Page 1

butlletí

abril

ESPECIAL

Ens vam convertir en fotògrafs per participar al festival Emergent-Lleida 2010 dins del projecte artístic Assolellant Petits Sols al cel de Tàrrega, acte central del 35è aniversari.

Qui som? D’on venim? On anem? Contestar a aquestes 3 preguntes no serà fàcil i, de fet, podem dir que ens hem complicat una mica la vida posant aquest títol al reportatge, però ens ha semblat suggeridor. No pretenem donar resposta al sentit de la vida, però potser sí donar resposta al sentit de la feina que fem tots nosaltres i les persones que han passat per aquesta associació alguna vegada. Vaig plantejar-li al David de Prelaboral el repte de fer un reportatge sobre la història de l’associació, sobretot dels primers anys, ara que es celebra els seus 35 anys de vida.

“Abans no es creia en la persona, si tenia un retard ja estava definida de per vida”. Primer calia repartir-se la feina. El David s’encarregaria de fer les preguntes i jo de posar-ho tot una mica en ordre. Però a qui calia entrevistar? Qui podia tenir la informació que nosaltres necessitàvem? Ràpidament van sortir alguns noms i ens vam posar en contacte amb ells: La Pilar Sala, l’Assun Farré, la Maria Àngels i la Maria Rosa de l’escola, el Mn Josep Garriga i el Gerard d’ocupacional.Ens deixem a molta gent, segur, però en tot cas ens els reservem per quan fem els 50 anys, que tampoc no es que quedi tant... Vam començar amb la Pilar Sala. Porta 20 anys a l’associació. Per tant ens podia

Consulta el menú del dia i les noves ofertes a la web d’Alba www.aalba.cat

explicar molta cosa, però els orígens ens quedarien encara per a descobrir. La Pilar sempre ha fet de psicòloga, però no sempre al mateix lloc, ha anat canviant de serveis: primer a l’escola, el centre ocupacional, el CET, però sempre atenent i fent seguiment a les persones. Ens explica que quan va començar només eren 8 persones al taller, i ara ja en són 80!El tracte era molt més familiar, també amb els pares, però el model d’atenció que es feia servir abans era molt diferent a la tendència actual. I aquí ve un dels canvis més importants, potser el més important que ha patit l’associació, però també la societat. La Pilar explica que la mentalitat ha canviat moltíssim.

“Ara es creu en la persona per ella mateixa. És lliure de decidir”. Quan ella va entrar a treballar a l’associació hi havia un model molt paternalista, és el que es portava aleshores, i en canvi ara està centrat completament a atendre la persona. “Abans no es creia massa en la persona. Si hi havia un retard es creia que la persona ja estava definida de per vida i que l’únic que s’havia de fer era acompanyar-la o rehabilitar-la”, explica. I afegeix:” Ara és un model totalment diferent. Es creu en la persona per ella mateixa, que l’hem dajudar a treure el millor que té i que és lliure de decidir”.

Menú 10€


Una imatge de l’escola Alba l’any 1977. Es trobava ubicada a l’antiga escola del Carmel fins que va ser traslladada on és ara.

Cronologia 1975 - Es crea l’associació i es crea l’escola Alba. 1979 - Taller - Antic Hospital - Servei de bugaderia - Producció de draps - Rentat de cotxes 1995 - Llar Alba 1996 - Centre Especial de Treball 2000 - 1a ampliació Taller Alba 2004 - Llar Aleix 2005 - L’Espígol - El Gat del Rosal

“Abans els psicòlegs només vèiem la part negativa de les persones: no té, no té, no té, i en canvi ara s’intenta veure la potencialitat de les persones i es procupa que la desenvolupi”. Tant el David com jo l’escoltem atentament. És la primera entrevista i tenim la sensació que s’està parlant d’un dels punts claus per a respondre l’última pregunta del títol del reportatge, d’on venim i a on anem.

“S’ha passat d’un model paternalista a un model rehabilitador i ara tenim un model totalment centrat en la persona”. La deixem parlar perquè el tema ens interessa. “Inclús la definició de retard mental era un concepte totalment tancat i només es valorava el coeficient mental. Avui en dia els psicòlegs també valorem altres coses com les habilitats socials o la intel·ligència emocional”. Pel que fa a la salut mental diu la Pilar “també ha fet un canvi brutal, potser més encara que amb els discapacitats intel·lectuals. Els malalts mentals estaven en manicomis tancats i ja està. Era impensable que visquessin integrats dins la societat. El pas que s’ha fet amb el Palau dels Marquesos és importantíssim! Esteu integrats a dins de la ciutat, en un edifici preciós. No oblidem que l’espai dignifica les persones”, afegeix. Ens adonem que l’associació ha evolucionat al mateix temps que la societat. Només cal veure l’evolució del nom que tenia al principi. Va néixer amb el nom de Asociación Prosubnormales de Tárrega y Comarca , després es va passar a dir Associació Alba d’Atenció al Disminuït i finalment es van eliminar totes les paraulotes i va quedar amb Associació Alba.

“A mi em deien: On treballes? Allà baix als subnormals?, hi ha gent que encara ho diu aquí a Tàrrega, explica amb certa indignació. El David sembla haver quedat força impressionat del que ens ha explicat la Pilar. Celebrem que les coses hagin canviat tant. El David li acaba preguntant sobre què és el que més li agrada d’aquesta feina i sense pensar-s’ho ens diu que la relació amb la gent, el poder escoltar, poder ajudar a la gent “i si alguna vegada es pot solucionar alguna cosa, doncs la satisfacció ja és màxima”. Sortim contents de l’entrevista, ens ha explicat moltes coses interessants . El dia següent ens trobem amb l’Assun Farré, una de les més veteranes de l’associació. Fa 30 anys que treballa a l’associació, no ha treballat en cap altre lloc. L’Assun va viure els inicis del Taller .”Al començament érem unes 8 persones i jo com a monitora. Quan van acabar l’escola es va veure de seguida que calia buscar una ocupació a aquests nois, donar-los una continuïtat i es van començar a buscar feines per a fer. “Quan jo vaig arribar ja feien algunes tasques de manipulats. Recordo que treballaven amb unes lletres metàl·liques, les havien de treure dels motlles i fer-ne com muntanyetes. Les A amb les A, les B amb les B, etc. Potser m’equivoco però diria que era un encàrrec de flors Pascual que aleshores era qui portava la funerària de Tàrrega. O sigui que possiblement es tractaven de les lletres que es feien servir per les làpides dels cementiris o dels taüts”. Em miro al David, i els dos fem cara de pòquer. Què tètric tot plegat, no? La primera seu del taller va ser a l’antic col·legi del Carmel. Allà s’hi feien feines de manipulats, però al cap d’uns anys aquell edifici es va enderrocar i el taller va anar a parar als baixos de l’hospital. Un canvi molt important a l’hora de crear ocupació.

2006 - El Rosal - Salut Mental: airecel i prelaboral 2009 - Cuina central-càterings 2010 - Palau dels Marquesos de la Floresta

L’associació en números

211 usuaris (63 treballen al CET) 35 persones viuen a Ca n’Aleix 13 persones viuen a la Llar Alba 41 nens van a l’Escola Alba 204 professionals de l’associació

Gerard, 48 anys - Quants anys fa que estàs a l’Associació? 20 anys - Quines activitats fas a l’associació? Piscina, diversos esports, relaxació i pintar. - Com estàs amb els companys? Bé, però a vegades ens enfadem. - Què t’agrada més com activitat? Pintar - Què feies abans a l’associació? Rentava cotxes (surt a la foto del reportatge) - Algun moment especial que hagis viscut? Anar a Lleida al cinema. David Caba


Gràcies a aquest canvi es va crear un nou servei, la bugaderia, ja que es va començar a rentar la roba de l’hospital. També va sorgir el servei de rentat de cotxes. La gent de Tàrrega anava rentar el cotxe i els nois, amb condicions força precàries, els deixaven nets com una patena (quan van començar a sorgir els serveis d’autorentat va deixar de ser rentable i es va eliminar el servei). Abans de l’any 90 es va veure la necessitat d’ampliar el taller. Cada vegada hi havia més usuaris i calia generar més ocupació, però també calia espai. Es van començar a demanar subvencions i gràcies a l’alcalde Eugeni Nadal es van cedir 10 mil metres de terreny i es va construir el que van anomenar El taller nou. Allà es va crear un nou rentat de cotxes, però molt més mecanitzat i es va instal·lar la bugaderia amb màquines noves i algunes que l’hospital va cedir.

estar als inicis de l’associació: la creació de l’escola Alba. Ni el David ni jo havíem estat encara a l’escola Alba situada a prop de Sant Eloi. Ens reben molt amablement i de seguida ens posem a parlar. Hi ha molt a explicar! La Maria Àngels ens comença parlant com a mestra, però de seguida ens adonem que també ho fa com a mare. La seva filla va ser una de les primeres alumnes de l’escola, una de les primeres nenes de l’associació.

repartís entre les famílies amb nens amb alguna discapacitat. Va coincidir en una època de canvi de mentalitat pel que fa a l’església, un moment de reflexió. Es començava a veure que calia juntar esforços i gent amb problemàtiques similars. Treballant de manera col·lectiva es tenia més força i es podien fer més coses. Així doncs el rector va tenir la idea de destinar part d’aquells diners a una assistent social de Càritas, la Miracle Llorenç, que s’encarregaria de fer una prospecció per tota la comarca per localitzar quantes persones discapacitades hi havia i informar a les famílies, porta per porta, de la intenció de crear una escola per als seus fills. “Aquí hi havia cap, il·lusió i sobretot mercat” explica la Maria Àngels. En aquell moment,l’any 1975, fer els estatuts va costar 5 mil pessetes!. Amb els diners que els quedaven i l’ajuda de tots es va tirar endavant l’escola i els van cedir unes aules de l’antiga escola del Carmel al carrer Comabruna. La Rosa Maria va ser la segona mestra que va arribar a l’any 1976. Es va començar amb 6 o 7 alumnes, els pares es van implicar moltíssim. Per a ells significava donar una normalitat als seus fills, integrar-los al món real. Hi havia pocs recursos i calia anar a parlar amb les empreses, els organismes oficials i treure diners de sota les pedres.

“Mai m’ha donat la impressió que vingués a treballar cada matí” “Els primers deu anys els vaig viure com si fóssim una petita família. Però amb el temps semblava que quedaria tot una mica estancat. Però amb la creació del nou taller, el canvi de normativa i el canvi de direcció es va donar un impuls molt bèstia”, explica l’Assun. “La Maite i el Carles van aportar una visió de futur i van revolucionar l’entitat”. El David li pregunta sobre el que més li agrada de la feina que fa a l’associació i la seva resposta ens fa somriure: “ Mai m’ha donat la impressió que vingués a treballar. Sempre he vingut molt a gust. Sempre penso: En quina empresa arribes cada matí i et diuen “Hola Assun, bon dia!, què guapa estàs!” i tot amb un somriure a la cara. Això és molt gratificant. Les persones amb qui treballo són súper agraïdes”.L’Assun ens explica moltes coses, hem tirat una mica endarrere, però necessitem retrocedir encara més en el temps. Decidim anar a parlar amb dues veteranes, dues mestres, la Maria Àngels Soler i la Rosa Maria Panadès, que van

Ens explica que a Tàrrega existia un grup que en deien la jove cambra integrada per joves fins a 40 anys que feien activitats de caire social. A mitjans dels anys 70 es va començar a parlar de les escoles d’educació especial i les persones amb discapacitat van començar a ser visibles als mitjans de comunicació. La jove cambra era sensible amb aquests temes i van decidir fer un ball de disfresses i van fer pagar diners que anirien a favor de si mai es creava una escola d’educació especial a Tàrrega. Van recollir força diners i es van guardar al banc. Van passar els anys i amb l’arribada d’un nou president de l’entitat, en Ramon Tella, es va decidir anar a veure el Mn Josep Garriga, perquè fos ell que els

Recorden un mossèn, el Marià, que els va ajudar molt ja que era advocat i “sabia com moure’s entre les altes esferes”. Del Carmel es va passar a l’edifici actual, però només se’ls va cedir la planta baixa. No va ser temps més tard que van poder ocupar tot l’edifici. El canvi va ser una gran millora. No calia pujar i baixar escales. L’associació aleshores ja tenia el taller on es donava ocupació a nois i noies més grans. La Rosa Maria ha estat 15 anys directora de l’escola. “Enyorava el contacte directe amb els nens, donar classe. Els nois et sorprenen dia a dia. Recordo que vaig tenir 2 alumnes que a classe sempre em cridaven “mama, mama, mama!”. Vaig tenir feina per a fer-los canviar d’idea! Quin riure!”.


Per la Maria Àngels el millor de la seva feina és que “t’obliga a tenir creativitat i a saber-te adaptar en tot moment”. Ara hi ha nois que fan educació compartida, van a l’institut ordinari i també a l’escola Alba. Una pràctica en què l’escola Alba va ser pionera.

anàvem a la plaça i ho veníem. També es va començar a rentar cotxes, però abans de fer-ho al taller ho fèiem al mig del Pati!, amb galledes d’aigua i esponges. Tot es basava en la bona voluntat de la gent i la il·lusió dels pares i de les persones que estàvem implicades.

“El fet que hi hagi un seguiment amb el taller Alba és súper tranquilitzant pels nois i també pels pares”.

“Vam entendre que les coses s’havien de fer professionalment, no n’hi havia prou amb el voluntariat”.

I abans d’acabar l’entrevista la Maria Àngels ens deixa clar quin és el valor de l’associació pels nois de l’escola: “Un nen quan fa tercer curs sap que després li toca 4t i després 5è. Aquesta anticipació també hi ha de ser amb els nostres nois. El fet que hi hagi un seguiment amb el taller Alba és súper tranquilitzant pels nostres nois. I quan és tranquilitzant per a ells també ho és pels pares. Tenen un lloc, un lloc de treball ja sigui al centre especial de treball o al Centre Ocupacional. Estem en una associació que té una continuïtat, dóna un futur als nostres alumnes”, explica emocionada.

“L’èxit de l’associació és que fa,fa, fa. Si es mira la caixa no es faria res, per tant és millor no mirar-la i fer coses”. Ens han quedat moltes coses pendents. A l’escola hi fan moltes coses, el tipus d’educació que s’imparteix...podríem fer un reportatge només parlarnt de tot això, però decidim que tornarem un altre dia per a continuar parlant. Estem arribant al final de tot, més ben dit, al principi, als orígens de l’associació. Però ens falta parlar amb algú molt important que ha sortit en totes les converses que hem tingut, el Mn Josep Garriga. Quedo amb ell una tarda. Vull que m’expliqui anècdotes, coses que ningú altre em podria explicar. No li costa massa entrar en matèria i de seguida comença a recordar com van ser els primers anys de l’associació. “La nostra principal preocupació era: què els hi farem fer a aquest nois un cop acabada l’escola? Doncs anàvem a buscar cargols, camamilla, regalessia i després

Després també es va crear una petita premsa i es reconvertia roba en draps de color i blancs, i també els veníem”. Ho explica amb un somriure als llavis. I ara ve el “però”...“No en sabíem i en vam aprendre poc, però vam saber, vam entendre que les coses s'havien de fer professionalment. No n'hi havia prou amb el voluntariat, es necessitaven orientacions, associar-nos amb altres tallers, buscar experiències. I així ho vam fer”. Li pregunto per alguna anècdota concreta i de cop i volta s’emociona i se li omplen els ulls de llàgrimes. “Recordo el dia en què vam celebrar la primera comunió. Vam fer com una processó, cadascú amb el seu regal i tota la il·lusió del món. Aquell dia eren tant feliços com mai ho hem estat nosaltres a la vida. No hi ha tanta diferència entre ells i nosaltres, ells ens ensenyen aquesta simpatia, l’estar sempre contents. I nosaltres els jutgem i els diem: pobrets...” Em quedo en silenci. Espero que continui parlant. “L’associació ha fet moltes coses bones. És com un pagès que va a sembrar un gra de mostassa i sense adonar-se’n massa creix i creix. Nosaltres vam plantar una llavor i d’aquells diners que no n’hi havia per a res, hem creat un lloc on les persones s’hi puguin trobar bé. Som com un arbre gran on s’hi eixopluguen els ocells, on hi passen la nit, hi descansen, i mengen, hi fan amics, s’ho passen bé i després segueixen el seu camí. Això ha estat l’associació Alba per a molta gent i per a moltes famílies”. Finalment trobem la resposta al “Qui som i d’on venim”. Cap a on anem?... dependrà de nosaltres. David Caba i Anna Homs

Un futur esperançador Segur que ens espera un temps ple de canvis, retallades però també de noves oportunitats. Hem de ser capaços/es de creure amb les persones per les que l’entitat va ser constituïda, estar al seu servei i al de les seves famílies, oberts i comunicats amb l’entorn i adaptant-nos contínuament als nous canvis. Per tant qui pot desanimar-se o tirar la tovallola davant un somriure incondicional, una generositat màxima, una lluita constant, un munt de desigualtats i injusticies ? El camí no serà planer, caldrà imaginació, nous ponts, nous models de col.laboració entre persones, entitats i ciutadania, però tot i la feblesa i dèficits de les nostres estructures, un gran equip humà il.lusionat, una professionalitat indiscutible i sobretot aprendre d’ells i comptar amb les seves voluntats i amb la seva capacitat de superació constant davant de la màxima adversitat ens ha de servir de model. Crec que en els moments actuals de crisi, dubtes, pors, tenim molt a aprendre de la seva actitud esperançadora davant la vida. Maite Trepat, directora Associació Alba des de 1995 mtrepat@aalba.cat


35 anys en logos Els logos que ha tingut durant aquests anys l’associació són un reflex dels canvis, des de la nomenglatura, fins al disseny i els colors.

Del 1975 - 1990

Del 1990 - 2010

Actualitat

Encara que ens pugui sobtar o fins i tot avergonyir, així es com es va presentar en societat l’associació quan es va crear.

Es van anar creant logos per a cada servei. Es va introduir la idea d’usar un color per a cada servei.

L’any 2010 es va apostar per fer un canvi radical i crear una nova imatge corporativa. Es van unificar els criteris i s’elaboren uns logos per a cada servei i pels diferents projectes. Un la línia molt més moderna i actual.

Després es va passar a dir Associació Alba d’Atenció al disminuït i es va crear el següent logo.

Més celebracions: L’Espígol fa 5 anys! Ara farà uns 7 anys que em van proposar de portar a terme un nou projecte de l’Associació Alba a la Segarra. Calia engegar un Centre Ocupacional a Cervera. Iniciava el projecte amb poca experiència, però amb molta il·lusió. Vaig començar amb un grup de 5 persones de la comarca fent activitats a Cervera, en un petit local al mig de la població, l’antiga caseta del guardaagulles batejada amb el nom d’Espàtula. Durant dos anys vam estar fent tot el projecte del nou centre, al mateix temps que s’anava integrant el grup de persones amb discapacitat a la població de Cervera, sempre ens hem sentit tots molt ben acollits. Van ser dos anys de molta feina, però també vaig aprendre molt de les persones que em van ajudar a tirar endavant el projecte. El 7 d’abril del 2006 vam inaugurar el nou centre i de nom li vam posar Espígol, el vam escollir entre tots, volíem un nom que tingues relació amb el lloc on som, la Segarra.

I des d’aquell dia no hem parat de créixer, estem ubicats a l’antiga Caserna de la Guardia Civil, ara compartim espais amb altres entitats, amb les que tenim molt bona relació. I aquest any celebrem el nostre 5è aniversari. L’espígol és un centre on les persones que estan ateses tenen veu i vot, on elles decideixen el que volen fer i com volen que sigui el centre. On es fan moltíssimes activitats i que sempre intentem estar a l‘última en tot, volem ser els primers en provar coses noves, tenim una mascota al centre, la majoria estem posats en les xarxes socials. Un centre amb gent jove i amb moltes ganes de fer coses, una gran família, on et trobes com a casa, i que és part de la vida de moltes persones, i que et sents orgullosa de formar-ne part. Tot i estar mes lluny ens sentim part important de l’Associació i la volem representar a la Segarra de la millor manera possible. Susanna Samper, coordinadora Espígol espigol@aalba.cat

Els nostres productes Espígol Sabons naturals, sals de bany, bosses i farcells d’espígol, etc

Actes previstos del 5è aniversari Aquests són alguns dels actes que ja estan concretats, però n’hi hauran d’altres que ja us anirem concretant.

7 de maig : dinar de famílies a l’Espígol. 12 de maig: Trobada Ocupacional a Cervera. 27 de maig: Portes obertes de l’Espígol i xocolatada .


Els blogs de l’@ssociació Alguns serveis de l’Associació han estrenat blogs per tal d’anar informant dia a dia de les activitats realitzades pels usuaris. Seguiu-les i deixeu els vostres comentaris!

Deixa-hi un comentari!

- Centre Ocupacional coalbatarrega.blogspot.com - Escola escolaalba.blogspot.com - Espígol lespigol.blogspot.com - Llar Alba raconetdelallaralba.blogspot.com - Llar ALex canaleix.blogspot.com - Airecel airecelobert.blogspot.com - Salut Mental juntspodemaprendre.blogspot.com

Notícies breus Formació en audiovisuals: stop motion i iPhone. Alguns serveis de l’associació estan aplicant en els seus tallers algunes tècniques audiovisuals que ara estan de moda. Al centre ocupacional estan aprenent amb l’ajuda del Toni a fer vídeos amb la tècnica de l’stop motion. A partir de moltes fotografies juntes s’acaba fent un vídeo en moviment. Podeu veure els vídeos al web www.aalba.cat). Per altra banda les persones de prelaboral de Salut Mental estan començant a fer servir l’iPhone, un telèfon d’última generació que també grava en alta definició. De moment estan elaborant vídeos sobre la història del Palau dels Marquesos i sobre els serveis de l’associació. Aviat també es podran veure penjats al web.

Els voluntaris europeus La Bethel (Suècia), la Vasiliki (Grècia), la Carla (Portugal), la Susi (Alemanya) i l’Alessandro (Itàlia) són els voluntaris que han vingut a col·laborar a l’associació a través dels programes europeus. Realitzen projectes de 7 a 12 mesos i estan donant suport als diferents grups de l’associació participant en diferents projectes. Per altra banda l’associació ha enviat Judith Julià de Tàrrega a realitzar un voluntariat europeu a Austria en un projecte d’infants en situacions de risc.

Implantant la PCP (Planificació Centrada en la Persona) Des de l’associació s’està apostant per un nou model d’atenció a les persones que pretén emfatitzar les capacitats, punts forts, talents, necessitats i suports de les persones

amb alguna discapacitat. La PCP està relacionada amb l’autodeterminació: Significa que la persona controla la seva vida, el seu destí. Permetre escollir, prendre decisions, ajudar a planificar metes personals i, en definitiva, millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. S’ha creat un equip de persones dels diferents serveis que ja estan treballant la manera d’implantar la PCP a la nostra associació. Un model que també involucra i dóna protagonisme a les famílies, als amics, als veïns o als professionals.

Es reprèn el projecte Les Meves Raons Des del servei de Prelaboral ja s'ha començat a treballar amb el projecte de “Les Meves Raons”. Cada setmana hi estan dedicant unes hores per tal de tenir-ho tot acabat pel Dia Mundial de la Salut Mental que es celebrarà a l’octubre. Recordem que és un projecte artistic de 2 anys de durada que té com a objectiu sensibilitzar a la gent vers les malalties mentals i fomentar la inclusió social. Durant aquests mesos s'estan organitzant unes jornades al Palau dels Marquesos per parlar sobre alguns dels temes que centraran els espais de la nova instal·lació de les Meves Raons.

Homenatge a Joan Isant La sala noble del Palau dels Marquesos és a partir d’ara la sala Joan Isant en homenatge a l’exdirector de la sucursal de la Mútua Intercomarcal a Tàrrega, amic de l’associació i impulsor que el Palau acabés sent gestionat per Alba. Durant l’acte també es va presentar el Fòrum Joan Isant de bones pràctiques en salut mental, un nou espai de debat que organitzaran anualment la Federació Allem i Fecafam-Lleida.

NOVETATS! El 23 d’abril, dia de Sant Jordi, podreu trobar una parada amb productes d’Artis a davant del Palau dels Marquesos de la Floresta. Bolis, samarretes, bosses, clauers són alguns dels productes que hi trobareu.

Notícies del CET Bugaderia És el servei més antic de l’associació. Actualment hi treballen 27 persones, un 90% són discapacitades. Mensualment gestionen al voltant de 18.000 quilos de roba, que es diu ràpid!

Jardineria La famila Vallès ha cedit l´hort de Vergós a l’associació i el servei de jardineria hi ha plantat patates que tindran com a principal destinatari les cuines i el menjar de l’associació. L’equip de jardineria treballa intensament aquests dies amb l’arribada de la primavera. Els trobareu diàriament al parc de Sant Eloi ja que són un dels principals clients.

Neteja El servei de neteja el formen unes 40 persones. Aquest mes s’han incorporat 4 persones noves: la Judith, la Gemma, la Noemí i l’Arantxa. Les dues últimes és la primera vegada que treballen al CET. El 2011 ha portat alguns clients nous com els Magatzems Peugeot, l’oficina i magatzems Massanés i l’empresa Nissan. El servei té 11 clients/dia de mitjana. Acaben d’estrenar una forgoneta!

Manipulats Des del mes de març s’està treballant per l’empresa Socexport de Tàrrega en el montatge i etiquetatge de capses.


L’entrevista

NOVETAT!! Ja pots consultar el menú del dia i les noves ofertes de El Gat al web www.aalba.cat

Activitat frenètica a I que continui així! L’activitat al Gat del Rosal ha estat frenètica. Durant aquests mesos s’han realitzat moltíssims actes al restaurant de l’associació. Us n’informem d’alguns: - Conferència de Joan Majó sobre la crisi econòmica.

Neus Jou, elabora productes de El Rosal des de 2004

1. Quina és la teva feina? Colar la massa amb la monitora o amb una companya, rentar les eines entre totes i netejar les màquines. Faig vanos, cubanos, neules, tulipes, arrugats de xocolata i sense. 2. Què és el que més t’agrada de la feina? El que més m’agrada és fer cubanos, vanos, neules i arrugats. 3.Quan fa que estàs a l’Associació i quines coses hi has fet? Fa 6 anys. He passat per la bugaderia, per la cuina de El Gat i cafeteria i al 2010 vaig estar al servei de neteja també.

- Presentació del candidat d’ERC a l’alcaldia amb visita de Joan Puigcercós (pica-pica) - Concurs De-Tapes organitzat per la regidoria d’igualtat de Tàrrega. - Càtering per 2 casaments d’unes 250 persones. - Càtering esmorzar per l’Associació Lleida Antisida. - Jornades Allem “Enfocaments Centrats en la Persona”. En aquestes jornades hi va participar un dels treballadors de El Gat, en Miquel Àngel Vilardell, explicant la seva experiència de vida: "Quant vaig contactar amb l'associació tenia dos objectius que jo sincerament no tenia molt clars o com a minim a llarg plaç. Un era trobar feina i l'altre independitzar-me dels pares.[...] desprès d'aconseguir els objectius amb l'amb l'ajuda necessària (de l'associació) no es queda aqui i puc continuar amb activitats per millorar la meva qualitat de vida." Miquel Àngel

4. Com és el teu dia a dia? Començo a les 7 del matí i fins a 2/4 de 3. Durant aquestes hores fem galetes o el que ens mani la monitora que es diu Dora. De vegades ens toca envasar galetes, ficar etiquetes o anar a buscar coses al magatzem. 5. Explica’ns alguna anècdota o curiositat de la teva feina. El dia 12 de novembre de 2009 tornava d’esmorzar i vaig relliscar amb tanta mala sort que em vaig trencar el femur i em van haver d’operar. I és clar, vaig estar un temps sense poder treballar. Pilar Llobera

- Els serveis compten amb contenidors per a realitzar la Recollida Selectiva. - S’han difós adhesius que recorden i sensibilitzen sobre maneres d’estalviar energia. - S’han fet xerrades de sensibilització pels serveis de Neteja i Cuines. - S’han repartit Boc’n’Rolls que ens han cedit el Consell Comarcal de l’Urgell.

Des de setembre de 2010 la Tere Sala ha començat a treballar amb diferents grups de persones de l’associació el sentit de la música, la melodia, la veu, etc. I del resultat d’aquests primers tallers n’ha sorgit un somni: iniciar un treball amb músics de la zona per arribar a fer un concert conjunt entre ells i les persones que participen als tallers de música. Per què? Doncs perquè els músics ens necessiten. Necessiten del nostre entusiasme, de les nostres ganes per a poder tirar endavant i promocionar-se. Es va decidir contactar amb una sèrie de grups de l’Urgell i de la Segarra i les persones del taller s’han comneçat a aprendre les cançons d’alguns d’aquests grups de música com els Dolton, Naraina, Ni quarts ni hores, el Petit de Cal Eril, Comandante Rock, A Granel, etc i ja s’han realitzat els primers treballs conjunts. Els músics han vingut a conèixer de primera mà el talent de la gent i n’han sortit absolutament convençuts. Ells són el que necessiten! La primera part d’aquest projecte tant ambiciós té com a objectiu fer un document audiovisual que reculli el treball que faran els músics amb les persones, un document on es vegi l’evolució de la feina feta. I finalment, el gran concert. Un concert obert a tota la població on es cantin les cançons treballades de manera conjunta. I no només les cançons ja que s’està treballant en la idea de fer coreografies i projeccions durant el concert. Els músics ens necessiten i nosaltres necessitem de l’ajuda de tota l’Associació i, sobretot, de les famílies per a tirar endavant el projecte. Com deia el cantant de Queen, el “Show ha de continuar!”, per nosaltres tot just acaba de començar!


Activitat Física

Vine a jugar a l’Scalextric! A mitjans de gener va començar a fer-se l’Scalextric a Ca n’Aleix de 17 a 18:30h tots els divendres. Va ser una idea del Miquel Àngel i ell mateix es va encarregar de portar la primera pista d’Scalextric i també els cotxes. Després moltes altres persones han anat aportant les seves coses i la gent d’Airecel l’ajuda a poder controlar l’activitat i a tenir cura dels cotxes per evitar que es facin malbé. Aquesta activitat està oberta a tothom que vulgui venir, petits i grans, i a vegades es complementa amb un altre joc com la Play Station, el joc de cartes del Uno o el parxís.

agenda

propers actes

ELS EQUIPS DE L’ASSOCIACIÓ Aquest any s’ha participat de manera puntual als Campionats de Catalunya de Natació, i els territorials també de natació. Pel que fa a les competicions regulars els resultats són els següents:

CLUB CICLISTA Des del mes de febrer el club ciclista de l’associació s’està entrenant de valent per poder afrontar la nova ruta d’aquest estiu: Amsterdam! En total l’equip està fromat per 10 ciclistes i l’objectiu és arribar als 400 km

- Futbol sala: 3rs classificats a la lliga - Bàsquet: 2ns classificats a la lliga

Carnestoltes passat per aigua Tot i que el carnestoltes va ser el dissabte dia 12 de març al centre ocupacional el van celebrar la vigília disfressant-se prenent com a temàtica el circ. A la foto podeu veure a tots els qui hi van participar. Qui també ho va celebrar van ser els usuaris de l’Espígol. Cadascú va triar la seva disfressa. Podreu veure les fotos al seu blog. Van tenir sort de poder-ho celebrar, ja que el dissabte el carnaval va estar

Pilar Llobera

Abril 16

Sortida d’Airecel a Santes Creus

18 i 19

Sortida d’Airecel a

Barcelona

23

Venda de productes d’Artis per Sant Jordi. Davant del Palau dels Marquesos. Horari comercial.

30

Jornada Les Meves Raons: La meva veu. Sala F. Buireu de Cervera Sortida Airecel a la Fira Medieval de Ciutadilla

passat per aigua i es va anul.lar la tradicional rua de Tàrrega. A la llar Alba tot i tenir una disfressa molt especial preparada per enguany ens haurem d'esperar a l'any que ve per poder-la veure. Us podem avançar que part de la disfressa està feta amb material reciclable. Els de ca n'Aleix esperaven poder veure la rua des del balcó i quan pensaven que ja no hi hauria festa, va aparèixer una comparsa a l’hora de sopar que els va fer aixecar de la cadira i posar-se a ballar.

Maig 27 Assemblea General de socis Festa d’inauguració de l’ampliació del taller Jornada de portes obertes a l’Espígol 17:30h

Butlletí de l’Associació Alba (Edició mensual) Si voleu rebre el butlletí cada mes en paper envieu-nos un correu electrònic indicant la vostra adreça postal a comunicacio@aalba.cat També el podreu consultar en format digital al web

www.aalba.cat

Equip del butlletí: David Caba i Pilar Llobera de Prelaboral i Anna Homs (comunicació) Envieu-nos les vostres notícies i suggeriments a butlletialba@gmail.com

Butlletí Abril 2011  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you