__MAIN_TEXT__

Page 1

Memòria 2014

Associació Hàbitats Av. Mistral, 36, Esc. Esq. Pral. 2a ● 08015 Barcelona 93 421 32 16 ● info@associaciohabitats.cat ● www.associaciohabitats.cat


PRESENTACIÓ

3

OBJECTIUS

4

ORGANITZACIÓ

5

PROJECTES RIUS

6

INTRODUCCIÓ INSPECCIÓ DE RIUS ADOPCIÓ I CUSTÒDIA D’ESPAIS FLUVIALS

6 6 12

FEM DISSABTE INTRODUCCIÓ LA PROBLEMÀTICA DE LES DEIXALLES ALS RIUS FACTORS D’ÈXIT FEM DISSABTE, EDICIÓ 2014

36 36 36 37 39

BALCONS SOSTENIBLES INTRODUCCIÓ TALLER “BALCONS ADAPTATS AL CANVI CLIMÀTIC” MATERIALS COMPLEMENTARIS

41 41 41 42

COMUNICACIÓ REVISTA ESPIADIMONIS BUTLLETÍ DIGITAL ESPAI WEB EL BLOG XARXES SOCIALS NOTES DE PREMSA

46 46 47 47 48 48 49

MITJANS MITJANS PERSONALS MITJANS MATERIALS MITJANS ECONÒMICS

50 50 51 51

REPTES

55

AGRAÏMENTS

55

2


Presentació Associació Hàbitats és una entitat sense afany de lucre creada l’any 1997 amb la missió d’apropar les persones a l’entorn natural per fomentar-ne la conservació. Els seus principals pilars són l’educació, el voluntariat i la participació; d’aquí sorgeix la premissa de l’Entitat: conèixer, compartir i conservar.

Conèixer

L'educació. L’Entitat aposta per donar a conèixer les característiques i el funcionament dels ecosistemes, transmetent la importància de la biodiversitat i el seu equilibri. Empra l’educació com un conjunt d’estratègies i eines que permeten analitzar el medi des d’una perspectiva holística, posant èmfasi en la reflexió sobre la relació entre humans i natura.

Compartir

La participació. L'Associació té per objectiu sensibilitzar i mobilitzar la població sobre la importància de conservar l’entorn natural i l'inherent patrimoni cultural, fomentant actituds cíviques i responsables. Les iniciatives de l’Entitat aglutinen diferents col·lectius, com la comunitat educativa, els ajuntaments, el sector empresarial, les entitats locals, les famílies i, en definitiva, totes les persones.

Conservar

El voluntariat. Les iniciatives que desenvolupa l’Entitat tenen un impacte directe en la millora del territori. Per garantir l’èxit dels projectes es compta amb la col·laboració del voluntariat, que hi pot participar a través de projectes de custodia del territori . així es referma el compromís de la societat vers el medi i es posa en valor el patrimoni sociocultural associat.

Esquema de valors de l’Associació Hàbitats.

L’idea de constituir l’Associació s'origina al Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, on professorat i alumnes estudien la degradació dels espais fluvials de Catalunya durant les dècades dels 60 i 70 del segle XX i la seva incipient recuperació a finals del mateix segle. Encoratjats per noves corrents sociopolítiques com la Directiva Europea Marc de l'Aigua i l'Agenda 21, es concep una iniciativa que combina la vessant ambiental amb la social, ideant així un gran projecte de participació ciutadana i voluntariat en l'anàlisi i seguiment dels ecosistemes fluvials: el Projecte Rius. D’aleshores ençà la iniciativa s’ha mantingut ininterrompudament al llarg de 18 anys de trajectòria. També s’ha dut a terme altres projectes d’educació ambiental, conservació i millora dels espais naturals a Catalunya.

3


Objectius Tal i com recullen les Estatuts de l’Entitat, les finalitats de l’associació són: -

Treballar per la protecció i millora de la qualitat del nostre entorn natural i cultural a través de projectes demostratius, implicant organitzacions públiques i privades vinculades a la conservació del patrimoni natural i cultural, als voluntaris i a la societat en general.

-

Conscienciar a la societat, a través de l’educació ambiental i la participació ciutadana, de la importància d’adoptar actituds encaminades a millorar la qualitat dels hàbitats.

-

Apropar la ciutadania a través de l’educació ambiental a l’entorn natural, desenvolupant actuacions i projectes participatius per a la conservació d’espais d’interès natural i cultural, així com de la fauna i flora.

-

Estimular i potenciar el voluntariat ambiental en les tasques de conservació i protecció de l’entorn natural i cultural.

-

Integrar i coordinar la societat en les tasques de conservació, protecció i millora de l’entorn natural potenciant el treball en xarxa.

Per a la concreció d’aquestes finalitats, l’associació preveu desenvolupar les següents accions: -

Projectes de formació adreçats a sectors concrets de la població i també en general, campanyes de divulgació ambiental obertes a tots els ciutadans.

-

Per tal de garantir una bona gestió del nostre patrimoni natural i cultural, es promourà l’estudi i la recerca en temes de conservació i sostenibilitat. Per fer possible aquest objectiu, es disposarà d’un fons bibliogràfic de consulta i d’un centre de documentació que es destinarà a l’elaboració d’informes i projectes.

-

Exposicions, conferències, cursos i en general qualsevol manifestació audiovisual que sigui necessària per tal de mostrar la situació real dels hàbitats i al mateix temps, fer conèixer les diferents actuacions possibles per tal de millorar-los.

-

Organització de sortides i excursions que es realitzin a museus, monuments, llocs històrics, jardins botànics, parcs naturals i altres indrets que tinguin un interès natural i cultural.

-

Qualsevol altre activitat que permeti assolir les finalitats esmentades anteriorment.

En queda exclòs tot ànim de lucre.

4


Organització La sobirania de l’Entitat recau en els socis i sòcies que la conformen. El principal espai decisori és l’Assemblea General que es reuneix com a mínim un cop l’any. Els socis i sòcies revisen i orienten la gestió de l’Entitat i col·laboren en establir les línies de treball. De l’Assemblea General de Socis i Sòcies emana la Junta Directiva, que s’integra per president/a, secretari/a i diverses vocalies. L’òrgan de govern s’encarrega de gestionar i representar l’Associació, així com de garantir que totes les actuacions es desenvolupen de manera coherent amb la missió i els valors de l’Entitat. Per tal d’executar les decisions preses, implementar projectes i dinamitzar l’Entitat, existeix un equip tècnic professional que executa els projectes i les activitats, s’encarrega de difondre els valors, missió i iniciatives que duu a terme l’Associació i s’encarrega de la recerca de recursos i l’atenció al públic . L’Entitat compta amb la col·laboració del voluntariat. Les persones voluntàries desenvolupen diferents funcions dins l’Associació, bé donant suport a aspectes de gestió i tasques d’oficina, o bé participant en els projectes de seguiment i conservació del medi.

Socis i sòcies

2014

Assemblea General

129 socis i sòcies

Junta Directiva:

Junta Directiva

- Xavier Martí, president - Eulàlia Serrano, secretària - Pedro Alba, vocal - Ramon Bartolí, vocal

Presidencia Secretaria Vocalies

Equip tècnic Projectes Comunicació Administració

Voluntariat Gestió Projectes

Equip tècnic: - Estela Anglada, administració i projectes - Eva de Lecea, activitats i projectes - Rocío del Río, comunicació i projectes - Sònia Liñán, comunicació - Pablo Amieiro, comunicació

Més de 2.300 persones voluntàries

Organigrama d’Associació Hàbitats.

Composició d’Associació Hàbitats l’any 2014.

5


Projectes Rius Introducció Projecte Rius neix l’any 1997 amb l’objectiu d’estimular la participació activa de la societat en la conservació i millora dels rius. Fomenta l’apropament de les persones al medi i permet conèixer les característiques dels ecosistemes fluvials, els valors ecològics i socioculturals, així com els problemes que els afecten i identificar possibles millores. El projecte s’estructura en tres línies de treball:

Inspecció de rius

Adopció i custòdia d'espais fluvials

La principal és la inspecció de rius, és a dir, l’anàlisi d’una sèrie de paràmetres que revelen l’estat de salut d’un tram de riu o riera. Aquesta tasca la desenvolupen els diferents grups de voluntariat distribuïts arreu del territori.

La segona línia de treball és l’adopció i custòdia d’espais fluvials. Aquests projectes tenen per objectiu la millora directa del territori, del patrimoni natural i cultural mitjançant accions de restauració ambiental dutes a terme pel voluntariat i la ciutadania.

Activitats d'educació ambiental

La tercera línia de treball consisteix en la celebració d’activitats educatives i de lleure. Els continguts se centren en el coneixement i la conservació dels ecosistemes fluvials a través de l’apoderament de les persones i del conjunt de la societat.

Línies d’actuació del Projecte Rius.

Inspecció de rius Metodologia El voluntariat d’inspecció del Projecte Rius s’organitza en grups que actuen arreu de Catalunya. La principal missió dels grups de voluntariat és triar un tram de riu i analitzar-lo dos cops l’any, a la primavera i a la tardor, seguint una metodologia científica que analitza diferents paràmetres (hidromorfològics, fisicoquímics i biològics) que permeten establir l’estat de conservació del tram.

Paràmetres hidromorfològics

• Tenen en compte l’estat de conservació de l’hàbitat fluvial, el cabal, la qualitat del bosc de ribera i les alteracions de l’hàbitat natural, com ara la presència de deixalles o els usos del sol.

Paràmetres fisicoquímics

• Mesuren aspectes com la temperatura, el pH, les propietats

Paràmetres biològics

• Es pren com a referència l’índex de macroinvertebrats aquàtics, mitjançant

organolèptiques de l’aigua i també les concertacions d’algunes substàncies, com ara els nitrats o l’oxigen dissolt.

el qual s'observa la presència i abundància de certes especies bioindicadores. Es complementa amb un inventari de flora i fauna.

Paràmetres de la metodologia d’anàlisis de la qualitat de fluvial del Projecte Rius.

6


Materials i eines que utilitzen els voluntaris i voluntàries en la inspecció de riu o riera.

D’altra banda, els grups de voluntaris s’encarreguen d’advertir sobre casos de degradació, accions incíviques o situacions que posin en perill la seguretat dels vianants o que suposin una amenaça per la biodiversitat autòctona. Associació Hàbitats orienta i gestiona les alertes rebudes per tal que arribin a les autoritats competents i poder així pal·liar els efectes negatius que se’n puguin derivar. El voluntariat realitza, per tant, una tasca en benefici del conjunt de la població i del territori. Fruit de les dades aportades pel conjunt del voluntariat, s’elabora l’Informe RiusCat, que cada any il·lustra l’estat de conservació dels espais fluvials de Catalunya. És un document únic, tant per les dades que conté com per la font a través de les que s’obté: el treball del voluntariat. L’informe es difon a les administracions públiques, als mitjans de comunicació i és també a lliure disposició dels qualsevol persona a la pàgina web de l’Associació Hàbitats.

Infografia de l’Informe RiusCat 2014

7


A mode de resum, l’any 2014 les inspeccions del Projecte Rius han assolit les xifres següents:

2014

137 grups de voluntariat Més de 2.300 persones voluntàries 215 inspeccions de rius realitzades 140 trams de riu analitzats Fites assolides en l’àmbit de participació l’any 2014.

A la dreta, l’Escola Enric Casassas al riu Ripoll, Sabadell. A l’esquerra, l’Associació per la defensa de la riera de Martinet a la riera de Martinet, Aiguafreda.

A la dreta, INS Escola del Treball al riu Sebre, Lleida. de Lleida. A l’esquera, família de Jaume Mor al Cardener a, Clariana de Cardener.

8


El cicle del voluntariat El cicle de gestió de voluntariat estableix l’organització de les diferents accions que integren el projecte i permet tenir una visió integral de totes les fases de col·laboració entre les persones voluntàries i l'Organització. En el cas del voluntariat d’inspecció del Projecte Rius destaquen sis etapes:

Definició

Desvinculació

Acollida

Reconeixament

Formació

Desenvolupament

Cicle de gestió del voluntariat del Projecte Rius

Definició: L'Entitat ha de definir el paper del voluntariat en el sí de l’organització. Així doncs, cal pensar en quins són els perfils necessaris, en com es realitzarà la captació i en com es durà a terme el procés de selecció. En aquest sentit, el voluntariat d'inspecció de rius està obert a la participació de persones de totes les edats i condicions. És requisit indispensable que cada grup de voluntariat estigui format per un mínim de tres persones i que els menors d'edat participin acompanyats d'un responsable legal.

Acollida: L’acollida és el primer contacte que s’estableix entre l’Entitat i les persones interessades. Els futurs voluntaris i voluntàries reben tota la informació sobre l'Entitat, la seva missió, valors i projectes. L’acollida es concreta mitjançant una entrevista presencial o telefònica en la que s’aborden aspectes com la presentació de l’entitat, la descripció de la funció el voluntariat i les condicions sota les que es desenvoluparà i les motivacions personals del futur/a voluntari/a. Amb tot això, la persona interessada pot avaluar si el què l'Entitat proposa compleix les seves expectatives, interessos personals i si està dins de les seves capacitats i disponibilitat. De la mateixa manera, l'Entitat pot valorar si el candidat/a s'ajusta a les necessitats del projecte i si les seves expectatives coincideixen amb el que l'entitat vaig poder oferir. En cas afirmatius es procedeix al següent pas: la formació.

Formació: La formació té com a objectiu capacitar els voluntaris en les tasques que els han estat encomanades. A part dels coneixements tècnics, el voluntariat obté les eines, recursos i materials que li permetran executar les actuacions.

9


Durant l’any, l’Entitat organitza diferents sortides a espais fluvials de Catalunya amb l’objectiu de posar en pràctica la metodologia d’inspecció. D’aquesta manera els nous voluntaris coneixen de primera mà les tasques que en un futur hauran de realitzar de manera autònoma. Aquestes sortides també són idònies per a que els voluntaris que ja participen en el projecte aprofundeixin en alguns aspectes de la metodologia, resolguin dubtes i coneguin altres grups que també participen.

2014 Activitats formatives: - 29 de març a Centelles, 25 assitents - 5 d'abril a Sta Margarida i Els Monjos, 10 assitents - 26 d'abril a Bigues i Riells, 30 assitents - 27 d'abril a La Palma de Cervelló, 12 assitents - 1 de juny a Prat del Llobregat, 24 assitents - 26 de setembre a Rialp, 38 assitents - 11 d'octubre a Móra d'Ebre, 27 assitents - 18 d'octubre a Molins de Rei, 29 assitents

Resultats: 8 activitats realitzades 195 persones formades

Resum de les sessions formatives en la metodologia d’anàlisis fluvial del Projecte Rius, obertes al públic i gratuïtes l’any 2014

A la dreta, fotografia de l’activitat formativa celebrada Centelles. A l’esquerra, fotografia de l’activitat formativa celebrada a Rialp.

10


A la dreta, fotografia de l’activitat formativa celebrada a Móra d’Ebre. A l’esquerra, fotografia de l’activitat formativa celebrada a Molins de Rei.

Desenvolupament: Es dóna una vegada que la persona s'incorpora activament i té assignades diferents responsabilitats. La relació entre Entitat o grup de voluntariat es formalitza mitjançant el document de compromís, on es recullen els drets i deures de cada part. Els voluntaris d'inspecció realitzen la seva principal tasca durant la primavera i tardor, períodes en què es realitzen les visites al riu i es duen a terme les mesures que estableix la metodologia del projecte. Aquest període d’anàlisi s’estructura en dues campanyes, primavera i tardor. Durant aquest temps l’equip tècnic de l’entitat adquireix i distribueix els materials necessaris per a que els voluntaris puguin dur a terme la seva tasca. També suposa el moment de més feina, donat que s’incrementen el nombre de trucades, visites i comunicacions entre Entitat i voluntariat. Per últim, l’equip gestiona les dades rebudes amb les que elabora l’Informe anual RiusCat, que recull l’estat de salut dels rius i rieres de Catalunya i fa balanç de la participació del projecte.

Reconeixement: Aquest apartat fa referència a les accions específiques destinades a valorar l'aportació del voluntariat i reconèixer la seva tasca. En aquest sentit, l'Entitat opta per una estratègia comunicativa, donant a conèixer els èxits del voluntari/a, fent esment específic a la seva tasca. Es difonen elements gràfics sobre la participació del voluntariat, dedicant articles a la revista semestral que edita l'entitat, aparicions en els butlletins electrònics i afavorint la seva participació mitjançant les xarxes socials com Facebook i Twitter.

Desvinculació: El grup de voluntariat pot cessar les seves tasques en el moment que ho desitgi. Es pot tractar d’una aturada provisional (per raons personals o manca de disponibilitat durant una temporada), o bé definitiva, que implica la dissolució del grup. En qualsevol dels casos el grup ha de comunicar l’aturada a l’equip i retornar els materials cedits en cas que es tracti d’una dissolució definitiva. En cas que els membres del grup ho desitgin, poden participar en altres tasques o projectes de l’entitat o integrar-se en un altre grup actiu.

11


Adopció i custòdia d’espais fluvials Adoptar un espai fluvial Adoptar vol dir prendre un compromís, fer-nos nostre alguna cosa, afillar. De la mateixa manera, en el Projecte Rius, adoptar és fer nostre un tram de curs fluvial, que bé passa pel nostre municipi, o aquella riera que hem recorregut des que érem petits, o aquell espai que em descobert fa poc i tant ens agrada. Hi ha diverses maneres a través de les quals podem dir que adoptem un tram de riu, però totes tenen una base comuna: la planificació i execució d'una o més accions per a la millora social i ambiental d'un curs fluvial (riu, torrent, riera, etc.) i del seu entorn. Parlem, per tant, de gestionar directa o indirectament un espai fluvial per garantir la seva preservació.

La custòdia del territori Quan parlem de les adopcions de riu del Projecte Rius, també ens referim a un tipus de fórmula que respon a una filosofia comuna a favor de la conservació i recuperació dels valors naturals, paisatgístics i culturals associats a un territori o a una fracció, com són els espais fluvials i zones humides en general. Les diferents estratègies sorgides de les entitats al llarg dels les últimes dècades es recullen sota el concepte de custòdia del territori, que en sentit més ampli, podem definir com tenir cura de la terra. Degut a que la majoria del territori que ens envolta és de propietat privada, sovint a l'hora de planificar una acció o intervenció a la vora d’un espai fluvial o d'altres ambients, haurem d'entrar en contacte i fins i tot negociar amb l’administració competent i amb els propietaris dels terrenys propers al riu. Per això, la custòdia del territori, ofereix estratègies i instruments amb el propòsit d'implicar els propietaris i usuaris del territori en la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics. Per aconseguir-ho, es promouen acords i mecanismes de col·laboració contínua entre propietaris, entitats de custòdia i altres agents públics i privats.

Dins del context de la custòdia del territori, l’adopció que presenta Associació Hàbitats és una fórmula particular que anomenem custòdia participativa, ja que presenta dues característiques diferenciadores:

Les accions es desenvolupen en la zona pública dels rius (Domini Públic Hidràulic, DPH) i les proximitats. Per tant, no és imprescindible comptar amb un acord amb un propietari privat per iniciar l’adopció, tot i que sempre cerquem tots els agents social amb potencial per implicar-se en el projecte, inclosos els propietaris de les finques adjacents i properes al DPH.

Els impulsors de les iniciatives són voluntaris i entitats locals. Tots els projectes d’adopció es regeixen pels principis del Projecte Rius: conèixer (Educació Ambiental), conservar (Voluntariat Ambiental) i compartir (Participació Social). L’entitat no adquireix propietats per tal de protegir en un espai en particular, sinó que els projectes es basen en l’apoderament de la societat en gestió del territori.

Trets diferencials del model de custòdia fluvial que desenvolupa Associació Hàbitats.

12


El voluntariat d’adopció i custòdia Després d’un període fent les inspeccions de riu, els voluntaris i voluntàries que desitgen implicar-se una mica més en la conservació de l’espai que analitzen poden posar en marxa un projecte d’adopció de rius. Per a iniciar un projecte d’adopció i custòdia és important que el grup de voluntariat tingui un cert coneixement del funcionament i problemàtiques del tram, així com també de les interaccions socials i activitats que s’hi desenvolupen. A més, també es recomanable que el grup disposi del temps i les ganes de comprometre’s amb un projecte a mig o llarg termini. És preferible que es tracti d’un relativament nombrós, de manera que els membres es puguin repartir les tasques i responsabilitats i, preferiblement, tingui entitat jurídica pròpia.

Disseny i implementació del projecte A continuació llistem els passos bàsics a seguir per adoptar un tram fluvial, de la mà de l’equip tècnic del Projecte Rius:

Reunió inicial

Visita de camp

Valoració de la proposta

Definició del projecte

Avaluació, manteniment i seguiment

Execució de les actuacions

Assoliment del finançament

Etapes dels projectes d’adopció i custòdia fluvial del Projecte Rius.

Reunió inicial: Es tracta del primer contacte entre el grup de voluntariat que vol impulsar una proposta i l’equip tècnic de l’Entitat. En aquesta reunió s’exposen els compromisos que caldrà assumir i els plantejaments inicials de les dues parts respecte del tram de riu que es desitja adoptar.

Visita de camp: Per conèixer i valorar la zona on es volen dur a terme les accions del projecte és indispensable una primera vista de diagnosi que permeti explorar els possibilitats real de la proposta.

Valoració de la proposta: Anàlisi de diferents factors interns i externs que poden influir en el projecte, els efectes positius de les accions sobre el medi i sobre la població, els agents socials que caldrà tenir en compte i les possibilitats de finançament.

13


Definició del projecte: Elaboració conjunta de la proposta del projecte d’adopció de rius. S’establiran els objectius del projecte, les accions que ens permetran assolir-los, els resultats que s’espera obtenir i els indicadors que ajudaran a avaluar l’impacte del projecte. També caldrà tenir en compte factors que puguin condicionar la iniciativa, com l’obtenció de permisos, les condicions meteorològiques o la intervenció d’altres agents socials. Finalment, caldrà establir el cronograma, l’assignació de tasques, els recursos i finançament necessaris i els elements de comunicació i divulgació.

Assoliment del finançament: Un cop fet el pressupost cal estudiar les possibles vies d’obtenció de fons. Hi ha recursos que es poden aconseguir en espècies, per exemple a l’Entitat i els voluntaris poden tenir eines o maquinaria per a realitzar les actuacions. Així mateix, cal considerar la col·laboració dels consistoris i d’entitats locals que puguin prestar recursos al projecte. No obstant, el gruix del finançament sol provenir de subvencions, cosa que condiciona en gran part els temps i administració del projecte.

Execució de les actuacions: Obtingut el finançament i els permisos necessaris s’inicien les actuacions de millora de l’espai fluvial seguint el cronograma pactat. A banda dels voluntaris, les activitats s’obren al conjunt de la població per tal de fomentar la participació activa de la societat en la conservació del medi.

Avaluació, manteniment i seguiment del projecte: L’avaluació continuada del projecte ens servirà per comprovar que anem pel bon camí, així podrem corregir el que calgui i adaptar-nos a la realitat en tot moment. Sovint, tot i que els recursos econòmics destinats a les actuacions principals de millora s’esgotin, el projecte requereix de manteniment i seguiment. Per aquest motiu és important una bona comunicació entre el voluntariat, l’Entitat i els agents implicats. D’aquesta manera, s’aposta per la continuïtat a llarg termini de l’adopció, el que suposa la custòdia efectiva de l’espai fluvial.

Programa d’adopció i custòdia al Besòs Des de 2013 i fins l’actualitat l’Associació Hàbitats desenvolupa un programa estratègic de custòdia del territori que inclou diversos espais fluvials pertanyents a la conca del riu Besòs a diferents municipis: Aiguafreda i Centelles, riu Congost i riera de Martinet; Bigues i Riells, riu Tenes i Les Franqueses del Vallès, riu Congost. Tot seguit oferim un petit resum dels orígens de cada projecte:

14


Aiguafreda Centelles riera de Martinet i riu Congost

Bigues i Riells riu Tenes

Les Franqueses del Vallès riu Congost

• El projecte d’adopció custòdia neix l’any 2009 arran de l’interès dels voluntaris d’inspecció del projecte Rius de l’Associació per la Defensa de la riera de Martinet en contribuir a la conservació i millora de la riera de Martinet. El projecte suma el suport de l’Ajuntament d’Aiguafreda i també s’hi adhereixen propietaris de terrenys privats propers a la riera. Les primeres accions consisteixen en l’adequació de camins i senyalització de l’itinerari de la riera de Martinet. Seguidament el projecte s’amplia a un altre espai d’inetrès: la Font d’en Pinós, a la vora del riu Congost que uneix els municipis d’Aiguafreda i Centelles. D’aquesta manera s’incorpora al projecte l’Ajuntament de Centelles. L’objectiu és restaurar els elements patrimonials de l’àrea a de la Font i la millorar-ne l’estat ecològic.

•El projecte d’adopció neix l’any 2009 de la mà de diferents grups de voluntaris que realitzen la inspecció de rius al municipi, principalment escoles i associacions de pares i mares d’alumnes. La finalitat és recuperar el passeig del riu Tenes, tant els elements patrimonials com la biodiversitat. S’adhereixen a la iniciativa l’Ajuntament de Bigues i Riells i diversos propietaris privats amb finques properes al riu. Les primeres accions, consisteixen en la desbrossada, plantació i senyalització de l’itinerari del riu. Posteriorment el projecte s'amplia a la vall de Riells que acull els vestigis d'una antiga central hidroelèctrica. S'adequa l'espai per garantir-ne la seguretat i s'instal·la mobiliari urbà per a impulsar usos de lleure cívic.

•El projecte s’inicia l’any 2012 de la mà del Consorci per la Defensa de la Conca del Besòs, que transmet a l’Entitat la necessitat de restaurar el tram del riu Congost al pas pel pla de Llerona. Associació Hàbitats inicia aleshores un procés participatiu per tal d’implicar la ciutadania en la conservació i millora de l’ecosistema fluvial. El projecte compta de seguida amb el suport de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès i les administracions públiques. Es realitzan sobretot accions de gestió de la vegetació i protecció de l'espai. Davant l’èxit del projecte, l’any 2015 s’estén el model al municipi de Canovelles, permetent la restauració del riu Congost aigües avall.

Orígens dels projectes d’adopció i custòdia en vigor durant 2014.

Aiguafreda i Centelles, riera de Martinet i riu Congost Tot seguit s’exploren en detall les actuacions realitzades durant 2014 en els espais en custòdia d’Aiguafreda. En primer lloc tractarem les actuacions realitzades a l’àmbit de la riera de Martinet, al municipi d’Aiguafreda. En segon lloc, s’exposaran les tasques realitzades al riu Congost, on una llera pertany a Aiguafreda i l’altre a Centelles. Riera de Martinet, al pas per Aiguafreda:

Actuació de condicionament i neteja de la riera de Martinet (maig 2014): La jornada de manteniment de la riera de Martinet es realitza cada any gràcies a la col·laboració de l’Associació Martinet. Enguany la data escollida és el 17 de maig i es pren coma referència la proximitat de la celebració europea Let’s Clean Up Europe. Malgrat que la riera es troba en un bon estat de conservació, la presència de deixalles sol ser la principal amenaça de l’espai.

15


Els voluntaris i voluntàries participants a la jornada realitzen diverses tasques de manteniment de l’itinerari senyalitzat, coma ara la neteja dels plafons instal·lats l’any anterior. No obstant, el gruix de l’activitat consisteix en la retirada de deixalles del bosc del ribera. Les deixalles recollides ronden els 100kg i abunden les d’origen domèstic com els envasos de plàstic o paper. També s’hi troben altres andròmines com calçat, roba, pneumàtics, peces de vehicle i un cotxet de nadó. Tot i que es preveia fer una separació dels residus per tipologia per tal de facilitar el posterior reciclatge, l’estat de barreja de la brossa en dificulta la tasca. En acabar l’activitat l’Ajuntament d’Aiguafreda es fa càrrec de gestionar els residus recollits.

Veïns i veïnes d’Aiguafreda a l’inici de l’activitat de neteja de la riera de Martinet

Resultats obtinguts

- Retirada de 100 Kg de deixalles de l'itinerari. - Participació de 27 persones voluntàries.

Riu Congost, al pas per Aiguafreda i Centelles:

Col·locació del pont del riu Congost que uneix Aiguafreda i Centelles (maig 2014): La restauració de la Font d’en Pinós arrenca l’any 2012 amb el sanejament dels elements patrimonials. Gràcies a la col·laboració veïnal i de les entitats locals, Associació Hàbitats duu a terme diverses activitats que contribueixen al condicionament de l’espai. Una de les actuacions més significatives és la col·locació d’un pont travessant el Congost, que uneix les dues vores dels riu i, per tant, els municipis de Centelles i Aiguafreda. Els treballs de col·locació s’han estès durant la primavera i la inauguració s’ha celebrat el dia 25 de maig. En aquest procés ha estat indispensable l’entesa entre els ajuntaments dels dos municipis, així com la col·laboració de les empreses locals.

16


Diferents perspectives del pont sobre el riu Congost a la font d’en Pinós, unint els municipis d’Aiguafreda i Centelles.

- Construcció i instal·lació d'un pont al riu Congost. Resultats obtinguts

- Contribució a transibilitat dels municipi per a la població local i els visitants. - Participació de 40 persones voluntàries

Prospectiva per al manteniment d’elements de senyalització a la riera de Martinet i al riu Congost (novembre 2014): L’objectiu de l’activitat és repassar les feines realitzades durant els darrers anys a l’itinerari de la riera de Martinet i consensuar les accions futures. Per aquest motius el 21 de novembre l’Associació Hàbitats es reuneix amb membres de l’Associació Martinet, del Parc Natural del Montseny i de l’Ajuntament d’Aiguafreda. Durant la visita es proposa dur a terme el canvi de la cadena que actualment tanca l’accés als vehicles a l’itinerari per un altre tipus d’obstacle, així com millorar la ubicació i actualitzar el contingut d’algunes de les senyals instal·lades al llarg del recorregut.

Tanca lateral i cadena a substituir a l’itinerari de la riera de Martinet.

17


A la dreta, senyalització actual de la prohibició d’aparcar vora la font dels enamorats. A l’esquerra, primera fita de l’itinerari.

Resultats obtinguts

- Balanç de les actuacions de millora realitzades a la riera. - Proposta de noves millores a realitzar a l'itinerari.

Bigues i Riells, riu Tenes Tot seguit s’exploren en detall les actuacions realitzades durant 2014 en els espais en custòdia de Bigues i Riells en el marc del present programa de custòdia al Besòs. En primer lloc tractarem les actuacions realitzades al nucli de Bigues. En segon lloc, s’exposaran les tasques realitzades a Riells del Fai on se situa l’antiga central hidroelèctrica.

Nucli de Bigues, el passeig del Tenes: Planificació del projecte de recuperació d’elements patrimonials i hàbitats per a la herpetofauna1 (abril-maig 2014): Una de les principals línies d’actuació del pla de gestió és la recuperació d’elements patrimonials i l’afavoriment de la biodiversitat autòctona. Les característiques abruptes del terreny i l’existència d’elements patrimonials com l’immoble de la central hidroelèctrica, la sèquia, les feixes de pedra seca i el safareig, fan favorable la intervenció. Per tal de redactar i documentar el projecte, veure les possibilitats de l’espai i explorar vies de finançament, es duen a terme una sèrie de vistes prospectives amb la companyia del propietari de la finca, socis d’Associació Hàbitats interessats a col·laborar en el projecte i tècnics de l’empresa de bioenginyeria Aprèn Serveis Ambientals. Les vistes es realitzen els dies 25 de febrer i 28 de març de 2014, mentre que la redacció del projecte tècnic s’estén fins el mes de juny del mateix any. L’objectiu general d’aquest projecte és afavorir la presència d’herpetofauna a la propietat privada de la Central del Fai recuperant els hàbitats característics amb interès ecològic i cultural a la vall de Riells del

1

El projecte obté el finançament necessari a finals de 2014 i les accions es desenvolupen amb èxit durant 2015.

18


Fai. Es pot afirmar que el riu Tenes, en el sector de la Central de Bigues, representa un dels "hotspots" de biodiversitat més importants de tota la conca del Besòs, i el punt on es concentra un nombre major d’hàbitats d’interès comunitari. La presència d'hàbitats rars o molt rars fa d'aquest espai l'indret amb major interès de conservació de la conca. Les característiques del medi hídric de la zona, amb presència d’aigües dures poc o gens contaminades, expliquen aquest fet. Per tal d’assolir aquest objectiu es planteja restaurar els elements patrimonials d'aigua en connexió amb la resclosa, el canal de reg i el riu Tenes per afavorir l'herpetofauna. La recuperació d’aquests elements com a punts d'aigua proporcionarà i diversificarà els espais necessaris per als diferents estadis vitals de la herpetofauna. Així s’afavorirà la diversitat d'hàbitats rars o d'interès prioritari presents a l'espai. La gestió de la vegetació afavorirà la diversitat d'hàbitats posant especial èmfasi en els d'interès comunitari o rars.

Finca de La Central, àmbit d’actuació de recuperació d’elements patrimonials i foment de l’herpetofauna.

Diferents imatges d’herpetofauna trobada en l’àmbit de la finca en custòdia.

Resultats obtinguts

- Redacció del projecte d'afavoriment de l'herpetofauna a la vall de Riells (projecte executat l'any 2015).

19


Prova de pilot pel mostreig de macroinvertebrats al riu Tenes (abril 2014): Els organismes macroinvertebrats aporten informació sobre la qualitat de les aigües on viuen. Per aquest motiu esdevenen bioindicadors de l’estat de salut d’un riu o riera. Els macroinvertebrats més exigents només viuen en hàbitats molt ben conservats. Per aquest motiu, trobar organismes pertanyents a aquest taxó confirma la bona qualitat de l’aigua. Al riu Tenes, al pas per la finca de La Central del Fai, les inspeccions per conèixer l’estat de conservació del riu donen resultats força positius. Cabria esperar, doncs, que en aquestes aigües s’hi allotgessin organismes macroinvertebrats indicadors de molt bona qualitat. No obstant, inspecció rere inspecció, amb prou feines s’han trobat exemplars de macroinvertebrats. Aquest fet pot ser degut a factors com la profunditat, la corrent o al manca de substrats a l’aigua. Per aquest motiu es decideix dur a terme un experiment que consisteix en la col·locació de substrats artificials com a succedani dels hàbitats naturals dels organismes macroinvertebrats. L’experiència es duu a terme de la mà de voluntaris i voluntàries de Bigues i Riells. Els voluntaris omplen les diferents cel·les d’una totxana amb diferents substrats recollits al riu Tenes (llims, sorra, algues) i situen la totxana al riu. Després de deu dies, la totxana es recull per veure si hi ha colonitzat organismes. En el nostre cas hi vam trobar gran presència d’hidròbits, ancils i físids (mol·luscos), així com un cenàgrid. La troballa més interessant per això, va ser la cuca de capsa. Aquest experiment ha permès ampliar els coneixement l’estat de salut del rius Tenes a Riells del Fai i ha estat una experiència enriquidors pels voluntaris que ara es plategen repetir l’experiment a altres punts del riu on la morfologia és semblant.

Extracció dels substrats de la totxana per observar la colonització d’organismes macroinvertebrats.

Resultats obtinguts

- Confirmació de la presència de macroinvertebrats indicadors de bona qualitat ecològica a les aigúes del riu Tenes a la vall de Riells. - Particpació de 20 persones voluntàries.

Visites de camp en el marc del projecte europeu Horizon2020 (maig 2014): A finals del mes de maig té lloc una jornada formativa teòrica i pràctica sobre el Projecte Rius adreçada a una trentena de representats de diversos països del nord d’Àfrica i de l’Orient Pròxim. El projecte s’emmarca en la iniciativa Horizon 2020 Capacity Building / Mediterranean Enviroment i es duu a terme gràcies a la col·laboració entre Associació Hàbitats i WWF Mediterranean Programme. L’objectiu de la trobada és capacitar els participants, membres dels governs, universitats i tercers sector d’aquets països en la implementació de projectes de voluntariat que converteixin la ciutadania en coresponsable de la conservació del medi fluvial. Per aquest motiu, Associació Hàbitats mostra als

20


participants en la trobada els projectes de custòdia desenvolupats a Bigues i Riells com a paradigma de la custòdia participativa, un model propi que procura vincular el conjunt de la població i agents socials en la conservació dels espais fluvials cercant els consens i creant sinèrgies. Durant les setmanes següents a la visita, alguns dels participants mostren el seu interès en començar a treballar en l’aplicació de Projecte Rius als seus territoris. Destaquen el cas de Líban i Algèria que ja han iniciat la recerca de finançament per impulsar el projecte.

Visita al riu Tenes amb els participants del països del nord d’Àfrica i del Pròxim Orient.

- Divulgació del Projecte Rius als països de l'Oreient pròxim i el Nord d'Àfrica. Resultats obtinguts

- Divulgavió de la custòdia del territori. - Assitència de 33 persones.

Vista tècnica als espais en custòdia de Bigues i Riells (novembre 2014): El 12 de novembre l’equip de l’entitat realitza una visita tècnica a la localitat de Bigues i Riells amb l’objectiu de supervisar les actuacions dutes a terme en aquest espai i planificar-ne les futures. La primera parada de la visita es produeix a Riells del Fai. Durant la visita es constata el vandalisme, que aquest últim cop s’ha cobrat el respatller del banc situat al mirador instal·lat per l’Entitat l’any 2010. Altres elements indicatius també han patit desperfectes, com per exemple pintades als panells informatius dels usos no permesos a l’espai. Dins l’edifici de la Central hidroelèctrica ha proliferat la bardissa (l’últim sanejament va ser l’any 2012). Seguidament el grup ascendeix el curs fluvial fins la zona de baumes. El marge esquerre del riu, presenta grans concavitats d’argiloses en forma de coves on a l’estiu hi acampen banyistes i durant la resta de l’any altres transeünts. Aquest espai presenta múltiples pintades i grafits a les roques, que tot i que l’any 2010 es varen, darrerament han tornat a aparèixer i contribueixen a degradar l’espai. La següent parada es duu a terme al passeig del Tenes, al nucli de Bigues. L’objectiu de la passejada és comprovar la pervivència dels exemplars plantats l’any anterior per reforçar la cobertura vegetal de la

21


ribera. S’observa que els exemplars plantats a través de la tècnica d’esqueixos presenten un major índex de supervivència que els plançons provinents del viver. S’observa també la proliferació de bardissa, ortigues i esbarzers en un dels accessos al riu conegut amb el nom de Les Borbotes, que l’any anterior va ser desbrossat. L’últim element afectat es la passera que l’Entitat va instal·lar al Tenes l’any 2009, ja que un dels taulons esta malmès a causa de l’ús i les inclemències del temps. Finalment es realitza la visita a la finca en custòdia de l’antic molí. Aquest finca presenta un bon estat de conservació ecològica gràcies a que el propietari realitza les tasques de manteniment assessorat per l’Associació Hàbitats. Es repassen els plans de gestió per tal d’avaluar els avenços i les accions celebrades durant la primera meitat de la durada del pla. Tot i que els resultats són molt satisfactoris, factors com el vandalisme dificulten molt la perduració de les millores. També suposa un problema la proliferació d’espècies exòtiques que requereix actuacions de molt més abast i que escapen de les capacitats de l’entitat. Es posa de manifest que algunes de les actuacions dels plans de gestió que manquen per fer requereixen un pressupost associat que costa molt d’assolir.

Diferents moments de la visita. A la dreta, tècnics del projecte vora les aigües del Tenes. Al mig es poden apreciar els actes de vandàlics ocasionats a la senyalització de la finca de La Central. A la dreta, exemplar de càrex pèndula reproduïts per esqueixos.

Les Franqueses del Vallès i Canovelles, riu Congost Tot seguit s’exploren en detall les actuacions realitzades durant 2014 en els espais en custòdia de Les Franqueses del Vallès i Canovelles en el marc del present programa de custòdia al Besòs. En primer lloc tractarem les actuacions realitzades al nucli de LLerona (Les Franqueses del Vallès). En segon lloc, s’exposaran les tasques realitzades arran de l’ampliació del projecte aigües avall al tram comprés entre Les Franqueses del Vallès i Canovelles. Riu Congost, LLerona (Les Franqueses del Vallès):

22


Vista tècnica al Congost per planificar la restauració (gener 2014): El projecte de restauració ecològica del riu Congost al pas pel pla de Llerona confirma el pressupost necessari per a dur a terme les principals actuacions de millora. El tram a rehabilitar comprèn els marges fluvials del riu Congost des de que entra al municipi de Les Franqueses del Vallès després de passar pel terme de La Garriga, fins al pont de la carretera BV-1433, que uneix el nucli urbà de Llerona amb l’Ametlla del Vallès. La superfície a restaurar inclou les dues bandes del riu i suma 30ha. El dia 16 de gener de 2014 es realitza una visita tècnica a l’espai amb l’objectiu de reformular el projecte inicial en funció del pressupost assolit i definir el calendari d’actuacions. Els tècnic de l’Associació i l’empresa que dirigirà les obres es reuneixen a principis d’any per prioritzen les actuacions i definir quines seran dutes a terme per professionals i quines amb la participació de voluntariat, doncs aquesta és una de les característiques que fa especial el projecte: fer un restauració tècnica on la població pugui participar i aprendre com i per què es fa cada cosa.

Tram del riu Congost objecte de la restauració. Detecció de nuclis de canya americana.

Resultats obtinguts

- Planificació de les actuacions i el paper del voluntariat. - Redefinició del cronograma.

Reunions amb els agents implicat per consensuar el cronograma d’actuacions (gener 2014): El 23 de gener els principals actors encarregats de la restauració del Congost de Llerona, Associació Hàbitats, l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès i Aprèn Serveis Ambientals, es reuneixen per acordar el pla d’actuacions i distribuir les tasques. L’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès realitzarà en aquesta fase aportacions no dineràries però fonamentals, como ara cedint espais, afavorint la comunicació i difusió del projecte i col·laborant en la relació amb les entitats i agrupacions del municipi. Aquesta entesa dóna llum verda a l’inici dels treballs de restauració. La trobada amb el Consorci serveix per informar aquest organisme sobre els actuacions a desenvolupar en el propers mesos. Cal tenir en compte que la relació amb el Consorci ha estat fonamental perquè des de 2010 ha apostat per la restauració d’aquest tram amb l’objectiu de donar continuïtat a les millores realitzades al riu Congost. Per aquest motiu, el Consorci s’ofereix cercar vies de finançament per tal d’ampliar el projecte amb actuacions complementàries i també a seguir restaurant els trams consecutius del riu.

23


Resultats obtinguts

- Col·laboració i concreció de recursos per part dels agents implicats.

Presentació del projecte de restauració al Consell de Poble de Llerona (febrer 2014): Un cop establerta la xarxa de col·laboracions amb els principals agents implicats, el projecte es presenta al Consell de Poble de Llerona el dia 3 de febrer. El Consell està format per diverses entitats del municipi que participen activament en l’agenda local. Durant la sessió del Consell es repassen les actuacions que es duran a terme, amb especial èmfasi a les activitats obertes a la població i al voluntariat. El Consell ja coneixia el projecte inicial i no objecte cap problema a la reformulació definitiva.

Presentació del projecte reformulat al Consell del poble de Llerona.

Resultats obtinguts

- Ciutadania informada sobre el desenvoluoament del projecte. - 15 persones de diferents entitats locals assistents a la reunió.

Accions de gestió de la cobertura vegetal (2014): La restauració es duu a terme durant tot 2014 i combina actuacions de bioenginyeria amb d’altres de caire educatiu i adaptades al voluntariat. Les principals intervencions en l’espai es duen a terme durant els mesos de febrer, març i abril i se centren en l’eliminació i eradicació d’espècies de flora exòtica invasora, sobretot de rodals de canya americana, així com en el tractament del sòl i la posterior repoblació del bosc de ribera autòcton amb l’objectiu d’afavorir la biodiversitat. Durant la primera setmana d’obres s’eliminen algunes de les àrees de canya de Sant Joan situades al llit del riu o zones properes, tallant-les i eliminat de forma mecànica els rizomes per evitar que rebrotin. S’intervé en els nuclis de canyes que proliferen en algunes zones de bosc de ribera d’alt valor ambiental que es conserven en el tram. També s’actua sobre espècies com l’ailant, raïm de moro, miraguano, seneci del Cap i pelaguer plomós.

24


Seguidament es realitzen els treballs de revegetació. En comptes d’una plantació massiva de petits exemplars, s’opta per fer nuclis de plantació amb plançons grans i ben protegits. L’objectiu és aconseguir el màxim de supervivència dels exemplars, especialment perquè les riberes són pasturades per ovelles, fet que impediria l’èxit de plançons petits i poc protegits. Per dur a terme les actuacions s’empren diferents tècniques de la bioenginyeria que permetin la màxima supervivència dels exemplars plantats. Durant la resta de l’any es duen a terme les actuacions de manteniment, eliminació de deixalles i creació de refugis per a fauna. A més, el projecte potencia la comunicació del projecte per tal de donar a conèixer els valors d’aquest tram del riu Congost que forma part de la Xarxa Natura 2000.

Diferents moments de la restauració: excavadora extraient rizomes de canya americana, nuclis de plantacions protegits amb tutors.

Diferents moments de la restauració: excavació de rases i eliminació manual de raïm de moro.

Resultats obtinguts

- S'ha actuat sobre una superfície de 30ha d'espai fluvial (bosc de ribera). - Eradicació i tractament del 100% dels exemplars d'ailant, miraguano i raïm de moro, 70% d'estipa, 60% de seneci del Cap i 10% de canya americana. - Repoblació del bosc de ribera mitjançant 190 plançons de 13 espècies autòctones. - Supervivpencia dels plançons d'entre el 80% i el 95% (segons espècie).

25


Millora de la vegetació del camí fluvial (març-abril 2014): En aquesta fase es realitza la naturalització del passeig fluvial que discorre per la ribera dreta del riu Congost des del terme municipal de La Garriga fins al pont de la carretera BV-1233 de Llerona a l’Ametlla del Vallès. Això suposa la plantació de nombroses espècies d’arbres i arbustos autòctons de ribera que no tenen demanden gaire aigua del subsòl per sobreviure. És el cas d’arbres com el freixe de fulla petita, el roure martinenc o l’àlber i d’arbusts com la ginesta, el saüc, el sanguinyol o l’arç blanc. Aquesta fase es desenvolupa en la terrassa superior de la ribera dreta del riu Congost i complementa les actuacions desenvolupades a les dues terrasses inferiors des de principis d’any. Les actuacions previstes en aquesta fase s’inicien a finals de març amb el condicionament de l’espai i la plantació de les espècies. Durant els mesos posteriors es realitzen els manteniments i regs per assegurar l’èxit dels plançons.

Arranjaments al camí fluvial: plantació d’espècies autòctones com freixe de fulla petita, roure martinenc i àlber.

Resultats obtinguts

- S'ha actuat sobre un espai longitudinal de 1,7km (camí del riu). - S'han plantat 25 arbres i 55 arbustos de 10 espèvies aut`cotones diferents

Preservació de l’accés a font de Santa Digna (març 2014): L’acció parteix de l’interès del consistori en restaurar la deu. No obstant, diferents intents fallits per part de la brigada municipal havien portat l’ajuntament a desistir. Durant la visita es detecta que l’aigua brolla dèbilment i que identificar l’origen del problema pot resultar força costós. Per aquest motiu, tot i l’interès comú en rehabilitar la font i elements patrimonials com l’antic safareig, l’acció resta a l’espera d’obtenir finançament específic. Per tal d’evitar la freqüentació de vehicles en aquesta zona, molt habitual els caps de setmana, se situen pedres grosses a l’accés de la font. Aquesta actuació tan senzilla permetrà preservar la platja fluvial del transitar de cotxes.

26


A l’esquerra, vehicles ocupant el camí d’accés a la Font de Santa Digna. A la dreta, actuació de preservació de l’accés

Resultats obtinguts

- Preservació de l'entorn natural de la font mitjançant la col·locació de pedres que impedeixen l'accés de vehicles a motor a una zona d'alta vulnerabilitat.

Inauguració de la restauració el riu Congost. Cicle d’activitats “Obert per Obres”(març 2014): El 8 de març més de 40 persones participen a la visita de les obres de restauració del riu Congost a Llerona. Els participants poden conèixer les directrius que marquen la restauració tenint en compte les característiques del tram i les limitacions tècniques i pressupostàries, així com l’estat de les accions ja realitzades. La participació resulta molt variada amb presència de famílies veïnes de Les Franqueses, membres d’entitats ambientals que actuen a la conca del Besòs i representants de diferents administracions públiques.

Assistents a la jornada d’inauguració de la restauració del riu Congost. A la dreta, exemplar de l’espècie invasora seneci del Cap.

27


Resultats obtinguts

- Participació de 43 persones en la jornada de portes obertes a la restuaració del riu Congost.

Jornada de voluntariat Cicle d’activitats “Obert per Obres”(març 2014): El 22 de març, coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua, una desena de voluntaris participen en els actuacions de restauració del riu Congost a Llerona. Mitjançant la tècnica de reproducció d’espècies per estaca viva, planten quatre exemplars de gatell i quatre de sarga. Els voluntaris serren una branca de cada espècie d’individus propers, obtenint 4 estaques de cada branca. Després les col·loquen dins la rasa, que la maquinaria de les obres ha preparat prèviament, i les cobreixen de terra. Un cop acabada la plantació, aprofiten el camí de tornada per anar eliminant els individus de seneci del Cap trobats al pas. El seneci es tracta d’una espècie invasora provinent de Sud-Àfrica, que resulta tòxica per al ramat. D’aquesta manera, el ramat s’alimenta de les altres espècies que troba i deixa més espai al seneci, que pot acabar colonitzant l’espai. A la zona de la restauració l’espècie no està molt estesa i l’eliminació manual ajuda a controlar-ne la proliferació. Finalment també es recullen les deixalles. Val la pena remarcar que la presència de deixalles no és preocupant, però tot i així, es van retirar 4 rodes de vehicles i dos sacs de brossa diversa. Aquesta actuació ha permès completar les tasques de revegetació del tram i consolidar el voluntariat en aquest territori.

Diferents moments de l’actuació amb la participació del voluntariat.

28


Resultats obtinguts

- Plantació de 8 exemplars d'arbust autòcton (sarga i gatell). - Eliminació manual d'exemplars de seneci del Cap. - Retirada de 40 kg de deixalles. - Col·laboració del voluntriat en la restauració fluvial. - Partcipació de 10 persones voluntàries.

Elaboració de l’inventari de flora (març-juny 2014): L’inventari de flora es fa de manera gradual. Abans d’iniciar les actuacions es va fer un inventari inicial de les espècies més importants per tal d’identificar aquelles de major valor ecològic al tram que caldria potenciar, així com les espècies invasores sobre les qual era desitjable fer alguna tipus d’intervenció. Un cop el projecte és en marxa, els experts botànics visiten periòdicament el tram per identificar les espècies vegetals, doncs s’ha de tenir en compte que dins d’una mateixa famílies algunes espècies només es poden diferenciar en el moment de floració. Durant els mesos de febrer i març es fa la primera ronda de treball de camp, que conclou amb 90 espècies identificades. Durant la segona visita el dia 28 de març es realitzen noves identificacions i llistat ascendeix a 113 espècies. L’arribada de la primavera implica canvis significatius en la coberta vegetal i el treball fet durant les últimes setmanes ha permès assolir la xifra de 153 espècies. Finalment, al mes de juny el projecte tanca amb 198 espècies identificades.

Resultats obtinguts

Identificació de 198 espècies vegetals a l'area d'actuació, de les quals 27 corresponen a vegetació exòtica.

Nit de ratpenats Cicle d’activitats “Obert per Obres” (juny 2014): Se celebra una jornada nocturna centrada en els ratpenats per tal de donar a conèixer part de la fauna que viu als nostres rius. Des del Museu de la Tela de Granollers es duu a terme el projecte Quirorius, un programa de voluntariat que consisteix en el seguiment de ratpenats aquàtics. En Carles Flaquer, Coordinador de l’Àrea de recerca en Quiròpters ens acompanya durant la visita. Participen en l’activitat més de 40 persones de perfil familiar. La jornada s’inicia a l’aula del Consell de Poble de Llerona per tal d’introduir els característiques d’aquets i desmentir alguns dels mites que acompanyen aquests animals. A Catalunya s’hi troben unes 30 espècies de ratpenat, totes elles insectívores. Es presenta el parany d’arpa, instrument per atrapar ratpenats i un model de caixes niu per aquests animals. Quan el sol es pon comença la visita al riu. Amb un receptor d’ultrasons i un amplificador es capten les freqüències amb que es comuniquen els quiròpters. D’aquesta manera els participants van aprendre a diferenciar el soroll en menjar i inclús algun crit social de l’espècie pipistrel·la comuna.

29


Activitat nocturna ala riu Congost per descobrir els ratpenats.

Resultats obtinguts

- Divulgació de la fauna de ribera a la ciutadania local. - Participació de 43 persones.

Manteniment de les plantacions (abril-octubre 2014): Els mesos d’estiu i tardor requereixen el manteniment tècnic. Es revisen els plançons que no han prosperat per substituir-los per nous i la resistència dels tutors dels arbres. En tractar-se d’un any sec, ha estat necessari el reg manual per tal de garantir la supervivència dels exemplars. Tot i així, l’índex de supervivència ha estat força elevat (98%) i només s’ha requerit la substitució d’un roure a la zona del camí i una de les estaques amb exemplars se sarga i gatells que no han prosperat.

Diferents imatges dels manteniments: regs i substitució d’exemplars.

Resultats obtinguts

- Regs, manteniments i substitució de la vegetació plantada durant la primavera. - 98% de supervivència de les espècies autòctones plantades.

30


Arranjament de l’aguait d’ocells (setembre-octubre 2014): El camí fluvial del riu Congost a Llerona compta amb un aguait d’ocells ja existent abans de la intervenció d’Associació Hàbitats al territori. El projecte inclou el seu arranjament, doncs ha patit alguns desperfectes en els últims anys fruit de les inclemències del temps. S’ha reforçat la malla i també s’han substituït alguns taulons. També s’ha ampliat la zona de tranquil·litat dels ocells, afavorint la reproducció de les aus aquàtiques de la zona. Les dimensions del tram nou són 20 metros de longitud y 2 d’altura. Les feines més senzilles s’han delegats als voluntaris i voluntàries, que les van dur a terme el dia 10 d’octubre.

Diferents moments de l’arranjament i ampliació de l’aguait.

Resultats obtinguts

- Ampliació de l'aguait d'ocells i zona de tranquil·litat (20m de longitud i 2m d'altura).

Voluntariat ambiental amb Fundación Telefónica (octubre 2014): El manteniment de les actuacions de restauració a Les Franqueses del Vallès es complementa amb l’acció del voluntariat d’empresa. Fundación Telefónica repeteix l’experiència de l’any anterior en el marc de la celebració del Dia Internacional del Voluntariat i escull el projecte d’adopció del riu Congost per col·laborar en la conservació del medi. Els 43 treballadors de l’empresa de telecomunicacions es reuneixen vora al riu Congost al pla de LLerona per dur a terme tasques de reg i substitució de plantacions, eliminació d’invasores i reforç de l’aguait d’ocells. Les persones voluntàries es van dividir en 4 grups de treball de caràcter rotatiu, per tal d’afavorir que tothom realitzés cadascuna de les tasques planificades. El primer grup de tasques estava relacionat amb l’arranjament de la tanca que delimita una zona de tranquil·litat per a aus en un lloc d'especial interès per a aquest grup de fauna. La tanca ja existent havia estat ampliada dies abans pels tècnics encarregats de la restauració del riu, però mancava realitzar el reforç de l’estructura i el revestiment. El segon bloc es correspon a l’eliminació dels individus de seneci del Cap, una espècie invasora que colonitza les planes obertes. Aquesta espècies ha proliferat considerablement a la plana del Vallès durant les darrers anys. La seva extracció és relativament senzilla perquè no es requereixen eines; és suficient amb la manipulació manual si se segueixen correctament les indiccions del experts. Els voluntaris i voluntàries van aconseguir extreure pràcticament la totalitat d’exemplars dels marge dret del Congost.

31


El tercer àmbit d’actuació fa referència al manteniment de plantacions mitjançant el reg i la substitució d’individus. El grup de voluntariat va realitzar principalment la neteja i condicionament dels escocells de les plantacions al passeig fluvial. Eliminant les espècies herbàcies dels escocells s’aconsegueix disminuir la competència per nutrients i aigua de les plantacions de vegetació autòctona que s'han realitzat i es maximitza la probabilitat de supervivència de les plantes. L’últim grup de tasques són les relacionades amb la neteja de l’espai. Tot i que l’indret no presentava deixalles sòlides de tipus domèstic, sí s’hi va detectar la presència de runa al marge dret del riu. D’altra banda, la majoria de residus trobats provenien d'aigües amunt, arrossegats per la força de l'aigua a les últimes pluges. Gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès, la runa retirada pels voluntaris es va ser gestionada per la brigada municipal. El consistori, a més, va situar contenidors de separació al camí fluvial per tal de facilitar la tasca del voluntariat. Amb aquesta activitat es posa fi a les actuacions de restauració ecològica del riu Congost en el tram del pla de Llerona.

Diferents moments de la jornada de voluntariat ambiental dels treballadors/es de Telefónica.

Resultats obtinguts

- Col·laboració del voluntraiat en la restauració fluvial. - Arranjament de l'aguait d'ocells. - Retirada de vegetació invasora (seneci del Cap). - Regs i substitució de vegetació que no ha prosperat. - Retirada de 15Kg de deixalles . - Participació de 43 persones voluntàries.

32


Cloenda del projecte de restauració (octubre 2014): Un any després de l’inici del projecte de Restauració del riu Congost al pas per Llerona, el projecte arriba al final. Dissabte 25 d’octubre, de la mà d’Associació Hàbitats, Aprèn Serveis Ambientals i l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès es va celebrar una passejada vora riu on els assistents van poder comprovar les actuacions que s’han dut a terme dins del projecte i quins han estat els resultats obtinguts. L’activitat conclou també el cicle de visites “Obert per Obres” que ha acompanyat tot el procés de restauració amb l’objectiu de d’implicar la ciutadania en la conservació de l’ecosistema i coma mostra de transparència de l’entitat amb els finançadors i el conjunt de la població. S’ha dut a terme la restauració ecològica, amb l’eliminació de vegetació exòtica i replantació amb vegetació autòctona de 1,8km i una superfície aproximada de 30ha. La supervivència de les plantacions ha estat altíssima, amb només 2-3 baixes. La suavitat de l’estiu ha estat determinant en aquest sentit. També s’ha reparat la tanca i aguait d’ocells i s’ha limitat l’accés a la llera del riu en vehicle, fets que permetran una major tranquil·litat al dormidor de corbs marins. El projecte, a més, ha promogut la participació ciutadana en la conservació del medi fluvial, a través de diferents activitats de voluntariat i de sensibilització com vistes tècniques a l’espai, activitats ornitològiques, d’inspecció de rius, nits de ratpenats. En total s’ha comptat amb més de 200 persones al llarg de tot el projecte i s’ha establert un grup de voluntaris estable que analitzarà l’evolució ecològica del riu dues vegades a l’any. D’altra banda, també s’ha treballat en la renaturalització del passeig fluvial, combinant criteris estètics amb naturalístics per tal de fer el passeig un lloc agradable i d’acord amb l’espai que ocupa, dins de la Xarxa Natura 2000.

Fotografia de grup, de dreta a esquerre: propietaris de finques properes al riu, tècnica de medi ambient de l’Ajuntament de Les Franqueses, cap de les obres de restauració ecològica del riu, tècnica d’Associació Hàbitats i Regidora d’Agricultura, Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès.

33


Riu Congost, Les Franqueses del Vallès, Granollers i Canovelles: Extensió del projecte de restauració del Congost als municipis de Canovelles i Granollers: Arran de l’èxit dels projecte de restauració del riu Congost a Llerona, es planteja seguir treballant en la continuïtat del riu Congost aigües avall. El tram objecte travessa els municipis de Les Franqueses del Vallès, Granollers i Canovelles i es tracta d’un espai força urbanitzat. El Consorci per la Defensa de la Conca del Besòs dóna suport a la proposta, que es redacta durant el mes d’abril i obté el suport de la Fundación Biodiversidad als setembre del mateix any. D’aqueta manera, la restauració i les actuacions obertes al voluntariat s’iniciarien al desembre de 2014 i es desenvoluparien durant 2015. Les tasques relatives al projecte que s’han dut a terme han tingut a veure amb el contacte amb els agents socials implicats. Durant la primavera de 2014 es realitzen visites prospectives per avaluar les característiques i necessitats de l’espai. Això permet una primera redacció del projecte. Durant la tardor de 2014 té lloc la reunió amb els consistoris de Granollers i Canovelles per a presentar el projecte, que és acollit molt favorablement per part dels ajuntaments. Sobretot destaquen com a aspecte positiu el fet de combinar les actuacions de restauració amb les activitats obertes al públic i al voluntariat. Els consistoris es comprometen a complementar el finançament i poder dur a terme actuacions de més abast.

Límit nord del projecte

Límit sud del projecte

Vista de l’espai

Vista de l’espai

34


Pas per creuar el riu

Resultats obtinguts

Problemàtica de barraquisme i horts il·legals

- Èxit del model restauració fluvial . - Desenvolupmanet de les accions del nou projcte durant 2015.

Resum de fites assolides en el projectes d’adopció i custòdia Aiguafreda

Bigues i Riells



Inauguració de l’itinerari senyalitzat de la riera de Martinet de la mà de l’entitat local Associació Martinet.



Manteniment de la riera de Martinet  mitjançant el voluntariat corporatiu amb l’automobilística Honda.



Actuació de condicionament de la Font d’en Pinós (frenada de vegetació invasora, plantació de flora autòctona, retirada de deixalles, neteja d’elements patrimonials).



Instal·lació d’una passera ala riera de Martinet.



Jornada de retirada de deixalles al bosc de la riera de Martinet.



Instal·lació d’un pont sobre el riu Congost a l’alçada de la font d’en Pinós que uneix Aiguafreda amb Centelles.





Les Franqueses del Vallès

Planificació del projecte de  recuperació d’elements patrimonials i hàbitats per a la herpetofauna.  Prova pilot de mostreig d’organismes macroinvertebrats al Tenes al pas per Riells del Fai.

Visites tècniques i reunions de planificació de la restauració fluvial. Restauració fluvial del riu Congost al pla de Llerona, 30 ha de superfície (gestió vegetal de les espècies invasores i reforç amb vegetació autòctona)

Visites en el marc del projecte europeu Horizon2020 de capacitació  per a la sostenibilitat

Millora del camí fluvial del riu Congost al pla de Llerona.



Visita tècnica d’0avaluació i seguiments del projecte.

Preservació de l’accés a la font de Santa Digna a Llerona.



61 persones participants.



Jornada de voluntariat adreçada a la població local per col·laborar en les tasques de restauració del bosc de ribera.



Elaboració d’inventari de flora.



Activitat educativa per conèixer els ratpenats que habiten al riu.



Arranjament de l’aguait d’ocells.



Visita prospectiva pel manteniment de la senyalització a l’itinerari de la riera de Martinet.



Jornada manteniment de les actuacions de la restauració amb voluntariat de Fundación Telefónica.



70 persones participants.



Extensió del projecte en un tram inferior del riu Congost, 36 ha de superfície.



162 persones participants.

35


Fem Dissabte Introducció Fem Dissabte és una iniciativa impulsada per Associació Hàbitats que se celebra anualment i consisteix en la recollida de deixalles presents a les vores del rius. Es tracta d’una jornada amb marcat caràcter lúdic i oberta a la participació del conjunt de la població. L’activitat se celebra simultàniament i coordinada a diferents localitats de Catalunya amb el suport dels governs locals i l’acció del voluntariat. Cada any es tria una data, coincident amb alguna efemèride, com ara el Dia Mundial de l’Aigua, el Dia Mundial del Medi Ambient o el Let’s Clean Up Europe! La jornada es planteja com una passejada vora riu on, a mesura que s’avança, els participants recullen la brossa trobada al pas i, en la mesura del possible, la separen per tipologies per facilitar-ne el reciclatge. Al final de la passejada els participants calculen les deixalles recollides i Associació Hàbitats informa del treball fet pels voluntaris per tal de que sigui conegut per la població catalana. L’activitat se celebra cada any des de 2007. Des d’aleshores ençà s’han netejat més de 170 espais fluvials, s’han mobilitzat al voltant de 4.250 persones voluntàries i s’han recollit més de 75 tones de deixalles. El que va començar com una acció puntual s’ha convertit en un referent per moltes altres entitats que ara impulsen les seves pròpies neteges, així com per la ciutadania, que espera la realització de l’activitat cada primavera. Els objectius de la iniciativa són: -

Sensibilitzar sobre el dret a gaudir d’un medi no degradat i el deure de conservar-lo. Fomentar la participació social i ciutadana en la conservació del medi fluvial. Netejar i millorar els espais de ribera.

La problemàtica de les deixalles als rius Com hem vist, Associació Hàbitats desenvolupa des de 1997 el Projecte Rius, una iniciativa de referència internacional en la qual més de 2.300 voluntaris cada any analitzen l’estat de salut dels rius i rieres de Catalunya. Entre els diferents paràmetres que els voluntaris estudien, la presència de deixalles és un dels més significatius, ja que vora el el 75% del trams analitzats presenta algun tipus de residus. Aquest és, per tant, un dels principals impactes detectats als rius. Les deixalles més habituals corresponen a materials d’ús domèstic (residus sòlids urbans). Les deixalles no domèstiques (restes d’obres i runes) o de grans dimensions (ferralla i electrodomèstics), tot i que són menys habituals, encara es troben en alguns trams.

36


Percentatge de trams inspeccionats pels voluntaris del Projecte Rius amb presència de cada tipus de deixalles durant 2014.

Si s’analitzen les dades recollides al llarg dels anys pels voluntaris s’observen alguns canvis en la tipologia de les deixalles, lligats als hàbits de consum. El més destacat és l’increment dels envasos de plàstic. L’abocament de deixalles té un important impacte ecològic i paisatgístic: pertorba la fauna, afecta els hàbitats, interfereix en la cadena tròfica dels ecosistemes, contamina el sòl i les aigües i, en definitiva, empitjora la qualitat dels ecosistemes fluvial i la qualitat de vida de les persones. Aquesta problemàtica és força complexa d’abordar ja que l’origen de les deixalles és molt variat. És fonamental, doncs, desenvolupar campanyes que tractin ell cicle de gestió dels residus en el seu conjunt i amb missatges complementaris

Factors d’èxit Fem Dissabte és un referent de les actuacions de conservació i millora del medi dutes a terme pel voluntariat. Aquest mèrit s’explica a través d’una sèrie de factors, tant pel que fa als objectius i metodologia, com als resultats assolits. -

Col·laboració entre agents. Fem Dissabte és una iniciativa fonamentada en la col·laboració entre diferents agents. Associació Hàbitats coordina els objectius i el desenvolupament de la jornada a nivell global, així com la comunicació del projecte. Els ajuntaments vetllen per l’èxit de l’activitat a nivell local, cercant l’espai, gestionant els residus i animant a la participació. Les entitats i la població local es converteixen en protagonistes de la jornada fent possible la recollida de tones de deixalles als rius.

-

Missatge en clau positiva. A ningú li agrada mostrar les coses negatives. D’entrada celebrar Fem Dissabte és reconèixer que hi ha un problema i, en general, les administracions publiques defugen aquestes evidències. Fem Dissabte és una acció de sensibilització que es desenvolupa en clau d’acció positiva. No busca culpables, sinó que suma voluntats i esforços. Aquest tarannà aplega persones amb motivacions i discursos molt diferents, des de les administracions públiques a membres d’entitats ecologistes, passant per grups i persones que normalment no participen en accions ambientals.

37


-

Resultats visibles. En poc més de dues hores els voluntaris i voluntàries d’un municipi poden arribar a recollir més de mitja tona de deixalles al riu. L’impacte de l’acció voluntària en el riu és directe i visible. A més, la col·laboració de l’ajuntament assegura la correcta gestió d’aquestes deixalles, així com la posterior retirada de residus de gran volum o perillosos que els voluntaris detecten durant la passejada i queden fora del seu abast. D’aquesta manera el resultat és immediat i quantificable.

-

Apta per al conjunt la població. L’activitat és oberta al conjunt de la població, donat que cada persona hi pot contribuir en la mesura de les seves possibilitats. Es fa especial incís en que l’objectiu de l’activitat és posar de manifest la necessitat de conservar els nostres rius nets i no es pretén pas realitzar una neteja exhaustiva. Aquesta és precisament una de les funcions de l’ajuntament, el qual hi és present. El caràcter obert i accessible de la iniciativa l’han convertida en una referència en l’àmbit del Voluntariat en Família a Catalunya.

-

Reconeixement i satisfacció de la tasca voluntària. A primer cop d’ull recollir deixalles és quelcom desagradable. No obstant, Fem Dissabte aplega centenars de voluntaris cada edició, molts d’ells fidels a l’activitat any rere any. La gent participa perquè el seu esforç és útil pel conjunt de la societat i suposa una millora immediata en el medi. Des d’Associació Hàbitats i els ajuntaments que impulsen l’activitat agraïm en tot moment la seva tasca, que també és reconeguda pels mitjans de comunicació degut a l’espectacularitat dels resultats.

-

Respectuosa amb el medi. El disseny de l’activitat té en compte aspectes ambientals a fi d’evitar impactes als ecosistemes. En aquest sentit, la iniciativa compta amb l’assessorament del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i de l’Agència Catalana de l’Aigua. Algunes de les recomanacions més importants tenen a veure amb la fauna, especialment amb els ocells nidificants. Cal anar amb compte en transitar per les riberes i evitar obrir pas entre bardisses, matollars o herbassars, així com evitar retirar troncs caiguts, ja que poden haver-hi nius d’ocells o refugis d’altres animals. D’altra banda, hem de recordar que els ecosistemes fluvials són fràgils i no poden absorbir grans grups de voluntaris alhora. Per tant, el nombre de participants ha d’estar en consonància amb les característiques físiques de l’espai.

-

Protocols de seguretat pels voluntaris. Tots els voluntaris que participen al Fem Dissabte estan coberts per una assegurança d’accidents i responsabilitat civil. El dia de l’activitat els voluntaris estan acompanyats per una persona responsable que supervisa el funcionament i la seguretat dels participants. És important explicar com s’ha de procedir a fer la neteja del riu de manera correcta i segura, recordant que cal ser prudents i evitar que ningú es posi en perill per intentar recollir la brossa. S’evita manipular substàncies no identificades, que siguin sospitoses, perilloses o de grans dimensions (com ara vidres trencats, restes d’electrodomèstics o ferralla mig enterrada). En cas de detectar aquest tipus de residus, la persona responsable vetlla per a que siguin gestionades correctament un cop finalitza l’acció.

-

Efecte local i global. La iniciativa és significativa en l’àmbit local, ja les persones participants fan una tasca voluntària dins del seu entorn més proper. El resultat de la seva tasca transcendeix, però, l’àmbit local i posa de manifest una de les principals problemàtiques dels ecosistemes fluvials a Catalunya. El ressò dels mitjans de comunicació revaloritza el treball dels voluntaris i voluntàries i aconsegueix que el missatge s’estengui al conjunt de la població.

38


Fem Dissabte, edició 2014 Seguint la col·laboració amb l’Agència de Residus de Catalunya iniciada l’any anterior, l’edició de 2014 se celebrarà el dia 10 de maig coincidint amb el Let’s Clean Up Europe! Durant l’últim any Associació Hàbitats ha compartit la seva expertesa en l’organització d’aquesta campanya d’àmbit nacional amb l’Agència de Residus de Catalunya. D’aquesta manera molts dels ajuntaments i entitats que fins ara han participat al Fem Dissabte acompanyats d’Associació Hàbitats, organitzaran les seves pròpies neteges de forma autònoma. Així, l’Associació Hàbitats avança en la seva missió: apoderar les comunitats locals per tal que puguin engegar campanyes pròpies de neteja de rius i, en definitiva, cohesionar la societat en la conservació del medi. Let’s Clean Up Europe! Compta amb més de 100 accions de neteja, la major part a rius i rieres, però també en altres espais, replicant el model de Fem Dissabte. D’entre les 100 accions de neteja realitzades, 23 s’han adherit a Fem Dissabte. Això ha suposat una participació de més de 750 persones, que han aconseguit retirar de les riberes més de 6 tones de deixalles. Les deixalles més habituals trobades al riu són plàstics i papers d’origen domèstic. També hi destaca la presència de vidres (ampolles de begudes alcohòliques i gots) prop de zones d’oci nocturn. Segueix sent habitual trobar altres residus d’origen industrial com runa, restes de materials d’obres, tanques, bidons i ferralla diversa. Entre les andròmines curioses s’ha trobat bicicletes, cotxets d’infants, sanitaris, electrodomèstics, roba i peces de vehicles. Pel que fa a la separació dels residus, s’ha distingit entre paper/cartró, plàstic/llaunes, vidre i resta de deixalles. La majoria dels municipis ha pogut fer la separació amb èxit. Municipis participants al Fem Dissabte 2014: -

Abrera Aiguafreda Arenys de Munt Canovelles Centelles Cardedeu Cunit Gelida

-

Igualada L’Hospitalet de Llobregat Lliçà de Vall Manresa Martorell Montcada i Reixac Montornès del Vallès Móra d’Ebre

-

Navàs Parets del Vallès Sabadell Sant Julià de Ramis Santa Perpètua de Mogoda Torelló Torrelavit Vic

A la dreta, celebració de Fem Dissabte a Abrera i a l’esquerra, a Arenys de Munt.

39


A la dreta, celebració de Fem Dissabte a Móra d’Ebre i a l’esquerra, a Torelló.

A la dreta, celebració de Fem Dissabte a Torrelavit i a l’esquerra, a Vic.

Resultats obtinguts

- 100 activitats de neteja en espais naturals donant suport a l'Agència de Residus de Catalunya. - 23municipis partcipants - Més de 750 persones voluntàries. - Es retiren de les riberes més de 600 kg de deixalles.

40


Balcons sostenibles Introducció El projecte té per objectiu donar a conèixer i fomentar el verd urbà sostenible en balcons i terrasses particulars de la ciutat. La iniciativa vol afavorir la resiliència del verd urbà i combatre el canvi climàtic per tal de contribuir a una ciutat més sostenible. En aquest sentit es promou la corresponsabilitat ciutadana a l'hora de millorar la qualitat ambiental i reduir el consum d'aigua i els recursos energètics, a la vegada que es fomenta la protecció, conservació i renaturalització esl espais lliures i la biodiversitat de la ciutat. De manera indirecta el projecte promou la reducció d'emissions a través de l'estalvi i l'eficiència energètica. Per assolir aquest objectiu, l'entitat ha elaborat una campanya comunicativa que incorpora diferents elements (revista semestral de l'entitat, continguts pràctics a l'espai web) encaminats a mostrar a la ciutadania les potencialitats dels jardins i les terrassses dels edificis en l'adaptació al canvi climàtic, el sanejament de l'aire i l'absorció de partícules contaminants, oferint eines i estratègies basades en la jardineria adaptada al medi, l'estalvi de recusos hídrics i el consum responsable. En referència als continguts, s'han donar a conèixer conceptes com "canvi climàtic·, "verd urbà", "sostenibilitat", "resiliència". S'ha sensibilitzat als assitents sobre la importància d'afavori el verd urbà, els seus beneficis per a l'adpatació al canvi climàtic i les repercussions en l'absorció CO2 i en el bon ús dels recursos hídrics. Per part seva, els participants han après a treure partit als balcons, terrases i patis de casa seva, i han adqiuirit idees per reformular aquets espais amb consonància amb criteris de sostenibilitat. El projecte ha comptat amb una important vessant pràctica contribuïnt així a crear una experiència significativa per a cada participant. Aquests elements configuren el caràcter interactiu del projecte.

Taller “Balcons adaptats al canvi climàtic” Els dies 13 i 20 de novembre s’han celebrat dos tallers oberts al conjunt de la ciutadania al Centre Cívic Can Déu i a la Fàbrica del Sol, respectivament. En aquetes activitats es convidava els assitents a conèixer els efectes del canvi climàtic a la ciutat i com contribuir a pal·liar-los. Introduint petits canvis ens els nostres balcons i terrasses es pot millorar la qualitat ambiental de la ciutat i, a la vegada, reduir el consum d’aigua. L’activitat s’ha encapçalat amb una xerrada on s’ha tractat breument conceptes com canvi climàtic, ecosistema urbà, verd urbà, jardineria sostenible, coresponsabilitat social, agenda 21, etc. Seguidament, s’han explicat diferents criteris i orientacions per fer una balcó, terrassa o pati més sostenible. En aquest part els assistents han pogut dissenyar el balcó més adient en funció de tipus d’espai que tenen a casa seva. La tercera part de ha estat de caràcter pràctic. Els participants han elaborat planters de romaní, farigola i espígol a través del sistema d’esqueixos. També han elaborat un insecticida natural a base d’alls, oli d’oliva i aigua.

41


A l’esquerra, participants al taller celebrat al Centre Cívic Can Déu. A la dreta, els participants al taller celebrat a la Fàbrica del Sol.

Materials complementaris El número 29 de la revista Espiadimonis, que edita l’Associació Hàbitats amb periodicitat semestral, està dedicat a l’ecologia urbana. El projecte Balcons adaptats al canvi climàtic compta amb un article de quatre planes en el que s’exposen els tipus de balcons i s’ofereixen idees pràctiques. La revista també compta amb una entrevista a Josep Maria Vallès, enginyer agrònom especialista en el cultiu en espais petits i pioner en l’ús i la comercialització de les taules de cultiu.

Imatge de l’article incloòs a la revista Espaidimonis 29.

42


Imatge de l’entrevista inclosa a la revista Espaidimonis 29.

El projecte disposa d’un espai web propi on hi són disponibles tots els continguts, informació sobre les activitats, articles d’interès, etc.

Imatges del web i dels seus continguts.

43


Imatges del web i dels seus continguts.

La Fàbrica del Sol i l’Aula Ambiental de Les corts també han col·laborat en la difusió de les activitats a través del seus canals comunicatius.

Aparició del taller al fulletó informatius del Centre Cívic Can Coll.

44


Aparició del taller al fulletó informatiu de la Fàbrica del Sòl.

Resultats obtinguts - S'ha sensibilitzat a la ciutadania sobre com contribuir a la mitigació del canvi climàtic a través de la gestió dels espais privats (coresponsabilitat ambiental). - S'ha donat a conèixer i s'ha fomentat el verd urbà sostenible en el balcons i terrasses particulars a la ciutat. - S'han realitzat dos tallers pràctics sobre el disseny de balcons i terrasses adaptades al canvi climàtic, en el que hi ha participat més de 40 persones. - S'ha publicat una revista dedicada al verd urbà i a la coresponsabilitat ambinetal. - S'ha creat un espai web on són disponibles els continguts del projecte..

45


Comunicació Comunicar i difondre les iniciatives engegades és fonamental per donar a conèixer l’Entitat i la tasca que realitza, així com per enfortir les relacions amb totes aquelles persones que ja col·laboren amb Associació Hàbitats. D’altra banda, la comunicació ambiental representa un àrea de treball molt important en la conservació del medi en un entorn cada cop més saturat d’informacions de tota mena. A més, els diferents elements que formen part de l’estratègia comunicativa de l’entitat són clau en el desenvolupament de la transparència i la qualitat.

Revista Espiadimonis Associació Hàbitats edita una revista de caire divulgatiu que tracta diferents temes relacionats amb el coneixement i protecció del medi, així com el paper de la ciutadania en aquestes tasques. La revista inclou notícies, articles d’opinió, reportatges, entrevistes, etc. redactats per socis i voluntaris de l’Entitat, així com altres col·laboradors habituals o esporàdics. La periodicitat de la revista és semestral. L’edició en paper segueix criteris ecològics i es distribueix nominativament al socis i sòcies i està a lliure disposició a diferents punts de difusió. L’edició digital és de lliure accés per a qualsevol persona.

Portades de la revista Espiadimonis, números 28 i 29 corresponents a 2014.

46


Butlletí digital Recull de notícies destacades de l’Entitat i el projectes en format electrònic que s’envia a més de 3.000 adreces electròniques de forma periòdica.

Exemples de butlletins electrònics enviats el 23 d’abril i el 21 de novembre de 2014 respectivament.

Espai web El web de l’associació compta amb més de 40.000 visites anuals i es fa ressò de la filosofia, projectes i activitats de l’entitat.

Captura de l’espai web d’Associació Hàbitats www.associaciohabitats.cat

47


El blog L’any 2014 es crea un blog per als projectes d’adopció i custòdia. Es recullen notícies i activitats realitzades als diferents espais en custòdia, però també articles i informacions que poden ser interessants per als seguidors dels projectes.

Captura del blog https://custodiafluvial.wordpress.com/

Xarxes socials L’entitat empra xarxes socials d’Internet, que permeten la interacció amb les persones vinculades a l’entitat. Es compta amb perfil propi a Facebook, Twitter, Issuu, Youtube, Picassa, Pintterest i sindicació de continguts RSS.

Exemple de publicacions a Facebook.

48


Exemple de publicacions a Twitter.

Exemple de publicacions a Pinterest.

Notes de premsa Es compta amb una estratègia de difusió de notes de premsa al mitjans de comunicació locals i generals, que es tradueix en aparicions a ràdio, televisió i publicacions en paper i digitals.

49


Mitjans Mitjans personals En l’activitat diària de l’Entitat hi col·laboren els socis i sòcies, els voluntaris i voluntàries i l’equip tècnic que desenvolupen projectes i fan possible el compliment de la missió de l’Associació.

2014

129 socis i sòcies

Junta Directiva: - Xavier Martí, president - Eulàlia Serrano, secretària - Pedro Alba, vocal - Ramon Bartolí, vocal Equip tècnic: - Estela Anglada, administració i projectes - Eva de Lecea, projectes - Rocío del Río, comunicació i projectes - Sònia Liñán, comunicació - Pablo Amieiro, comunicació Més de 2.300 persones voluntàries

Composició de l’Entitat l’any 2014.

Els socis i sòcies L’Entitat s’integra pels socis i sòcies. Poden ser socis totes les persones majors d’edat, residents a l’àmbit territorial d’acció previst per l’associació. El socis es reuneixen com a mínim un cop l’any a l’Assemblea General. Els socis i sòcies estan compromesos amb les finalitats de l’Associació i hi contribueix amb el pagament anual de la quota. A més tenen dret a participar i prendre decisions sobre les qüestions que afecten l’Entitat, a exercir la representació que se’ls confereixi en cada cas i intervenir en les gestions que s’estableixin. Les tasques més habituals dels socis i sòcies són: tasques d’oficina, assistència a activitats, representació de l’Entitat, contacte amb mitjans de comunicació, assessoraments legals i tècnics, en funció de l’àmbit professionals i disponibilitat de cada soci o sòcia en particular. Cap persona sòcia de l’Entitat ha rebut retribució, ni per raó del seu càrrec ni per la prestació de serveis diferents a les funcions els corresponen com a membres de l’Associació.

La Junta Directiva La Junta Directiva emana de l’Assemblea General de socis i sòcies que tria els seus representants cada 4 anys. Les funcions de l’òrgan de govern són principalment representar, dirigir i administrar l’Associació.

50


Els càrrecs de presidència i secretaria són obligatoris, juntament amb un tercer membre de càrrec discrecional, generalment vocal. La resta d’integrant de la Junta Directiva també ho fan sota el càrrec de vocal. Cap dels membres de la Junta Directiva ha rebut retribució, ni per raó del seu càrrec ni per la prestació de serveis diferents a les funcions que els corresponen com a membres de l’òrgan de govern.

L’equip tècnic L’Entitat ha comptat amb una plantilla mitjana de 4 treballadors. Els treballadors desenvolupen les seves tasques de manera retribuïda en Règim General de la Seguretat Social. L’equip tècnic desenvolupat la seva tasca en diferents àrees. L’àrea de projectes dissenya i executa els projectes i activitats de voluntariat, d’educació en el medi, de restauració i conservació de la natura i els ecosistemes. L’àrea de comunicació s’encarrega de difondre els valors, missió i projectes que duu a terme l’Associació, així com de dissenyar els materials i continguts didàctics i l’atenció als mitjans de comunicació. I l’àrea d’administració, que consisteix en la secretària tècnica, la recerca de recursos i l’atenció al públic.

El voluntariat Els voluntaris i voluntàries de l’Entitat col·laboren en dur a terme les inspeccionis sobre l’estat de conservació dels rius o rieres Catalunya, tasca que s’emmarca en el Projecte Rius. Per a dur a terme aquest tasca no perceben cap retribució econòmica ni de cap altre tipus.

Mitjans materials La principal activitat de l’Entitat es desenvolupa a la seu social, una oficina situada a Barcelona i oberta al públic. L’espai s’estructura en diverses sales: sala principal o espai de treball, sala de reunions i formacions, magatzem, office y bany. L’oficina disposa dels equipaments necessaris per a que l’equip tècnic pugui desenvolupar la feina diària: subministraments d’electricitat i aigua corrent, serveis de telefonia i internet, equips informàtics, mobiliari d’oficina, fons documental, etc. També es disposa de fungibles com material d’oficina, així com altre tipus de materials per a dur a terme les activitats relacionades amb la missió de l’entitat: material didàctic, estris de laboratori i eines per a les feines de camp.

Mitjans econòmics L’Associació es finança a través de fons propis i fons externs. Els primers provenen de les quotes dels associats i dels serveis ambientals que ofereix l’Entitat. Els segons provenen de subvencions, ajudes i convenis establerts amb organismes públics i privats. L’any 2014 l’Entitat ha comptat amb un pressupost de 107.547,16 €, distribuïts de la manera següent:

51


Tipologia de finançament 2014

Ingressos 2014 Fons propis

39.968,78 €

Fons públics

67.457,14 €

Fons privats

121,24 €

Total

0% Fons privats

107.547,16 € 62% Fons públics

38% Fons propis

Ingressos d’associació Hàbitats l’any 2014.

Si observem la tipologia dels fons al llarg dels anys, veurem com els fons públic i els fons propis segueixen repuntant, mentre que els fons privats accentuen la seva davallada.

200.000

150.000 Fons propis 100.000

Fons públics Fons privats

50.000

0 2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

Evolució de la tipologia dels fons de l’Entitat entre 2008 i 2014.

Del pressupost de l’Associació, 67.457,14 € provenen de subvencions públiques. En el quadre següent es detallen les ajudes rebudes i els projectes que han finançat:

Subvencions i ajudes públiques 2014

Projecte

Import

Gobierno de España. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Fundación Biodiversidad

Recuperación del entorno fluvial del río Congost

27.516,16 €

Convocatoria de concesión de ayudas de la Fundación Biodiversidad, en régimen de concurrencia competitiva, para la realización de actividades en el ámbito de la biodiversidad terrestre, biodiversidad marina y litoral, el cambio climático y la calidad ambiental 2015.

y su área de influencia (Red Natura 2000) a través del voluntariado, la custodia y la participación social

52


Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat Subvencions per a la promoció i la consolidació de la custòdia del Territori a Catalunya 2013-2014. Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social i Família

Programa de custodia fluvial en la gestió local de la Xarxa Natura 2000 a la conca del Besòs.

24.276,39 €

El voluntariat del Projecte Rius: aprenentatge-servei en grup.

5.284,59 €

Proyecto Ríos: impulso del voluntariado en ríos en la cuenca del Ebro

2.935,00 €

Balcons adaptats al canvi climàtic

2.000,00 €

Conveni de col·laboració per a la difusió i aplicació del Projecte Rius a la conca del Besòs.

3.000,00 €

Conveni de col·laboració per a la difusió i aplicació del Projecte Rius a Vic.

1.350,00 €

Conveni de col·laboració per a la difusió i aplicació del projecte rius a Sabadell.

745,00 €

Conveni de col·laboració per a la difusió i aplicació del projecte rius a Santa Perpètua de Mogoda.

350,00 €

Subvencions a entitats per a activitats i projectes de caràcter cívic, participació ciutadana i de promoció del voluntariat 2012, 2013 i 2014 Gobierno de España. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Fundación Biodiversidad Programa Playas, Ríos, Voluntariado y Custodia del Territorio. Ajuntament de Barcelona Convocatòria per a l’atorgament de subvencions per projectes, activitats i serveis de districte i de ciutat per a l’any 2014. Consorci per la Defensa de la Conca del Besòs Conveni de col·laboració. Ajuntament de Vic. Àrea de Medi Ambient Conveni de col·laboració. Ajuntament de Sabadell. Servei de Sostenibilitat i Gestió Econòmica Conveni de col·laboració. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Àrea de Medi 2 Ambient Conveni de col·laboració.

Detall de finançament públic l’any 2014.

Pel que fa a les despeses, se n’han efectuat per valor de 115.057,65 €, que es classifiquen en quatre categories: personal, estructura, materials i comunicació. Els recursos humans engloben les despeses de personal, és a dir, els salaris i costos laborals de l’equip tècnic encarregat de desenvolupar els projectes. El concepte d’estructura inclou el lloguer de la seu de l’Entitat, així com subministraments, materials fungibles i altres despeses de gestió necessàries per al funcionament de l’Entitat. El concepte de materials fa referència als serveis i materials específics vinculats de manera exclusiva als projectes. Per últim l’apartat de comunicació inclou totes els elements de l`àrea de comunicació que permeten la difusió de l’Entitat, projectes i activitats.

2

Aquest ingrés es va retrocedir l’any 2015 per suspensió del conveni. Per tant, l’Associació Hàbitats no l’ha arribat a percebre.

53


Tipologia de despeses de 2014

Despeses 2014 Recursos humans

62.976,19 €

Estructura

24.392,73 €

Materials

25.208,33 €

Comunicació

Comunicació 2% Materials 22%

2.481,20 €

Total

115.058,45 € Recursos humans 55% Estructura 21%

Despeses d’associació Hàbitats l’any 2014.

L’exercici tanca amb pèrdues per valor de 7.511,29 € que s’eixuguen a través dels resultats positius obtinguts en exercicis anteriors. Resultat 2014 Ingressos

107.547,16

Despeses

115.058,45

Resultat

-7.511,29

Resultat de l’exercici 2014

Pel que fa l’evolució dels resultats respecte exercicis anteriors, s’observa que l’Entitat ha aconsegueix equilibrar ingressos i despeses a base de reduir dos terços els pressupostos anteriors a la crisi econòmica.

350.000 300.000 250.000 200.000

Despeses

150.000

Ingressos

100.000 50.000 0 2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

Evolució dels ingressos i despeses entre els anys 2008 i 2014.

54


Reptes Encarem 2015 amb l’objectiu de seguir reforçant el Projecte Rius. Aquest cop, a banda de diversificar les sortides formatives i incentivar la creació de grups arreu del territori, també invertirem en la construcció d’un nou espai web, adaptat a les TIC i que sigui molt més funcional pel voluntariat. Pel que fa a les adopcions i la custòdia, se seguirà treballant en el programa de custòdia al Besòs, especialment centrarem esforços en l’afavoriment de l’herpetofauna local a Bigues i Riells i també avançarem en la restauració del riu Congost a Les Franqueses del Vallès i Canovelles, seguint el model d’èxit del tram anterior a LLerona. Seguirem apostat per l’ecologia urbana, donant un paper destacat als boscos de les ciutats. En aquest sentit es preveu organitzar una setmana temàtica on a través d’activitats diverses es reflexionarà sobre els valors d’aquetes ecosistemes i es duran a terme accions pràctiques per potenciar-los. En referència a la comunicació, la revista Espiadimonis mantindrà un lloc destacat i reforçarem les comunicacions a través del blog de custòdia fluvial de recent creació.

Agraïments Volem agrair a socis i sòcies, voluntaris i voluntàries i institucions públiques la seva energia i empenta. Sense el seu compromís i suport no serien realitat cap de les idees i accions que heu llegit al llarg d’aquesta memòria. Junts avancem en la construcció d’una societat més cohesionada amb el medi, amb el territori i amb les persones. A tots i totes vosaltres, moltes gràcies!

Junta Directiva d’Associació Hàbitats

55

Profile for Associació Hàbitats

Memòria 2014  

Associació Hàbitats. Memòria 2014: Voleu conèixer quim som? Els projectes i activitats que hem desenvolupat durant 2014, d’on provenen els n...

Memòria 2014  

Associació Hàbitats. Memòria 2014: Voleu conèixer quim som? Els projectes i activitats que hem desenvolupat durant 2014, d’on provenen els n...

Advertisement