Page 1

Memòria 2017

Associació Hàbitats Av. Mistral, 36, Esc. Esq. Pral. 2a ● 08015 Barcelona 93 421 32 16 ● 653 79 61 74 ● info@associaciohabitats.cat ● www.associaciohabitats.cat


L’ASSOCIACIÓ PROJECTE RIUS CUSTÒDIA FLUVIAL FEM 20 ANYS! CONCURS ESQUITXOS

3 5 13 34 34

COMUNICACIÓ COMPTES AGRAÏMENTS

35 38 41

MÉS INFORMACIÓ

42

2


L’Associació Missió i valors Associació Hàbitats és una entitat sense afany de lucre creada l’any 1997 amb la missió d’apropar les persones a l’entorn natural per fomentar-ne la conservació a través de l’educació, la participació i el voluntariat. Així, la premissa de l’Entitat és conèixer, compartir i conservar. L’idea de constituir l’Associació s'origina al Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, on professorat i alumnes estudien la degradació dels espais fluvials de Catalunya durant les dècades dels 60 i 70 del segle XX i la seva incipient recuperació a finals del mateix segle. Encoratjats per noves corrents sociopolítiques com la Directiva Europea Marc de l'Aigua i l'Agenda 21, es concep una iniciativa que combina la vessant ambiental amb la social, ideant així un gran projecte de participació ciutadana i voluntariat en l'anàlisi i seguiment dels ecosistemes fluvials: el Projecte Rius. D’aleshores ençà la iniciativa s’ha mantingut ininterrompudament. També s’ha dut a terme altres projectes d’educació ambiental, conservació i millora dels espais naturals a Catalunya.

Esquema de valors de l’Associació Hàbitats Conèixer

Educació. L’Entitat aposta per donar a conèixer les característiques i el funcionament dels ecosistemes, transmetent la importància de la biodiversitat i el seu equilibri. Empra l’educació com un conjunt d’estratègies i eines que permeten analitzar el medi des d’una perspectiva holística, posant èmfasi en la reflexió sobre la relació entre humans i natura.

Compartir

Participació. L'Associació té per objectiu sensibilitzar i mobilitzar la població sobre la importància de conservar l’entorn natural i l'inherent patrimoni cultural, fomentant actituds cíviques i responsables. Les iniciatives de l’Entitat aglutinen diferents col·lectius, com la comunitat educativa, els ajuntaments, el sector empresarial, les entitats locals, les famílies i, en definitiva, totes les persones.

Conservar

Voluntariat. Les iniciatives que desenvolupa l’Entitat tenen un impacte directe en la millora del territori. Per garantir l’èxit dels projectes es compta amb la col·laboració del voluntariat, que hi pot participar a través de projectes de custodia del territori . així es referma el compromís de la societat vers el medi i es posa en valor el patrimoni sociocultural associat.

Objectius -

Treballar per la protecció i millora de la qualitat de l’entorn natural i cultural a través de projectes demostratius, implicant organitzacions públiques i privades, voluntariat i societat en general.

-

Conscienciar la societat, a través de l’educació ambiental i la participació ciutadana, de la importància d’adoptar actituds encaminades a millorar la qualitat dels hàbitats.

-

Apropar la ciutadania a l’entorn natural a través de l’educació ambiental, desenvolupant actuacions i projectes participatius per a la conservació d’espais d’interès natural i cultural, de fauna i flora.

-

Estimular i potenciar el voluntariat ambiental en les tasques de conservació i protecció de l’entorn natural i cultural.

-

Integrar i coordinar la societat en les tasques de conservació, protecció i millora de l’entorn natural potenciant el treball en xarxa. 3


Organització Els socis i sòcies La sobirania de l'Entitat rau en els socis i sòcies, que es reuneixen com a mínim un cop l’any en assemblea general, el principal espai decisori. Els socis i sòcies revisen i orienten la gestió de l’Associació i col·laboren en les línies de treball. Enguany han format l’entitat 109 persones sòcies.

La junta directiva La junta directiva emana de l’assemblea general de socis i sòcies i s’integra pels càrrecs de presidència, secretaria i diverses vocalies. L’òrgan de govern s’encarrega de gestionar i representar l’Associació, així com de garantir que totes les actuacions es desenvolupen de manera coherent amb la missió i els valors.

L’equip tècnic Per tal d’executar les decisions preses, implementar projectes i dinamitzar l’Entitat, existeix un equip tècnic professional. L’equip s’encarrega de l’atenció al públic i de la gestió diària de l’Entitat, executa els projectes i les activitats que configuren el calendari anual i s’encarrega de difondre els valors, missió i projectes de l’Associació. L’any 2017 l’equip s’ha integrat per dues treballadores estables, mentre que de manera intermitent s’ha comptat amb el suport d’un altre càrrec tècnic.

El voluntariat L’Entitat compta amb la col·laboració del voluntariat. Les persones voluntàries desenvolupen diferents funcions dins l’Associació, bé donant suport a aspectes de gestió i tasques d’oficina, o bé participant en els projectes de seguiment i conservació del medi. Enguany l’Entitat ha comptat amb la participació de 3.212 persones voluntàries.

Organigrama

Composició

Socis i sòcies

2017

109 socis i sòcies

Assemblea General Junta Directiva: - Xavier Martí, president - Iolanda Sánchez, secretària - Alba Catalán, vocal - Pedro Alba, vocal (fins 13/10/2017) - Ramon Bartolí, vocal (fins 02/03/2017) - J. Manuel Pérez, vocal (des de 17/06/2017)

Junta Directiva Presidència Secretaria Vocalies

Equip tècnic:

Equip tècnic Projectes Comunicació Administració

Voluntariat

- Estela Anglada, projectes i administració - Eva de Lecea, projectes i comunicació - Marina Codina, projectes

Gestió Projectes 3.212 persones voluntàries

Més informació. Portal de la transparència d’Associació Hàbitats! http://www.associaciohabitats.cat/lassociacio/ 4


Projecte Rius Projecte Rius neix l’any 1997 amb l’objectiu d’estimular la participació activa de la societat en la conservació i millora dels rius. Fomenta l’apropament de les persones al medi i permet conèixer les característiques dels ecosistemes fluvials, els valors ecològics i socioculturals, així com els problemes que els afecten i identificar possibles millores. El projecte s’estructura en tres línies de treball:

Línies d’actuació del Projecte Rius Adopció i custòdia d'espais fluvials

Inspecció de rius

És l’anàlisi d’una sèrie de paràmetres que revelen l’estat de salut d’un tram de riu o riera. Aquesta tasca la desenvolupen els diferents grups de voluntariat distribuïts arreu del territori.

Es tracta de projectes que tenen per objectiu la millora directa del territori, mitjançant accions de restauració ambiental dutes a terme pel voluntariat i la ciutadania.

Activitats d'educació ambiental

Complemente de les línies anteriors. Els continguts se centren en el coneixement i valors dels ecosistemes fluvials a través de l’apoderament de les persones i del conjunt de la societat.

Inspecció de rius Es tracta d’una iniciativa de voluntariat basada en la ciència ciutadana. El voluntariat s’organitza en grups que actuen arreu de Catalunya i responen a perfils diversos: escoles i instituts, entitats locals, veïns i veïnes, famílies, ajuntaments, empreses. La seva principal missió és analitzar un tram de riu o riera dos cops l’any, a la primavera i a la tardor, seguint una metodologia científica que contempla diferents paràmetres que permeten establir l’estat ecològic del tram. Així, s'obté informació sistematitzada del conjunt de conques hidrogràfiques de Catalunya, a la vegada que suposa la mobilització social i ciutadana en la conservació dels espais fluvials, unint les vessants social i ambiental.

Perfil del voluntariat 1% 1% 1% Altres

10%

Adminsitracions públiques 13% Altres entitats Entitats Ambientals Particulars 74% Comunitat Educativa

El 74% dels grups de voluntariat que han participat l’any 2017 es corresponen a la comunitat educativa. També hi ha un gruix important de famílies i grups anàlegs (13%) i d’entitats ambientals (10%). Finalment, entitats no ambientals, administracions públiques i altres tipus de grups representen el 3%.

5


Distribució dels grups de voluntariat

Durant l’any 2016, han participat 166 grups de voluntariat arreu de Catalunya. S’han efectuat un total de 269 inspeccions, el que suposa més de 87 Km custodiats pel voluntariat.

Podeu consultar les dades dels trams i les inspeccions a través de la web del projecte: http://www.projecterius.cat/mapa/

Els grups de voluntariat durant la inspecció del tram de riu

Grup d’amics Parets-Tenes a Parets del Vallès, riu Tenes.

Escola Portella Blanca a Lles de Cerdanya, riu Llosa.

Família de Magda Gironella a St. Aniol de Finestres, riu Llémena. Col·legi Maristes d’Igualada a Vilanova del camí, riu Anoia.

6


Escola Casals-Gràcia a Manlleu, riu Sorreig.

INS Cornellà a Cornellà de Llobregat, riu Llobregat.

Camp d’Aprenentatge Valls d’Àneu a Esterri d’Àneu, riu de Son.

Centre Excursionista El Cim a Montcada i Reixac, riu Besòs.

Voluntaris Forestals de La Pobla a Valls, riu Francolí.

INS Joan Oró a Lleida, riu Segre.

D’altra banda, els grups de voluntaris s’encarreguen d’advertir sobre casos de degradació, accions incíviques o situacions que suposin una amenaça per les persones o la biodiversitat autòctona. També organitzen accions de millora directe de l’espai, com retirada de deixalles acumulades a les lleres, retirada de vegetació exòtica invasora que debilita el bosc de ribera autòcton, o altres accions de posada en valors del patrimoni natural i cultural associat als rius, com per exemple la senyalització d’itineraris fluvials. El voluntariat realitza, per tant, una tasca en benefici del conjunt de la població i del territori. Projecte Rius proporciona en tot moment assessorament i suport als voluntaris i voluntàries oferint atenció i recursos. S’organitzen activitats de formació de manera periòdica adreçades a les persones voluntàries, per tal que puguin ampliar coneixements i resoldre dubtes. També es proporciona als grups de voluntariat el materials de camp necessaris per mesurar paràmetres físics, químics i biòtics al riu: fitxes didàctiques, reactius químics per a l'aigua, provetes, termòmetre, lupa, etc.

7


Activitats de formació

Montcada i Reixac, riu Besòs (12/03/2017).

Solsona, riu Negre (22/04/2017).

Margalef, riu Montsant (06/05/2017).

Abrera, riu LLobrgat (13/05/2017).

Sant Pere de Riudebitlles, riu Bitlles (04/06/2017).

Vilada, riera de Margançol (08/07/2017).

8


Sallent, riu Llobregat (30/09/2017).

Vic, riu MĂŠder (07/10/2017).

Barcelona, rec Comtal (21/10/2017).

Ripollet, riu Ripoll (28/10/2017).

9


La metodologia d’inspecció de rius Per a la inspecció de cada tram els grups de voluntaris utilitzen la metodologia científica creada pel Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i utilitzada també per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Es tracta d’una versió simplificada i adaptada per tal que pugui ser aplicada per qualsevol persona, amb una formació prèvia i assessorament tècnic continuat. Projecte Rius proporciona als voluntaris i voluntàries els materials de camp per mesurar paràmetres físics, químics i biòtic: fitxes identificatives d'espècies i per al càlcul d'índexs, reactius químics per a laigua, provetes, termòmetre i lupa. Cada grup de complementar aquests materials bàsics amb altres de suport, com per exemple una safata blanca i un salabre per a l'anàlisi de macroinvertebrats, botes d'aigua per penetrar en l'aigua, cinta mètrica per calcular la amplària i el cabal, llapis o bolígraf per fer les anotacions i altres instrument que puguin ser d'ajuda durant la inspecció.

Cada grup de voluntariat compta amb un usuari propi i claus d’accés al sistema informàtic del projecte. Aquesta eina permet introduir les dades obtingudes durant la inspecció i configurar l’arxiu de dades històriques de cada tram.

L’espai d’usuaris al web de Projecte Rius

Fruit de les dades aportades pel conjunt del voluntariat, s’elabora l’Informe RiusCat, que cada any il·lustra l’estat de conservació dels espais fluvials de Catalunya. És un document únic, tant per les dades que conté com per la font a través de les que s’obté: el treball del voluntariat. L’informe es difon a les administracions públiques, als mitjans de comunicació i és també a lliure disposició dels qualsevol persona a la pàgina web de l’Associació Hàbitats.

10


L’Informe RiusCat 2017

Pots consultar l’Informes Riuscat 2017 al web: http://www.associaciohabitats.cat/publicacions/

Més informació: visita l’espai web de les inspeccions de Projecte Rius http://www.projecterius.cat/inspeccio/

El servei comunitari El Servei Comunitari és una acció educativa orientada a desenvolupar la competència social i ciutadana, en què l’alumne, amb la finalitat de millorar el seu entorn, realitza un servei a la comunitat, aplicant els seus coneixements, capacitats i habilitats, alhora que aprèn l’exercici actiu de la ciutadania. Segons ordena el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, el servei comunitari ha de formar part de la programació curricular dels cursos de tercer o quart d’ESO a partir del curs 2019-2020. L’any 2015 quan els departaments d’Ensenyament i de Territori i Sostenibilitat s’interessen per oferir als instituts una model de projecte ambiental que pugui adaptar-se als criteris de l’assignatura i les inspeccions de Projecte Rius compleixen aquets requisits. Així, durant 2015 i 2016 es desenvolupen una servei d’accions per a donar a conèixer Projecte Rius als instituts. Durant la tardor de 2017 s’inicia la segona etapa del projecte amb l’objectiu és reforçar la difusió de Projecte Rius als instituts arreu del territori a través de diferents xerrades als centres de recursos pedagògics (CRP) i facilitant les eines necessàries al professorat per tal d’adaptar el Projecte Rius a la realitat de l’alumnat i del municipi al que pertanyen. S’han celebrat 3 jornades de prestació de projecte Rius a diferents punts del territori: a Canovelles vora el riu Congost (25/10/2017), a Tarragona vora el riu Francolí (15/11/2017) i a Vic, vora el riu Mèder (29/11/2017). En total han assistit una trentena de professors i professores, que han après a aplicar la metodologia de Projecte Rius. També s’ha resolt dubtes sobre els procediments del Servei Comunitari, formalització de convenis i principals gestions. Així, el professorat que ho desitgi pot iniciar els tràmits per esdevenir grup de voluntariat. També rebrà assessorament constant per als disseny i implantació de projectes de Serveis Comunitari adaptat a la realitat del centre.

Més informació: visita l’espai web del Servei Comunitari de Projecte Rius http://www.projecterius.cat/servei-comunitari-amb-el-projecte-rius/

11


Resum de resultats 166 grups de voluntariat 3.212 persones voluntàries 269 inspeccions de rius realitzades 175 trams de riu analitzats

Resultats 87,5 Km de riu analitzats 10 activitats de formació celebrades 151 persones formades en la metodologia de Projectes Rius 360 lots de materials per a la inspecció de rius distribuïts entre els grups de voluntariat

12


Custòdia fluvial Adopció d’un riu: la nostra fórmula de custòdia fluvial Quan parlem de les adopcions de riu ens referim a un tipus de fórmula a favor de la conservació i recuperació dels valors naturals, paisatgístics i culturals associats a un territori, com són els espais fluvials o zones humides en generala a través de la participació ciutadana i la implicació dels diferents agents socials. Degut a que la majoria del territori que ens envolta és de propietat privada, sovint a l'hora de planificar una acció o intervenció a la vora d’un espai fluvial o d'altres ambients, haurem d'entrar en contacte i negociar amb l’administració competent i amb els propietaris dels terrenys propers al riu. Per això, la custòdia del territori, ofereix estratègies i instruments amb el propòsit d'implicar els propietaris i usuaris del territori en la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics. Per aconseguir-ho, es promouen acords i mecanismes de col·laboració contínua entre propietaris, entitats de custòdia i altres agents públics i privats.

Trets diferencials del model de custòdia fluvial que desenvolupa Associació Hàbitats Dins del context de la custòdia del territori, l’adopció que presenta Associació Hàbitats és una fórmula particular que anomenem custòdia participativa, ja que presenta dues característiques diferenciadores: Les accions es desenvolupen en la zona pública dels rius (Domini Públic Hidràulic, DPH) i les proximitats. Per tant, no és imprescindible comptar amb un acord amb un propietari privat per iniciar l’adopció, tot i que sempre cerquem tots els agents social amb potencial per implicar-se en el projecte, inclosos els propietaris de les finques adjacents i properes al DPH. Els impulsors de les iniciatives són voluntaris i entitats locals. Tots els projectes d’adopció es regeixen pels principis del Projecte Rius: conèixer (Educació Ambiental), conservar (Voluntariat Ambiental) i compartir (Participació Social). L’entitat no adquireix propietats per tal de protegir en un espai en particular, sinó que els projectes es basen en l’apoderament de la societat en gestió del territori.

El voluntariat Després d’un període fent les inspeccions de riu, els voluntaris i voluntàries que desitgen implicar-se una mica més en la conservació de l’espai que analitzen poden posar en marxa un projecte d’adopció de rius. Per a iniciar un projecte és important que el grup de voluntariat tingui un cert coneixement del funcionament i problemàtiques del tram, així com també de les interaccions socials i activitats que s’hi desenvolupen. A més, també és recomanable que el grup disposi del temps i les ganes de comprometre’s amb un projecte a mig o llarg termini. És preferible que es tracti d’un grup relativament nombrós, de manera que els membres es puguin repartir les tasques i responsabilitats. També es recomana que el grup tingui entitat jurídica pròpia, fet que pot agilitzar alguns tràmits.

13


Programa d’accions al Besòs Des de 2013 i fins l’actualitat l’Associació Hàbitats desenvolupa un programa estratègic de custòdia que inclou diversos espais fluvials pertanyents a la conca del riu Besòs a la comarca del Vallès Oriental.

Aiguafreda riera de Martinet

Bigues i Riells riu Tenes

Les Franqueses del Vallès Canovelles riu Congost i riera de Carbonell

• El projecte d’adopció neix l’any 2009 arran de l’interès dels voluntaris d’inspecció del Projecte Rius de l’Associació Martinet en contribuir a la conservació i millora d'aquesta riera. El projecte suma el suport de l’Ajuntament d’Aiguafreda i d'un propietari de terrenys privats propers a la riera. Les primeres accions consisteixen en l’adequació de camins i senyalització de l’itinerari de la riera. En els anys seguüents s'ha apostat pel maneteniment de l'itinerari i la conservació dela valors naturals i patrimonials de l'espai.

•El projecte d’adopció neix l’any 2009 de la mà de diferents grups de voluntaris que realitzen la inspecció de rius al municipi, principalment escoles i associacions de pares i mares d’alumnes. La finalitat és recuperar el passeig del riu Tenes, tant els elements patrimonials com la biodiversitat. S’adhereixen a la iniciativa l’Ajuntament de Bigues i Riells i diversos propietaris privats amb finques properes al riu. Les primeres accions, consisteixen en la desbrossada, plantació i senyalització de l’itinerari del riu. Posteriorment el projecte s'amplia a la vall de Riells que acull els vestigis d'una antiga central hidroelèctrica. S'adequa l'espai per garantir-ne la seguretat i s'instal·la mobiliari urbà per a impulsar usos de lleure cívic.

•El projecte s’inicia l’any 2012 de la mà del Consorci per la Defensa de la Conca del Besòs, que transmet a l’Entitat la necessitat de restaurar el tram del riu Congost al pas pel pla de Llerona. Associació Hàbitats inicia aleshores un procés participatiu per tal d’implicar la ciutadania en la conservació i millora de l’ecosistema fluvial. El projecte compta de seguida amb el suport de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès i les administracions públiques. Es realitzan sobretot accions de gestió de la vegetació i protecció de l'espai. Davant l’èxit del projecte, l’any 2015 s’estén al municipi de Canovelles, permetent la restauració del riu Congost aigües avall.

Orígens dels projectes d’adopció i custòdia en vigor durant 2017.

14


Aiguafreda, riera de Martinet Les accions realitzades durant 2017 en aquest espai han anat encaminades a la recuperació d’elements patrimonials de la riera de Martinet, l’antiga resclosa i les canalitzacions construïdes amb la tècnica tradicional de la pedra seca. També s’ha iniciat el disseny de l’itinerari sensorial a través de la riera, és a dir, una adaptació el recorregut per a persones cegues o dificultats de visió que promou els efectes terapèutics de la natura en l’ésser humà.

Recuperació dels elements patrimonials vinculats a la riera Associació Hàbitats, Associació Martinet i els ajuntaments de d’Aiguafreda i Seva han sumat esforços per restaurar la resclosa i els canals de reg de la riera de Martinet elaborats amb la tècnica de la pedra-seca. L’actuació recupera elements patrimonials de principis del segle XVI pertanyents al duc de Solferino i comte de Centelles, qui els va fer construir per facilitar el rec de les seves terres de conreu, limitant l’abastiment hídric al poble d’Aiguafreda. Aquest es va oposar rotundament a d’utilització d’aquesta resclosa, de manera que no es va arribar a utilitzar i ha esdevingut un símbol de la resistència popular. Les accions de recuperació es varen iniciar durant la tardor de 2016 i s’han desenvolupat al llarg de 2017. S’han caracteritzat per la participació del voluntariat en les diferents jornades de treball organitzades, un total de quatre, i la inauguració del conjunt patrimonial recuperat. La primer jornada de l’any té lloc l’11 de febrer i aplega una desena de voluntaris i voluntàries. L’objectiu principal és la restauració del canal de reg. Així es reforcen les parets mitjançant la tècnica de la pedra seca. També es construeix un contrafort per a fiançar-ne l’estructura. Finalment es construeixen unes escales amb pedres que permeten l’accés al gorg on fins aleshores hi havia un fort desnivell. Per últim es netegen les caixes niu instal·lades la temporada anterior per a tal d’afavorir la nidificació.

Voluntaris i voluntàries durant les tasques de recuperació de la resclosa i construcció dels contraforts.

15


Voluntaris i voluntàries construint les escales d’accés al gorg.

Voluntaris penjant les caixes niu després de netejar-les.

El 18 de març els voluntaris i voluntàries es tornen a reunir per finalitzar les accions encetades anteriorment. Així les principals feines consisteixen en perfeccionar els contraforts i les escales d’accés. També es prova de recuperar la mobilitat de la comporta del canal, però degut a l’òxid acumulat no s’aconsegueix moure completament.

Voluntaris i voluntàries reforçant els contraforts.

16


Voluntàries provant de desencallar la comporta del canal.

Voluntaris i voluntàries millorant l’escala d’accés al gorg.

El 22 d’abril es convoca una nova jornada de treball per donar continuïtat a les feines de recuperació de l’entorn de la resclosa. En aquesta ocasió les feines s’orienten a condicionar el canal de reg. També es fa un segon intent de moure la comporta utilitzant una politja, però un cop més queda encallada. Per últim, es proposa restaurar la caseta de la politja.

Els voluntaris intenten moure la comporta del canal que és dins la caseta.

17


Voluntaris i voluntàries arranjant el canal.

El 24 de maig se celebra una nova jornada de treball per culminar el procés de recuperació els elements patrimonials i condicionament de l’espai. En aquesta ocasió es compta amb la col·laboració del Cercle de voluntaris dels Parcs Naturals, reunint una trentena de persones. Les principals accions realitzades són: la restauració de la caseta que acull la comporta del canal, el condicionament general de l’espai i la instal·lació d’un hotel d’insectes. S’aprofita la jornada per fer una passejada a través de l’itinerari de la riera, cosa que permet als assistents descobrir els valors naturals de l’espai.

El grup de voluntariat a l’inici de la jornada.

Voluntaris recuperant la caseta de la comporta del canal.

18


Instal·lació de l’hotel d’insectes

Passejada per l’itinerari de la riera de Martinet.

Finalment, el 18 de novembre se celebra la inauguració de l’itinerari, que aplega una seixantena de persones, així com les entitats i institucions que hi ha participat: Associació Hàbitats, Associació Martinet, l’Ajuntament d’Aiguafreda, l’Ajuntament de Seva i el Parc Natural del Montseny. Els assistents ressegueixen la riera fins arribar al complex patrimonial on, a més, s’ha instal·lat un plafó que il·lustra la seva història.

Diferents moment de la inauguració.

19


Diferents moment de la inauguració i plafó commemoratiu de l’espai.

Durant el darrer trimestre de l’any el grup de treball del projecte de custòdia es reuneix per marcar les accions futures. D’aquesta manera, durant la reunió celebrada el 26 de setembre entre les entitats, els ajuntaments i el Parc Natural del Montseny es confirma l’interès per adaptar l’itinerari de la riera de Martinet a les persones amb diversitat funcional, principalment pensat per a persones cegues o amb dificultats per a la visió. En qualsevol cas el recorregut és una experiència vivencial i significativa que vol fer gaudir plenament de la natura a les persones visitants.

Reunió del grup de treball del projecte de custòdia de la riera de Martinet.

4 activitats de voluntariat celebrades Resclosa, canal, murs i caseta de la comporta de la riera de Martient recuperats

Resultats Aiguafreda riera de Martinet

Hotel d'insectes instal·lat 6 caixes niu per a mellarengues mantingudes

2017 Itinerari dels sentits a través de ls riera de Martinet dissenyat 90 persones participants

20


Bigues i Riells, riu Tenes L’any 2017 s’ha apostat pel manteniment de les basses i safarejos a l’entorn fluvial de Riells del Fai. També s’han renovat els plafons informatius del passeig del Tenes, malmesos arran de les inclemències meteorològiques i d’actes vandàlics.

Manteniment de basses i safarejos del riu Tenes L’any 2015 es van arranjar diferents basses i safarejos a les ribes del Tenes al pas per Riells del Fai. Aquests elements patrimonials es troben relacionats amb l’antiga central hidroelèctrica que abastia la zona durant el segle XIX. L’objectiu de la iniciativa és afavorir la reproducció d’amfibis i rèptils, per la qual cosa cada any cal fer-ne el manteniment per evitar que la vegetació no atapeeixi l’espai. Així, una vintena de voluntaris de l’entitat local Boscos 94 s’apleguen el dia 13 de març per realitzar diverses tasques de recuperació dels hàbitats per l’herpetofauna. Algunes de les actuacions realitzades són la canalització de l’aigua cap a la bassa més propera al riu, la impermeabilització d’aquesta mateixa bassa amb argila vermella de Riells, la retirada de fang de les escales d’accés a les antigues terrasses agrícoles i el descobriment i arranjament d’un brollador de la roca dels cingles de Bertí.

Diferents moments de la jornada de voluntariat.

Finalment, s’ha realitzat un estudi tècnic d’avaluació i recomanacions per a seguir potenciant la biodiversitat d’aquest indret. Les principals conclusions del treball són el paper de l’espai com un dels hotspots de biodiversitat més importants de tota la conca del Besòs, i on es concentra un nombre major d’hàbitats d’interès comunitari, així com altres considerats rars o molt rars. S’evidencia que les basses i punts d’aigua recuperats es troben en bon estat però són petits i requereixen gestió activa per a la conservació. Gràcies al paper actiu de les entitats de custòdia, l’estat de conservació de la zona ha millorat substancialment en els darrers anys. No obstant, cal seguir treballant a través de programes de seguiment de la biodiversitat, el manteniment periòdic dels hàbitats de conservació prioritària (degotalls calcaris, herbassars de Molinia, basses recuperades), els recs que permeten l’arribada d’aigua a les tres basses recuperades i dur a terme els controls de flora invasora i tractaments pertinents.

Diferents moments de les vistes per a l’estudi tècnic de l’espai.

21


Renovació de la senyalització al passeig del riu Tenes L’any 2010 Associació Hàbitats va instal·lar una sèrie de plafons a diferents punts de l’itinerari del riu amb l’objectiu de destacar els valors naturals i patrimonials de l’espai i afavorir la conscienciació sobre la importància de la seva conservació. No obstant, el pas del temps i diversos actes vandàlics havien contribuït a malmetre, i en alguns casos a fer desaparèixer, els plafons. L’Entitat, gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Bigues i Riells i l’Associació Boscos 94, reedita els plafons i s’instal·len durant maig de 2017. Els visitants ja poden gaudir novament del recorregut senyalitzat resseguint el curs del Tenes. Es tracta de sis plafons que il·lustren la biodiversitat de la ribera, la riquesa de gorgs i baumes pròpia de la vall i també adverteixen sobre l’ús respectuós de l’espai.

Abans i després de la renovació dels plafons al passeig del Tenes.

D’altra banda, s’ha dissenyat un nou plafó que posa en valor el patrimoni històric del Molí de la Torre, finca en custòdia. Les primeres esmenes al molí fariner daten de 1156. Posteriorment, durant la revolució industrial, es transforma en una fàbrica tèxtil que aprofita les aigües del Tenes. Avui dia, el molí és un hotel que reprèn el nom original. El plafó dissenyat recull aquesta història i la dóna a conèixer als visitants. Per tal de recuperar la història del molí, ha estat indispensable la col·laboració de Núria Bellavista, investigadora local, del propietari de la finca, Carles Barcons, i dels tècnics municipals.

Plafó interpretatiu del Molí de la Torre.

22


1 activitat de voluntariat celebrada.

Resultats

Herpetofauna afavorida a través de la recuperació d'hàbitats.

Bigues i Riells riu Tenes

Estudi tècnic d'avaluació i recomancions per l'afavoriment de la biodiversitat a la Central del Fai.

2017 7 plafons interpretatius de l'itinerari del Tenes editats i instal·lats. 24 persones participants

23


Les Franqueses del Vallès i Canovelles, riu Congost i riera de Carbonell L’any 2017 ha estat dedicat al manteniment i reforç de les plantacions realitzades als anys anteriors a les riberes del Congost i la riera de Carbonell. També s’han recuperat l’entorn de la font de Santa Digna. Tot seguit detallen les activitats realitzades:

Recuperació de l’entorn de la font de Santa Digna La font de Santa Digna és un dels indrets més emblemàtics dels marges del riu Congost a Llerona. Aquest espai forma part de rutes excursionistes i és tradicionalment un espai recreatiu. A finals de 2016 se celebren les primeres visites prospectives de restauració de l’entorn de la font. Des d’Associació Hàbitats plantejava dur a terme la restauració del conjunt patrimonial de la font, així com l’acondicionament de l’espai a fi de millorarne l’estat ecològic; tot això comptant amb la participació de la població local. L’estudi inicial revela tot uns seguit d’afectacions. D’una banda, l’ocupació de l’espai fluvial per abocaments de terres i motes que limiten l’amplada de la zona inundable i, d’altra, l’existència d’un vial que condiciona les opcions de naturalitzar la geomorfologia del marge dret. A més, també s’observa l’assecament del brollador per causes desconegudes, així com la proliferació de bardisses i d’un elevat nombre d’espècies exòtiques invasores (Arundo donax, Ailanthus altíssima, Phytolacca americana, Artemisia annua, Artemisia verlotiorum, Helianthus tuberosus, Senecio inaequidens, Xanthium italicum). Amb tot, les feines es desenvolupen durant l’hivern i la primavera de 2017 dirigides per enginyers ambientals, mentre que el dia 4 de març se celebra una jornada de voluntariat que complementa les accions de recuperació de l’espai i aproxima a la població local a aquest indret. Tot plegat posa en valor la font de Santa Digna com un indret de referència pels usuaris de l’espai fluvial, i especialment, pels veïns i veïnes de Llerona. Un dels objectius inicials del projecte és la recuperació del flux d’aigua de la font, que havia rajat fins l’any 2015. Es contacta amb un tècnic local que comprova que no hi ha cap obstacle aparent que interrompi el flux, tal i com es pensava originalment. La segona opció és remuntar els cursos hídrics, comprovant que l’aigua no està canalitzada, sinó que s’escola de diferents punts rere un talús de 15m d’alçada. Amb tot, es fa impossible recuperar el broll.

Diferents moments durant la visita tècnica.

Pel que fa a la flora invasora, s’actua especialment sobre la canya (Arundo donax) i el seneci (Senecio inaequidens). En el cas de seneci s’arrenquen tots els exemplars dins l’àmbit d’actuació, 18 en total. Els exemplars es dipositen sobre bardisses amb el sistema radicular exposat a la radiació solar. El principal avantatge d’actuar en aquest moment de l’any és que els exemplars es troben en estat vegetatiu i no tenen flors ni llavors, pel que es minimitza el risc de reproducció.

24


En el cas de la canya s’actua sobre tots els rodals existents a l’entorn de la font, 160 m², i dos rodals de 50 i 40 m² entre la resclosa i el torrent, amb un total de 250 m². Les canyes s’estassen extraient els rizomes amb excavadora. Després de 40 dies s’efectua una repassada per extreure els rebrots. El control dels rodals de canyes es potencia amb la plantació d’estaca viva de salicàcies a la part baixa de cada rodal. El creixement dels arbres autòctons limitarà en el futur la propagació dels possibles rebrots, i evitarà l’arribada de nous rizomes en cas d’aiguat.

Vista general del canyar pròxim al torrent abans i durant els treballs.

Retirada manual dels rizomes rebrotats després de 40 dies.

Canyar ubicat sota la font abans i després dels treballs.

25


Per afavorir la recuperació de la vegetació autòctona es planten tres nuclis d’estaca viva de salicàcies, concretament de les espècies salze blanc i gatell. Les estaques s’obtenen d’exemplars seleccionats de la mateixa zona. Els clots de plantació es fan amb excavadora per garantir una fondària suficient que permeti mantenir la part baixa de l’estaca humida, i així minimitzar els regs el primer estiu. Es considera que una vegada superat aquest període ja no faran falta més regs.

Aspecte de les estaques ubicades davant la font el dia de la plantació i a finals d’abril.

Estaques de salze blanc i de gatell al torrent de Santa Digna.

En el marc de la jornada de voluntariat es planten tres nuclis: un de 12 estaques de salze blanc i gatell ubicat davant la font, un altre amb 10 estaques de salze blanc ubicat sota la resclosa i un tercer als marges del torrent amb 3 estaques de gatell. La selecció dels emplaçaments segueix els criteris de garantir una bona disponibilitat hídrica al sòl, revegetar els terrenys afectats per la retirada de canyes i limitar una possible recolonització d’aquestes. Posteriorment es fa un repàs de la plantació a càrrec de personal especialitzat.

Voluntaris i voluntàries durant la cava de rases.

26


Voluntaris i voluntàries durant la plantació de salicàries.

Pel que fa a la millora de la vegetació autòctona i per garantir la continuïtat de les actuacions d’anys anteriors, l’actuació es basa en condicionar tots els nuclis d’antigues plantacions, als que es retiren els tutors i protectors una vegada comprovat que aquests ja no són necessaris. Això evita el risc que aquests elements puguin afectar el creixement d’arbres i arbustos i garanteix la màxima naturalitat de la zona. Les plantacions s’han desenvolupat amb èxit i estan integrades tant des del punt de vista paisatgístic com ecològic.

Detall de les plantacions d’anys anteriors en tres trams de la zona d’actuació.

27


Durant la jornada de voluntariat els participants retiren les deixalles trobades a l’espai. Tot i que es realitzen batudes regulars, de vegades es localitzen restes d’obres o materials industrials, atribuït a la proximitat de l’espai als polígons industrials. En aquests ocasió es retiren diversos bidons i palets, a més de plàstics de consum domèstic, que sumen 8 m³ de residus diversos.

Deixalles retirades de l’espai durant la jornada de voluntariat.

El conjunt d’actuacions de millora del medi resulten beneficioses per la fauna, en augmentar la qualitat ambiental i la diversitat i riquesa dels hàbitats. A més, dins la jornada de voluntariat es construeixen i pengen caixes niu. Pel que fa a les observacions de fauna, a més de les espècies d’ocells que són comunes en aquest espai fluvial (ànec coll verd, bernat pescaire, corb marí, cuereta torrentera, mallerengues diverses, picot verd, picot garser gros, polla d’aigua, rossinyol bord, tallarol de casquet, etc.) s’han detectat petjades de toixó.

Voluntaris i voluntàries durant la construcció de caixes niu.

28


Petjada de toixó.

Per últim, també s’actua en la millora de l’ús públic, un aspecte molt important des del punt de vista social. En aquest sentit, es construeixen bancs amb fusta de pollancre, disposats de manera que fan l’espai molt més acollidor, s’ha netejat la vegetació de davant l’aguait del dormidor d’ocells aquàtics (una actuació necessària perquè les bardisses i canyes tapaven les obertures de l’aguait) i s’ha tornat a clavar un cartell que senyalitzava l’espai protegit i que havia estat vandalitzat.

Mobiliari construït amb fusta de pollancre i esbrossada selectiva davant l’aguait del dormidor d’ocells.

29


Rètol de l’espai natural tombat i després de la seva reparació.

Manteniment i reforç de les plantacions al riu Congost i a la riera de Carbonell Durant els anys 2014 i 2015 Associació Hàbitats va dur a terme la restauració ecològica del riu Congost i de la riera de Carbonell al pas per Les Franqueses del Vallès i Canovelles. Durant els anys següents és necessari realitzar-ne el manteniment per garantir que les plantacions prosperin. Així, l’any 2017 s’ha efectuat novament els regs d’estius, així com una important actuació de reforç. A partir dels antecedents exposats es planteja la necessitat de minimitzar la presència de flora exòtica invasora, eliminar tots els nuclis de canyes originats per la rebrotada de rodals tractats amb anterioritat, eliminar els nuclis d’ailants joves existents a la riera Carbonell, detectar i eradicar poblaments incipients d’altres espècies exòtiques amb potencial invasor. De forma complementària, es contribueix a millorar l’ús públic de la zona, tant pel que fa a la seguretat com a la qualitat paisatgística del medi. La intervenció sobre les canyes s’ha desenvolupat de dues maneres: allà on hi havia rebrots vells, com ara davant l’aguait, uns dies abans de la intervenció es fa una estassada selectiva, mentre que a la resta d’emplaçaments s’actua directament sobre els rebrots, atès que aquests són petits i no és necessària cap estassada prèvia. Les zones d’actuació són, de dalt a baix, el talús de la font de Santa Digna (10 m2), el frontal de l’aguait de Llerona (60 m2), el marge esquerre del Congost a Canovelles (30 m2), i la riera Carbonell entre el darrer pont i el riu Congost (90 m2). En aquest punt s’obsereven diversos rodals nous al centre de la llera, tots ells de petites dimensions, que segurament han arribat a la zona després d’algun aiguat. El desenvolupament de l’actuació a permès minimitzar la presència de canyes a les zones d’actuació prioritària de la font de Santa Digna, riera Carbonell i riu Congost a Canovelles, així com recuperar l’ús de l’aguait de Llerona, que havia perdut tota funció perquè les canyes tapaven completament la visibilitat.

Rebrots de rizomes prop de la font de Santa Digna abans i després de l’actuació

30


Aguait de Llerona, abans i durant l’actuació d’eradicació de canyes

A més de la canya, s’intervé sobre altres espècies de flora invasora. De forma prèvia s’inventarien les espècies presents, per seleccionar l’objectiu del projecte. Finalment, es prioritza la intervenció sobre espècies llenyoses i sobre les herbàcies de presència puntual, mentre que es descarta intervenir sobre algunes espècies herbàcies molt esteses a la zona, per a les que una actuació puntual podria tenir una eficàcia molt baixa. És el cas de Artemisia verlotiorum, la nyàmera (Helianthus tuberosus), Sorghum halepense o l’espina-xoca (Xanthium italicum). Les espècies i nombre d’exemplars tractats han estat: Ailanthus altissima, amb 13 exemplars, Araujia sericifera, amb un exemplar, Canna indica, amb 4 exemplars i Ligustrum japonicum, amb un exemplar. El desenvolupament de l’actuació a permès eradicar totes les espècies invasores llenyoses ubicades dins la zona d’actuació prioritària de la riera Carbonell i eliminar espècies de presència puntual abans no siguin abundants. Cal tenir en compte que és molt possible que en el futur torni a haver rebrots d’Ailanthus altissima a la mateixa zona, atès que és una espècie amb una gran capacitat de reinvasió del terreny. D’altra banda, resta pendent una actuació completa sobre aquesta espècie al marge dret del Congost a Canovelles.

Intervenció sobre canya indica i sobre Ailanthus altissima

S’han executat altres treballs complementaris de manteniment del medi, consitents en la tala de dos pollancres híbrids morts de grans dimensions ubicats davant la font de Santa Digna, que suposaven un risc molt elevat per als visitants de l’espai. També s’ha dut a terme la retirada de totes les deixalles i abocaments puntuals detectats a les zones d’intervenció prioritària. A la riera Carbonell aquesta actuació és especialment rellevant perquè s’han retirat alguns objectes que podrien correspondre a un intent de tornar a implantar un hort dins la llera.

31


Pollancres morts de la font de Santa Digna i estat de la font després de la tala

Neteja popular de les riberes del Congost Maluradament, les lleres del riu Congost acumulen deixalles que malmeten l’entorn. La majoria són residus d’origen domèstic, com ara bosses, llaunes i cartrons. Especialment, a Canovelles, les deixalles provenen principalment del mercat dominical, un dels més grans de Catalunya. Coincidint amb la iniciativa Let’s Clean Up Europe de l’Agència de Residus de Catalunya, a Les Franqueses del Vallès i a Canvovelles es s’apleguen respectivament una desena de persones voluntàries per retirar els residus presents. També es procedeix a fer una classificació simbòlica dels residus segons el materials i explicant els seus orígens.

Diferents moments de la jornada a Les Franqueses del Vallès.

32


Diferents moments de la jornada a Canovelles.

3 activitats de voluntariat celebrades.

Resultats Les FranquesesCanovelles

Riu Congost i riera de Carbobell lliures de residus sòlids d'origen domèstic.

Manteniment de les plantacions efectuats al riu Congost i a la riera de Carbonell.

riu Congost riera Carbonell 2017

RecuperaciĂł de l'entorn de la font de Santa Digna

.

48 persones participants

33


Fem 20 anys! Concurs Esquitxos Associació Hàbitats celebra el vintè aniversari a través del concurs de fotografia Esquitxos. L’Entitat vol difondre la importància dels espais fluvials en la nostra cultura i les relacions de les persones amb els rius, tant des de la perspectiva cultural com des d'una perspectiva mediambiental, recollint les visions personals que transmeten aquests espais en un concurs obert als socis i voluntaris d'Associació Hàbitats i a la ciutadania en general. El concurs fotogràfic Esquitxos s'inicià l'any 2007, desè aniversari de l'Associació, i s’han celebrat reiterades edicions anuals fins 2011 tractant diversos enfocaments al voltant dels rius. Enguany es reprèn la fita i el tema escollit és el patrimoni cultural associat al medi fluvial patrimoni cultural associat al medi fluvial patrimoni cultural associat al medi fluvial, acceptant-se totes les imatges que recullin l'ús que tradicionalment ha fet la humanitat dels rius i rieres, així com del seu impacte. Les fotografies poden reflectir també la flora pròpia d'aquests ecosistemes, la fauna que hi viu, i les activitats que en ells es desenvolupen.

El concurs ha comptat amb dos guardons: D’una banda, opten al Premi del Públic les 15 fotografies finalistes, que s’exposen a Facebook entre els dies 1 i 7 de juny. La fotografia L’harmonia entre els humans i la natura de Mònica Junyent obté el guardó, un escultura original de l’artista Maïs, amb un total de 44 “m’agrada”.

D’altra banda, el Premi del Jurat, una nit per a dues persones a l’Hotel Molí de la Torre de Bigues i Riells, és per la fotografia Antiga presa de Mariano Pérez. Aquest premi l’otorga un Jurat constituït per membres de l’Associació Hàbitats, la Federació Catalana de Fotografia i l’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

34


Comunicació Comunicar i difondre les iniciatives engegades és fonamental per donar a conèixer l’Entitat i la tasca que realitza, així com per enfortir les relacions amb totes aquelles persones que ja col·laboren amb Associació Hàbitats. D’altra banda, la comunicació ambiental representa un àrea de treball molt important en la conservació del medi en un entorn cada cop més saturat d’informacions de tota mena. A més, els diferents elements que formen part de l’estratègia comunicativa de l’entitat són clau en el desenvolupament de la transparència i la qualitat.

Revista Espiadimonis Associació Hàbitats edita una revista de caire divulgatiu que tracta diferents temes relacionats amb el coneixement i protecció del medi, així com el paper de la ciutadania en aquestes tasques. La revista inclou notícies, articles d’opinió, reportatges, entrevistes redactats per socis i voluntaris de l’Entitat, així com altres persones col·laboradores habituals o esporàdiques. La periodicitat de la revista és semestral. L’edició en paper segueix criteris ecològics i es distribueix al socis i sòcies. L’edició digital és de lliure accés per a qualsevol persona al web de l’Associació.

Portades de la revista Espiadimonis, números 34 i 35 corresponents a 2017 www.associaciohabitats.cat/revista-espiadimonis

35


Espais web A l’espai web d’Associació Hàbitats hi té un paper destacat el Portal de la transparència, en compliment de la LLEI 19/2014, del 29 de desembre. També s’hi pot consultar informació sobre els projectes i activitats que duu a terme l’entitat i accedir a publicacions, notícies i altres documents divulgatius.

Pàgina d’inici del web d’Associació Hàbitats. www.associaciohabitats.cat

D’altra banda, Projecte Rius disposa de web propi on es recull tota la informació del projecte. Els voluntaris i voluntàries poden accedir-hi a través de les claus d’usuari i introduir les dades obtingudes arran del treball de camp d’inspecció de rius. D’aquesta manera es configura un arxiu històric de dades dels trams analitzats.

Pàgina d’inici del web de Projecte Rius. www.projecterius.cat

36


El blog El blog dels projectes de custòdia fluvial recull notícies i activitats realitzades als diferents espais en custòdia, però també articles i informacions que poden ser interessants per als seguidors dels projectes.

Captura del blog https://custodiafluvial.wordpress.com/

Xarxes socials S’usen habitualment les xarxes socials, que permeten la interacció amb les persones vinculades a l’entitat. Es compta amb perfil propi a Facebook i Twitter.

Capçaleres del perfil d’Associació Hàbitats a les xarxes socials Facebook (@associaciohabitats) i Twitter (@assoc_habitats)

37


Comptes L’Associació es finança a través de fons propis i fons externs. Els primers provenen de les quotes dels associats i dels serveis ambientals que ofereix l’Entitat. Els segons provenen de subvencions, ajudes i convenis establerts amb organismes públics i privats. Així, L’any 2017 l’Entitat ha comptat amb uns ingressos de 94.553,68 €, distribuïts de la manera següent:

Finançament 2017 Finançament Fons propis 26.065,40 € Fons públics 65.737,20 € Fons privats 2.750,00 € Total 94.552,60 €

Fons privats 3% Fons propis 28%

Fons públics 69%

L’entitat obté el seu principal finançament dels fons públic. Els fons propis segueixen mantenint un paper important, i incrementen lleugerament respecte l’any anterior. Per contra, els fons privats retrocedeixen.

Evolució de la tipologia dels fons entre 2008 i 2017 200.000

150.000 Fons propis 100.000

Fons públics Fons privats

50.000

0 2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

38


En el quadre següent es detallen les ajudes públiques rebudes i els projectes als que s’han destinat:

Subvencions i ajudes públiques 2017 Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat.

Projecte

Import

Custòdia fluvial participativa a la conca del Besòs.

37.335,00 €

Contractació d’un/a professional de l’educació ambiental.

8.250,00 €

El cicle de gestió del voluntariat de Projecte Rius

8.152,20 €

Repensem l'Associació Hàbitats: elaboració del pla estratègic

4.000,00 €

Recuperació de l’entorn natural de la font de Santa digna a través del voluntariat i l’educació ambiental

5.000,00 €

Recuperem la resclosa de Martinet: Jornada de voluntariat

800,00 €

Rius urbans: conèixer, compartir i conservar

2.000,00€

Conveni de col·laboració per impulsar i executar el projecte d’adopció de la riera de Martinet a Seva.

200,00 €

Subvencions per a la promoció i la consolidació de la custòdia del territori a Catalunya, 2017-2018. Generalitat de Catalunya. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Subvencions destinades a incentivar la contractació en pràctiques de joves beneficiaris del Programa de Garantia Juvenil a Catalunya.2017-2018. Generalitat de Catalunya. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Subvencions de projectes i activitats per a entitats de l'àmbit de polítiques socials 2017-2018. Generalitat de Catalunya. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Subvencions de projectes i activitats per a entitats de l'àmbit de polítiques socials 2017-2018. Diputació de Barcelona. Gerència de Serveis de Medi Ambient. Subvencions a associacions, fundacions i altres entitats sense ànim de lucre ple desenvolupament de projectes i activitats destinades a la sensibilització i la participació ciutadana en matèria de medi ambient en l’àmbit local 2017. Diputació de Barcelona. Gerència de Serveis de Medi Ambient. Oficina Tècnica de Parcs Naturals. Subvencions per a les explotacions forestals, les empreses agricolaramaderes, la millora d'habitatges, la restauració del patrimoni arquitectònic, les entitats culturals i les instal·lacions tèrmiques amb biomassa a l’àmbit dels Parcs Natural de la província de Barcelona 2017. Ajuntament de Barcelona Subvencions per a la realització de projectes, activitats i serveis de districte i de ciutat 2017. Ajuntament de Seva

39


S’han efectuat despeses per valor de 112.787,47 €, que es classifiquen en quatre categories. Les despeses de personal engloben els salaris i costos laborals de l’equip tècnic encarregat de desenvolupar els projectes. El concepte d’estructura inclou el lloguer de la seu, així com subministraments, fungibles i altres despeses de gestió necessàries pel funcionament de l’Entitat. El concepte de materials i serveis fa referència les despeses vinculades de manera unívoques a actuacions o projectes concrets. Per últim, l’apartat de comunicació inclou els elements que permeten la difusió de l’Entitat, projectes i activitats.

Despeses 2017 Despeses Recursos humans

63.526,81 €

Estructura

20.337,09 €

Materials i serveis

26.801,04 €

Comunicació

2.122,53 €

Total

Comunicació 7% Materials 11%

112.787,47 € Recursos humans 59%

Estructura 23%

L’exercici tanca amb un dèficit de 18.234,87 €, que s’eixuga amb les reserves dels exercicis anteriors on s’ha registrar excedent. Resultat de l’exercici 2017 Ingressos

94.552,60 €

Despeses

112.787,47 €

Resultat

-18.234,87 €

Pel que fa l’evolució dels resultats respecte exercicis anteriors, s’observa que des de 2012 l’Entitat equilibra el seu pressupost al voltant dels 100.000 €. Tanmateix, l’any 2017 s’ha registrar el pressupost més baix de la història, fet que explica el resultat de pèrdues.

Evolució dels ingressos i despeses entre 2008 i 2017 350.000 300.000 250.000 200.000

Despeses

150.000

Ingressos

100.000 50.000 0 2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

40


Agraïments Volem agrair a socis i sòcies, voluntaris i voluntàries i institucions públiques i privades el seu suport i compromís. La seva energia fa possibles totes les idees i accions que heu llegit al llarg d’aquesta memòria. I també agraïm el temps i l’interès de totes aquelles persones que heu fet un cop d’ull al document. Esperem que aquest sigui tan sols un primer pas i ben aviat ens trobem treballant plegats en la millora del medi. Junts construïm una societat més cohesionada amb el medi, amb el territori i amb les persones. A tots i totes vosaltres, moltes gràcies!

Junta Directiva d’Associació Hàbitats

41


Més informació Ens trobareu a: Avinguda Mistral, 36, Escala Esquerra, Pral. 2a, 08015 Barcelona Metro: L1 Rocafort, L2 Sant Antoni, L3 Poble Sec FCG: L8, S4, S8, S9, R5, R50, R6, R60 Plaça Espanya Bus urbà: 13, 37, 46, 50, 65, 79, 91, 165, D20, H12, H16 Bus interurbà: L70, L72, L86, L87, L94, L95, A1, A2, e14, e15, e16, MonBus

93 421 32 16 ● 653 79 61 74 info@associaciohabitats.cat

Horari d’atenció al públic: De dilluns a divendres de 9h a 15h i tardes a convenir. Per a visites presencials recomanem concertar cita prèvia.

Ens podeu seguir a: www.associaciohabitats.cat ● www.projecterius.cat https://custodiafluvial.wordpress.com/tag/associacio-habitats/ @assoc_habitats @associaciohabitats

42

Memoria 2017  

La Memòria és una eina essencial per donar a conèixer la nostra organització, afavorir la transparència i la retre comptes a la societat. Ai...

Memoria 2017  

La Memòria és una eina essencial per donar a conèixer la nostra organització, afavorir la transparència i la retre comptes a la societat. Ai...

Advertisement