem el destí final. De tota manera, el canvi ha afectat els atributs del model, no pas el model en si. Darrere la indústria musical o si es vol darrere el consum de música com a bé cultural sempre hi ha un element clau, fonamental, insubstituïble. Aquest element és la relació entre l’artista o l’intèrpret i el públic. L’artista, amb la seva música, és qui sedueix, enamora o abranda el públic, qui el forma, el transforma, el fa créixer, qui, en definitiva, el fa content i li obre noves perspectives. El públic reconeix la vàlua de la música i el talent dels artistes, i aquest és l’actiu més gran que té la indústria musical. D’altra banda, la música com a paisatge sonor és present a tot arreu. El nostre país, com tots, té un paisatge musical que es dibuixa i perfila en multitud d’àmbits i formats. Espais públics i privats tenen el seu contingut musical, i els nostres mitjans de comunicació, sigui amb continguts o continuïtats, integren sistemàticament la música. La música, per tant, a més d’un bé de consum cultural final és un bé intermedi que s’incorpora a productes més complexos, siguin de naturalesa ambiental o audiovisual. Lògicament la qüestió que preocupa és, sens dubte, d’una banda, com donar valor a aquest actiu capital que és el talent artístic, i de l’altra, com monetitzar la música com a bé intermedi.

En el primer cas, és necessari innovar per millorar un model de negoci tradicional bastit com a estructura d’intermediació entre artistes i públics. Fins avui, editors i mànagers han posat els artistes a disposició del públic a través dels fonogrames o de serveis directes i relacions lineals, el més evident, la música en viu. Actualment, la relació entre públic i artista s’ha de repensar, i amb tota probabilitat la indústria musical ha de seguir una estratègia que afavoreixi al màxim la posició de l’artista i la seva capacitat de creació tot assumint un conjunt de serveis, ja no lineals sinó en xarxa, que permetin apropar de manera multifocal l’artista al seu públic. D’altra banda, les noves tecnologies permeten un control molt més eficaç del consumidor i de les seves preferències, no tan sols musicals. Avui, la indústria musical, en particular les companyies independents, tenen una oportunitat davant seu que no havien tingut mai abans: el coneixement detallat del consumidor. La societat de la informació i del coneixement és precisament això. La indústria musical serà gestora de talent però també gestora d’informació i, per tant, el valor de la indústria passarà pel valor no ja només de la música sinó també de la informació. Sensiblement diferent és el cas de la valorització de la música com a bé intermedi, però l’estratègia es fonamenta en dos pilars crucials. D’una banda els mitjans de comunicació, i de l’altra una major interrelació de les indústries culturals. La música del país ha de ser rellevant en el nostre panorama comunicatiu però també ha de ser molt present en la resta d’indústries, prioritàriament a les audiovisuals però també a les arts escèniques. Com més àmplia sigui aquesta presència més gran serà la capacitat de monetització a través d’una gestió adequada dels drets de propietat intel·lectual, fonament indiscutible de la cadena de valor de la indústria cultural.

“El valor de la indústria passarà pel valor no només de la música sinó de la informació”


OPINIÓ

Dur la música catalana al món

JOSEP BARGALLÓ Director de l’Institut Ramon Llull (IRL)

La presència internacional de la música creada als diversos territoris de llengua catalana té, per sort, moltes vies, i la primera, sense cap mena de dubte, és la feina constant dels autors, grups, músics, intèrprets... L’Institut Ramon Llull, que té entre les seves tasques aquesta, la projecció exterior de la música que es fa al nostre domini lingüístic, disposa de diverses eines per col·laborar-hi: la programació directa en les activitats que l’IRL organitza directament (la Fira del Llibre de Frankfurt el 2007; el Festival Internacional Cervantino a Guanajuato, Mèxic, l’any passat; els Catalan Days a Nova York enguany...), els convenis de col·laboració amb els principals festivals de música d’arreu en els diversos gèneres, la invitació a programadors internacionals a les fires i festivals que es realitzen a Catalunya i les Balears i, finalment, l’ajut als músics catalans que han estat contractats fora per al seu desplaçament. Aquests ajuts al desplaçament per a actuacions fora del domini lingüístic —això vol dir sí a Saragossa i a Melbourne i no a Perpinyà o a Mallorca—, que es formulen en convocatòria pública oberta a tothom, sense exclusions, són molt amplis: el 2008 vàrem atorgar 204 d’aquestes subvencions per un valor de 350.000 euros que van portar músics catalans a 53 estats del món. A aquestes xifres cal sumar-hi una àmplia varietat de convenis amb alguns dels festivals i centres més destacats del panorama musical internacional per tal que hi programessin, tot al llarg del 2008, actuacions de músics i grups catalans, en la majoria de casos en el format d’una presència específica i diferenciada. Festivals d’Osca, Madrid, Sevilla, el Brasil, els Estats Units (Austin, Nova York i Chicago), el Canadà, el Quebec, Portugal, França, Bèlgica, Mali... van signar convenis d’actuació amb l’IRL per un valor de vora 250.000 euros i van omplir la seva programació —sempre amb una obligada aportació pròpia— de sons i veus catalanes. Aquest és el cas de la col·laboració amb el Lincoln Center de Nova York per a la programació d’una nit de rumba catalana amb Peret i La Troba Kung-Fú el 25 de juliol en el marc de la Midsummer Night Swing del Lincoln Center Summer Festival, que va ser un èxit rotund i ens va obrir la porta a noves col·laboracions, com la que s’ha produït enguany en el marc del

programa Catalan Days que es va celebrar durant el mes de maig, repetint èxit de públic i crítica, i duent tant música clàssica com electrònica i jazz. Una altra col·laboració destacada el 2008, i sense moure’ns dels Estats Units d’Amèrica, rovell de l’ou del mercat musical globalitzat, va ser amb l’Ajuntament de Chicago, amb qui vam programar un concert de fusió de música world —per dir-ho a la seva manera, on their way— dins el cicle Music Without Borders. Aquesta actuació va reunir, al Millenium Park de Chicago, Miquel Gil, l’Orquestra Àrab de Barcelona, Llibert Fortuny, Nino Galissa i Maria del Mar Bonet, i es va desenvolupar davant milers de persones, que hi van respondre de manera entusiasta. Poques setmanes després, a Guanajuato, no gaire lluny de Mèxic DF, l’IRL representava la cultura catalana al Festival Internacional Cervantino. En l’àmbit musical, Joan Manuel Serrat, Els Pets, La Troba Kung-Fú, Miqui Puig, el Quartet Casals, Jordi Savall, Barcelona 216, Miguel Poveda i l’espectacle infantil de L’Auditori de Barcelona, amb el muntatge Bartrian(n)a i la participació de Carles Santos al Tirant lo Blanc de Calixte Bieito. Molts d’ells no només a Guanajuato, sinó amb gira posterior —o anterior— a altres ciutats mexicanes. I també hi ha hagut participacions —sovint subsidiàries, merament de suport, com ens toca— als quatre continents, però primordialment a Europa i les dues Amèriques. I, a casa nostra, ens hem fet càrrec —econòmicament i logísticament— de la presència de 26 programadors internacionals de primer nivell a les fires i festivals de Manresa, Vic, Girona i Barcelona. Del Sònar al Festival de Músiques Religioses. Tot això, evidentment, gràcies a l’excel·lent feina del personal de l’IRL i al pressupost que ens aporten les administracions públiques —el 2008 la Generalitat, enguany també el Govern Balear—, però, per damunt de tot, a l’excel·lència dels nostres músics —autors, intèrprets...—, de les seves propostes, de les seves obres... Tot plegat ens ofereix productes musicals d’una altíssima qualitat, que faciliten enormement la tasca de l’IRL de situar la música catalana a primera fila del panorama internacional. És cert que tenim més dificultats que altres cultures, però tenim un important punt a favor: la gran qualitat dels nostres creadors.

“Tenim més dificultat que altres cultures, però tenim a favor la gran qualitat dels nostres creadors”

Qui va ser conseller d’Ensenyament i després en Cap durant la presidència de Pasqual Maragall a la Generalitat de Catalunya és des de fa tres anys el màxim responsable de l’Institut Ramon Llull. Aquest ens, consorciat entre la Generalitat i el Govern de les Illes Balears, té com a principal objectiu difondre a l’exterior la cultura i creativitat dels territoris de parla catalana. Bargalló repassa l’activitat de l’IRL i en destaca l’alta qualitat de la producció musical catalana. 10 anuari l’espectacle


OPINIÓ

La música viu

JORDI MARTÍ Regidor de Cultura i director de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB)

Jordi Martí va ser nomenat el 2007 regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, després d’uns anys com a gerent de l’ICUB. Afirma que la música en directe és, en tota la seva varietat de formats, l’activitat cultural que més atreu els ciutadans. A l’article esbossa les estratègies que el consistori de la ciutat comtal ha engegat per donar suport a la música i tot el seu entorn. 12 anuari l’espectacle

Amb els temps que vivim, un any de música a la ciutat dóna per a moltes coses. Un any farcit de festivals, de propostes que apareixen, altres que desapareixen, concerts massius, altres de més exclusius. La vitalitat del fet musical a Barcelona es va fer palesa durant tot l’any 2008; la música es va convertir, un any més, en l’activitat cultural que més va atreure els barcelonins. Constatem però que són temps canviants per a la música; la manera de viure-la i escoltar-la està canviant, igual que ho fa la manera de reproduir-la, d’enregistrar-la, d’adquirir-la i de promoure-la. És doncs també oportú pensar noves maneres de donar suport a la música i a tot el que mou i representa. Comencem amb la formació musical, una peça clau per a la salut de l’escena musical de qualsevol ciutat. Generar una xarxa d’escoles de les arts a la ciutat és un repte que no podem deixar passar, i que ha de ser el complement del programa Fàbriques per a la Creació que impulsem des de l’Institut de Cultura. En aquest sentit, l’experiència de la Red Bull Music Academy, que entre setembre i desembre va acollir Fabra i Coats i que ens va permetre transformar dues plantes de la fàbrica en espai de suport a la creació, a més de ser un primer pas innovador que ens obliga a explorar noves maneres d’ensenyar i fer música, és també una experiència interessant dels fruits que pot donar la cooperació entre el sector públic i el sector privat per promoure la creació a la ciutat. Però segurament on aquesta simbiosi ha quedat més ben fixada aquest any ha estat en la posada en marxa durant l’any 2008 de la línia d’ajuts per a la reforma i adequació de les sales de música en viu. Enguany l’ICUB ha destinat 600.000 euros a aquesta línia, que ha beneficiat un total de dotze sales (Bikini, Apolo, London Bar, Tarantos, Pepsi Club, Be Good, Sidecar, Be Cool, Mas i Mas, KGB, Jamboree i Harlem Jazz Club) a partir dels seus projectes de reforma (insonorització, millora en les mesures de seguretat, protecció contra incendis, etc.). Des de l’inici de les negociacions entre el sector i l’administració, el paper

d’interlocució de l’Associació de Sales de Música en Viu de Catalunya (ASACC) ha estat determinant. Les sales de música en viu són els laboratoris que posen en marxa l’escena de la ciutat; promoure la seva tasca cultural va ser el que ens va portar a modificar les ordenances municipals que les regulaven, i aquest ha de ser el propòsit que ha d’acomplir el Projecte de Llei d’Espectacles Públics i Activitats Recreatives de Catalunya actualment en tràmit al Parlament. D’altra banda, el treball conjunt de les sales i els promotors musicals ha fet possible un actiu molt important per a l’escena musical: la diversitat de festivals, cicles i concerts que nodreixen l’agenda de la ciutat, des de les propostes més consagrades com el Festival de Jazz, que el 2008 va celebrar el seu 40è aniversari, fins a les més recents com el nou Cicle ECM a L’Auditori. L’esforç que en els darrers anys han fet tots aquests festivals per treballar la qualitat i l’excel·lència de les seves propostes es tradueix en la bona acollida que tenen tant pel que fa a públic com a ressò internacional. És, i convé tenir-ho present, gràcies a la feina entusiasta de molts que Barcelona —i la seva música— s’ha fet un petit nom en el complicat panorama global de la música. Un valor amb una enorme importància. I finalment el treball dels creadors. Constatem que la factoria funciona i que les promeses que pugen ho fan amb força. No em correspon a mi, i no ho faré, posar o treure noms per destacar la salut de l’escena musical local. Permeteu-me però fer dues excepcions. La primera és per a Peret, el ‘rei de la rumba’ que encarna la Barcelona mestissa i intercultural, i que el 2008 va rebre la Medalla al Mèrit Artístic de la ciutat i va ser escollit president d’honor del Consell de Rumbers Catalans en el 1r Simposi Nacional de la Rumba celebrat al C.A.T. I la segona és per al pregoner galàctic de la Mercè. Del 2008 en guardaré la veu d’en Sisa al Saló de Cent cantant “a l’essència humida d’aquesta metròpoli tan antiga i senyorona”, recuperant unes estrofes d’Antonia Molina.

“La música és, un any més, l’activitat cultural més atractiva pels barcelonins”


OPINIÓ

12 milions d’espectadors certifiquen una feina ben feta

JOAN ROSELLÓ President de l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya i Balears (ARC) i director general de The Project

Joan Roselló és fundador i director general de The Project, i des de l’abril del 2008, president de l’ARC. En el seu article, Roselló reflexiona al voltant del primer estudi sobre les empreses de la indústria de la música en directe a Catalunya i Balears, encarregat per l’associació i publicat a través de l’ANUARI 2009. Reivindica la passió per la música que senten els seus agents, i sobretot el seu potencial empresarial, econòmic i el servei que ofereixen al conjunt de la societat. 14 anuari l’espectacle

Garantia de qualitat. Aquesta és la paraula clau ara mateix a la indústria de la música i de l’espectacle als Països Catalans i a tot arreu. Dins un context econòmic molt castigat per la crisi general, la viabilitat de les nostres empreses passa per donar un valor afegit a les nostres propostes. Es pressuposen altes dosis d’entrega professional i d’eficàcia imaginativa en la gestió, però per sobre de tot hem d’oferir una extraordinària qualitat en el servei. Passió per la música, la nostra raó de ser. L’ANUARI 2009 presenta les primeres dades que s’han recopilat sobre les empreses de la indústria de la música en directe al nostre país. No ha estat gens fàcil. No oblidem que el nostre és un sector poc acostumat a compartir xifres, necessàriament competitiu i tradicionalment acostumat a treballar de manera individual. Però és en qualsevol cas un sector molt actiu, que crea riquesa i llocs de treball, i amb molta influència anímica en el conjunt de la societat. Tenim les primeres dades i resulta que —ai carai!— movem molts més espectadors que habitants té el nostre país. Gairebé el doble. És a dir que la música interessa. I tant! Som, per tant, una indústria. Una indústria molt atomitzada, és veritat, però important, ja que l’any passat va convocar dotze milions d’espectadors. Concerts, festivals, festes majors, fires... Tothom gaudeix un dia o un altre d’un espectacle en directe, des del format intimista en una sala petita fins a l’eufòria de macroconcerts com els de Miguel Bosé, Manolo García, Alicia Keys o Bruce Springsteen, per posar exemples d’un ampli ventall estilístic. Festes i festivals de tradició com ara el BAM i el Sònar convoquen milers de persones durant tres o quatre jornades intenses, i festivals veterans (com el de Jazz de Barcelona, amb més de quatre dècades d’història) ofereixen concerts durant més d’un mes, com fan molts dels festivals d’estiu catalans consolidats, de Peralada a Cap-roig passant per la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols.

I tot aquest entramat d’actuacions està organitzat per un centenar de promotors. Un centenar d’empreses que van promoure 13.789 espectacles el 2008. Quasi quaranta actuacions diàries de mitjana, en un territori relativament petit com és el nostre. Petit com també les nostres empreses. Som petits però promovem milers de llocs de treball indirectes i eventuals. Som petits però tenim una gran responsabilitat en els muntatges i en les construccions de les infraestructures i dels escenaris. Som petits però coordinem eficaçment la mobilitat i la seguretat de moltes persones en un espai concret de temps. Malgrat tot això, les nostres empreses són estructures petites, amb pocs treballadors. En xifres, poc més de 500 treballadors fixos en plantilla. Amb una eloqüent ratio de 22.100 espectadors per empleat/any. Simplement espectacular. D’això se’n diu eficàcia. Ara també sabem que facturem més de 126 millions d’euros, i que hem d’estar orgullosos de ser una indústria. Ens dediquem a l’espectacle, a la cultura i a l’oci, això està clar, però nosaltres també lluitem cada dia amb les nostres obligacions i les nostres responsabilitats laborals i econòmiques, com a empresaris que som. I aquests paràmetres econòmics, tal com s’insistia des del Congrés Internacional d’Economia i Cultura 2009, no només haurien de ser quantificats pel que representen en el PIB dels Estats, sinó que “el desenvolupament econòmic cultural ha d’anar lligat també al desenvolupament social, i aquest ha de tenir com a base la cultura”. Per això exigim una regulació industrial pròpia. Perquè formem part d’un sector equiparable al de l’automoció, l’alimentació i la construcció, per posar tres exemples també ben diferents. Tenim una indústria potent, que atreu millions d’espectadors, i cal tractar-la amb dignitat, professionalitat i responsabilitat. És urgent, més que mai, una Llei de la Música.

“Volem regulació pròpia. Som una indústria potent, com la de l’automoció, amb milions d’espectadors”


BALANÇ 2008

La música en viu, motor del sector Xifres rècord de la música en viu als Països Catalans. La facturació de la música en directe multiplica per set la de les vendes de discos. En un context en què any rere any es confirma la davallada dels ingressos de les discogràfiques, sense un mercat digital, els concerts es presenten com un valor segur i les dades indiquen que el públic augmenta. EL DIRECTE ÉS EL PRINCIPAL SECTOR INDUSTRIAL DE LA MÚSICA

REGULACIÓ DE L’OFERTA DE FESTIVALS ALS PAÏSOS CATALANS

El 2008 es van celebrar a Catalunya un total de 22.000 actuacions, una mitjana de 60 concerts al dia

La indústria de la música en directe representa uns ingressos del 87% del negoci total del sector

Cau un 10% el nombre de públic assistent a l’oferta de festivals en el conjunt dels Països Catalans

Uns 13 milions d’espectadors van assistir a concerts en directe programats arreu de Catalunya

Les promotores i sales de música en viu van facturar 150 milions d’euros el 2008 a Catalunya

Algunes de les cites més importants del 2008 aquest any han decidit no tornar a obrir les portes

La recaptació de la SGAE amb la música en viu als Països Catalans augmenta un 128% en cinc anys

En només cinc anys, la relació entre la indústria del directe i la discogràfica ha passat a ser 7 vegades superior

L’elecció de cinc festivals estratègics per part de la Generalitat de Catalunya els aporta major estabilitat i prestigi

ingressar les discogràfiques independents catalanes es constata que la balança és d’1 a 7 a favor de la música en directe, quan tot just fa cinc anys el repartiment del mercat era pràcticament equivalent.

que anaven dos o tres cops l’any a un concert no deixen de fer-ho, però els que assistien diversos cops al mes a un espectacle musical —i que són els que mantenen la quantitat i la qualitat dels concerts— han començat a reduir la freqüència fruit de la crisi econòmica. El que no es pot oblidar, però, tot i resultats positius globals del directe, és el que constaten els màxims directius de les associacions de promotors i segells: les bones dades que aporten els concerts no permeten compensar les pèrdues de la davallada de la venda de discos.

2008: ANY DE RÈCORDS EN LA MÚSICA EN VIU

El directe és la nau insígnia de la indústria catalana de la música. Amb una facturació que es va situar el 2008 a l’entorn dels 150 milions d’euros, les empreses que es dediquen a la música en viu van concentrar el 87% del pastís que genera la facturació de la música en tots els seus formats i expressions. La bona salut del directe també la confirmen els 12 milions d’espectadors que van assistir als 14.000 bolos organitzats pel conjunt de les empreses associades a l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) i al milió de persones que van anar als 8.000 directes programats als locals del país, segons de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC). També la SGAE de la Zona Mediterrània ha detectat el bon moment de la música en viu als Països Catalans: en un any en què s’ha deixat de recaptar un 12,6% en relació al 2007, els ingressos per música moderna a la ciutat de Barcelona van créixer el 2008 un 11,5%. Fent una comparativa amb anys anteriors, trobem que dels 6,7 milions d’euros d’ingressos per concerts assolits per la SGAE als Països Catalans el 2003, es passa als 15,3 milions del 2008, un 128% més. En el mateix període, els ingressos totals de l’entitat només han crescut un 27%. La suma de dades positives configura els escenaris en viu com el sector més potent de la indústria musical. Si comparem els 151,3 milions d’euros de la facturació conjunta d’ARC i ASACC amb els 21,6 milions que van 16 anuari l’espectacle

Els músics tornen als escenaris Segons les dades recollides en un primer estudi sobre la indústria de la música en directe realitzat per ARC, davant de la caiguda de les vendes de còpies físiques dels discos els artistes estan pujant més que mai als escenaris, i el públic respon acudint massivament a les propostes. Com a resultat es dedueixen algunes grans xifres com que a Catalunya es van celebrar el 2008 un total de 22.000 concerts en directe davant de 13 milions d’espectadors: més de seixanta concerts diaris per a 600 persones de mitjana. Des del punt de vista industrial, el sector català de la música en directe lidera el mercat estatal, tant pel que fa a la potència empresarial —tres de les promotores catalanes (Doctor Music, Concert Studio i The Project) facturen més de deu milions d’euros anuals— com per la quantitat de públic que assisteix als espectacles: el mercat cultural català —sobretot els grans concerts de Barcelona— aporta un terç dels drets d’autor del total dels ingressos de l’Estat espanyol, segons la SGAE. Tot i això, els concerts de més risc, adreçats a públics especialitzats, podrien notar la crisi, ja que els espectadors

Regulació dels festivals i circuits Dins de la bonança del sector de la música en viu, la fórmula dels festivals, fins ara considerada com el ressort de l’èxit, ja ha començat a mostrar certs símptomes de retrocés. Ja sigui per l’excés d’oferta, la crisi o la lluita entre promotors per aconseguir contractar artistes de renom, el 2008 el conjunt dels principals festivals dels Països Catalans va perdre un 10% de públic. Un descens que ha comportat que algunes de les propostes més destacades fins la temporada passada com el Senglar Rock, el Summercase o el B-Estival, i fins i tot debutants com el DayDream Festival o el Doctor Loft 05:00, no hagin tingut continuïtat aquest 2009. En una línia alternativa cal destacar la proliferació de circuits públics i privats arreu del país, que va comportar el 2008 un augment del 19% de directes i d’un 16%


BALANÇ 2008 AUGMENTA LA PRODUCCIÓ DE DISCOS I REEDICIONS EN CATALÀ

CAUEN LES VENDES DE CDs I EVOLUCIONA EL MERCAT DIGITAL

Nou rècord històric de produccions en català amb 572 referències: gràcies a cançó (+22%) i folk (+24%)

Les discogràfiques catalanes perden un 20,1% dels ingressos el 2008, i el 75% del mercat estatal en 5 anys

El disc de la Marató de TV3 supera les 127.000 còpies venudes i és l’únic disc de platí en català

Una desena d’artistes catalans van superar el 2008 les 10.000 unitats venudes dels seus nous discos

Els discos en català de més difusió es van distribuir i difondre associats amb els mitjans de comunicació

El mercat digital creix un 132%, però només suposa un 5,3% del volum de negoci dels segells

CREIXEMENT I RECONEIXEMENT DEL CIRCUIT CATALÀ DE LES SALES

LES CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI ECONÒMICA ARRIBEN A LA MÚSICA

Més d’un milió d’espectadors i 8.000 concerts a les principals sales de Barcelona i Catalunya

Per primer cop en cinc anys, cauen un 12,6% els ingressos pels drets d’autor en general

El canvi en la legislació permet a les sales deixar l’al·legalitat, però reclamen la consideració d’espais culturals

Els grans concerts a Barcelona salven els ingressos de la música en directe i els drets d’autor

Augmenta el públic i els concerts en una imparable xarxa de circuits de música als Països Catalans

La crisi fa augmentar els retards en del pagament dels espectacles per part dels consistoris municipals

d’espectadors. La suma de les inversions institucionals (nacionals i locals) i dels promotors consolida una nova estratègia del que ja es podria anomenar concerts de proximitat. La xarxa de circuits i de sales estableix les bases per a la promoció i difusió de la cultura musical. Precisament en aquest sentit cal subratllar la política d’ajuts als festivals endegada per la nova Conselleria de Cultura el 2008, i que ha estat determinant perquè augmenti la presència de músics del país i cantant en català, a més d’aportar recursos i major transparència i descentralització a les subvencions. Igualment, s’han designat cinc festivals com a estratègics en base al seu compromís amb els artistes catalans, al fet que portin la música més enllà de Barcelona i al perfil estilístic: BarnaSants, Tradicionàrius, Terrassa Jazz, Músiques de Torroella i Sónar. D’altra banda, la nova política d’ajuts per punts també ha estimulat la programació de músics del país en festivals que fins ara gairebé mai convidaven artistes de l’escena musical nacional. El mercat digital no aflora La caiguda de les vendes físiques de les companyies independents va tornar a ser contundent, tot i que ja semblava haver tocat fons: un 20,1% menys d'ingressos que el 2007. Aquesta davallada ha comportat, a més, que el pes de les discogràfiques catalanes en el mercat estatal espanyol s’hagi reduït del 10,6% al 8,5%, i que

en la perspectiva dels cinc darrers hagi perdut el 75% del mercat: l’any 2003 suposava el 36% de l’Estat. Bona part de la responsabilitat la té la incapacitat de les companyies per vendre els seus productes en el mercat discogràfic digital, contràriament al que aconsegueixen fer les majors, i que ajuda a amortir el cop. Així, tot i que el negoci digital català hagi evolucionat favorablement un 132% el 2008, les vendes només representen un 5,2% dels ingressos globalment, una dada que entre els segells més petits arriba a ser pràcticament insignificant. A nivell mundial, però, es demostra negoci a la Xarxa: la Federació Internacional de Productors Fonogràfics indica que les principals plataformes digitals de venda van augmentar els ingressos un 24% del 2007 al 2008. En canvi, les companyies catalanes assenyalen que la descàrrega de cançons sense pagar continua sent una de les causes de la impossibilitat de col·locar els seus productes i demanen un canvi en la legislació. El debat del model de negoci que hauria d’estabilitzar el sector en el futur continua obert, doncs. En aquest context, els les drets editorials i la sincronització es presenten com un espai per fer negoci menys inestable que el digital. Superar les 10.000 còpies Amb aquesta realitat, no sorprèn que només un CD en català hagi superat les 80.000 còpies venudes i sigui disc de platí. És El disc de La Marató de TV3, que en

va vendre 127.000, associat amb tots els diaris catalans. A part, només els discos distribuïts amb revistes van assolir el preuat disc d’or: Musiquetes per a la Bressola, (85.000) i Metamorfosi, de Gossos (42.000). Entre les produccions catalanes n’hi ha almenys una desena amb més de deu mil còpies col·locades, tot i que només tres són en català: els clàssics Lax’n’Busto, la revelació de Manel i el disc mediàtic de Polònia. De la resta, la majoria de discos d’artistes més populars es troben entre les tres i les deu mil còpies. Per al top ten cal recórrer als que canten en castellà: van vendre més de 100.000 unitats els últims treballs de Serrat amb Sabina, Manolo García i Estopa. Quant a la producció, el nombre de fonogrames editats en català va registrar un nou rècord el 2008 amb 572 títols nous i reedicions en CD. Un esforç compartit per les discogràfiques de sempre, nous segells i l’autoedició, que certifica l’òptim moment creatiu dels autors nacionals. L’augment més espectacular el comparteixen la cançó d’autor (+22%) i el folk (+24%), superant en ambdós casos la xifra del centenar de treballs publicats. El pop-rock s’incrementa un 8% (215 discos), el jazz es manté i cauen les edicions per a públic familiar. Complementàriament cal assenyalar que es perd un 28% de produccions de DVD musical en català i reneix la publicació de vinils. Crisi i contractació pública En el balanç de l’any és recurrent analitzar l’impacte que la crisi econòmica conjuntural està tenint en el sector. Un dels àmbits més afectats és la contractació pública, ja que totes les administracions estan fent retallades, i la cultura n’està sortint molt malparada. Això s’ha traduït, sobretot, en una baixada del que els ajuntaments estan disposats a pagar per contractar espectacles i també en un retard encara més gran en els pagaments. Tot i la crisi, o precisament per la crisi, la indústria musical reclama un suport actiu de les administracions. En aquest sentit, la resposta va ser positiva el 2008 per a les sales barcelonines, que es van beneficiar de la nova legislació que els ha permès sortir de l’al·legalitat, tot i que queda pendent la consideració de ser espais culturals. També van ser un impuls les subvencions per adequar espais. La crisi també va provocar que les companyies catalanes busquessin noves sortides i mercats a l’estranger per als seus artistes i productes. L’any 2008, un total de 138 empreses van viatjar de la mà de l’ICIC a alguna de les setze fires amb la marca Catalan! Music, i es va fer una intensa promoció a través de l’Institut Ramon Llull. Augmentar el 3% del PIB cultural Totes aquestes intervencions públiques i privades han de servir per estabilitzar i donar nova empenta al sector de la música, que hauria de contribuir a augmentar el pes de la indústria cultural catalana. Aquesta indústria suposa actualment el 3% del PIB català, lleugerament per sobre del 2,8% que té el pes de la cultura en el PIB de la Unió Europea, però encara molt enrere del 5% que suposa en el marc del PIB espanyol. El 2008 va ser justament l’any de la consecució d’una demanda històrica del sector cultural del país: es va aprovar la constitució del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, que es va constituir el gener del 2009 amb el compromís de fomentar i estimular la creació cultural. Tot i la limitació de competències en alguns àmbits, ja s’ha compromès a intervenir en l’estudi del sector de la música i, sobretot, a aconseguir progressivament més competència en la creació, producció i difusió.

l’espectacle anuari 17


BALANÇ 2008

Amb el vent de cara

ALBERT PUIG Periodista musical d’iCat fm, BTV i Enderrock

La qualitat dels grups nacionals és més bona que mai, i el públic ha sabut correspondre a aquest cabal de talent omplint els recintes on se’ls programava. A més dels artistes, la responsabilitat d’aquest augment qualitatiu i quantitatiu també és del suport de segells, mànagers, promotors i mitjans de comunicació. A l’article també es remarca l’encert del Departament de Cultura d’incentivar la presència als festivals dels grups del país i el poder de la premsa per potenciar propostes emergents d’aquí. 18 anuari l’espectacle

No caldrà que llegiu gaires línies per saber la meva opinió sobre l’estat actual de la música catalana. Espectacular! Millor que mai! Tots els anys haurien de ser com el 2008, amb més propostes que mai i amb un nivell de qualitat extraordinari. Sembla que definitivament la crisi discogràfica i la selva informativa que suposen les xarxes socials com el Myspace han posat cadascú al seu lloc: els pirates de la música ensorrats en la misèria i els artistes amb talent actuant damunt els escenaris. I és aquí, en els directes, on el 2008 ha marcat la gran diferència. Teníem grups, discos, promotors i festivals, però ens faltava el públic, la gent que espolsada de tota mena de prejudici prehistòric s’atrevís a omplir els locals on actuen les nostres bandes. Ara hi ha molts festivals que pateixen més per exhaurir el paper dels concerts internacionals que el de les actuacions dels grups de casa. Facto Delafé y las Flores Azules, Love of Lesbian, Antònia Font, La Casa Azul i Manel, sobretot Manel, ens han ensenyat que els grups de casa també saben penjar el cartell de ‘no hi ha entrades’ a les portes dels locals. Però per què ara sembla que tothom està interessat en la nostra música? Qui té la culpa d’aquest canvi? En primer lloc evidentment les mateixes bandes, que cada vegada més es concentren en el que els agrada i no pas en el que pot agradar. En segon lloc bona part de culpa la tenen incansables romàntics com els responsables de l’Heliogàbal, CD Drome, PopArb, Music Bus, BankRobber, Gerardo Sanz, les Cases de la Música Popular i per descomptat l’Enderrock i iCat fm, entre molts altres que segur que em deixo. Per últim, crec que per primera vegada a la vida, vull donar les gràcies al Departament de Cultura i especialment al seu delegat de música Josep Maria Dutrén. Sé que aquestes afirmacions no són mai gaire ben vistes, que algú dirà que m’estic fent gran o que

persegueixo algun determinat objectiu, tant me fa! Faré com aquell madridista que aplaudeix el joc del Barça i vull reconèixer públicament que gràcies a la política de subvencions condicionada per la presència de bandes catalanes en els programes dels festivals està canviant la fesomia de molts cartells que tradicionalment s’havien mostrat molt contraris a la presència de música catalana. Sembla que el que no hem aconseguit per convenciment, s’ha hagut d’obtenir com sempre gràcies als diners. Ara tothom programa grups en llengua catalana, doncs com diuen els Antònia Font, alegria! Què hem de fer, queixar-nos? Hem de caure en l’error de criticar que ara la gent s’apunta al carro a canvi d’ajuts econòmics? De cap de les maneres. Qui pensi que els festivals que tenen per director artístic un talonari o el catàleg de les noves tendències acabaran programant grups catalans per voluntat pròpia està molt equivocat. Les coses van cap a millor, però encara ens falten moltes coses per fer, com pensar que sortir de Catalunya a tocar no és cap utopia, que cal deixar de pagar catxets desorbitats per moltes coses que no s’ho mereixen i que hem de revisar determinats favoritismes institucionals, ¿o pensàveu que tot serien aplaudiments cap als que manen? El 2008 ens ha ensenyat com el poder de la premsa també es pot utilitzar per potenciar els grups de casa. Cal analitzar amb deteniment el que està passant amb els Manel, i no per treure’n cap conclusió, sinó per repetir l’operació tantes vegades com sigui possible. Ja sabem que el país està en crisi i que el pitjor encara ha de venir, però que res ni ningú atempti contra la creativitat dels nostres. Segurament caldrà reinventar els negocis i reciclar molts professionals, però ja que està comprovat que la conjuntura afavoreix la bona música, no perdem el temps amb laments innecessaris. Si us plau, ara que sembla que els vents bufen de cara que ningú pari de remar.

“Tots els anys haurien de ser com el 2008, amb més propostes que mai i d’un nivell extraordinari”


2005 BALANÇ 2008

Cursa de cargols

J.M. HERNÁNDEZ RIPOLL Periodista musical de l’Avui

És impensable que un sector industrial avanci quan viu al dia i per subsistir depèn del suport públic. Els que miren més enllà i pensen en el futur, han vist com el 2008 no ha portat la Llei de l’Espectacle i el Consell de les Arts s’ha constituït sense cap representant de la música. En aquest panorama d’estancament, la nova política d’ajuts per punts a festivals ha resultat un gran salt endavant per l’augment de propostes nacionals programades i una esperança de futur. 20 anuari l’espectacle

Que el temps passa és de domini públic fins i tot per a aquells que s’han vist obligats a empenyorar el rellotge per culpa de la maleïda crisi que ens castiga. Ja ha passat un any des de l’anterior ANUARI i, en canvi, el cargol de la música sembla que no s’hagi mogut de lloc, com si continués aturat en el mateix semàfor. La cosa no rutlla. Perquè avançar en un món on per subsistir es depèn de la generositat institucional és com participar en una cursa de cargols. Si deixéssim els escrúpols oblidats a la tauleta de nit, es podria reeditar l’ANUARI de l’any passat i només ho descobririen els quatre gats que remenen els calés. El temps no passa igual per a tothom. Es funciona amb dues velocitats diferents, impedint a les parts implicades funcionar al compàs. Dir que el 2008 ha estat un any de vagues perspectives és tornar a repetir la cançó de tots els estius. Total perquè el que s’hi dedica viu al dia i el que mana pensa de legislatura en legislatura. Amb aquests precedents no és estrany que ningú es posi d’acord quan toca. Hem consumit el 2008 i la Llei de l’Espectacle segueix encallada a la xarxa política; el silenciós Consell de les Arts es constitueix sense cap representant del sector musical, i bona part de les iniciatives anunciades encara no han superat l’etapa de lactància. No és estrany, doncs, que bona part dels professionals que s’alimenten de suc de pentagrames es desesperin davant la reiterada manca de perspectives. Uns només pensen en futur i altres no abandonen el present. És un dels hàndicaps que comporta ser espectador d’una cursa de cargols: avancen tan lentament, que gairebé no ho notes. Per als consumidors, parlar de música des del punt de vista laboral i industrial és més avorrit que el missatge presidencial de Cap d’Any. Tret, és clar, que les mesures adoptades atemptin directament contra els propis interessos. El cànon digital aixeca polseguera, la pirateria ja és un hàbit acceptat socialment i la crisi que ens afecta, com totes les crisis inventades, sempre afecta els més dèbils. Arribats a aquest punt de l’article, més d’un cargol tindrà tot el dret d’apuntar que en el decurs del 2008 va

avançar més terreny que tot el camí recorregut durant el quinquenni anterior. I tindrà tota la raó. La idea de crear un sistema de repartiment de subvencions segons la quantitat de punts obtinguts pot crear un abans i un després, en el cas que els futuribles dirigents que poden arribar la respectin i la mantinguin operativa. Els seus efectes s’han notat en programacions festivaleres que fins ara funcionaven d’esquena a la realitat musical catalana. Aquí han fet diana i l’enciam que els espera a la meta és una mica més a prop. Un enciam verd com el futur. Igual perquè no arriba mai. Pensar que la música és un producte de consum massiu no l’ajuda a caminar. La lluita contra el silenci mediàtic generalista segueix enfangada a les trinxeres. Si el 2008 és l’any d’algú, és dels Antònia Font. Guanyaven el Premi de la Música en la categoria de millor àlbum de pop, i em permeto dubtar si això els ha ajudat a trencar les fronteres acústiques que ens aïllen de la resta de l’Estat. Per als grups d’expressió catalana, actuar per les Espanyes és més complicat que fer-ho per les Europes. Dins aquest batibull que formen les oficines institucionals, ara anem pel món sota les banderes de Catalan Music i Catalan Sounds, segons de qui sigui el propietari dels bitllets amb els quals es sufraga la festa. El cert és que uns i altres no paren de viatjar, ara se’n van a Austin, després a Marsella; ara munten l’estand a Sevilla, ara a la Patagònia. Es ven la marca, s’oxigenen les bases amb caramels amb gust de fruites variades, però a casa el camí fa pujada i ells van a peu. A aquesta cursa de cargols que ens ha tocat viure li segueix mancant esperit comercial. El decàleg dels publicistes indica que és imprescindible saber-se vendre. Obrir nous mercats no significa oblidar el propi. Potser pensen que és una batalla perduda. Potser es confirma la vella dita que diu que ningú és profeta a la seva terra si abans no ha triomfat a l’estranger. L’oferta mastodòntica de concerts en directe que es programen arreu del país no és, ni de bon tros, símptoma que la música catalana gaudeixi de bona salut. Però això tampoc és cap novetat. Ja ho dèiem, passa el temps, i el cargol segueix aturat en el mateix semàfor.

“Avançar quan es depèn només de la generositat institucional és continuar aturat al mateix semàfor”


ENTREVISTA

TEXT: LAIA ALTARRIBA

“Demanen que fem reformes a la casa de la cultura, però només disposem d’una capseta de manicura per fer-les”

XAVIER BRU DE SALA President del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

Després d’anys de reivindicar-ho, el gener d’aquest 2009 es va constituir el Consell de la Cultura i de les Arts, integrat per onze persones de diversos camps artístics i culturals. El sector de la música, però, ha lamentat que cap d’aquestes persones estigui vinculada a aquest àmbit, i està preocupat per l’atenció que rebrà. En parlem amb l’estrenat president del CoNCA, Xavier Bru de Sala. 22 anuari l’espectacle

Aquest 2009 s’ha constituït el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), una reivindicació de fa temps de l’àmbit cultural. Amb quina missió heu començat a treballar? Hem rebut l’encàrrec d’organitzar i fomentar la política de suport, promoció i expansió de la cultura i de la creació artística a Catalunya amb independència del govern i de les conjuntures polítiques. En què es concreta aquest encàrrec? Les tasques encomanades són promoure l’accés universal a la cutlura, integrar els camps propis de la cultura, la ciència, la tecnologia i les humanitats des d’una perspectiva de transversalitat, interdisciplinarietat i diversitat, fomentar l’excel·lència en la creació i el perfeccionament professional, promoure i difondre els productes culturals i convocar els ajuts públics a la creació. A més, també hem d’elaborar uns informes preceptius sobre la legislació que afecta la cultura i atorguem els Premis Nacionals de Cultura. Quina ha estat la feina de les onze persones que formen part del plenari del Consell durant aquests primers mesos? De moment hem pogut fer poc més que gestionar els ajuts d’acord amb els criteris prèviament establerts per l’antiga Entitat Autònoma, que era qui se n’encarregava abans de la creació del Consell. Penseu que ens vam constituir el mes de gener, però no va ser fins al març vam tenir el pressupost firmat per poder-nos-hi posar. En el primer plenari vam crear diverses comissions de treball per abordar i analitzar transversalment les feines

de les quals ens hem d’encarregar. Aquestes tasques ja estan en marxa amb diverses qüestions damunt la taula, i també hem encetat la ronda de visites per tal d’auscultar la cultura al territori. Els primers llocs elegits han estat les ciutats de Lleida, Olot i Tarragona.

“Actualment difícilment saps que ets a Catalunya per la música dels espais públics, i això ho volem solucionar” El CoNCA s’inspira en consells de la cultura existents ja en altres països. Què us ha semblat interessant d’aquestes altres experiències? Els Arts Councils anglosaxons ja fa molt de temps que funcionen. Els plantejaments que tenen i que ens han servit d’exemple és que els ajuts públics no els donen els polítics sinó institucions gestionades per gent de la cultura, que mantenen independència dels governs. L’elecció dels onze integrants del plenari ha molestat el sector de la creació músical perquè no inclou “cap representant amb un coneixement mínim del sector musical”, segons s’expressa en un manifest de la Unió de Músics. I afegeix que ho consideren “rotundament discriminatori i inadmissible”. Com valora aquesta reacció?


BALANÇ ENTREVISTA 2005

“Volem parlar amb les associacions professionals del sector de la música per iniciar un procés conjunt de planificació estratègica” El CoNCA compartim la mateixa preocupació, i puc assegurar que la música és un sector preferent d’atenció del Consell. És per això que hi volem mantenir un diàleg constant per tal que no estigui discriminat respecte a les altres disciplines. Ja en la primera reunió del plenari vam acordar iniciar un procés d’anàlisi i diàleg amb el sector, és per això que ja hem convocat els representants de les associacions professionals del sector i experts en aquest camp per iniciar un procés d’anàlisi i de planificació estratègica. Tot i això, cal subratllar que per ara el pressupost d’ajuts per a la música és a la Conselleria, no ens n’encarreguem nosaltres. El gruix de la interlocució ha passat de l’Entitat Autònoma a la Conselleria en lloc de venir a parar al CoNCA. Penseu que hauria de ser diferent, que us n’hauríeu d’encarregar vosaltres? Sí, seria lògic que anéssim guanyant més atribucions. Ja s’anirà veient més endavant. Malgrat que de les subvencions a la indústria no us n’encarregueu vosaltres, quines actuacions podeu fer en l’àmbit de la música des del Consell? Podem fer altres coses, n’estic convençut. Per exemple, volem treballar per intentar que el músic pugui tenir un reconeixement específic, que s’elabori un Estatut de l’Artista; cal treballar per resoldre aquesta anomalia de la música a Catalunya. Com poden ajudar a la difusió dels músics del país entre la població? Creiem que cal iniciar mesures de conciliació entre la societat catalana i la seva música. Em refereixo al fet que actualment difícilment saps que ets a Catalunya per la música que sona als espais públics. En altres països això és diferent. Per exemple, si vas a Grècia

o a Itàlia, la música que sents t’indica el país on ets, i aquí no. Això ho hem d’intentar solucionar. Atendre les preocupacions del sector, però, no es pot fer sense tenir-hi una relació estable. Com mantindreu aquest diàleg? A través de dues línies de contacte: d’una banda ho farem a través de la comissió específica que hem creat per al sector de les arts escènques i la creació musical, d’on hauran de sortir propostes de línies d’actuació, i d’altra banda directament des de la presidència i les vicepresidències del CoNCA.

“Les fàbriques de creació de música són insuficients i cal treballar per resoldre-ho” Quins creu que haurien de ser els criteris per donar suport a la creació musical? Primer de tot hem de tenir coneixements de la situació actual, analitzar-la i després generar criteris col·legiats. Hem d’intentar evitar la discrecionalitat al cent per cent. La cultura ha de ser exemplar, així que s’ha de disminuir fins a eliminar la discrecionalitat. Per tant cal un rigor extraordinari a l’hora dels ajuts. Caldrà definir clarament uns criteris sobre la taula, i un cop fet, en atorgar els ajuts no hem d’entrar en les valoracions. Més endavant ja veurem si priortizem, però serà en funció de l’anàlisi i segons el panorama. Un dels majors problemes que tenen els músics especialment a la ciutat de Barcelona és la manca

d’espais per a la creació. Què en pensa d’aquesta mancança? Efectivament, les fàbriques de creació de música són insuficients i cal treballar per respondre-ho. Però no només això, també hi ha un problema amb la música en viu de nit a les ciutats. En aquest sentit, cal trobar fórmules que conciliïn el descans dels veïns amb la música en directe. La cultura catalana no es limita només a Catalunya, sinó que l’àmbit cultural s’estén per tots els Països Catalans. Com ho tindreu en compte? La Llei aprovada al Parlament ha encarregat al CoNCA que tingui especial atenció amb els territoris de parla catalana. I així ho farem. La nostra preocupació per tal d’abastar el territori és constant, i per aquest motiu tenim previst fer visites, no quedar-nos a Barcelona. Ara hem començat, lògicament per Catalunya. Fruit d’aquesta sensibilitat pel territori, hem decidit fer les reunions plenàries del Consell itinerants, de manera que puguem conèixer in situ les demandes del sector a Tarragona, Lleida, Girona, etc. Heu fet la primera convocatòria de subvencions del CoNCA, i ha estat un èxit que ha superat les previsions. Com valoreu aquesta acollida? Ha estat un treball constant, àgil i creatiu. Fins i tot abans que ens adjudiquessin els pressupostos els consellers ja ens vam posar a treballar per començar a funcionar tan aviat com fos possible. El problema és que ens demanen que fem reformes a la casa de la cultura, però per fer-les només disposem d’una capseta de manicura. Necessitem més eines per treballar més i millor. Si la Conselleria de Cultura les posa a la nostra disposició anirem més de pressa.

l’espectacle anuari 23


L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ

La música en directe, aposta de futur? La crisi de model de negoci que pateix la indústria discogràfica no només no ha amenaçat la indústria del directe, sinó que paulatinament l’ha anat convertint en l’àmbit empresarial de referència del sector de la música. Vuit professionals, dels camps públic i privat, especialitzats en la música en viu i avalats per una llarga trajectòria de treball amb grups, sales, circuits i festivals analitzen el moment dolç del sector. En destaquen l’impacte positiu que han tingut les noves tecnologies i analitzen la necessitat d’infraestructures i d’unes normatives poc adaptades a la realitat de la música en viu.

1 Creure en el futur de la indústria musical passa pel directe? 2 Quines normatives, impediments, perills o situacions conjunturals amenacen o dificulten l’activitat del sector del directe? 3 Com beneficien les noves tecnologies la música en directe? 4 Com cal diferenciar entre tants festivals, cicles i circuits? 5 N’hi ha prou amb les ajudes públiques a la música en directe per garantir la promoció? 6 Quina mena d’infraestructures, recintes, sales i/o programacions manquen? 7 Per què no hi ha prou empreses de management, si hi ha tanta oferta de música en directe?

JOSEP MARIA DUTRÈN

CARLES SALA

Director de l’Àrea de Música de l’ICIC, del Dep. de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Director d’Acció Cultural de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona

1 La música en directe està millor que mai. Cada cop hi ha més actuacions de música en viu. Sembla que la crisi que afecta negativament el sector discogràfic beneficia, en canvi, les actuacions en directe. Tenim cinc Cases de la Música, unes sales privades que no paren, un munt de festivals, cicles de tota mena... I a més val la pena destacar que aquesta gran oferta va acompanyada de bones dosis de qualitat. 2 En aquest moment cal esperar que la Llei d’Espectacles, a punt de ser aprovada pel Parlament de Catalunya, contribueixi a un cert alleujament de les dificultats legals que hi ha actualment per fer música en directe. 3 __ 4 Ens caldria algun festival de música antiga, festivals potents de música clàssica, festivals de pop-rock internacional que creguessin sense fissures en els grups del país. Però sobretot el que ens cal és que creixin les programacions estables, no els festivals. 5 Calen ajudes públiques en tots els aspectes. Qualsevol ajut públic serà bo en el món de la música en el camp que sigui. Ara bé, cal tenir en compte que sempre hi ha un pressupost que marca els límits del que es pot fer i el que no, i que obliga a prioritzar unes accions per damunt d’altres. 6 A Catalunya hi ha una bona xarxa d’infraestructures públiques i, en canvi, caldria que hi hagués més sales privades i que cada vegada més les programacions de titularitat pública perdessin pes en benefici d’aquelles programacions impulsades per empreses privades. 7 Possiblement per aquest mateix motiu. A causa del fet que hi ha tanta oferta de música en directe costa molt trobar un forat dins el mercat per actuar. La feina dels mànagers es transforma aleshores en poc agraïda.

1 La facilitat d’accés a la música a través d’internet ha provocat la crisi del sector discogràfic, però en canvi ha augmentat moltíssim el consum de la música en directe. Al marge de les dificultats legals, és cert que a la nostra ciutat ja és possible veure qualsevol artista i assistir cada dia, si tens el temps i els diners, a un concert de qualitat. 2 El règim actual de la Seguretat Social és pràcticament inaplicable i, per tant, precaritza la feina. Les obsoletes lleis i ordenances referents a la seguretat laboral. Esperem que per fi s’aprovi la nova llei a casa nostra i que incorpori, juntament a la protecció dels ciutadans, la protecció del sector cultural. Les normatives i lleis de medi ambient i soroll que consideren la música una molèstia i que tenen un excessiu afany regulador. Pel que fa a l’actual crisi econòmica sembla que el sector cultural ens n’estem salvant. La creixent ‘cretinització’ que provoquen els mitjans de comunicació amb l’honrosa excepció d’iCat fm, Radio 3 i alguns programes culturals d’alguna televisió pública. La desaparició de la crítica musical de la majoria de la premsa escrita. 3 Com ja he dit, facilitant infinitament la distribució i el coneixement del que es produeix. Abaratint els costos d’enregistrament. 4 Tant com entre diaris, revistes i pàgines web. Cada cosa té característiques i utilitats diferents. 5 S’ha d’incentivar també la creació, la circulació i la formació. Evidentment també cal que hi hagi emprenedors i empreses per fer sostenible el sector. No tot ho pot fer el sector públic. La cooperació públic-privat és imprescindible. 6 Encara som lluny dels ‘estàndards’ europeus. Falten dues o tres ‘Mirones’ més i unes quantes ‘Mironetes’ (de 300 a 500 localitats) ben distribuïdes. I els teatres han d’integrar encara molt més la música dins les seves programacions regulars. 7 Potser la manca de formació i titulació? No ho sé, no ho tinc clar. El que sí que és veritat és que actualment els bons mànagers es poden comptar amb els dits de les orelles.

24 anuari l’espectacle


L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ

ORIOL PÉREZ

ANTONI MAS

XAVI FORTUNY

Musicòleg i programador. Coordinador de la Xarxa de Músiques de Catalunya

President de la Unió de Músics de Catalunya i membre de la Junta Directiva de MUSICAT

Mànager i promotor. Membre de la junta de l’ARC i director d’RGB Management

1 L’estat actual de la música en directe és el propi i derivat d’una societat sobresaturada d’informació. Creativament, els músics tenen al seu abast un coneixement precís del que més els interessa, i receptivament el públic igual. Una altra cosa és plantejar-nos si aquest excés d’informació és beneficiós o no. Creativament, trobem una escena marcada per les influències, la cita i la simple imitació i s’oblida el segell i contribució propis. I pel que fa al públic sembla més interessat a acumular que no a processar, i de vegades està mancat de criteri i rigor. 2 Contràriament a la majoria, penso que el perill no són les qüestions logístiques. El perill rau en aquesta manca de criteri i, sobretot, a haver convertit la música en directe a casa nostra en la música de fons per a la farra. A Europa no és així. La dialèctica és clara: música o diversió? 3 Avui es pot assistir a un festival havent pogut escoltar els grups que, en èpoques anteriors, haurien estat una sorpresa. Ara el factor sorpresa s’ha esvaït. El directe és la corroboració de l’interès per una descoberta o el coneixement extrets a través de les noves tecnologies (penso, principalment, en les possibilitats de la Xarxa). 4 En una societat culturalment madura, sí. En una societat tan faltada com la nostra és més difícil. Les necessitats i els reptes es van acumulant, i així és com hem arribat a un panorama musical on als circuits pots trobar productes de gran qualitat, propis d’un festival, que mai han passat per un festival, o festivals que són el substitut d’una programació estable que la resta de l’any és inexistent. 5 En absolut. Hi hauria d’haver un desplegament i una contribució dels mitjans de comunicació públics que, com tots sabem, no s’està realitzant. 6 Manquen tots els elements relacionats amb la música en estat pur, com a acte de comunicació entre un creador i un públic, i sobren sales que són discoteques i bars encoberts i programacions que són més una festa major que un acte cultural. 7 És la conseqüència del desordre del sector. Les diferents baules de la cadena de producció són molt primes i, el que és més important, encara no s’ha generat una cultura del que realment costen les coses. Amb aquesta incultura difícilment un mànager es podrà guanyar la vida amb un artista que no siguin dels mediàtics.

1 La música en directe sembla que experimenta una millora, dins la gravetat endèmica, com a conseqüència de la mateixa crisi de la indústria discogràfica. Seria bo que s’aprofités aquesta dinàmica i es destinessin recursos econòmics i polítics per ajudar el sector. 2 El desenvolupament del sector del directe es veu prou dificultat, entre altres coses, per la normativa restrictiva pel que fa als permisos de les sales de concerts, per la competència deslleial i per l’endarreriment en els pagaments. També cal remarcar l’intrusisme laboral exercit per impostors sense escrúpols que, valent-se del mal ús de les noves tecnologies, usurpen la feina dels músics. 3 Les noves tecnologies constitueixen una eina de doble tall. Tant poden beneficiar el sector del directe o, per contra, perjudicar-lo greument, depenent de l’ús que se’n faci. Mal utilitzades representen una arma molt potent en contra dels músics enquadrats en grups de ball de petit format, com és el cas d’aquells que actuen habitualment en els establiments d’hostaleria, casals, centres cívics, etc. 4 Sí. Es tracta de tres conceptes diferents amb diferent problemàtica. En conseqüència, les polítiques d’ajuts al sector haurien de ser específiques per a cadascun. En qualsevol cas, és una utopia pensar en una política d’ajuts específics quan no n’hi ha cap de mitjanament coherent que tingui en compte les ajudes globals. 5 El sector ha estat tan abandonat que, ara mateix, totes les ajudes són poques. Si fem una comparativa amb els ajuts concedits a altres especialitats o amb les línies d’actuació d’altres països acabarem tots plegats amb els pèls de punta. Inclòs El Chaval de la Peca. 6 Manca absolutament de tot, però el que s’hauria de potenciar especialment són les sales de petit format on els músics puguin començar a desenvolupar les seves activitats. 7 Perquè és més senzill, més pràctic i més rendible fer de representant de zona. Totes les circumstàncies que concorren en aquesta figura del representant de zona li atorguen un control del mercat que, si se’n fa un mal ús, pot resultar especialment perjudicial per als músics. Fins que aquests representants no es converteixin en mànagers, no podem anar bé de cap manera.

1 L’estat actual de la música en directe, quant a oferta artística i a espais per a exhibició, és molt bo. El principal problema actual és la reconversió de la música cap a un producte més cultural; fer que el públic valori més la música, evitant ofertes gratuïtes incomprensibles, que haurien d’estar limitades a propostes emergents. Aquest moment de crisi pot afavorir aquesta transformació, però alhora el principal promotor musical, l’administració, pateix més que ningú la conjuntura de crisi econòmica que afecta tots els sectors i de manera global. 2 La principal amenaça és que a hores d’ara encara no hi hagi a Catalunya ni a l’Estat una ‘Llei de la Música’. No hi ha normativa aplicable en la majoria d’aspectes, i la tendència restrictiva que caracteritza la societat ‘occidental’ posa en contra d’una manifestació cultural tots els mecanismes legals per ofegar-la, sense tenir en compte en cap moment la seva naturalesa cultural. 3 Les noves tecnologies poden facilitar la difusió directa en un món informatiu massa controlat per molt pocs. I dic poden, perquè la mateixa saturació pot dificultar el procés. En un món més ‘comunicat’ que mai, fer-se sentir entre tant de ‘soroll’ també pot ser complicat. 4 En principi són coses diferents. 5 Hi ha ajuts públics per a la promoció de la música en directe? Sé que hi ha ajuts per a la contractació d’artistes, però no estic al corrent sobre els ajuts a la promoció de la música en directe. 6 A poc a poc va millorant tot el tema d’infraestructures. Crec que cal millorar les existents. Cal no perseguir amb normatives ‘orgàniques’ els que estan fent esforços des de la cultura i ajudar-los. Sobretot, però, el que cal és que el públic gaudeixi dels espais existents perquè valori més la música. Mentre hi hagi tanta oferta gratuïta, serà difícil créixer en infraestructures, especialment les privades. 7 Quan no hi ha professionals d’un sector determinat és que la indústria del sector no és saludable. I això vol dir que hi hagi una indústria amb prou musculatura per permetre el sosteniment de la professionalització. Som en un país que darrerament s’ha preocupat molt per l’exportació, com a cavall de batalla. Difícilment, en qualsevol sector, es pot demanar l’exportació d’una indústria que no sigui sostenible per si sola. El consum intern és tan o més ‘rendible’ que l’exportació i és el que genera activitat per tota la indústria auxiliar pròpia, l’exportació no. Hi ha coses que es poden exportar, i altres que són de consum intern.

l’espectacle anuari 25


L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ

JOAN MAS

MIQUEL JAUME COLL

XAVI PASCUAL

Promotor. Codirector del Grup Mas i Mas, responsable de sales de concerts i festivals

Promotor i mànager. Director de màrqueting i nous productes del Grup Trui de Mallorca

Promotor i mànager. Director de PromoArts Music i director artístic del festival Acústica de Figueres

1 Amb la caiguda del disc, internet ha aconseguit que a tot el món la part més important de la música torni a ser el directe. 2 És un fet ancestral a Espanya i encara més a Catalunya, des de l’època de Franco. La democràcia, en lloc de posar-hi remei, ho ha espatllat més amb un excés de normatives i regulacions que tracten la música en viu no com a cultura, sinó com una problemàtica vinculada a Interior. Aquest situació dificulta que la iniciativa privada pugui tirar endavant i queda a les mans del sector públic, i aquests prefereixen el teatre. La música és massa abstracta i intangible pels polítics, i a ells allò que els importa és tangible: fer diners. 3 Les noves tecnologies han abaratit la producció i la promoció dels discos. Això fa que la gravació no tingui tanta importància com abans i les discogràfiques tinguin el paper que els correspon, el de suport a l’artista, no de domini. Ja no tenen a les seves mans el poder que havien tingut. Les noves tecnologies i la gravació digital també han facilitat que la música passi d’uns a altres, i ha ajudat que la música en viu sigui molt més fàcil de transportar i promocionar. 4 Tot és el mateix. L’únic important és que s’està fent música en viu. Com ho venguis és el de menys, fes-ho com et vagi millor. Em sembla absurd les èpoques de l’administració en què ha donat suport als concerts o actuacions concretes. 5 D’ajudes, totes, però el que tenim més que ajudes són traves. Les famoses subvencions són un reintegrament dels diners que ha pagat el sector en forma d’impostos a l’Estat. D’aquests beneficis, es reverteix una petita part en subvencions. No crec en la subvenció directa, l’ajuda hauria de consistir a rebaixar impostos o ajudar tothom per igual. L’Estat no ha de dir què és subvencionable. 6 Hi ha d’haver una xarxa amb diferents equipaments. Encara ens manca moltíssim per estar al mateix nivell de l’estranger. Aquí tenim sales de mil persones, però anem curts en sales de cent espectadors. N’hi hauria d’haver més amb capacitat per a 500 persones, i potser només n’hi ha deu. D’estructures grans ja en tenim. 7 Si hi ha pocs llocs per tocar, hi haurà pocs mànagers.

26 anuari l’espectacle

1 La música depèn sempre del directe, malgrat que avui dia les esforços per part dels artistes estan adreçats cap a campanyes d’imatge, promoció 2.0, etc. Però pensem que el directe és el que més agrada al sector amb una visió professional. 2 L’augment dels catxets és fonamental en aquest tema. També és important l’elevat cost del directe professional, ja que els aparells n’han disparat els preus. A més, a l’actual conjuntura econòmica l’esforç dels programadors és aconseguir un producte a baix cost, encara que s’hagin de sacrificar algunes coses. 3 Des del nostre punt de vista pensem que no hi ha gaire beneficis. Només la competència és la que millora els directes en l’àmbit de la música. 4 A l’hora del directe, la qualitat ha de ser sempre igual. 5 No, creiem que hi ha molts grups de gran qualitat que costa que puguin oferir el seu directe perquè el mercat està malament. 6 Les instal·lacions haurien de tenir una disposició total per a la promoció de tota la cultura. A Mallorca —el nostre àmbit d’actuació— hi ha moltes limitacions en aquest aspecte que a la resta del territori són molt més fàcils de resoldre. 7 La feina de mànager és una tasca molt sacrificada i molt personal. Hi ha més component sentimental que de negoci, perquè es crea un vincle molt estret entre artista i mànager.

1 Estem vivint un dels millors moments de música en viu. Amb la davallada de la venda de discos el públic ha començat a donar molt més valor als directes, i això permet que grups considerats alternatius, perquè no sonaven a les radiofórmules, hagin esdevingut autèntics venedors de tiquets, sense tenir cap número u. 2 A Barcelona s’apliquen normatives molt estrictes a les sales de concerts. Fora de Barcelona encara falta cultura musical per omplir sales de concerts, que la gent pagui per anar a veure un grup de tipus mitjà. Això provoca que les mateixes sales, per poder subsistir, hagin de posar restriccions d’horaris i d’honoraris als grups. 3 Avui dia qualsevol grup es pot gravar la seva demo, penjar-la al Myspace i fer uns vídeos de concerts, o fer clips i penjar-los al Youtube. ¿Hi ha algun sistema més pràctic que posar dos enllaços a un correu electrònic perquè el programador pugui escoltar i valorar el grup? 4 Cal diferenciar entre el vi blanc, el vi rosat i el vi negre? El procés inicial és semblant, però després tenen una elaboració final diferent. Amb la música passa igual: són tres maneres diferents d’entendre un projecte musical; al final sempre parlarem de música, però no es pot treballar de la mateixa manera un festival que un cicle o un circuit. 5 Les ajudes públiques són això, una ajuda, però per a la promoció fan falta moltes més coses, per començar cal que el grup estigui disposat a tocar posant diners de la seva butxaca, cal que els mitjans de comunicació vulguin parlar o punxar aquell artista, i després cal que el públic vingui als concerts. 6 Manquen sales de concerts a la majoria de ciutats de terme mitjà-baix, d’entre 40.000 i 60.000 habitants. També en falten a Barcelona amb aforaments d’entre 2.000 i 3.000 persones, i que no tinguin uns preus de monopoli. Manquen programadors que programin als seus teatres o auditoris artistes catalans, que vagin destinats a aquest circuit de teatres. Realment aquests programadors no et responen ni els mails. 7 La feina de mànager és una de les més desagraïdes. Si el grup va bé, és gràcies al grup, als segells, a la premsa o a les administracions, i si va malament és culpa del mànager. És una de les úniques feines on es pretén que comencis a treballar sense tenir cap sou assegurat; depens dels possibles beneficis que pugui generar l’artista, que sovint no són suficients perquè un artista pugui viure de fer d’artista, i un mànager, de fer de mànager.


INDÚSTRIA DE LA MÚSICA EN VIU

El directe lidera el sector musical amb 150 milions d’euros d’ingressos

TEXT: LAIA ALTARRIBA FOTO: XAVIER MERCADÉ

Les promotores i les sales de concerts van facturar conjuntament el 2008 a Catalunya fins a set vegades més que les companyies discogràfiques: 150 milions d’euros davant de 21,6 milions. La Societat General d’Autors i Editors (SGAE) també constata el bon moment de la música en directe: del 2003 al 2008 ha augmentat la recaptació en concerts als Països Catalans en un 128%. Tot plegat confirma el directe com el sector més potent i amb major previsió de futur de la indústria musical catalana. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi sobre la indústria de la música en viu impulsat per l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) i el Grup ENDERROCK per a l’Anuari de la Música 2009.

. CONCERT DE BON JOVI A L’ESTADI OLÍMPIC DE BARCELONA [1.6.2008]

La música en directe és una de les principals i més estables fonts d’ingressos de la indústria catalana de la música. Ho fan possible els 12 milions d’espectadors que van assistir als 13.789 concerts organitzats per les empreses integrades a l’ARC respecte a l’any 2008. Aquest és el resultat de les primeres dades recollides per l’Associació a través d’un estudi intern. Segons el mateix estudi de l’ARC, la norantena de les empreses promotores que hi estan associades —la gran majoria de les catalanes— van ingressar en conjunt 128,5 milions d’euros durant l’any passat. A aquesta xifra s’hi han de sumar els 22,9 milions d’euros que van facturar les sales de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) gràcies a les entrades venudes per concerts i de les sessions de discoteca a un milió d’espectadors. Les dues quantitats sumen 151,4 milions d’euros per al sector de la música en viu. D’acord amb aquestes xifres, els promotors, mànagers i representants catalans van organitzar una quarentena de concerts diaris de mitjana. Tot i que es tracta d’un sector molt atomitzat —integrat per moltes empreses petites i mitjanes, amb un fort component familiar— de forma global representa uns cinc-cents treballadors fixos, 30 anuari l’espectacle

que el 2008 van suposar un alt grau d’eficàcia equivalent a 22.100 espectadors per empleat/any.

La indústria del directe factura 7 vegades més diners que la discogràfica En comparació amb al mercat discogràfic —incloent la venda de còpies físiques i la venda digital—, a l’Estat espanyol es van facturar 254,42 milions d’euros, segons les dades de Promusicae corresponents a l’any 2008. Si tenim en compte que del total estatal, el 8,5% correspon a les discogràfiques catalanes, ens resulta que aquestes van ingressar 21,6 milions d’euros en el mateix període. Per primera vegada, la facturació de la indústria del directe suposa fins a set vegades més que la indústria discogràfica catalana. És una dada espectacular i representativa de la situació actual, i més tenint en compte que només fa 5 anys, el 2003, la facturació dels dos sectors era pràcticament equivalent: 100

milions pel directe i 92 en el cas de les discogràfiques. El president de l’ARC, Joan Roselló, confirma que el directe és un sector que està en forma, que ha guanyat en la quota de facturació, però vol subratllar que “no ha evolucionat tant com les xifres que ha perdut la indústria discogràfica els darrers anys”. Augment del 128% dels ingressos en 5 anys Que els ingressos del sector del directe han crescut els últims anys per sobre de l’augment de l’IPC ho constata la SGAE: si el 2003 aquesta societat recaptava als Països Catalans 6,7 milions d’euros en els concerts tant de música moderna com de clàssica, el 2008 la xifra s’havia més que doblat i ja arribava als 15,3 milions, és a dir, un increment del 128%. Aquest augment encara és més rellevant si tenim en compte que en aquest mateix període la SGAE ha augmentat la recaptació de totes les partides en conjunt —concerts, arts escèniques, reproducció musical als establiments, còpies venudes, etc.— un 27%. Així mentre altres sectors retrocedien o creixien moderadament, els ingressos per música en directe han crescut moltíssim i han acabat configurant el sector com al central de la indústria musical.


INDÚSTRIA DE LA MÚSICA EN VIU

EL NEGOCI DE LA MÚSICA DISTRIBUCIÓ DE LA FACTURACIÓ DE LES EMPRESES CATALANES DURANT EL 2008 87%

8%

Empreses d’ARC 126,52 milions d’¤ 13.789 concerts 12 milions d’espectadors

5%

Música en directe

Venda de suports

Drets editorials

Sales de concerts 22,9 milions d’¤ 7.860 concerts 1 milió d’espectadors

més de 7 milions d’¤ - 52,2% facturació Doctor Music: 25,61 M d’¤ Concert Studio: 13 M d’¤ The Project: 11,595 M d’¤ menys d’1 milió d’¤ - 11,9% facturació 1-3 milions d’¤ - 24,2% facturació

Font: Elaboració pròpia

3,5-7 milions d’¤ - 11,7% facturació

PES ESPECÍFIC DE LA INDÚSTRIA DEL DIRECTE vs INDÚSTRIA DISCOGRÀFICA COMPARATIVA 2003 / 2008

Indústria del directe 100 milions ¤ 151,3 milions ¤

Indústria discogràfica

92 milions ¤

21,6 milions ¤

Font: Elaboració pròpia

l’espectacle anuari 31


INDÚSTRIA DE LA MÚSICA EN VIU Rànquing de promotors L’estudi de l’ARC també determina que l’actiu sector empresarial que està darrere els concerts i espectacles que es programen al Països Catalans es pot dividir en quatre tipologies bàsiques de companyies en funció del seu volum. Hi ha un grup motor de grans companyies capdavanteres liderat per tres de les promotores més potents de l’Estat espanyol: Doctor Music Concerts (amb una facturació total de 25,7 milions d’euros el 2008), especialitzada en l’àmbit pop-rock i dirigida per Neo Sala; Concert Studio (13 milions), amb seu a Barcelona i Madrid, i avalada pel tenor Josep Carreras; The Project (11,6 milions anuals), fundada el 1988 per Tito Ramoneda i Joan Roselló, referent en la gestió d’espectacles musicals i esdeveniments de gran convocatòria, i tres altres que van facturar entre 3,5 i 7 milions el 2008. Del conjunt dels noranta associats, hi ha un tercer grup (27% de les promotores) que van ingressar entre 1 i 3 milions d’euros; tot seguit el més nombrós (40%), que són les que facturen entre 100.000 i un milió d’euros l’any, i tanca un col·lectiu del 23% d’empreses, amb una facturació que no supera els 100.000 euros. Amb tot, el perfil d’aquestes empreses, tot i que es poden agrupar en aquests quatre grans blocs, és molt diferent. I és que n’hi ha algunes que facturen una xifra considerable però fent pocs concerts, i d’altres que també ingressen molts diners però és gràcies a contractar molts concerts petits, i finalment, aquells que tot i programar molts espectacles n’obtenen uns beneficis reduïts. Amb aquestes dades, Roselló valora que “hi ha una atomització massa gran a Catalunya perquè es tracta d’un sector on encara es treballa amb més passió que professionalitat”. Per poder continuar evolucionant, però, “s’haurà de reconvertir algunes coses, cada empresa ha d’examinar-se i mirar de donar un valor afegit nou a la seva tasca, un fet que serà clau per tal de ressituar-se”. I què significa valor afegit? En posa un exemple: “Avui la informació és a l’abast de gairebé tothom, i per tant cal oferir altres al·licients com les coproduccions”. El director de Concert Studio, Martín Pérez, assegura que “els més petits són als que els costarà més de resistir i n’hi haurà molts que no se’n sortiran”. I és que considera que “a banda d’alguns dels clients que poden endarrerir els seus pagaments, aquest és un sector que requereix noves inversions que a dia d’avui no totes les empreses estan en disposició de realitzar”.

La crisi de la butxaca Malgrat el bon moment de la indústria de la música en directe, Joan Roselló reconeix: “No és un sector que estigui en recessió, però estem tocats per la crisi de la butxaca dels consumidors, la gent ja no va tant als concerts”. Puntualitza, però, que de fet és només una part del sector qui està afectat: “Es nota sobretot en els tipus de música que atrauen uns espectadors que van a molts directes, per exemple els bolos minoritaris que normalment s’omplen amb gent que va a tres o quatre concerts al mes. Aquest àmbit és el que ho pot estar notant més, perquè aquestes persones ara han de controlar més les despeses i deixen d’anar a alguns concerts”. En canvi, assegura que la gent que té com a costum anar entre un i tres cops l’any a veure artistes en directe no hi deixa d’anar, perquè “el públic no vol prescindir d’aquestes emocions”.

La SGAE ha augmentat en un 128% la recaptació per concerts en cinc anys Aquesta és mateixa perspectiva que es corrobora des de la companyia Concert Studio: “L’any 2008, el Festival del Mil·lenni va aconseguir superar el seu rècord absolut d’assistents assolint el 94% de les entrades venudes”. A més, han observat que “amb la crisi l’artista torna més al directe; músics i grups que ja no actuaven gaire ara tornen a fer concerts”, segons Martín Pérez. Davant de la davallada constant de vendes del suport físic discogràfic, el president de la veterana empresa de contractació Solfesa, Francesc Soldevilla, explica: “Cada cop hi ha més artistes i empreses de management que opten per potenciar els directes com una important font d’ingressos que no s’explotava tant quan es venien discos”. Manca d’equipaments Tot que el conjunt de les sales associades a l’ASSAC van programar 7.860 concerts a tot Catalunya, els promotors consideren el fet que encara falten algunes tipologies d’espais. Ho detalla Martin Pérez, de Concert Studio: “Pel que fa a sales equipades amb butaques,

desgraciadament estem limitats a les 1.800 localitats que hi ha al Palau de la Música Catalana o L’Auditori de Barcelona, dins l’oferta de la capital catalana. Això ens impedeix contractar alguns artistes amb major capacitat de convocatòria o ens obliga a deixar públic fora”. Pérez posa com a contrapunt el Royal Albert Hall de Londres, un espai en condicions que permet programar el mateix tipus d’espectacles però que té una capacitat total fins a 4.500 persones assegudes. En aquest mateix sentit, el promotor considera que el problema és que “en aquest país s’ha construït molt malament, i s’han deixat passar oportunitats”. Des de Solfesa, Soldevilla afegeix que aquesta manca de determinats espais, sumada a problemes com les llicències i el preu dels lloguers dels espais, “configura un circuit de sales sense condicions i fa molt complicat que sense espònsors o contractes amb discogràfiques molt potents un artista brillant pugui arribar a sonar per a totes les orelles”. El president de l’ARC detalla les sales que, a parer seu, manquen a Barcelona: d’una banda, “un espai d’unes 1.000 localitats assegudes que hauria tenir una tarifa assequible de llogar, ja que els costos de L’Auditori o el Palau són per a més espectadors, i els teatres és difícil llogar-los per una sola nit. Potser el nou local de la xarxa Artèria que la SGAE ha d’obrir al Paral·lel ho podrà cobrir”. A més, també es troben a faltar sales amb capacitat per a 4.000 espectadors, tant asseguts com drets; en aquest cas, considera una bona aportació la creació del Club Sant Jordi —espai annex al Palau Sant Jordi—, per a 3.000 persones, que a més també està previst que s’ampliï. I, finalment, considera que “també falten més facilitats per actuar a sales i bars petits, els llocs que haurien de ser la pedrera per a músics i aficionats, i que és el que faria que Barcelona —igual que altres capitals europees— es fes gran musicalment”. Confiança en el futur Al marge de la manca de sales, el sector està satisfet perquè mentre l’actual indústria discogràfica es troba desorientada sobre el model de negoci que li permetrà continuar treballant en el futur, aquest passat 2008 el públic va confirmar el directe com un valor segur. I tot i la conjuntural crisi econòmica, el 2009 es perfila com un any estable per al sector.

CONCERTS I FESTIVALS QUE VAN GENERAR MÉS DRETS D’AUTOR EL 2008 Catalunya

Illes Balears

País Valencià

1. Bruce Springsteen

1. Miguel Bosé

1. Madonna

2. Bon Jovi

2. Amaral

2. FIB Heineken

3. Coldplay

3. Simply Red

3. The Police

Font: SGAE

32 anuari l’espectacle


INDÚSTRIA DE LA MÚSICA BALANÇ EN2005 VIU

Barcelona i la música en directe

NEO SALA President de Doctor Music Concerts

Els concerts són una experiència única que ningú pot piratejar ni manipular, i el públic desitja gaudir-ne. Per això el sector de la música en directe està en un molt bon moment, tot i l’actual situació econòmica. En els darrers anys hi ha hagut un excés d’oferta, i serà el mateix mercat el que s’encarregarà de posar les coses al seu lloc. En èpoques de crisi el públic esdevé més selectiu, però al mateix temps també troba en la música viva un oci immediat que ajuda a conviure més bé amb la crisi. No crec —una qüestió que s’ha anat apuntant sobretot des de mitjans de comunicació— que en termes generals els catxets dels artistes estiguin excessivament inflats.

Només poden oferir un màxim de concerts l’any, i per això les seves actuacions en directe són uns béns escassos. I com més demanda hi ha més pugen els preus. És una regla en qualsevol mercat. Barcelona s’ha convertit per a les grans gires en una ciutat de moda. Els polítics faran bé de no adormir-se sobre els llorers si volem que Barcelona mantingui aquesta posició de referència. Per desgràcia, la cultura popular sempre acaba sent el germà pobre en qualsevol pla cultural de caràcter institucional, i ja va sent hora que això es corregeixi, començant per aconseguir unes sales més ben comunicades, amb lloguers més assequibles, i de capacitats entre 1.500 i 5.000 persones.

La crisi i la música en viu

TITO RAMONEDA President executiu de The Project Music Company

Deia el meu pare que quan apareixen els problemes has d’ocupar-te’n, no preocupar-t’hi. Era una bona manera de dir-me que quan arriben els moments difícils s’ha de fer un esforç suplementari. El sector de la música en directe viu un moment marcat per la realitat d’una crisi ‘sonada’, una crisi que mai havia estat tan severa, global i incerta en el seu futur. Es diu que aquesta crisi no afecta el món de la cultura i que, fins i tot, ha fet incrementar el consum cultural. Fals! Les dades ens indiquen una tendència a la disminució de l’activitat, que sobretot és alarmant en la contractació artística i en la captació de recursos externs i patrocinis. Ara bé, un sector tan marcat per la presència del diner públic com és el nostre hauria de comptar amb el

suport i les ajudes provinents de l’administració. Altres sectors com l’automobilístic o el de la construcció s’organitzen i obtenen ajudes públiques per capejar el temporal. En el nostre sector encara és hora que en comencem a parlar…. Mentrestant, ajuntaments, teatres, festivals, redueixen dràsticament els seus programes i pressupostos, i al darrere hi ha un sector, ja siguin artistes, tècnics o empresaris, que ja comença a patir per arribar a final de mes. Administracions, no oblideu que som indústria i que fem cultura, i que per tant mereixem un tracte diferenciat. El món de la música en viu és un hàbitat a protegir i és imprescindible el diàleg i la presa de mesures que ajudin a incentivar el nostre sector.

La música en directe interessa

EDUARDO MÖLLER Cap de premsa i promoció de Gamerco

Per als fans dels grups de música és molt fàcil escoltar els discos i cançons dels seus grups de música preferits, però veure els seus ídols en directe no és tan fàcil. Així que quan l’artista interessa, si fa un concert el públic s’hi aboca. Darrerament els espectadors a concerts han augmentat perquè la gent és molt més culta musicalment que fa alguns anys, té molt més clar quines són les seves preferències. Tenim la sort que als artistes els agrada venir a Barcelona, tant perquè el públic s’hi entrega com perquè hi fa bon clima. A la ciutat actualment hi ha sales de totes les mides, així que hi poden venir músics que

necessiten espais amb molt d’aforament i altres que toquen en sales més petites. Potser falten sales mitjanes, per a públics al voltant de les cinc mil persones. Davant la davallada de vendes de discos, i veient l’interès del públic per veure els seus artistes preferits en directe, alguns professionals que abans treballaven en companyies discogràfiques han decidit muntar promotores de concerts. Això, però, no és un problema, no és una competència que ens preocupi als que portem treballant en el sector tota la vida —nosaltres fa 35 anys que muntem concerts—, ja que fer-ho ben fet no és tan fàcil com sembla.

Com anem de salut...

XAVI MANRESA Director de Cap-Cap Produccions

El directe, màgia que no té comparativa dins el món de la música, és on les bandes ensenyen realment què són, d’on vénen i cap on van. En aquests temps en què tot es pot copiar i descarregar, el concert en directe roman com a faceta singular, personal i intransferible per a cadascuna de les bandes del món. Tal com està el sector de la música, només les bandes que treballin aquest aspecte de la seva creació o interpretació seran les que tiraran endavant amb èxit. Mentre la indústria discogràfica està descol·locada i no sap com respondre al fenomen d’internet, el directe és el camp amb més possibilitats de creixement dins la indústria musical, però per fer-ho possible necessitem

més infraestructures, més tecnologia i més preparació humana. El públic creix per la música en directe. Ens afecta la situació actual de crisi, però a la llarga es consolidarà com la part més fonamental del negoci de la música. Ara bé, necessitem que es creï un verdader circuit de sales per a concerts al llarg de tota la geografia del país. Totes les capitals de comarca haurien de gaudir d’infraestructures preparades per a la música en directe amb unes programacions estables. De grups en tenim, cada vegada més i amb més qualitat. Ara ens cal donar-los espais on poder aprendre, desenvolupar-se i demostrar tot el que fan i són.

l’espectacle anuari 33


BALANÇ 2005 FESTIVALS I MACROCONCERTS

El mapa de festivals es regula per la saturació i el descens de públic

TEXT: LAIA ALTARRIBA I JORDI RIBA FOTO: XAVI MERCADÉ

Els Països Catalans són terra de festivals musicals. Més enllà de programacions regulars i macroconcerts, els festivals són una de les manifestacions musicals que més públic atreuen cada any. Els programadors lluiten per definir el seu espai, oferir un cartell personalitzat i seduir els patrocinadors. El 2008 va ser un any de regulació del mapa de festivals —que s’ha concretat el 2009 amb l’anul·lació de cites com el Summercase o el Senglar Rock—, de l’adjudicació de cinc estratègics i d’una davallada de públic del 10%. L’oferta de música en viu és immensa arreu del país i la competència pel públic és ferotge. El nombre d’actuacions es dispara a l’estiu amb la irrupció dels principals festivals de pop-rock i la celebració de festes majors. És una qüestió de darwinisme cultural, on fortalesa i habilitat són eines imprescindibles per sobreviure i sobresortir entre els rivals. L’elaboració d’un cartell atractiu per a un públic especialitzat és una de les claus per aconseguir consolidar-lo, però cada cop es tenen més en compte altres aspectes com l’elecció d’una data apropiada per no coincidir amb cap certamen similar o de més nom, buscar un element que el diferenciï i el faci únic o elegir un indret especial —un far en el cas del Faraday, un parc botànic en el del Senglar o integrar-lo en la vida quotidiana del poble com fa el PopArb—. Pòquer estratègic Davant de tanta oferta, el 2008 va servir per regular el mapa de festivals. D’una banda des del punt de vista de públic —que va caure al voltant d’un 10% entre els principals certàmens— i d’inversió, que s’ha acabat concretant el 2009 amb l’anul·lació de diverses cites destacades. I de l’altra, institucionalment, amb la posada en marxa de la nova política d’ajuts de la Generalitat de Catalunya a la música en directe. La conseqüència va ser assenyalar cinc festivals com a estratègics a partir de la idea d’apostar per promocionar la música del país i per estendre la música al territori: Sònar, Tradicionàrius, BarnaSants, Festival de Jazz de Terrassa i Festival de Músiques de Torroella de Montgrí. El director de l’Àrea de Música de l’ICIC, Josep Maria Dutrèn, es mostra molt satisfet amb la implantació del contracte-programa.

Els principals festivals catalans van perdre un 10% dels espectadors En aquest sentit, el director del BarnaSants, Pere Camps, considera que és un reconeixement a la feina de més de deu anys de suport i difusió als cantautors del país. La intervenció pública els permetrà estabilitat per als propers anys, especialment necessària en un context de crisi. Camps reconeix que, tot i la fidelització de 10.000 espectadors i que ser festival estratègic els dóna molta tranquil·litat, no s’escapen de la crisi: “Tenim un públic garantit, però potser ara reduirà l’assistència al nombre d’actuacions. I per això hem potenciat ofertes com les de dues entrades al preu d’una”. La seva preocupació prioritària, en canvi, és actualment el suport que rep dels patrocinadors, que el 2009 ja han començat a caure. 34 anuari l’espectacle

Política de punts Més enllà dels festivals estratègics, el govern català ha volgut donar major transparència a la política d’ajuts a la resta de festivals, i ha establert barems per fixar els requisits que han de complir per tal d’accedir al suport de l’administració. Entre aquests nous criteris destaca la presència de grups del país i que cantin en català, o que la proposta no es limiti a Barcelona. Una de les cites que atreu més públic és el barceloní Primavera Sound. El seu director, Alberto Guijarro, valora positivament el canvi: “Té bona intencionalitat i aspectes positius com que és igual per a tothom, fuig de les percepcions subjectives i, a més, intenta estimular la contractació d’artistes del país”. Tot i això, considera que té punts febles: “Castiga o deixa fora de joc festivals amb programació extensa i caràcter internacional”. En aquest sentit, posa un exemple: “Tenint en compte que un cartell amb sis grups ja es considera un festival, es poden produir casos absurds com que un ‘festival’ així rebi més subvenció que 25 grups catalans en un cartell internacional de 150 o més: un entorn més interessant per a les bandes amb possible projecció internacional”. Guijarro creu que “es sanciona un dels objectius de molts dels festivals: donar suport a bandes emergents”. Des de l’ICIC, Dutrèn respon a les crítiques argumentant que la Generalitat no ha de finançar que artistes com Neil Young vinguin a Barcelona: “És molt interessant que actuïn aquí, però no amb diner públic”. La nova política d’ajuts per punts ha provocat l’entrada de grups catalans a festivals on abans era molt difícil de trobar-ne. És el cas, per exemple, del Festival de Guitarra de Barcelona, que a la temporada 2008-2009 ha programat autors autòctons al costat de grans noms de referència mundial, i d’aquesta manera s’ha pogut escoltar Joan Miquel Oliver o Roger Mas al costat d’artistes com Georges Moustaki. Així mateix, n’hi ha molts altres que des del 2008 han incorporat artistes catalans per primer cop o en major proporció per tal de rebre subvencions de la Generalitat. Josep Maria Dutrèn expressa els bons resultats assolits amb l’augment d’artistes del país i dels que canten en català en molts festivals: “Estem molt orgullosos d’haver facilitat que hi hagi més músics catalans al Festival del Mil·lenni, al de Jazz de Barcelona, a l’Hipnotik, al de Cap-Roig o al de Guitarra de Barcelona. A més, sabem que alguns festivals com el de Peralada no van ser a temps el 2008 per adaptar la seva programació a la nova política d’ajuts, però que el 2009 ja han incrementat la presència d’artistes del país”. Afegeix que l’any que ve aquest augment estarà comptabilitzat, ja que està previst que dos anys després de la implantació de la nova política d’ajuts es realitzi un estudi detallat de les conseqüències que ha tingut.

Batalla de catxets De públic disposat a pagar per assistir a festivals n’hi ha, i molt. Però de propostes també n’hi ha moltes, així que fa anys que els programadors dels festivals han de competir per portar els caps de cartell internacionals més atractius. Aquesta batalla ha repercutit en l’augment dels catxets dels artistes, tal com explica la gerent de l’ASACC, Carmen Zapata: “Els grups funcionen com en una subhasta: com més festivals hi ha, més augmenta la pugna i més s’encareix per a tothom. És una operació opaca on no es parteix d’un preu de sortida, sinó que es demana al promotor quant està disposat a pagar, i qui més paga s’endú el grup”. Al festival Primavera Sound no ho veuen de la mateixa manera: “En el nostre cas es produeix en molt poques ocasions i ve determinat per la quantitat que demani l’artista i la seva popularitat. És preferible que l’artista abaixi el seu catxet i que pugui fer més bolos abans que pagar un catxet d’exclusivitat, però moltes vegades és el mateix artista qui prefereix tenir catxets més alts i tocar menys. De tota manera, treballem amb els promotors i representants locals dels artistes, de manera que mai se’ls tanca la porta al negoci”.

La nova política d’ajuts ha fet augmentar el nombre de músics catalans a festivals Sobre la inflació dels preus, Alberto Guijarro la considera lògica: “Com en qualsevol altre sector empresarial, si hi ha una alta demanda per un producte, aquest pateix inflació”. A més, creu que les administracions tenen part de responsabilitat en aquest augment: “Ens trobem que les altes subvencions que reben alguns festivals tant de Catalunya com d’Espanya es destinen a fer ofertes per sobre del mercat per tenir artistes populars en lloc de fer una programació extensa, diversa i amb prou interès cultural, i així el mercat també s’infla”. Més enllà dels catxets, la quantitat d’oferta festivalera a l’estiu, afegeix Zapata, ha acabat repercutint en els programadors que preparen concerts al llarg de l’any, i és que la batalla dels festivals per tenir el cartell més atractiu dificulta programar aquests mateixos artistes la resta de l’any: “El problema dels festivals, agreujat per la sobresaturació, és que es concentra en molt poc temps molta quantitat d’artistes. Això comporta desequilibris en la programació estable de les sales, i un d’aquests és la impossibilitat de portar els artistes que participen a festivals, perquè el contracte ho impedeix o perquè és un risc fer coincidir algunes propostes que ja estan


FESTIVALS I MACROCONCERTS BALANÇ 2005 programades als festivals: el que col·loquialment es diu cremar la plaça”. Amb tot, la paraula temuda de l’any, la crisi, podria rebaixar els preus, confia la gerent de l’ASACC: “Sembla que la crisi i la desaparició d’alguns festivals ha ressituat i regularà la bogeria dels últims anys. Esperem que la tendència es confirmi”. Clarificació del mapa de festivals Després d’alguns anys de proliferació arreu de festivals de pop-rock i de les corresponents competicions per portar-hi artistes de renom, els fets semblen indicar que s’ha entrat en un cicle de clarificació del mapa. Un cas simptomàtic és l’augment i inflació del catxet que van mantenir diferents promotores per aconseguir contractar Radiohead a l’Estat espanyol. Al final va ser el Grup

Sinnamon —actualment en fallida— qui es va endur el grup, i per rendibilitzar la inversió va bastir un festival d’un sol dia al Fòrum, el Daydream, amb altres grups, que va comportar que es comencés a parlar entre els mitjans especialitzats de sobresaturació i de “bombolla festivalera”. Una altra decisió de la promotora va ser la de programar el seu festival estrella, el Summercase, que se celebrava simultàniament a Barcelona i Madrid, el mateix cap de setmana que el Festival Internacional de Benicàssim. La jugada els va sortir malament: els van tornar l’envit programant a Madrid un cicle amb la marca FIB, que els va acabar restant 20.000 espectadors. Com a conseqüència, Sinamonn ha deixat d’organitzar la majoria dels seus festivals estiuencs i enguany el més potent que ha mantingut és l’andalús Creamfields.

Una altra ‘punxada’ va ser la del Doctor Loft 05:00 a Castelló d’Empúries, organitzat per Doctor Music. Un festival d’un dia, des de les cinc del matí, fusionant el pop i l’electrònica. Es va convocar el mateix cap de setmana que el Senglar Rock Lleida i el Faraday de Vilanova i la Geltrú, dos festivals de referència de l’escena catalana. Dels 20.000 assistents previstos només hi van anar la meitat, i al concert estrella de la vetllada, el de R.E.M, unes 7.000 persones. Una altra desaparició, però amb retorn previst, ha estat el Senglar Rock Lleida. Després d’onze anys, enguany no s’ha celebrat oficialment a causa de les obres de remodelació del recinte. La promotora RGB Management, juntament amb l’Ajuntament de Lleida, ja han anunciat que el festival s’hauria de reemprende el 2010.

. PÚBLIC AL FIB 2007

ALBERTO GUIJARRO

GUSTAVO NAVEDO

Director del festival Primavera Sound

Cap de premsa del FIB Heineken

Les institucions a escena

Selecció natural

La saturació de festivals ens ha fet més mal, als festivals, que la crisi econòmica que patim, encara que aquesta no ha arribat als festivals per la manca de públic sinó pels retalls pressupostaris dels patrocinadors. Els festivals de Catalunya patim una altra competència molt més greu, que és la dels festivals hipersubvencionats d’algunes ciutats espanyoles. Aquestes quantitats poden arribar al 60% del pressupost del festival mentre un festival català està al voltant del 5% o el 25% en el millor dels casos: el resultat és que aquests festivals poden posar preus d’entrades més assequibles i pagar catxets més alts. I em pregunto si això es realment legal, si no hi una normativa europea que ho reguli. Si parlessim d’ajuts a la producció de tomàquets tothom ho veuria clar, això a altres sectors econòmics és il·legal. De moment a Catalunya aquest desavantatge s’ha suplit amb imaginació i risc per part de l’empresa privada. Ara falta que —els festivals que quedin al país després de l’escabetxina— els cuidem i els fem créixer, que funcionin com a plataforma de les diferents escenes musicals tenint en compte les idiosincràsies de cada certamen, i perquè això pugui revertir a les diferents escenes musicals —entenent per escena musical no només els artistes, sinó les discogràfiques, les sales de concerts, les revistes, els programadors... i els festivals— cal que les institucions intervinguin amb polítiques estratègiques i transversals que vagin més enllà de les subvencions.

La indústria musical viu una reestructuració on s’ha demostrat la importància de les actuacions en directe, el sector que té una salut més bona de tots els que componen el complex entramat de la música. Paral·lelament a la bombolla immobiliària, el circuit de festivals d’estiu va experimentar un auge completament desorbitat que ha anat en creixement, fins a arribar a l’estiu passat amb un calendari impossible per tota la geografia estatal, en molts casos amb una programació artística similar i amb dates sobreposades. Va demostrar l’afany per organitzar macrofestivals a totes les províncies durant l’estiu, fet etiquetat com la “guerra de festivals”, i que va ser un gran recurs promocionals davant els mitjans. Tot i que el més recordat haurien de ser les actuacions més formidables, el 2008 serà recordat en la crònica de la música en directe com un estiu eminentment bèl·lic. Una terminologia si més no estranya per definir una indústria abans que res cultural. Aquest és un context necessari per comprendre el fenomen actual: una autèntica reestructuració del firmament de macrofestivals d’estiu. No s’han complert els presagis que avalaven una hecatombe general del mercat, perquè no han perviscut totes les propostes i només han quedat les que tenien major background. N’hi ha prou de fer un cop d’ull a les xifres: els festivals estiuencs se situen de nou en el punt de mira malgrat la coneguda crisi econòmica. Sense anar més lluny, el FIB Heineken ha presentat una quinzena edició que abans d’obrir portes ja ha venut tots els tiquets, cosa impensable en l’edició anterior quan la crisi no havia fet encara estralls. Casualitat o selecció natural?

l’espectacle anuari 35


BALANÇ 2005 FESTIVALS I MACROCONCERTS

ESPECTADORS ALS PRINCIPALS FESTIVALS DE POP-ROCK 2008

2007

%

BAM**

Barcelona (del 18 al 24 de setembre)

Festival de pop-rock català i internacional

185.650

554.800

-67%

FIB Heineken

Benicàssim (del 17 al 20 de juliol)

Festival de pop independent

148.000

150.000

-1%

Sònar

Barcelona (del 18 al 21 de juny)

Festival de músiques avançades

81.580

83.230

-2%

Summercase**

Barcelona i Madrid (18 i 19 de juliol)

Festival de pop-rock internacional

81.000

109.000

-25%

Primavera Sound

Barcelona (29, 30 i 31 de maig )

Festival de pop i rock internacional

59.129

61.792

-4%

Festival del Mil·lenni

Barcelona (desembre 07 - març 08)

Festival català i internacional

41.857

48.500

-13%

Monegros Desert Festival Fraga (12 de juliol)

Festival de música electrònica

39.800

42.000

-6 %

Acampada Jove

Sant Celoni (10, 11 i 12 de juliol)

Festival de pop-rock català i internacional

25.000

38.000

-34%

CambriRock

Cambrils (del 20 al 24 d’agost )

Festival de música estatal i internacional

25.000

12.000

+108%

Senglar Rock**

Lleida (3, 4 i 5 de juliol)

Festival de pop-rock català i internacional

22.000

24.000

-8 %

DayDream Festival**

Barcelona (12 de juny)

Festival de pop-rock internacional

20.600

---

---

Festival de Guitarra

Barcelona (del 3 d’abril al 7 de juny)

Festival de guitarristes català i internacional

20.387

15.500

+32%

B-Estival**

Barcelona (del 9 al 29 de juliol)

Festival de pop-rock internacional

16.000

24.000

-34%

LEM

Barcelona (del 2 al 25 d’octubre)

Festival de música experimental

13.703

14.170

-3%

Festinoval**

Lleida (20 i 21 de juny)

Festival de nou pop-rock català

10.000

10.000

+0%

Doctor Loft 05:00**

Castelló d’Empúries (6 de juliol)

Festival de pop-rock internacional

10.000

---

---

Músics per la Llengua*

Esporles (5 de juliol)

Festival de pop-rock en català

6.000

5.000

+20%

La Granja Fristail

El Morell (13 i 14 de juny)

Festival de reggae

4.000

4.000

+0%

popArb

Arbúcies (27 i 28 de juliol)

Festival de pop català

3.000

2.600

+15%

Reggus

Reus (28 de juny i 5 de juliol)

Festival de reggae

3.000

2.500

+20%

FigaRock**

La Figuerosa (9 d’agost)

Festival de rock laietà

2.000

3.000

-33%

Faraday

Vilanova i la Geltrú (4 i 5 de juliol)

Festival de pop català i internacional

1.200

1.000

+20%

(*) Festivals que ofereixen una programació majoritàriament gratuïta / (**) Festivals suspesos en la seva edició del 2009 Font: Organitzadors dels festivals

ELS 5 FESTIVALS ESTRATÈGICS ARTISTES CATALANS

PRODUCCIONS PRÒPIES

ESTIL

CONCERTS

BarnaSants

Cançó d’autor

66

31

0

550.000 ¤

Sònar

Electrònica

125

20

0

3.570.000 ¤

Jazz Terrassa Festival

Jazz

33

12

6

410.153 ¤

Festival de Músiques de Torroella (2008)

Clàssica

21

21

7

900.000 ¤

Tradicionàrius

Folk

52

29

12

178.256 ¤

PRESSUPOST

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades dels organitzadors. Dades de l’any 2009, excepte el Festival de Músiques de Torroella

36 anuari l’espectacle


ELS FESTIVALSBALANÇ ESTRATÈGICS 2005

Punt de referència europeu de la cançó

PERE CAMPS Director del festival BarnaSants

Tenim una riquesa de cançó d’autor que està entre les millors d’Europa. El BarnaSants ha tingut molt a veure amb el fet que ara es programi més cançó d’autor que abans que existíssim. La Generalitat ha tingut en compte que ens hem consolidat com a gran festival metropolità. L’important és qui actua i no on actua. Barcelona és la referència, però des d’una posició d’igualtat amb els municipis del voltant on també programem. Aquest esperit permet, a més, que hi hagi més oferta i que sigui més variada.

L’any 2008, a més de celebrar que érem festival estratègic, també va ser fantàstic perquè vam cloure el festival a l’Havana amb un homenatge a Luis Eduardo Aute on, a més dels grans de la Nueva Trova Cubana, hi vam portar tres cantautors catalans. Era el primer cop que un festival català clausurava en un altre país. Ja ens perfilàvem que som el punt de referència europeu de la cançó al continent americà, però ser a l’Havana ens ha consolidat del tot. I cal subratllar que som referents presentant-nos com a catalans.

Parlem com a adults?

RICARD ROBLES, ENRIC PALAU i SERGI CABALLERO Codirectors del Sònar

El Sònar que que va néixer com un projecte ‘xocant’ al mig d’un panorama desolador (l’escena electrònica catalana i espanyola del 1994) és avui un dels productes culturals del país més reconeguts arreu del món. Durant tot aquest temps hem après que l’única fórmula per mantenir-se és seguir actuant cada any com si tot comencés de zero després d’abaixar la persiana del Sònar de Nit el diumenge al matí. Pot sonar com un tòpic, però estic segur que molts professionals del sector hi estaran d’acord.

Un festival no és la suma de noms que aplega el cartell, ni tampoc el resultat de posar molta il·lusió a les coses. És un projecte complex, on es barregen intuïció, esforç, estratègia, un xic de sort i centenars d’hores de reunions per fer encaixar les peces d’aquest fantàstic artefacte. Un festival és, també, un termòmetre de la riquesa cultural d’un país i un motor de la riquesa econòmica. A punt d’arribar a la majoria d’edat, hem demostrat que som gent seriosa. Què us sembla si comencem a parlar com a adults de festivals?

50 anys de Jazz a Terrassa

SUSANNA CARMONA Coordinadora del Jazz Terrassa Festival

A finals dels cinquanta el jazz era força desconegut a Catalunya, quan un grup d’entusiastes iniciaven una històrica proesa que ha arribat fins avui i ha convertit Terrassa en un punt estratègic del gènere. Amb el reconeixement institucional de festival estratègic, Terrassa continua sent model per a d'altres i cita destacada de l'escena jazzística. Enguany celebrem el cinquantenari i hem començat a exportar la marca Jazz Terrassa, ampliant el seu radi d'acció a les poblacions

de Rubí i Sabadell amb la programació de dos concerts d'èxit notable. L'activitat s'ha mantingut intacte durant mig segle, gràcies a l'esperit de club d'aquella colla de pioners. Amb els anys, el jazz ha passat a ser una activitat cultural més normalitzada i la seva divulgació és intensa amb escoles on poder aprendre'n. Clar que no tot són flores i violes. L'esforç resistent d'anys precedents segueix sent avui dia igualment necessari.

Vertebració de qualitat estratègica

ORIOL PÉREZ Director artístic del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí

La valoració del primer any com a festival estratègic és altament positiva, perquè s’han dissenyat unes línies estratègiques que incideixen en la distribució territorial de les produccions i en la pròpia difusió a través, per exemple, de l’enregistrament discogràfic. Aquest disseny estratègic ha anat acompanyat d’un interès i presència pel patrimoni musical català amb la interpretació d’obres de Domènec Terradellas, Ramon Humet, Domènec González de la Rubia i

intèrprets dels Països Catalans com ara Acadèmia 1750, Isabel Rey o Pep Gimeno ‘Botifarra’. Una interrelació i interacció més gran amb el Mercat de Música viva de Vic i l’expansió del festival a poblacions del Baix Empordà concebuda per enguany acabaran de donar el caràcter estratègic d’un festival que, com cap altre, segueix per una aposta vertebrada en el criteri de qualitat cultural i no en el de l’entreteniment, que és el que més impera en el mapa de festivals català.

Retorn al C.A.T.

JORDI FÀBREGAS Director del Tradicionàrius, Festival Folk Internacional

Després de quasi tres anys de diàspora obligada per les importants obres de remodelació del vell Artesà, el 4 d’abril es van obrir les portes del nou C.A.T. amb motiu de la inauguració del XXI Festival Tradicionàrius. L’any 2008 igualment va significar el reconeixement institucional del Tradicionàrius com a festival estratègic i referència en el sector de la música folk i d’arrel del país, un acord que ha entrat en funcionament aquest 2009 i després de la signatura del conveni corresponent entre l’ICIC i la nostra associació Tram.

Aquests dos elements, nou C.A.T. i festival estratègic, han de poder significar un salt qualitatiu important en l’activitat regular de la nostra programació tot i sabent que estem vivint uns moments de grans transformacions sectorials, mediàtiques i tecnològiques, però que ens han d’esperonar per seguir trobant el punt just que combini la presència dels grans noms amb les noves formacions innovadores i els joves creadors emergents que volen fer-se un lloc en aquest segment cultural i que saben que el Tradicionàrius els serveix de plataforma.

l’espectacle anuari 37


EQUIPAMENTS I SERVEIS

La SGAE obre la xarxa d’espais Tramart per a gurmets de la cultura

TEXT: LAIA ALTARRIBA FOTO: RAFA AROCHA

“La cultura primer s’ha de degustar, i un cop l’has degustada ja pots decidir si la vols comprar.” Aquesta és la filosofia amb què la SGAE ha obert una nova línia de botigues internacionals, Tramart. Barcelona, als baixos de la seu del passeig de Colom, ha estat una de les primeres a inaugurar el local, dins el projecte mundial Artèria.

La SGAE va escollir la setmana de Sant Jordi per obrir al públic barceloní les portes d’un nou establiment que s’adreça als ‘gurmets de la cultura” perquè escoltin, mirin i remenin, i després triïn què volen comprar. “Per exemple —explica en Pau, un dels dependents—, si pregunten per un disc, encara que estigui precintat l’obrim perquè l’escoltin abans de decidir si en fan la compra.” Considera que oferir aquesta opció és “un plus per saber què estan comprant, per no fer una adquisició a cegues”. I què trobareu si visiteu Tramart? Sobretot música, llibres i DVDs. Molts d’editats per la mateixa Societat General d’Autors i Editors, però la botiga també vol ser aparador d’altres produccions, així que obren les lleixes al patrimoni autoral que no té espais de difusió. És per això que han arribat a un acord, per exemple, per vendre els productes editats per l’Associació de Músics de Jazz: “Volem servir de plataforma comercial, de distribuïdors i d’espai on el comprador especialitzat pugui trobar autèntiques rareses físiques”. Igual que a Barcelona, en poc temps temps s’han obert altres botigues Tramart a Madrid, a la ciutat de Mèxic DF i a Santiago de Xile. I d’aquí a pocs mesos n’hi haurà també a València, Bilbao, Sevilla i fora de l’Estat espanyol, a Buenos Aires i Nova York. Però els responsables de la botiga són molt conscients que actualment s’ha d’estar a la xarxa digital si es vol 38 anuari l’espectacle

esdevenir un referent cultural. Per això l’objectiu és que les diferents botigues físiques tinguin un lloc també a la xarxa digital. Així que d’aquí a poc es podrà accedir a aquest nou concepte d’establiments via internet a través de <www.tramart.es>. A més de passejar-se per la botiga virtual, els visitants hi podran fer comandes de productes físics (CDs, llibres i DVDs), però també podran comprar i llogar música en format digital. Mimar l’autoria catalana Tot i que tots els establiments Tramart responen al mateix concepte, cadascun es vol arrelar a la ciutat on s’obre. És per això que a la botiga de Barcelona asseguren que volen “mimar l’autoria catalana”. En Pau defensa aquesta filosofia: “Si els artistes d’aquí no els cuidem nosaltres, no ho farà ningú”. A la pràctica això significa que a la botiga destacaran els creadors catalans. I també vol dir, per exemple, que els socis catalans de la PAE que s’autoediten la seva feina, a Tramart ja tenen un aparador per difondre-la i vendre-la. Aquesta mateixa filosofia de valoritzar els autors del país serà present a la Xarxa, on està previst un espai de Tramart també amb el domini .cat. De moment la botiga Tramart de Barcelona és a la planta baixa de la seu de la SGAE a la ciutat (passeig de Colom, 6), i disposa d’un altell que vol esdevenir un espai de trobada per als creadors, ja que ara quan acudeixen a l’associació

a fer gestions tenen un espai on poden fer consultes a internet —Tramart disposa de wifi i de dos ordinadors de consulta—, trobar-se amb altres associats, fer-hi reunions o fer-hi presentacions i rodes de premsa de la feina dels creadors. Tot plegat, de fet, s’emmarca dins la filosofia d’aquests establiments, que com el seu nom denota volen ser una trama per a l’art creant sinergies entre unes botigues i altres i els creadors de cada lloc. Només d’obrir les portes, l’establiment barceloní ja ha començat a acollir activitats: la primera va ser la presentació del poemari Puente del alma y la luna d’Alberto Manzano, i a final de maig va ser l’escenari per a una exposició de teclats i sintetitzadors dels anys seixanta i setanta. La xarxa Artèria Les botigues Tramart no són un projecte aïllat, sinó que formen part d’un projecte molt més global de la SGAE anomenat Artèria, que tal com detallen “vol convertir la societat d’autors i editors en l’artèria cultural del món”. Aquesta iniciativa treballa perquè a diferents indrets del planeta hi hagi espais de difusió i promoció de les arts escèniques, musicals i visuals, i que es retroalimentin entre ells. Aquesta Artèria tindrà dues potes principals, i és aquí on s’encabeix Tramart: les noves botigues i les seus Artèria, que seran espais per a la difusió cultural, i que a Barcelona ocuparan el nou local del Paral·lel.


EQUIPAMENTS I SERVEIS RAMON MUNTANER, DELEGAT DE LA ZONA MEDITERRÀNIA DE LA SGAE

“Barcelona inaugurarà enguany el projecte Artèria, un complex cultural multimèdia obert a la creació”

Estem en un moment en què diverses botigues de discos han de tancar, però la SGAE obre una nova línia d’establiments culturals. Com us hi heu animat? Ens semblava que hi havia una pila de productes culturals que tenien molta dificultat per vendre’s, així que vam decidir afrontar un nou repte: obrir unes botigues de referència on totes les persones que estan buscant un determinat tipus de discos, de llibres o de DVDs ho puguin trobar. Què hi trobarem en aquests espais? Les botigues Tramart les tenim obertes a les produccions pròpies de la SGAE a través del nostre segell i la nostra editorial de llibres. Estem fent una feina bastant potent a l’hora de publicar llibres, discos i DVDs que difícilment trobarien una manera fàcil d’existir. En llibres hem fet coses molt importants: a part de treballs d’història de cantautors o altres intèrprets, també en el camp de la música contemporània hem creat obres de referència sobre Guinjoan, Montsalvatge o Guinovart, per posar un exemple. Són treballs molt ben editats, elaborats per estudiosos importants de la música. Són aquest tipus de llibres que és obvi que no són negoci per avui, però sí que són necessaris per avui i per al futur. I en aquestes botigues hi són tots. Tramart obre establiments també a altres punts de l’Estat espanyol i de l’Amèrica Llatina. Hi haurà també aquests productes sobre autors i creadors dels Països Catalans? Sí, el nom de Tramart ja evoca una trama, una xarxa d’establiments connectats entre si. Així que farem que aquests llibres siguin a tot arreu. Que Monsalvatge, per exemple, es pugui trobar a Buenos Aires. Què més hi trobarem, a Tramart? Tal com deia, en primer lloc la cultura de les nostres edicions, que són els nostres socis. Però també hem obert aquests espais a col·lectius que tenen el mateix problema que nosaltres, és a dir, que no tenien manera de difondre les seves obres. Per exemple el Tradicionàrius ha tingut una producció discogràfica molt important, que costa de trobar, i estem parlant amb ells de com els seus productes estaran presents a les nostres botigues. També estem parlant amb els Ajuntaments de ciutats

importants de tot l’Estat que també editen productes interessantíssims, que un cop han llançat i presentat ja no se sap ben bé on cal anar a trobar-los. Sabem que els intercanvis són positius, i si aconseguim que altres països amb iniciatives semblants tinguin les obres dels nostres creadors als seus espais, nosaltres podríem tenir les dels seus. Es tracta d’anar jugant amb totes les possibilitats. A la SGAE esteu engegant un nou gran projecte que es diu Artèria. Com hi encaixa Tramart? Efectivament, estem a punt d’obrir una sèrie de recintes que no sabem gaire com anomenar perquè no són teatres, no són cinemes, no són sales... Són espais on

hi haurà una presència continuada d’activitat teatral, audiovisual, musical, coreogràfica i cinematogràfica, perquè seran uns centres molt polivalents i tots estaran complementats per les botigues Tramart. El conjunt d’aquests espais i botigues és Artèria, un projecte on hem abocat molts recursos i ganes en aquests últims anys i que a poc a poc va cristal·litzant. A més, està previst que Artèria s’associï amb teatres de l’Amèrica del Sud, o de París, o de Londres. Les coses que es difonguin als nostres espais també es podran veure en altres centres. Estem començant a detectar moltíssimes possibilitats al voltant de la creació. Quan tindrem Artèria a Barcelona? Abans que acabi l’any. Juntament amb Bilbao i Madrid, seran els primers espais que obrirem del projecte Artèria, que des d’ara fins al 2011 té previst anar obrint més recintes a l’Estat espanyol i a Amèrica. Què aportarà de nou Artèria al camp de les noves tecnologies? Artèria està creant una web molt potent en l’entorn 2.0, que serà present a cadascun dels actors 2.0: Facebook, blogs, conferències en streaming... Ens està assessorant un equip britànic que, entre altres projectes, ha llançat i manté el Barbican Center de Londres, que és un dels equipaments més potents en l’àmbit cultural. Considerem que és imprescindible l’aposta per les noves tecnologies. És més, els experts diuen que qui hagi estat invertint tots aquests anys passats en recerca i desenvolupament sortirà millor de la crisi.

RECUPERACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL “Algunes de les coses que passaven als anys vint i trenta al Paral·lel de Barcelona tenien molt de valor artístic, però això no s’ha reconegut prou.” Partint d’aquesta premissa, el delegat de la SGAE a la Zona Mediterrània, Ramon Muntaner, explica que una de les tasques que s’ha proposat la societat a Catalunya és recuperar i difondre el patrimoni musical. Muntaner explica que a l’antiga seu de la societat a Barcelona tenien unes golfes on hi havia una quantitat importantíssima de partitures, peces de teatre i revistes musicals. En traslladar-se fa onze anys a l’actual seu del passeig de Colom, van condicionar un espai amb la temperatura i humitat adequades per conservar tot aquest llegat, i des de llavors han estat revisant-lo i catalogant-lo. El delegat de la SGAE diu que sobretot hi ha partitures de teatre musical i de cabaret, “que és una de les coses que Barcelona de vegades oblida, però que durant uns anys va ser un element important de la seva cultura”. Ara aquest material s’ha classificat i s’ha començat a obrir a directors teatrals, estudiosos i musicòlegs. I és que Muntaner anuncia que el seu somni és que “a poc a poc es pugui anar descobrint, reestrenant o fins i tot estrenant per primera vegada bona part d’aquest material”.

Però no es tracta només de recuperar les partitures d’aquella època, sinó també la feina de creadors de segles anteriors: “Un dels defectes d’aquest país és no saber valorar prou el que tenim. Hi ha compositors importantíssims dels segles XIV i XV, d’una gran riquesa, que els músics europeus de l’època copiaven. Això se sap, però encara no està prou difós”. L’Institut de les Ciències Musicals és l’encarregat d’editar totes aquestes partitures recuperades, i a la nova botiga Tramart de Barcelona hi ha un espai per vendre-les. El Timbaler del Bruc torna a repicar La feina de recuperació ja va donar els primers fruits la passada primavera: l’obra El Timbaler del Bruc ha estat revisada pel musicòleg Joan Cases, i editada i distribuïda amb el segell DiscMedi. La Generalitat de Catalunya n’ha pagat la recerca, mentre que la SGAE ha editat les partitures. Ara tot quest material ja es pot comprar a Tramart. Ramon Muntaner considera que aquesta experiència no ha de ser un bolet, sinó que volen “que succeeixi d’una manera més estable en el temps”. Tramart i Artèria seran espais que permetran difondre tot aquest llegat cultural que ara per ara corria el risc de desaparèixer.

l’espectacle anuari 39


BALANÇ ELS DRETS 2005 D’AUTOR

La música en directe salva els ingressos per drets d’autor

TEXT: LAIA ALTARRIBA

La recaptació i distribució dels drets d’autor tampoc ha pogut escapar de la crisi econòmica: un descens del 12,64% en ingressos als Països Catalans durant el 2008 denota que el consum cultural està patint també la recessió. Tot i això, els ingressos per la música moderna en directe, sobretot a la ciutat de Barcelona, han pogut esquivar de la davallada, i fins i tot han augmentat un 11,54%. La caiguda de 14,45 milions d’euros menys que el 2007 (12,64%) en la recaptació en concepte de drets d’autor ha situat els 99,94 milions d’ingressos de la SGAE als Països Catalans lleugerament per sota de la xifra de l’any 2006, quan es van assolir els 101,7 milions. La patacada ha arribat, doncs, després d’un 2007 marcat per l’eufòria, ja que aleshores es va arribar a recaptar la xifra rècord de 114,39 milions d’euros. Aquesta caiguda no ha estat igual de forta arreu de l’Estat espanyol, on el descens global en un 8,16% indica que els Països Catalans estan sent el territori més castigat per la crisi. Tot i això, continuen aportant un terç (el 31,5%) dels ingressos estatals, els 363,2 milions recaptats per la societat el 2008. Augment dels ingressos per concerts Malgrat aquestes dades, cal destacar com a resultat positiu l’augment a Catalunya del 11,54% pel que fa als ingressos per concerts de pop, rock i jazz. En total, es tracta d’un volum de 5,8 milions d’euros. El director de la SGAE a la Zona Mediterrània, Ramon Muntaner, explica que aquest increment ha estat gràcies, sobretot, als macroconcerts celebrats a l’Estadi Olímpic i al Palau Sant Jordi. La música moderna en directe, però, no ha aportat la mateixa anàlisi arreu, ja que a les Illes Balears i al País Valencià ha patit importants retrocessos: d’un 13,10% a l’arxipèlag i d’un 16% al sud. Els concerts que van aportar més ingressos durant el

2008 continuen sent principalment els de grans noms de la música internacional: Bruce Springsteen, Bon Jovi i Coldplay en el cas de Catalunya; Madonna, els intèrprets internacionals del festival FIB Heineken i The Police al País Valencià, i Miguel Bosé, Amaral i Simply Red a Mallorca. Només hi ha un altre sector que escapi de la sacsejada i fins i tot creixi: les arts escèniques. Això s’ha notat en ingressos amb un augment del 14% al País Valencià i del 9,83% les Illes. En el cas de Catalunya, però, ha patit un descens del 10,3%. Tot i això, els responsables de la SGAE a Barcelona puntualitzen que “bona part dels musicals que han obtingut un alt nivell d’assistència de públic no van ser administrats per l’entitat el 2008”. En el teatre i la dansa, els espectacles que més drets van generar a Catalunya van ser Cómeme el coco, del duet Jordi Millán i Juan de la Prada; Boscos endins, de Stephen Sondheim, i Garrick, del Tricicle. A València va liderar l’escena dramàtica la mateixa obra del Tricicle, seguida de Gorda, de Neil LaBute, i de La montaña rusa, d’Arturo Fernández. I a les Balears sobresurten Especial Navidad d’Agustín ‘El Casta’, repeteix Garrick i, finalment, Aladdin, el musical. Caiguda de la reproducció mecànica Un dels puntals del sector fa anys, la venda de suports discogràfics, apareix en números negatius en cada nou informe de gestió des del 2001. I enguany es confirma.

La dada global a l’Estat espanyol és la caiguda d’un 27,2% dels ingressos el 2008 respecte al 2007. La SGAE reconeix que és “una mostra més de l’evolució negativa del mercat nacional i internacional” del disc físic. La simfònica desigual En el cas dels concerts de música clàssica i simfònica, el comportament ha estat molt desigual segons cada territori. Així, si a Catalunya s’ha mantingut pràcticament igual (augment del 0,73%), el pagament d’endarreriments al País Valencià ha fet passar els ingressos per aquests concerts de 176.000 euros a 259.000. I a les Balears el creixement també ha estat molt elevat: del 165,26%. La comunicació pública, és a dir, l’ús d’obres musicals i audiovisuals en locals i establiments, és un altre dels àmbits que genera més drets. En aquest cas, a tots els territoris s’ha mantingut estable i és Catalunya qui continua aportant més del 15% dels ingressos anuals. Si el 2008 havia començat la recessió econòmica i el 2009 les conseqüències de la crisi s’han fet sentir molt més, és fàcil predir que l’any que ve encara hi haurà una caiguda superior dels ingressos per drets d’autor. Tot i això, preguntats sobre el futur, els responsables de la SGAE reconeixen que és difícil preveure com continuarà la tendència dels ingressos. I és que tal com afirma el president del Consell de Direcció de la SGAE, Eduardo Bautista, “en temps de crisi, el consum de la cultura ajuda la gent”.

INGRESSOS PER DRETS D’AUTOR (2004-2008)

Catalunya País Valencià Illes Balears

Font: SGAE 40 anuari l’espectacle


BALANÇ SALES DE2005 CONCERTS

Un milió d’espectadors a les sales de concerts de Catalunya

TEXT: LAIA ALTARRIBA FOTO: XAVI MERCADÉ

L’any passat l’ANUARI deia que les sales de concerts de la ciutat de Barcelona es mostraven esperançades amb el futur perquè la modificació de l’ordenança barcelonina podia comportar l’obertura de nous espais per escoltar música en directe. El 2008, però, s’ha tancat amb gust agredolç, perquè la nova legislació empara els espais que estaven en l’al·legalitat, i han arribat recursos per adequar millor les sales, però el sector continua denunciant obstacles per treballar. L’assistència d’un milió d’espectadors en els prop de vuit mil concerts a les sales catalanes és un dels avals més importants de cara al futur. Recursos per adequar els locals Una demanda prioritària del sector havia estat l’ajut de les institucions per adaptar els espais a les normatives que cada cop són més estrictes per programar música en directe. És per això que han estat molt ben rebuts els recursos aportats per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. En el cas del consistori barceloní, ha disposat 600.000 euros per a l’adequació de sales, mentre que l’Institut Català d’Indústries Culturals de la Generalitat (ICIC) ha aportat 300.000 euros per a infraestructures i equipaments a tot Catalunya.

Molt més públic a les sales de Barcelona, però menys concerts que a Madrid

. SALA APOLO DE BARCELONA

El 2008 un milió de persones van assistir als concerts que les sales programen al llarg de l’any a Catalunya. La dada és el resultat dels més de 900.000 espectadors que ha comptabilitzat l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), que agrupa actualment un total de 53 locals que programen música en directe amb regularitat, i del públic que assisteix a la resta de sales del país que no estan associades (Harlem, Heliogàbal o Elèctric Bar, entre d’altres). El que va permetre aquesta afluència tan gran de públic va ser la programació de 7.860 concerts a Barcelona i resta de Catalunya, amb una facturació de 22,9 milions d’euros. Una dada que contrasta amb la de Madrid, on els concerts programats per les sales de Noche en Vivo, l’entitat on estan associats 46 espais, van ser 10.000, i en canvi el públic va ser només de 144.000 persones. La gerent de l’ASACC, Carmen Zapata, raona a què pot ser deguda la diferència: “Les sales emblemàtiques de Madrid són molt petites, sembla mentida que determinats artistes puguin tocar en espais tan petits”. 42 anuari l’espectacle

La llei i la taquillla A banda de la bona taquilla de les sales, el canvi en l’ordenança municipal de Barcelona que va modificar la legislació que afectava la música en directe als locals de la ciutat va ser una de les bones notícies del 2008. Tot i això, per bé que a l’ANUARI de fa un any el president de l’ASACC, Roberto Tierz, esperava que la modificació comportaria l’obertura de nous equipaments, la gerent Zapata explica que “no hi ha hagut un augment d’espais que ofereixin música en viu”. En tot cas, la principal conseqüència positiva ha estat que “tots els locals que programaven de manera il·legal ara ho fan legalment amb la tranquil·litat que això els suposa, i a més ara poden optar a ajuts”. La portaveu de l’ASACC diu que s’esperaven que hi hauria un efecte dòmino després del canvi en l’ordenança barcelonina, i que altres consistoris introduirien modificacions en aquest mateix sentit, però lamenta que “malauradament no s’ha produït, així que sales de fora de Barcelona continuen estant en una situació d’indefensió”.

Que el sector estigui satisfet amb el canvi en la legislació i amb aquestes aportacions no vol dir que considerin que tot està resolt. Carmen Zapata assegura que ara caldria modificar “les desproporcionades normatives ambientals, que sotmeten de la mateixa manera els grans concerts i les propostes de formats més petits i d’amplificació limitada”. Una altra demanda és agilitzar “els llarguíssims tràmits administratius per aconseguir una llicència, això quan no ho limiten els plans d’usos dels districtes”. I, finalment, el sector reivindica també la superació d’un greuge històric: “No pot ser que en ple segle XXI, en un país que reivindica la música com a valor cultural, econòmic i turístic, encara no existeixi en el catàleg d’activitats la ‘sala de concerts’”. Sales amenaçades Els problemes no són exclusius de les sales catalanes. La Noche en Vivo, que agrupa les principals sales de la comunitat autònoma de Madrid, va acomiadar l’any 2008 amb la denúncia que tres establiments havien estat precintats per ordre administrativa. El mes de desembre, l’associació denunciava: “La fragilitat de la música en viu s’ha pogut veure els últims mesos amb l’enduriment progressiu i amb mesures moltes vegades arbitràries que s’han abatut sobre l’activitat nocturna de Madrid, que ja han provocat una onada d’inspeccions i l’activació d’expedients disciplinaris”. A les denúncies s’hi ha de sumar la reivindicació d’una ordenança perquè els locals de música en viu formin part del Patrimoni Cultural de la Ciutat. Una cantarella coneguda per les sales catalanes, que si bé han assolit part de les reivindicacions, esperen ser considerades encara espai cultural per part de les administracions.


XARXES I CIRCUITS

La xarxa de circuits garanteix estabilitat i suport a artistes locals

TEXT: LAIA ALTARRIBA FOTO: ARXIU ESPECTACLE

Tant els circuits públics ja consolidats com l’aparició dels nous circuits privats van augmentar el 2008 un 19% la difusió de concerts pels Països Catalans. La programació de les principals xarxes va oferir més de 1.200 concerts —amb més de 230.000 espectadors— donant suport així a l’escena musical catalana. A banda, els grans municipis van obtenir un complement a la seva programació estable, i molts ajuntaments i sales privades van poder combinar grups locals amb caps de cartell nacionals.

. AUDITORI DE GIRONA

La xarxa dels principals circuits públics i privats que difonen propostes musicals catalanes arreu del territori dels Països Catalans va augmentar el 2008 amb un 19% el nombre de concerts (amb un total de 1.241), i l’assistència també es va incrementar substancialment, un 15,8% en relació a l’any anterior, superant els 230.748 espectadors. Aquesta relació suposa que cada concert d’un circuit va convocar de mitjana unes 190 persones. En termes generals, els darrers anys ha estat la iniciativa privada qui ha impusat almenys set nous circuits. Un cas especial és el del Circuit Ressons, que programa la Generalitat de Catalunya. Després del descans del circuit durant el 2007, va tornar a rodar el 2008, però ho va fer amb la meitat de públic amb el qual s’havia acomiadat: si el 2006 arribava als 19.168 espectadors, el 2008 es va quedar en 9.100. La proporció es va reduir sobretot en l’àmbit jazzístic amb Ressons Jazz: 7.021 assistents el 2006, i 5.200 el 2008. Una de les ofertes estables i permanents és la xarxa d’espectacles musicals de l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona (ODA). Globalment, fins a 135.069 espectadors van assistir a concerts en teatres municipals que formaven part de la carta de l’ODA, una xifra molt similar als 136.876 de l’any anterior. Per tal d’ajudar els ajuntaments a programar les propostes musicals que els costa sortir de la capital barcelonina, la Diputació va aportar fins a 412.345 euros, que van permetre subvencionar 518 concerts, amb una mitjana de 796 euros per a cadascun. A banda de les institucions públiques, el circuit de sales que arriba a més públic és la Xarxa de Músiques, una 44 anuari l’espectacle

plataforma de promoció d’intèrprets de clàssica, pop i folk gestionada per Joventuts Musicals de Catalunya. Promou 150 concerts anuals que arriben a prop de 20.000 espectadors. Com que al País Valencià no hi ha cap xarxa estable que potenciï els artistes del país, i encara menys els que canten en català, la potent entitat Escola Valenciana organitza des del 2006 La Gira, un festival itinerant de música en valencià. El 2008 ja va assolir els 20.000 assistents als 22 concerts programats, on van tocar fins a 36 artistes tant de les comarques valencianes com d’arreu dels Països Catalans. A una escala més modesta, cal sumar els 953 espectadors que van assistir als 17 concerts del Tourbolet, un projecte autogestionat per grups valencians. A Catalunya també han sorgit nous circuits independents que giren, sobretot, per sales privades. És el cas del FesSales, organitzat per la promotora independent de grups novells Tercera Via, que va convocar fins a 10.000 espectadors el 2008 amb actuacions en 31 sales. O el circuit Sobretaula, impulsat pel segell BankRobber des del 2005, amb 2.400 assistents el 2008. D’altra banda, els darrers anys també han aparegut xarxes especialitzades, com el Circuit Folc, muntat des del Centre Artesà Tradicionàrius i el Grup Enderrock, i que mou propostes d’arrel. I també el Contrabaix, que porta propostes de jazz, blues i cantautors a municipis del Baix Llobregat. El 2008 fins a 6.703 persones van assistir als bolos programats. Com a destacable, l’única gran iniciativa que abasta Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears és l’estatal Artistas en Ruta, organitzat per l’Associació d’Intèrprets i Executants (AIE).

Cicles propis i estables Només entre un 5 i un 10% de la programació dels consistoris més importants del país depèn actualment de les xarxes que promouen Diputacions i organismes supramunicipals, tot i que la tendència és a canviar. Des de l’Ajuntament de Tarragona justifiquen la baixa dependència: “L’oferta de la Diputació tarragonina està molt adreçada a municipis mitjans i petits”. Amb tot, el programador de l’Auditori de Girona, David Ibáñez, admet que cada cop té més en compte aquesta oferta perquè la crisi ha comportat una retallada del 20% pressupostari. Així, Sabadell és un gran municipi que recorre sovint a l’oferta de l’ODA. Un dels responsables de la programació municipal sabadellenca, Joana Rico, assegura que un 25% dels concerts ja depenen d’aquesta xarxa. Per contra, Palma no contracta cap de les ofertes del catàleg musical del Consell de Mallorca. El tècnic Pep Lluís Moyà afirma que la regidoria de Cultura funciona “d’una manera autònoma, perquè l’oferta del Consell es basa molt en artistes locals de foravila”. La principal oferta del Consell és el Circuit de Música Jove, una borsa de grups formats per músics menors de 30 anys, al qual va destinar 80.000 euros el 2008. El que és comú en tots els consistoris és la preocupació per oferir concerts d’estils diversos. Això ha comportat sortir dels auditoris municipals i programar a les sales privades per tal d’arribar a tots els públics. És el cas, per exemple, de Girona, que té com a punt principal de programació l’Auditori, però que també programa a la sala Platea per oferir concerts de pop-rock.

Els circuits convoquen uns 190 espectadors de mitjana en 1.241 concerts La major part de la programació municipal dels grans ajuntaments són cicles estables que es programen des de les regidories de cultura. En el cas de Palma l’agenda és molt plena, amb el Música a Palma (de tardor a primavera programa al migdia dels caps de setmana artistes locals de tots els estils: tradicional de Mallorca, jazz, pop, rock...), el cicle de Música Antiga (quatre o cinc concerts gratuïts de música medieval i barroca en caps de setmana), el Corpus a Palma (deu espectacles gratuïts durant aquesta època en espais patrimonials, sobretot de música clàssica) i els concerts d’estiu (una trentena de directes tant de pagament com gratuïts d’estils molt diversos durant dos mesos), que inclouen el festival D9.cat, un intercanvi amb artistes d’altres punts dels Països Catalans.


XARXES I CIRCUITS A Tarragona també tenen una oferta atapeïda amb el Festival Internacional de Dixieland, les temporades del Teatre Metropol (tardor, hivern, primavera) i el festival d’estiu (que se celebra al Camp de Mart). A banda, a la ciutat hi tenen molt pes les festes populars (Carnaval, Sant Magí, Santa Tecla i Sant Joan), on la música juga un paper central gestionada per la regidoria. Pel que fa als municipis del Vallès, tant Sabadell com Terrassa tenen programació pròpia en un espai municipal (el Teatre l’Estruch i l’Auditori, respectivament) i a part programen de manera col·laborativa en altres punts. En el cas de Terrassa, a més de la temporada de música (amb preferència de la música clàssica, però que també inclou jazz i cantautors) programen amb la Generalitat a la Casa de la Música, un equipament per als concerts de música moderna. Des de la Regidoria de Cultura manifesten que, a més a més, mantenen un diàleg constant amb sales de concerts de la ciutat per tal de coordinar-se i complementar-se, de manera que les programacions de l’Ajuntament de Terrassa i dels agents privats no es trepitgin. També tenen programació estable a Girona. En aquest cas se n’encarreguen des de l’Auditori municipal, que a més de la programació estable de concerts presenta el Festival de Músiques Religioses i del Món, els premis Musicals Ciutat de Girona i el Dia de la Música. El tècnic

David Ibáñez explica que tenen dues programacions principals a l’Auditori: l’una de setembre a gener, l’altra de gener a juny. Una de les apostes de l’Auditori ha estat oferir la producció pròpia d’espectacles, i ho fan “treballant fort perquè els continguts dels espectacles que produïm tinguin un alt nivell d’exclusivitat, interès i un cert lideratge”.

El 2008 es van inaugurar Cases de la Música Popular a Manresa i Terrassa Una de les grans preocupacions comunes dels principals programadors municipals és la promoció dels grups locals que comencen a tocar. En el cas de Sabadell, a banda de la programació estable, el consistori organitza el cicle Tres Acords, on programa bandes emergents de la ciutat. A les comarques del sud, el cicle específic D.O. Tarragona és un programa de foment de la música que promociona grups novells. A més, impulsa el nou concurs-plataforma D.O. Catalunya, que integra tots guanyadors de diversos certàmens catalans, i que es presenta al Mercat de Música Viva de Vic.

Cases de la Música Les Cases de la Música Popular són un projecte que va néixer amb l’objectiu de bastir a tot Catalunya una sòlida xarxa d’espais idonis per a la creació, exhibició i difusió de propostes artístiques actuals i de qualitat. El conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, considera que l’esperit de la iniciativa és que hi hagi una CMP a cada municipi català. Les sales Clap (Mataró), La Mirona (Salt) i Salamandra (l’Hospitalet de Llobregat) són les tres que van començar a treballar plegades, amb l’objectiu de poder bastir una programació estable de concerts i facilitar la circulació de les propostes. La idea era impulsar la pedrera de grups del territori català i crear nous públics per a la música a les diferents localitats. El 2008 es van sumar dues noves ciutats a la xarxa musical, Manresa i Terrassa, amb la particularitat que, de moment, no tindran una ubicació específica, sinó que la seva funció serà anar programant a diferents espais de la seva localitat. El projecte CMP ha suposat la creació d’un nou model de relació entre agents públics i privats: l’anomenada coparticipació. La Generalitat de Catalunya, a través de l’Institut Català de les Indústries Culturals i l’Ajuntament de cada localitat aporten cadascun la mateixa quantitat de 90.000 euros, i 60.000 més l’empresa privada que gestiona el projecte.

DADES DELS PRINCIPALS CIRCUITS MUSICALS ALS PAÏSOS CATALANS ESPECTADORS 2008

Circuit d’Espectacles Professionals (CAT)

CONCERTS 2008

ESPECTADORS 2007

CONCERTS 2007

135.069

592

136.876

569

La Gira (PV)

20.000

20

15.000

Xarxa de Músiques (CAT)

19.000

149

FesTour (CAT)

15.000

FesSales (CAT)

% VARIACIÓ ESPECTADORS

% VARIACIÓ CONCERTS

-1%

+4%

15

+33%

+5%

21.412

172

-11%

-13%

5

5.000

2

+200%

+150%

9.800

85

9.000

90

+9%

-6%

Ressons (CAT)

9.100

49

---

---

---

Contrabaix (CAT)

6.703

49

3.444

+95%

+53%

Ressons Jazz (CAT)

5.200

89

---

---

---

Circuit Folc (CAT)

4.500

40

4.000

35

+13%

+14%

Artistas en Ruta (PPCC)

2.923

34

20

+96%

+70%

Sobretaula (CAT)

2.500

27

2.000

22

+25%

+23%

953

17

1.025

20

-8%

-15%

---

85

---

65

---

+30%

230.748

1.241

199.245

1.042

+15,8%

+19%

Tourbolet (CAT/PV) Circuit Música Jove (IB) TOTAL

--32 ---

1.488

Àmbits dels circuits: (PPCC) Països Catalans / (CAT) Catalunya / (PV) País Valencià / (IB) Illes Balears Font: Elaboració pròpia a partir de les dades dels organitzadors i les institucions promotores

l’espectacle anuari 45


XARXES I CIRCUITS

Més programació i municipis

MIREIA SABATÉ Cap de l’Oficina de Difusió Artística (ODA) de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona

La Xarxa d’Espais Escènics Municipals de la Diputació de Barcelona es consolida com un instrument essencial de suport a la programació en arts escèniques i música per als municipis de la província. Les gires de promoció fixen la seva importància dins aquest circuit; són l’eina que permet la coordinació de les programacions municipals i l’optimització de recursos, alhora que garanteixen una programació estable i de qualitat. Segons l’estudi realitzat per la Diputació de Barcelona, durant l’any 2008 van participar al Circuit d’Espectacles Professionals de l’Àrea de Cultura un total de 108 municipis. Aquesta xifra representa un increment d’11

municipis respecte a l’any 2007 (11,3%), la xifra més elevada des que es va posar en marxa el circuit, l’any 1996. El suport de l’Oficina de Difusió Artística s’ha consolidat amb un fort salt endavant, i s’ha arribat per primera vegada a la quantitat de 1.388 espectacles subvencionats. Es constata una continuada entrada al circuit de petits municipis amb voluntat de consolidar programacions estables i professionals. Continua la tendència creixent a programar espectacles de mitjà i gran format i cal fer un esment especial a l’augment constant d’espectacles gratuïts i de carrer.

La programació musical a comarques

ROGER ZAMORANO

Ponent de Cultura de la Diputació de Girona

Les comarques de Girona estan formades per una trama de municipis de petites dimensions, i per tant són pocs els que es poden costejar un auditori amb una programació musical estable. Hi ha, però, moltes potencialitats que convé explorar. Per exemple l’experiència de la Casa de Música Popular de Salt ubicada a La Mirona, on es treballa des de la formació fins a oferir espais per als músics que estan començant. També hi ha una voluntat de connectar les diferents escenes musicals que hi ha a les comarques gironines, gràcies al treball de consolidació d’espais per a projectar els nous valors fet des del teixit associatiu.

Moltes poblacions han fet un esforç considerable per crear la seva pròpia marca de festival conscients que aquesta estratègia és vàlida per captar turisme cultural. La Diputació de Girona vol contribuir a potenciar la programació de música en viu a les comarques gironines, i participa en el suport a molts dels projectes abans esmentats. I alhora potenciem un catàleg d’arts en viu amb la voluntat de posar a l’abast dels municipis gironins eines i recursos per a la programació. Som conscients que ens caldrà entre tots, sector públic i privat, fer esforços continuats per acostar la música a tots els racons de les nostres comarques.

La projecció del patrimoni musical

GABRIEL PENA Vicepresident de la Diputació de Lleida i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs

L’activitat dinamitzadora de la Diputació de Lleida a través de la fundació pública Institut d’Estudis Ilerdencs es defineix a través de paràmetres de projecció cultural que es canalitzen mitjançant diverses accions culturals. En primer lloc, línies d’ajuts i subvencions, amb apartats per a programacions incloses en l’oferta cultural i per a produccions musicals. En referència a la incentivació, s’ha creat un catàleg de programació que permet la contractació de grups o intèrprets de les comarques lleidatanes. L’oferta que s’hi ofereix en l’àmbit musical inclou música antiga, clàssica, de ball i tradicional. En segon lloc, l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, una eina cultural al servei de tot

el territori, amb l’objectiu de facilitar a tots els ciutadans l’accés a la seva programació de música simfònica. Finalment, les activitats i premis culturals com el Premi d’Investigació Musical Emili Pujol, creat per la Diputació de Lleida l’any 1982 i que aquest 2009 compleix la 21a convocatòria, i els Cicles de Música al Pati (de música en viu). Amb totes aquestes accions culturals aconseguim no només l’estudi, la protecció i la projecció del patrimoni musical de les nostres terres, sinó que alhora pretenem bastir uns àmbits de suport a les iniciatives culturals i patrimonials dels nostres municipis, entitats i associacions locals.

Tarragona, un territori atractiu

ALBERT VALLVÉ Vicepresident i diputat delegat de Cultura de la Diputació de Tarragona 46 anuari l’espectacle

La Diputació de Tarragona contribueix a la cultura musical de les nostres comarques amb diferents estratègies, i s’adapta a les necessitats i demandes. És titular de les escoles i conservatoris de música de Tarragona, Reus i Tortosa, en els quals inverteix anualment més de 6 milions d’euros i on es formen més de 1.100 alumnes. Amb el programa e-catàleg, de programacions culturals per als ajuntaments, dóna l’oportunitat a grups musicals de diferents estils de les nostres comarques de poder mostrar els seus treballs. La Diputació hi inverteix, en total, més d’un milió d’euros anuals.

El suport i la contribució a les programacions estables de música i als festivals és una de les altres estratègies importants. S’hi destinen prop de 400.000 euros. Aquest esforç facilita les condicions, però el que explica la vitalitat musical és la decidida voluntat dels agents culturals per dur a terme projectes participatius. En l’àmbit musical destaquen iniciatives de creació contemporània i grups emergents, juntament amb propostes més clàssiques i consolidades, que fan del conjunt de les comarques de Tarragona un territori atractiu i amb una gran vitalitat cultural.


INDÚSTRIA DISCOGRÀFICA

Les discogràfiques catalanes a la baixa i sense negoci al mercat digital

TEXT: LAIA ALTARRIBA GRÀFICS: JORDI NOVELL

La indústria discogràfica independent catalana continua amb la tendència a la baixa: el 2008 va patir una nova caiguda del 20,1% en el conjunt dels ingressos respecte al 2007. El seu pes en el mercat discogràfic estatal s’ha difuminat i en només sis anys ha devallat del 36% (2003) al 8,5% (2008). A més, les companyies reconeixen que no han pogut entrar en el mercat digital i que els ingressos per les descàrregues de pagament són simbòlics. L’any passat només es van registrar dos discos d’or en català, i les vendes dels artistes més populars s’estanquen amb un sostre màxim d’entre les cinc i deu mil còpies.

Els ingressos de la indústria discogràfica independent catalana continuen retrocedint un any més, tot i que semblava que el 2007 ja havien tocat fons. El 2008 la facturació va caure a 21,6 milions d’euros, un 20,1% per sota dels 27 milions d’euros del 2007. La caiguda de les vendes situa aquest sector amb encara menys pes en el pastís discogràfic estatal, ja que es passa del 10,6% del 2007 al 8,5% el 2008 (segons dades recollides per l’ICIC i Promusicae). Aquesta davallada encara és més dràstica si la comparem amb les dades del 2003, quan el mercat català —liderat per Vale Music i Blanco y Negro— suposava el 36% del de l’Estat espanyol. En el global del mercat estatal el 2008 es van facturar 254 milions d’euros, amb un decreixement menor del 10,4%, gràcies sobretot al repunt del negoci digital que va pujar un 8,1%, enfront de la baixada del 12,4% en la venda de discos físics. Les companyies catalanes no han aconseguit fer forat en el mercat digital, tot i que les vendes a través d’internet i mòbils van créixer un 132%, amb un ingrés a l’alça d’1,16 milions d’euros, però encara poc significatiu en la facturació anual, el 5,3%. 48 anuari l’espectacle

Tot i que la caiguda va ser més forta al mercat català —el CD i DVD va perdre un 23% de facturació—, les companyies de l’Estat, segons ha recollit Promusicae, van declarar una reducció del 7,9% en les vendes de CDs: de 28,7 milions de còpies el 2007 a 26,4 milions l’any 2008. Però encara va ser més dura la pèrdua de compradors de DVDs: de gairebé 2 milions d’unitats el 2007 a 1,3 milions l’any 2008, un 30,5% de davallada.

Cauen les vendes de CDs i evolucionen a l’alça les descàrregues de pagament Poder compensar aquestes caigudes ha estat impossible, perquè encara que els pagaments per descarregar-se música per internet a nivell estatal han augmentat un 119,8% (han passat d’aportar 4,9 milions d’euros el 2007 a 10,8 milions el 2008), no arriben ni de lluny a les xifres

de facturació del mercat físic. A més, l’augment de les vendes digitals l’acaparen les companyies discogràfiques transnacionals i, tal com indiquen les xifres, els segells catalans no han aconseguit convertir-ho en un negoci que els doni estabilitat: representen el 4% del mercat estatal. Algunes companyies han explicat a l’ANUARI que, si bé d’entrada van invertir en aquest sector, no els ha respost com esperaven i ha deixat de ser prioritari. En l’àmbit mundial sí que hi ha algunes companyies que hi fan negoci. Ho corroboren les dades publicades per la Federació Internacional de Productors Fonogràfics (IFPI), que mostren que la venda de cançons a través de les plataformes de pagament com iTunes i Nokia Music va augmentar un 24% entre el 2007 i el 2008. L’augment encara va ser més gran en descàrregues de pagament d’àlbums: un 36%. Les dades mostren que el negoci digital ja suposa un 20% de les vendes de les majors. El percentatge a l’Estat espanyol, però, és molt menor, situat a l’11,5%. El president de Promusicae, Antonio Guisasola, en fer-se públiques les dades, valorava que “les conseqüències per a la indústria són devastadores”.


INDÚSTRIA DISCOGRÀFICA FACTURACIÓ

DEL MERCAT DISCOGRÀFIC FÍSIC ESTATAL AVISPA 0,63%

BOA 0,49%

BLANCO Y NEGRO 3,33% (-0,47%)

(+0,06%)

(-0,13%)

DIAL 0,41% (-0,07%)

2008

MERCAT DISCOGRÀFIC FÍSIC 2008 (DESGLOSSAT PER FORMATS)

DISCMEDI 1,73% (-0,54%)

DIVUCSA 1,28%

UNIVERSAL 30,85%

2008

(-0,56%)

2007

variació

milers d’unitats milers d’unitats

(+7,66%)

EMI 12,23%

ÀUDIO

(-5,72%)

WARNER/DRO 18,59%

SONY-BMG 29,6%

(+2,15%)

(-2,44%)

HARMONIA MUNDI 0,78%

NAÏVE 0,40%

DEL MERCAT DIGITAL ESTATAL BOA 0,31%

(+0,31%)

BLANCO Y NEGRO 3,70% (+3,70%)

182 40 1 26.400 109

558 99 5 28.669 162

-67,4% -59,6% -78,8% -7,9% -32,8%

VÍDEO

(+0,09%)

(-0,09%)

FACTURACIÓ

Senzills LP de vinil K7 CD Altres

DIVUCSA 0,27%

DVD i VHS

2008

SONY-BMG 35,02%

1.920 -30,5%

MERCAT DISCOGRÀFIC DIGITAL 2008

EMI 13,06%

(+0,08%)

1.335

2008

(-5,8%)

2007

variació

milers d’euros milers d’euros

(-0,9%)

UNIVERSAL 35,21%

WARNER-DRO 12,39%

FACTURACIÓ

DE LES COMPANYIES CATALANES

MÚSICA GLOBAL 6%

10.787

Continguts per a mòbils

18.447

2008 PROPAGANDA PEL FET! 5%

DIVUCSA 14%

Físic Digital

resta APECAT 5%

COMPARATIVA

Indústria musical independent catalana

8,5% 36% 64% 2003

91,5% 2008

2007

88,5 11,5

90,5 9,5

(%)

variació -2% +2%

MERCAT CATALÀ 2008

milions d’euros

FÍSIC DIGITAL TOTAL

20,44 1,16 21,60

2007

variació

26,55 0,5 27,05

-23% +132% -20,15%

2007

variació

257 27 284

-12,4% +8,1% -10,4%

milions d’euros

MERCAT ESTATAL

DE FACTURACIÓ MERCAT CATALÀ I ESPANYOL

Indústria musical de la resta de l’Estat

-16,6%

FACTURACIÓ PER VENDES

OPEN 1%

DISCMEDI 18%

22.126

2008 (%)

K. INDUSTRIA CULTURAL 12%

BLANCO Y NEGRO 40%

4.907 +119,8%

PES ESPECÍFIC DEL MERCAT DISCOGRÀFIC FÍSIC vs DIGITAL

(+5,48%)

(-3,60%)

Baixades d’internet

2008

milions d’euros

FÍSIC DIGITAL TOTAL

225 29 254

milions d’euros

Fonts: Promusicae, segons informació facilitada per Avispa, Blanco y Negro, Boa, Dial, DiscMedi, Divucsa, EMI Music, Harmonia Mundi Ibérica, Naïve, Open, Universal, Sony-BMG i Warner Dro (93% del mercat estatal) i Apecat (95% del mercat català).


INDÚSTRIA DISCOGRÀFICA Davant el desequilibri entre les pèrdues del mercat físic i els ingressos del digital, el director de Picap, Joan-Carles Doval, reconeix les dificultats però es mostra esperançat: “Aquest 2008 hem de parlar d’evolució en les vendes digitals i d’involució en les vendes físiques. Tot i això, el resultat final no és dolent, ja que en lloc de vendre moltes quantitats de pocs discos, hem venut moltes quantitats modestes de molts discos diferents. És a dir, que estem treballant al màxim el fons de catàleg”. El segell amb seu a Sabadell centra els seus esforços en la reedició del material d’Edigsa i altre fons patrimonial català. Mòbils sense descàrrega Hi ha una dada rellevant en l’entorn digital que cal tenir en compte quan es fan càlculs de futur: un sector que prometia ser una de les sortides econòmiques per a la indústria mostra que no donava tant de si com alguns esperaven, ens referim als ingressos per descàrregues de cançons a través dels telèfons mòbils, que van patir un decreixement del 16,6% en els ingressos (de 22 milions d’euros a 18,4 milions). La SGAE també va detectar el 2008 aquesta davallada en el mercat dels mòbils, i en el seu cas fins i tot de la xarxa digital: “La reducció d’ingressos socials del mercat dels mòbils i internet en un 15% s’explica a causa de l’esgotament del model de negoci de melodies per a telèfons cel·lulars, que ja va mostrar aquest símptoma durant l’any anterior. Els creixements sensibles de les altres línies, especialment la de les descàrregues d’obres completes en l’entorn dels mòbils, que ha augmentat un 40%, no ha estat suficient per neutralitzar la important caiguda dels ingressos provinents dels ring-tons”.

El negoci digital català creix un 132% i suposa un 5,3% de la facturació Tot i això, el president de l’Associació de Productors i Editors Fonogràfics i Videogràfics de Catalunya (APECAT), Fèlix Buget, considera que si bé el mercat estatal de les descàrregues a mòbils ja està desenvolupat i representa dues terceres parts dels ingressos digitals —tot i que ha caigut un 16,6%—, “a Catalunya encara hi ha camp per córrer i ara les companyies s’hi estan posant”. És el cas, per exemple, de la multinacional catalana Blanco y Negro, que ja factura 1,1 milions d’euros en el mercat digital (el 13% de la seva facturació global). I juntament amb Divucsa suposen el 3,97% del mercat estatal. Per contra, DiscMedi, que impulsa la plataforma digital de segells independents IODA a l’Estat espanyol, té una facturació digital que no supera el 0,3% dels resultats anuals (5.000 euros el 2008). Tampoc per Música Global i Propaganda pel Fet! el negoci digital és transcendent i ja han abandonat la plataforma The Orchard. Mentrestant, el segell Global ha apostat pel negoci dels anomenats ‘sonitons’. Segons el cap de l’àrea digital, Robert García: “Vam decidir treballar aquest model de negoci per no quedar enrere i facilitar a l’usuari la música al mòbil sempre que fos possible”. La seva experiència mostra, però, que “el públic català no és un gran amant de les descàrregues al mòbil, una tendència totalment oposada a Andalusia o al Regne Unit”. Tot i això, hi ha iniciatives que els han funcionat: “Excepcionalment, el servei ha funcionat molt bé aquest 2009 amb el sonitò 50 anuari l’espectacle

‘Tres’ (Copa, Lliga i Champions) del programa Crackòvia”. Tot i que els va costar molt obtenir els drets per una joint venture, van assolir gairebé 100.000 descàrregues. El fet que evolucionin els ingressos per descàrregues de pagament a través d’internet provoca que —segons Fèlix Buget— “tots els associats a l’APECAT ja estiguin pensant en digital i disposin d’estructures directes o indirectes de venda a la Xarxa”. Amb tot, lamenta que això podria haver topat amb un obstacle molt difícil de superar: “El creixement d’aquesta de venda està frenat perquè té un competidor impossible de guanyar, que és la pirateria. Això desvirtua totalment les plataformes de venda i només es pot resoldre si hi ha regulació”. El president de l’APECAT analitza que si bé al mercat català és impossible que la venda digital pugui suplir les pèrdues de vendes de discos físics, hi ha llocs com el Japó on el 2008 va créixer el mercat discogràfic: “Hi ha una altra consciència i la gent a la feina no es dedica a passejar per internet i descarregar-se música”. El mercat físic també va augmentar al centre i sud d’Amèrica, però s’explica perquè partien de molt més enrere (a Colòmbia va arribar a créixer un 8% el 2008). La regulació de la Xarxa i el mercat català El cap del segell Propaganda pel Fet!, Dani Castellano, reflexiona: “Quan el format físic cau, les alternatives són els continguts, així que cal que es reguli el mercat”. En aquest sentit, apunta els operadors de telefonia: “Hi ha una part molt important de la població que té internet per descarregar-se música però que no paga per fer-ho; és a dir que la gent vol l’ADSL per descarregar música gratuïtament, però la quota d’aquest servei no reverteix en el sector musical”. Buget també s’afegeix a aquesta preocupació per la manca de regulació a internet: “Els nous artistes són els més perjudicats; cada vegada n’hi ha menys a la primera divisió de popularitat, es produeix una desertització molt perillosa”. Preguntat pel contrast entre el que ell diu i l’eclosió del nou pop català, Fèlix Buget puntualitza que és cert, però que “el mercat en català ha baixat quantitativament”. Els motius: “Actualment és impossible rendibilitzar la gravació d’un disc d’un artista que canti en català, perquè sense l’estructura professional que ajuda els grups a connectar amb el públic és impossible que tirin endavant. Això passa només en comptades excepcions”. La regulació de la Xarxa, però, és un tema que genera opinions diverses. Des de la Generalitat de Catalunya, el responsable de l’ICIC, Antoni Lladó, respon que “les descàrregues no legals són un tema molt controvertit on es contraposa la retribució dels drets d’autor amb la llibertat d’accés a la informació”. Preguntat per quina seria la solució, valora que “no és senzilla ni lineal”, i que “probablement hi haurà d’haver cessions per les dues bandes”. Coincideix amb Castellano que “les operadores de telecomunicacions juguen un paper clau i les regles del seu joc són asimètriques”. L’any es va tancar sense resoldre el principal problema del sector, segons el director català de la SGAE, Ramon Muntaner: “És fonamental assolir un model de negoci que utilitzi internet i les tecnologies per desenvolupar-se i que ho faci d’una manera legal i sostenible. Aquest és el repte que preocupa prioritàriament no només la gent del món de la música, sinó de tot el món de la cultura al nostre país, a l’Estat espanyol i a tot el món. Aquest ha de ser el gran repte futur, perquè haurem de poder aconseguir que es desenvolupin negocis sostenibles, legítims a través d’internet”.

Tres discos d’or catalans Dos CDs en català van superar les 80.000 còpies el 2008: El disc de La Marató de TV3, que un any més és el disc en català més venut, amb 127.000 còpies, la mateixa xifra oficial que l’any anterior, i la producció Musiquetes per a la Bressola, impulsada per ENDERROCK, Propaganda pel Fet! i Crea’t. El disc de versions de cançons infantils tradicionals —dirigit per Marc Serrats i Núria Lozano— es va distribuir amb revistes infantils i juvenils catalanes, i se’n van col·locar 85.000 còpies. Els altres tres discos d’autors catalans considerats disc de platí ho han fet en castellà. Lidera el rànquing per segon any consecutiu el CD i DVD de Serra i Sabina Dos pájaros de un tiro, que es queda a prop dels bons resultats de l’any anterior: 135.000 còpies el 2008, 160.000 el 2007. Després hi ha Manolo García, amb les 118.000 còpies de Saldremos a la lluvia, i Estopa, amb les 115.000 d’Allenrock. I els que tampoc han fet mala xifra de vendes són dos altres catalans que canten en castellà: 65.300 còpies del Tarántula de Mónica Naranjo i 58.800 l’A buena hora de Sergio Dalma. D’aquest darrer se’n va fer una edició que incloïa una versió de Dalma en català i que només es va col·locar a botigues catalanes (amb 14.900 còpies venudes).

Una desena de produccions catalanes han superat els 10.000 discos venuts El tercer disc en català que va aconseguir l’any 2008 arribar a disc d’or (40.000 exemplars) és Metamorfosi de Gossos, editat el 1997, que va superar les 42.000 còpies. Assolir aquesta xifra va ser possible perquè es va vendre distribuït amb la revista ENDERROCK del mes de setembre del 2008. La publicació musical catalana —amb una audiència anual de 36.000 lectors, i tercera del rànquing estatal de capçaleres musicals— també va distribuir altres CDs i DVDs al llarg de l’any. D’aquests, dos van ser produccions pròpies durant el 2008: el CD Compassió pel dimoni, de Pascal Comelade, i el DVD documental La gran nit del Sant Jordi, encartat amb el número 150 de l’ENDERROCK, sobre el macroconcert referent del rock en català celebrat el 14 de juny del 1991 al Palau Sant Jordi. A banda del registre de Gossos i dels supervendes La Marató de TV3 i Musiquetes per a la Bressola, la majoria de les produccions discogràfiques en català d’artistes de primer nivell s’han quedat entre les cinc i deu mil còpies venudes. Només tres referències han superat les 10.000 còpies: Objectiu: la Lluna, de Lax’n’Busto, amb 11.500 còpies, i les 10.000 còpies d’Els millors professors europeus, del grup revelació Manel, i del disc de Polònia. La resta s’han situat en una franja intermitja: el CD+DVD de Gossos A l’Auditori (9.000), Les cançons tel·lúriques de Roger Mas (8.732), Onze Llachs de Manu Guix (7.298), Tot de mi de Cris Juanico (7.000), Ni cap ni peus de Sisa (7.012) i Marina Rossell al Gran Teatre del Liceu (5.052). Són dades preocupants si les comparem amb les vendes del 2007, ja que aquell any onze discos en català van vendre 10.000 còpies o més, i el 2008 només la meitat, sis referències, van superar aquesta xifra, i tres d’aquestes gràcies a la venda associada. Cal assenyalar, però, que l’edició de fonogrames en català ha assolit un nou rècord amb 597 referències (+8%).


INDÚSTRIA DISCOGRÀFICA TOP VENDES DISCOS CATALANS

TOP VENDES ALTRES DISCOS EN CATALÀ (ANY 2008)

Serrat & Sabina (2CD+DVD) Dos pájaros de un tiro (2007)

x 13

Gossos (CD+DVD) A l’Auditori 15 anys

x 12

Roger Mas (CD) Les cançons tel·lúriques

x 11

Diversos artistes (DVD) La gran nit del Sant Jordi

x 11

Manu Guix (CD) Onze Llachs

(135.000 exemplars)

Diversos artistes (CD) El disc de La Marató

(9.000 exemplars)

(127.000 exemplars)

(8.732 exemplars)

Manolo García (CD) Saldremos a la lluvia (118.000 exemplars)

(7.950 exemplars)

Estopa (CD) Allenrock (115.000 exemplars)

(7.298 exemplars)

Diversos artistes (CD) Musiquetes per a la Bressola (85.000 exemplars)

Mónica Naranjo Tarántula

(CD)

x8

Sisa (CD) Ni cap ni peus (2006)

x6

Cris Juanico Tot de mi

x5

Al-Andaluz Project (CD) Al-Andaluz Project

x4

Pascal Comelade (CD) Compassió pel dimoni

(7.012 exemplars)

(65.300 exemplars)

(CD)

(7.000 exemplars)

Sergio Dalma (CD) A buena hora (+ ed. catalana) (58.800 exemplars)

Gossos (CD) Metamorfosi

(1997) (42.000 exemplars)

(6.500 exemplars)

(6.1000 exemplars)

Lax’n’Busto (CD) Objectiu: la Lluna

Marina Rossell (CD) Al Gran Teatre del Liceu

(11.500 exemplars)

(5.052 exemplars)

Manel (CD) Els millors professors europeus

La Gossa Sorda (CD) Saó (3.550 exemplars) Menaix a Truà (CD) Com el vent (3.500 exemplars) Ai Ai Ai (CD) Lo més gran del món (3.200 ex.)

(10.000 exemplars)

Diversos artistes Polònia

Pascal Comelade (CD) Mètode de rocanroll (3.000 ex.) Pascal Comelade (CD+llibre) Lo piano vermell (3.000 exemplars) Miquel Abras (CD) M’agrada sentir... (2.500 exemplars) Rauxa (CD) Teràpia de grup (2.500 exemplars) Orquestra Àrab de Barcelona (CD) Maktub (2.489 exemplars) Plouen Catximbes (CD) Telescopi (2.150 exemplars) Els Pets (CD+DVD / LP) Bondia. 10 anys (2.000 exemplars) Macedònia (CD) Bla, bla, bla… (2.000 exemplars) Poetristes (CD) Onze nadals i un cap d’any (2.000 ex.) Quico el Célio… (CD) Oco! (2.000 ex.) La Salseta del Poble Sec (CD) A sucar! (1.800 exemplars) Herois de la Katalunya Interior (CD) Glamour Almo-gàbber (1.700 ex.) Pau Alabajos (CD) Teoria del caos (1.700 exemplars) Dagoll Dagom (CD) Boscos endins (1.500 exemplars) Eina (CD+llibre) L’art de la guerra (1.411 exemplars)

(CD)

(10.000 exemplars)

10.000 còpies

1.000 còpies

Font: Promusicae i dades dels editors

EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ FONOGRÀFICA EN LLENGUA CATALANA

572 525

(+9%)

480

(+9,4%)

(20 DVD)

(+7,1%)

(28 DVD)

(5 LP)

500 400 300

206

308

(+10,2%)

187

200

103

120

(-50%)

(+16,5%)

112

396

(+26,3%)

(+1,8%)

(14 DVD)

(10 DVD)

(+7,3%)

(+5,4%)

(32 DVD)

(17 DVD)

(12 DVD)

(+102,6%)

128 (+14,3%)

152

(-6,7%)

100

389

425

448

(+18,8%)

0

1994

1995

1996

orquestres i altres infantil

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2007

(15 unitats) +200%

2008

(24 unitats) -45%

jazz / blues

(74 unitats) -4%

folk / noves músiques

(115 unitats) +24%

cançó d’autor

(129 unitats) +22%

pop-rock

0

2008

50

100

150

200

(215 unitats) + 8%

250

Font: ACIC (1994-1999) i GRUP ENDERROCK (2000-2008). En totes les referències es tracta d’edicions amb almenys una cançó en català.

l’espectacle anuari 51


INDÚSTRIA DISCOGRÀFICA

Discos sense suport automàtic No podia ser d’altra manera: la crisi econòmica també afecta la producció discogràfica de la indústria, tot i que afavoreix les autoedicions i les llicències sense copyright. En aquest context, el president de l’APECAT constata que “la indústria automobilística està tenint tota classe d’ajudes, i en canvi altres sectors com la cultura estem patint retallades de les ajudes”. El 2008, efectivament, l’ICIC va eliminar la subvenció a fons perdut a l’edició de CDs. El seu president, Lladó, ho justifica: “Volem ajustar la producció a la demanda, tot vetllant per la distribució al mercat dels fonogrames”. Un cop aplicada la reforma, afegeix, “l’ICIC i APECAT s’han posat d’acord aquest 2009 per preveure finançament a les companyies, però seran estudiades d’una a una”. L’ajut tindrà en compte els esforços de les empreses no només en edició de CDs, sinó també en funció de quants llocs de treball mantenen, com reconverteixen el negoci, quins avenços fan en matèria digital i quin és el valor cultural que tenen les seves edicions.

Precisament, en referència a la reconversió, Fèlix Buget afirma que la majoria tenen la feina feta: “Les companyies estan fent una reorientació des de fa anys, perquè la problemàtica ve de lluny, quan l’any 2000 va començar la baixada progressiva de les vendes”. L’APECAT va culminar una llarga negociació el 2008 amb Televisió de Catalunya amb un acord de mínims per tal que els músics catalans tinguin més presència qualitativa a la televisió i ràdio públiques. El contracte preveu que es programi música del país a tots els espais adients, i s’han establert comercials per posar publicitat amb millors condicions. La satisfacció és lògica: “Estem molt contents perquè hi ha molt bona col·laboració per part del nou executiu de TVC”, reconeix Buget. Una altra iniciativa de l’APECAT va ser impulsar una federació estatal de companyies independents amb l’objectiu de ser una plataforma que ajudi a resoldre els problemes d’àmbit global, com per exemple aconseguir una regulació d’internet. La Federació s’ha constituït ara i els resultats no es podran analitzar fins l’any que ve.

Model de futur? Més enllà de la Xarxa, Dani Castellano, de Propaganda, apunta la millor manera de garantir el futur del sector, tot i reconèixer certa incertesa a l’hora de respondre: “Cal continuar treballant com fa anys, acompanyant l’artista en tots els moments de la seva carrera”. Una altra possibilitat que es presenta com a model de negoci és l’esponsorització i la sincronització en televisió: “Té molt de potencial per a les companyies grans —diu Castellano—, i per a la música alternativa és molt difícil”. Joan-Carles Doval, de Picap, afegeix que “els drets editorials cada dia tenen més importància —poden representar el 40% del ingressos—, ja que si abans eren uns ingressos secundaris o atípics, actualment tenen prou rellevància, i naturalment s’han de defensar”. Ningú s’atreveix a predir com serà el mercat musical del futur, però Buget està convençut que “el disc no està mort, sinó que compartirà espai amb l’entorn digital, ja que té un gran valor per a la gent que en gaudeix”. Us ho confirmarem o no als propers ANUARI DE LA MÚSICA.

FACTURACIÓ DEL MERCAT DIGITAL ESTATAL 2008 PER PLATAFORMES VENDES A TRAVÉS DE PLATAFORMES D’INTERNET DEL MERCAT DIGITAL, +119,8% RESPECTE AL 2007)

(36,9% BOA 0,23%

BLANCO Y NEGRO 2,21%

SONY MUSIC 27,29%

EMI MUSIC 16,11%

WARNER DRO 12,09%

UNIVERSAL MUSIC 40,81%

VENDES A TRAVÉS DE TELEFONIA MÒBIL (63,1% DEL MERCAT DIGITAL, -16,6% RESPECTE AL 2007) BOA 0,36%

SONY MUSIC 39,24%

WARNER DRO 12,56%

DIVUCSA 0,68%

BLANCO Y NEGRO 4,57% EMI MUSIC 11,27%

UNIVERSAL MUSIC 31,93%

Font: Promusicae

52 anuari l’espectacle


INDÚSTRIA DISCOGRÀFICA

Actuar o quedar-se en el bla, bla, bla

ÀLEX ESLAVA Director de la discogràfica DiscMedi

El furt de la música amb impunitat és tan menyspreable com qualsevol altre, i hauria d’estar penat. Les conseqüències són pèrdues de llocs de treball, tancament d’empreses o empobriment cultural. L’associació que part de l’opinió pública fa del negoci de la música amb riquesa, diners, èxit o frivolitat ha amagat la realitat de la indústria local, molt més dèbil i petita que la multinacional, i el resultat, si es continua amb la impassivitat actual, pot ser letal. A Catalunya s’han construït els últims 25 anys referències musicals pròpies que no existirien si no hagués estat per la inversió i el risc assumit per les discogràfiques. La indústria està preparada per a l’entorn digital, i per això ha arribat a acords amb agregadors digitals especialistes per poder distribuir els nostres discos arreu del món a botigues com IODA i The Orchard. Alguns governs, tot i la impopularitat, han començat a prendre mesures correctores: Suècia,

França amb la famosa Llei Sarkozy, Anglaterra, i també a Espanya, on es debat sobre la necessitat que s’apliqui una regulació. La major part de gent honesta que ens roba ho fa d’una manera inconscient. S’ha estès la idea que la música és gratis, i els mitjans no han ajudat gaire a comprendre la realitat del negoci musical, potenciant la descàrrega a la Xarxa, sense explicar ben bé tot el que comporta. Molts dels artistes famosos abans d’estar en una multinacional van començar a les locals, i si desapareixen, l’oferta musical es reduirà a l’autoedició o als criteris artístics i limitacions que tenen les multinacionals, amb el conseqüent empobriment cultural. Per tant, hauria de ser prioritària —per a qualsevol Govern que valori el patrimoni musical del seu país— la regulació de les descàrregues per internet i la protecció i suport a les discogràfiques locals. Qualsevol altra cosa únicament serà un bla, bla, bla...

El salt digital

ROBERT GARCIA Cap del Departament Digital de Música Global i Mass Records

No és cap secret si diem que la indústria musical fa anys que pateix una sèrie de canvis a l’hora de distribuir i promocionar els productes. Música Global no ha volgut quedar enrere i va crear una àrea digital el 2007. En aquest temps les possibilitats que ofereix l’entorn digital s’han triplicat i cada vegada són més efectives. Això ens ha permès augmentar les possibilitats per arribar al consumidor final. De quina manera? Amb les xarxes socials, una eina de selecció impensable fa tres anys per un departament de promoció. Facebook, Twitter, Flickr o Tuenti et donen dades exactes del perfil de la gent, consumidors reals en el 90% dels casos, i el més important, et permeten fer una publicitat cent per cent efectiva al poder triar el sexe, la ciutat, el poble, les aficions i fins i tot l’estat civil de la persona a qui vols adreçar el teu producte.

Hem potenciat les noves tecnologies creant una web adequada als portals i una botiga per vendre productes digitals i físics. Som presents als principals portals de streaming, Spotify, Deezer, Last.fm, on l’usuari pot escoltar la nostra música sense cap cost. I som partners des del febrer al portal Youtube, perquè l’usuari vegi els nostres vídeos sense pagar. Tot plegat té la seva part dolenta, i és que aquests portals aporten una remuneració molt petita i no se’n pot mantenir la continuïtat només dedicant-se a aquesta pràctica. Lluitar contra la gratuïtat dels portals p2p i la pirateria és impossible, ens fa treballar al 200% per poder rendir al 25%. Esperem que algun dia hi hagi una regulació equitativa. Penso fermament que si no existís aquest greu problema la proliferació de música de qualitat digital ja seria una realitat present a totes les llars i espais d’oci.

Deixats de la mà del diable

JONI SAHÚN Responsable del segell Kasba Music i la promotora Hace Color

Després d’uns anys d’obertura a la Generalitat —superat el pujolisme cultural—, amb el segon tripartit, la nau cultural catalana comença a cercar la direcció. Per primera vegada empreses especialitzades i amb dilatada trajectòria han quedat al marge dels ajuts, situació que crea desigualtat i pot implicar a mig termini la desaparició d’una part de la riquesa cultural nacional. Catalunya ha mantingut la seva cultura gràcies a xarxes alternatives al poder establert, i no per ser minoritaris dins l’Estat hem deixat de lluitar per la supervivència. Per això el Govern té també l’obligació de garantir la pervivència d’aquestes xarxes. Canvien els governs i les polítiques però els nostres treballadors continuen deixats de la mà del diable: els músics no tenen cap garantia professional ni econòmica. És simptomàtic que per rebre ajuts públics les empreses hagin d’estar al corrent de pagament, però ningú els demani, per exemple, un certificat d’estar al dia amb els músics implicats en el projecte. La realitat és que se subvencionen discos pels

quals els seus creadors no reben la compensació estipulada contractualment. És simptomàtic que hi hagi sales que cobrin lloguer per una actuació quan ja han rebut subvenció per aquesta o locals que coorganitzin un concert a percentatge sobre la recaptació i que rebin subvenció per sufragar un catxet que realment no estan pagant. Amb els primers signes positius que s’entreveuen de les rectificacions dels ajuts d’enguany, no ens queda més que fer tot el possible perquè les subvencions es diversifiquin el màxim possible i les nostres institucions acabin donant suport a totes les empreses per igual, fent que siguin realment públiques per tal, també, que els músics puguin negociar les seves interpretacions amb coneixement de la situació del mercat. Perquè la realitat és que mentre totes les empreses culturals mouen més diners, i els salaris d’empresaris i treballadors d’oficina pugen any rere any, les condicions dels músics van a pitjor, i principalment són ells els que pateixen la crisi actual.

Adaptar-se als nous temps

DANI CASTELLANO Codirector de Propaganda pel Fet! 54 anuari l’espectacle

És evident que quan un mitjà nou entra en joc revoluciona tota la resta de mitjans. En el cas que ens ocupa, l’arribada d’internet no només ha obligat a canviar els esquemes dels mitjans de comunicació o de la publicitat, sinó que ha tocat de ple la indústria cultural. En un principi totes les esperances es basaven a reproduir els esquemes comercials de l’època anterior a la popularització d’internet. D’aquesta manera, si abans anaves a una botiga a comprar música, el futur passava per vendre aquesta música a través de les noves botigues que funcionaven amb el nou model (iTunes, per exemple). Així doncs, gran part de les discogràfiques vam abocar els nostres esforços en aquest sentit. Amb el que no comptàvem era que aquest nou espai no només ha canviat les

formes sinó també l’estructura del mercat: no podem afrontar el canvi que suposa l’entrada d’internet en el món de la cultura amb la repetició de fórmules anteriors. És el moment de reinventar-se, d’estar molt atents i de ser capaços de crear noves estructures comercials adequades als canvis que ha introduït aquest nou mitjà en el consum de música. En aquest sentit, celebrem que hi hagi iniciatives noves com Spotify, que orienten el seu negoci a noves formes de consum cultural on el públic no és el propietari de les cançons que escolta, sinó que paga per l’ús d’una biblioteca de música. Molt probablement no serà la fórmula definitiva, però a hores d’ara és clar que és un bon començament per adaptar el consum de música als nous temps.


www.enderrock.tv BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

L’ESPECTACLE

Faig efectiu l’import mitjançant: TALÓ BANCARI DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Domiciliació bancària: Sr. director, prego que fins a nou avís faci efectius a CATALUNYA ROCK els rebuts que presentin amb càrrec al compte corrent núm. ENTITAT

Signatura

.........|.........|.........|.........|

OFICINA NÚM . DC

.........|.........|.........|.........|

........|.........|

c/c .........|.........|.........|.........|.........|.........|.........|.........|.........|.........|

Una cordial salutació, a ...... de ............................. del 2008

EM VULL SUBSCRIURE PER 1 ANY A LA REVISTA L’ESPECTACLE [5 NÚM. INCLÒS L’ANUARI DE LA MÚSICA I L’ESPECTACLE DELS PAÏSOS CATALANS] AMB LA QUOTA DE: 18 ¤ - Països Catalans i Estat espanyol A partir de la revista núm.

____________

nom i cognoms: empresa: adreça: població: telèfon: adreça electrònica: data:

codi postal:


BALANÇ 2005 POP-ROCK 2008

A vegades ens en sortim

TEXT: ROGER PALÀ FOTOS: C.R./J.M.M.

Els hypes en català són possibles. Manel n’és la prova, amb el seu debut Els millors professors europeus (DiscMedi, 2008), que a base d’un intens ús d’internet i del boca-orella els ha convertit en el primer fenomen de masses del nou pop independent català. Una explosió de popularitat que s’ha produït el mateix any que la revista ENDERROCK celebrava el seu quinzè aniversari. L’any 2008 es van editar un total de 215 discos de pop-rock en català, un 7,5% més que el 2007. El 2008 ha estat un any plagat de novetats, amb una collita ha estat especialment rica pel que fa al pop independent. Fem una ullada, al marge dels ja esmentats Manel, als noms següents: el segon disc de Conxita i el seu pop trist, Santa Rita, santa Rita (Gaztelupeko Hotsak), i de Plouen Catximbes, Telescopi (Propaganda pel Fet!), i els debuts de La Brigada, L’obligació de ser algú (Outstanding Records), i d’Ix!, Autòmat infinit (Hexatílic Records). L’electrònica d’autor de Guillamino a Les minves de gener (BankRobber), el rock fosc de Le Petit Ramon i el seu nou disc Morts, desastre i barbàrie (BankRobber). Els experiments lletgistes d’Estanislau Verdet a L’all ho és tot pels anglesos (Música Global). El desè treball de Kitsch, Kitsch 10 (Laura R. Perkins). I la llista podria seguir… En l’àmbit del pop-rock de tall comercial ha causat fort impacte el disc Onze Llachs (Fanàtic), on el pianista Manu Guix versiona Lluís Llach en clau de pop. Cal destacar també el segon treball de Lax’n’Busto amb el cantant Salva R. Alberch a la veu, titulat Objectiu: La lluna (Música Global). Un altre grup que ha aconseguit fer-se un forat a l’escena és La Puerta de los Sueños, que van publicar el seu tercer disc, Tres (Gorjivac Music). I cal destacar també el segon treball del bisbalenc Miquel Abras, M’agrada sentir el que tu sents (Música Global), a més de Teràpia de Shock i el seu debut Ara (RGB Suports). En l’àmbit del rock combatiu, ha estat l’any de Ràbia Positiva amb Sentiment, compromís i acció (La Ràbia Records), un CD gravat en viu i un DVD documental dels quinze anys de vida del grup. També estan en un bon moment els valencians La Gossa Sorda, que han publicat el seu tercer disc, Saó (autoeditat). Pel que fa al capítol dels retorns, ha causat sensació la reaparició en solitari de l’exSangtraït Lupe Villar, amb el seu tribut als clàssics del rock dur Kcor de rock (Picap). També han tornat el trio Menaix a Truà amb Com es vent (Música Global). Finalment, la rumba i les músiques de fusió segueixen en forma, com proven el segon CD dels joves barcelonins Rauxa, Teràpia de grup (Kasba Music), el debut de Naraina, Naraina nano! (Capullo Records), i el segon àlbum de Nour, En blanc (Kasbah Music).

58 anuari l’espectacle

>> Manel, el fenomen de la temporada

>> Quinze anys d’ENDERROCK

‘A vegades ens en sortim’, canten Manel a la seva cançó “Captatio Benevolentiae”. I en el seu cas, és ben cert. Podríem definir el grup de Barcelona com el primer hype en català de la història. A partir del boca-orella, un ús intel·ligent de la xarxa interactiva i la seva participació com a finalistes al concurs Sona 9 el grup ha esdevingut un autèntic fenomen, i Els millors professors europeus (DiscMedi, 2008) es va emportar el Premi Enderrock al millor disc de pop-rock de l’any segons la crítica. La seva irrupció com a quartet de pop amb cançons quotidianes ha sorprès públic i crítica.

La capçalera insígnia del Grup Enderrock va complir els quinze anys. El punt àlgid de les celebracions va ser la Diada de Sant Jordi del 2008, amb un concert al Razzmatazz sota el lema + Músi-k Q Mai que va convocar quinze grups de nova fornada, apadrinats per Albert Pla. Els grups participants van ser Anímic, Clara Andrés, Cesk Freixas, Filippo Landini, El Fill del Mestre, Mazoni, Miquel Abras, Nisei, Plouen Catximbes, Rosa-Luxemburg, Sanjosex, Sanpedro, Refree i VerdCel. D’aquesta nit en va quedar com a testimoni un CD que es va distribuir amb l’ENDERROCK 162 (abril 2009).

>> Gossos: la maduresa d’un clàssic

>> Música i xarxes socials

Una banda clàssica en molt bona forma és el quintet manresà Gossos. La formació va celebrar el quinzè aniversari amb un concert el 4 d’abril a la sala gran de L’Auditori de Barcelona, que va tenir la plasmació al disc 15 anys a L’Auditori (Música Global, 2008). El grup recollia així els fruits del triomf amb l’èxit aconseguit amb el seu darrer àlbum, Oxigen (Música Global, 2007), millor disc per votació popular als Premis ENDERROCK 2008, que incloïa la popular cançó “Corren”, amb Macaco.

El 2008 ha estat l’any del boom de Facebook, un cop superat el Myspace. Totes les xarxes socials han esdevingut una eficaç eina de promoció per al sector musical. Músics com Gerard Quintana, Ariel Santamaria, La Troba Kung-Fú o Francesc Ribera ‘Titot’ han creat els seus perfils de Facebook i n’han fet una arma més a l’hora de fer arribar al públic les seves propostes. Bandes com ara Manel, Antònia Font, Els Pets o Sau també tenen comunitats d’admiradors molt nombroses a internet.

>> Antònia Font: l’any dels èxits

>> Retorn de Kop i naixement d’Eina

Més enllà dels seus concerts al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el Teatro de Bellas Artes de Madrid o el Summercase, el 2008 va ser un any ple de reconeixements per a Antònia Font. Els mallorquins van guanyar el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya per “la personal aportació a la música pop-rock en català”, una menció a la qual es va unir uns mesos després el Premio de la Música, atorgat pels professionals del sector a nivell estatal, al millor àlbum de pop per Coser i cantar (DiscMedi, 2007).

Pel que fa a l’escena del rock alternatiu, el 2008 es va convertir en un any marcat pels retorns. D’una banda, la reaparició pública del cantant Juanra al capdavant d’uns Kop renovats, amb una gira que els ha dut arreu de l’Estat espanyol i Europa i que culminarà amb un disc amb material nou. I de l’altra, el retorn d’Inadaptats, aquest cop sota el nom d’Eina, amb un treballadíssim àlbum de debut, L’art de la guerra (autoeditat, 2008), basat en les ensenyances sobre la lluita i la guerra del filòsof xinès Sun Zu.


POP-ROCK 2008

. MANEL

. MIQUEL ABRAS

OPINIÓ

OPINIÓ ALBERT PALOMAR

LAX’N’BUSTO

Cantant de Plouen Catximbes

Brins d’esperança El sector musical ve d’uns anys d’incertesa on tothom veia com el vaixell s’enfonsava i ningú sabia cap on cridar. Paral·lelament, amb la democratització de la Xarxa apareixen infinitat de propostes interessants que han vist en l’autoedició el vehicle ideal per moure el seu art. Amb aquest canvi d’actitud i amb el naixement de plataformes com Spotify ha sorgit un bri d’esperança. El 2008 ha estat l’any dels Ix!, un clar exemple que el ‘fes-t’ho tu mateix’ funciona. És un dels grups de casa que més ha tocat. Amb el seu Autòmat infinit (Hexatílic Records, 2008) han sortit a les principals televisions espanyoles. I cantant en català! De mica en mica es va veient que els grups de la renovació del ‘nou’ pop en català van avançant posicions: propostes com les de Mazoni, Sanjosex, Abús o els irreverents RosaLuxemburg arriben a més públic i la seva presència als mitjans augmenta. Aquest any Ramón Rodríguez, sota el pseudònim The New Raemon, ens ha posat els pèls de punta amb el seu “Harvest” particular. De l’underground ha sorgit Producciones Doradas, un col·lectiu de grups que comença a despuntar als principals punts d’interès indie de l’Estat. De grups com Centella, Internet 2, Tarántula o el premiat Joe Crepúsculo se’n parlarà molt. Després de plorar com un nen veient el pare Neil a l’últim Primavera Sound espero que el seny venci la rauxa i s’aparquin els ukeleles. Hem de tornar a les guitarres!

Criteris musicals i mitjans de comunicació En aquest país, quan els mitjans de comunicació parlen de música succeeix un fenomen curiós: no dediquen tant d’espai als artistes catalans que tenen més públic, sinó que donen veu de forma desmesurada a noves propostes artístiques encara poc consolidades i sense gaire públic. Fent el símil esportiu, seria com si un Telenotícies parlés més del Sant Andreu o l’Europa que del Barça. Qualsevol que escolti la ràdio musical de titularitat pública pot comprovar aquest criteri. És necessari que els mitjans dediquin un bon espai per explicar les novetats de l’escena, però els criteris que segueixen a l’hora de determinar el temps que dediquen a la música són bastant dubtosos: en qualsevol altra disciplina, els mitjans donen molt més reconeixement als capdavanters que no pas a la gent que comença. Una altra qüestió és que hi ha una tendència a valorar de manera exagerada els artistes que van a actuar a l’estranger, l’exportació musical, encara que moltes vegades sigui una qüestió merament estètica. Fomentar el teixit musical propi no sembla tan prioritari, quan s’ha demostrat que les propostes actuals en català estan en el seu millor moment i caldria que es consolidessin. L’administració concedeix ajuts perquè la gent es compri cotxes i més si estan fets a Catalunya, i en canvi no es potencia, des de tots els mitjans disponibles, el consum cultural intern. La situació dels ajuntaments, principal motor cultural, és catastròfica.

l’espectacle anuari 59


BALANÇD’AUTOR CANÇÓ 2005 2008

Un any dolç de la Cançó

TEXT: HELENA MORÉN ALEGRET FOTOS: CARLES RODRÍGUEZ

La Cançó no és cap monòlit, ni cap fòssil, i la collita del 2008 ho va demostrar amb escreix, produint 129 títols en català, un 22% més que el 2007, gràcies sobretot a les reedicions. La vella guàrdia continua treballant de manera incansable produint nous discos, i les noves generacions irrompen amb propostes originals i interessantíssimes a la recerca de veu pròpia. Entre aquestes dues generacions hi ha el gran protagonista de l’any, Roger Mas, un valor en alça i que no té sostre. Hi ha moments i sobretot hi ha veus del passat 2008 que quedaran en el record de molta gent. Hi ha les imatges de Marina Rossell, tant la gravació del concert al Gran Teatre del Liceu com recollint el Premi al Millor Disc de Música Tradicional que li atorgava l’Academia de la Música per l’edició discogràfica de l’actuació pel segell Harmonia Mundi. Hi ha Sisa acompanyat per un grapat de galàctics a les Festes de la Mercè a la plaça de Catalunya de Barcelona. I hi ha Les cançons tel·lúriques (K. Industria Cultural) de Roger Mas, posades a escena amb tots els músics del disc tant a Solsona com a l’Altaveu de Sant Boi (i el 25 d’abril del 2009 a L’Auditori de Barcelona). Un Mas que, a més d’haver aconseguit arribar a molt més públic amb aquest sisè disc, continua sent el cantautor més ben valorat de la seva generació, amb el Premi Puigporret del 2008 i els Premis ENDERROCK al Millor Disc de l’Any i al Millor disc de Folk —ja que en aquest disc prima el vessant tradicional, a més de la lectura pop dels poemes de Verdaguer, tot trencant les etiquetes i caselles on se’l vulgui encotillar–. Pel que fa a valoració popular el 2008 també ha estat l’any de Pau Alabajos, amb el Premi Ovidi Montllor al Millor disc en valencià de cançó d’autor i els premis ENDERROCK per votació popular al Millor artista i Millor àlbum per Teoria del caos (Cambra Records), així com d’Òscar Briz amb Asincronia (Ventilador), el seu cinquè disc en català, Premi ENDERROCK de la crítica al Millor disc de cançó d’autor. També els alcoians VerdCel –Sàmara (Propaganda pel Fet!)–, els ebrencs Pepet i Marieta –La Pelu (Edicions Singulars)–, el badaloní Albert Fibla –El món es mou (Picap)– i el mallorquí Marcel Cranc –Ara (Primeros Pasitos)– són espècies de qualitat, resistents, sense cap perill d’extingir-se, si no és per la manca de més públic per a tothom i la de tenir més espais on mostrar els seus treballs. Ton Rulló i la Pegebanda va ser guardonat amb el Premi Cerverí de Girona per votació popular 2008, per la cançó “Moro errant”, mentre que el XIII Premi Cerverí de Lletra per a Cançó va quedar desert. Entre els segells amb més dedicació a la Cançó hi ha Picap, que va editar els discos de Jordi Boixadós (El cel, aquí), Esteve Sabater (Dolça companyia) i —entre les moltes reedicions històriques d’Edigsa i PDI— l’obra recuperada d’artistes com Ramon Muntaner.

60 anuari l’espectacle

>> Agrada el vell i agrada el nou

>> Musiquetes d’infants i de joguina

Tres de les veus més joves han protagonitzat alguns d’aquests debuts més sonats: Guerres dolcíssimes (Aumón), a càrrec de la cantant barcelonina Ivette Nadal; Dies i dies (Fourni Records), de la valenciana Clara Andrés —que va guanyar el I Premi Miquel Martí i Pol, 2008—, o Inesperadament (autoeditat), de la lleidatana Meritxell Gené. Així mateix, s’han editat en format de DVD tres directes del nostrat Avi de la Cançó, el nord-català Jordi Barre —Angelets de la terra / Amb la força de l’amor / Cantata O Món (Cantem)—, alhora que una luxosa antologia de Xavier Ribalta —Una vida per la cançó (Factoria Autor)—, amb 2CD i un llibre.

L’èxit de l’any va ser el disc Musiquetes per a la Bressola, una producció d’ENDERROCK, Propaganda pel Fet! i Crea’t per a les escoles Bressola de la Catalunya Nord. El disc, que actualitza el cançoner infantil català en clau pop, va guanyar el Premi Joan Trayter a la millor producció de l’any per a Marc Serrats i Núria Lozano, i va comptar amb el talent de Feliu Ventura, Joan Garriga, Miquel Gil, Joan Miquel Oliver i Carles Belda, entre d’altres. D’altra banda, el músic català més prolífic, Pascal Comelade, va editar amb DiscMedi Mètode de rocanrol i el còmic-CD Lo piano vermell i va encartar amb l’ENDERROCK el disc de versions stonianes Compassió pel dimoni.

>> Somnis i malsons de l’exili

>>Més i millors poemes musicals

El projecte de Manel Montañés per al MMVV Immigrasons (DiscMedi, 2007) va encetar una línia de col·laboracions molt interessant entre músics catalans i llatinoamericans per cantar l’exili. Si en aquell cas van ser músics argentins, aquest 2008 els protagonistes van ser l’empordanès Guillamino amb el xilè Manuel García, a eXile (BankRobber), i el barceloní Refree amb els mexicans Cabezas de Cera a Vientos y lugares (Sonosfera). A més, aquest segell ha editat un recull amb un tast del millor de les tres produccions.

Musicar versos és un clàssic de la cançó en català, i aquest any no ha estat una excepció. Des del multipremiat Les cançons tel·lúriques, de Roger Mas, dedicat en bona part a posar en solfa Mn. Jacint Verdaguer, fins a bones edicions com el llibre-disc Lluneta del pagès d’Oliva Trencada dedicat a la poeta Maria Antònia Salvà; No t’oblido ni quan l’aspra nit s’obre (Nera Edicions), d’Enric Hernàez; l’últim treball de Túrnez & Sesé, Romanços i estampes del 21 (Picap), o Vida més alta (K. Industria Cultural) de Toti Soler.

>> Vius i directes

>> Nous discos de Pau Riba i Sisa

L’inclassificable Albert Pla va servir el disc La diferencia (El Volcan), i l’ha presentat, triomfant allà on ha anat, amb un directe únic i incomparable, on ell sol controla els llums i l’atrezzo de l’escenari. I en viu han gravat els seus nous discos l’exrocker Josep Thió, Els teus cels (Música Global) —que com a exSopa de Cabra celebrava els 25 anys de la composició de “L’Empordà”—, i el mediàtic Quim Vila, que es va autoeditar el doble compacte En directe des de la Nova Jazz Cava de Terrassa.

Ni cap ni peus (K. Industria Cultural): Sisa el va estrenar en directe —igual que al disc— amb els músics d’Antònia Font rebatejats com a Acapulco All Stars —i no perquè sí, Joan Miquel Oliver en va ser el productor—. I amb Virus laics (Matriu/Matràs) Pau Riba contagiava l’oient del seu univers (ara raper) a través d’homenatges a Salvador Dalí i a Jaume Quadreny, versions del “Virolai” i de la “Balada per un trobador” de Serrat, el “Rap hiperaxiològic” amb text de Francesc Pujols i una “Dansardana”, entre altres cançons.


CANÇÓ D’AUTOR 2008 ESPECTADORS DELS PRINCIPALS FESTIVALS DEDICATS A LA CANÇÓ D’AUTOR 2008

2007

Acústica (Figueres)

30.000

25.000

+20%

BarnaSants (Barcelona)

16.507

15.000

+10%

(a)phònica (Banyoles)

15.000

12.000

+25%

Altaveu (Sant Boi de Llobregat)

15.000

15.000

0%

986

748

+32%

Tastautors. Cicle de Cantautors dels PPCC (Cardedeu)

770

Autúria (Reus)

1.000

%

-23%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels organitzadors . ROGER MAS

OPINIÓ

OPINIÓ PAU ALABAJOS

MARINA ROSSELL

Cantautor

Cantant

Encara ens calen cançons d’ara

Riscos que valen la pena

L’any 2007 Lluís Llach anuncia que penja les botes oficialment. El 2008 es commemora el trigèsim aniversari de la censura, per part del règim franquista, de “Què volen aquesta gent?”, una de les cançons emblema de Maria del Mar Bonet. Enguany es compleix mig segle des que Raimon va escriure “Al vent”, aquell himne de la transició que encara ressona en la nostra consciència col·lectiva... Tot açò ha ocorregut durant la primera dècada del segle XXI, i ens preguntem necessàriament pel relleu generacional de la Nova Cançó: existeixen nous cantautors, nascuts en democràcia, que hagen pres el testimoni d’Els Setze Jutges? Rotundament, sí. Existeixen i existiran, mentre la justícia i la igualtat no esdevinguen el pa nostre de cada dia. Pense en Feliu Ventura, en Cesk Freixas, en Meritxell Gené, en Josep Romeu i en tants i tants altres companys d’escenari, compromesos amb el passat, el present i el futur d’aquest país, que utilitzen la cançó com una arma llancívola, com una ferramenta al servei de la dissidència i de la llibertat d’expressió. Existeixen i existiran, perquè encara ens calen cançons d’ara.

Cantar l’11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, al Gran Teatre del Liceu va ser un risc que va valdre la pena córrer. M’enfrontava a una data molt especial, a un escenari on no havia cantat mai sola un repertori que suposava posar un vestit nou a unes cançons. Va ser una aposta molt gran. Volia posar al dia unes cançons que havia après a la meva infantesa: les caramelles, els Pastorets, el cant coral…, vestir-les i portar-les a un espai de la ciutat que les havia creat. Són cançons de la Renaixença, del Modernisme; són la música d’aquesta Barcelona i d’aquesta època. I volia que sonessin vives, altre cop noves. Sento que estic en un moment molt bo. Al concert del Liceu hi va venir molta gent que s’ha encarregat de divulgar-ho. De moment no vull dir res dels propers projectes però espero sorprendre novament. De la collita del 2008, m’ha agradat molt el disc de Roger Mas. També el de Clara Andrés i el de Manel, la gran revelació de l’any. Veig molt interessants cantants com Sanjosex, Refree, Élena o Guillamino. Són gent que apunta, que es nota que té coses a dir.

l’espectacle anuari 61


FOLK I ÈTNICA 2008

Quatre noms i moltes hores

TEXT: JORDI MARTÍ FOTO: ARXIU ANUARI

El folk i la música tradicional és l’estil que ha experimentat l’augment editorial més gran, del 24%, amb 115 noves referències. Més quantitat, però també qualitat. El 2008 van aparèixer quatre propostes artístiques d’altíssim nivell, protagonitzades per joves músics tastaolletes de difícil adscripció estílistica que es van arriscar a recrear lliurement la música popular i tradicional dels Països Catalans. El solsoní Roger Mas, vingut de la Cançó, l’experiment de Marc Egea amb Kaulakau, el cant d’estil valencià de Carles Dénia i les percussions ibèriques de Coetus. Són quatre propostes que van saber aprofitar el potencial artístic de la tradició musical dels Països Catalans. Una alenada d’aire fresc que haurà de servir com a exemple a altres músics amb voluntat i capacitat de transgredir. Una tradició que, sigui dit de passada, sobreviu gràcies a la societat civil. És a dir, a una suma de persones que es mouen en el terreny amateur, que han començat a patir una violenta crisi econòmica a partir de la tardor del 2008, però que no pensen deixar de dedicar hores i esforços a la cultura popular perquè no esperen fer-hi cap negoci. Tornem als quatre noms: Roger Mas va lligar magistralment el misticisme més terrenal de Verdaguer amb les músiques de Solsona i de Berga; el grup Kaulakau va fer enlairar dos instruments sovint lligats als convencionalismes com són la tenora i la viola de roda; Carles Dénia va sacsejar el pati del cant valencià d’estil i dels arranjaments per a rondalla, amb una pàtina de modernitat, i a aquests tres treballs —considerats els tres millors discos de folk del 2008 segons la revista SONS— s’hi podrien afegir amb tot mereixement Coetus. La formació, que no ha editat àlbum fins al 2009, va fer la seva presentació oficial al Festival de Percussió de Barcelona 2008, dirigida pel badaloní Aleix Tobias i amb la participació d’Eliseo Parra. Aquesta multitudinària orquestra percutiva va demostrar que les percussions ibèriques poden ser tan espectaculars com les brasileres. El 2008 també va ser força actiu per als més veterans: Marina Rossell va triomfar al Liceu, El Pont d’Arcalís va fer un espectacle antològic pels 18 anys, la veu de Miquel Gil va trobar-se amb el piano de Manel Camp, Al Tall va bastir un nou repertori sobre Jaume I, i Biel Majoral un altre sobre poesia i memòria republicana. També van veure la llum treballs d’artistes més joves però consolidats com són Eduard Iniesta, Névoa, La Coixinera, l’Orquestra Àrab de Barcelona o Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries... Mentrestant, el cantaor Pep Gimeno ‘Botifarra’ va seguir fent més alt, allà on va anar, el sostre de la música tradicional. El 2008, finalment, va ser l’any en què es va apagar la veu de la cantant Maria Laffitte, una pionera de la cançó tradicional catalana.

62 anuari l’espectacle

>> S’inaugura el nou C.A.T.

>> Premis Mediterrània i concurs Sons

Les obres de remodelació del Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia van provocar que, per primera vegada, el Festival Tradicionàrius se celebrés a la primavera en lloc de l’hivern. Entre el 4 d’abril i el 13 de juny, la XXI edició del festival va servir per estrenar les noves instal·lacions, amb un auditori millorat, bucs d’assaig, fonoteca, etc. En aquet sentit, el DVD Camins d’un somni (Benecé, 2008) va documentar la història d’aquest cicle que marca l’inici de la temporada de la música d’arrel als Països Catalans.

Els II Premis Mediterrània, atorgats per la Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional de Manresa, van recaure en el projecte sobre la cultura lliure Compartir dóna gustet (35.000 € de dotació econòmica) i els nous espectacles La disputa de l’ase (30.000 €), Sopar de Nadal (20.000 €) i Afluències (15.000 €). L’any 2008 també es va celebrar la primera edició del Concurs de Maquetes SONS DE LA MEDITERRÀNIA, i el va guanyar la multitudinària formació mallorquina Grollers de Sa Factoria, que aquest any gravarà disc com a premi.

>> Tres nous directors

>> Simposi de rumba catalana

Tres de les trobades musicals més importants del circuit català —i amb una especialització notable envers la música d’arrel— van optar per realitzar un relleu a la direcció artística el 2008. El tarragoní Jordi Bertran va fer-se càrrec del Festival Internacional de Música Popular i Tradicional de Vilanova i la Geltrú; el terrassenc Lluís Puig va assumir les noves regnes del Mercat de Música Viva de Vic, i per la seva banda la mataronina Teresa Almar es va incorporar com a directora a la Fira Mediterrània de Manresa.

Els tortuosos i cíclics camins de la rumba catalana van viure el 4 de desembre un nou punt d’inflexió amb la celebració al C.A.T. del I Simpòsium Nacional de la Rumba Catalana. Una trobada entre un seguit de músics, periodistes i aficionats amb l’objectiu de reivindicar la seva importància com a música popular urbana. D’aquí en va sortir una petició perquè la rumba sigui declarada música tradicional catalana, així com la creació d’un centre de desenvolupament, difusió i documentació.

>> Nous festivals folk

>> III Circuit Folc

El 2008 van néixer nous festivals, i alguns de veterans van introduir matisos simptomàtics. Així, el XIII Festival de Músiques del Món de L’Auditori va acollir per primera vegada una trobada de cant improvisat amb glosadors dels Països Catalans; va néixer el festival PortalBlau de Músiques i Arts de la Mediterrània a l’Escala; el Palau Robert de Barcelona va organitzar un cicle d’actuacions a la fresca, i l’Institut Europeu de la Mediterrània va impulsar un cicle de concerts anuals, a més d’organitzar la primera edició de les Nits de Ramadà, amb un intercanvi de grups.

Pep Gimeno ‘Botifarra’ va ser el cap de cartell del III Circuit Folc, que es va celebrar entre el 10 d’octubre i el 21 de desembre, promogut des de la revista SONS i el Centre Artesà Tradicionàrius, i amb el suport del CPCPTC; una mostra itinerant que té com a eix principal mostrar la riquesa de la música folk arreu del país. A més del cantaor de Xàtiva, van participar en aquesta edició els artistes Ai Ai Ai, La Coixinera, Manel, Nou Romancer, Ton Rulló i la Pegebanda, Violina Folk i Tazzuff, que van oferir un total de 40 concerts en 12 poblacions catalanes.


FOLK I ÈTNICA 2008 ESPECTADORS DELS FESTIVALS DE MÚSICA D’ARREL 2008 Cruïlla de Cultures (Mataró) FIMPT (Vilanova i la Geltrú) Etnival (Girona)** Tradicionàrius (BCN) Les Méditerranéennes (Leucata del Rosselló) Portal Blau (l’Escala) De Cajón! (BCN) Kesse (Tarragona) Solc (Lluçanès) Festival de Flamenc de Ciutat Vella (BCN) Trobada d’Acordionistes (Arsèguel) Músiques del Món (BCN)

2007

%

40.000 35.030 (**) 20.000 (**) 12.000 (**) 12.000

50.000 -20% 25.000 (**) +40% 14.000 (**) +43% 16.000 (**) -25% 12.000 0%

10.000 7.782 7.400 5.000 (**) 3.800

----6.800 +14% 6.200 +19% 8.000 (**) -37% 9.000 -58%

3.500 (**)

3.000 (**) +17%

3.098

2.366

+31%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels organitzadors (**) Inclou espectacles d’accés lliure

. COETUS

OPINIÓ

OPINIÓ CARLES DÈNIA

GERMÁN QUIMASÓ

Músic i cantant

Director del Caixa Sabadell Etnival

Una qüestió d’integritat

Crear un mercat de futur

Tradició front a innovació és un dilema que es planteja sovint en les músiques d’arrel popular. En el jazz, el flamenc o la música tradicional coexisteixen aquests posicionaments de manera ben marcada. D’arguments no en falten per defensar una o altra postura. No obstant això, totes dues són artificials. És cert, com sol argumentar una de les parts, que aquestes músiques han estat sempre en constant evolució i han assimilat influències foranes. També és veritat que actualment les motivacions i la temporització d’aquests processos estan condicionades per les exigències del mercat i això afavoreix l’especulació i l’oportunisme per part de molts artistes. Per altra banda, amb la desaparició de la societat rural, la funcionalitat d’aquestes músiques ha quedat en molts casos obsoleta i això fa que certes estètiques puguen semblar com a mínim anacròniques en els temps que corren. Aquesta és sens dubte una matèria filosòfica que crea molta controvèrsia. Només el coneixement profund de les arrels i la integritat de l’artista a l’hora d’abordar aquesta qüestió faran inapel·lables els resultats de l’obra.

Amb les retallades pressupostàries que s’estan fent en el camp de l’oci i la cultura, s’ha d’intentar ser més creatiu i apostar per fórmules diferents, fresques i innovadores. Els festivals hem d’adaptar-nos a aquesta nova situació sense perdre de vista la nostra responsabilitat per crear un mercat de futur. Programar artistes reconeguts i de qualitat i alhora ser una plataforma de llançament d’artistes locals i novells que segueixin alimentant el propi circuit. No podem crear llocs endogàmics on any rere any participin els mateixos artistes reconeguts amb l’única finalitat d’atreure públic, sense apostar pel descobriment de nous artistes. Això és molt important per dos motius, primer perquè es fomenten les propostes noves i es dóna cabuda a nous grups en grans escenaris, i segon per acostumar el públic a descobrir nous projectes i a ser més curiós, que al nostre país és molt necessari. En el nostre cas arribem a la cinquena edició del Caixa Sabadell Etnival amb la il·lusió intacta i amb l’energia del primer any, i seguim treballant amb els mateixos objectius, que són apropar la música a un públic ampli de perfil molt variat. Apostem fermament per la gratuïtat de l’esdeveniment, ja que creiem que és un element rellevant del festival i que en absolut l’infravalorarà, sinó tot el contrari. Pensem que la gratuïtat és una via per acostar la música al gran públic, per convidar-lo a descobrir i gaudir d’un esdeveniment musical d’aquestes característiques.

l’espectacle anuari 63


JAZZ I BLUES 2008

Anys i anys, per molts anys

TEXT: PERE PONS FOTO: ARXIU ANUARI

En èpoques de crisi el jazz es veu enfortit gràcies a la seva precària salut de ferro. El seu període més esplendorós va coincidir amb el fatídic crack del 1929. Mentre els agents de borsa es llançaven al buit des dels gratacels de Nova York, dels soterranis de la ciutat emergien ritmes sincopats de l’època daurada de les grans orquestres sota la consigna d’una música rebel i alliberadora: el swing. El 2008 el jazz català va facturar 74 referències, una xifra ja consolidada. Vuit dècades després, amb un nou tremolor de misèria provocat pels financers de la cobdícia, el jazz segueix mostrant la seva millor cara i organitza celebracions mentre les sangoneres del capital porten el planeta a la fallida. L’esbombada crisi no va ser cap obstacle perquè el Festival de Jazz de Barcelona del 2008 celebrés amb tots els honors l’edició número quaranta amb la publicació d’un magnífic àlbum que recull la història i les vicissituds d’aquesta iniciativa, publicat per la promotora The Project, responsable del certamen des de l’any 1989. Encara menys va ser impediment perquè una altra de les grans institucions jazzístiques del país, el segell discogràfic Fresh Sound, commemorés els vint-i-cinc anys de la seva creació juntament amb els quinze de la col·lecció New Talent. Una altra efemèride a remarcar van ser els deu anys complerts pel col·lectiu Jazz Obert i per la seva prinicipal iniciativa, el Festival de Jazz de Menorca. Un cartell amb dues figures del jazz contemporani, el saxofonista Dave Murray i el trompetista Enrico Rava, va donar plena ressonància a la celebració. El 2008 també va portar un nou capítol en matèria de conquesta del territori exterior gràcies a l’impuls que d’un temps ençà està realitzant l’ICIC, exportant una selecció del millor jazz del país a cites internacionals com ara el Midem de Canes o la fira Jazzahead de Bremen (Alemanya) i organitzant cicles de concerts a importants capitals europees com París i Londres. En aquesta dinàmica d’internacionalització, destaca l’aportació dels músics Marc Ayza i Giulia Valle, que es van traslladar fins a Nova York per enregistrar els seus treballs discogràfics —The Offering i Enchanted House, respectivament— amb la complicitat del segell Fresh Sound i de l’Institut Ramon Llull. En l’apartat de noves produccions, la voluntariosa feina de Produccions Contrabaix es va veure reflectida amb la materialització de propostes de gran volada com la publicació del disc de Perico Sambeat i la seva Big Band Flamenca, el nou projecte a duet d’Horacio Fumero i Albert Bover —Caminhos cruzados— i el nou espectacle Mompiana sota la responsabilitat de Lluís Vidal Trio, amb la participació del trompetista nord-americà Dave Douglas. La promotora Arco y Flecha també va treure pit amb una producció catalana —Filthy Habbits Ensemble— dedicada a l’obra King Kong de Frank Zappa, que després d’haver triomfat al Festival de Jazz de Sigüenza i a l’escenari barceloní del CAT s’ha situat en el punt de mira dels programadors europeus. En el capítol de programacions, encara a l’espera que les institucions donin suport autèntic perquè es prodigui la música en viu, és de rigor felicitar L’Auditori de Barcelona per haver acollit un primer cicle de concerts dedicat a les propostes del prestigiós segell alemany ECM amb el propòsit de mantenir una continuïtat.

64 anuari l’espectacle

>> 40 edicions del Festival de Jazz de Barcelona

>> Cris Juanico, Santiago Auserón i La Mala & Refree amb el Taller

Quaranta edicions certifiquen el bon estat del festival de jazz degà dels Països Catalans. Per la seva programació hi han passat les grans figures del gènere afroamericà de totes les èpoques: des de Miles Davis fins a Dizzy Gillespie, passant per Ornette Coleman, Tete Montoliu i Sonny Rollins. El 2008 va presentar tres asos del jazz dels seixanta i setanta com a caps de cartell —Chick Corea amb John McLaughlin i Herbie Hancock— i el volum 1966-2008 Festival Internacional Jazz Barcelona. 40 edicions d’un festival únic, editat per la promotora The Project, que és la responsable del certamen des del 1989.

El Taller de Músics de BCN ha viscut un any de produccions musicals de gran format a través de les col·laboracions que l’Original Jazz Orquestra (OJO) ha realitzat amb un seguit d’artistes reconeguts, molt diferents entre si i inscrits en altres latituds musicals. Amb Cris Juanico van continuar explotant la faceta de crooner del cantant menorquí encetada amb Vola’m a sa lluna (Música Global, 2006); van revisitar un clàssic del pop estatal com és Radio Futura al costat del seu màxim ideòleg Santiago Auserón, i amb Mala Rodríguez i Refree van explorar els reconeguts lligams entre jazz i hip-hop.

>> Perico Sambeat amb la Big Band Flamenca

>> Fresh Sound compleix 25 anys

El saxofonista valencià Perico Sambeat va culminar un dels seus projectes musicals més ambiciosos amb la publicació del seu disc amb la Big Band Flamenca, un treball editat pel segell multinacional Verve, que va néixer com a encàrrec del festival de jazz de Xàbia, i on ha col·laborat a la producció el col·lectiu Contrabaix. Els lectors de la revista JAÇ van premiar l’aventura flamenca com a millor disc nacional de jazz i músiques improvisades de l’any 2008.

El segell discogràfic Fresh Sound Records, una referència nascuda a Barcelona i amb una important presència en el mercat català i internacional, va celebrar els seus vint-i-cinc anys d’existència amb un concert-jam a la sala Zac Jazz Club. Al mateix temps també es complien 15 anys de la fundació de la col·lecció New Talent, tot sota la direcció de l’entusiasta empresari Jordi Pujol. Quant a les edicions de jazz i blues, el 2008 es va facturar una xifra consolidada de 74 àlbums, un 4% menys que l’any anterior.

>> Adéu a Peer Wyboris

>> Retorn de Pegasus

El 22 d’agost va morir a Barcelona el bateria Peer Wyboris a causa d’un infart cerebral. Nascut a Brandis (Alemanya) l’any 1937, el músic va projectar la seva carrera des de Madrid i Barcelona a partir de la meitat dels seixanta i va destacar com a baterista dels trios de Tete Montoliu al llarg de més de tres dècades. Una pèrdua que va tenir com a emotiva resposta el segon disc del pianista Iñaki Sandoval acompanyat pel contrabaix d’Horacio Fumero i la bateria de David Xirgu: Usaquén (Ayva Música).

Una de les grans sorpreses del 2008 va ser el retorn al directe de Pegasus, la formació emblemàtica del jazz-rock progressiu català i culminació creativa del so laietà dels anys setanta. La gira del cavall alat va arrencar el vol a la darrera edició del Mercat de Música Viva de Vic, i va ser un dels plats forts del 40è Festival Internacional de Jazz de Barcelona. La nova retrobada de Max Sunyer (guitarra), Santi Arisa (bateria), Josep Mas ‘Kitflus’ (teclats) i Rafael Escoté (baix) podria tenir continuïtat també a l’estudi.


JAZZ I BLUES 2008 ESPECTADORS DELS PRINCIPALS FESTIVALS DE JAZZ I BLUES 2008 Festival de Jazz 42.313 de Barcelona San Miguel Mas i Mas 35.900 Festival (Barcelona) Festival de Jazz 32.314 (**) de Terrassa Festival de Dixieland 24.000 (**) de Tarragona Festival Jazz i Música 18.000 (**) Creativa Ciutat Vella (BCN) Festival de Jazz 9.000 de Sa Pobla (Mallorca) Grans del Gòspel (BCN) 8.839 Black Music Festival (Salt) 8.461 Festival de Jazz de Peníscola 7.500 Xàbia Jazz 6.000 Blues a Roses 4.000 Festival de Jazz de Reus 2.860 Festival de Jazz de Girona 2.823 Festival Jazz Tardor 2.000 de Lleida

2007

%

42.500

0%

34.000

+6%

41.000 (**) -21% 26.320 (**)

-9%

22.500 (**) -20% 10.000

-10%

8.000 7.930 6.000 6.000 7.450 3.300 2.500 2.600

+10% +7% +25% +0% -46% -13% +13% -23%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels organitzadors (**) Inclou espectacles d’accés lliure . PERICO SAMBEAT AMB LA BIG BAND FLAMENCA

OPINIÓ

OPINIÓ FERRAN LÓPEZ

JOSEP MESTRES

Director del cicle Contrabaix i de Produccions ContraBaix

Promotor de Barcelonajazzradio i director del festival Atacdejazz de Tàrrega

Catalunya mirant a Europa

Una escena oberta i canviant

A cada any que passa el jazz té una major presència al territori i es fan més concerts (o hem de creure i creiem que es fan més concerts). I això només pot ser o causa o efecte del creixement del públic. L’ESMUC, l’Aula del Liceu, el Taller de Músics que el 2009 fa 30 anys, generacions de músics molt diverses presentant les seves propostes, una creativitat en ebullició, i els festivals i programacions de Catalunya representats en una nova associació, l’AFEJAZZ. Totes aquestes són clares evidències del creixement i procés de maduració d’una escena que fa ben poc era molt jove comparada amb el seu entorn. Això no vol dir que sigui fàcil ni professionalitzar-se amb el jazz ni organitzar concerts de jazz. I tenim grans i nous reptes a afrontar per seguir en creixement. El nostre mercat ha de ser tot Europa, la nostra escena s’ha de barrejar amb promiscuïtat i de manera bidireccional amb la de la resta del continent, on tenim coses a dir, on tenim coses a escoltar. Hem de continuar posant en valor la creació local; això sí, sense perdre ni l’autoexigència ni la capacitat d’autocrítica.

Mirant el 2008 hi veig una escena que està assolint un interessant nivell d’inspiració per si mateixa. Em refereixo que sovint se supera l’aportació individual. La formació de bandes i la consolidació d’aquestes ja no és una excepció. Les darreres generacions de músics es combinen de manera natural i es viu una etapa de creixement. Potser no tant pendents del que passa a Nova York, però més oberta i canviant que abans. Un any d’aniversaris. Els 40 del Festival de Jazz de Barcelona i els 25 de Fresh Sound. I l’any del naixement d’una genialitat com és la sala Mas i Mas. Del passat 2008, en ressalto alguns directes del quintet de Giulia Valle, la gravació del primer disc de Martí Serra, l’èxit de l’Offering de Marc Ayza, les Quiet Songs (per enregistrar!) i l’Orgànic d’en Jordi Matas. També l’aparició de noms com Marco Mezquida o Gabriel Amargant, entre d’altres. Un 2008 en què hem cridat per reclamar una regulació justa de la música en directe. Després de tanta passió, anem perdent la ingènua dinàmica de bons i dolents i ens adonem que a més de talent ens manca cohesió i persistència.

l’espectacle anuari 65


CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA 2008

Centenari del Palau

TEXT: MÒNICA PAGÈS FOTO: ARXIU ANUARI

La celebració dels cent anys de la inauguració del Palau de la Música Catalana va marcar una fita en l’activitat musical del 2008 a Barcelona. Són cent anys que concentren una història molt àmplia i molt intensa d’esdeveniments cabdals per a la cultura del nostre país en un espai que, fins fa poques dècades, abastava gran part de la vida musical de Catalunya fins i tot més enllà de la mateixa música clàssica, tant pel que fa a la introducció del jazz a Catalunya com al naixement del moviment de la Nova Cançó. El Palau de la Música Catalana ha estat, sens dubte, la institució que més ha contribuït en el desenvolupament musical del nostre país. D’una banda, com a símbol cabdal del moviment orfeònic de la Renaixença que, cent anys després, queda consolidat amb la professionalització del Cor de Cambra del mateix Palau a partir d’aquest any. De l’altra, com a seu de l’esperit cultural que ha generat el nostre país i gràcies a la qual s’han pogut projectar grans músics, des dels consagrats Manuel de Falla, Pau Casals, Eduard Toldrà, Frederic Mompou, Xavier Montsalvatge, Alícia de Larrocha, Rosa Sabater o Tete Montoliu, fins a grans figures de l’actualitat com Cecilia Bartoli, Alfred Brendel, Bobby McFerrin, Riccardo Muti, Joan Manuel Serrat o Raimon. Alguns d’aquests noms van protagonitzar el cicle de concerts del centenari, que, més enllà de l’esperit fundacional que tenia el Palau fa cent anys, va reflectir la presència minoritària dels intèrprets catalans i la preferència per la música popular. Un any, el 2008, que va estar marcat també pel nomenament de nous càrrecs en la gestió musical del nostre país. Al Gran Teatre del Liceu es va donar la benvinguda a Joan-Francesc Marco com a nou director general en substitució de Rosa Cullell, després del seu pas per la Ciutat de la Música de Sabadell, el Teatre Nacional de Catalunya i les arts escèniques del Ministeri de Cultura. Una gestió que està complementada amb la creació d’un Consell d’Assessorament Artístic que, sense voler treure competències al director artístic del Liceu, Joan Matabosch, ha obert les portes a veus de renom com Antoni Ros-Marbà, Carles Riera o Ramon Pla. I, juntament amb aquest nomenament, hi ha el de l’alemany Michael Boder com a nou director musical de l’òpera de Barcelona a partir de la temporada 2009-2010, que té el propòsit de consolidar el llistó que ha deixat Sebastian Weigle. Uns canvis que se sumen a la creació d’un altre organisme gestor de la cultura, el Consell de la Cultura i de les Arts, que enguany ha començat la seva singladura amb una certa polèmica per l’absència d’alguna figura que fos representativa del món de la música, i que presideix Xavier Bru de Sala.

66 anuari l’espectacle

>> Exposició Joaquim Nin-Culmell

>> ‘30 Minuts de Música’

El Palau Moja de la Rambla de Barcelona va acollir entre l’octubre i el novembre del 2008 l’exposició “Els Nin, l’arrel de l’art”, que recordava la figura del compositor Joaquim Nin-Culmell amb motiu del centenari del seu naixement. Un creador cosmopolita amb una profunda arrel al nostre país, fill d’un altre gran pianista i compositor, Joaquim Nin Castellanos, un dels primers introductors de la música antiga als concerts europeus, i germà de la polèmica escriptora Anaïs Nin.

‘30 Minuts de Música’ és la nova fórmula de concert de clàssica ideada per la Fundació Mas i Mas, que ens torna a la vivència dels concerts de saló però adaptada al ritme de vida actual, de només mitja hora de durada. L’èxit que va tenir a La Pedrera l’agost del 2007 els va engrescar a obrir una sala de cambra a l’antic local Mas i Mas del carrer Marià Cubí, un espai petit però eficaç per descobrir nous talents de la música clàssica dels Països Catalans.

>> Comiat d’Alfred Brendel: 25 anys d’Ibercàmera

>> Reestrena El cant de les estrelles

El prestigiós cicle de concerts Ibercàmera va complir l’any 2008 25 anys d’existència continuada. Ho va celebrar amb un concert extraordinari amb la soprano Jessye Norman i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Però la temporada d’aquest any també va passar a la història per haver programat el darrer concert del gran pianista alemany Alfred Brendel, una ocasió emotiva per a tots els entesos i amants del pianisme universal.

Enric Granados havia escrit El cant de les estrelles per a piano, orgue i cor, una obra que estava perduda pels Estats Units. L’havia estrenat el mateix Granados al Palau el dia que presentava les seves Goyescas, l’11 de març del 1911. El pianista Douglas Riva la va localitzar i la va tornar a presentar davant el públic a Nova York el 2006. El passat 30 de novembre es va poder tornar a escoltar a Barcelona després de gairebé cent anys. En aquesta ocasió va ser a L’Auditori, amb Alfredo Armero al piano i el Cor Vivaldi.

>> Mort a Venècia de Britten al Liceu

>> Homenatge a Rosa Sabater

Dins la temporada liceista de l’any s’ha de recordar molt especialment l’estrena que es va fer a la ciutat comtal, i a tot l’Estat, de l’òpera de Benjamin Britten inspirada en l’obra homònima de Thomas Mann Death in Venice (‘mort a Venècia’). La producció va comptar amb una direcció escènica ben esplèndida de Willy Decker i una versió musical impecable a càrrec de Sebastian Weigle, amb la participació del tenor Jurgen Schöpflin com a Gustav von Aschenbach.

La pianista Rosa Sabater és un dels noms rellevants de la música clàssica del nostre país entre els anys cinquanta i els vuitanta. Una artista immensa que va morir en un accident d’avió fa 25 anys. L’aniversari de la seva mort va servir per organitzar al Petit Palau un acte de tribut a la seva magnífica carrera, en el qual van intervenir nombroses personalitats del món musical del nostre país com Antoni Ros-Marbà, Marçal Cervera i Albert Attenelle.


CLÀSSICA I CONTEMPORÀNIA 2008 ESPECTADORS ALS PRINCIPALS ESPAIS DEDICATS A LA MÚSICA CLÀSSICA

Palau de la Música de València L’Auditori (Barcelona) Palau de la Música Catalana (Barcelona) (*) Gran Teatre del Liceu (Barcelona) (*) Auditòrium (Palma)

2008

2007

%

541.236

538.958

+1%

515.664

481.047

+7%

456.201

375.210

+22%

358.624

286.207

+25%

146.114

96.028

+52%

Font: Elaboració pròpia amb les dades facilitades pels responsables dels espais (*) No inclouen funcions escolars ni actes externs d’altres promotors . PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

OPINIÓ

OPINIÓ XAVIER CHAVARRÍA

XAVIER CESTER

Musicòleg i periodista

Periodista

Acords i desacords

Vida més enllà de Savall

L’any 2008 va estar marcat per l’atomització i la conseqüent democratització de l’oferta concertística de música clàssica. El nombre de concerts es va multiplicar amb el sorgiment de nous cicles, especialment de cambra i petit format, que van arrossegar un públic minoritari però fidel i més exigent, i que va premiar iniciatives imaginatives i de qualitat —n’és un bon exponent la consolidació dels tres concerts diaris de mitja hora de durada que ofereix la sala Mas i Mas—. Mentrestant, els grans cicles i les orquestres públiques van seguir immersos en una línia continuista i poc imaginativa, apostant per valors segurs però trillats. El relleu constant de directors a les grans orquestres va posar de manifest la inconsistència d’alguns projectes, mentre que als festivals d’estiu es va accentuar la tendència a incorporar altres estils a l’oferta clàssica, un fet que pot acabar convertint-los en contenidors musicals de dubtosa coherència. La il·lusió i l’esperança arriba de les noves generacions, de músics joveníssims que enlluernen, de directors i orquestres —tan importants per a la salut musical del país— que, des de la segona línia, treballen amb nous públics i arreu del territori, i de propostes pedagògiques per a escoles i famílies que fan augurar un futur diferent. I ens hem de congratular que un baluard clàssic com és l’emissora Catalunya Música hagi complert vint anys amb una salut envejable.

La reputació internacional de Jordi Savall només és comparable a la seva qualitat com a músic. El que és discutible és que el director i violagambista d’Igualada i els seus conjunts Hespèrion XXI, Le Concert des Nations i La Capella Reial de Catalunya siguin per a molts —sobretot pel que fa a assignació de diner públic— l’únic referent a Catalunya de la interpretació amb criteris històrics del que per convenció anomenem música antiga. Cada cop és més habitual trobar en grups de primera línia d’arreu d’Europa músics formats a casa nostra que aquí no tenen gaires oportunitats de mostrar el seu talent. Formacions com la massa discontínua Orquestra Barroca Catalana o una Acadèmia 1750 massa poc activa fora del marc del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí són plataformes possibles per enriquir el panorama de conjunts especialitzats si s’aposta amb decisió per un sector que al conjunt del continent ha dut una renovació important de la vida musical. I, per descomptat, podem continuar gaudint de Savall.

l’espectacle anuari 67


BALANÇ FAMILIAR PÚBLIC 2005 2008

Els espectacles per a infants s’escapen de la crisi

TEXT: LAIA ALTARRIBA FOTO: ARXIU ANUARI

La majoria d’espectacles petits i mitjans per a públic familiar no han notat les conseqüències de la crisi econòmica. Aquesta és la conclusió de l’anàlisi que en fa l’Associació de Músics i Animadors Professionals d’Espectacles Infantils (AMAPEI), que agrupa una trentena d’artistes i formacions catalanes. El 2008 es va editar l’àlbum col·lectiu de versions infantils i tradicionals Musiquetes per a la Bressola, amb la direcció artística de Marc Serrats i Núria Lozano, del qual es va fer un tiratge rècord de 85.000 exemplars distribuïts amb vuit revistes infantils i juvenils. En total es van publicar 25 discos, un 44% menys que l’any anterior. El portaveu de l’AMAPEI, Jaume Barri, dibuixa aquest panorama del sector: “Alguns companys m’han dit que estan patint la crisi, però la majoria no ho hem notat”. I en quins aspectes afecta? “Moltes festes es continuen celebrant, però el problema és que disposen de menys pressupost, així que són els grups més cars qui se’n ressenteixen, i a més s’estan allargant més del compte els terminis de pagament.” Així, tot i que els artistes o formacions petites i mitjanes es poden escapar de la crisi, la dependència dels pressupostos públics els pot acabar afectant a mitjà o llarg termini. El sector de la música infantil no ha estat tradicionalment procliu a l’edició de discos, però el 2008 la producció es va desplomar amb una caiguda del 44%. Dels 45 títols en català, es va passar a només 25 referències discogràfiques. Entre aquestes hi ha la producció del disc i l’espectacle —que s’estrena l’estiu del 2009— Musiquetes per a la Bressola, un projecte col·lectiu amb la direcció artística de Marc Serrats i Núria Lozano, que va comptar amb una vintena de cantants del pop i la cançó dels Països Catalans. El CD va ser impulsat per Propaganda pel Fet!, ENDERROCK i Crea’t en suport a les escoles Bressola de la Catalunta Nord, i se’n va distribuir la xifra rècord de 85.000 exemplars amb vuit publicacions infantils i juvenils, a més de superar les 200.000 descàrregues a internet, cosa que el converteix en el disc infantil en català de major difusió. Un altre llançament, molt esperat pel sector perquè va aparèixer després de tres anys de feina, va ser el CD doble Si per un dia, amb 22 cançons per commemorar el 20è aniversari de la declaració dels Drets de la Infància.

OPINIÓ

LLUÍS MARIA PANYELLA Animador i membre de La Bicicleta 68 anuari l’espectacle

Vint companyies es van implicar en el projecte. A més, conscients que els més petits creixen adaptats a l’entorn digital, es pot descarregar a la web <www.siperundia.org> de manera gratuïta. Recordar Xesco Boix El 2008 també va servir per anunciar la celebració del vint-i-cinquè aniversari de la mort del folksinger pioner Xesco Boix. Així, es van posar en marxa diversos blogs i webs dedicats a l’animador (Vol d’oreneta, Un cor calent, Un amic, un mestre, etc.), i el Grup de Folk reunificat li va dedicar el seu disc Què fas, polissó? (DiscMedi, 2008). Per la seva banda, l’AMAPEI també va voler recordar i reivindicar la tasca d’una persona imprescindible en l’animació amb l’enregistrament d’un CD commemoratiu col·lectiu, que es presentarà en directe al Mercat de Música Viva de Vic el setembre del 2009. Igualment, a més del DVD documental i del cançoner distribuïts amb les revistes ENDERROCK i SONS el juliol del 2009, se’n prepara un gran acte a Barcelona. Pel que fa a l’activitat artística dels socis de l’AMAPEI, l’any passat el grup País de Xauxa, conjuntament amb Rah-mon Roma i Noè Rivas, van participar en el triple CD Nadal amb ritme (Música Global, 2008), iniciativa de l’Ajuntament de Girona que inclou una seixantena de cançons relacionades amb algunes de les tradicions més significatives de les festes del cicle nadalenc d’arreu dels Països Catalans. A més, per celebrar els 20 anys d’actuacions dalt dels escenaris, el grup Tramvia Blanc va publicar el disc Batibull, amb una temàtica que gira a l’entorn de la cuina.

Fira de Música Infantil dissolta Tot i que l’any 2007 es va inaugurar la primera Fira de Música Infantil a Vilobí del Penedès, com a mercat dels espectacles infantils del país oferts als programadors, la iniciativa ja no va tenir continuïtat l’any passat. L’AMAPEI va suspendre la Fira per manca de suport institucional. Segons Barri, “es va dissoldre perquè els estaments que havien de donar-hi subvencions no s’hi van avenir amb l’excusa que la nostra oferta ja estava coberta amb els mercats de Vic i Manresa”. Davant aquesta resposta, l’estratègia de l’AMAPEI ha estat parlar amb el Mercat de Música Viva de Vic i amb la Fira Mediterrània, ja que els animadors infantils consideren que, en realitat, cap dels dos certàmens cobreix prou bé el seu sector dels espectacles per a públic familiar. Jaume Barri celebra que la resposta de Vic ha estat positiva i ja treballa per cobrir aquesta demanda, i en relació a Manresa s’anirà treballant per trobar-hi un encaix.

Exigim respecte i qualitat Hi ha molts animadors i grups d’animació en actiu, però el sector encara va amb una sabata i una espardenya des d’una perspectiva estructural (programació de festes i espectacles, organitzacions, promotores, circuits de difusió i distribució de material dels animadors). La paraula ‘mainada’ sempre ha tingut una connotació de gènere menor, en el camp de l’espectacle musical. Quantes vegades un animador ha d’actuar en entarimats situats de tal manera que té el sol de cara? O fins i tot a peu pla, sense tarima, perquè l’orquestra del ball de la nit està muntant a la que hi ha instal·lada. També podríem anomenar els molts programes de festa on apareix un “espectacle per a la mainada”, sense especificar el nom del grup o de l’animador. “Qui sigui ja va bé”. Entendria i acceptaria el

públic adult un programa de festa on només hi digués: “Ball per a adults”, “Recital a la plaça”... o “Concert al teatre”...? Què dirien els adults si com la mainada haguessin d’anar a aquelles festes que es programen qualsevol migdia de juliol o agost a 37 graus sense ni una sola ombra? I encara un detall més: actualment un animador no pot crear un espectacle de gran format amb set músics dalt l’escenari, amb llums i so adequat adreçat a un auditori de més d’un miler de persones, ja que no hi ha cap organització que assumeixi el pressupost d’un espectacle d’aquestes característiques dedicat a la mainada. Organitzadors i animadors haurien d’entendre que treballar per a la mainada exigeix moltíssim rigor i donar el millor de tots plegats i sobretot exigir qualitat i respecte.


BALANÇ 2005 ORQUESTRES I CONJUNTS 2008

La morositat amenaça el sector La crisi ha forçat els ajuntaments a reduir pressupostos, renegociar catxets i, fins i tot, anul·lar reserves. Malgrat tot, la voluntat —i la necessitat— de mantenir la Festa Major ha fet possible que les orquestres i els grups de versions mantinguin un nivell de contractació semblant al de temporades anteriors. Malauradament, el que no s’ha pogut evitar és l’increment constant dels retards en els pagaments. L’Associació Professional de Músics de Catalunya (Musicat) va realitzar un estudi on preguntava als seus afiliats pel grau de preocupació que susciten diferents aspectes que dificulten el desenvolupament de la seva activitat. El retard en el pagament (67% molt, 21% força) és la preocupació estrella. Segons dades de la Patronal Pimec, els proveïdors a l’Estat espanyol triguen 94 dies a cobrar les factures. En el cas de les administracions públiques, aquesta demora s’enfila de mitjana fins als 150 dies. Pel que fa a les actuacions de música en viu, Musicat ha notat un increment de la morositat, i l’ajornament dels pagaments en alguns casos voreja l’any. En aquest sentit, alguns músics han entonat el mea culpa en reconèixer que no es veuen amb cor d’exigir el compliment de la clàusula contractual que exigeix el pagament immediat. Una mesura per trencar aquesta tendència seria l’aplicació del Codi de Bones Pràctiques, en procés d’elaboració, i que preveu la regulació dels terminis de pagament i la compensació pels endarreriments. Aquest codi també garantirà els drets laborals dels músics, així com unes condicions òptimes de treball, un aspecte que forma part del plec de greuges dels músics (30% molt, 49% força). La convenient regularització del sector aconseguiria fer front a la segona preocupació en grau d’importància manifestada pels professionals: la competència deslleial (49% molt, 14% força), en forma sobretot d’intrusisme amb actuacions simulades i la facturació de bolos sense el compliment estricte de la reglamentació vigent. “El dia que s’apliqui el Codi de Bones Pràctiques, l’exigència de presentació de les altes a la Seguretat Social serà la millor arma per acabar amb aquesta competència”, afirma el president de la Unió de Músics i membre de la Junta Directiva de Musicat, Antoni Mas. Mentre s’espera que es desencalli i es pugui aplicar d’una vegada per totes, Musicat aposta per assolir una contractació garantida.

La contractació on line A través del portal electrònic <www.musicat.cat>, els ajuntaments i els agents artístics tenen a disposició tota la informació necessària per contractar fins a més de tres-centes orquestres i grups de tot el país. Hi trobaran les característiques de la formació, àudios i vídeos, el calendari d’actuacions, les tarifes reals i el rider tècnic, a banda d’enllaços amb la web del grup i amb les seves referències Myspace, Youtube, a les xarxes socials o als blogs dels artistes. El portal també posa a disposició dels usuaris, entre altres, els diferents models de contracte que es poden utilitzar, una borsa de treball per a músics i uns ‘encants’ on es pot comprar i vendre tota mena de material musical.

El caràcter patrimonial de la Festa Major és el que manté estable la contractació Impagaments a banda, el volum de contractació de la música en directe s’ha mantingut al mateix nivell que la temporada anterior. Aquesta estabilitat és deguda en bona part al caràcter patrimonial de la Festa Major, un esdeveniment que identifica clarament les persones amb el municipi on viuen i que constitueix un reclam per als visitants. És clar que els ajuntaments no poden prescindir d’aquestes festes populars, però l’actual conjuntura econòmica de recessió comporta una retallada general dels pressupostos que es tradueix finalment en tot un estira-i-arronsa entre els programadors i les formacions musicals. Molts consistoris han intentat renegociar a la baixa contractacions que es tancaven d’un any per

QUÈ PREOCUPA MÉS ELS MÚSICS?

TEXT: JORDI RIBA FOTOS: ARXIU MUSICAT

l’altre i que ambdues parts donaven per fetes, perquè no poden pagar la quantitat pactada. En alguns casos en què no hi havia contracte signat, les formacions que han volgut mantenir-se fermes en el catxet acordat han vist com se’ls anul·lava la reserva per voler buscar una opció més econòmica. Aquest estat de les coses ha beneficiat algunes formacions petites, que treballen amb un catxet inferior al que cobren les orquestres. Tot plegat ha accentuat encara més una tendència que ha anat en augment els últims anys: les programacions de Festa Major són cada vegada més plurals. “Els grups amb repertori propi i els locals tenen més presència en els cartells, però qui guanya més protagonisme són els conjunts de versions. N’apareixen de nous i, globalment, obtenen una quota de contractació superior a la de les orquestres tradicionals. Amb tot, són aquestes últimes les que segueixen sent més valorades, per l’entitat que donen a la Festa Major on actuen”, considera Mas. “Aquestes orquestres, en un cap de setmana d’estiu, arriben a tenir fins a deu ajuntaments interessats a contractar-les. Si perden un bolo, tenen més opcions.” La diversificació de la festa ha comportat l’especialització. Històricament, la Festa Major només oferia l’actuació de les orquestres, que es veien obligades a contentar tothom, amb la dificultat que això comporta. Des de fa unes quantes temporades, la convivència amb altres bandes a les programacions els ha permès centrar-se a tocar un repertori més adequat a la seva formació, ja que les audiències més joves disposen d’altres opcions per viure la festa al seu aire. D’altra banda, el concert s’ha convertit en un al·licient afegit per contractar les orquestres. En alguns casos, l’interès dels concerts és tal que permet als ajuntaments cobrar entrada, sense que se n’arribi a ressentir gens l’assistència d’espectadors.

El mànager a les orquestres Les orquestres treballen majoritàriament a través dels representants de zona, que constitueixen un bon enllaç entre les formacions musicals i qui les contracta. Però es produeixen molts casos de representants que abusen de la seva privilegiada posició de control del mercat, cosa que afecta negativament la contractació. L’especialització de l’orquestra hauria d’afectar també el seu funcionament en el tema comercial: “Seria bo que el músic se centrés en les actuacions i delegués la gestió contractual i promocional a un professional que treballés per treure la màxima rendibilitat a la formació. En aquest sentit, seria molt positiva la reconversió de representants de zona en mànagers”, assegura Antoni Mas.

Les noves tendències

Font: Estudi realitzat per l’Associació Professional de Músics de Catalunya (Musicat) 70 anuari l’espectacle

El grup de versions més contractat l’any 2008, Hotel Cochambre, ha marcat tendència. Van ser dels primers a afegir al seu xou musical tot un vessant parateatral i humorístic que incorpora elements escènics, disfresses i atrezzo, que els confereix una personalitat singular. Un model d’èxit que ha estat seguit per altres conjunts del mateix gènere i per orquestres joves que amaneixen els concerts amb escenificacions i vestuari, molt sovint inspirats en el cinema o en els grans musicals. És el cas de Metropol o Volcán. La qualitat, l’espectacularitat i la música cent per cent en directe permeten que aquestes formacions tirin endavant.


ORQUESTRES I CONJUNTS 2008 Tot i que el 2008 va baixar al voltant d’un 11% la contractació de bolos entre les 24 primeres orquestres i conjunts de ball catalans, el major descens es va produir entre el col·lectiu de les formacions més grans. Això va beneficiar el repartiment de la contractació entre grups petits i mitjans. En el pòdium de les orquestres més contractades es mantenen la Selvatana (amb 173 actuacions), La Maravella (148) i La Principal de la Bisbal (141), segons el registre d’actuacions acreditades a Musicat. En el camp dels conjunts de versions, Hotel Cochambre (120) manté el lideratge, tot i que la resta de formacions de l’escena —destacant el paper d’Els Màgic’s (109) i Pa d’Àngel (107)— han viscut una notable renovació i un major repartiment de bolos.

LES 24 PREFERIDES

Cobla-orquestres i orquestres 1

LA MARAVELLA · 148

SELVATANA · 173

METROPOL · 85

LA BLANES · 77

GERUNDA · 77

LA CADAQUÉS · 72

COSTA BRAVA · 101

12

11

10

9

8

7

LA CHATTA · 117

MONTGRINS · 120

LA PRINCIPAL DE LA BISBAL · 141

6

5

4

3

2

VENUS · 68

MITJANIT · 64

Conjunts i grups de versions

HOTEL COCHAMBRE· 120

ELS MÀGIC’S · 109

LA LOCA HISTERIA · 70

SE ATORMENTA UNA VECINA · 55

LA BANDA DEL COCHE ROJO· 50

12

11

LOS MEJORES · 48

LIBERTY · 75

BOOGIE-WOOGIE · 82

TRÀFIC · 90

10

9

8

7

PA D’ÀNGEL · 107

6

5

4

3

2

1

FUNDACIÓN NO HAY MANERA · 42

AQUÀRIUM · 42

Font: Dades recollides per Musicat / www.musicat.cat

l’espectacle anuari 71


ORQUESTRES I CONJUNTS 2008

La morositat i les demores

EMILI LLOBET Mànager de Circuits Artístics Llobet

La contractació de les orquestres de format gran per a festes majors no va patir un impacte negatiu o diferent respecte a altres temporades anteriors. Malgrat que l’estiu passat la crisi ja començava a fer-se notar una mica, aquestes orquestres són contractades amb molts mesos d’anticipació. És a dir, que quan es va començar a parlar i a fer-se efectiva aquesta crisi, les orquestres ja tenien pràcticament contractat el seu calendari. Ara bé, hi ha dues qüestions que van impactar molt negativament sobre aquestes orquestres. La primera, l’increment de la morositat muncipal per fer el pagament de les actuacions fruit dels contractes de Festa Major.

La demora ja habitual dels pagaments es va incrementar notòriament. Encara hi ha pagaments pendents de bolos d’actuacions de l’estiu passat. I la segona qüestió va ser la reducció important de contractacions d’orquestres per actuar la nit de Cap d’Any del 2008. En aquest cas, la crisi econòmica s’ha notat molt. Molts ajuntaments que no tenien contractada l’actuació de Cap d’Any van reduir dràsticament el seu pressupost i en lloc de contractar una orquestra gran es van limitar a contractar orquestres mitjanes o petites, i fins i tot a no contractar-ne cap. Algunes orquestres van haver de reduir força el seu catxet (amb un greu perjudici) per poder actuar aquella nit.

Malvivint de les versions

GUILLEM SOLÉ Cantant de Fundación No Hay Manera

Vam començar com a Buhos, un grup de rock, i no ens en sortíem. Sense renunciar al projecte, vam veure en les versions una via per a créixer com a músics i donar-nos a conèixer al públic. Vam dotar el nostre alter ego, la Fundación No Hay Manera, d’un espectacle únic i agosarat, amb efectes pirotècnics, enfocats a un públic jove i amb ganes de festa. Vam apostar pels popurris, agrupant els grans himnes per temàtiques o estils i empalmant-los per no parar de sorprendre el personal. Com que els grups de versions ‘malvivim’ de les cançons d’altres artistes, la manera de servir-les ha estat fonamental per a la credibilitat del xou. No esperàvem tenir tantes

actuacions i tan ràpidament, així que no vam tenir temps de plantejar-nos què passaria amb Buhos si l’espectacle de versions seguia creixent. Amb el temps, vam pensar que podria ser una bona manera de donar a conèixer les nostres cançons si interpretàvem de tant en tant alguna cosa nostra al repertori. El nostre segon disc com a Buhos, Rebelión en la plaza (autoeditat, 2007), el vam distribuir de manera independent als nostres concerts al preu d’un sol euro i en vam vendre més de 12.000 còpies. Això ens ha permès que amb RadioBuhos (Desconcerts, 2009) tinguem ja per fi dos espectacles diferenciats i funcionant.

Visca la Festa Major!

ÍNGRID MORRAL

L’esperit de la Festa Major està viu, la gent que hi participa s’emociona en els concerts populars que oferim, vivim la passió que tenen els ciutadans de prop. També en el ball podem sentir com la gent s’expressa físicament. Ens agrada veure com somriuen i passen una bona estona, sense maldecaps, que no són pocs els que vivim. Ens agrada parlar amb els amics que ens anem trobant any rere any, i ens complau veure com ens demostren la seva alegria. La funció de les orquestres de ball a la Festa Major és part important de la celebració. Com a component d’una

formació penso que hem de fer el possible per oferir qualitat musical i humana. La Chatta Orquestra és una formació jove però amb experiència professional per part de tots els components. Creiem sobretot en la passió per la nostra feina, en la importància de saber comunicar i expressar sentiments, vocalment, musicalment. El treball i la dedicació tenen com a resultat la satisfacció professional de la feina ben feta. Ens sentim part de la festa i gaudim de la nostra cultura, seguirem treballant perquè ens respectin, ens estimin i visqui la Festa Major!

Responsable de La Chatta Orquestra

L’aigua clara i la xocolata espessa

IXENT SAMPIETRO Mànager d’Èxits Espectacles i Desconcerts

72 anuari l’espectacle

Les Festes Majors comencen a tenir en compte les inquietuds del públic actual. Aquest pas clau és positiu per a la salut i perspectiva de les nostres festes, garantirà l’entrada de la notable creativitat dels artistes emergents catalans i, d’altra banda, permetrà als professionals sostenir estratègies comercials destinades a afrontar la reducció de pressupostos de cultura i festes. Els resultats del 2008 avalen un dels pilars d’aquest canvi: els grups de versions, un gènere que a Catalunya s’ha sabut reinventar amb personalitat, i que s’ha deixat d’importar per passar a exportar-se a la resta de l’Estat. Ha augmentat el poder de convocatòria de franges que es consideraven exclusivament de servei públic, i s’ha aconseguit l’impensable: reagrupar generacions des de

12 fins a 60 anys en un concert, recuperant l’essència de les festes locals com a punt de trobada. D’aquesta manera, s’han convertit en una eina eficaç per rendibilitzar els pressupostos i un argument més per a mantenir Catalunya com a pionera en tendències culturals. Aquest fenomen, l’aposta prioritària pels autors d’aquí i l’equilibri pressupostari entre els formats d’orquestra clàssica i les noves disciplines és la fórmula més efectiva per encarar les noves circumstàncies econòmiques. De retruc, és l’oportunitat d’actualitzar el format de la Festa Major i fer-ne eix d’expansió de la indústria cultural catalana. El 2009 ha de ser l’any en què es confirmi que el talent dels nostres artistes és prou alt per regenerar i garantir l’èxit de les Festes Majors.


FIRES I MERCATS 2008

Treballar en xarxa

TEXT: JORDI RIBA GRÀFIC: JORDI NOVELL

En un context de crisi, les fires i mercats adquireixen més sentit pel seu caràcter de dinamitzadors culturals i industrials de l’oferta musical existent. El seu impacte traspassa l’àmbit artístic i suposa una injecció de líquid cap a altres sectors econòmics presents al territori on es realitzen. Ni la climatologia ni la coincidència amb altres programacions musicals van fer minvar el nombre d’empreses, mitjans de comunicació i públic general que assisteix a aquestes cites. Fa un parell d’anys, només arribat al càrrec, el secretari de Cultura del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Eduard Voltas, anunciava en una entrevista a l’ANUARI DE LA MÚSICA que una de les grans línies vermelles dels quatre propers anys de mandat se centraria en la construcció del ‘paisatge sonor’ català. Aquest hauria de tenir una presència real i preeminència a Catalunya i identificaria el país a l’exterior. Expressat en termes industrials, el Departament apostaria per “l’eixamplament del mercat interior” i “la internacionalització de la nostra música”, tot estimulant-ne la creació, difusió i projecció. Una manera de fer presents aquests senyals d’identitat genuïns és a través de les programacions de música en directe, i en aquesta direcció, les fires i mercats han esdevingut claus. Dins aquest context s’han d’entendre els dos relleus a la direcció artística que es van produir a les principals mostres públiques en l’edició del 2008: Lluís Puig, al Mercat de Música Viva de Vic, coincidint amb la vintena edició, i Tere Almar, a la Fira Mediterrània d’Espectacles d’Arrel Tradicional de Manresa, que el febrer passat també va incorporar Jordi Bertran com a gerent de la Fundació, amb la missió d’incentivar noves produccions, cercar nous recursos econòmics i potenciar la promoció de l’esdeveniment.

De la fira als festivals i circuits Les principals cites industrials han de possibilitar que els artistes i grups seleccionats siguin les propostes que nodreixin la cartellera de sales, festes majors i festivals de tot el país al llarg de l’any. En aquest sentit, els cinc festivals estratègics designats per la Conselleria de Cultura treballen tant amb Vic com amb Manresa perquè així sigui. “Com a Festival de Músiques de Torroella de

Montgrí i Xarxa de Músiques de Catalunya, hem participat en l’espectacle Cartes meridionals, de Lisboa Zentral Cafè, estrenat a la Fira Mediterrània; una cooproducció on també ha participat el Taller de Músics, i que formarà part de la propera edició del festival i girarà per auditoris i teatres municipals del país a través del circuit de la Xarxa. Aquest 2009 repetirem l’experiència amb un nou projecte, i per al 2010 programarem a la Xarxa tres artistes que hauran sorgit de la programació de Vic”, posa com a exemple d’acció coordinada el codirector del Festival de Torroella i coordinador de la Xarxa, Oriol Pérez. En un altre àmbit, cal destacar l’ampliació de les Cases de la Música Popular de tres a cinc, amb la incorporació de les de Manresa i Terrassa, dirigides respectivament per Sinergies Management i Vesc, l’empresa de Lluís Puig, que també té el precepte de vehicular i popularitzar la música catalana en el territori.

La bona feina de promoció del certamen ha comportat que el MMVV encapçali la llista de fires de més interès per la indústria musical de Madrid —només superada pel Womex i el PopKomm—, segons una enquesta realitzada per la Comunitat de Madrid, o que l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y la Música l’hagi elegit Seu permanent del Consell de les Músiques Populars. A la vintena edició, a més de direcció artística, el Mercat va estrenar un contracte-programa per a quatre anys entre l’Ajuntament de Vic i la Generalitat de Catalunya que garanteix la seva viabilitat en temps de crisi. L’organització va apostar per aconseguir equilibrar el caràcter industrial i de negoci del recinte firal El Sucre amb el tarannà popular i d’oci de la desena d’escenaris repartits per tota la ciutat. Una combinació intel·ligent on els professionals van poder comprovar la posada en directe de les propostes programades i la receptivitat del públic, i que es va complementar amb una desfilada constant de grups en format de showcase exclusiu per a les empreses i mitjans de comunicació acreditats al pavelló comercial. Aquest èxit ja ha envalentonat el consistori a demanar una oferta de places hoteleres més gran i a planificar l’edificació d’un nou auditori amb tres espais de cara a l’edició del 2010. En línies generals, les principals llotges culturals dels Països Catalans van avançar en la constitució d’un ens comú que treballi pels seus interessos. El nom de la plataforma és Fires d’Espectacles dels Territoris de Parla Catalana (FETCAT): “Amb una intenció de bona voluntat i de generar sinergies d’informació i de potencial creació d’activitats conjuntes”. De moment, s’hi han associat la Fira de Música al Carrer de Vila-seca —impulsora—, Vic, Manresa i la Llotja de Música Urbana de Vila-real, així com les de teatre i d’altres arts escèniques.

De la fira i el mercat al món Un segon impuls és la internacionalització de la música dels Països Catalans; aconseguir atreure promotors de fora amb la producció i programació dels espectacles propis. L’any passat el Mercat de Música Viva de Vic va ser visitat per professionals de catorze països i setze comunitats autònomes. Des de l’ICIC es van subscriure un seguit d’acords d’intercanvi amb territoris tant de la resta de l’Estat espanyol com de fora per garantir un flux constant d’artistes catalans als seus escenaris, i a l’inrevés. Per la seva banda, el MMVV va ratificar acords de col·laboració amb certàmens com el Babel Med de Cannes, el BAFIM, el Formas de Buenos Aires i el Festenal, a més de fer un esforç per presentar l’edició del seu 20è aniversari no només a Barcelona, sinó també a Madrid i a París, amb la presència dels mitjans i sector.

DADES DE LES PRINCIPALS FIRES I MERCATS MUSICALS ALS PAÏSOS CATALANS ESPECTACLES PROFESSIONALS ESPECTACLES PROFESSIONALS % VARIACIÓ % VARIACIÓ 2008 2008 2007 2007 ESPECTADORS PROFESSIONALS

Mercat de Música Viva de Vic

148

1.000

126

1.000

17%

0%

Fira Mediterrània de Manresa

103

481

119

439

-13%

+9,6%

Fira de Música al Carrer (Vila-seca)

47

175

57

150

-17%

+16,7%

Llotja de Música Urbana de Vila-real

30

86

22

60

-36%

+43%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades dels organitzadors

74 anuari l’espectacle

PROFESSIONALS 2008


FIRES BALANÇ I MERCATS 2005

Els nous models Els gerents o directors artístics de les quatre fires i mercats professionals de la música en viu als Països Catalans avaluen com afecta la crisi econòmica en la contractació artística i quines mesures caldria aplicar per reduir el seu impacte en el sector. Són els nous models per fer front a la transformació de la indústria musical catalana.

1 Com afecta la crisi en el pressupost i les activitats d’una fira professional? 2 La crisi incidirà de ple en la contractació? 3 Quines prevencions caldrà aplicar al sector?

4 És sostenible l’actual model, nombre i mapa de fires i mercats musicals als Països Catalans? 5 Els catxets artístics són prou realistes o s’hauran d’adequar a les noves circumstàncies del mercat?

LLUÍS PUIG

JORDI BERTRAN

JOAN GIL

VÍCTOR CUCURULL

Director artístic del Mercat de Música Viva de Vic

Gerent de la Fundació Fira Mediterrània de Manresa

Codirector artístic de la Llotja de Música Urbana de Vila-real

Gerent de la Fira de Música al Carrer de Vila-seca

1 Som un mercat que genera indústria cultural, i per tant som un motor econòmic. A més, una fira que també funciona amb complicitats sòlides amb la ciutat que l’acull, com la nostra, també comporta un retorn sobre el territori immediat en altres àmbits com són el turisme cultural, l’hostaleria, la restauració o el transport.

1 Tenim grans projectes d’ampliació de les activitats de la Llotja, però segurament enguany ens limitarem a fer una edició de consolidació de les activitats que ja s’havien programat a l’edició del 2008.

1 Gràcies al contracte-programa, el MMVV no s’haurà vist afectat per cap retallada pressupostària, i per tant mantindrà el mateix pressupost que el 2008. 2 La contractació se cenyeix cada vegada més als contractes vinguts del sector públic, i es redueix de manera important la contractació privada. Des del MMVV apostem per optimitzar els recursos de contractació que un programador pot necessitar entre l’hivern del 2009 i la tardor del 2010. 3 Si no vinguéssim d’un abús de la gratuïtat de la música, avui seria més sostenible, autofinançada i autogestionada, i ja no dependria tant del diner públic. Ara, quan les coses van maldades, el diner públic que va ser destinat a la música i a la cultura és la primera partida que es retalla, com si amb això s’eixugués algun gran dèficit.

2 Els primers indicadors ja parlen d’una reducció de la contractació d’espectacles en viu. D’altra banda, s’està produint un reequilibri entre l’oferta i la demanda que probablement el país necessitava. 3 En moments de crisi, la creativitat sol accentuar-se. També s’haurà d’apostar per una gestió professionalitzada molt acurada, i per un treball constant i rigorós. L’administració pública haurà de posar fre a la burocràcia i emfatitzar el concepte de veritable servei públic.

4 Segurament hi ha un excés de fires i mercats que han nascut amb criteris nobles i lloables. El problema és com regularitzar un tema quan, al cap i a la fi, els únics que poden acabar decidint quins mercats són útils per la seva feina són els mateixos programadors. Si aquest col·lectiu professional estigués molt més coordinat i es posicionés clarament amb el que vol... les altres fires i mercats no tindrien tanta raó d’existir.

4 A l’actual model de mercats artístics li falta més vertebració. Per contra, té el valor que en bona part ha sorgit del territori, evidenciant que el país té uns notables actius culturals. La Fira Mediterrània és un dels tres mercats artístics en què el Govern del país realitza una major inversió per fomentar les indústries culturals, i està integrada en la plataforma estatal de fires d’arts escèniques i també en la de mercats artístics dels territoris de llengua catalana.

5 Podrien ser més baixos. Si l’escena del país oferís als bons músics una nòmina mensual equiparable al que podria ser un tècnic de qualsevol altre ofici, això ajudaria al fet que es poguessin dedicar amb cos i ànima al seu propi projecte musical i artístic.

5 La indústria cultural ha de seguir treballant en la línia d’actuar com a promotora i gestora de riscos. D’altra banda, igual que un cafè va passar de 100 pessetes a 1 euro, els catxets que van seguir la mateixa tendència ara hauran de tornar a ressituar-se.

2 Supose que la baralla es trencarà per la part més fluixa, és a dir, que les condicions tècniques i econòmiques dels grups es veuran perjudicades. Fa un poc de por el que passarà amb les contractacions d’entitats públiques a final d’any, ja que no acabe d’entendre com porten els números algunes d’estes institucions. 3 Cal fer saber que la música i la cultura no són un luxe sinó una necessitat. Com a altres sectors econòmics, tenim la sensació que si les institucions escurçaren els terminis de pagament de les activitats realitzades durant l’any 2008 l’activitat de nous projectes artístics es potenciaria. Des del País Valencià notem a faltar la promoció dels grups autòctons. Aquest fet només fa que augmentar la ignorància de la pròpia identitat i llastar la creativitat del país. En definitiva ningú hi guanya. 4 Pensem que mentre la programació de les fires siga interessant, com sembla que ho és, totes hi tenen cabuda. La Llotja és l’única fira del País Valencià. Tot i que veiem el territori com un tot, voldríem fer de pont entre programadors i grups d’altres territoris i programadors i grups valencians aprofitant la posició estratègica de Vila-real. La Llotja forma part de les Fires d’Espectacles dels Territoris de Parla Catalana i es coordina amb les altres. 5 Pensem que els catxets sempre són realistes. No fan més que seguir la llei de l’oferta i la demanda.

1 La situació actual ens ha obligat a fer un pla de reestructuració, amb una reducció del pressupost de la Fira, marcant prioritats com la comunicació a través de la nostra plataforma IPTV i la web 2.0 que ja vàrem iniciar l’any passat. 2 Afectarà poc el sector del mercat de la música catalana que es reuneix a la Fira de Vila-seca, perquè són productes d’estils molt diversos i més propers a la demanda real, de format i més assequible per als programadors d’espais i festivals. 3 Creativitat sense límits, s’ha de ser radical en el treball artístic i rigorós en la qualitat tècnica pel que fa a la producció. Però el més important és que el millor venedor ets tu mateix. Això vol dir que cal aprofitar els canvis estructurals que s’estan produint per avançar posicions, assajar noves fórmules, crear públics nous i funcionar a tot estrop amb les TIC. 4 Caldria que el govern deixés treballar els diversos sectors, legislar, promoure, formar i ajudar els emergents. No s’entén que es dediqui a fer fires professionals com Vic, Tàrrega i Manresa, que resulten massa cares pels resultats que acrediten. Aquest model és insostenible pels seus costos. A veure si a partir d’ara amb el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts es nota la diferència. 5 El pes de qui compra és determinant, i els compradors públics distorsionen massa el mercat. En el futur s’aproparà més a la realitat i es diversificarà pel costat de la producció i de la programació. Per això molts professionals ja miren cap a Vila-seca, on s’estan dibuixant les línies emergents, en els estils i els formats.

l’espectacle anuari 75


PATROCINI MUSICAL

La música, primer destinatari del patrocini cultural

TEXT I GRÀFIC: JORDI NOVELL

La música rep tres quartes parts dels fons que destinen les empreses al patrocini cultural. Aquesta és una xifra extreta d’una enquesta de l’Asociación Española para el Desarrollo del Mecenazgo Empresarial (AEDME) del 2005, que situa la música en un indiscutible primer lloc de les activitats patrocinades.Tot i la magnitud de la proporció que les empreses aporten a la música, les administracions públiques, i dins aquestes els ajuntaments, són les que capitalizen el finançament de la cultura a Catalunya. L’any 2005 els espònsors privats van destinar el 74,5% dels seus fons a patrocinis musicals, en una evolució que ja suposava el 64% el 1996-97 i que va arribar a ser del 77% el 2001. L’estudi, recollit per Pere Clotas al llibre El patrocini empresarial (LID, 2008), situa a més les arts

plàstiques com a segon àmbit de patrocini cultural. La xifra és molt superior al 33,3% del mateix tipus d’inversió a l’Estat francès, on el patrocini està més diversificat. La majoria de festivals i grans esdeveniments als Països Catalans disposen però d’un finançament mixt. D’una

DESPESA EN CULTURA DE LES ADMINISTRACIONS A CATALUNYA (2006) —dades en milions d’euros— Govern central de l’Estat

Ajuntaments de Catalunya (4)

Diputacions de Catalunya (4)

Àmbit

Generalitat de Catalunya

Arts plàstiques

13,776

4,8%

0,21

0,4% 16,0766

Arxius i biblioteques

49,364

17,2%

6,72

12,8% 81,4202

Cinematografia i vídeo

26,978

9,4%

4,2

8,0%

5,7046

1,1%

0,1906

0,2%

Cultura popular i tradicional (1)

11,767

4,1%

6,46

12,3%

---%

-%

---%

-%

Lletres, llibres i premsa

27,839

9,7%

1,00

1,9%

---%

-%

---%

-%

37,13

13,0%

16,33

15,2% 11,0548

11,6%

41,615

14,5%

5,09

59,639

11,5% 30,5261

3,7%

Patrimoni arquitectònic i arqueològic

19,229

6,7%

7,40

14,1% 30,0788

5,8% 14,3903

15,1%

Teatre i dansa (3)

58,835

20,5%

2,10

4,0% 49,7856

---

-%

2,89

286,713

99,9%

52,40

Museus Música

(2)

Acció cultural i altres

Total (1) (2) (3) (4)

31,1% 78,8272 9,7%

3,1%

0,3812

0,4%

15,7% 39,9307

41,9%

9,6%

3,0496

3,2%

5,5% 193,4378

37,3% 22,3955

23,5%

99,8% 514,9698

99,3% 94,9188

99,6%

per a l'Estat espanyol, inclou promoció i cooperació cultural i cooperació, promoció i difusió cultural a l'exterior per a l'Estat espanyol, inclou música i dansa per a l'Estat espanyol, només inclou teatre extrapolació a l'any 2006 de xifres de l'any 2004

Font: El patrocini empresarial (LID, 2008) 76 anuari l’espectacle

banda es financen amb els recursos propis (entrades i abonaments, marxandatge, barres...), de l’altra dels seus patrocinis privats (marques de begudes, entitats bancàries, de gestió...), i per últim de fons públics. Els suports de finançament per part d’institucions públiques pot arribar a significar fins al 50% del pressupost dels espectacles, i es divideix en crèdits a risc o reintegrables —com els atorgats per l’ICIC— i en aportacions a fons perdut. L’any 2006, les aportacions de la Generalitat de Catalunya en l’àmbit musical van ser del 14,5% de la seva despesa cultural, superior al 9,7% del Govern de l’Estat en el mateix període. A Catalunya, l’any 2006 el finançament de la cultura realitzat per tercers va suposar un total de 1.160 milions d’euros, un 83% públic i un 17% privat. En aquest repartiment, els ajuntaments són els principals patrocinadors de la despesa cultural. L’obra social de les caixes d’estalvi representa un 12,1% de la inversió en cultura, en una acció que es coordina sovint en col·laboració amb el govern català. Tot i això, segons Clotas, “una bona part de l’obra social de les caixes catalanes s’exerceix a la resta de l’Estat, mentre una part petita de l’obra de caixes no catalanes es fa a Catalunya”. Algunes entitats, com Caixa Girona, tenen un certamen propi —Festival Jardins de Cap-roig— com a inversió en màrqueting. El fet de deixar de patrocinar altres iniciatives territorialment més properes és valorat negativament per algunes veus del sector que creuen que, a banda de no afavorir la contractació nacional, distorsiona econòmicament el mercat. La crisi, però, ha provocat enguany un gran canvi: Concert Studio, que s’encarregava de la direcció i la producció artística de Cap-roig, també es responsabliitzarà de la gestió del festival, gràcies a un acord de cessió per tres edicions. L’entitat d’estalvis hi continua present com a principal patrocinador i cedeix l’espai per als concerts. Amb la crisi financera del període 2008-09 ha disminuït el ràtio entre patrocini públic i privat. Segons el director de la promotora RGB Managenent (Senglar Rock, Black Music Festival, Festival de Cadaqués) i gestor de la sala La Mirona (Salt), Xavi Fortuny: “El 2008 les dinàmiques van canviar; d’un temps d’eufòria consumista s’ha passat a una psicosi de no-inversió, determinada per la crisi econòmica, però acusada fins i tot per aquells sectors que no responen a aquesta tendència. A aquesta situació hi ha contribuït una disminució molt accentuada de la inversió pública. En general, però, segueix sent més alt el patrocini en imatge que l’associat al consum”. Per la seva banda, el festival Sónar, amb una projecció internacional, detalla que la distribució del pressupost —que el 2009 va haver de retallar un 12% per la caiguda d’un 25% dels espònsors privats— es reparteix entre un 60-65% d’ingressos propis (taquilles i altres), un 25% de patrocini privat i un 11% d’aportació pública.


PATROCINI MUSICAL SONS + CANÇONER = 4 € SUBSCRIPCIÓ UN ANY = 24 €

FINANÇAMENT DE LA CULTURA A CATALUNYA (ANY 2006) milions d'euros

% respecte àmbit

% total

52,5

5,5%

4,5%

287

29,9%

24,7%

Ajuntaments

518,6

54,0%

44,7%

Diputacions

95,3

9,9%

8,2%

6,7

0,7%

Estatal Generalitat de Catalunya

Consells comarcals

960,1

Total públic Caixes Empreses i fundacions

140

70,0%

60

30,0%

200

Total privat

0,6%

83% 12,1% 5,2%

17%

1.160,1

Total

Font: El patrocini empresarial (LID, 2008)

El patrocini empresarial a Catalunya PERE CLOTAS Director del programa de Patrocini de l’Agència de Patrocini i Mecenatge de la Generalitat de Catalunya La música és l’àmbit de la cultura amb més patrocini. Aconseguir patrocinador és un exercici difícil, i la majoria de projectes no en tenen, o en tot cas representa un percentatge molt petit del seu finançament. Només es patrocinen les propostes que tenen un valor excepcional, projectes que poden oferir unes contrapartides atractives: les orquestres de prestigi, els festivals amb més públic i èxit, els projectes ben relacionats... A Catalunya, el patrocini empresarial de la música està molt dominat per dues propostes emblemàtiques, de gran qualitat cultural i d’èxit social: el Palau de la Música i el Liceu. La gran magnitud de l’ajut a les dues institucions és equivalent al de tota la resta de patrocinis de l’àmbit musical al país, si s’exclouen les caixes, que dediquen part de la seva obra cultural a la música. En el cas de les empreses cerveseres, cerquen identificar-se amb la música i amb els festivals amb missatges com “San Miguel, patró del Grec” o “Voll-Damm patrocina el Festival de Jazz de Barcelona”. En altres casos una motivació empresarial destacada són les relacions públiques. El Festival de Peralada compta amb Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), que com a patrocinador principal utilitza l’expressió “presenta el Festival”, i també amb la col·laboració d’altres empreses (Damm, Audi) que valoren tant la qualitat musical com l’impacte social i l’oportunitat de relacions públiques que el festival permet. Els mitjans de comunicació també poden aportar un patrocini en espècie (publicitat) molt convenient, tant per a la captació de públics com per donar visibilitat a altres patrocinadors: és el cas de La Vanguardia amb el Festival de Peralada, o El País amb el Festival de la Porta Ferrada. Per contra, la publicació per part de molts mitjans de comunicació de col·leccions de discos en atractives promocions molt sovint incorporen el patrocini d’empreses privades. A l’hora d’adreçar-nos a una empresa, els projectes han d’incloure tota la informació necessària, destacant els seus valors per als diferents públics de l’empresa i definint els objectius que pot aconseguir patrocinant-ho. El patrocini no s’ha de plantejar com un simple intercanvi de diners per logos, sinó estudiant totes les aportacions de valor de cada part a l’altra i al conjunt de la societat o al col·lectiu beneficiat.

CANTA AMB

XESCO

BOIX

SONS 11: Especial Xesco Boix + cançoner amb 25 clàssics del seu repertori www.sonsdelamediterrania.cat Subscriu-te per telèfon: 93 237 08 05 i aconsegueix de franc el llibre Xesco Boix. Història de la nostra història

e

grup enderrock

l’espectacle anuari 77


EXPORTACIÓ MUSICAL I ARTÍSTICA

Es dobla la presència catalana a les fires internacionals

TEXT: JORDI RIBA FOTO: ARXIU ICIC

La indústria musical catalana té cada cop més interès a sortir a l’exterior. L’any passat van ser el doble d’empresaris els que van anar a les principals fires internacionals de la mà de Catalan! Music, la marca que l’Àrea de Promoció Internacional que l’ICIC utilitza per incrementar la difusió, promoció i internacionalització de la música nacional. Des de Barcelona i cinc oficines europees a Londres, París, Berlín, Brussel·les i Milà, es treballa per donar el suport i l’assessorament necessaris per exportar les principals propostes musicals i artístiques.

. MIDEM 2008, FIRA DISCOGRÀFICA MUNDIAL A CANES

Catalan! Music ha entrat a formar part de l’European Music Office, organisme amb seu a Brussel·les format per oficines nacionals d’exportació de la música i societats de gestió. Es tracta d’un pas més per tal de fomentar el reconeixement internacional de la marca i la música catalana, juntament amb la presència continuada a les principals fires i mercats del sector. Així, durant el 2008, l’ICIC va disposar d’un estand propi en 16 certàmens, entre els quals cal significar el Midem, el South by Southwest, el Babel Med, el Jazzahead, el Popkomm, el Mercat de Música Viva de Vic, el Womex i el MEI. “Aquests espais estan oberts a les empreses del sector, que es poden beneficiar de tarifes especials d’acreditació, transport de material, zona de reunions, espai per al magatzem o per exposar el seu propi material, entre altres serveis”, detalla la directora de l’Àrea de Promoció Internacional, Marisol López. Per tal d’incentivar que cada vegada més empreses culturals provin d’obrir nous mercats a l’exterior amb els seus productes, l’ICIC també té oberta una línia de subvencions per ajudar a cobrir fins a la meitat dels costos de desplaçament, allotjament i acreditació a una fira o mercat internacional, independentment de si l’ICIC hi té o no estand. Per l’evolució de les sol·licituds, es demostra que els empresaris musicals volen sortir a fora: L’any 2008 es van donar 91 subvencions per un import total de 71.130 euros, quan el 2007 havien estat 75 subvencions amb 57.922 euros. Quant al nombre 78 anuari l’espectacle

total d’assistents, el 2007 havien viatjat 88 empreses, i el 2008 es va arribar a les 138, un 57% més. “És una xifra aproximada, perquè molts professionals ja vénen a més d’una fira”, concreta López. Per donar a conèixer la producció musical del país, entre altres materials, l’ICIC va publicar fulletons, directoris i catàlegs lligats a la presència d’empreses catalanes en una fira, mapes de festivals i recopilatoris de música, dividits temàticament en pop-rock, world music, jazz i electrònica. Cada acció és promocionada a través de la web <www.catalanarts.cat>, un portal creat per donar més visibilitat a les indústries culturals catalanes, reforçat per un perfil de Catalan Arts al Facebook —amb més de 2.200 amics—, un de segon al Myspace i l’enviament de postals electròniques a tota l’agenda de contactes internacionals consignats durant les trobades. Catalan! Music també té tres emissores de ràdio a internet on sonen els compactes recopilatoris, un blog i, en estudi, un canal de vídeo al Youtube.

Les bandes, a escena En alguns d’aquests certàmens, l’ICIC ha apostat per portar una representació de bandes catalanes perquè mostressin la música en directe al públic, promotors, mànagers i discogràfiques. Així, el 2008, en el South by Southwest d’Austin, i en col·laboració amb el festival Primavera Sound, van actuar Mazoni, Les Aus, Tokyo Sex Destruction, Veracruz i El Guincho. Prèviament,

Mazoni i Tokyo Sex Destruction ja havien participat a la Canadian Music Week de Toronto. En el Popkomm, Gossos, Plouen Catximbes i El Tío Carlos van tocar en la programació de la Catalan Night Music, mentre que Black Gandhi i Pirat’s Sound Sistema ho van fer al Popkomm Reggae Festival. Durant el Womex es va celebrar la Barcelona Rumba Session, amb actuacions de Gertrudis i Ai Ai Ai. L’Institut Ramon Llull ha col·laborat també en algunes d’aquestes accions. Per a les grans fires internacionals, com el Midem, el Womex, el Popkomm o el South by Southwest, “Catalan! Music s’ha convertit en un interlocutor atractiu per la seva capacitat d’atreure un sector dinàmic com és el de la música catalana. A més, tenim molta cura amb el disseny de tots els materials de promoció i els estands, i crec que aconseguim donar una imatge fresca i dinàmica que agrada en general”, valora Marisol López. A més dels estands i concerts, en algunes fires s’han realitzat altres activitats paral·leles, com les sessions match making al Popkomm de Berlín, o speed dating al South by Southwest, trobades ràpides de 10 minuts de professionals catalans amb acreditats d’altres països.

Investigant nous mercats L’Àrea de Promoció Internacional de l’ICIC també fa prospeccions a nous festivals i mostres que poden resultar interessants per als professionals catalans. En


EXPORTACIÓ MUSICAL BALANÇ I ARTÍSTICA 2005 aquest sentit, el 2009 han assistit per primer cop al The Great Escape, de Brighton, on van organitzar una recepció per a professionals amb les actuacions de Manel i Cuchillo. Tots dos grups van ser seleccionats a partir dels CDs temàtics de l’ICIC, que resumeixen la producció musical catalana de l’any i que es distribueixen entre els professionals a les fires. Actualment la selecció musical és a càrrec d’un periodista i la supervisa una comissió independent, i el llibret dóna la informació de contacte dels segells i mànagers dels artistes triats. “Estem treballant també per anar a un nou certamen de música independent, el Time Event, que es fa a París al novembre; i continuem els passos inicials que hem fet als Estats Units, al South by Southwest, i potser al CMJ de Nova York, amb un ull posat a més al BAFIM de Buenos Aires”, afegeix López. Tots els informes valoratius extrets de la presència, amb estand o sense, en aquestes fires són enviats al sector, i formen part de la segona edició del volum Guia de fires, festivals i mercats internacionals, de la col·lecció editada per l’ICIC “Eines d’Internacionalització”.

Ramon Llull promociona música L’Institut Ramon Llull (IRL), consorciat per Catalunya i les Illes Balears, també promou a l’exterior la creació musical. Així, va programar actuacions a les Fires de Frankfurt (2007) i Guanajuato (2008), i enguany en el marc de la mostra Catalan Days que va organitzar a Nova York. “Hem segellat convenis de col·laboració amb els principals festivals de música en els diferents estils —el Festival de Jazz de Montreal, el Mercado Cultural de Salvador de Bahia, el Festival Río Loco de Tolosa, el Festival de las Artes de Costa Rica, el Festival de Jazz de Sevilla o el festival de Sarrebourg a França—, on fem una aportació econòmica perquè es programin artistes catalans”, manifesta el director de l’Institut Ramon Llull, Josep Bargalló. L’IRL també convida els directors artístics d’aquestes mostres a assistir a les principals fires, mercats i festivals catalans perquè coneguin in situ la música feta al país. Una altra línia d’actuació és ajudar econòmicament al desplaçament per a actuacions fora del domini lingüístic català, principalment en espais importants i que serveixin per internacionalitzar la cultura catalana.

El web illenc Musicaib.cat La Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears ha endegat el portal Musicaib.cat com a punta de llança de la promoció dels seus artistes i grups. Aquest domini, que substitueix la tradicional Guia de grups musicals que editava anualment la Conselleria, recopila i cataloga la producció musical balear amb l’objectiu de donar-la a conèixer arreu del món i que esdevengui una eina per a les discogràfiques, mànagers, periodistes i programadors. Inclou informació, dades de contacte, arxius d’àudio, vídeo i imatges. La plataforma està oberta a tots els estils, del rock progressiu a música clàssica, i el fet que estigui en suport web permet disposar d’un catàleg en permanent actualització i creixement. El Govern Balear ha mantingut sempre una presència ininterrompuda i diferenciada de la resta de territoris de l’Estat al Midem de Canes, el mercat internacional del disc i l’edició musical més important d’Europa, a més d’espais com el Mercat de Música Viva de Vic, el Womex de Sevilla, la Fira Mediterrània d’Espectacles d’Arrel Tradicional de Manresa, la Fira del Disc de Barcelona o la Fira de Música al Carrer de Vila-seca. També donen

aixopluc a companyies discogràfiques del seu territori, fent-se càrrec de les despeses d’inscripció a les fires internacionals i ajudant els músics que hi actuen amb el cost dels desplaçaments. El delegat de música del Govern Balear, Guillem Cortés, ho explica: “No volem fer un producte de consum intern. Tenim clar que el nostre espai cultural natural són els Països Catalans, però la insularitat dificulta que els grups puguin fer el salt al Principat. El cost del desplaçament pot superar el del catxet del grup”. Per aquest motiu, han signat un conveni amb l’ICIC per fomentar l’intercanvi bilateral de propostes musicals entre Catalunya i les Balears. A més de tenir la vista posada en el mercat català, també aposten per portar la música feta a les Illes arreu del territori estatal, sent un dels col·laboradors del circuit de sales Artistas en Ruta.

L’IRL segella acords amb festivals de referència per programar artistes catalans Del buit valencià a l’Eurovisió andorrana Al País Valencià, des de fa molts anys qui fa la feina de promoció i projecció dels grups i artistes locals són els mateixos músics i la societat civil. Les seves accions de difusió se centren principalment dins les mateixes comarques, davant la dificultat que troben alguns dels intèrprets per fer visible la música cantada en la seva llengua pròpia. Amb tot, de cara a l’exterior hi ha Institut Valencià de la Música de la Generalitat Valenciana (IVM), que té una presència internacional que se centra sobretot a acudir anualment a la Fira de Frankfurt per mostrar els llibres, partitures i àlbums publicats sota la seva protecció. També ajuden editors discogràfics, principalment del camp del pop-rock i la música clàssica, a viatjar a les fires més importants dels seus sectors quan aquests ho sol·liciten. La resta d’accions queden supeditades a l’estratègia de la marca estatal Sounds from Spain, que depèn de l’Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX). Fins al darrer govern tripartit els músics catalans també se supeditaven sota el mateix paraigua, que acollia empreses i concerts amb visió estatalista. El Secretari de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Eduard Voltas, va impulsar un nou marc de relació internacional de la cultura i la música catalana sota la marca Catalan! Music. En el cas d’Andorra, l’acció promocional de projecció és la participació anual de la RTV d’Andorra al festival de la cançó d’Eurovisió. Té un valor simbòlic, perquè és l’única via que té la llengua catalana de ser present en aquest esdeveniment que aplega milions de persones davant del televisor. La música andorrana també surt a l’exterior a través del Ministeri de Desenvolupament Econòmic, Turisme, Cultura i Universitat. “Els grups de música, constituïts com a associacions culturals, poden optar a ajudes genèriques que poden destinar a allò que considerin més convenient. A més, assistim com a observadors principalment al Mercat de Música Viva de Vic i a altres fires de l’Estat francès, per veure i poder contractar de primera mà els artistes programats”, segons declara el cap de Promoció Cultural del govern andorrà, Josep Maria Ubach.

l’espectacle anuari 79


BALANÇ SOCIALS XARXES 2005 A INTERNET

Fer amics, no clients

TEXT: JORDI RIBA

Usos laborals i comercials a banda, internet s’ha revelat com un excel·lent placebo per passar l’estona. Les xarxes socials són un dels continents més freqüentats i la música un dels continguts més sol·licitats. Els grups, agències de representació artística i discogràfiques aprofiten aquesta conjuntura per donar a conèixer producte. Les xarxes no són canals de venda directa —un amic no és un client—, sinó elements per cercar i informar el públic interessat, fidelitzar-lo i fer créixer una comunitat al voltant d’un artista, i aconseguir un remanent de fans militants amb ganes d’ajudar a difondre la música entre els seus contactes. i seguidors. La matinada del 4 de maig van penjar al Myspace nou de les onze cançons del CD. El mateix dia, al Facebook, publicaven el següent estatus: “Més de 1.300 escoltes en 12 hores”.

Universalitat i gratuïtat

El 2008 va ser l’any de les xarxes socials, de les webs 2.0, la filosofia del ‘fes-t’ho tu mateix’ i el moviment ‘power to the people’ (‘el poder a les persones’). El creixement imparable del Facebook ha estat la punta de llança de l’èxit. Si l’abril del 2008 tenia 100 milions d’usuaris, un any després va arribar als 200 milions. En aquesta plataforma, els internautes es relacionen, busquen i comparteixen informació, inclouen dades personals als seus perfils i manifesten obertament els seus gustos i aficions. Publiquen més de 28 milions de continguts i difonen dos milions d’esdeveniments cada mes. Per la seva banda, Myspace ja té més de 180 milions d’usuaris registrats i s’ha convertit en l’aparador digital de molts grups musicals i en un espai per als fans per descobrir música. Són espais d’informació i comunicació, no de venda. Iniciatives com la del Myspace Music, una botiga on les multinacionals del sector volien aprofitar l’alt trànsit de visites per fer negoci amb els seus discos, no han acabat de quallar. En tot cas aquestes xarxes són canals indirectes on han de desenvolupar activitats que acabin portant aquesta tan desitjada venda. Regalar continguts, premiar els més fans i fer sortejos i concursos potser no tindrà un reflex immediat en exemplars venuts, però pot portar el visitant a anar a un concert del grup o a adquirir marxandatge.

Oferir incentius a canvi d’informació Per a la indústria musical, utilitzar aquestes eines i donar sortida a la seva música és una activitat relativament nova que es realitza més per inèrcia dels temps que no per convicció. Pel cap de recerca i analista de negoci de l’empresa consultora Music Ally, Juan Paz, amb seu a Londres, “des de les grans multinacionals passant pels artistes novells cal veure la presència a les xarxes socials no com una opció, sinó com una obligació”. Paz va impartir els tallers pràctics de les jornades Digital Music 2.0 sobre màrqueting digital, organitzats pel Servei de Desenvolupament Empresarial de l’ICIC. Els artistes, mànagers i companyies discogràfiques han de començar a treballar per tal d’aconseguir una base de dades de correu electrònic realment efectiva. No es 82 anuari l’espectacle

tracta tant de tenir el màxim nombre d’adreces, sinó de recopilar les que pertanyin a gent realment interessada en el seu producte musical. Una bona manera de fer-ho és llançar un ham a la xarxa, aprofitant el llançament d’un disc o una gira. El grup de hip-hop At Versaris va regalar un avançament en forma de tres cançons del seu segon treball, A cada passa (Propaganda pel Fet!, 2009): a través del Myspace, un enllaç redirigia els interessats al web de l’agència de contractació, Sinergies Management. Així, tothom que volgués descarregar-se el contingut, a canvi s’havia de registrar, facilitant obligatòriament un nom d’usuari, el seu correu electrònic i la població. Només en els tres primers dies, van aconseguir més de sis-centes persones disposades a deixar les seves dades a canvi de tenir abans que ningú les noves cançons del grup. A partir d’aquí, encara s’ha de fer més punta a la base, mirant de localitzar els més incondicionals, saber on passen el seu temps digital, i mirar de centrar tota la comunicació en aquesta àrea.

“La presència a les xarxes socials és una obligació, no una opció empresarial” La participació de l’artista és clau en l’èxit de l’aventura digital. Han d’estar disposats a oferir un flux d’informació i material videogràfic i sonor constant, que la gent que hi entri sempre descobreixi continguts nous i per això hi vulgui tornar amb freqüència. Rosa-Luxemburg és un exemple d’hiperactivitat ben canalitzada. Durant un any van anar informant puntualment amb comentaris, fotografies i vídeos que han il·lustrat tot el procés de preparació i gravació del seu tercer disc, Com cremar una ciutat (RGB Suports, 2009), a través dels perfils de Myspace, Facebook, Youtube i Fotolog. Han interactuat i contestat tots els comentaris que els han anat deixant un bon grapat de bandes de música còmplices, amics

La gestió de la presència d’un artista a tantes xarxes socials pot resultar feixuga i poc productiva en temps i diners. Webs com <www.artistdata.com> permeten sindicar una mateixa informació instantàniament a les diferents plataformes. També és recomanable visitar els widgets —enginys o continguts incrustables a altres llocs web— com Snocap, Musicane o Hoocka, que permeten muntar una botiga digital a la pàgina del grup. Els widgets també són part important de màrqueting viral. Poden ser vídeos o cançons atractius que a algú li agradin tant que sigui capaç d’incloure’ls al seu perfil de Facebook o blog i que quedin a la disposició de tots els seus contactes, amb la possibilitat de fer cadena. “La gratuïtat i universalitat de les aplicacions fa que el problema per treballar amb aquestes eines no sigui tant de diners, sinó de disposar de prou temps per dedicar-s’hi”, afirma Paz. Èxits internacionals com Arctic Monkeys o Lily Allen van començar adquirint popularitat a les xarxes socials, a còpia de sumar adeptes als seus perfils fins que als mitjans de comunicació no els va quedar més remei que parlar d’ells. Una altra via és sorprendre amb una campanya innovadora. Dos exemples revolucionaris: Radiohead i el seu paga-el-que-vulguis —o no— per descarregar-se el seu últim disc i Trent Reznor, mestre del màrqueting viral i les web 2.0, que va alliberar 405 giges de tres presentacions en viu dels seus Nine Inch Nails i va organitzar un concurs de videoclips.

Eines de creació musical i difusió Si els mitjans de comunicació no s’hi interessen, sempre es poden captar nous adeptes a la seva causa musical. Orxata Sound System va obrir un wiki perquè la gent col·laborés en l’edició de les lletres del seu primer disc, 1.0 (autoeditat, 2008). Hi van acabar participant fins a un miler de persones. Una campanya intensa a les xarxes socials també pot vendre discos i entrades de concerts. El segell BankRobber, amb enviaments de missatges a tots els seus ‘amics’ de Facebook i la creació d’un esdeveniment, va aconseguir omplir la sala Apolo de Barcelona amb Mazoni. Els segells i els artistes també han de conèixer els blogs musicals de refèrencia visitats pel seu públic objectiu i establir-hi una comunicació directa. En el panorama català, als Endeblocs, la família de blogs vinculada a la revista ENDERROCK, han tret el cap per primer cop alguns grups emergents del nou pop català com Manel, El Petit de Cal Eril o Ix!


XARXES SOCIALS

Per la porta del Facebook

GERARD QUINTANA Cantant

El dia que vaig omplir el formulari del Facebook sense adonar-me’n, en resposta a una sol·licitud del periodista Santi Mayor, no era gaire conscient del que estava fent. Després de l’experiència del Myspace, més centrada en el món dels músics, el Facebook mostrava unes possibilitats més socials, més interactives i molt més més transversals. La possibilitat de tenir un espai on ara mateix passem part de la nostra vida més de dos-cents vint milions de persones, obre la possibilitat de tenir un contacte directe i sense filtres ni intermediaris amb un ampli ventall de gent sense importar la seva ubicació geogràfica i de mantenir-hi un contacte més enllà de les limitacions temporals. És com si els nostres braços s’haguessin allargat fins a abraçar el món sencer i el temps s’hagués escurçat fins a tenir-lo a la punta del dit que colpeja el ratolí. Recuperar el fil dels vells amics i fer arribar la veu més enllà dels nostres límits físics i econòmics és una

possibilitat que transforma la realitat i dinamita l’estrucutura piramidal de poder que hem viscut fins ara. Tots podem ser emissors i receptors alhora i la nostra veu té un abast global i local a la vegada. La manera de relacionar-nos és virtual però depèn només de nosaltres que es faci complerta. És al nostre abast i sóm lliures de ser-hi o no. El Facebook és només un primer pas a perfeccionar cap a unes estructures de relació molt més complexes i amb molt més potencial d’impuls evolutiu que encara han d’arribar. Les limitacions del Facebook comencen per un sostre de 5.000 amics i acaben amb la incertesa de l’ús que pot fer la propietat del Facebook de les nostres dades. Pel que fa a la privacitat, suposo que qui té alguna cosa a amagar pot témer aquest aspecte. Pensar que a hores d’ara la nostra vida és privada és una ingenuïtat. Amb Facebook o sense. Ens llegim al mur. Un mar de llum!!!

Converses d’ascensor

MARÇAL LLADÓ Responsable del segell BankRobber

Si vols que un missatge arribi al seu receptor, sempre és més fàcil aproximar-t’hi tu que no pas esperar que et vinguin a buscar. O com a mínim, cal que et deixis veure on saps que passarà la gent. Al món digital, això implica, ara mateix, involucrar-se en xarxes socials. El Facebook ha demostrat ser tan potent que fins i tot ha entrat a les converses d’ascensor, categoria universal suprema on conviu amb el Barça, Obama, Lost, la crisi econòmica o l’etern recurs de la meteorologia. Corre el risc de morir d’èxit, sí, però com a mínim podem dir que ha estat un canal de pas obligat per donar a conèixer qualsevol missatge entre el 2008 i el 2009.

I, com és lògic, també s’ha convertit en un canal prioritari per a la promoció musical, ja sigui dels llançaments discogràfics o per anunciar un concert. És un mecanisme excel·lent per tal de fidelitzar els seguidors, per poder fer previsions d’assistència a esdeveniments, per testar novetats i per estar en contacte amb la gent que segueix la teva feina. En el cas concret de Bankrobber, en aquest moment ens serveix —en paral·lel amb la pàgina web— com a matriu de tota la presència a la Xarxa, exercint de node on conflueix tota la nostra presència i la dels artistes amb qui treballem a la resta de xarxes.

L’estratègia dins el nou ‘do it yourself’

ADRIÀ SALAS Músic de La Pegatina

És innegable que el món de la música es troba ubicat en l’època del do it yourself. Aquestes circumstàncies només afavoreixen els grups capaços de definir una estratègia de màrqueting adequada. Com a grup, has de saber què ets, com et veuen i què vols que vegin de tu. I, sobretot, has de reforçar uns valors (els teus) tant a dalt com a baix de l’escenari. No s’ha d’enganyar ningú: ni nyaps ni dreceres. En el nostre cas, tenim ben clar que fem rumba urbana (etiqueta) i que som gent propera, honesta, divertida i fresca com la nostra música. Aquest missatge l’hem propagat amb fets (les paraules se les endú el vent) a través de les xarxes socials i del nostre web, però també abans, durant i després dels concerts (coherència). Des de la sortida del nostre segon disc fa dos mesos, ja se n’han descarregat 30.000 còpies des de la Xarxa. 15.000 d’aquestes han estat gràcies a la publicitat que

hem posat al Facebook. Així, hem arribat a França, Xile, Colòmbia i l’Argentina. Ara començarem campanyes de descàrrega per Europa. Aquesta inversió publicitària es transforma en concerts. El públic és qui crea la demanda de bolos. Després, és evident, haurem de poder oferir un bon directe i un bon marxandatge. Així, aquest any ja hem aconseguit gires per Alemanya, Suïssa i França. I també, és clar, per Catalunya. En la presentació del nou disc vam omplir tres sales de 800 persones en una setmana, amb tothom cantant les noves cançons. I tot gràcies a aquest esforç per voler ocupar tots els espais comunicatius possibles d’una forma òptima. El futur de les xarxes socials es troba, sens dubte, en les subscripcions via RSS. Això sí, defugint l’spam i deixant que s’imposi la lògica i la coherència.

l’espectacle anuari 83


GUIA DE L’ESPECTACLE

Llista dels associats a l’ARC 3DETR3S PROMOCIONS ARTÍSTIQUES NUS i ROCA, Josep Ramon Ctra. d’Agramunt, 92 bis, 1r 2a. 25730 ARTESA DE SEGRE Tel. 93 487 76 26 | Fax: 93 487 77 10 <promart@3detr3s.net> <www.3detr3s.net>

AGÈNCIA ARTÍSTICA 2000 VENTURA i FERRÉ, Jordi Av. Catalunya, 23. 43320 PRATDIP Tel./fax: 977 56 60 03 | Mòbil: 636 124 094 <artistica2000@artistica200.com> <www.artistica2000.com>

ANEXA ALBALADEJO i NAVARRO, Antoni Diputació, 183-185, pral. 1a 08011 BARCELONA Tel. 93 452 59 00 | Fax: 93 452 59 01 <info@anexa.nu> <www.anexa.nu>

ANTONIO PERAL PRODUCTIONS PERAL VICENTE, Antonio Via Laietana, 57, bxs. 08003 BARCELONA Tel. 93 342 54 51 | Fax: 93 270 23 84 <ap@ap-productions.org> <www.ap-productions.org>

ATENEU RÍTMIC PAREJO I ESTÉVEZ, Francesc J. Barcelona, 3. 08730 ELS MONJOS Tel. 667 691 358 | Fax: 93 898 02 15 <info@ateneuritmic.com> <www.ateneuritmic.com

AX-PRO LUDI XIBERTA i SORIA, Alfons Ptge. Canalejas, 2 E-6, 3r 1a 17001 GIRONA Tel. 972 21 22 99 Fax: 972 22 70 91 <alfons.xiberta@ax-proludi.com> <www.ax-proludi.com>

ARISARD ESPECTACLES FERNÁNDEZ LABRADOR, M. Àngels Mallorca, 14, baixos 08620 SANT VICENÇ DELS HORTS Tel. 93 672 49 95 | Fax: 93 656 23 87 <arisard@arisard.com> <www.arisard.com>

BAENÇA ESPECTACLES BAENA ARRÉBOLA, José Av. Mediterrània, 15, bxs. 08214 BADIA DEL VALLÈS Tel./fax: 93 729 10 15 <comercial@ebaen.com> <www.ebaen.com>

86 anuari l’espectacle

BARCELONA ANIMACIÓ ESTRUCH i NAVARRO, Jaume Provença, 102, 5è. 08029 BARCELONA Tel. 93 321 69 95 | Fax: 93 321 67 51 <bcnanimacio@bcnanimacio.es> <www.bcnanimacio.es>

BATALL PRODUCCIONS FREIXES i COMAS, Jordi Balmes, 25, bxs. 3a 43800 VALLS - Apartat de Correus 45 Tel. 977 61 33 39 | Fax: 977 61 31 34 <batall@batall.com> <www.batall.com>

BUENRITMO PRODUCCIONES RAMÍREZ i MAGRIÑÁ, Jordi Via Laietana, 37, 4t, despatx 34 08003 BARCELONA Tel. 93 269 03 74 | Fax: 93 269 03 74 <jordi@buenritmo.es> <www.buenritmo.es>

BCN EVENTS PASTOR i MAJORAL, Josep Enric Granados, 60, 1r 1a. 08008 BARCELONA Tel. 93 451 89 28 | Fax: 93 451 73 01 <info@bcnevents.es> <www.bcnevents.es>

CAP-CAP PRODUCCIONS MANRESA, Xavier Pamplona, 92-94, 2n 3a. 08018 BARCELONA Tel. 93 272 22 50 | Fax: 93 272 22 53 <xavi@cap-cap.com> <www.cap-cap.com

CARMEL GESTIÓ MUSICAL MITJANS i PEÑALVERT, Carme Av. del Taió, 59 08769 CASTELLVÍ DE ROSANES Tel. 93 774 22 41 | Fax: 93 774 22 41 <carmel@gestiomusical.com> <www.gestiomusical.com>

CASTELLET ESPECTACLES RAMOS SOLVAS, Mari Carmen Miquel Servet, 53 08222 TERRASSA Tel. 93 784 88 38 | 629 040 444 <comercial@castellespectacles.com> CIRCUITS ARTÍSTICS LLOBET LLOBET i ANTÓ, Emili Dante Alighieri, 98-100, 3r 2a 08032 BARCELONA Tel. i fax: 93 358 98 46 <ca.llobet@teleline.es>

CODA ESPECTACLES GASULL i CORNEY, Ramon Compl. J. Serra, 7 C, B 3. 17600 FIGUERES Tel./fax: 972 67 27 16 <coda.r.gasull@cgac.es> <j.cullell@cgac.es>

CONCERTS STUDIO PÉREZ i LOMBARTE, Martín Berlín, 67, 5è A. 08029 BARCELONA Tel. 93 363 25 10 | Fax: 93 363 25 11 <concert@concertstudio.com> COSTA BRAVA ESPECTACLES COROMINAS i XARGAY, Agustí Nou, 8, entl. 17001 GIRONA Tel./fax: 972 20 48 38

CRUÏLLA D'ESPECTACLES BUSTAMANTE PÉREZ, Ernest Consell de Cent, 448, entl. 3a 08013 BARCELONA Tel. 93 246 12 88 | Fax: 93 231 48 03 <cruilla@telefonica.net> <www.cruillaespectacles.com>

CULTOUR MUSIC MANAGEMENT RAMONEDA i MARÍN, Josep Anton Comerç, 39. 08620 SANT VICENÇ DELS HORTS Tel. 93 676 92 66 | Fax: 93 676 82 03 <jose@cultourmusic.com> <www.cultourmusic.com>

DOCTOR MUSIC CONCERTS SALA i ROCA, Neo Rda. Sant Pere, 38, 5è 1a. 08010 BARCELONA Tel. 93 268 28 28 | Fax: 93 268 01 56 <scruces@doctormusic.com> <www.doctormusicconcerts.com>

DURAN ESPECTACLES DURAN i ROMEU, Albert Àngel Guimerà, 69 08812 LES ROQUETES DEL GARRAF Tel./fax 93 814 75 70 | <www.esartduranespectacles.com> <esartduranespectacles@gmall.com>

ERA PRODUCCIONS ARDÈVOL COMELLAS, Ricard Pl. Carles Trias, 11, local 08340 VILASSAR DE MAR Tel. 93 412 11 14 Fax: 93 756 61 16 <era@eraproduccions.com> <www.eraproduccions.com>

ESPECTACLES ANOIA VALLS i RIBALTA, Isidre Camèlies, 11, 1r 1a. 08700 IGUALADA Apartat de Correus 494 Tel. 93 804 67 78 | Fax: 93 804 52 21 <espectacles_anoia@hotmail.com>

ESPECTACLES BARCELÓ BARCELÓ i HERNÁNDEZ, Laura Antoni Asens 7, 2n. 43740 MÓRA D’EBRE Tels. 977 40 02 26 | 977 40 09 15 | Fax: 977 40 09 72 <espectacles@oabarcelo.com> <www.oabarcelo.com>

ESPECTACLES DEAN BECERRA MARTÍNEZ, Demófilo Mas Duran, 18-20, bxs. 08016 BARCELONA Tel. 93 353 34 11 | 93 353 36 89 Fax: 93 353 46 36 <info@espectacles-dean.com> <www.espectacles-dean.com> ESPECTACLES DEL RIPOLLÈS LINARES VÁZQUEZ, Alicia Pujada de l’Església, 1 17530 CAMPDEVÀNOL Tel./fax: 972 73 04 21 <esp.ripolles@terra.es> ESPECTACLES SETENA REGIÓ MATARRODONA i GONZÁLEZ, Ferran Sort, 21, 1a. 08270 NAVARCLES Tel./fax: 93 827 04 20 <setenaregio@vodafone.es>

FASOL MANAGEMENT CALDERÓN, Manuel Av. Generalitat, 99-101, despatx 30 08923 SANTA COLOMA DE GRAMENET Tel. 93 518 97 29 | 93 466 20 34 <administracion@fasolmanagement.com>

<www.fasolmanagement.com> FILA 7 COLL i ICART, Toni Edifici Imagina. Av. Diagonal, 177, planta 12 08018 Barcelona Tel. 93 552 63 17 <info@fila7.com>

<www.fila7.com> FM ESPECTACLES FERRER i PUIGDEMONT, Josep Pou de Glaç, 29, 2n 1a. 17800 OLOT Tel. 972 26 12 95 | Fax: 972 27 18 92 <fm@arquired.es> <www.arquired.es/users/fm>


GUIA DE L’ESPECTACLE

FM ESPECTACLES MAS i BOSCH, Albert Cristòfol Grober, 4, 2n 10a. 17001 GIRONA Tel. 972 91 10 63 | Fax: 872 03 10 93 <mas@fmespectacles.com>

<www.fmespectacles.com> ESPECTACLES OLÍMPIC DURAN i GRABOLEDA, Martí Park. Restaurant Can Costa Apartat de Correus 93 - 17600 FIGUERES Tel. 972 67 11 78 | Fax: 972 67 50 80 <info@espectaclesolimpic.com>

<www.espectaclesolimpic.com> ESPECTACLES POQUET POQUET I ROIG, Guillem Cuba, 53, baixos 08302 MATARÓ Tel. 93 790 33 95 | Fax: 93 790 33 95 <poquet@espectaculospoquet.com>

<www.espectaculospoquet.com> ÈXITS ESPECTACLES SAMPIETRO i VARA, Pau Frederic Rahola, 12, bxs. 08032 BARCELONA Tel. 902 383 840 | Fax: 93 429 78 36 <ixent@exitsweb.com> <www.exitsweb.com> <www.desconcerts.com>

<www.tourmix.cat> GAMA-2 MOLAS i DOMINGO, Lluís Rovira i Virgili, 62. 43002 TARRAGONA Tel. 977 22 71 46 | Fax: 977 24 11 13 <llmd@tinet.org> <www.gama2.com> GARRAF EVENTS & AUDIOVISUALS MARTÍN GONZÁLEZ, Manuel Bessons, 2, casa b. 08018 OLIVELLA Tel. 93 895 90 33 <garrafespectacles@telefonica.net> <www.garrafespectacles.es> GIRONA ESPECTACLES PLANAS i ARTAU, Joan Cristòfol Grober, 3, 2n 1a. 17001 GIRONA Tel. 972 20 28 89 | Fax: 972 21 26 66

<joan@espectaclesgirona.com> ESPECTACULOS FRANK GARCÍA GARCÍA, Frank Riera del Bisbe Pol, 54-56, baixos. Local. 08350 ARENYS DE MAR Tel. 93 517 70 57 <info@espectaclesfrank.com> <www.espectaclesfrank.com>

HACE COLOR SAHUN, Jesús Maria Cardó, 11, baixos 08028 BARCELONA Tel. | Fax: 93 330 42 53 <joni@hacecolor.com>

<www.hacecolor.com> IL·LUSIONA COMUNICACIÓ I ARTISTES AROCA I HERNÀNDEZ, Eva Medes, 4-6 08023 BARCELONA Tel. 93 519 64 93 | Fax: 93 213 46 27 <eva@illusiona.net> <www.illusiona.net> JR & AB MANAGEMENT RAMON i BERRUEZO, Joan Bertí, 58-60. La Miranda 08480 L’AMETLLA DEL VALLÈS Tel. 93 845 70 35 | Fax: 93 843 17 68

<jr_ab@msn.com> KROMA ESPECTACLES PASTOR i GÓMEZ, Òscar Av. Països Catalans, 65-67, altell B 25600 BALAGUER Tel. 97 344 32 50 | 615 863 200 Fax: 97 344 32 51 <kroma@kromaespectacles.com>

<www.kromaespectacles.com> LA SETA MANAGEMENT MORENO i TARÍN, Manuel Sant Joan, 11 08392 SANT ANDREU DE LLAVANERES Tel. 93 795 23 67 | Fax: 93 792 77 34 <info@lasetamanagement.com>

<www.lasetamanagement.com> MADMA CAMPRUBÍ i SANTAMANS, Fèlix Padró, 36, entresòl 08272 SANT FRUITÓS DE BAGES Tel. 93 872 83 55 / 93 876 19 08 <madma@madma.com>

<www.madma.com> MANAGEMENT I DISSENY D’ESPECTACLES MARTÍNEZ i CASAS, Jaume Via Laietana, 21, 1r C. 08003 BARCELONA Tel. 93 310 53 62 | Fax: 93 310 40 37 <mide@mide.es> <www.mide.es> MARIMON ORGANITZACIONS ARTÍSTIQUES FAZ i MORATÓ, Llorenç Alfons IV, 54. 08400 GRANOLLERS Tel. 93 870 04 44 | Fax: 93 849 24 56 <espectaclesmarimon@hotmail.com>

MEDIRFLASH MUJAL i BOSCH, Medir Maestrat, 17 - Polígon industrial Les Salines 08880 CUBELLES Tel. 93 895 40 48 | 608 749 234 Fax: 93 895 40 57 <medirflash@medirflash.com> <www.medirflash.com>

MEDITERRÁNEA SHOW MÓVIL CASTAÑO i MENARGUES, Manuel Ramon Portus, 16. Urbanització Pinar i Portus 08480 L’AMETLLA DEL VALLÈS Tel. 93 843 03 14 | Fax: 93 843 03 14 <info@lasupernova.com> <www.lasupernova.com> MONTSOL ORGANITZACIONS ARTÍSTIQUES SOLER i LAGRESA, Narcís Sant Pau, 157, bxs. 17600 FIGUERES Tel. 972 50 64 36 | Fax: 972 51 01 55 <montsol@terra.es>

MUSIC BUS GARCIA I GIL, Xavier Pujades, 158, bis 2a. 08005 BARCELONA Tel. 93 320 82 92 | Fax: 93 356 80 14 <javi@musicbus.es> <www.musicbus.es>

MPC MANAGEMENT I PRODUCCIONS CULTURALS PORTOMEÑE i CAMALLONGA, Manel Gran de Sant Andreu, 154, 3r 08030 BARCELONA Tel. 93 274 47 98 | Fax: 93 345 06 98 <mportomene@hotmail.com> MYD PRODUCCIONS YNIESTA i DOT, Manel Roser, 56-58, bxs. 08002 BARCELONA Tel. 93 441 71 95 | Fax: 93 441 58 34 <bigparks@bigparks.net> <www.bigparks.net>

NAQUERA COMPÁS CANO MARTINEZ, Jemima Princesa, 42, pral. 1a 08003 BARCELONA Tel. 93 302 77 96 | Fax: 93 302 71 16 <booking@ojosdebrujo.com> <www.ojosdebrujo.com>

OROBITG ESPECTACLES OROBITG i ANGLARILL, Iban Conca de Barberà, s/n. 25200 CERVERA Tel. 97 353 13 01 | Fax: 97 353 06 13 <info@orobitgespectacles.com> <www.orobitgespectacles.com>

PARK CULTURY MILLAN COZAR, Urbano Av. Josep Fontcuberta, 135 08140 CALDES DE MONTBUI Tel./ Fax: 93 866 52 58 <vengayau@telefonica.net>

PERE CAMPS PRODUCCIONS CAMPS i CAMPOS, Pere Carretera de la Bordeta, 90, 2n 2a 08014 BARCELONA Tel./fax: 93 432 23 05 <barnasants@barnasants.com> <www.barnasants.com> PLÀNNING GENERAL D’ESPECTACLES GÀMEZ i MONTALVO, Josep Miquel Tordera, 5, 3r 1a. 08012 BARCELONA Tel. 93 284 80 80 | Fax: 93 284 59 35 <info@planningsl.com>

POLBOART FERNÁNDEZ i DUARTE, Jesús Gran Via, 154-155, entl. 4a 08330 PREMIÀ DE MAR Tel. 93 754 70 07 | Fax: 93 754 70 08 <polboart@retemail.es> <www.polboart.es>

PORTAL MÚSICA MANAGEMENT MURILLO i FONTICH, Jesús Orri, 35, 1r 1a. 25700 LA SEU D’URGELL Tel./fax: 973 35 07 38 <m@portalmusica.com> <www.portalmusica.com>

PORTAL MÚSICA MANAGEMENT COMELLA i ALCOBÉ, Miquel Diagonal, 468, 6 A. 08006 BARCELONA Tel. 93 415 22 99 | Fax: 93 754 70 08 <central@portalmusica.com> <www.portalmusica.com

POSES ESPECTÁCULOS POSES i PÉREZ, Josep Paral·lel, 67, 3r 2a. 08004 BARCELONA Tel. 93 329 08 66 | Tel./fax: 93 442 18 82 <posesespectaculos@cyberbcn.com> PRAT ESPECTACLES PRAT i GINER, Josep Sarrià de Ter, 11. 08786 CAPELLADES Tel./fax: 93 801 11 55 <espectaclesprat@telefonica.net> PRODILLE ESPECTACLES VICENS i FONTANA, Carles Bonaire, 12. Local 8, D 25004 LLEIDA Tel. 973 24 70 35 / 666 410 319 | Fax: 973 24 70 35 <info@prodille.com> <www.prodille.com>

l’espectacle anuari 87


GUIA DE L’ESPECTACLE

PRODUCCIONS MUSICALS TAGOMAGO LACOMBA, Glòria Sagunt, 67-69, bxs. 08014 BARCELONA Tel./fax: 93 422 53 71 <ced@ladharma.com> <www.ladharma.com>

PRODUCCIONES JOS NOVELLÓN MARTÍNEZ, Jos Paral·lel, 141, 6è 2a. 08004 BARCELONA Tel. 93 423 77 69 | 93 423 76 22 | Fax: 93 426 24 98 <produccionesjos@produccionesjos.com> <www.produccionesjos.com> PROMOCIONS ARTÍSTIQUES BERNAD BERNAD i BOSCH, Francesc Marià Vayreda, 2. 17850 BESALÚ Tel./fax: 972 59 09 29 <pacubernad@telefonica.net> PROMOCIONS ARTÍSTIQUES JOAN PLANAS PLANAS PRATS, Joan Cristòfol Grober, 3, 2n 1a. 17001 GIRONA Tel. 972 21 19 29 | Fax: 972 21 26 66 <info@espectaclesgirona.com>

REC EVENTS RODRÍGUEZ, Juan Ramón Rambla Catalunya, 35, pral. 1a 08007 BARCELONA Tel. 93 488 06 45 <contratacion@recevents.com> <www.recevents.com>

REPRESENTARTE MARÍN i FERNÁNDEZ, Raül Diputació, 256, 1r 3a. 08007 BARCELONA Tel. 902 26 26 40 | 93 481 48 63 Fax: 93 304 19 24 <info@representarte.es> <www.representarte.es>

RGB MANAGEMENT FORTUNY i MARINÉ, Xavier Amnistia Internacional, s/n. 17190 SALT Tel. 972 20 01 22 | Fax: 972 20 63 79 <info@rgbmanagement.cat> <www.rgbmanagement.cat> SEGUÍ PROMOCIONS TEATRALS SEGUÍ i BIERN, Joan Juli Verne, 5, 3r 1a. 08006 BARCELONA Tel./fax: 93 211 94 75

SERVEIS D’ESPECTACLES HERRERA i CARRIQUI, Jesús Estret de Sant Cristòfol, 1, 2n. 08500 VIC Tel. 93 889 30 20 | Fax: 93 889 27 47 <info@ausamusic.com> <www.ausamusic.com>

SHOW LINCE PRODUCCIONS AUDET i BORDOLL, Ramon Consell de Cent, 448, entl. 2a 08013 BARCELONA Tel. 93 232 27 01 | Fax: 93 232 27 61 <showlince@showlince.net>

SINERGIES MANAGEMENT TENESA i SANZ, Joan Carles Ctra. de Vic, 22, 2n. 08240 MANRESA Tel./fax: 93 878 74 71 <litus@propaganda-pel-fet.info> <www.propaganda-pel-fet.cat>

SOLFESA SOLDEVILLA i FERRER, Francesc Pg. Bernat Metge, 146 08205 SABADELL Tel. 93 720 55 85 | Fax: 93 710 48 41 <solfesa@solfesa.es> <www.solfesa.es>

SOLTELUM MULET DE BLAS, Jaume Montseny, 63. 08903 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Tels. 93 440 11 20 / 670 557 084 | Fax: 93 449 29 88 <soltelum@lycos.es>

SSET SOLIS i BARON, Lluís Nou de Santa Tecla, 12, local 2 43004 TARRAGONA Tel. 902 101 476 Fax: 972 25 40 14 <info@sset.es> <www.sset.es>

STEEP MANAGEMENT BERTRAN i BERNABEU, Ramon Rosselló, 227, entl. 1a. 08008 BARCELONA Tel. 93 415 19 30 | Fax: 93 415 82 92 <steep@telefonica.net> TALISMAN-XAPO MARÍN AGÜERA, Enrique Via Augusta, 251, 1r 2a. 08017 BARCELONA Tel. 93 209 09 19 | Fax: 93 200 62 96 <talisman@talisman-es.com> <www.talisman-es.com> TRÍPTIC, PLANIFICACIÓ I GESTIÓ CULTURAL SÁEZ DE TEJADA i ESCADÓN, Vicenç Camí Romà, 49, bxs. 08400 GRANOLLERS Tels. 93 840 49 53 | 629 354 082 | Fax: 93 840 42 36 <triptic@triptic.com>

TALLER DE MÚSICS MANAGEMENT FERNÁNDEZ CÁCERES, M. Isabel Cendra, 34. 08001 BARCELONA Tel. 93 443 43 46 | Fax: 93 329 72 11 <produccions@tallerdemusics.com> <www.tallerdemusics.com>

ARTISTES EXCLUSIVES ARC

THE PROJECT ROSELLÓ i RUBIO, Joan Diagonal, 482, 2n 2a 08006 BARCELONA Tel. 93 481 70 40 | Fax: 93 481 70 41 <ttheproject@theproject.cat> <www.theproject.cat>

TRUI ESPECTACLES JAUME i PÉREZ, Miquel Licorers, 125. Polígon industrial 07141 MARRATXÍ Tel. 971 60 55 06 | Fax: 971 60 52 23 <trui@trui.es> <www.trui.es>

ÚNICS PRODUCCIONS JUANET i JULIÀ, Lluís Ptge. Toledo, 6. 08014 BARCELONA Tel. 93 432 43 69 | 93 432 43 65 <info@unicsproduccions.com> <www.unicsproduccions.com>

VESC PUIG i GORDI, Lluís Sant Gaietà, 76. 08221 TERRASSA Tel. 93 789 91 51 | Fax: 93 789 91 52 <info@vesc.cat> <www.vesc.cat>

VICTORI PRODUCCIONS VICTORI i BLAYA, Xavier Font i Quer, 7, bxs. 08240 MANRESA Tel. 93 873 27 39 | Fax: 93 873 26 76 <victori@espectacle.org> <www.espectacle.org/victori>

VIP MUSIC SANZ i BOSSER, Josep Llauder, 154, bxs. 08302 MATARÓ Tel. 93 798 64 66 | Fax: 93 757 40 56 <vipmusic@vipmusicsl.com> <www.vipmusicsl.com>

WAM PRODUCCIONS GRATACÓS i RIGALL, Jordi Sant Gaudenci, 9. 08031 BARCELONA Tel. 93 427 42 12 | Fax: 93 427 40 72 <info@bamwam.com> <www.bamwam.com>

MÚSICA POP i ROCK - FUSIÓ - ELECTRÒNICA 08001. Rock-fusió. Wam 33 CL. Hardcore. Music Bus AD-HOC. Pop-rock. Trui ALBERT MALLA. Dj 60’ 70’ 80’. Vip Music AMERICAN ALL STARS. Pop-rock anys 60’ 70’. Portal Música CONTRABAND. Grup de versions. Portal Música ANTÒNIA FONT. Pop. Fila7 AT VERSARIS. Hip-hop. Sinergies BAETÚRIA. Fusió. Èxits/ Desconcerts BARBARA CARLOTTI. Pop francès. Wam BLACK BAUDELARIE. Rap. Hace Color BETAGARRI. Ska. Buenritmo BRAIN DAMAGE. Electrònica. Sinergies BUHOS. Rock. Èxits/ Desconcerts CALYSPO ROSE. Calypso, reggae. Wam CAMILLE. Pop francès. Wam CECILIAS. Pop-rock. Solfesa CHARLART58. Sound System. Hace Color CRAZY NOTES. Pop-rock. RGB CRIS JUANICO. Pop-rock. RGB DAM. Rap palestí. Hace Color DANI RAMÍREZ. Pop. La Seta DE PASO. Pop-rock. Trui DEPT.. Pop-rock. Buenritmo DISCO-NOVA. Disco-mòbil. Mediterránea DR. CALYPSO. Ska. Sinergies DR. NO. Rock. Circuits Artístics lobet DR. RING DING. Ska. Buenritmo EL NOTA. Hip-hop Sinergies ELS PETS. Pop-rock. RGB ÉLENA. Pop. Music Bus ESNE BELTZA. Música negra. Hace Color FERMIN MUGURUZA. Reggae. Hace Color GNAPOSS. Rock, funk, blues. FM GUILLE BAREA. Pop. Solfesa KEN ZAZPI (Catalunya). Pop-rock. RGB FACTO DELAFE Y LAS FLORES AZULES. Pop. Music Bus FILIPPO LANDINI. Pop. Orobitg FOUR TOPS. Pop, soul Portal Música FUFÜ-AI. Pop. Hace Color FUNDACIÓN TONY MANERO. Funky-disco. Music Bus GAZPACHO. Fusió. La Seta GNAPOSS. Funk, blues i rock. FM GOSSOS. Pop. Rec Events HANNE HUKKELBERG. Pop avantguardista. Wam HEROIS KATALUNYA INTERIOR. Electro. Èxits/ Desconcerts JOSÉ FLORES. Pop. La Seta KAREN. Pop. La Seta KOP. Metall. Sinergies KUMBES DEL MAMBO. Fusió. Victori LA BANDA DEL YUYU. Rock. RGB LA FRONTERA. Rock. Music Bus LA HUELLA DE NEIL. Pop. La Seta LA KINKY BEAT. Fusió. Hace Color LA PORTA DELS SOMNIS. Pop-rock. Orobitg LA NIT DEL BURRO CATALÀ. Pop-rock. Portal Música LA SEÑORA DE CONZÁLEZ. Pop-rock. Steep LA SUPERNOVA 1. Macrodisco xou. Mediterránea LA SUPERNOVA 2. Gran disco mòbil. Mediterránea LAX’N’ BUSTO. Pop-rock. RGB LE CROUPIER. Pop. Rec Events LEXU’S. Pop-rock. Portal Música LOS CUCAS. Pop. La Seta LOS GUAPOS. Pop. Music Bus LOS MALOS. Pop. La Seta LOS FULANOS. Bugaloo. Buenritmo LOURDES BOUTON. Pop. Solfesa LOVE OF LESBIAN. Pop. Music Bus LLORENÇ SANTAMARIA. Pop. Vip Music MANEL. Indiepop. Fila7 MARGA POCOVÍ. Pop. Trui MARGA POCOVÍ & VUIT VENTS. Pop amb orquestra. Trui MÉLISSA LAVEAUX. Indie-folk. Wam MIQUEL ABRAS. Pop. Rec Events MIQUI PUIG DJ. DJ-Pop. Buenritmo MIQUI PUIG Y EL CONJUNTO ELÉCTRICO. Pop. Buenritmo MÍTICOS 70. Pop. Vip Music MOJINOS ESCOZÍOS. Rock. Music Bus MOUSS ET HAKIM. Hip hop francès. Wam MÜRFILA. Pop-rock. Representarte NENA DACONTE. Pop-rock. Representarte NO APTO. Rock. Èxits/ Desconcerts NO WAY OUT. Pop-punk. Cap-Cap NOUR. Electrorock, rai. Hace Color OBRINT PAS. Skacore. Sinergies OJOS DE BRUJO. Fusió. Naquera Compás ORXATA SOUND SYSTEM. Electro, dub, drum&bass. Vesc OSKAR KOMA DJ. Electro-house. Ateneu Rítmic PAUL CARRACK. Pop. Music Bus PECKER. Pop electrònic. Music Bus PEP SALA. Pop-rock. Vip Music PEP SALA I MONICA GREEN. Pop-rock. Vip Music PIRAT’S SOUND SISTEMA. Hip-hop. Sinergies PITOVNIS. Pop. La Seta PLOUEN CATXIMBES. Pop-reggae. Sinergies RÀBIA POSITIVA. Punk-hardcore. Hace Color RAFA TENA. Pop. La Seta RAYDIBAUM. Indiepop. RGB RESPECTMARK& INCOHERENT BAND. Ragga. Èxits/ D. ROSA-LUXEMBURG. Rock. RGB SAFANÒRIA. Ritmes trencats. Sinergies SAGARROI. Raggacore. Hace Color SANPEDRO. Pop. Batall SHOW-NOVA. Disco-mòbil. Mediterránea SIDONIE. Pop psiquedèlic. Representarte SIN PAPELES. Ska. La Seta SKATACRAK. Ska. Èxits/ Desconcerts SMOD. Hip hop- folk africà. Wam SOL LAGARTO. Rock. Music Bus SOWETO, THE CABRIANS & THE KINKY COOCOO’S: OLD’ÉS’COOL . Nit jamaicana. Sinergies SPLEEN. Folk, pop, hip hop. Wam


GUIA DE L’ESPECTACLE

STANDSTILL. Indie-rock. Buenritmo SVA-TERS. Rock, ska, rumba, salsa. Vesc TAIMA TESAO. Pop. Vesc TERÀPIA DE SHOCK. Punk-rock. RGB THE COMPANYS. Rock. Orobitg THE FLY STONES. Rock multimèdia. Music Bus THE GRUIXUT’S. Rock’n’roll. RGB THE MAMAS & THE PAPAS. Pop, folk-rock Portal Música THE NU NILES (management). Rockabilly. Buenritmo THE PEPPER POTS (management). Soul, reggae. Buenritmo THE SUPREMES. Pop, soul Portal Música THE TOASTERS. Ska. Buenritmo THE UNFINISHED SYMPATHY. Pop-rock. RGB TIKEN JAH FAKOLY. Reggae. Wam UNIVERSO ACCELERADO. Pop-rock. Solfesa VINODELFIN. Pop. Representarte VIVE LA FÊTE. Electro-rock. Wam WHISKYN’S. Pop-rock. RGB ZAHARA. Indiepop. Music Bus YANN TIERSEN. Rock, bandes sonores. Wam YAWN. Pop-punk. Cap-Cap CANÇÓ D’AUTOR - MELÒDICA ANNA AMARÉ: DONA I ESSÈNCIA. Cançó. JR&AB ANTON ABAD. Cancó. Vesc CANIMAS. Cançó d’arrel oriental. Il·lusiona CESK FREIXAS. Cançó. RGB CLAUDIO GABRIEL SANNA. Cançó d’arrel algueresa. Vesc CONCHA BUIKA. Cançó. The Project ELSA BAEZA. Cançó melòdica. Gama 2 ESTANISLAU VERDET. Cançó-pop. Èxits/ Desconcerts ESTEVE SABATER. Cançó-pop. Solfesa FELIU VENTURA. Cançó. Sinergies INMA SERRANO. Cançó. Vip Music JABIER MUGURUZA. Cançó. Vesc JOAN AMÈRIC. Cançó. Vip Music JOAN ISAAC. Cançó. Vesc JOAN MASDÉU: MINIATURES. Cancó-pop. RGB JOSEP TERO. Cançó mediterrània. Vip Music MARIA DEL MAR BONET - MANEL CAMP. Cançó. Vesc MARINA ROSSELL. Cançó. Vip Music MARTA RIUS I LES DONES DE LA VELLA CANÇÓ. Nova Cançó. Vesc MENAIX A TRUÀ. Cançó-pop. Batall NARCÍS PERICH I LA CARAVANA DE LA BONA SORT. Cançó. Il·lusiona NARCÍS PERICH: VERSOS I ACORDS DE POESIA. Cançó. Il·lusiona NIÑA PASTORI. Cançó. The Project NÚRIA I MIREIA PIFERRER: FRIDA AL MIRALL. Cançó. Vesc NÚRIA FELIU. Cançó melòdica. Vip Music PACO IBAÑEZ. Cancó. Era PERE TÀPIAS. Cançó. Vip Music PHILIPPE BOT ET LES ARTYSANTS. Cançó francesa. JR&AB PI DE LA SERRA. Cançó-blues. Batall REFUGI. Versions cançó d’autor. RGB ROGER MAS. Cançó. Batall ROLANDO OJEDA. Boleros. Solfesa SANDRA MARCH. Cançó. JR&AB SISA. Cançó. Fila7 TOMEU PENYA. Cançó country-rock. Trui / Vip Music(Catalunya) TOMEU PENYA: SOFÒNIC. Cançó simfònica. Trui / Vip Music(Catalunya) TÚRNEZ I SESÉ. Cançó. Vesc XAVIER BARÓ & L’ART DE LA TROBA. Cançó psiquedèlica. Vesc MÚSICA D’ARREL - WORLD MUSIC A LA CORDA. Ball folk. Vesc AI AI AI Rumba catalana. Sinergies AKSAK. Tradicional francesa. Vesc ALASDAIR FRASER & NATALIE HAAS. Tradicional escocesa. The Project ALBÉNIZ: 1909-2009. Música culta i flamenc. Taller de Músics AMADOU & MARIAM. Músiques del món. Wam AMAROK. Fusió mediterrània. Madma ANTONIO EL TOLEO. Flamenc. Taller de Músics ASÍKIDES. Tradicional grega. Vesc BASSEKOU KOUYATÉ & NGONI BA. afro-blues. Madma BROSSA QUARTET DE CORDA. Clàssica, klezmer. Vesc CARLES DÉNIA & LA NOVA RIMAIRE. Cant d’estil, flamenc. Vesc CAMARÓN: LA LEYENDA DEL TIEMPO. Flamenc. Taller de Músics CHICUELO. Guitarra flamenca. Taller de Músics CHIQUI DE LA LÍNEA. Flamenc. Taller de Músics CESAREA EVORA. Músiques del món. The Project COETUS & ELISEO PARRA. Orquestra de percussió ibèrica. Vesc COMPANYIA ELÈCTRICA DHARMA. Folk-rock. Tagomago/ RGB DABY TOURE. Músiques del món. Wam DARILY MAIA & TRIO FORFOBODO. Forro brasiler. Madma DAVID ‘EL GALLITO’ (Catalunya). Flamenc. Fasol DIJOUS PAELLA & AI AI AI: NIT DE RUMBA CATALANA. Rumba. Sinergies DOMINGO PATRICIO. Flamenc amb flauta travessera. Taller de Músics DRISSA DEMBELÈ. Espectacle tradicional africà. Ateneu Rítmic DULCE PONTES. Músiques del món. The Project EL-CARPIO. Rumba. Vip Music EL CHINCHILLA. Rumba. La Seta ELEFTHERIA ARVANITAKI. Músiques del món. The Project EMIR KUSTURICA &THE NO SMOKING ORCHESTRA. Rock balcans. Wam EUCLIDES MATTOS. Jazz. Antonio Peral GANGBÉ BRASS BAND. Afro Orleans de Benin. Madma GRUP DE FOLK. Populars catalanes. Vesc GRUP GNAOUA D’ALMEDINA. Tradicional gnaoua. Vesc HABIB KOITÉ & BAMADA. Folk-rock de Malí. Madma HASNA EL BECHARIA. Música transblues gwana. Madma IÑAKI MÁRQUEZ. Flamenc. Fasol IÔNAH. Fusió tradicional Orient-Occident. Madma LA BELLE IMAGE Fanfàrria llatina. Madma LA CARRAU. Ball folk. Sinergies LA COIXINERA. Ball folk. Vesc LA VARDA. Folk-rock. Hace Color LA VOLÉE D’CASTORS. Músiques del món. Madma LES MIRANDA: LA DONA I EL DESAMOR . Bolero, balada. JR&AB LO RIU. So d’arrel català. Taller de Músics LOS MOUSSAKIS Folk dels balcans. Madma LURA. Tradicional Cap Verd. The Project MAFALDA ARNAUTH. Fado. The Project MAMADOU DIABATÉ. Kora mandinga. Madma MAMY WATA. Música visual. Madma MANUEL CUEVAS. Flamenc. Fasol MAR I VENT. Grup d’havaneres. Circuits Artístics Llobet MARA ARANDA & SOLATGE. Cançó-folk. Vesc MARIA BERASARTE. Fado. The Project

MARIZA . Músiques del món. The Project MARLEVAR & BROSSA QUARTET DE CORDA. Música mediterrània. Vesc MARTIN LUBENOV ORKESTAR. Gypsy swing. Vesc MASSILIA SOUND SYSTEM. Reggae, dub. Sinergies MAURESCA FRACAS DUB. Trobamuffin’. Sinergies MINISTRILS DEL RAVAL. Ball folk. Vesc MIQUEL GIL. Arrel mediterrània. Vesc MIRNA. Folk mediterrani. Vesc MISTURA. Percussió i danses del món. Ateneu Rítmic MONTSE CORTÉS. Flamenc. Fasol MOUSSU T E LEI JOVENTS. Cançó marsellesa. Sinergies NACHO BLANCO. Flamenc. Fasol NÉVOA. Fado. Vesc NINA I PORT-BO. Havaneres. Vesc NOA . Músiques del món. The Project OCTAVIO SANA Y SU MIXTURA NEGRA Folk de Guinea Bissau. Madma MARIA BERASARTE. Fado. The Project OREKA TK. Música d’arrel amb txalaparta. Vesc ORQUESTRA ÀRAB DE BARCELONA. Tradicional àrab. Vesc ORQUESTRA DE CAMBRA TRADICIONAL CATALANA. Tradicional. Vesc PACO HEREDIA. Flamenc. Fasol PAPA WEMBA. Rumba Soukous del Congo. Madma PEDRO SOLER. Guitarra flamenca. Madma RACHID TAHA. Rock, raï. Wam RAFAEL CALDERÓN ‘NIÑO OLIVARES’. Flamenc. Fasol RAUXA. Rumba. Hace Color RICARDO TESI & BADITALIANA. Tradicional italiana. Vesc RODINKA. Músiques del món. Madma ROKIA TRAORÉ. World music. Wam ROMINA BIANCO. Tango. Vip Music RUBITO DE PARÁ (Catalunya). Flamenc. Fasol RUMBAMAZINGHA Rumba i música amazig. Taller de Músics SABOR CUBANO. Salsa. Bcn Animació SALIF KEITA. World music. Wam SALSA DE REYES. Salsa. Bcn Animació SANDRA REHDER. Tango i folklore argentí. Taller de Músics SARA FLORES. Flamenc. Taller de Músics SONIA LEVITÁN & CECÍLIA RODRIGUEZ. Tango. Madma SOL I SERENA. Folk. Vesc SQUAD MASSI. World music. Wam SUSHEELA RAMAN. Indo-pop. Wam TANDARICA ORKESTAR. Cercavila i concert balcànic. Batall TAZZUFF. Ball-folk. Vesc TERESA SALGUEIRO. Fado i música de cambra. The Project TERRAKOTA. Mestissatge afro-reggae. Madma TONI XUCLÀ. Música mediterrània. Vesc THE BARES BAND. Mestissatge. Ateneu Rítmic THE DUBLINERS. Músiques del món. Madma THE JEWS BROTHERS. Klezmer i jueva. Madma TON RULLÓ & LA PEGEBANDA. Folk-rock. Vesc TONY ALLEN. Afro-beat. Wam TOUMAST. World music. Wam TOURÉ KUNDA. Hip hop francès. Wam TUGORES: IMATGES DE KNOPFLER. Música mediterrània. Il·lusiona TXALA. Música d’arrel amb txalaparta. Batall URS KARPATZ. Música i veus gitanes. Madma VIOLINA FOLK. Ball folk. Vesc XARNEGE. Música tradicional d’Euskadi i Gascunya. Madma XERRAMEQU TIQUIS MIQUIS. Músiques del món. Sinergies JAZZ - BLUES - GÒSPEL AMADEU CASAS. Blues-jazz d’autor. Batall AMERICAN GOSPEL SINGERS. Gòspel. Madma ANA LUNA. Jazz. Bcn Animació BARBARA HENDRICKS & MAGNUS LINDGREN. Blues. The Project BAYOU BROTHERS. Gòspel. Madma BCN BRASS BAND. Jazz. Antonio Peral BCN JAZZ. Jazz. Bcn Animació BEBO VALDÉS: BATANGA. Jazz. The Project BIG MAMA. Blues. Madma BLACK HERITAGE SINGERS. Gòspel. The Project BOUBACAR TRAORE. Blues africà. Wam BRIDGET A. BAZILE. Gòspel. The Project BROTHERHOOD SINGERS. Gòspel. The Project CARAVAN PALACE. Electro-jazz. Wam CARTES MERIDIONALS. Jazz. Taller de Músics CHRISTOPHER MANN & THE MANHATTAN SWING ORCHESTRA. Homenatge a Frank Sinatra. Portal Música CHUCHO VALDÉS & CONCHA BUIKA. Jazz. The Project COMBO SWING TALLER DE MÚSICS. Jazz. Taller de Músics COUNT BASIE ORCHESTRA. Jazz, swing. The Project COTTON CLUB BAND & MONICA GREEN Blues, swing, jazz. Vip Music DIVINE GOSPEL REUNION. Gòspel. Madma DIXIE BAND. Jazz primigeni. Taller de Músics EMMA LAMADJI GOSPEL HEALING. Gòspel. Madma ERIK TRUFFAZ. Jazz. Wam GENI BARRY. Jazz. Bcn Animació GEORGIA MASS CHOIR. Gòspel. The Project GOSPEL SOUL. Gòspel. Madma GOSPEL VIU!. Gòspel. Madma GREG SZLAP. Jazz. Madma ICARIA GOSPEL CONNECTION. Gòspel. Madma IVANOW. Jazz. Bcn Animació JAZZ ANTIC. Jazz. Antonio Peral JIMMI TENOR. Jazz. Wam JOYFUL. Gòspel. Madma JULIEN BRUNETAUD & JB BOOGIE. Blues, boogie-woogie. Madma KINGDOM CHOIR. Gòspel. Madma KITFLUS KUARTET. Fusió, jazz, blues. Vip Music KLEZMATICS. Gòspel, klezmer. The Project LA LOCOMOTORA NEGRA. Jazz. The Project LA MARXING BAND. Big band de carrer. Taller de Músics LA SOUL MACHINE. Soul. RGB LAURA SIMÓ. jazz. Vip Music LAURA SIMÓ & FRANCESC BURRULL. jazz. Vip Music LISA OTEY. Jazz, blues. Madma LUCY LUMMIS. Jazz. Antonio Peral LUCKY GURI. Blues, swing, jazz. Vip Music MANEL CAMP. Pianista jazz, clàssica. Vesc MANU DIBANGO. Jazz africà. Wam MONICA GREEN Blues, swing, jazz. Vip Music NILS PETTER MOLVAER. Jazz. Wam ORIGINAL JAZZ ORQUESTRA. Big band de jazz. Taller de Músics OJO & CRIS JUANICO. Jazz vocal. Taller de Músics OJO & PERICO SAMBEAT. Jazz. Taller de Músics OJO & SANTIAGO AUSERÓN. Jazz, pop. Taller de Músics

OJO CON LA MALA. Jazz, hip-hop. Taller de Músics PAOLO CONTE. Jazz. The Project PAT METHENY: ORCHESTRION. Jazz. The Project PEGASUS. Jazz. The Project PEP POBLET & XAVI IBAÑEZ. Jazz. JR&AB PYENG THREADGILL. Jazz. Madma RONALD BAKER - IGNASI TERRAZA TRIO. Jazz. Madma SEXTET DIXIELAND DE LUCKY GURI. Blues, jazz. Vip Music SOWETO GOSPEL CHOIR. Gòspel. The Project TACTEQUETÉ. Percussionistes músiques del món. Vesc TALLER SINGERS. Gòspel. Taller de Músics TANDOORI LENOIR. Jazz. Batall THE BIG JAMBOREE. Jazz. Bcn Animació THE CAMPBELL BROTHERS. Gòspel. The Project THE DRIFTERS. Rhythm & blues, soul. Portal Música THE JACKSON SINGERS. Gòspel. Madma THE LONDON COMMUNITY GOSPEL CHOIR. Gòspel.The Project THE PLATTERS. Rhythm & blues, soul Portal Músic TOMA 4. Free-jazz. Taller de Músics TOUMAST. Blues-rock. Wam VARGAS BLUES BAND. Blues-rock. La Seta VICENÇ SOLSONA. Jazz. Taller de Músics VÍCTOR BOCANEGRA. Blues. Batall WOODY ALLEN & HIS NEW ORLEANS JAZZ BAND . Jazz. The Project XAVI GARRIGA QUINTET. Blues, swing, jazz. Vip Music XAVIER CASELLAS. Jazz. Antonio Peral YASMIN LEVY. Música sefardita. Wam ORQUESTRES I CONJUNTS ACUARIO. Grup de versions. Orobitg AUTOPUT. Versions pop-rock. Steep BABBEL GRUP. Grup de versions. Orobitg BUGUI-BUGUI. Grup de versions. Orobitg CAFE CENTRAL. Jazz. Antonio Peral CARIBE SEDNA. Jazz. Antonio Peral CATROCK. Versions rock català. Èxits CONTRABAND. Grup de versions. Portal Música COTTON CLUB BIG BAND. Jazz. Antonio Peral DENOCHE. Versions pop-rock. Portal Música DOCTOR FIVE. Versions funk. Èxits ELS PLEBEIA. Versions pop-rock. JR&AB ELS TRIP. Versions pop-rock. JR&AB FENOMENON QUARTET. Versions. 3detr3s FENÓMENOS BAND. Versions pop-rock. Trui FUNDACIÓN NO HAY MANERA. Versions ball modern. Èxits GINO DIAMANTINI. Versions spaghetti-pop. Èxits GRES PENEDÈS. Carnaval brasiler. Ateneu Rítmic HOTEL COCHAMBRE. Versions pop-rock. Èxits K-MELOT. Versions ball modern. Èxits LA BANDA BILONGUEZ. Orquestra de ball cubana. Ateneu Rítmic LA BANDA DEL COCHE ROJO. Versions pop-rock. Èxits LA BANDA PUIG. Versions pop-rock. Èxits LA CLANDESTINA. Jazz. Antonio Peral LA LOCA HISTERIA. Versions funk-disco-pop. Èxits LA NIÑA DEL EXSURFISTA. Versions rock amb canya. Èxits FENÓMENOS BAND. Versions pop-rock. Trui LOS HERMANOS DE ROCCO. Versions pop-rock. JR&AB LOS MEJORES. Versions. FM LOS SALVAJES (Catalunya i Balears). Versions i temes propis. Solfesa MONCAYO BAND (Catalunya). Orquestra. Baença NIKONCOLA. Versions pop-rock. Trui ORQUESTRA ATALIA. Orquestra. 3detr3s ORQUESTRA BELLE EPOQUE. Orquestra. Solfesa ORQUESTRA CARAVANA. Orquestra. Circuits Artístics Llobet ORQUESTRA CRISTIAN & DOMENECH. Orquestra. Victori ORQUESTRA EMPÒRIUM. Orquestra. Ax-Pro Ludi ORQUESTRA FORUM (Catalunya). Orquestra. Baença ORQUESTRA K’PRICHO. Orquestra. Circuits Artístics Llobet ORQUESTRA LA GIRONINA. Orquestra. Girona Espectacles ORQUESTRA MUSICÀLIA. Orquestra. Organitzacions Artístiques Barceló ORQUESTRA NUEVA ETAPA. Orquestra. Organitzacions Artístiques Barceló ORQUESTRA ODISEA. Orquestra. 3detr3s ORQUESTRA QUARTZ. Orquestra. 3detr3s ORQUESTRA SHOW NUEVO TALISMÁN (Catalunya). Orquestra. Duran ORQUESTRA VOLCÁN. Orquestra. Orobitg ORQUESTRINA D’ALGAIDA. Música de ball. Trui QUMRAN. Versions pop-rock. Orobitg RAGATUNNING. Versions reggaeton. Èxits REINA DE LA NIT. Orquestra. Cultour REVOLUTION 80. Versions disco-pop. Steep ROCKOPOP. Versions pop-rock dels vuitanta. Èxits SE ATORMENTA UNA VECINA. Versions parateatrals. Èxits SEXYPHONICS. Versions electròniques. Èxits SHELA. Duet. Orobitg SINDICATO DEL RIFF. Versions pop-rock. Èxits SPIRIT. Versions pop. Èxits SR. NILSON. Versions. Portal Música STAR TRES. Versions pop-rock. Èxits STRESBAND. Grup de versions. Orobitg THE CLASH CASH. Espectacle tribut a The Clash. Sinergies TONY BRAM’S Orquestra. Orobitg TRÀFIC. Versions pop-rock. Èxits TREMENDOS. Versions pop-rock. Orobitg VENDETTA (Catalunya). Orquestra. Baença VENUS. Orquestra. Orobitg VERSALLES SOUL BAND. Orquestra soul. Ateneu Rítmic VICTOR ELÈCTRIK BAND. Versions pop-rock. Èxits VIRGINIA BAND. Versions pop-rock. Orobitg VUIT VENTS. Orquestra pop-rock. Trui ZÀPING. Versions parateatrals. Victori ZARA BANDA. Duet. Orobitg ZARZA. Versions pop-rock. Trui MÚSICA CLÀSSICA QUARTET VIP DE CORDA. Clàssica. Vip Music TEATRE 13 LA CASA ENCANTADA. Fila 7 ALBERT VIDAL: JOAN DE L’ÓS. Anexa ALBERT VIDAL: SOY LA SOLUCIÓN. Anexa BOEING, BOEING. Fila 7 CIA. DE TEATRE I ZARZUELA JOAN MARAGALL. Seguí CANCÚN. Fila 7 CLAK!. Fila 7 COLOMBAIONI. Anexa CONVERSES AMB LA MAMA. Anexa

EL LLANTO. Anexa ENTRE POCS I MASSA. Fila 7 L’HABITACIÓ DE VERONICA. Fila 7 FADUNITO. Orobitg GOG I MAGOG. Vesc LA QUE FALTAVA. Orobitg SWENNEY TODD. Fila 7 DANSA ALTAÏR ENSEMBLE. Música i dansa àrab. Madma BALLET FLAMENCO RAQUEL ALONSO. Ballet flamenc. Poses FACTORIA MASCARÓ. Dansa. Vesc FARRUCO. Ballet flamenc. Taller de Músics RAFAELA CARRASCO. Ballet flamenc. Taller de Músics SERRAT BALLA. Ballet amb música de Serrat. Fila 7 SOMORROSTRO DANSA FLAMENCA. Ballet flamenc. Taller de Músics STOMPERS & CELTIC CAOS: AN TÁISTEAL. Música i dansa celta. Madma ESPECTACLES PER A PÚBLIC FAMILIAR BITXI CLETA. Cruïlla d’Espectacles BOCAMOLL. Orobitg CIA. TANGENTE: LA VIDA DE SIDDHARTA. Era COMPANYIA CNK: ALFRED I LA TEMPESTA. Batall CONTES D’EN TIROCINI. Batall DORA: LA FILLA DEL SOL. Únics EL FOLLET VALENT. Únics EN CLAU DE BACH. Cruïlla d’Espectacles FEM SONAR LES MUSIQUETES. Sinergies FESTA DE L’ESCUMA. Cruïlla d’Espectacles FERRAN EL MÀGIC. Cruïlla d’Espectacles JOSEP MARIA EL MÀGIC. Cruïlla d’Espectacles MÀGIA RIALLES I CANÇONS. Cruïlla d’Espectacles MARC EL MÀGIC. Cruïlla d’Espectacles SOMRIURES A LA MALETA. Únics PA LO Q SEA. Il·lusiona PAPANOTES. Únics PIRATS: ELS JOGLARS FLOTANTS. Únics SOMRIURES A LA MALETA. Únics TRENS TURÍSTICS. Prodille TRIS TRAS. Cruïlla d’Espectacles TONITON. Steep VARIETATS, HUMOR I ACTORS ACADÉMICA PALANCA. Producciones Jos ALISKIM Y LUNA. Bcn Animació AMPARO MORENO: HISTÒRIES DEL RIURE. Era AMPARO MORENO: PALABRA DE HUMOR. Era AMPARO MORENO: LA MÚSICA DE LA NOSTRA VIDA. Era AMÀLIA SANCHO. Il·lusiona AREVALO. AREVALO & CIA (Catalunya). Era BERTO ROMERO & CIA EL CANSANCIO. MPC BETSY TURNEZ. Il·lusiona BIEL QUEROL. Il·lusiona CARLOS TORRES. Era CHRISTIAN RODRIGO. Il·lusiona CIA. ENRIC COMPANY: COLLAGE. Era CÓMICOS DE GUARDIA. Era CRISTÓBAL OLIVARES. Il·lusiona DANI DELACÁMARA. Bcn Animació DANI PÉREZ, JOAN DOMÍNGUEZ, ENRIC COMPANY: EL CLUB DELS MONÒLEGS. Era DANI ROVIRA. MPC DANIEL MILLET. Il·lusiona DAVID JIMÉNEZ. Il·lusiona DAVID & LEX. Producciones Jos DÉSIRÉE POZOS. Il·lusiona EDGAR ÀVILA. Il·lusiona ELISABETH ALMEDA. Il·lusiona ELISABETH PAZ. Il·lusiona ENRIC CERVERA. Il·lusiona FAEMINO Y CANSADO. Fila 7 FRANCISCO TORRENTE. Il·lusiona FRANK DUBÉ. Solfesa GEMMA LUCHA. Il·lusiona GEORGINA LLAURADÓ. Batall GINA LALINE. Il·lusiona GODOY. MPC GONZALO. Era JAIMITO BORROMEO (Catalunya). Producciones Jos JOAN CARLES VERA. Il·lusiona JOAN MOMPART. Il·lusiona JOAQUÍN MATAS. Bcn Animació JORDI CUMELLES. Il·lusiona JORDI LP. Producciones Jos JÚLIA COLL. Il·lusiona KYBALION. Bcn Animació LITA CLAVER ‘LA MAÑA’: ES FORMIDABLE Era LOS MODERNOS. Fila 7 LUISA OLIVER. Il·lusiona MAG LARI: SECRETS. Fila 7 MÀGIC ANDREU. Producciones Jos MÀGIC EUGENIO. Bcn Animació MÀGIC RAPHAEL. Bcn Animació MANOLO DOÑA. Bcn Animació MANOLO SARRIA. Polboart MARC HOMS. Il·lusiona MARC RIUS. Il·lusiona MARIA ADAMUZ . Il·lusiona MARIBEL IBARZ. Il·lusiona MIQUEL BORDOY. Il·lusiona MONTSE BERNAD. Il·lusiona NACHO HEVIA. Il·lusiona NICO COSTELLO. EL HOMBRE DE LAS MIL VOCES. Únics PABLO CARBONELL. Fila 7 PAZ PADILLA. Polboart RICARDO VIZCARRA SERGI CERVERA. Il·lusiona TÀPIAS I MIRÓ. Bcn Animació TAPPY. Bcn Animació TERRAT PACK. MPC TONI LOOSER. Bcn Animació VIRTUDES. Polboart



Anuari L'espectacle 2009