__MAIN_TEXT__

Page 1

Memòria 2015

Associació Hàbitats Av. Mistral, 36, Esc. Esq. Pral. 2a ● 08015 Barcelona 93 421 32 16 ● info@associaciohabitats.cat ● www.associaciohabitats.cat


PRESENTACIÓ

3

OBJECTIUS

4

ORGANITZACIÓ

5

PROJECTES RIUS

7

INTRODUCCIÓ INSPECCIÓ DE RIUS ADOPCIÓ I CUSTÒDIA D’ESPAIS FLUVIALS

7 7 15

SETMANA DELS BOSCOS URBANS INTRODUCCIÓ ACTIVITATS GUIA DELS BOSCOS URBANS ELEMENTS COMUNICATIUS

37 37 37 42 42

COMUNICACIÓ REVISTA ESPIADIMONIS BUTLLETÍ DIGITAL ESPAI WEB EL BLOG XARXES SOCIALS

45 45 46 46 47 47

COMPTES

49

REPTES

52

AGRAÏMENTS

52

2


Presentació Associació Hàbitats és una entitat sense afany de lucre creada l’any 1997 amb la missió d’apropar les persones a l’entorn natural per fomentar-ne la conservació. Els seus principals pilars són l’educació, el voluntariat i la participació; d’aquí sorgeix la premissa de l’Entitat: conèixer, compartir i conservar.

Conèixer

L'educació. L’Entitat aposta per donar a conèixer les característiques i el funcionament dels ecosistemes, transmetent la importància de la biodiversitat i el seu equilibri. Empra l’educació com un conjunt d’estratègies i eines que permeten analitzar el medi des d’una perspectiva holística, posant èmfasi en la reflexió sobre la relació entre humans i natura.

Compartir

La participació. L'Associació té per objectiu sensibilitzar i mobilitzar la població sobre la importància de conservar l’entorn natural i l'inherent patrimoni cultural, fomentant actituds cíviques i responsables. Les iniciatives de l’Entitat aglutinen diferents col·lectius, com la comunitat educativa, els ajuntaments, el sector empresarial, les entitats locals, les famílies i, en definitiva, totes les persones.

Conservar

El voluntariat. Les iniciatives que desenvolupa l’Entitat tenen un impacte directe en la millora del territori. Per garantir l’èxit dels projectes es compta amb la col·laboració del voluntariat, que hi pot participar a través de projectes de custodia del territori . així es referma el compromís de la societat vers el medi i es posa en valor el patrimoni sociocultural associat.

Esquema de valors de l’Associació Hàbitats.

L’idea de constituir l’Associació s'origina al Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, on professorat i alumnes estudien la degradació dels espais fluvials de Catalunya durant les dècades dels 60 i 70 del segle XX i la seva incipient recuperació a finals del mateix segle. Encoratjats per noves corrents sociopolítiques com la Directiva Europea Marc de l'Aigua i l'Agenda 21, es concep una iniciativa que combina la vessant ambiental amb la social, ideant així un gran projecte de participació ciutadana i voluntariat en l'anàlisi i seguiment dels ecosistemes fluvials: el Projecte Rius. D’aleshores ençà la iniciativa s’ha mantingut ininterrompudament al llarg de 18 anys de trajectòria. També s’ha dut a terme altres projectes d’educació ambiental, conservació i millora dels espais naturals a Catalunya.

3


Objectius Tal i com recullen les Estatuts de l’Entitat, les finalitats de l’associació són: -

Treballar per la protecció i millora de la qualitat del nostre entorn natural i cultural a través de projectes demostratius, implicant organitzacions públiques i privades vinculades a la conservació del patrimoni natural i cultural, als voluntaris i a la societat en general.

-

Conscienciar a la societat, a través de l’educació ambiental i la participació ciutadana, de la importància d’adoptar actituds encaminades a millorar la qualitat dels hàbitats.

-

Apropar la ciutadania a través de l’educació ambiental a l’entorn natural, desenvolupant actuacions i projectes participatius per a la conservació d’espais d’interès natural i cultural, així com de la fauna i flora.

-

Estimular i potenciar el voluntariat ambiental en les tasques de conservació i protecció de l’entorn natural i cultural.

-

Integrar i coordinar la societat en les tasques de conservació, protecció i millora de l’entorn natural potenciant el treball en xarxa.

Per a la concreció d’aquestes finalitats, l’associació preveu desenvolupar les següents accions: -

Projectes de formació adreçats a sectors concrets de la població i també en general, campanyes de divulgació ambiental obertes a tots els ciutadans.

-

Per tal de garantir una bona gestió del nostre patrimoni natural i cultural, es promourà l’estudi i la recerca en temes de conservació i sostenibilitat. Per fer possible aquest objectiu, es disposarà d’un fons bibliogràfic de consulta i d’un centre de documentació que es destinarà a l’elaboració d’informes i projectes.

-

Exposicions, conferències, cursos i en general qualsevol manifestació audiovisual que sigui necessària per tal de mostrar la situació real dels hàbitats i al mateix temps, fer conèixer les diferents actuacions possibles per tal de millorar-los.

-

Organització de sortides i excursions que es realitzin a museus, monuments, llocs històrics, jardins botànics, parcs naturals i altres indrets que tinguin un interès natural i cultural.

-

Qualsevol altre activitat que permeti assolir les finalitats esmentades anteriorment.

En queda exclòs tot ànim de lucre.

4


Organització Els socis i sòcies L’Entitat s’integra pels socis i sòcies i en ells recau la sobirania de l’Entitat. El principal espai decisori és l’Assemblea General que es reuneix com a mínim un cop l’any i suposa el moment on es revisa i orienta la gestió de l’Entitat i s’estableixen les línies de treball. Els socis i sòcies estan compromesos amb les finalitats de l’Associació i hi contribueix amb el pagament anual d’una quota. A més tenen dret a participar i prendre decisions sobre les qüestions que afecten l’Entitat, a exercir la representació que se’ls confereixi en cada cas i a intervenir en les gestions que s’estableixin. Les tasques més habituals dels socis i sòcies són: tasques pròpies d’oficina, assistència a activitats, representació de l’Entitat, contacte amb mitjans de comunicació i assessoraments legals i tècnics en funció de l’àmbit professionals i disponibilitat de cada soci o sòcia en particular. Poden ser socis totes les persones majors d’edat, residents a l’àmbit territorial d’acció previst per l’Associació. Cap persona sòcia de l’Entitat ha rebut retribució, ni per raó del seu càrrec ni per la prestació de serveis diferents a les funcions els corresponen com a membres de l’Associació.

La Junta Directiva La Junta Directiva emana de l’Assemblea General de socis i sòcies, que tria els seus representants cada quatre anys. L’òrgan de govern s’encarrega de dirigir, administrar i representar l’Associació, així com de garantir que totes les actuacions es desenvolupen de manera coherent amb la missió i els valors de l’Entitat. Els càrrecs de presidència i secretaria són obligatoris, juntament amb un tercer membre de càrrec discrecional, generalment vocal. La resta d’integrants de la Junta Directiva també ho fan sota el càrrec de vocal. Cap dels membres de la Junta Directiva ha rebut retribució, ni per raó del seu càrrec ni per la prestació de serveis diferents a les funcions que els corresponen com a membres de l’òrgan de govern.

L’equip tècnic Per tal d’executar les decisions preses, implementar projectes i dinamitzar l’Entitat, existeix un equip tècnic professional. Aquest s’encarrega d’implementar els projectes i les activitats; difondre els valors, missió i iniciatives que duu a terme l’Associació; cercar recursos i atendre al públic . L’any 2015, l’Associació ha comptat amb una plantilla mitjana de dues treballadores. Les treballadores desenvolupen les seves tasques de manera retribuïda en Règim General de la Seguretat Social.

El voluntariat L’Entitat compta amb la col·laboració del voluntariat. Les persones voluntàries desenvolupen diferents funcions dins l’Associació, bé donant suport a aspectes de gestió i tasques d’oficina, o bé participant en els projectes de seguiment i conservació del medi. Per a dur a terme aquest tasca no perceben cap retribució econòmica ni de cap altre tipus.

5


Socis i sòcies

2015

Assemblea General

130 socis i sòcies

Junta Directiva: - Xavier Martí, president - Eulàlia Serrano, secretària sortint - Alba Catalán, secretària entrant - Pedro Alba, vocal - Ramon Bartolí, vocal

Junta Directiva Presidencia Secretaria Vocalies

Equip tècnic Projectes Comunicació Administració

Voluntariat Gestió Projectes

Equip tècnic: - Estela Anglada, administració i projectes - Eva de Lecea, projectes i comunicació - Núria Carrillo, projectes i comunicació

2.859 persones voluntàries

Organigrama d’Associació Hàbitats.

Composició d’Associació Hàbitats l’any 2015.

On som? La principal activitat de l’Entitat es desenvolupa a la seu social, una oficina en règim de lloguer obert al públic i situada a l’avinguda Mistral, núm. 36, escala esquerra, pral. 2a de Barcelona. L’espai s’estructura en diverses sales: sala principal o espai de treball, sala de reunions, magatzem, office i bany. L’oficina disposa dels equipaments necessaris per a que l’equip tècnic pugui desenvolupar la feina diària: subministraments d’electricitat i aigua corrent, serveis de telefonia i internet, equips informàtics, mobiliari d’oficina, fons documental, etc. També es disposa de fungibles com material d’oficina, material didàctic, estris de laboratori i eines per a les feines de camp. Enguany l’oficina ha romàs oberta al públic de dilluns a divendres de 9h a 15h i tardes convingudes. A més, l’Associació desenvolupa feines fora d’aquest espai: assistència a reunions, xerrades, tallers, congressos i conferències. També requereixen desplaçament la planificació els activitats i actuacions que celebrem a diferents punts del territori i que, puntualment es realitzen fora l’horari habitual.

Imatges de la seu d’associació Hàbitats, a l’avinguda Mistral, 36 de Barcelona.

6


Projectes Rius Introducció Projecte Rius neix l’any 1997 amb l’objectiu d’estimular la participació activa de la societat en la conservació i millora dels rius. Fomenta l’apropament de les persones al medi i permet conèixer les característiques dels ecosistemes fluvials, els valors ecològics i socioculturals, així com els problemes que els afecten i identificar possibles millores. El projecte s’estructura en tres línies de treball:

Inspecció de rius

La principal és la inspecció de rius, és a dir, l’anàlisi d’una sèrie de paràmetres que revelen l’estat de salut d’un tram de riu o riera. Aquesta tasca la desenvolupen els diferents grups de voluntariat distribuïts arreu del territori.

Adopció i custòdia d'espais fluvials La segona línia de treball és l’adopció i custòdia d’espais fluvials. Aquests projectes tenen per objectiu la millora directa del territori, del patrimoni natural i cultural mitjançant accions de restauració ambiental dutes a terme pel voluntariat i la ciutadania.

Activitats d'educació ambiental

La tercera línia de treball consisteix en la celebració d’activitats educatives i de lleure. Els continguts se centren en el coneixement i la conservació dels ecosistemes fluvials a través de l’apoderament de les persones i del conjunt de la societat.

Línies d’actuació del Projecte Rius.

Inspecció de rius Metodologia El voluntariat d’inspecció del Projecte Rius s’organitza en grups que actuen arreu de Catalunya. La principal missió dels grups de voluntariat és analitzar un tram de riu dos cops l’any, a la primavera i a la tardor, seguint una metodologia científica que contempla diferents paràmetres que permeten establir l’estat de conservació del tram. Paràmetres hidromorfològics

• Tenen en compte l’estat de conservació de l’hàbitat fluvial, el cabal, la qualitat del bosc de ribera i les alteracions de l’hàbitat natural, com ara la presència de deixalles o els usos del sol.

Paràmetres fisicoquímics

• Mesuren aspectes com la temperatura, el pH, les propietats organolèptiques de

Paràmetres biològics

• Es pren com a referència l’índex de macroinvertebrats aquàtics, mitjançant el qual

l’aigua i també les concertacions d’algunes substàncies, com ara els nitrats o l’oxigen dissolt. s'observa la presència i abundància de certes especies bioindicadores. Es complementa amb un inventari de flora i fauna. Paràmetres de la metodologia d’anàlisis de la qualitat de fluvial del Projecte Rius.

7


D’altra banda, els grups de voluntaris s’encarreguen d’advertir sobre casos de degradació, accions incíviques o situacions que posin en perill la seguretat dels vianants o que suposin una amenaça per la biodiversitat autòctona. Associació Hàbitats orienta i gestiona les alertes rebudes per tal que arribin a les autoritats competents i poder així pal·liar els efectes negatius que se’n puguin derivar. El voluntariat realitza, per tant, una tasca en benefici del conjunt de la població i del territori. Fruit de les dades aportades pel conjunt del voluntariat, s’elabora l’Informe RiusCat, que cada any il·lustra l’estat de conservació dels espais fluvials de Catalunya. És un document únic, tant per les dades que conté com per la font a través de les que s’obté: el treball del voluntariat. L’informe es difon a les administracions públiques, als mitjans de comunicació i és també a lliure disposició dels qualsevol persona a la pàgina web de l’Associació Hàbitats.

Informe Riuscat 2015 http://www.projecterius.cat/pdf/Informe-Riuscat-2015.pdf

A mode de resum, l’any 2015 les inspeccions del Projecte Rius han assolit les xifres següents:

2015

136 grups de voluntariat

2.859 persones voluntàries

251 inspeccions de rius realitzades

158 trams de riu analitzats Fites assolides en l’àmbit de participació l’any 2015.

8


A la dreta, Camp d’Aprenentatge del Ripollès al riu Rigart, Planoles. A l’esquerra, Escola Josep Fusté a la riera d’Alforja, Alforja.

A la dreta, Refugi Sant Jordi al torrent font del Faig, Bagà. A l’esquera: grup d’amics de Roger Gombau al riu Tenes, Parets del Vallès.

El cicle del voluntariat El cicle de gestió de voluntariat estableix l’organització de les diferents accions que integren el projecte i permet tenir una visió integral de totes les fases de col·laboració entre les persones voluntàries i l'Organització. En el cas del voluntariat d’inspecció del Projecte Rius destaquen sis etapes: Definició

Desvinculació

Acollida

Reconeixament

Formació

Desenvolupament

Cicle de gestió del voluntariat del Projecte Rius.

9


Etapes del cicle de voluntariat de Projecte Rius:

Definició

L'Entitat ha de definir el paper del voluntariat en el sí de l’organització. Així doncs, cal pensar quins són els perfils necessaris, com es realitzarà la captació i com es durà a terme el procés de selecció. En aquest sentit, el voluntariat d'inspecció de rius està obert a la participació de persones de totes les edats i condicions. És requisit indispensable que cada grup de voluntariat estigui format per un mínim de tres persones i que els menors d'edat participin acompanyats d'un responsable legal.

Acollida

L’acollida és el primer contacte que s’estableix entre l’Entitat i les persones interessades. Els futurs voluntaris i voluntàries reben tota la informació sobre l'Entitat (missió, valors i projectes). L’acollida es concreta mitjançant una entrevista presencial o telefònica en la que s’aborden aspectes com les funcions del voluntariat i les condicions sota les que es desenvoluparà i les motivacions personals del futur/a voluntari/a. Amb tot això, la persona interessada pot avaluar si el què l'Entitat proposa compleix les seves expectatives, interessos i si està dins de les seves capacitats i disponibilitat. De la mateixa manera, l'Entitat pot valorar si el candidat/a s'ajusta a les necessitats del projecte. Si les seves expectatives coincideixen es procedeix al següent pas: la formació. La formació té com a objectiu capacitar els voluntaris en les tasques que els han estat encomanades. A part dels coneixements tècnics, el voluntariat obté les eines, recursos i materials que li permetran executar les actuacions.

Formació

Durant l’any, s’organitzen diferents sortides a espais fluvials de Catalunya amb l’objectiu de posar en pràctica la metodologia d’inspecció. Així, els nous voluntaris coneixen de primera mà les tasques que en un futur hauran de realitzar de manera autònoma. Les sortides també són idònies per a que voluntaris que ja participen en el projecte aprofundeixin en alguns aspectes de la metodologia, resolguin dubtes i coneguin altres persones voluntàries. Es dóna una vegada que la persona s'incorpora activament i té assignades diferents responsabilitats. La relació entre Entitat o grup de voluntariat es formalitza mitjançant el document de compromís, on es recullen els drets i deures de cada part.

Desenvolupament

Els voluntaris d'inspecció realitzen la seva principal tasca durant la primavera i tardor, moment es que té lloc la visita al riu i les mesures que estableix la metodologia del projecte. Durant aquest temps l’equip tècnic de l’entitat adquireix i distribueix els materials necessaris per a que els voluntaris puguin dur a terme la seva tasca. També suposa el moment de més feina, donat que s’incrementen el nombre de trucades, visites i comunicacions entre Entitat i voluntariat. Per últim, l’equip gestiona les dades rebudes amb les que elabora l’Informe anual RiusCat, que recull l’estat de salut dels rius i rieres de Catalunya i fa balanç de la participació del projecte.

Reconeixement

Aquest apartat fa referència a les accions específiques destinades a valorar l'aportació del voluntariat i reconèixer la seva tasca. En aquest sentit, l'Entitat opta per una estratègia comunicativa, donant a conèixer els èxits del voluntari/a, fent esment específic a la seva tasca. Es difonen elements gràfics sobre la participació del voluntariat, dedicant articles a la revista semestral que edita l'entitat, aparicions en els butlletins electrònics i afavorint la seva participació mitjançant les xarxes socials com Facebook i Twitter.

Desvinculació

El grup de voluntariat pot cessar les seves tasques en el moment que ho desitgi. Es pot tractar d’una aturada provisional (per raons personals o manca de disponibilitat durant una temporada), o bé definitiva, que implica la dissolució del grup. En qualsevol dels casos el grup ha de comunicar l’aturada i retornar els materials cedits en cas que es tracti d’una dissolució definitiva. En cas que els membres del grup ho desitgin, poden participar en altres tasques o projectes de l’entitat o integrar-se en un altre grup actiu.

10


2015

Activitats formatives: - 11 d'abril, Salt, 6 assitents - 18 s'abril, Sant Celoni, 27 assitents - 20 d'abril, La Pobla de Segur, 45 assitents - 25 d'abril, La Sénia, 7 assitents - 22 de setembre, Molins de Rei, 20 assitents - 3 d'octubre, Canovelles, 24 assitents - 17 d'octubre, Sant Cugat del Vallès, 20 assitents - 24 d'octubre, Igualada, 13 assitents - 24 d'octubre, Pontils, 12 assistents

Resultats: 9 activitats realitzades 174 persones formades Resum de les sessions formatives en la metodologia d’anàlisis fluvial del Projecte Rius, obertes al públic i gratuïtes l’any 2015.

A la dreta, activitat formativa a Sant Celoni. A l’esquerra, activitat formativa celebrada a La Pobla de Segur.

A la dreta, activitat formativa a Canovelles. A l’esquerra, activitat formativa a Igualada.

11


El Projecte rius, un exemple de servei comunitari als instituts Durant 2015 l’Associació Hàbitats ha iniciat una estratègia educativa per tal d’afavorir la integració del Projecte Rius als instituts en el marc de l’anomenat de servei comunitari. El servei comunitari és una acció educativa orientada a desenvolupar la competència social i ciutadana, en què l’alumne, amb la finalitat de millorar el seu entorn, realitza un servei a la comunitat, aplicant els seus coneixements, capacitats i habilitats, alhora que aprèn l’exercici actiu de la ciutadania. Segons ordena el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, el servei comunitari ha de formar part de la programació curricular dels cursos de tercer o quart d’ESO. Tot i que actualment es troba en fase de prova pilot, i per tant la seva implementació és opcional pels instituts, es preveu que passi a ser un aprenentatge obligatori a partir del curs 2016-2017. Les inspeccions del Projecte Rius s’ajusten als requisits que la Generalitat estableix pel servei comunitari. Per aquest motiu, la iniciativa compta amb un doble objectiu. D’una banda, promoure que els centres que ja duen a terme les inspeccions del Projecte Rius puguin regularitzar aquestes tasques com a serveis comunitari i, d’altra banda, ampliar el nombre d’instituts que realitzen les inspeccions de Projecte Rius oferint una acompanyament específic. Durant el darrer trimestre de l’any, l’equip tècnic de l’Entitat ha elaborat un l’esquema transferible que se suma a la resta d’exemples de serveis comunitari publicats al web Xtec de la Generalitat de Catalunya. L’esquema transferible ha de guiar els equips docents en la implementació o adaptació d’un projecte de servei comunitari relacionat amb els ecosistemes fluvials. Així, els transferible incorpora enllaços a recursos d’interès i facilita els documents de seguiment i passos a tenir en compte per a que el servei comunitari es desenvolupi amb èxit.

Model transferible per a projectes relacionats amb els ecosistemes fluvials: http://xtec.gencat.cat/web/.content/comunitat/serveicomunitari/modelstransferibles/documents/rius_transferible.pdf

També s’ha contactat i visitat els centres pioners que des de fa anys inclouen les inspeccions del Projecte Rius en l’assignatura de servei comunitari. Així, hem après de la seva experiència per traslladar-la als centres que just ara inicien el seu camí. La revista semestral Espiadimonis ha estat un altaveu per donar a conèixer algunes d’aquestes bones pràctiques i fomentar que d’altres centres s’animin. En aquest sentit, el número 31 de la revista destina un article a l’aprenentatge-serveis (servei comunitari).

12


Article sobre aprenentatge-serveis (servei comunitari) publicat a la revista Espiadimonis, núm.31.

D’altra banda, s’han invertit esforços en comunicar als centres, sobretot en aquells ja sensibilitats en aspectes ambientals com les escoles verdes, sobre l’opció de desenvolupar un servei comunitari en ecosistemes fluvials de la mà del Projecte Rius. Durant 2016 aquest iniciativa cobrarà encara més força amb l’assistència a jornades de presentació de recursos orientats a la implantació dels servei comunitària adreçat a equips docents que se celebraran arreu del territori i amb l’assessorament i acompanyament específic als centres interessats..

Viu el teu riu L’any 2015 Projecte Rius posa especial èmfasi en donar a conèixer un grup faunístic especialment amenaçat: els ratpenats. La iniciativa neix arran de la col·laboració entre l’Associació Hàbitats, l’Associació Galanthus i el Museu de Ciències Naturals de Granollers.

Logotip del projecte Viu el teu riu.

L’Associació Galanthus i el Museu de Ciències Naturals de Granollers desenvolupen un projecte de ciència ciutadana de seguiment de quiròpters anomenat Quirorius. El funcionament del projecte és semblant al de Projecte Rius. Per aquest motiu sorgeix la idea de fer un intercanvi de de tal manera que els voluntaris

13


i voluntàries de Projecte Rius poden conèixer de primera mà el projecte Quirorius, mentre que el voluntariat de Quirorius pren contacte amb Projecte Rius. Per fer-ho, s’organitzen 16 activitats formatives arreu del territori: Sortides formatives de Projecte Rius

Sortides formatives de Quirorius

5 de juny, Sant Boi de Llobregat 13 de juny , Puigcerdà 18 de juny, Canovelles 20 de juny, Martorell

11 d’abril, Salt

27 de juny, Aiguafreda

18 d’abril, Sant Celoni

4 de juliol, Serra d'Almos

20 d'abril, La Pobla de Segur

18 de juliol, Amer

25 d’abril, La Sénia

9 de juliol, Esterri d'Àneu 10 de juliol, Collserola 11 de juliol, Hostafrancs de Sió 11 de juliol, Vilanova de Sau 25 de juliol, Berga

4 activitats celebrades

11 activitats realitzades

83 persones assitents

221 persones assistents

Calendari d’activitats Viu el teu riu 2015.

També es crea el nou espai web de Projecte Rius, que incorpora noves funcions respecte l’antic: permet a cada grup de voluntariat introduir les dades recollides durant la inspecció del riu, fer-ne el seguiment històric i remetre el formulari a l’equip tècnic. Per la seva banda, l’equip tècnic obté una base de dades exhaustiva de tots els grups de voluntariat, trams de rius analitzats i dades d’inspecció recollides que faciliten l’edició de l’Informe anual RiusCat.

Nou web de projecte Rius www.projecterius.cat.

14


Com a material complementari a la iniciativa, la revista semestral d’Associació Hàbitats, Espiadimonis, dedica el número 30 a la fauna com a bioindicadora, on els quiròpters hi tenen un paper destacat.

Revista Espiadimonis núm. 30, Fauna bioindicadora.

Adopció i custòdia d’espais fluvials Adoptar un espai fluvial Adoptar vol dir prendre un compromís, fer-nos nostre alguna cosa, afillar. De la mateixa manera, en el Projecte Rius, adoptar és fer nostre un tram de curs fluvial. Hi ha diverses maneres a través de les quals podem dir que adoptem un tram de riu, però totes tenen una base comuna: la planificació i execució d'una o més accions per a la millora social i ambiental d'un curs fluvial (riu, torrent, riera, etc.) i del seu entorn. Parlem, per tant, de gestionar directa o indirectament un espai fluvial per garantir la seva preservació.

La custòdia del territori Quan parlem de les adopcions de riu del Projecte Rius, també ens referim a un tipus de fórmula a favor de la conservació i recuperació dels valors naturals, paisatgístics i culturals associats a un territori o a una fracció, com són els espais fluvials i zones humides en general. Les diferents estratègies sorgides de les entitats al llarg de les últimes dècades es recullen sota el concepte de custòdia del territori, que en sentit més ampli, podem definir com tenir cura de la terra. Degut a que la majoria del territori que ens envolta és de propietat privada, sovint a l'hora de planificar una acció o intervenció a la vora d’un espai fluvial o d'altres ambients, haurem d'entrar en contacte i negociar amb l’administració competent i amb els propietaris dels terrenys propers al riu. Per això, la custòdia del territori, ofereix estratègies i instruments amb el propòsit d'implicar els propietaris i usuaris del territori en la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics. Per aconseguir-ho, es promouen acords i mecanismes de col·laboració contínua entre propietaris, entitats de custòdia i altres agents públics i privats.

15


Dins del context de la custòdia del territori, l’adopció que presenta Associació Hàbitats és una fórmula particular que anomenem custòdia participativa, ja que presenta dues característiques diferenciadores:

Les accions es desenvolupen en la zona pública dels rius (Domini Públic Hidràulic, DPH) i les proximitats. Per tant, no és imprescindible comptar amb un acord amb un propietari privat per iniciar l’adopció, tot i que sempre cerquem tots els agents social amb potencial per implicar-se en el projecte, inclosos els propietaris de les finques adjacents i properes al DPH.

Els impulsors de les iniciatives són voluntaris i entitats locals. Tots els projectes d’adopció es regeixen pels principis del Projecte Rius: conèixer (Educació Ambiental), conservar (Voluntariat Ambiental) i compartir (Participació Social). L’entitat no adquireix propietats per tal de protegir en un espai en particular, sinó que els projectes es basen en l’apoderament de la societat en gestió del territori.

Trets diferencials del model de custòdia fluvial que desenvolupa Associació Hàbitats.

El voluntariat d’adopció i custòdia Després d’un període fent les inspeccions de riu, els voluntaris i voluntàries que desitgen implicar-se una mica més en la conservació de l’espai que analitzen poden posar en marxa un projecte d’adopció de rius. Per a iniciar un projecte d’adopció i custòdia és important que el grup de voluntariat tingui un cert coneixement del funcionament i problemàtiques del tram, així com també de les interaccions socials i activitats que s’hi desenvolupen. A més, també és recomanable que el grup disposi del temps i les ganes de comprometre’s amb un projecte a mig o llarg termini. És preferible que es tracti d’un grup relativament nombrós, de manera que els membres es puguin repartir les tasques i responsabilitats. També es recomana que el grup tingui entitat jurídica pròpia, fet que pot agilitzar alguns tràmits.

Disseny i implementació del projecte A continuació llistem els passos bàsics a seguir per adoptar un tram fluvial, de la mà de l’equip tècnic del Projecte Rius:

Reunió inicial

Visita de camp

Valoració de la proposta

Definició del projecte

Avaluació, manteniment i seguiment

Execució de les actuacions

Assoliment del finançament

Cicle d’implementació dels projectes d’adopció i custòdia fluvial del Projecte Rius.

16


Etapes d’un projecte d’adopció o custòdia del Projecte Rius:

Reunió inicial

Es tracta del primer contacte entre el grup de voluntariat que vol impulsar una proposta i l’equip tècnic de l’Entitat. En aquesta reunió s’exposen els compromisos que caldrà assumir i els plantejaments inicials de les dues parts respecte del tram de riu que es desitja adoptar.

Visita de camp

Per conèixer i valorar l’espai d’actuació és indispensable una vista de diagnosi que permeti explorar les possibilitats reals de la proposta.

Valoració de la proposta

Anàlisi de diferents factors interns i externs que poden influir en el projecte, els efectes positius de les accions sobre el medi i sobre la població, els agents socials que caldrà tenir en compte i les possibilitats de finançament.

Definició del projecte

Elaboració conjunta de la proposta del projecte d’adopció de rius. S’establiran els objectius del projecte, les accions que ens permetran assolir-los, els resultats que s’espera obtenir i els indicadors que ajudaran a avaluar l’impacte del projecte. També caldrà tenir en compte factors que puguin condicionar la iniciativa, com l’obtenció de permisos o la intervenció d’altres agents socials. Finalment, establirem el cronograma, l’assignació de tasques, els recursos i finançament necessaris i els elements de comunicació i divulgació.

Assoliment del finançament

Un cop fet el pressupost cal estudiar les possibles vies d’obtenció de fons. Hi ha recursos que es poden aconseguir en espècies, per exemple a l’Entitat i els voluntaris poden tenir eines o maquinaria per a realitzar les actuacions. Així mateix, cal considerar la col·laboració dels consistoris i d’entitats locals que puguin prestar recursos al projecte. No obstant, el gruix del finançament sol provenir de subvencions, cosa que condiciona en gran part els temps i administració del projecte.

Execució de les actuacions

Obtingut el finançament i els permisos necessaris s’inicien les actuacions de millora de l’espai fluvial seguint el cronograma pactat. A banda dels voluntaris, les activitats s’obren al conjunt de la població per tal de fomentar la participació activa de la societat en la conservació del medi.

Avaluació, manteniment i seguiment del projecte:

L’avaluació del projecte ens servirà per comprovar que anem pel bon camí, així podrem corregir el que calgui i adaptar-nos a la realitat en tot moment. Sovint, tot i que els recursos econòmics destinats a les actuacions principals s’esgotin, el projecte requereix de manteniment i seguiment a llarg termini. Per aquest motiu és important una bona comunicació entre el voluntariat, l’Entitat i els agents implicats. Així, s’aposta per la continuïtat dels projectes, el que suposa la custòdia efectiva de l’espai fluvial.

Programa d’adopció i custòdia al Besòs Des de 2013 i fins l’actualitat l’Associació Hàbitats desenvolupa un programa estratègic de custòdia del territori que inclou diversos espais fluvials pertanyents a la conca del riu Besòs a la comarca del Vallès Oriental. − − −

Aiguafreda i Centelles, riu Congost i riera de Martinet. Bigues i Riells, riu Tenes Les Franqueses del Vallès i Canovelles, riu Congost i riera de Carbonell

Tot seguit oferim un petit resum dels orígens de cada projecte:

17


Aiguafreda Centelles riera de Martinet i riu Congost

Bigues i Riells riu Tenes

Les Franqueses del Vallès Canovelles riu Congost i riera de Carbonell

• El projecte d’adopció neix l’any 2009 arran de l’interès dels voluntaris d’inspecció del Projecte Rius de l’Associació Martinet en contribuir a la conservació i millora d'aquesta riera. El projecte suma el suport de l’Ajuntament d’Aiguafreda i d'un propietari de terrenys privats propers a la riera. Les primeres accions consisteixen en l’adequació de camins i senyalització de l’itinerari de la riera. Seguidament el projecte s’amplia a la Font d’en Pinós, a la vora del riu Congost que uneix els municipis d’Aiguafreda i Centelles. D’aquesta manera s’incorpora al projecte l’Ajuntament de Centelles. L’objectiu és restaurar els elements patrimonials de l’àrea a de la Font i la millorar-ne l’estat ecològic. •El projecte d’adopció neix l’any 2009 de la mà de diferents grups de voluntaris que realitzen la inspecció de rius al municipi, principalment escoles i associacions de pares i mares d’alumnes. La finalitat és recuperar el passeig del riu Tenes, tant els elements patrimonials com la biodiversitat. S’adhereixen a la iniciativa l’Ajuntament de Bigues i Riells i diversos propietaris privats amb finques properes al riu. Les primeres accions, consisteixen en la desbrossada, plantació i senyalització de l’itinerari del riu. Posteriorment el projecte s'amplia a la vall de Riells que acull els vestigis d'una antiga central hidroelèctrica. S'adequa l'espai per garantir-ne la seguretat i s'instal·la mobiliari urbà per a impulsar usos de lleure cívic. •El projecte s’inicia l’any 2012 de la mà del Consorci per la Defensa de la Conca del Besòs, que transmet a l’Entitat la necessitat de restaurar el tram del riu Congost al pas pel pla de Llerona. Associació Hàbitats inicia aleshores un procés participatiu per tal d’implicar la ciutadania en la conservació i millora de l’ecosistema fluvial. El projecte compta de seguida amb el suport de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès i les administracions públiques. Es realitzan sobretot accions de gestió de la vegetació i protecció de l'espai. Davant l’èxit del projecte, l’any 2015 s’estén al municipi de Canovelles, permetent la restauració del riu Congost aigües avall. Orígens dels projectes d’adopció i custòdia en vigor durant 2015.

Aiguafreda i Centelles, riera de Martinet i riu Congost Tot seguit s’exploren en detall les actuacions realitzades durant 2015 en els espais en custòdia d’Aiguafreda. Aquest any, no s’han realitzat actuacions a Centelles.

Signatura el nou conveni d’adopció dels cursos fluvials d’Aiguafreda (gener 2015) Des de l’any 2009 l’Ajuntament d’Aiguafreda, l’Associació Martinet i l’Associació Hàbitats comparteixen el projecte d’adopció de la riera de Martinet i el riu Congost al tram de la Font d’en Pinós. Des de llavors s’han realitzat diverses activitats i actuacions a fi de millorar la conservació del medi natural implicant a la ciutadania en la tasca. El tramat de l’itinerari de la riera de Martinet o la recuperació de la Font d’en Pinós són dos bons exemples dels èxits aconseguits a través d’aquesta col·laboració. A partir d’ara es renoven 5 anys més de conveni, prorrogable a la meitat del termini, temps en el que seguirem treballant per la conservació i sensibilització envers els ecosistemes municipals d’Aiguafreda.

18


D’esquerra a dreta: Xavier Martí, president d’Associació Hàbitats; Joan Vila, alcalde d’Aiguafreda i Salvador Parareda, president d’Associació Martinet.

Resultats obtinguts

- Acord de custòdia renovat.

Redacció del nou projecte de millora de la riera de Martinet (maig, juny i juliol 2015) A finals de la primavera de 2015, Associació Hàbitats i Associació Martinet treballen conjuntament per a la redacció d’una nova fase de millora de l’entorn de la riera de Martinet. Arran de la diagnosi de l’espai i el seguiment d’accions realitzades durant els anys anteriors, es redacta el nou projecte que contempla les accions següents a desenvolupar durant 2016 i 2017: en primer lloc, cal seguir actuant en l’extracció de vegetació invasora i el reforç d’espècies autòctones, sobretot a l’aiguabarreig entre la riera de Martinet i el riu Congost. En segon lloc, es proposa la restauració d’elements patrimonials com el canal de reg, la resclosa i els murs de pedra-seca presents a la riera. En tercer lloc, es planteja la creació de refugis per a fauna, concretament per a les aus. Per últim, es crearà un itinerari sensorials de la riera de Martinet, és a dir, l’adaptació de l’itinerari de la riera a per persones amb diversitat funcional sensorial.

Resultats obtinguts

- Projecte redactat i a punt per ser executat.

19


Bigues i Riells, riu Tenes Tot seguit s’exploren en detall les actuacions realitzades durant 2015 en els espais en custòdia de Bigues i Riells en el marc del present programa de custòdia al Besòs. Enguany les accions s’han dut a terme a la zona de Riells del Fai.

Restauració de punts d’aigua per l’afavoriment de l’herpetofauna (febrer i març de 2015) Per tal de planificar l’actuació es realitzen diverses visites prospectives que permeten determinar la potencialitat dels diferents elements patrimonials com a punts de reproducció d’amfibis. Un cop identificats aquets punts, l’equip tècnic del projecte i la vintena de voluntaris participants fan una primera obertura, permetent la circulació de l’aigua i canalitzant els aports d’aquesta. Finalment l’equip professional assenta les canalitzacions i punts d’aigua amb materials d’obra. Aquetes feines s’han realitzat sobre diferents elements patrimonials: Safareig de L’antiga central hidroelèctrica del Fai: Es troba adjacent a l’edifici de la central. Es tenia constància d’un safareig d’1m³ aproximadament. A l’inici del projecte el safareig estava totalment acaramullat de sediments i tapat per la vegetació de manera que era inaccessible i indetectable. Durant l’actuació es procedeix a: -

Desbrossar selectivament la vegetació fet que ha permès detectar el safareig. Buidar el safareig de sediments. Restaurar l’aport hídric. Tapar la sortida inferior d’aigua per tal de mantenir el safareig amb aigua permanent. Construir una escala per fauna per facilitar-ne la sortida en cas que hi caiguin i l’aigua no arribi al nivell superior.

A l’esquerra, vista general de la zona de la finca de la central abans del Projecte. A la dreta, vista general de la finca de La Central durant l’execució del projecte.

20


A l’esquerra, zona del safareig abans de l’actuació. A la dreta, voluntaris extraient sediments del safareig.

A l’esquerra, rampa per a fauna. A la dreta, safareig ple d’aigua.

Bassa superior: A la part superior de la finca i sota dels degotalls de pedra tosca existeix una petita bassa que rep l’aportació d’aigua directament del mur. Es trobava tapada de vegetació i tenia una part de la mur ensorrat. S’ha procedit a: -

Desbrossar selectivament la vegetació, fet que ha augmentat l’aport hídric que rep la bassa. Reparar el mur de manera que la làmina d’aigua ha pujat uns 5 cm.

A l’esquerra, imatge de la bassa superior. A la dreta, reparació del safareig superior.

21


Bassa inferior: A la franja inferior de la finca i just al costat del riu Tenes s’ha format una bassa limitada per pedra natural. L’observació reiterada d’amfibis a la bassa l’han convertit en un dels punts d’especial interès on actuar. S’ha procedit a: -

Restaurar i millorar l’aport hídric. Buidar l’acumulació de sediments per tal de dotar la bassa d’una làmina d’aigua més profunda.

A l’esquerra, bassa inferior un cop recuperat l’aport d’aigua. A la dreta, extracció de sediments.

Canalitzacions: L’aigua provinent de la font situada a la part posterior a la central inundava l’edifici i les parts altes de la finca, provocant-ne el deteriorament patrimonial i propiciant el creixement de la vegetació ruderal i el conseqüent tancament d’hàbitats i pèrdua de biodiversitat. S’ha procedit a: -

Canalitzar l’aigua cap als diferents punts estratègics (safareig i bassa inferior).

A l’esquerra, voluntaris treballant en la canalització de l’aigua. A la dreta, assentament de les canalitzacions d’aigua.

- 3 basses restaurades amb confirmació de presència d'ambibis i rèptils. Resultats obtinguts

- Canalització de l'aigua cap al punts estratègics. - 20 persones voluntaries participant en l'actuació.

22


Gestió de la vegetació de ribera per afavorir la diversitat d’hàbitats (febrer i març de 2015) Amb aquesta actuació es vol afavorir la diversitat d'hàbitats rars o d'interès prioritari presents a l'espai, posant especial èmfasi en els d'interès comunitari o rars. La vegetació ruderal havia tancat per complert els espais oberts de l’entorn de l’antiga central hidroelèctrica, impossibilitant el pas, monopolitzant l’aigua i evitant el creixement de vegetació higròfila. Així, l’equip tècnic del projecte i una vintena de persones voluntàries han procedit a: Estassar la vegetació per afavorir les espècies i hàbitats higròfils d’interès: s’ha procedit a desbrossar la vegetació deixant els exemplars d’interès. Un mes després de la primera estassada s’ha pogut observar la brotada de nombroses espècies d’aiguamoll.

A l’esquerra, degotalls de pedra tosca tapats per la bardissa que impedeix l’aport lumínic. A la dreta, treballs de desbrossada.

Retirada de deixalles: degut a l’alta freqüentació de l’espai en els mesos estivals i a la morfologia, després de la desbrossada s’ha trobat presència de deixalles, algunes d’origen domèstic i d’altres de dimensions més grans, com un barril o una tanca de carretera. S’ha procedit a la seva retirada.

A l’esquerra, bidó arrossegat per aiguats. A la dreta, Retirada de residus

Espècies exòtiques: es considera prioritari actuar sobre els exemplars detectats per tal de frenar la propagació. A l’espai hi ha presència de cal·les, com a resta de l'enjardinat de l'entorn de la Central en l'època que estava en funcionament. Aquesta espècie no té caràcter invasor, pel que s’han deixats els exemplars més propers a la finca com a memòria patrimonial, i s’han eliminat els exemplars més allunyats. A la zona del camí d’accés s'ha detectat alguns exemplars de seneci del Cap, que s’han eliminat abans de la floració i dispersió de llavors.

23


A l’esquerra, voluntaris eliminant exemplars de cal·les. A la dreta, eliminació de seneci del Cap.

Plantació de lisimàquia blanca: espècie relativament rara a Catalunya i molt rara a la conca del Besòs. Excel·lent indicadora de la vegetació higròfila en aigües carbonatades. A la zona d’estudi és força abundant però es troba en regressió pel tancament de l’hàbitat. Durant la jornada de voluntariat s’ha procedit a plantar diversos nuclis per tal d’afavorir la seva presència. La planta prové d’un viver certificat que ha reproduït la llavor de la mateixa vall del Tenes.

A l’esquerra, voluntaris plantant lisimàquia blanca. A la dreta, exemplars de lisimàquia blanca i altres espècies higròfiles un mes després de la intervenció.

- Espai desbrossat i naturalitzat amb vegetació autòctona de ribera. Resultats obtinguts

- Espai lliure de residus. - 20 persones voluntaries participant en el projecte.

24


Les Franqueses del Vallès i Canovelles, riu Congost i riera de Carbonell Tot seguit s’exploren en detall les actuacions realitzades durant 2015 en els espais en custòdia de Les Franqueses del Vallès i Canovelles en el marc del present programa de custòdia al Besòs.

Eliminació de vegetació exòtica invasora (febrer i març de 2015) L'actuació es desenvolupa en el riu Congost, a la zona del Corró d’Avall de Les Franqueses del Vallès i a Canovelles. Consisteix a eliminar els individus més perillosos ecològicament per la seva situació dins el llit del riu i la seva conseqüent potencialitat de dispersió. Es duu a terme una primera extracció arbustiva de lligabosc japonès, budleia, raïm de moro, robínia, miraguà, nyàmera i seneci del Cap. Es constata l’elevat nombre d'exemplars de flora invasora i la necessitat de prioritzar espècies i enclavaments a tractar. En aquest sentit, les espècies més significatives presents a l’espai són: canya de Sant Joan, ailant i herba de la pampa. La canya recobreix uns 3.500m² dels talussos laterals del riu, per la qual cosa només s'ha pogut intervenir sobre aproximadament un 20% de la superfície total. No obstant això, l'efectivitat del tractament és superior al 95% allà on s'han extret els rizomes. Malgrat aquestes limitacions, la intervenció es valora positivament, ja que s'han eliminat bona part dels rodals ubicats a la riera Carbonell i a la llera esquerra del riu Congost, zona on la presència de canyes ocasionava el major impacte. Respecte l’ailant s’empra tractament herbicida en 38 exemplars adults i 220 exemplars joves. S'ha tractat de forma completa el rodal principal i dos bosquets secundaris. Queda pendent actuar sobre un nucli mitjà, situada al marge dret prop del gual del carrer Forcaire, i sobre altres dos nuclis petits. Atès que l'aplicació de productes fitosanitaris suposa un risc per a la salut de les persones i per al medi ambient s'han considerat mesures preventives per a la minimització de riscos ambientals. S'ha eliminat un petit nucli amb sis exemplars d’herba de la pampa ubicats al marge extern de la mota del riu Congost. Resta pendent intervenir sobre altres dos exemplars ubicats en un lloc d'accés difícil.

A l’esquerra, rodal de lligabosc japonès abans del desbrossament selectiu previ d'espècies herbàcies invasores. A la dreta, retirada mecànica d’herba de la pampa.

25


Tractament del bosquet principal d'ailant prop del pont del ferrocarril a Canovelles.

- Reducció estratègica de vegetació arbustiva invasora en 36 ha. Resultats obtinguts

- Erradicat el principal rodal d'ailant. - Erradicat el 20% de rodals de canya de Sant Joan. - Erradicat un nucli d'herba de la pampa.

Plantacions de nuclis de vegetació a la ribera del Congost (de febrer a novembre de 2015) Al mateix espai on s’ha dut a terme l’acció anterior, en els darrers anys la vegetació ruderal havia anat tancant espais oberts dificultant el desenvolupament dels hàbitats de bosc de ribera més diversos. Per aquest motiu, l'actuació consisteix en la plantació de nuclis de vegetació seguint i potenciant els hàbitats autòctons actuals i en desenvolupament. S'han realitzat desbrossades selectives en algunes zones per mantenir espais oberts i plantat nuclis de vegetació autòctona seguint la dinàmica natural del bosc de ribera. S'ha tingut en compte el fet d'afavorir la competència que les espècies autòctones poden exercir sobre les espècies exòtiques. Sota aquesta premissa s'han establert diverses zones de plantació al llarg de tota la ribera que funcionen com a nuclis de propagació de les espècies seleccionades. S'ha tingut especial cura en la selecció de les espècies, en tots els casos ja presents a la zona o rodalies, en la seva adequació genètica i en la ubicació de cada exemplar segons les condicions particulars de cada zona de plantació. Així doncs, les espècies freatòfiles com vern, salze blanc o gatell, s'han plantat en llocs amb elevada disponibilitat hídrica. Per contra, les espècies que poden tolerar la sequera estival, com freixe de fulla petita, rosa silvestre o ginesta, han estat ubicades a la part superior dels talussos o en els sòls més secs. D'altra banda, les espècies arbòries de port elevat, com àlber blanc i àlber negre s'han situat en punts poc exposats a les avingudes. També ha estat prioritari prendre mesures per garantir una elevada taxa de supervivència, afavorir el desenvolupament dels exemplars i prevenir els danys en els plançons a causa del pas i esporgada del bestiar i altra fauna que es pot veure atreta pels brots tendres dels arbres i arbustos acabats de plantar. Respecte les tècniques de plantació s’ha optat per l'excavació d'escocells amb maquinària, de manera que es facilita el reg de manteniment. La capa superficial de terra vegetal es reserva i posteriorment és utilitzada per omplir el forat. S'ha procedit a l'aportació de restes vegetals triturades quan aquests eren a les rodalies dels escocells. També s'ha aprofitat la protecció natural que confereixen els talussos i fondalades del terreny i la presència de vegetació de port elevat com canyes, esbarzers o jonqueres.

26


En el cas de les plantacions d'estaques vives, la rasa de plantació, també excavada amb maquinària, garanteix l'accés al freàtic. Les estaques presentaven un gruix mínim de 4 cm i una longitud mínima de 1,20 cm. S'han efectuat 6 regs de manteniment al llarg de la primavera i l'estiu i 4 actuacions de manteniment d'escocells i eliminació de competència, algunes d’elles dutes a terme per voluntariat, tal i com veurem més endavant. Els resultats obtinguts són positius ja que la taxa de supervivència dels exemplars és elevada i en la seva majoria s'han desenvolupat de forma satisfactòria durant el primer estiu d'implantació. Tanmateix, algunes espècies com els pollancres han presentat elevades taxes de mortalitat. Cal tenir en compte que la primavera i l'estiu de 2015 han estat molt secs i calorosos a la zona. Les pluges s'han normalitzat durant finals d'agost i setembre.

A l’esquerra, plantació àlbers i freixes. A la dreta, excavació de clots i estaques.

Resultats obtinguts

- Cobertura vegetal autòctona reforçada en 36 ha. - Plantats 178 exemplars de diferents espècies arbustives i arbòries del bosc de ribera mediterrani, amb una taxa de supervivència mitjana del 80%.

Plantacions al passeig fluvial del Congost (de febrer a novembre de 2015) El riu Congost al pas pel corró d’Avall té un passeig a banda i banda del riu molt utilitzat com a espai d'esbarjo pels habitants dels municipis del projecte. L’acció executada en aquest espai té l’objectiu de naturalitzar del passeig amb plantacions d'espècies arbòries i arbustives per integrar-lo en l'ecosistema fluvial. S'ha efectuat una plantació de 30 arbres i de 60 espècies arbustives, agrupades en nuclis de 5-7 exemplars. El marc de plantació pretén crear, a mig termini, un paisatge agradable i al mateix temps naturalitzat, allunyat de les alineacions i dels marcs geomètrics de plantació que caracteritzen molts passeigs fluvials. La supervivència de les plantacions és superior al 90%. S'han detectat problemes amb el pollancre ver, probablement per un defecte en el material d'origen. A més s’ha constatat que la qualitat del sòl en aquesta zona és molt deficient. Les plantacions també han patit algun acte incívic.

27


Aspecte de les plantacions al passeig fluvial durant l'estiu de 2015.

Resultats obtinguts

- Cobertura vegetal autóctona reforçada en 36 ha. - Plantats 98 exemplars de diferents espècies arbòries i arbustives del bosc de ribera mediterrani, amb una taxa de supervivència mitjana del 90%.

Millora de la connectivitat amb la riera de Carbonell (de febrer a novembre de 2015) L'actuació es duu a terme a la riera de Carbonell entre els municipis de Les Franqueses del Vallès i Canovelles. Consisteix en l'eliminació de canya americana de la riera i plantació d'helòfits. La riera de Carbonell és el sector on s’ha actuat més intensament, ja que es tractava de recuperar un espai molt degradat. Els treballs han consistit en desbrossament selectiu de canyes i altres espècies invasores; la retirada de 18 m³ de deixalles, incloent el desmuntatge de les tanques i materials diversos d'un hort situat a domini públic hidràulic; l’extracció de rizomes de canya sobre 640 m² i la plantació de 90 unitats d'espècies autòctones, entre llenyoses en contenidor, salicàcies en estaca i herbàcies helofítiques. Durant el mes de novembre s'ha efectuat un repàs als rebrots de canyes, per la qual cosa s'han pogut detectar aquells rizomes que no s'havien retirat durant la primera intervenció. Els resultats obtinguts són molt satisfactoris ja que la millora ambiental, hidrològica i paisatgística del tram final de la riera Carbonell és evident. Les canyes s'han vist confinades i ha augmentat ostensiblement la naturalitat i presència d'espècies autòctones de ribera. Aquesta millora ha repercutit en la connectivitat ecològica entre aquest curs d'aigua i el riu Congost, i també en la percepció social de l'espai fluvial, ja que aquest tram és el que resulta més visible per a la població de tot l'àmbit del projecte. Un dels aspectes interessants del tram final de la riera Carbonell és que presenta un cabal d'aigua escàs però permanent, cosa que permet el desenvolupament d'espècies freatòfiles. Durant 2015 s'han produït algunes oscil·lacions en el cabal que no s'han pogut justificar. Seria interessant disposar de més informació en aquest sentit.

28


A l’esquerra, desmantellament d’hort il·legal en Domini Públic Hidràulic. A la dreta, plantacions d’helòfits a la ribera de la riera de Carbonell.

Retirada de nuclis de canya a la riera de Carbonell: a l’esquerra abans de l’actuació i, a la dreta després de l’actuació.

Condicionament de la llera de la riera de Carbonell.

29


- Cobertura vegetal autòctona reforçada en 2 ha. - Erradicat 640 m² de canya de Sant Joan. Resultats obtinguts

- Plantats 90 exemplars de diferents espècies helòfites, arbustives i arbòries del bosc de ribera mediterrani, amb una taxa de supervivència mitjana del 90%. - 18m³ de deixalles retirades de les riberes. - Un hort il·legal desmantellat.

Jornada de formació tècnica per a professionals a l’entorn del riu Congost (març de 2015) El 13 de març se celebra una jornada formativa sobre restauració fluvial i custòdia del territori adreçada a professionals del sector medi ambiental, especialment tècnics d'ONGs i dels governs municipals. La jornada es desenvolupa en el tram fluvial on es porta a terme la restauració i reuneix 10 persones. Es treballa sobre la diagnosi de l'espai i les principals amenaces detectades, que són comunes a diferents trams dels rius mediterranis i, per tant, fàcilment extrapolables a altres projectes de restauració i conservació fluvial. Durant la visita es debat diferents tècniques i estratègies utilitzades en la restauració del riu Congost, així com els resultats obtinguts. Els participants aprofiten per explicar les seves pròpies experiències i plantejar alguns dubtes. A més de les actuacions de restauració, es tracten també aspectes de participació social i voluntariat, en ser aquest un punt fort de Associació Hàbitats i del projecte. Es plantegen els beneficis i les dificultats de la intervenció ciutadana i les tasques més adequades per a la participació del voluntariat, tenint en compte que hi ha d'haver un benefici tant per a l'entitat i el projecte, com per a les persones voluntàries.

Diferents mementos de la formació tècnica.

Resultats obtinguts

- 10 professionals formats en restauració fluvial i custòdia del territori.

30


Jornada de voluntariat: col·laboració en la restauració del riu Congost i la riera de Carbonell ( abril de 2015) L'activitat se celebra l’11 d’abril al riu Congost i a la riera de Carbonell i hi assisteixen 23 voluntaris. La jornada de voluntariat complementa les tasques descrites anteriorment i suposen la participació activa de la societat en la conservació dels espais fluvials. Les tasques que realitzen les següents accions: -

Protecció d'exemplars petits de vegetació autòctona, ja que alguns han crescut de manera espontània gràcies a l'aplicació de les tècniques adequats.

-

Cava d'escocells per a plantacions.

-

Eliminació d'espècies vegetals competidors amb l'objectiu d'afavorir la supervivència dels exemplars escollits, ja que el tancament d'hàbitats mitjançant bardisses és una causa de pèrdua de biodiversitat.

-

Plantació d'estaques procedents de vegetació local. Es tracta d'un mètode de revegetació que, a més de ser econòmic i eficaç, assegura la màxima adaptació al medi. Es van tallar diverses branques de salze i tamariu, que es van usar per reproduir l'espècie a la zona del gual del carrer Forcaire.

-

Cobriment de les rases amb terra.

-

La retirada de residus sòlids presents a les riberes. En termes generals, en els últims anys la presència de residus als rius ha disminuït respecte als nivells alarmants de la segona meitat del segle XX. No obstant això encara es troben alguns residus que poden suposar la pèrdua de biodiversitat, i que afecten especialment la fauna.

-

Desmantellament d'un antic hort il·legal que ocupava la ribera.

Voluntaris i voluntàries durant la jornada realitzant diferents tasques: reproducció mitjançant estaca viva, cava de rases i retirada de residus.

31


- Ciutadania implicada en la conservació de les riberes. Resultats obtinguts

- Jornada de voluntariat ambiental celebrada (23 persones voluntàries). - Millora ecològica de 36 ha de bosc de ribera.

Jornada de voluntariat corporatiu: col·laboració en la restauració del riu Congost (juny de 2015) A finals de la primavera arriba el moment de realitzar el manteniment i preparació de les plantacions per afrontar la calor de l'estiu. En aquesta ocasió es compta amb la col·laboració de voluntàries de l'empresa tèxtil Surkana, que formen un equip de 11 persones. Les actuació es desenvolupen a nord i sud del gual del carrer Forcaire, en els Franqueses del Vallès, i es basen en el reg de les plantacions per evitar l'estrès hídric durant l'estiu. També es planten diversos exemplars de verns i rosers assegurant la profunditat i la humitat de les arrels.

Voluntàries durant la jornada realitzant diferents tasques: reg de plantacions, cava d'escocells i plantacions.

- Sector empresarial implicat en la conservació de les riberes. Resultats obtinguts

- Jornada de voluntariat ambiental celebrada (11 treballadores voluntàries). - Mantemiment i preparació de les plantacions per a l'època estival realitzadts.

32


Nit de ratpenats (juny de 2015) El dijous 18 de juny se celebra una jornada nocturna de ratpenats. Es tracta d'una activitat amb un marcat caràcter lúdic i dirigit al públic familiar. 18 persones, entre adults i menors, es reuneixen al teatre auditori de Can Palots de la localitat de Canovelles per participar en l'activitat, que es divideix en dues parts: la primera té lloc a l'aula amb l'objectiu de conèixer una mica més als quiròpters i desmentir alguns dels mites els acompanyen, mentre que la segona part es duu a terme a l’aire lliure i consisteix a detectar la presència d'aquests individus i identificar a quina espècie pertanyen. Durant l'activitat ens acompanyen experts de l'Àrea d'investigació de quiròpters del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Aquesta institució porta a terme el projecte Quirorius, un programa de voluntariat que consisteix en el seguiment de ratpenats aquàtics. La primera part de l'activitat se celebra a l'aula i consisteix en una introducció a aquesta espècie de mamífers. A Catalunya tenim unes 30 espècies de quiròpters, totes elles són insectívores, com els ratpenats d'aigua, la rata penada, el ratpenat comú i el nan. Es remarca que són molt beneficiosos per a controlar les plagues d'insectes com els mosquits. També es mostren alguns instruments relacionats que aquesta ordre: el parany d'arpa per atrapar ratpenats diferents models de caixes niu per a aquests mamífers. A la caiguda del sol, el grup es desplaça a peu fins al riu Congost per detectar i identificar quiròpters. Amb un receptor d'ultrasons i un amplificador s'accedeix a un món de sons paral·lel, els sons que emeten els ratpenats: el seu radar, el so que produeix l'alimentar i fins i tot algun crit social del ratpenat comú.

Els participants a l'activitat atenent les explicacions a l'aula i, posteriorment, sortida a l'exterior per a l'observació de quiròpters aquàtics.

Resultats obtinguts

- Jornada de divulgació sobre quiròpters celebrada. - 18 persones participants al taller.

Jornada de voluntariat i educació ambiental: col·laboració en la restauració del riu Congost (novembre de 2015) El Projecte arriba al final i és necessari realitzar els últims condicionaments de la restauració ecològica del riu Congost. Per aquest motiu el novembre 7 es convoca una activitat de voluntariat oberta la conjunt de la ciutadania a la qual assisteixen 44 persones.

33


L'acció es desenvolupa en el riu Congost, a la zona compresa entre Corró d'Avall i Canovelles. Les principals actuacions consisteixen en la preparació de les plantacions per al transcurs de l'hivern. Així, es netegen els escocells per evitar la competència i donar als exemplars les màximes garanties de supervivència. També es substitueixen alguns exemplars de freixe, que no van superar l'estiu. Finalment es retiren residus sòlids de la zona per evitar els riscos que pugui suposar per a la fauna. A causa de les fortes pluges de tardor, aquests eren bastant abundants i fins i tot es va retirar un frigorífic. L'actuació es complementa amb una activitat ornitològica, que compta amb la col·laboració del grup d'anellament Parus. A primera hora del matí se situen les xarxes japoneses per a la captura de les aus. Posteriorment, els participants poden observar les aus capturades, mentre els experts procedeixen a la seva identificació i anellament. S'explica que la tècnica de l'anellament científic permet als ornitòlegs el control de les poblacions, migracions i cicle vital de les diferents espècies. Entre les aus observades van destacar el blauet, el pit-roig, el mite, el cargolet, la piula pratense i la merla. Seguidament, els companys del Grup Ornitològic del Tenes (GOT) condueixen l'activitat de construcció de refugis per les aus. En total es munten 8 caixes-niu que es pengen a les branques de diferents arbres.

Voluntaris i voluntàries durant la jornada realitzant diferents tasques: substitució d'exemplars vegetals que no han sobreviscut, retirada de residus.

34


Diferents moments de l'activitat ornitològica: capturant les aus a la xarxa, anellant un exemplar de blauet i construint refugis.

- Jornada de voluntariat i educació ambiental celebrada. Resultats obtinguts

- Partcipació activa de la ciutadania en la restauració del riu Congost (44 persones participants) - Residus retirats de les lleres del Congost. - Construcciói instal·lació de 8 caixes niu.

Pla de manteniment de l'espai fluvial per a les administracions locals (octubre de 2015) Pla de manteniment amb criteris ambientals: s'ha elaborat un pla per a la gestió de l'espai fluvial un cop acabat el projecte, perquè així les administracions locals tinguin una guia de gestió ambiental. S'hi contemplen actuacions com ara sega selectiva, recollida de residus, gestió de mesures ecològiques de manteniment de vegetació (ramat).

Resultats obtinguts

- Pla de manteniment de les plantacions redactat i lliurat als consitoris per a la seva aplicació.

35


Resum de fites assolides en el projectes d’adopció i custòdia Aiguafreda

Bigues i Riells



Signatura el nou conveni d’adopció dels cursos fluvials d’Aiguafreda.





Redacció del nou projecte de millora de la riera de Martinet. 

Restauració de punts d’aigua per l’afavoriment de l’herpetofauna a la finca de La Central del Fai Gestió de la vegetació de ribera per afavorir la diversitat d’hàbitats a la finca de La Central del Fai

 20 persones participants.

Les Franqueses del Vallès 

Eliminació de vegetació exòtica invasora.



Plantacions de nuclis de vegetació a la ribera del Congost.



Plantacions al passeig fluvial del Congost.



Millora de la connectivitat amb la riera de Carbonell.



Jornada de formació tècnica per a professionals a l’entorn del riu Congost.



Jornada de voluntariat: col·laboració en la restauració del riu Congost i la riera de Carbonell.



Jornada de voluntariat corporatiu: col·laboració en la restauració del riu Congost.



Taller: Nit de ratpenats



Jornada de voluntariat i educació ambiental: col·laboració en la restauració del riu Congost



Pla de manteniment de l'espai fluvial per a les administracions locals



107 persones participants

36


Setmana dels boscos urbans Introducció La Setmana dels Boscos urbans és una iniciativa d’Associació Hàbitats i la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA) celebrada del 7 al 16 de maig de 2015 a l’Aula Ambiental Bosc Turull i a l’entorn proper (Parc Güell, La Creueta del Coll, Turó del Putxet, Collserola, etc.). Amb l’objectiu de crear espais de reflexió sobre el model territorial i el paper dels espais forestals dins les ciutats, es faciliten recursos educatius per iniciar o continuar processos d’aprenentatge sobre biodiversitat i ciutat. Així, la Setmana dels Boscos Urbans ha combinat propostes teòriques i pràctiques, per tal d’afavorir la participació ciutadana en el repte d’avançar cap a unes ciutats més sostenibles. S’han desenvolupat diverses activitats, tallers i espais d’intercanvi per tal de posar en valor els ecosistemes forestals a les grans ciutats.

Logotip del projecte Setmana dels Boscos Urbans.

Activitats Taula Rodona: La ciutat al bosc vs el bosc a la ciutat El 7 de maig de 2015, com a acte inaugural de la Setmana dels Boscos Urbans, se celebra na taula rodona amb experts en diferents disciplines relacionades amb l’ecologia i l’urbanisme. La taula compta amb la presència de José Antonio Corraliza (Catedràtic en Psicologia Ambiental, Universidad Autónoma de Madrid), Josep Mascaró (arquitecte en cap del Parc de Collserola) i Teresa Garcerán (Medi Ambient i Serveis Urbans – Hàbitat Urbà, Ajuntament de Barcelona). Conduint l’acte, Joan Manel Riera, biòleg i membre de la SCEA. Un dels temes centrals de la jornada és la influència del verd urbà en la salut i el benestar de les persones. Els espais verds urbans tenen un paper que va molt més enllà de la decoració urbana. La natura urbana té un rol decisiu en la qualitat de vida dels ciutadans, tant pels seus beneficis ambientals, com pels beneficis físics i emocionals que el contacte directe amb la natura proporciona. No obstant això, els boscos urbans pateixen la influència que les urbs exerceixen sobre ells: superpoblació, residus generats, contaminació i altres activitats antròpiques que transformen la natura circumdant.

37


Per aquesta raó les grans ciutats estan replantejant els models de gestió de la natura urbana. D’una banda, es cuiden els espais naturals ja existents com a espais d'accés a la natura, de manteniment de la biodiversitat, i com a oportunitats de coneixement i conscienciació ciutadana. De l’altra, es fan esforços per generar nous espais naturals dins l'entramat urbà, per fer créixer el verd fins i tot quan la ciutat no disposa de nous espais on expandir-se. Els sistemes forestals i l'arbrat urbà fan funcions de neteja de l'aire de la ciutat absorbint el diòxid de carboni i altres partícules i alliberant oxigen a través de la seva funció de fotosíntesis. A banda d'aportar un aire més net, aquests elements naturals també mantenen els nivells de biodiversitat i aporten frescor i ombra, elements que poden ser claus en els calorosos estius urbans. La funció que realitzen els elements naturals els converteix en essencials a les ciutats. Més enllà de les evidents aportacions de la natura sobre la qualitat ambiental dels entorns urbans, hi ha un altre tema que posa en evidència la necessitat dels espais verds: l'extrema importància que té l'experiència d'estar en contacte directe amb la natura pel benestar personal degut als beneficis terapèutics que aquesta ofereix. Cada vegada hi ha més evidències que el contacte amb entorns naturals és beneficiós per a la salut, ja que nombrosos estudis que analitzen els beneficis de la natura per a prevenir o mitigar certes malalties, han posat de manifest com aquesta influeix sobre el sistema immunitari. Relacionar-se amb la natura i la vegetació aporta estats de salut millors. Això ha fet que hagi aparegut fa uns anys el concepte de boscos o espais naturals terapèutics, espais per on les persones poden fer passejades per a gaudir dels beneficis del contacte directe amb la natura. Així doncs, si la majoria de la població es concentra en entorns urbans, és indispensable que aquests puguin tenir accés a espais naturals que els millorin la seva qualitat de vida, tant des del punt de vista ambiental, com des del de la salut física i mental. El bosc urbà és un espai natural ric, complex i autòcton; tres característiques que li confereixen un gran potencial com a espai d'aprenentatge i d'acció ciutadana. Aquestes característiques, sumades al fet que és l'espai natural més proper per a una part important de la població, el converteixen en un escenari ideal per a desplegar-hi estratègies i metodologies d'educació ambiental, voluntariat i participació. La jornada va reunir una trentena de persones. Fruit de la sessió els participants van poder formular preguntes i obrir el debat. Algunes varen ser resoltes durant la jornada, tot i que també es va afavorir la reflexió posterior i el contacte entre ponents i assistents.

Diferents moments de la taula rodona

38


Xerrada: Experiències educatives de referència i criteris de qualitat en les activitats relacionades amb sistemes forestals urbans Més del 50% de la població mundial viu actualment en un entorn urbà. Aquesta realitat fa que per moltes de les persones que viuen actualment a la ciutat, relacionin el concepte de natura com un element extern al seu propi entorn. Un element del sistema que consideren important però que està fora del seu propi hàbitat. Per molts és un dels preus que s’ha de pagar quan es viu a la ciutat. Aquesta percepció ha d’evolucionar forçosament en un procés de renaturalització de les ciutats perquè tot allò que sigui urbà ha de ser també habitable, i per ser-ho ha de tenir en compte la qualitat ambiental i social de la ciutats. Cal prendre consciència que tot el què fem a la ciutat és clau per preservar els seus espais verd, els boscos urbans, la biodiversitat, que malauradament s’ha vist reduïda considerablement en molts indrets. Aquesta necessitat urgent s’ha començat a treballar a partir de diferents experiències educatives que tenen clar que cal assolir aquesta finalitat promovent, d’una banda, canvis d’hàbits de la ciutadania i, per de l’altra, demanant la implicació dels gestors polítics de les ciutats. Quins són els propòsits d’aquestes experiències? Quines són les estratègies educatives més utilitzades? Quins resultats s’han aconseguit? Això és el s’ha tractat en aquesta sessió de treball celebrada el 8 de maig de 2015, a la que han assistit una trentena de professionals de l’educació ambiental. Una sessió de treball centrada en l’anàlisi de tres experiències significatives diferents per poder aprendre i compartir els encerts i les dificultats. Una anàlisi que centrada en el procés educatiu, cercant criteris de qualitat per tal de visualitzar els elements claus que s’haurien de tenir en compte per afrontar aquest repte.

Diferents moments de la xerrada.

Taller: Fes + verda la teva ciutat La connectivitat ecològica entre els ecosistemes naturals de dins de les ciutats sovint recau en els espais privats. Un balcó, una terrassa o un jardí pot ser un punt de connexió per a diferents espècies. Com contribuir al verd urbà i a més fer-ho d’una manera responsable i sostenible és el que el taller “Fes + verda la teva ciutat” tracta el dia 12 de maig de 2015. Els participants, una desena de persones, poden reflexionar sobre la coresponsabilitat ciutadana amb la sostenibilitat urbana alhora que aprenien algunes tècniques bàsiques per tenir cura dels seus balcons. S’elaboren més de 16 esqueixos de plantes aromàtiques del Bosc Turull (menta i tarongina) i un insecticida natural a partir d’una maceració d’alls.

39


Diferents moments del taller: a la dreta preparació de l’insecticida natural i a l’esquerra, identificació e les herbes remeieres.

Formació per formadors/es: Els boscos urbans, espais d’aprenentatge Per tal de potenciar els boscos urbans com a protagonistes de nous projectes educatius, es convida a professionals i entitats ambientals a una sessió formativa on es faciliten els recursos necessaris per iniciar processos d’aprenentatge sobre biodiversitat i ciutat. L’activitat se celebra el 13 de maig de 2015 i hi participen una desena de persones. A través de metodologies participatives i vivencials es treballen diverses estratègies educatives i s’aprofundeix sobre els boscos urbans i els serveis ambientals que ofereixen. També es presenta la maleta de la biodiversitat dissenyada per la Societat Catalana d’Educació Ambiental i els recursos que s’hi poden trobar.

Diferents moments de la formació.

Passejada guiada: “Ciutats i boscos en transició” Res millor per entendre la importància dels boscos urbans que conèixer alguns dels que trobem a Barcelona durant una passejada guiada. L’excursió se celebra en dues sessions: el matí del 9 de i la tarda del 14 de maig de 2015. En total compta amb més d’una vintena d’assistents. La ruta s’inicia al bosc de l’Aula Ambiental Bosc Turull i finalitza al mirador dels búnquers del Carmel (Turó de la Rovira). Durant la passejada es dóna a conèixer la història d’aquesta zona del districte de Gràcia de Barcelona, observant les característiques del bosc mediterrani urbà i discutint els beneficis que els boscos

40


aporten a una gran ciutat i reflexionant sobre la dicotomia entre ciutat i natura amb una perspectiva social interessant.

Diferents moments de la passejada.

Jornada de voluntariat Com a cloenda de la Setmana dels Boscos Urbans el 16 de maig es realitza una jornada de voluntariat per tal de fer del bosc Turull un ecosistema més ric. Es tracta d’una activitat apte per a tota la família, que reuniex una quinzena de persones. Durant la jornada s’executen diferents tasques per tal d’afavorir la conservació natural del Bosc Turull. Durant les últimes dècades, degut a la millora de la mobilitat i al comerç internacional, han arribat al nostre territori espècies vegetals exòtiques que, per la seva naturalesa, proliferen de forma molt ràpida i abundant, desplaçant les espècies autòctones mediterrànies. Aquest fet suposa un greu problema ecològic, ja que trenca l’equilibri de l’ecosistema (es considera la segona causa de pèrdua de biodiversitat segons la UICN). Els voluntaris i voluntàries de la jornada aconsegueixen extreure 5 sacs industrials d’acant, deixant espai lliure per les espècies autòctones. Al mateix temps, els voluntaris i voluntàries de la jornada retiren els diferents residus trobats a l’espai. Cal destacar que no es tracta d’una gran quantitat, degut a que es realitzat un manteniment regular. També es treballa en l’afavoriment de la biodiversitat animal a través de la conservació i construcció de caixes niu, alhora el Grup Ornitològic del Tenes ens ensenya diferents aspectes d’aquesta grup faunístic.

Diferents moments de la jornada.

41


Guia dels Boscos Urbans La Guia dels Boscos Urbans sintetitza les reflexions, metodologies i experiències que es varen treballar durant la Setmana dels Boscos Urbans. Hi té un pes important la relació entre ciutat i natura, destacant-hi el paper dels éssers humans en aquests ecosistemes. La guia s’edita en versió digital i és a lliure disposició al Web de la Setmana del Boscos Urbans Al llarg de la publicació es fa palesa la necessitat de les persones de gaudir d’un medi no degradat i el paper terapèutic de la natura; però també es fa èmfasi en l’oportunitat que representen aquests espais per a l’aprenentatge. En aquest sentit la guia exposa casos pràctics sobre activitats d’educació ambiental que es desenvolupen en els boscos de les ciutats. Per a inspirar-nos i orientar-nos, la guia recull 10 experiències que es realitzen en espais naturals urbans, d'aquí i d'arreu. Hi trobareu experiències educatives, dirigides tant al públic escolar com adult, experiències de ciència ciutadana, així com actuacions que inclouen l'acció del voluntariat. Es tracta d'un conjunt de bones pràctiques que ofereixen propostes, metodologies i recursos per ajudar-nos a incloure el coneixement i l'acció sobre els boscos i la biodiversitat de les ciutats en les programacions, activitats i actuacions que tinguem oportunitat de dissenyar.

Guia dels boscos urbans: https://issuu.com/associacio_habitats/docs/guia_boscos_urbans

Elements comunicatius Per tal de donar difusió i continuïtat a La Setmana dels Boscos Urbans s’elaboren tota una sèrie de materials comunicatius: el programa de la setmana, la invitació a la taula rodona inaugural, un espai web que centralitza i amplia els continguts treballats a les diferents activitats que conformen La Setmana i també un article de presentació de la Guia dels Boscos Urbans publicat al número 31 de la revista Espiadimonis.

42


A l’esquerra, programa d’activitat de la Setmana dels Boscos Urbans. A la dreta, invitació a la jornada inaugural, taula rodona: La ciutat al bosc vs el bosc a la ciutat.

Pàgina web del projecte: https://setmanadelsboscosurbans.wordpress.com/

43


Article de presentaciรณ de la Guia dels Boscos Urbans a la revsita Espiadimonis 31.

Resultats obtinguts - 7 activitats celebrades: xerrades, tallers, formacions, passejades, voluntariats. - 115 persones partcipants. - Espai web sobre boscos urbans creta i dispobible.. - Guia Sobre els Boscos Urbans editada i disponible.

44


Comunicació Comunicar i difondre les iniciatives engegades és fonamental per donar a conèixer l’Entitat i la tasca que realitza, així com per enfortir les relacions amb totes aquelles persones que ja col·laboren amb Associació Hàbitats. D’altra banda, la comunicació ambiental representa un àrea de treball molt important en la conservació del medi en un entorn cada cop més saturat d’informacions de tota mena. A més, els diferents elements que formen part de l’estratègia comunicativa de l’entitat són clau en el desenvolupament de la transparència i la qualitat.

Revista Espiadimonis Associació Hàbitats edita una revista de caire divulgatiu que tracta diferents temes relacionats amb el coneixement i protecció del medi, així com el paper de la ciutadania en aquestes tasques. La revista inclou notícies, articles d’opinió, reportatges, entrevistes, etc. redactats per socis i voluntaris de l’Entitat, així com altres col·laboradors habituals o esporàdics. La periodicitat de la revista és semestral. L’edició en paper segueix criteris ecològics i es distribueix nominativament al socis i sòcies i està a lliure disposició a diferents punts de difusió. L’edició digital és de lliure accés per a qualsevol persona.

Portades de la revista Espiadimonis, números 30 i 31 corresponents a 2015.

45


Butlletí digital Recull de notícies destacades de l’Entitat i el projectes en format electrònic que s’envia a més de 3.000 adreces electròniques.

Exemples de butlletins electrònics enviats el 23 d’abril i el 21 de novembre de 2014 respectivament.

Espai web Durant 2015 l’espai web d’Associació Hàbitats roman en construcció. El motiu d’aquesta renovació és l’actualització de continguts, l’adaptació de continguts als criteris de la Llei de transparència i l’aplicació de noves funcionalitat de gestió. Es preveu que el nou espai web estigui disponible a finals de 2016. Entretant s’ha donat més visibilitat a la nova pàgina de Projecte Rius (www.projecterius.cat) i al blog dels projectes de custòdia (https://custodiafluvial.wordpress.com).

46


El blog El blog dels projectes de custòdia fluvial recull notícies i activitats realitzades als diferents espais en custòdia, però també articles i informacions que poden ser interessants per als seguidors dels projectes.

Captura del blog https://custodiafluvial.wordpress.com/

Xarxes socials L’entitat empra xarxes socials d’Internet, que permeten la interacció amb les persones vinculades a l’entitat. Es compta amb perfil propi a Facebook i Twitter.

Capçalera del perfil d’Associació hàbitats a la xarxa social Facebook: @associaciohabitats.

47


Capçalera del perfil d’Associació hàbitats a la xarxa social Twitter: @assoc_habitats.

48


Comptes L’Associació es finança a través de fons propis i fons externs. Els primers provenen de les quotes dels associats i dels serveis ambientals que ofereix l’Entitat. Els segons provenen de subvencions, ajudes i convenis establerts amb organismes públics i privats. L’any 2015 l’Entitat ha comptat amb un pressupost de 126.938,94 €, distribuïts de la manera següent:

Ingressos 2015

Tipologia de finançament 2015

Fons propis

31.254,25 €

Fons públics

92.684,69 €

Fons privats

3.000,00 €

Total

Fons privats 2%

Fons propis 25%

126.938,94 €

Fons públics 73%

Ingressos d’associació Hàbitats l’any 2015.

Si observem la tipologia dels fons al llarg dels anys, veurem com els fons públics segueixen repuntant, mentre que els fons propis s’estabilitzen i els privats incrementen lleugerament. 200.000

150.000 Fons propis 100.000

Fons públics Fons privats

50.000

0 2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Evolució de la tipologia dels fons de l’Entitat entre 2008 i 2015.

49


Del pressupost de l’Associació, 92.684,69 € provenen de subvencions públiques. En el quadre següent es detallen les ajudes públiques rebudes i els projectes als que s’han destinat:

Subvencions i ajudes públiques 2015

Projecte

Import

Gobierno de España. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Fundación Biodiversidad Convocatoria de concesión de ayudas de la Fundación Biodiversidad, en régimen de concurrencia competitiva, para la realización de actividades en el ámbito de la biodiversidad terrestre, biodiversidad marina y litoral, el cambio climático y la calidad ambiental 2015.

Proyecto Ríos: conocer y conservar los ecosistemes fluviales a través del voluntariado en Catalunya

29.792,00 €

Viu el teu riu: xarxa de voluntariat ambiental

22.632,20 €

Setmana dels Boscos Urbans

14.255,75 €

Trajectòria d’Associació Hàbitats

8.000,00 €

Restauració de punts d’aigua per a l’herpetofauna i afavoriment d’hàbitats d’interès comunitari a la vall de Riells del Fai

8.994,74 €

El voluntariat del Projecte Rius

5.460,00 €

Rius urbans: conèixer, compartir i conservar els rius de Barcelona

2.000,00 €

Conveni de col·laboració per a la difusió i aplicació del Projecte Rius a Vic.

1.150,00 €

Col·laboració per a la difusió i aplicació del projecte rius a Sabadell.

400,00 €

Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat Subvencions a entitats sense ànim de lucre del tercer sector ambiental de Catalunya per al finançament d'actuacions i projectes d'educació i sensibilització ambiental. Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat Subvencions a entitats sense ànim de lucre del tercer sector ambiental de Catalunya per al finançament d'actuacions i projectes d'educació i sensibilització ambiental. Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat Premi Medi Ambient a la trajectòria 2015. Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Nattural Ajuts per al finançament d'actuacions en els espais naturals protegits de Catalunya per als anys 2014 i 2015. Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social i Família Convocatòria ordinària de subvencions del Departament de Benestar Social i Família per a entitats. Ajuntament de Barcelona Convocatòria per a l’atorgament de subvencions per projectes, activitats i serveis de districte i de ciutat per a l’any 2015. Ajuntament de Vic. Àrea de Medi Ambient Conveni de col·laboració. Ajuntament de Martorell. Àrea de Medi Ambient. Col·laboració econòmica.

Detall de finançament públic l’any 2015.

50


S’han efectuat despeses per valor de 108.732,52 €, que es classifiquen en quatre categories. Els recursos humans engloben els salaris i costos laborals de l’equip tècnic encarregat de desenvolupar els projectes. El concepte d’estructura inclou el lloguer de la seu, així com subministraments, fungibles i altres despeses de gestió necessàries pel funcionament de l’Entitat. El concepte de projectes fa referència als serveis i materials específics vinculats de manera exclusiva a les actuacions. Per últim, l’apartat de comunicació inclou tots els elements que permeten la difusió de l’Entitat, projectes i activitats.

Despeses 2015

Tipologia de despeses 2015

Recursos humans

46.130,22 €

Estructura

20.235,89 €

Projectes

35.224,40 €

Comunicació

Comunicació 7%

7.142,01 €

Total

108.732,52 € Recursos humans 42%

Projectes 32%

Estructura 19% Despeses d’associació Hàbitats l’any 2015.

L’exercici tanca amb un excedent positiu de 18.206,42 € que contribueixen a eixugar pèrdues d’exercicis anteriors i configurar les reserves econòmiques de l’Entitat de cara a contingències futures.

Resultat de l’exercici 2015 Ingressos

126.938,94 €

Despeses

108.732,52 €

Resultat

18.206,42 €

Pel que fa l’evolució dels resultats respecte exercicis anteriors, s’observa que l’Entitat aconsegueix equilibrar ingressos i despeses. No passa desapercebut que per aconseguir un balanç equilibrat, el pressupost s’ha reduït 2/3 en relació als barems d’abans de la crisi econòmica. 350.000 300.000 250.000 200.000

Despeses

150.000

Ingressos

100.000 50.000 0 2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Evolució dels ingressos i despeses entre els anys 2008 i 2015.

51


Reptes Encarem 2016 amb l’objectiu de donar un nou impuls a la custòdia del territori, sobretot al projectes que desenvolupen des de 2009 a la conca del Besòs. Volem centrar les nostres actuacions en la cohesió dels agents socials per ampliar l’àmbit d’actuació i millorar l’estat de conservació de les riberes frenant les principals amenaces que les afecten. Pel que fa les inspeccions de Projecte Rius, seguirem treballant en model d’èxit dels darrers anys: celebrant sortides formatives descentralitzades arreu del territori i incorporant noves funcionalitat a l’espai web creat el 2015. Pensem que aquestes accions consolidaran els resultats positius en participació registrats els últims anys. A la vegada, cobrarà forçà la presència del Projecte Rius als instituts catalans com a model de servei comunitari. El projecte iniciat enguany, suposarà la incorporació efectiva dels instituts a aquesta prova pilot impulsada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. En referència a la comunicació, la revista Espiadimonis mantindrà els dos números anuals i reforçarem les comunicacions a través del Blog. No obstant, el paper destacat roman reservat a l’estrena del nou web de l’Entitat amb la incorporació del portal de la transparència.

Agraïments Volem agrair a socis i sòcies, voluntaris i voluntàries i institucions públiques i privades el seu suport i compromís. La seva energia fa possibles totes les idees i accions que heu llegit al llarg d’aquesta memòria. Junts alcem una societat més cohesionada amb el medi, amb el territori i amb les persones. A tots i totes vosaltres, moltes gràcies!

Junta Directiva d’Associació Hàbitats

Associació Hàbitats Av. Mistral, 36, Esc. Esq. Pral. 2a ● 08015 Barcelona 93 421 32 16 ● info@associaciohabitats.cat ● www.associaciohabitats.cat

52

Profile for Associació Hàbitats

Memòria 2015  

La Memòria 2015 és el principal document de transperència de l'Associació Hàbitats. Feu-hi una ullada i coneixereu com ens organitzem, quine...

Memòria 2015  

La Memòria 2015 és el principal document de transperència de l'Associació Hàbitats. Feu-hi una ullada i coneixereu com ens organitzem, quine...

Advertisement