__MAIN_TEXT__

Page 1

Memòria 2013

Associació Hàbitats Av. Mistral, 36, Esc. Esq. Pral. 2a ● 08015 Barcelona 93 421 32 16 ● info@associaciohabitats.cat ● www.associaciohabitats.cat


2


PRESENTACIÓ

4

OBJECTIUS

5

ORGANITZACIÓ

5

PROJECTE RIUS

7

INSPECCIÓ DE RIUS ADOPCIÓ I CUSTODIA D’ESPAIS FLUVIALS

7 17

FEM DISSABTE INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS LA PROBLEMÀTICA DE LES DEIXALLES ALS RIUS FACTORS D’ÈXIT EDICIÓ 2013 ITINERARIS DE L’AIGUA INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS PAISATGISME I AIGUA A LA MUNTANYA DE MONTJUÏC MATERIALS COMPLEMENTARIS COMUNICACIÓ REVISTA ESPIADIMONIS BUTLLETÍ DIGITAL ESPAI WEB XARXES SOCIALS NOTES DE PREMSA CONFERÈNCIES, JORNADES I XERRADES ATENCIÓ AL PÚBLIC MITJANS MITJANS PERSONALS MITJANS MATERIALS MITJANS ECONÒMICS

36 36 36 37 39 41 41 41 43 44 44 45 46 46 47 47 47 47 47 47 47

REPTES 2014

51

AGRAÏMENTS

51

3


Presentació Associació Hàbitats és una entitat sense afany de lucre creada l’any 1997 amb la missió d’apropar les persones a l’entorn natural per fomentar-ne la conservació. Els seus principals pilars són l’educació, el voluntariat i la participació; d’aquí sorgeix la premissa de l’Entitat: conèixer, compartir i conservar.

Conèixer

L'educació. L’Entitat aposta per donar a conèixer les característiques i el funcionament dels ecosistemes, transmetent la importància de la biodiversitat i el seu equilibri. Empra l’educació com un conjunt d’estratègies i eines que permeten analitzar el medi des d’una perspectiva holística, posant èmfasi en la reflexió sobre la relació entre humans i natura.

Compartir

La participació. L'Associació té per objectiu sensibilitzar i mobilitzar la població sobre la importància de conservar l’entorn natural i l'inherent patrimoni cultural, fomentant actituds cíviques i responsables. Les iniciatives de l’Entitat aglutinen diferents col·lectius socials, com la comunitat educativa, els ajuntaments, el sector empresarial, les entitats locals, les famílies i, en definitiva, totes les persones.

Conservar

El voluntariat. Les iniciatives que desenvolupa l’Entitat tenen un impacte directe en la millora del territori. Per garantir l’èxit dels projectes es compta amb la col·laboració del voluntariat, que hi pot participar a través de projectes de custodia del territori . així es referma el compromís de la societat vers el medi i es posa en valor el patrimoni sociocultural associat.

Esquema de valors de l’Associació Hàbitats.

L’idea de constituir l’Associació s'origina al Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, on professorat i alumnes estudien la degradació dels espais fluvials de Catalunya durant les dècades dels 60 i 70 del segle XX i la seva incipient recuperació a finals del mateix segle. Encoratjats per noves corrents sociopolítiques, com la Directiva Europea Marc de l'Aigua i l'Agenda 21, es concep una iniciativa que combina la vessant ambiental amb la social, ideant així un gran projecte de participació ciutadana i voluntariat en l'anàlisi i seguiment dels ecosistemes fluvials: el Projecte Rius. D’aleshores ençà la iniciativa s’ha mantingut ininterrompudament al llarg de 18 anys de trajectòria. També s’ha dut a terme altres projectes d’educació ambiental, conservació i millora dels espais naturals a Catalunya.

4


Objectius Tal i com recullen les Estatuts de l’Entitat, les finalitats de l’associació són: -

Treballar per la protecció i millora de la qualitat del nostre entorn natural i cultural a través de projectes demostratius, implicant organitzacions públiques i privades vinculades a la conservació del patrimoni natural i cultural, als voluntaris i a la societat en general.

-

Conscienciar a la societat, a través de l’educació ambiental i la participació ciutadana, de la importància d’adoptar actituds encaminades a millorar la qualitat dels hàbitats.

-

Apropar la ciutadania a través de l’educació ambiental a l’entorn natural, desenvolupant actuacions i projectes participatius per a la conservació d’espais d’interès natural i cultural, així com de la fauna i flora.

-

Estimular i potenciar el voluntariat ambiental en les tasques de conservació i protecció de l’entorn natural i cultural.

-

Integrar i coordinar la societat en les tasques de conservació, protecció i millora de l’entorn natural potenciant el treball en xarxa.

Organització La sobirania de l’Entitat recau en els socis i sòcies que la conformen. El principal espai decisori és l’Assemblea General que es reuneix com a mínim un cop l’any de manera ordinària. Els socis i sòcies revisen i orienten la gestió de l’Entitat i col·laboren en establir línies de treball. De l’Assemblea General de Socis i Sòcies emana la Junta Directiva, que s’integra per president/a, secretari/a i diverses vocalies. L’òrgan de govern s’encarrega de gestionar i representar l’Associació, així com de garantir que totes les actuacions es desenvolupen de manera coherent amb la missió i els valors de l’Entitat. Per tal d’executar les decisions preses, implementar projectes i dinamitzar l’Entitat, existeix un equip tècnic professional. Aquest s’encarrega d’executar els projectes i les activitats, difondre i comunicar els valors i iniciatives de l’Entitat i atendre les persones interessades. L’Entitat compta amb la col·laboració del voluntariat. Les persones voluntàries desenvolupen diferents funcions dins l’Associació, bé donant suport a aspectes de gestió i tasques d’oficina, o bé participant en els projectes de seguiment i conservació del medi que duu a terme l’Entitat.

5


Socis i sòcies Assemblea General

Junta Directiva Presidencia Secretaria Vocalies

Equip tècnic

Voluntariat

Projectes Comunicació Administració

Gestió Projectes

Organigrama d’Associació Hàbitats.

2013

148 socis i sòcies

Junta Directiva: - Xavier Martí, president - Eulàlia Serrano, secretària - Aldred Bellès, tresorer - Pedro Alba, vocal - Ramon Bartolí, vocal Equip tècnic: - Estela Anglada, administració i projectes - Andrea Munita, projectes - Eva de Lecea, projectes - Rocío Del Río, comunicació i projectes

Més de 2.300 persones voluntàries

Composició d’Associació Hàbitats l’any 2013.

6


Projecte Rius Projecte Rius neix l’any 1997 amb l’objectiu d’estimular la participació activa de la societat en la conservació i millora dels rius. Fomenta l’apropament de les persones al medi i permet conèixer les característiques dels ecosistemes fluvials, la seva importància ecològica i sociocultural, així com les problemes que pateixen i què es pot fer per millorar-los. El projecte s’estructura en tres línies de treball: la inspecció de rius, l’adopció i custòdia d’espais fluvials i les activitats d’educació ambiental.

A. Inspecció de rius

B. Adopció i custòdia d'espais fluvials

C. Activitats d'educació ambiental

La principal línia e treball és la inspecció de rius, és a dir, l’anàlisi d’una sèrie de paràmetres que revelen l’estat de salut d’un tram de riu o riera. Aquesta tasca la desenvolupen els diferents grups de voluntariat distribuïts arreu del territori.

La segona línia de treball és l’adopció i custòdia d’espais fluvials. Aquests projectes tenen per objectiu la millora directa del territori, del patrimoni natural i cultural mitjançant accions de restauració ambiental dutes a terme pel voluntariat i la ciutadania.

La tercera línia de treball consisteix en la celebració d’activitats educatives i de lleure. Els continguts se centren en el coneixement i la conservació dels ecosistemes fluvials a través de l’apoderament de les persones i del conjunt de la societat.

nies d’actuació del Projecte Rius.

Inspecció de rius Metodologia: El voluntariat d’inspecció del Projecte Rius s’organitza en grups que actuen arreu de Catalunya. La principal missió dels grups de voluntariat és triar un tram de riu i analitzar-lo dos cops l’any, a la primavera i a la tardor, seguint una metodologia científica que analitza diferents paràmetres (hidromorfològics, fisicoquímics i biològics) que permeten establir l’estat de conservació del tram.

7


Paràmetres hidromorfològics

• En primer lloc, s’avalua la qualitat hidromolrfològica, que té en compte l’estat de conservació de l’hàbitat fluvial, el cabal, la qualitat del bosc de ribera i les alteracions de l’hàbitat natural, com ara la presència de deixalles o els usos del sol.

• En segon lloc, es mesuren els paràmetres fisicoquímics; és a dir, la Paràmetres fisicoquímics

temperatura, el pH, les propietats organolèptiques de l’aigua i també les concertacions d’algunes substàncies, com ara els nitrats o l’oxigen dissolt.

• Per últim, s’analitza la qualitat biològica prenent com a referència Paràmetres biològics

l’índex de macroinvertebrats aquàtics, mitjançant el qual es contempla la presència i abundància de certes especies bioindicadores; aquest apartat es complementa amb un inventari de flora i fauna.

Paràmetres de la metodologia d’anàlisis de la qualitat de fluvial del Projecte Rius.

Materials i eines que utilitzen els voluntaris i voluntàries en la inspecció de riu o riera.

El grups de voluntaris anoten els resultats obtinguts a la fitxa de camp i, posteriorment, fan arribar les dades a l’equip tècnic del Projecte Rius. També s’encarreguen d’advertir sobre casos de degradació, accions incíviques, perills per la seguretat dels vianants o amenaces per la biodiversitat autòctona. Associació Hàbitats orienta i gestiona les alertes rebudes per tal que arribin a les autoritats. El voluntariat realitza, per tant, una tasca en benefici del conjunt de la població i del territori. Fruit de les dades aportades pel conjunt del voluntariat, s’elabora l’Informe RiusCat, que cada any il·lustra l’estat de conservació dels espais fluvials de Catalunya. És un document únic, tant per les dades que conté com per la font a través de les que s’obté: el treball del voluntariat. L’informe es difon a les administracions públiques, als mitjans de comunicació i és també a lliure disposició dels qualsevol persona a la pàgina web de l’Associació Hàbitats.

8


Infografia de l’Informe RiusCat 2013

A mode de resum, durant l’any les inspeccions del Projecte Rius han assolit les xifres següents:

2013 129 grups de voluntariat

Més de 2.000 persones voluntàries

212 inspeccions de rius realitzades

129 trams de riu analitzats

Fites assolides en l’àmbit de participació.

9


Els grups de voluntariat que participen en el projecte fan arribar a l’Entitat les fotografies preses durant d’inspecció del tram de riu escollit. Tot seguit n’oferim algunes:

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: família de Daniel Macià al riu Anoia a Igualada, IES Cal·lípolis al riu Gaià a Aiguamúrcia, TEB de Castellar al riu Ripoll a Castellar del Vallès, grup d’amics de Pedro Alba al Tenes a Riells del Fai, Escola Agustí Gifre al riu Llémena a Sant Gregori, Escola el Cabrerès a la riera de Gorgues a L’Esquirol.

El cicle del voluntariat El cicle de gestió de voluntariat estableix l’organització de les diferents accions que integren el projecte i permet tenir una visió integral de totes les fases de col·laboració entre les persones

10


voluntàries i l'Organització. En el cas del voluntariat d’inspecció del Projecte Rius destaquen sis etapes:

Definició

Desvinculació

Acollida

Reconeixament

Formació

Desenvolupament

Cicle de gestió del voluntariat del Projecte Rius

Definició: El voluntariat d'inspecció de rius està obert a la participació de persones de totes les edats i condicions. És requisit indispensable que cada grup de voluntariat estigui format per un mínim de tres persones i que els menors d'edat participin acompanyats d'un responsable legal.

Acollida: L’acollida és el primer contacte que s’estableix entre l’Entitat i les persones interessades. En aquest moment els futurs voluntaris i voluntàries reben tota la informació sobre l'Entitat, la seva missió, valors i projectes. L’acollida es concreta mitjançant una entrevista presencial o telefònica en la que s’aborden aspectes com la presentació l’Entitat, les funcions del voluntariat i de les condicions en què es desenvoluparà, així com conèixer les motivacions de la persona, les seves habilitats i experiències. Amb tot això, la persona interessada pot avaluar si el què l'Entitat proposa compleix les seves expectatives o interessos personals i si està dins de les seves capacitats i disponibilitat. De la mateixa manera, l'Entitat pot valorar si el candidat/a s'ajusta a les necessitats del projecte i si les seves expectatives coincideixen amb el que l'entitat vaig poder oferir. En cas afirmatius es procedeix al següent pas: la formació.

11


Formació: La formació té com a objectiu capacitar els voluntaris en les tasques que els han estat encomanades. A part dels coneixements tècnics, el voluntariat obté les eines, recursos i materials que li permetran executar les actuacions. Cada any l’Entitat organitza diferents sortides a espais fluvials de Catalunya amb l’objectiu de posar en pràctica la metodologia d’inspecció. D’aquesta manera els nous voluntaris coneixen de primera mà les tasques que en un futur hauran de realitzar de manera autònoma. Aquestes sortides també són idònies per a que els voluntaris que ja participen en el projecte aprofundeixin en alguns aspectes de la metodologia, resolguin dubtes i coneguin altres grups que també participen.

2013 Activitats formatives: - 21 de març a Aiguafreda, 40 assitents - 13 d'abril a Bigues i Riells, 13 assistents - 11 de maig a Figaró-Montmany, 23 assistents - 28 de setembre a Les Franqueses del Vallès, 18 assistents - 5 d'octubre as Hostafrancs de Sió, 21 assistents

Resultats: 5 activitats realitzades 115 persones han rebut formació Resum de les sessions formatives en la metodologia d’anàlisis fluvial del Projecte Rius, obertes al públic i gratuïtes celebrades els anys 2013.

A l’esquerra, fotografia de l’activitat formativa celebrada el Aiguafreda (21/03/2013). A la dreta, fotografia de l’activitat formativa celebrada a Figaró-Montmany (11/05/2013).

12


Desenvolupament: Es dóna una vegada que la persona s'incorpora activament i té assignades diferents responsabilitats. La relació entre Entitat o grup de voluntariat es formalitza mitjançant el document de compromís, on es recullen els drets i deures de cada part. Durant la primavera i la tardor els voluntaris d'inspecció realitzen la visita al riu i prenen les mesures que estableix la metodologia. Seguidament remeten les dades a l’equip tècnic del projecte per al seu tractament estadístic. El resultat final és l’Informe anual RiusCat, que recull l’estat de salut dels rius i rieres de Catalunya i fa balanç de la participació del voluntariat.

Reconeixement: Aquest apartat fa referència a les accions específiques destinades a valorar l'aportació del voluntariat i reconèixer la seva tasca. L'Entitat opta per una estratègia comunicativa, donant a conèixer els èxits del voluntariat i fent esment específic a la seva tasca. Es difonen elements gràfics sobre la participació, dedicant articles a la revista semestral que edita l'Entitat, aparicions en els butlletins electrònics i afavorint la presència en xarxes socials com Facebook i Twitter.

Desvinculació: El grup de voluntariat pot cessar les seves tasques en el moment que ho desitgi. Es pot tractar d’una aturada provisional (per raons personals o manca de disponibilitat durant una temporada), o bé definitiva, que implica la dissolució del grup. El grup ha de comunicar l’aturada a l’equip i retornar els materials cedits en cas que es tracti d’una aturada definitiva. En cas que els membres del grup ho desitgin, poden participar en altres tasques o projectes de l’Entitat, o bé integrar-se en un altre grup actiu.

El voluntariat en grup i en família: Els voluntaris i voluntàries s’organitzen sempre en grups, fet que obeeix a diversos motius. En primer lloc, per raons de seguretat es recomana anar acompanyat a l’espai fluvial, ja que de vagades es tracta de terrenys abruptes o lliscosos on es pot produir algun accident. En segon lloc, per minimitzar possibles eventualitats que impedeixen realitzar la inspecció, com ara manca de temps, malaltia, o altres indisposicions dels membres del grup. En tercer lloc, el voluntariat en grup afavoreix el treball en equip i l’aprenentatge compartit. Hi ha diversos aspectes clau que determinen l’èxit del voluntariat en grup del Projecte Rius: -

Conciliació: les tasques dels grups de voluntariat estan pensades per a ser realitzades de manera autònoma, és a dir, sense dependre de l’Entitat. El grup escull l’espai i compta amb un període de temps prou ampli per realitzar les inspeccions, evitant així desplaçaments llargs i horaris massa rígids.

-

Cooperació i integració: la metodologia inclou aspectes molt variats, de tal manera que totes les persones poden realitzar alguna o totes les parts, inclosos els infants, els més grans o les persones amb menys mobilitat o autonomia. Totes les tasques són imprescindibles i les aportacions són igualment valuoses. L’activitat es realitza de manera conjunta, aprenent els uns dels altres.

13


-

Perspectiva intergeneracional: l’activitat permet vincular els coneixements i tècniques duts a terme in situ amb l’experiència dels membres del grup de més edat. El projecte aposta per recuperar costums i tradicions que configuren la cultura popular al voltant del rius. Així es pot avaluar l’espai fluvial des d’un punt de vista holístic i amb abast cronològic.

-

Motivació i educació: les inspeccions impliquen l’adquisició d’aprenentatges per part de totes les edats gràcies a una metodologia participativa, pràctica, significativa i col·laborativa, desenvolupada en un context proper a les persones.

-

Compartir el temps de lleure: el projecte ofereix opcions de lleure gratuït als grups de voluntaris, on els participants poden compartir el temps d’esbarjo i l’accés al medi natural. Formar part d’un medi no degradat és, a més, un dels factors que contribueixen al benestar i la cohesió de la societat.

Aquest aspectes permeten que puguin participar en el projecte grups de voluntaris i voluntàries molt heterogenis, i que cada grup pugui comptar amb membres d’edats i característiques ben diferents. Comunitat educativa 54%

Governs locals

Famílies 21%

2%

Voluntariat inspecció de rius

Empreses

Entitats

2%

21%

Composició del voluntariat l’any 2013.

Durant 2013 Projecte Rius s’ha centrat especialment en el paper de les famílies. La família és un dels grups de socialització comú per la majoria de les persones, un nucli natural d’aprenentatge, de comunicació, de participació, d’intercanvi. La xarxa de relacions que es genera dins la família i entre famílies representa un gran potencial per les entitats que treballen en la dinamització i apoderament de la societat. El Voluntariat en Família és un concepte molt utilitzat en el món anglosaxó, però a Catalunya encara és considerat un repte per la major part de les entitats de voluntariat. En aquest sentit, Projecte Rius és un referent. Els aspectes clau del voluntariat en grup en el qual es basa la iniciativa, es traslladen a la perfecció als grups familiars, si bé és necessari fer algunes consideracions addicionals.

14


Com hem vist, configurar-se com a grup de voluntaris és un procés senzill però implica nombroses passes on els nous voluntaris han de rebre informació important i concisa. La redacció del document “Voluntariat en família. Dossier del Projecte Rius” permet a l’Entitat disposar d’un material específic que facilita la creació de nous grups de perfil familiar. El dossier inclou tota la informació que les entitats han d’oferir a qualsevol voluntari (presentació de l’entitat, del projecte i de la tasca voluntària, així com la carta dels drets i deures del voluntari) i, a més, té en compte aspectes específics d’ interès per les famílies.

Dossier del voluntariat d’inspeccions del Projecte Rius adaptat a la participació dels grups familiars.

Els materials de les inspeccions s’han adaptat a través de recursos gràfics, didàctics i joguines per als més menuts. Aquesta metodologia, complementària a l’estàndard del Projecte Rius, ha estat posada en pràctica en diverses activitats adreçades a famílies. Per a l’adaptació dels materials s’ha tingut en compte que fossin econòmics i fàcils d’adquirir per a que cada família els pugui replicar i adaptar a les seves necessitats.

Detall dels materials dissenyats especialment per a les famílies voluntàries del Projecte Rius.

15


Detall dels materials dissenyats especialment per a les famílies voluntàries del Projecte Rius.

Arran de les experiències obtingudes amb els grups familiars, s’han editat materials per a difondre al conjunt de la societat, i molt especialment a altres entitats de voluntariat, la potencialitat del voluntariat en família. La revista Espiadimonis número 27 inclou un article amb les claus per al disseny d’activitat en el medi adreçades al públic familiar. També s’ha recollit el conjunt d’experiències i materials del programa al web https://riusenfamilia.wordpress.com/

Article de bones practiques i inclòs a la revista Espiadimonis

16


Web https://riusenfamilia.wordpress.com/

Adopció i custodia d’espais fluvials Adoptar un espai fluvial: Adoptar vol dir prendre un compromís, fer-nos nostre algú o alguna cosa, afillar. De la mateixa manera, en el Projecte Rius, adoptar és fer nostre un tram de curs fluvial, el riu que passa pel nostre municipi, o aquella riera que hem recorregut des que érem petits, o aquell espai que tant ens agrada. Hi ha diverses maneres a través de les quals podem dir que adoptem un tram de riu, però totes tenen una base comuna: la planificació i execució d'una o més accions per a la millora social i ambiental d'un curs fluvial i del seu entorn. Parlem, per tant, de gestionar directa o indirectament un espai fluvial per garantir la seva preservació.

La custòdia del territori: Les diferents estratègies de conservació d’espais naturals sorgides de les entitats socials al llarg de les últimes dècades es recullen sota el concepte de custòdia del territori, que en el seu sentit més ampli, podríem definir-lo com tenir cura de la terra.

17


Degut a que la majoria del territori que ens envolta és de propietat privada, sovint a l'hora de planificar una acció o intervenció a la vora d’un espai fluvial o d'altres ambients, haurem d'entrar en contacte amb l’administració competent i amb els propietaris dels terrenys propers al riu. Per això, la custòdia del territori ofereix estratègies i instruments amb el propòsit d'implicar els propietaris i usuaris del territori en la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics. Per aconseguir-ho, es promouen acords i mecanismes de col·laboració contínua entre propietaris, entitats de custòdia i altres agents públics i privats.

Dins del context de la custòdia del territori, l’adopció que presenta Associació Hàbitats és una fórmula particular que anomenem custòdia participativa, ja que presenta dues característiques diferenciadores:

Les accions es desenvolupen en la zona pública dels rius (Domini Públic Hidràulic, DPH) i les proximitats. Per tant, no és imprescindible comptar amb un acord amb un propietari privat per iniciar l’adopció, tot i que sempre cerquem tots els agents social amb potencial per implicar-se en el projecte, inclosos els propietaris de les finques adjacents i properes al DPH.

Els impulsors de les iniciatives són voluntaris i entitats locals. Tots els projectes d’adopció es regeixen pels principis del Projecte Rius: conèixer (Educació Ambiental), conservar (Voluntariat Ambiental) i compartir (Participació Social). L’entitat no adquireix propietats per tal de protegir en un espai en particular, sinó que els projectes es basen en l’apoderament de la societat en gestió del territori.

Ell model de custòdia fluvial que desenvolupa Associació Hàbitats.

El paper del voluntariat Després d’un període fent les inspeccions de riu, els voluntaris i voluntàries que desitgen implicarse una mica més en la conservació de l’espai que analitzen poden posar en marxa un projecte d’adopció de rius. Per a iniciar un projecte d’adopció i custòdia és important que el grup de voluntariat tingui un cert coneixement del funcionament i problemàtiques del tram, així com també de les interaccions socials i activitats que s’hi desenvolupen. Es recomanable que el grup disposi del temps i les ganes de comprometre’s amb un projecte a mig o llarg termini, així com que es tracti d’un grup relativament nombrós, de manera que es puguin repartir les tasques i responsabilitats entre els membres.

Programa d’adopció i custòdia al Besòs Associació Hàbitats desenvolupa un programa estratègic de custòdia del territori que inclou diversos espais fluvials pertanyents a la conca del riu Besòs a diferents municipis: Aiguafreda i Centelles, riu Congost i riera de Martinet; Bigues i Riells, riu Tenes i Les Franqueses del Vallès, riu Congost.

18


Aiguafreda Centelles riera de Martinet i riu Congost

Bigues i Riells riu Tenes

Les Franqueses del Vallès riu Congost

• El projecte d’adopció custòdia neix l’any 2009 arran de l’interès dels voluntaris d’inspecció del projecte Rius de l’Associació per la Defensa de la riera de Martinet en contribuir a la conservació i millora de la riera de Martinet. El projecte suma el suport de l’Ajuntament d’Aiguafreda i també s’hi adhereixen propietaris de terrenys privats propers a la riera. Les primeres accions consisteixen en l’adequació de camins i senyalització de l’itinerari de la riera de Martinet. Seguidament el projecte s’amplia a un altre espai d’inetrès: la Font d’en Pinós, a la vora del riu Congost que uneix els municipis d’Aiguafreda i Centelles. D’aquesta manera s’incorpora al projecte l’Ajuntament de Centelles. L’objectiu és restaurar els elements patrimonials de l’àrea a de la Font i la millorar-ne l’estat ecològic.

• El projecte d’adopció neix l’any 2009 de la mà de diferents grups de voluntaris que realitzen la inspecció de rius al municipi, principalment escoles i associacions de pares i mares d’alumnes. La finalitat és recuperar el passeig del riu Tenes, tant els elements patrimonials com la biodiversitat. S’adhereixen a la iniciativa l’Ajuntament de Bigues i Riells i diversos propietaris privats amb finques properes al riu. Les primeres accions, consisteixen en la desbrossada, plantació i senyalització de l’itinerari del riu. Posteriorment el projecte s'amplia a la vall de Riells que acull els vestigis d'una antiga central hidroelèctrica. S'adequa l'espai per garantir-ne la seguretat i s'instal·la mobiliari urbà per a impulsar usos de lleure cívic.

• El projecte s’inicia l’any 2012 de la mà del Consorci per la Defensa de la Conca del Besòs, que transmet a l’Entitat la necessitat de restaurar el tram del riu Congost al pas pel pla de Llerona. Associació Hàbitats inicia aleshores un procés participatiu per tal d’implicar la ciutadania en la conservació i millora de l’ecosistema fluvial. El projecte compta de seguida amb el suport de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès i les administracions públiques. Es realitzan sobretot accions de gestió de la vegetació i protecció de l'espai.

Orígens dels projectes d’adopció i custòdia en vigor durant 2013.

A continuació es descriuen les accions dutes a terme en cada un dels projectes d’adopció:

Aiguafreda i Centelles, riera de Martinet i riu Congost Explorem en detall les actuacions realitzades durant 2013 en els espais en custòdia d’Aiguafreda. En primer lloc tractarem les actuacions realitzades a l’àmbit de la riera de Martinet, al municipi d’Aiguafreda. Seguidament, s’exposaran les tasques realitzades al riu Congost, on una llera pertany a Aiguafreda i l’altre a Centelles.

19


Aiguafreda, riera de Martinet:

Elaboració del pla de gestió de la riera de Martinet, al pas pel municipi d’Aiguafreda i dins la finca privada El Saüc (gener 2013) Se celebra la reunió entre membres de l’Associació Hàbitats i el propietari de la finca en custòdia Valeri Salgot que inclou la riera de Martinet. L’objectiu de la trobada és treballar les línies d’actuació del pla de gestió de la finca El Saüc. Les accions pactades estan encaminades a recuperar i conservar el patrimoni fluvial i la compatibilitat d’usos de l’espai, sobretot els naturals amb els recreatius. El document definitiu s’aprova durant el segon semestre de 2014 i les actuacions que s’hi recullen s’hauran de de desenvolupar en un termini de 5 anys.

Resultats obtinguts

- Pla de gestió de la finca privada en custòdia de la finca El Saüc.

Manteniment, neteja i eliminació de vegetació exòtica a l’entorn de la riera de Martinet (març 2013): Una de les principals actuacions que contempla l’adopció d’Aiguafreda fa referència al condicionament de l’itinerari naturalista que ressegueix la riera de Martinet fins a la desembocadura del riu Congost. L’acció consisteix en l’arrencada d’arbustos de varietats ornamentals exòtiques, la neteja de l’entorn immediat i poda d’alguns arbres de ribera o mediterranis ofegats per la bardissa, tot plegat amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’estrat arbori i la transitabilitat del camí. El 15 de març de 2013 aquesta actuació es duu a terme gràcies als treballadors i treballadores del grup automobilístic Honda. Al llarg del matí els participants, repartits en equips de treball, tenen l’oportunitat de conèixer els valors de l’entorn de la riera de Martinet, com ara la fauna que hi viu a través d’un taller de rastres. També es construeixen caixes niu per a espècies d’ocells insectívors, que cal afavorir pel paper clau que tenen en la prevenció i control de plagues forestals. Els voluntaris col·laboren en la gestió forestal de la zona, com per exemple, en la poda i condicionament de trams del camí de l’itinerari que l’Associació Martinet està senyalitzant. Per últim es planten arbustos en aquelles zones on es necessita reforçar a causa d’estassades inapropiades i en trams on cal protegir els talussos per evitar esllavissades que solen produir-se durant les èpoques de pluges.

20


Diferents moments de la jornada on els treballadors treballadores d’Honda realitzen tasques de plantació, trituració de restes vegetals d’espècies invasores, muntatge i col·locació de caixes niu.

Resultats obtinguts

- Retirada de 15Kg de deixalles de l'itinerari. - Extracció de vegetació invasora de les riberes. - Reforç de la cobertura vegetal del bosc de ribera amb vegetació autòctona. - Construcció i intal·lació de 10 caixes niu als arbres. - Participació de 62 persones voluntàries. - Implicació del sector empresarial en la conservació del medi.

Inauguració de l’itinerari senyalitzat de la riera de Martinet (juliol 2013) L’itinerari té un recorregut circular de 3,2 Km, que s’incia a la font dels Enamorats i s’endinsa fins més enllà de les Freixes, resseguint la riera a l’anada i vorejant el massís del Montseny a la tornada. El recorregut compta amb quatre plafons informatius que mostren als visitants la biodiversitat de l’espai. El disseny de l’itinerari, la col·locació dels plafons i l’edició del tríptic és resultat dels treball conjunt entre Associació Hàbitats, Associació Martinet i Embotits Salgot. També hi han col·laborat la

21


Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona i l’Ajuntament d’Aiguafreda. L’itinerari forma part del conjunt d’itineraris del Parc Natural del Montseny, ja que gran part de la riera es troba dins dels límits d’aquest espai natural protegit. Els plafons informatius s’ instal·len a principis de l’estiu de 2013, mentre que l’estrena del recorregut té lloc el dia 13 de juliol del mateix any. L’esdeveniment és molt ben acollit per la població i compta amb més de 70 assistents.

Voluntaris de l’Associació Martinet i de l’Associació Hàbitats en la col·locació de la senyalització i inauguració de l’itinerari de natura de la riera de Martinet.

Resultats obtinguts

- Instal·lació de 4 plafons informatius al llarg de l'itinerari. - Contribució a la sensibilització i el coneixements de la fauna i flora local. - Participació de 71 persones assistents a la inauguració.

Col·locació de la passera a la riera de Martinet (desembre 2013) A finals de 2013, l’entitat local Associació Martinet aconsegueix els recursos necessaris per instal·lar la passera a la riera de Martinet que possibilita creuar d’una llera a l’altra. La passarel·la se situa vora el mas de l’Afrau i es troba a 100m de la primera passera instal·lada l’any 2009 per Associació Hàbitats. El dia 16 de desembre s’organitza una jornada de voluntariat per tal de dur a terme les feines de condicionament dels terreny i instal·lació de la passarel·la. Gràcies a la feina del voluntariat local i el guiatge per part de professionals la riera ja compta amb un nou pas.

22


Voluntaris i voluntàries de l’Associació Martinet col·laborant en la instal·lació de la passera a la riera de Martinet.

Resultats obtinguts - Construcció i instal·lació d'una passarel·la sobre la riera de Martinet. - Contribució a transibilitat del municipi per a la població local i els visitants. - Participació de 14 persones voluntàries.

Aiguafreda-Centelles, riu Congost:

Actuació de condicionament de la Font d’en Pinós, riu Congost (setembre 2013) L’objectiu de l’activitat és recuperar la coberta vegetal herbàcia autòctona de les riberes del Congost i dels elements patrimonials de la font d’en Pinós a través de la participació de diverses famílies. S’inicia la jornada amb una recollida general de deixalles, procurant separar els residus per al posterior reciclatge. En no haver-hi una cobertura vegetal en bon estat, les plantes ruderals ocupen tot l'espai i tanquen els camins d’accés a la font. Per aquest motiu, es condiciona el terreny amb les aixades, tot retirant alguns ortigars i esbarzers que han crescut de manera desmesurada i dificulten l’accés a la font. Per limitar l’expansió de la canya americana, espècie fortament invasora, es planta canyís, el seu competidor autòcton. S’escullen els espais més idonis per a plantació de diferents tipus de vegetació: lianes, helòfits i arbustos. Els nens i nens s’encarreguen dels helòfits arran d’aigua, mentre que les persones adultes fan els clots per tal de dipositar els arbusts de mida més gran. Finalment, els infants fan el rec del conjunt de plançons. Per acabar, s’acondicionen els elements patrimonials, com la font, l’antic safareig, el gronxador i el banc.

23


Voluntaris i voluntàries durant diversos l’actuació de condicionament de l’entorn de la font d’en Pinós

Resultats obtinguts - Retirada de 5Kg de deixalles de l'itinerari. - Extracció de vegetació invasora de les riberes. - Reforç de la cobertura vegetal del bosc de ribera amb vegetació autòctona. - Condicionament d'elements patrimonals. - Participació de 34 persones voluntàries. - Implicació del públic familiar en la conservació del medi.

Bigues i Riells, riu Tenes Tot seguit s’exploren en detall les actuacions realitzades durant 2013 en els espais en custòdia de Bigues i Riells en el marc del present programa de custòdia al Besòs. En primer lloc tractarem les actuacions realitzades al nucli de Bigues. En segon lloc, s’exposaran les tasques realitzades a Riells del Fai on se situa l’antiga central hidroelèctrica.

Bigues, La Fàbrica Vella:

Elaboració del pla de gestió de La Fàbrica Vella (gener-març 2013) Durant 2013 veu la llum el pla de gestió de la finca privada La Fàbrica Vella, un antic molí d’aigua restaurat com a hotel rural i que se situa al nucli urbà de Bigues. De la mà del propietari de la finca, Carles Barcons, es consensuen les directrius les actuacions del pla, que es preveu desenvolupar durant un període de 5 anys. Les accions s’ajusten, doncs, al pla de gestió i s’encaminen a recuperar i conservar el patrimoni fluvial i la compatibilitat d’usos de l’espai, sobretot dels naturals amb els recreatius.

24


Resultats obtinguts

- Pla de gestió de la finca privada en custòdia La Fàbrica Vella.

Manteniment del passeig del Tenes a les zones de El Pedregar i Les Barbotes (octubre 2013) L’objectiu general de la iniciativa és millorar l’estat de conservació, la connectivitat i la biodiversitat de les riberes del Tenes. Per assolir aquesta fita es plantegen una sèrie de tasques relacionades amb el maneig de l’hàbitat fluvial, la gestió de vegetació exòtica i dels residus, així com la plantació d’helòfits i altres herbàcies. Actuació a El Pedregar: El tram del Tenes conegut amb el nom de El Pedregar és una àrea força urbanitzada. Se situa al barri del Rieral de Bigues, proper a la font de can Segimon. Tant al marge dret com a l’esquerre s’hi estenen dos nuclis de població que delimiten i impacten l’espai natural del riu. Per transitar d’una banda a l’altra, els veïns creuen el riu a través de dues passeres que Associació Hàbitats i l’Ajuntament de Bigues i Riells van col·locar en aquesta zona. El trànsit de persones i algunes actituds incíviques fan que sigui freqüent trobar deixalles d’origen domèstic, sobretot plàstic i paper. Una altra problemàtica que afecta al riu és la proliferació d’espècies vegetals invasores. En general, la qualitat ecològica del Tenes en aquest espai és moderada. El dia 12 d’octubre de 2013 l’Entitat convoca una jornada de voluntariat amb l’objectiu de pal·liar els impactes detectats. Al llarg del sender del Tenes es troben gran nombre d’exemplars de l’arbust popularment conegut amb el nom de raïm de moro. Aquesta espècie és fortament invasora i venenosa i, per aquest motiu, se n’ha prohibit la comercialització. Per tant, el raïm de moro suposa un perill per la fauna autòctona, sobretot petits mamífers, ocells i rèptils. Alguns dels exemplars detectats al passeig del Tenes assoleixen els 2,5 m d’alçada. En conseqüència, s’ha comptat amb la col·laboració de la brigada municipal de neteja i jardins de l’Ajuntament de Bigues i Riells per procedir a la seva retirada. La brigada municipal també practica desbrossades selectives, eliminant vegetació ruderal i deixant els exemplars clau per a la revegetació natural de la ribera. S’han concentrat gran part dels esforços en l’extracció dels exemplars de raïm de moro de mida inferior a 1m. La llera del riu no es veu afectada per la presència d’aquesta espècie, tanmateix s’ha observat l’avenç d’alguns exemplars fins el camí. Aquests poden ser extrets amb certa facilitat i representa una contribució beneficiosa per la conservació del medi. Pel que fa a la plantació de la coberta basal, es trien les espècies de càrex, lliri groc i lisimàquia blanca. Les espècies de càrex i lliri groc es plantes arran de l’aigua perquè requereixen humitat directa. Es procura un disseny de plantació irregular per tal d’assimilar-se al creixement natural. La lisimàquia blanca es planta en segona filera respecte al curs del riu, donat que no requereix humitat tan directe com els helòfits, i roman a l’ombra dels arbres de ribera. Els exemplars de lisimàquia blanca escollits en aquest plantació són extrets del cultiu de llavors de la mateixa regió

25


geogràfica de la vall del Tenes, fet que suposa un valor afegit. Es procedeix a la plantació per mitjans manuals amb l’ajuda de petites eines. Per tal d’augmentar la cobertura basal i la connectivitat s’utilitza la tècnica d’esqueixos de plantes que han sortit de forma natural a l’espai. En aquest cas es fan esqueixos de tres exemplars de càrex de mida gran i es planten al llarg del marge esquerre del riu. Aquesta pràctica afavoreix la supervivència i arrelament de les noves plantes, ja que es tracta d’un exemplar ja adaptat a les condicions ambientals de l’indret. Per últim també es procedeix a retirar els residus sòlids trobats al pas, omplint més d’una desena de sacs industrials. Amb tot, l’actuació assoleix els objectius d’incrementar la continuïtat basal de la ribera, així com diversifica la composició. S’afavoreix la regeneració vegetal autòctona i s’evita el risc d’erosió. En aquest cas, la retirada de raïm de moro d’espais estratègics, com el sender vora riu, atura la propagació d’aquesta espècie invasora i, a la vegada, s’afavoreix la presència de la fauna autòctona, tant aquàtica com terrestre.

Diferents moments de l’actuació al Pedregar. Retirada d’invasores i plantació d’helòfits al passeig del Tenes.

Actuació a Les Barbotes: El tram del Tenes conegut amb el nom de Les Barbotes transcorre paral·lel a la carretera BP 1432 i proper a Can Noguera. Es tracta d’una àrea on hi predominen usos agrícoles i ramaders. La geomorfologia de l’espai fa que el riu es trobi enfonsat i això preserva la biodiversitat de l’espai. L’estat de salut del Tenes en aquest punt oscil·la entre moderat i bo, fins que la bardissa excessiva i alguns estralls causat per tempestes fan complicat l’accés al tram i, per tant, l’avaluació del seu estat de conservació. Amb les actuacions realitzades el dia 12 d’octubre de 2013 s’ha volgut afavorir els accessos al riu, millorar-ne la seguretat i a la vegada contribuir a incrementar la biodiversitat. Arran de les actuacions de recuperació del passeig desenvolupades per Associació Hàbitats l’any 2009, s’ha reduït la presència de deixalles sòlides. Malgrat això, uns metres amunt se situen alguns col·lectors que afecten el cabal i la qualitat de l’aigua. Fruits d’algun abocament residual, de les explotacions agrícoles i ramaderes de la zona, i de les pluges de primavera, han proliferat de manera excessiva els ortigars i esbarzers, fins a cobrir gairebé completament camins i accessos. A més, any rere any s’estén la presència de raïm de moro.

26


Amb l’ajuda de la brigada municipal de neteja i jardins de l’Ajuntament de Bigues i Riells es procedeix a realitzar una primera desbrossada i obertura de camins prèvia a l’actuació. La brigada municipal s’encarrega de la gestió dels residus vegetals. Seguidament, els voluntaris empren eines manuals per realitzar una segona desbrossada selectiva i poda. Cal destacar la participació de l’Associació Boscos 94, una entitat local sense ànim de lucre creada de la mà d’Associació Hàbitats, que ha participat cedint eines de gestió forestal per a realitzar aquestes actuacions. Es planta lliri groc i càrex per tal de repoblar la vegetació de ribera i afavorir ambients per a la reproducció de peixos, amfibis i rèptils. Aquestes plantes també afavoreixen la transició entre els diferents estrats vegetals i eviten l’erosió. D’altra banda, s’escullen dues espècies d’arbusts, boneter europeu i saüc, per incrementar la biodiversitat i la composició florística de l’espai que, sumat a l’eliminació d’esbarzers i ortigues, afavoreix la regeneració vegetal autòctona i evitar la proliferació d’espècies ruderals o invasores, com el raïm de moro. Paral·lelament s’extreu raïm de moro, tot i que en menor quantitat que la zona de El Pedregar, i alguns residus sòlids, també en poca quantitat ja que l’exuberància de les bardisses han dificultat el trànsit de la gent a la zona. Recordem que el gorg de Can Noguera o de l’Avencó han estat tradicionalment una zona de bany i ús recreatiu, per aquest motiu altres anys era comú trobar-hi deixalles durant l’estiu. L’actuació assoleix els objectius d’incrementar la continuïtat basal de la ribera, així com diversifica la composició alhora que recupera les autòctones de menor presència. S’afavoreix la regeneració vegetal autòctona i s’evita el risc d’erosió. La retirada de raïm de moro d’espais estratègics, com el sender vora riu, atura la propagació d’aquesta espècie invasora i, a la vegada, s’afavoreix la presència de la fauna autòctona, tant aquàtica com terrestre.

Voluntariat durant l’actuació de condicionament de les riberes del Tenes a la zona de Les Barbotes.

27


Resultats obtinguts - Retirada de 7Kg de deixalles de l'itinerari. - Extracció de vegetació invasora de les riberes i fre de la propagació. - Reforç de la cobertura vegetal del bosc de ribera amb vegetació autòctona. - Millora dels accessos al riu. - Participació d'11 persones voluntàries.

Sanejament de l’abeurador de la finca en custòdia La Fàbrica Vella (novembre 2013) La principal mesura que s’ha dut a terme dins l’àmbit de la finca és el sanejament de l’abeurador. Cada any, el propietari i l’equip d’Associació Hàbitats realitzen el manteniment del punt d’aigua per tal d’eliminar l’excés de matèria orgànica en suspensió. Cal tenir present que aquesta font s’utilitza com abeurador per les cabres i, per tant, és important mantenir els nivells de salubritat.

A l’esquerra, l’abeurador abans de la intervenció de neteja. A la dreta, un cop realitzat el sanejament.

Resultats obtinguts

- Sanejament de l'abeurador.

28


Riells del Fai, La Central:

Elaboració del pla de gestió de la finca La Central del Fai (gener 2013). S’elabora del pla de gestió de la finca amb els objectius de conservar el patrimoni natural i biològic i establir les mesures necessàries per a la rehabilitació d’elements patrimonials a llarg termini. El pla de gestió té una vigència de 5 anys i algunes de les principals accions s’han desenvolupat al llarg de l’any.

Resultats obtinguts

- Pla de gestió de la finca privada en custòdia de La Central del Fai.

Manteniment del passeig del Tenes a les zona de La Pineda (octubre 2013) L’espai fluvial de la Pineda se situa a la vall de Riells del Fai, vora el bosc del mateix nom. Es tracta d’un espai que gaudeix d’un bon estat ecològic, però no exempt d’alguns aspectes que posen en perill el seu estat de conservació. L’afluència d’alguns visitants incívics en èpoques estivals deixa pas a deixalles sòlides, sobretot envasos de paper i plàstic, així com la presència de pintades i grafits a les roques. El dia 4 d’octubre de 2013, gràcies a la col·laboració de voluntaris i voluntàries de Telefònica es duen a terme les tasques de manteniment i millora d’aquest espai. La primera actuació és la retirada de deixalles de l’espai. Com a resultat s’extreuen diversos sacs industrials de deixalles, classificats per tipologies de material per tal de facilitar-ne la gestió i el reciclatge. També es retiren les pintades i grafits de les roques amb productes químics biodegradables especials per a la eliminació de pintures en ambients naturals. Cal remarcar que aquesta és potser una de les tasques més feixugues de l’actuació, donat que en tractar-se de roques calcàries, de superfície porosa, la pintura es troba molt incrustada. L’espai presenta alguns exemplars de canya americana en poca quantitat i en una zona de difícil accés que, sumat a la dificultat d’eliminar aquesta espècie, fa que es desestimi l’extracció. També presenta algunes clarianes on es considera necessària la plantació d’helòfits i altres herbàcies. Es planten 50 exemplars de les espècies lliri groc, salicaria i càrex, especialment interessants degut a la seva capacitat de fixació al sòl. La plantació permet crear diferents ambients per tal d’augmentar la biodiversitat de l’espai i garantir la cobertura basal davant les crescudes del riu. Durant les tasques de conservació es detecta la presència de cranc de riu americà, una espècie invasora força agressiva, donat que desplaça el cranc ibèric, espècie autòctona a Catalunya. Es detecten també dos exemplars de visó americà, espècie que competeix pels hàbitats amb els turons i depreda altres espècies com les musaranyes d’aigua mediterrànies, els ocells que nidifiquen al sòl, els amfibis i els crancs de riu ibèric. A més, aquest mustèlid ha contribuït a eliminar la presència del visó europeu a Catalunya.

29


L’actuació assoleix els objectius d’incrementar la continuïtat de l’estat basal de la ribera, diversificar la composició basal i recuperar les espècies autòctones de menor presència. S’afavoreix la regeneració vegetal autòctona i s’evita el risc d’erosió. L’actuació contribueix a reduir el potencial invasor de la canya americana, el raïm de moro, el lligabosc japonès, el negundo, la robínia i l’ailant.

Voluntaris/es de l’empresa Telefónica col·laborant en les actuacions de conservació i millora a Riells del Fai.

Resultats obtinguts - Retirada de 12Kg de deixalles de l'itinerari. - Reducció del potencial invasor vegetal. - Reforç de la cobertura vegetal del bosc de ribera amb vegetació autòctona. - Participació de 56 persones voluntàries.

Les Franqueses del Vallès, riu Congost Tot i que l’Entitat duia treballant en aquest projecte des de 2011, la manca de finançament havia impedit desenvolupar les accions principals. Arran de les ajudes obtingudes l’any 2013 el projecte pren un nou impuls. L’adopció de Les Franqueses s’inicia amb la identificació de l’espai i dels agents socials de la zona, així com de l’elaboració i implementació d’un procés participatiu amb l’objectiu d’involucrar aquest agents socials, entitats, col·lectius i persones en la conservació de l’entorn fluvial. La segona fase del projecte fa referència a la restauració ecològica d’un tram del rius Congost, unes 30 hectàrees de bosc de ribera. La restauració es composa d’actuacions senzilles, que poden

30


dur a terme voluntaris i voluntàries i d’altres actuacions complexes, que exigeixen la contractació de maquinaria específica i que només poden ser desenvolupades per professionals de la bioenginyeria. La restauració, però, s’inicia a finals de 2013 i s’estén al llarg de 2014.

Contacte amb els grups d’interès en l’àmbit del projecte (març 2013) Es treballa per identificar els agents socials d’interès, als quals s’accedeix a través de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès que obre les portes del Consell de Poble de Llerona per a presentar el projecte. El Consell de Poble s’integra per veïnat i entitats de la localitat, principalment de l’àmbit sociocultural i esportiu, seguides de l’educatiu. D’altra banda es contacta amb entitats que, tot i no ser de caire ambiental, han participat de processos engegats per l’Ajuntament adreçats a la millora dels espais naturals del municipi i del mateix riu i que ja han manifestat interès en el projecte. També es contacta amb entitats i organitzacions de l’entorn geogràfic proper que col·laboren en la recuperació del riu Congost, com el Grup Ornitològic Tenes o el Grup d’Anellament PARUS, el Consell Comarcal, el Museu de Granollers, i el Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs, que col·laboren en el projecte com a observadors i experts juntament amb empreses de la comarca especialitzades en la recuperació i restauració fluvial. En darrer lloc s’estableix contacte amb el propietari d’un finca de ribera en l’àmbit d’actuació. El propietari es mostra molt sensible a la tasca d’Associació Hàbitats i a les eines que proporciona la custòdia del territori. Per aquest motiu se seguirà treballant per tal d’avançar en la signatura d’acords de custòdia del territori.

Resultats obtinguts

- Contacte amb el teixit associatiu del municipi. - Presentació del projecte de restuarció del riu Congost. - Establiment de sinergies i col·laboracions pr a l'execució del projecte.

Disseny i implementació del procés participatiu per dinamitzar el projecte (abriljuliol 2013) La primera estratègia que s’ha definit per tal de dur endavant l’adopció és la implementació d’un procés participatiu. L’Entitat sovint prima que els mateixos voluntaris que ja col·laborem amb el Projecte Rius tinguin la iniciativa de proposar actuacions de conservació i restauració al tram que analitzen. No obstant, el projecte d’adopció de Les Franqueses no ha partit d’aquest interès, sinó d’una proposta del Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs, que ha vist en el tram del riu Congost al pas per Llerona, un nucli potencial d’actuació. El tram seleccionat es troba a continuació d’altres trams on ja s’han desenvolupat accions de restauració fluvial, però sense gairebé la participació de la població. El Consorci coneix la tasca

31


d’Associació Hàbitats en els projectes d’adopció de Bigues i Riells i d’Aiguafreda i el caràcter social i participatiu de totes les iniciatives que desenvolupa. Davant l’absència de grups de voluntariat, però amb la necessitat de complementar les actuacions ambientals amb un enfocament social i participatiu, Associació Hàbitats decideix iniciar el projecte amb un procés participatiu que permeti conèixer els diferents agents socials del municipi i vincular-los al projecte. El dia 29 de maig de 2013 membres de l’Associació Hàbitats es reuneixen amb la Regidora de Medi Ambient i l’equip tècnic de l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès per establir les directrius del procés participatiu al poble. L’Ajuntament comparteix els objectius del projecte, així que la reunió serveix per consensuar el calendari d’activitats i cercar complicitats a l’hora d’establir vincles amb entitats i població local. El procés participatiu consta de tres etapes que permeten apropar la ciutadania al medi fluvial del seu municipi i conèixer de prop la tasca de l’Associació Hàbitats. Etapa 1 del procés participatiu: presentació del projecte d’adopció al Consell de Poble de Llerona (03/06/2013) Arran de la reunió amb l’Ajuntament de Les Franqueses, el dia 3 de juny de 2013 sorgeix l’oportunitat de presentar el projecte d’adopció al Consell de Poble de Llerona. L’acollida per part de les entitats locals es positiva. Durant la reunió es consensua dur a terme una activitat de descoberta de l’entorn del riu Congost on, a més, s’explicaran sobre el terreny les principals problemàtiques del tram i quines actuacions es proposa dur a terme per a millorar l’entorn. Per tal de fer més atractiva l’activitat, i donada la gran biodiversitat ornitològica de l’indret, es pensa en incloure un anellament d’ocells i tallers ornitològics. Etapa 2 del procés participatiu: activitat de descoberta del riu Congost i anellament d’ocells (29/06/2013) El dia 29 de juny se celebra la jornada de descoberta del riu Congost al nucli de Llerona a les Franqueses de Vallès. La matinal comença amb l’activitat d’anellament d’ocells a càrrec del Grup d’Ornitologia del Tenes i del Grup d’Anellament Parus. A primera hora del matí aquestes dues entitats col·loquen la xarxa japonesa de captura d’aus en els punts específics, de tal manera, que quan arriben els primers assistents a la jornada, ja es troben a la xarxa alguns exemplars. S’identifiquen diversos exemplars d’aus: verdum, rossinyol comú, rossinyol bord, bosqueta vulgar, pardals comuns, estornell negre, tallarol de casquet, tallarol capnegre, merla, blauet i xivita. Amb molta cura, els més menuts tenen oportunitat d’acaronar les aus, mentre els tècnics anellen els exemplars amb una marca que en endavant permetrà fer seguiment de les poblacions d’aquestes espècies. L’exemplar de blauet ja duu un anell col·locat de 16 de gener de 2013 a l’alçada del poble de Montmeló, cosa que posa de manifest l’efectivitat del mètode i informa que es tracta d’un exemplar que viu a la zona. Tant el blauet com la xivita són exemplars que es troben en hàbitats en bon estat de conservació, així que a nivell ambiental els resultats són molt positius. Després s’inicia un recorregut pel riu, alhora que es recullen les deixalles trobades al pas. El membres d’Associació Hàbitat expliquen els valors de l’ecosistema alhora que es detecten els punts més problemàtics del recorregut.

32


Taller d’anellament d’ocells a la vora del riu Congost. Alguns dels exemplars anellats: blauet, verdum i xivita.

Etapa 3 del procés participatiu: cloenda del procés participatiu al Consell de Poble de Llerona (02/07/2013) El procés participatiu en el marc de la restauració del riu Congost a Llerona conclou el dia 2 de juliol de 2013 amb una reunió al Consell de Poble de Les Franqueses del Vallès. La trobada serveix per enfocar alguns aspectes de la futura restauració d’aquest tram de conca del Besòs.

Resultats obtinguts

- Presentació del projecte a la ciutadania del municipi. - Celebració d'una activitat d'educació ambiental sobre ornitologia. - Participació de 65 persones en el procés participatiu.

33


Activitat de descoberta del riu Congost i formació al voluntariat (setembre 2013) El dia 28 de setembre se celebra la jornada de descoberta de l’entorn fluvial del Congost al seu pas per Llerona. A l’activitat reuneix una vintena de persones interessades en forma part del Projecte Rius per fer la inspecció del riu Congost en aquest i altres trams. La jornada té l’objectiu de formar als assistents en la metodologia per a la inspecció de rius, donant a conèixer aquest hàbitat i les seves característiques hidromorfològiques, fisicoquímiques i biològiques. A més, s’empren nous materials educatius per incentivar la participació dels infants. En primer lloc, s’observa la ribera i l’entorn més proper, fent-nos una idea de la tipologia de riu. Es tracta d’un espai força humanitzat, dons els habitats adjacents responen a usos urbans, agraris i industrials. A pesar d’aquests impactes, la vegetació de ribera obté una qualitat moderada. A més, es detecta la presència de jonc oval, freixes i, fins i tot, un tamariu, tot i que també hi destaca la presència de canya americana i robínia, espècies exòtiques amb gran potencial invasor que poden suposar una amenaça per a la vegetació autòctona. L’anàlisi fisicoquímic revela una temperatura força elevada de 21ºC, que pot estar condicionada pels usos de sòl propers. La resta de paràmetres analitzats (pH, concentració de nitrats i saturació d’oxigen) no presenten cap anomalia. Es duu a terme l’anàlisi biològic que consisteix en la cerca d’organimes macroinvertebrats, els quals són bioindicadors de l’estat de salut del riu. Per a realitzar una inspecció complerta cal fer la cerca en tots els hàbitats del riu. En aquest cas, els exemplars trobats informen d’una bona qualitat de l’ecosistema. Destaquem la presència de larves de libèl·lula, que exigeixen una bona qualitat de l’aigua. S’engresca a les persones assistents a constituir-se com a grup inspector d’aquest tram, per tal d’avançar en l’adopció de Les Franqueses del Vallès.

Els participants en diferents moments de l’activitat.

34


Resultats obtinguts

- Participació de 21 persones interesasdes. - Formació d'un nou grup de voluntariat. - Població del muinicipi concienciada vers la riquesa ecològica del riu Congost.

Aiguafreda

Bigues i Riells



Elaboració del pla de gestió de la  finca privada en custòdia El Saüc.



Implicació de consistori veí de Centelles en el projecte i signatura d’acord de col·laboració.









Inauguració de l’itinerari senyalitzat de la riera de Martinet de la mà de l’entitat local Associació Martinet. Manteniment de la riera de Martinet mitjançant el voluntariat corporatiu amb l’automobilística Honda.



Actuació de condicionament de la Font d’en Pinós (frenada de vegetació invasora, plantació de flora autòctona, retirada de deixalles, neteja d’elements patrimonials).



Instal·lació d’una passera a la riera de Martinet.



181 persones participants.



Elaboració del pla de gestió de les finques privades en custòdia La Central del Fai i La Fàbrica vella. Actuació de recuperació de riberes del Tenes a la zona de Riells del Fai mitjançant el voluntariat corporatiu amb Telefónica (retirada de flora invasora, reforç de la coberta vegetal amb helòfits, retirada de deixalles, neteja de grafits). Manteniment de la restauració del passeig del Tenes duta a terme l’any 2009 (desbrossada selectiva, obertura de camins, retirada de vegetació invasora, plantació d’arbust de ribera autòctons, recollida de deixalles, neteja de senyals a la vora del camí fluvial)

Les Franqueses del Vallès 

Procés participatiu per implicar la ciutadania en la restauració del riu Congost.



Activitat de natura per donar a conèixer els valors de l’ecosistema entre la població, sobretot relacionades amb l’ornitologia.



Formació de nous grups de voluntaris encarregats del seguiment de l’estat de salut del riu Congost al municipi.



Visites tècniques i reunions de planificació de la restauració fluvial.



86 persones participants.

Sanejament de l’abeurador a la finca en custòdia La Fàbrica Vella de la mà del propietari.

 68 persones participants. Resum de fites assolides en el projectes d’adopció i custòdia

35


Fem Dissabte Introducció i objectius Fem Dissabte és una iniciativa impulsada per Associació Hàbitats que se celebra anualment i consisteix en la recollida de deixalles presents a les vores del rius. L’activitat se celebra simultàniament i coordinada a diferents localitats de Catalunya amb el suport dels governs locals i l’acció del voluntariat. Es tracta, per tant, d’una jornada amb marcat caràcter lúdic i oberta a la participació del conjunt de la població. La jornada es planteja com una passejada vora riu on, a mesura que s’avança, els participants recullen la brossa trobada al pas i, en la mesura del possible, la separen per tipologies per facilitarne el reciclatge. Al final de la passejada els participants calculen les deixalles recollides i Associació Hàbitats informa del treball fet pels voluntaris per tal de que sigui conegut per la població catalana. L’activitat s’ha celebrat cada any des de 2007. El que va començar com una acció puntual s’ha convertit en un referent per moltes altres entitats que ara impulsen les seves pròpies neteges, així com per la ciutadania, que espera la realització de l’activitat cada primavera. Amb tot, els objectius de l’activitat són: -

Sensibilitzar sobre el dret a gaudir d’un medi no degradat i el deure de conservar-lo. Fomentar la participació social i ciutadana en la conservació del medi fluvial. Netejar i millorar els espais de ribera.

La problemàtica de les deixalles als rius Associació Hàbitats desenvolupa des de 1997 el Projecte Rius, una iniciativa de referència internacional en la qual més de 2.300 voluntaris cada any analitzen l’estat de salut dels rius i rieres de Catalunya. Entre els diferents paràmetres que els voluntaris estudien, la presència de deixalles és un dels més significatius, ja que vora el 75% del trams analitzats presenta algun tipus de residus. Aquest és, per tant, un dels principals impactes detectats als rius. Les deixalles més habituals corresponen a materials d’ús domèstic (residus sòlids urbans). Les deixalles no domèstiques (restes d’obres i runes) o de grans dimensions (ferralla i electrodomèstics), tot i que són menys habituals, encara es troben en alguns trams.

36


Percentatge de trams inspeccionats pels voluntaris del Projecte Rius amb presència de cada tipus de deixalles durant 2013 (diferenciant primavera i tardor).

Si s’analitzen les dades recollides al llarg dels anys pels voluntaris s’observen alguns canvis en la tipologia de les deixalles, lligats als hàbits de consum. El més destacat és l’increment dels envasos de plàstic. L’abocament de deixalles té un important impacte ecològic i paisatgístic: pertorba la fauna, afecta els hàbitats, interfereix en la cadena tròfica dels ecosistemes, contamina el sòl i les aigües i, en definitiva, empitjora la qualitat dels ecosistemes fluvial i la qualitat de vida de les persones. Aquesta problemàtica és força complexa d’abordar ja que l’origen de les deixalles és molt variat. És fonamental, doncs, desenvolupar campanyes que tractin ell cicle de gestió dels residus en el seu conjunt i amb missatges complementaris

Factors d’èxit Fem Dissabte és un referent de les actuacions de conservació i millora del medi dutes a terme pel voluntariat. Aquest mèrit s’explica a través d’una sèrie de factors, tant pel que fa als objectius i metodologia, com als resultats assolits. -

Col·laboració entre agents. Fem Dissabte és una iniciativa fonamentada en la col·laboració entre diferents agents. Associació Hàbitats coordina els objectius i el desenvolupament de la jornada a nivell global, així com la comunicació del projecte. Els ajuntaments vetllen per l’èxit de l’activitat a nivell local, cercant l’espai, gestionant els residus i animant a la participació. Les entitats i la població local es converteixen en protagonistes de la jornada fent possible la recollida de tones de deixalles als rius.

-

Missatge en clau positiva. A ningú li agrada mostrar les coses negatives. D’entrada celebrar Fem Dissabte és reconèixer que hi ha un problema i, en general, les administracions eviten posar l’accent en les coses que no funcionen. No obstant, Fem Dissabte és una acció de sensibilització que es desenvolupa en clau d’acció positiva. No busca culpables, sinó que suma

37


voluntats i esforços. Aquest tarannà aplega persones amb motivacions i discursos molt diferents, des de les administracions públiques a membres d’entitats ecologistes, passant per grups i persones poc habituades a participar en accions ambientals. -

Resultats visibles. En poc més de dues hores els voluntaris i voluntàries d’un municipi poden arribar a recollir més de mitja tona de deixalles al riu. L’impacte de l’acció voluntària en el riu és directa i visible. A més, la col·laboració de l’ajuntament assegura la correcta gestió d’aquestes deixalles, així com la posterior retirada de residus de gran volum o perillosos que els voluntaris detecten durant la passejada i queden fora del seu abast. D’aquesta manera el resultat és immediat i quantificable.

-

Apta per al conjunt la població. L’activitat és oberta al conjunt de la població, donat que cada persona hi pot contribuir en la mesura de les seves possibilitats. Es fa especial incís en que l’objectiu de l’activitat és posar de manifest la necessitat de conservar els nostres rius nets i no es pretén pas realitzar una neteja exhaustiva. Aquesta és precisament una de les funcions de l’ajuntament, el qual hi és present. El caràcter obert i accessible de la iniciativa l’han convertida en una referència en l’àmbit del Voluntariat en Família a Catalunya.

-

Reconeixement i satisfacció de la tasca voluntària. A primer cop d’ull recollir deixalles és quelcom desagradable. No obstant, Fem Dissabte aplega centenars de voluntaris cada edició, molts d’ells fidels a l’activitat any rere any. La gent participa perquè el seu esforç és útil pel conjunt de la societat i suposa una millora immediata en el medi. Des d’Associació Hàbitats i els ajuntaments que impulsen l’activitat agraïm en tot moment la seva tasca, que també és reconeguda pels mitjans de comunicació degut a l’espectacularitat dels resultats.

-

Respectuosa amb el medi. El disseny de l’activitat té en compte aspectes ambientals a fi d’evitar impactes als ecosistemes. En aquest sentit, la iniciativa compta amb l’assessorament del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i de l’Agència Catalana de l’Aigua. Algunes de les recomanacions més importants tenen a veure amb la fauna, especialment amb els ocells nidificants. Cal anar amb compte en transitar per les riberes i evitar obrir pas entre bardisses, matollars o herbassars, així com evitar retirar troncs caiguts, ja que poden haver-hi nius d’ocells o refugis d’altres animals. D’altra banda, hem de recordar que els ecosistemes fluvials són fràgils i no poden absorbir grans grups de voluntaris alhora. Per tant, el nombre de participants ha d’estar en consonància amb les característiques físiques de l’espai.

-

Protocols de seguretat pels voluntaris. Tots els voluntaris que participen en Fem Dissabte estan coberts per una assegurança d’accidents i responsabilitat civil. El dia de l’activitat els voluntaris estan acompanyats per una persona responsable que supervisa el funcionament i la seguretat dels participants. És important explicar com s’ha de procedir per fer la neteja del riu de manera correcta i segura, recordant que cal ser molt prudents i evitar que ningú es posi en perill per intentar recollir la brossa. S’evita manipular substàncies no identificades, que siguin sospitoses, perilloses o de grans dimensions (. En cas de detectar aquest tipus de residus, la persona responsable se’n fa càrrec perquè siguin gestionades de forma correcta un cop finalitza l’acció.

-

Efecte local i global. La iniciativa és significativa en l’àmbit local, ja les persones participants fan una tasca voluntària dins del seu entorn més proper. El resultat de la seva tasca transcendeix, però, l’àmbit local i posa de manifest una de les principals problemàtiques dels ecosistemes fluvials a Catalunya. El ressò dels mitjans de comunicació revaloritza el treball dels voluntaris i voluntàries i aconsegueix que el missatge s’estengui al conjunt de la població.

38


Edició 2013 L’any 2013 el projecte arriba a la seva maduresa amb una adhesió rècord de 35 municipis i inicia la col·laboració amb el projecte LIFE Setmana Europea de la Prevenció de Residus, desenvolupat al nostre país per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) del Departament de Territori i Sostenibilitat. La jornada se celebra el 8 de juny, tot i que alguns municipis es veuen obligats a suspendre o ajornar l’activitat a causa de les fortes tempestes que descarreguen a mig matí. No obstant, l’activitat aplega al voltant de 500 persones i es recullen mitja tona de residus. Les deixalles més habituals trobades al riu són plàstics i papers d’origen domèstic. Segueix sent habitual trobar altres residus d’origen industrial com runa, restes de materials d’obres, tanques, bidons i altre tipus de ferralla. Entre les andròmines curioses s’ha trobat a diversos municipis matalassos, joguines, cables, peces de vehicles i components electrònics. Municipis participants a Fem Dissabte 2013: -

Abrera Aiguafreda Canovelles Centelles Cornellà de Llobregat El Prat de Llobregat Figaró – Montmany Gelida L’Ametlla del Vallès L’Hospitalet de Llobregat La Llagosta La Selva del Camp

-

Lliçà d’Amunt Lliçà de Vall Manresa Martorell Montcada i Reixac Montmeló Montornès del Vallès Navàs Parets del Vallès Sabadell Sant Andreu de la Barca Sant Antoni de Vilamajor

-

Sant Celoni Sant Cugat Sant Joan Despí Sant Julià de Ramis Sant Just Desvern Sant Pere de Riudebitlles Sant Vicenç de Castellet Santa Perpètua de Mogoda Santa Coloma de Cervelló Torrelavit Vilafranca del Penedès

A l’esquerra, celebració de Fem Dissabte a Canovelles, i a la dreta a Cornellà de Llobregat.

39


De dalt a baix i d’esquerra a dreta: celebració de Fem Dissabte aLa Llagosta, a Lliçà de Vall, a Centelles i a Manresa.

Resultats obtinguts

- 35 municipis partcipants - Més de 500 persones voluntàries. - Es rretiren de les riberes més de 500 kg de deixalles.

40


Itineraris de l’aigua Introducció i objectius El projecte té l’objectiu de donar a conèixer els elements patrimonials, històrics i naturalistes relacionats amb els usos i aprofitaments de l’aigua a la ciutat de Barcelona. La proposta consisteix en la recerca del pas de l’aigua pels diferents districtes de la ciutat i elaborar un itinerari que ressegueixi els principals punts d’interès. A més, els itineraris s’integren en el catàleg educatiu de l’Entitat, donant continuïtat al projecte i possibilitant-ne futures edicions. L’elaboració de cada itinerari implica diverses fases: -

Recerca i documentació: es tracta de reunir tota la informació per a elaborar un itinerari ric i veraç pel que fa a dades històriques i usos socioculturals de l’aigua.

-

Disseny: un cop compilades totes les dades d’interès, es dissenya el recorregut que ha de tenir en compte criteris de mobilitat sostenible, accessibilitat, adaptació a públic de diferents edats i condicions, així com mantenir l’interès cultural i el component de lleure.

-

Publicació i comunicació: l’itinerari es dóna a conèixer a través de la revista de divulgació Espiadimonis. Es tracta d’una publicació pròpia de caràcter semestral en format paper i en format digital que tracta temàtiques ambientals, educatives i de participació.

-

Implementació: és la realització de la ruta. A través de diferents canals comunicatius es pública la sortida, que és lliure i gratuïta. Es requereix inscripció prèvia per a tenir un control de les places i perfils dels assistents i, en conseqüència, de la qualitat. L’activitat finalitza amb la valoració per part dels assistents, cosa que permet reorientar i millorar l’itinerari de cara a properes celebracions.

-

Inclusió al catàleg: cada itinerari s’inclou en el catàleg d’activitats de l’Entitat. Els any anterior es varen desenvolupar els itineraris pels districtes de Nou Barris i Horta. Cada ruta adopta el model normalitzat de les seves activitats educatives, és a dir, s’elabora la fitxa pedagògica per al monitor, la fitxa informativa per a les persones interessades, entre d’altres.

Paisatgisme i aigua a la muntanya de Montjuïc El 19 de desembre de 2013 Associació Hàbitat va estrenar una nova ruta al districte de SantsMontjuïc de la ciutat de Barcelona, amb un gran èxit de participació i valoració dels assistents. La ruta té com a objectius posar de relleu el patrimoni natural i cultural de la ciutat de Barcelona vinculat a la gestió de l’aigua i a la biodiversitat que aquesta incorpora. L’itinerari té com a títol “Paisatgisme i aigua a la muntanya de Montjuïc” i concatena espais on l'aigua és protagonista, coneixent alguns dels usos que la muntanya ha tingut, així com els principals projectes que al llarg del segle XX estableixen les coordenades de la seva urbanització: els primers jardins públics de principis de segle, la gran operació arquitectònica i paisatgística de

41


l’Exposició Internacional de 1929 i la inauguració de nous espais verds als anys 70 que iniciaria l'última gran etapa d'urbanització de la muntanya. El grup de participants es reuneix a les 10h del matí a les torres de venecianes de la plaça Espanya per tal d’iniciar el recorregut. El grup de 15 persones enfila el passeig de Maria Cristina i realitza la primera parada a la Font Màgica, testimoni de l’Exposició Internacional. A continuació s’avança fins als Jardins de Laribal on el grup observa els diferents estils arquitectònics i paisatgístics que acull l’espai. Arribats a la Font del Gat, el grup posa de manifest la tonada popular i es recorden les tradicions lligades a l’entorn de la font. Es vista també el Viver dels Tres Pins, que subministra plantes a la ciutat. Finalment, s’arriba als Jardins de Jacint Verdaguer, que prenen com a referència l’estil anglès. El recorregut finalitza a la falda dels jardins, on el grup pren el funicular de Montjuïc de tornada.

A l’esquerra, vista del Palau Nacional, actual Museu d’Art Nacional de Catalunya, i de les cascades que l’encapçalen. A la dreta, vista de les basses dels Jardins de Mossèn Jacint Verdaguer.

A l’esquerra, detall de la Font dels Tres Pins amb canal pel rec del viver. A la dreta, vista dels brolladors i jardiners decoratives als Jardins de Laribal.

42


A l’esquerra, l’educadora realitzant els explicacions al grup davant la Font del Gat. A la dreta, el grup visitant el Viver dels Tres Pins i els safareig originals del primer viver.

Materials complementaris La principal eina de difusió de l’itinerari per la muntanya de Montjuïc ha estat la revista Espiadimonis número 27, amb un article a doble plana que narra i il·lustra l’itinerari.

Article a l’Espiadimonis núm. 27

43


Resultats obtinguts - Itinerari per la muntanya de Montjuïc que incorpora elements clau per a la posada en valor del patrimoni natural i històric de la ciutat, centrant-se en els elements de gestió de l'aigua . - Inclusió de la ruta en el catàleg educatiu i en el fons documental d'Associació Hàbitats - Promoció de l'accés a la informació des d'una perpectiva dinàmica i particiativa. - Article sobre l'itinerari a la revista Espiadimonis (versió en paper i versió digital).

Comunicació Comunicar i difondre les iniciatives engegades és fonamental per donar a conèixer l’Entitat i la tasca que realitza, així com per enfortir les relacions amb totes aquelles persones que ja col·laboren amb Associació Hàbitats. D’altre banda, la comunicació ambiental representa un àrea de treball molt important en la conservació del medi en un entorn cada cop més saturat d’informacions de tota mena. A més, els diferents elements que formen part de l’estratègia comunicativa de l’Entitat són clau en el desenvolupament de la transparència i la qualitat.

Revista Espiadimonis Associació Hàbitats edita una revista de caire divulgatiu que tracta diferents temes relacionats amb el coneixement i protecció del medi, així com el paper de la ciutadania en aquestes tasques. La revista inclou notícies, articles d’opinió, reportatges, entrevistes, etc. redactats per socis i voluntaris de l’Entitat, així com altres col·laboradors habituals o esporàdics. La periodicitat de la revista és semestral. L’edició en paper segueix criteris ecològics i es distribueix nominativament al socis i sòcies i està a lliure disposició a diferents punts de difusió. L’edició digital és de lliure accés per a qualsevol persona.

44


Portades de la revista Espiadimonis, números 26 i 27, corresponents a 2013.

Butlletí digital Recull de notícies destacades de l’Entitat i el projectes en format electrònic que s’envia a més de 3.000 adreces electròniques de forma periòdica.

Exemple de butlletí electrònic.

45


Espai web El web de l’associació compta amb més de 40.000 visites anuals i es fa ressò de la filosofia, projectes i activitats de l’Associació.

Web d’Associació Hàbitats www.associaciohabitats.cat

Xarxes socials L’Associació empra eines comunicatives 2.0, és a dir, xarxes socials d’Internet, que permeten la interacció amb les persones vinculades a l’Entitat. Actualment, es compta amb perfil propi a Facebook, Twitter, Issuu, Youtube, Picassa, Pintterest i sindicació de continguts RSS.

Exemple de publicacions a Twitter.

46


Notes de premsa Es compta amb una estratègia de difusió de notes de premsa al mitjans de comunicació locals i generals, que es tradueix en aparicions a ràdio, televisió i publicacions en paper i digitals.

Conferències, jornades i xerrades Es tracta tant d’una activitat com d’una estratègia de difusió del projectes, tot donant-los a conèixer i garantint la presència de l’Entitat en els espais de debat públic.

Atenció al públic Associació Hàbitats és a disposició de totes les persones oferint atenció presencial, telefònica i en línia per tal d’informar, assessorar i donar a conèixer tots els recursos existents.

Mitjans Mitjans personals En l’activitat diària de l’Entitat hi col·laboren els socis i sòcies, els voluntaris i voluntàries i l’equip tècnic que desenvolupen projectes i fan possible el compliment de la missió de l’Associació.

Mitjans materials La principal activitat de l’Entitat es desenvolupa a la seu social, una oficina situada a Barcelona i oberta al públic. L’espai s’estructura en diverses sales: sala principal o espai de treball, sala de reunions i formacions, magatzem, office y bany. L’oficina disposa dels equipaments necessaris per a que l’equip tècnic pugui desenvolupar la feina diària: subministraments d’electricitat i aigua corrent, serveis de telefonia i internet, equips informàtics, mobiliari d’oficina, fons documental, etc. També es disposa de fungibles com material d’oficina, així com altre tipus de materials per a dur a terme les activitats relacionades amb la missió de l’Associació: material didàctic, estris de laboratori i eines per a les feines de camp.

Mitjans econòmics L’Associació es finança a través de fons propis i fons externs. Els primers provenen de les quotes dels associats i dels serveis ambientals que ofereix l’Entitat. Els segons provenen de subvencions,

47


ajudes i convenis establerts amb organismes públics i privats. L’any 2013 l’Entitat ha comptat amb un pressupost de 117.839,64 €, distribuïts de la manera següent: Ingressos 2013 Fons propis

23.791,25 €

Fons públics

64.048,39 €

Fons privats

30.000,00 €

Total

Tipologia d'ingressos 2013 21% Fons propis

25% Fons privats

117.839,64 €

54% Fons públics Ingressos d’Associació Hàbitats l’any 2013.

Si observem la tipologia dels fons al llarg dels anys, veurem que la tendència s’ha invertit en l’últim any. Mentre que en 2012 els fons privats varen constituir el gruix dels ingressos de l’Entitat, aquest any 2013 són els fons públics els que han suposat el major impuls. També s’observa com els fons propis de l’Entitat es mantenen constants.

200.000

150.000 Fons propis 100.000

Fons públics Fons privats

50.000

0 2008

2009

2010

2011

2012

2013

Evolució de la tipologia dels fons de l’entitat entre 2008 i 2013.

Del pressupost total de l’Entitat, 64.048,39 € provenen de subvencions públiques. En el quadre següent s’exposa l’origen i distribució d’aquest fons:

48


Subvencions i ajudes públiques 2013 Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. Subvencions a associacions i fundacions per al finançament d’actuacions i projectes d’educació i sensibilització ambiental. Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. Subvencions per a la promoció i la consolidació de la custòdia del Territori a Catalunya 2013-2014. Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

Nom del projecte

Import

Rius en família, projecte d’educació i voluntariat ambiental en família.

23.252,90 €

Programa de custodia fluvial en la gestió local de la Xarxa Natura 2000 a la conca del Besòs.

22.503,35 €

Recuperació de les riberes autòctones del riu Tenes en el marc del Projecte Rius.

6.757,56 €

El voluntariat del Projecte Rius: aprenentatge-servei en grup.

5.284,58 €

Itineraris de l’aigua a Barcelona.

2.000,00 €

Conveni de col·laboració per a la difusió i aplicació del Projecte Rius a la conca del Besòs.

3.000,00 €

Conveni de col·laboració per a la difusió i aplicació del Projecte Rius a Vic.

1.250,00 €

Finançament d’actuacions en els espais naturals protegits de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social i Família. Subvencions a entitats per a activitats i projectes de caràcter cívic, participació ciutadana i de promoció del voluntariat 2012, 2013 i 2014. Ajuntament de Barcelona. Convocatòria per a l’atorgament de subvencions per projectes, activitats i serveis de districte i de ciutat per a l’any 2013. Consorci per la Defensa de la Conca del Besòs. Conveni de col·laboració.

Ajuntament de Vic. Àrea de Medi Ambient. Conveni de col·laboració.

Subvencions públiques rebudes l’any 2013.

Pel que fa a les despeses, se n’han produït per valor de 109.461,66€ Els recursos humans engloben les despeses de personal, és a dir, els sous i costos laborals de l’equip tècnic de l’Associació encarregat de desenvolupar els projectes. El concepte d’estructura inclou el lloguer de la seu de l’Entitat, així com els subministraments, materials fungibles i altres despeses de gestió necessàries per al funcionament de l’Entitat. El concepte de materials fa referència als serveis i materials específics vinculats de manera exclusiva als projectes. Per últim l’apartat de comunicació inclou tots els elements de l’àrea de comunicació que permeten la difusió de l’Entitat i els projectes.

49


Despeses 2013 Personal

72.276,83 €

Estructura

20.878,47 €

Materials

12.238,80 €

Comunicació Total

Tipologia de despeses 2013 4% Comunicació 11% Materials

4.042,30 € 109.436,40 € 19% Estructura 66% Recursos humans

Despeses d’Associació Hàbitats l’any 2013.

El resultat de l’exercici ha estat de 8.403,24 € que es destinaran a reserves per tal de fer front a possibles contingències futures.

Resultat 2013 INGRESSOS

117.839,64 €

DESPESES

109.436,40 €

RESULTAT

8.403,24 €

Resultats de l’exercici 2013

Pel que fa a l’evolució de la situació econòmica respecte els exercicis anteriors, s’observa que l’Entitat ha aconseguit equilibrar els ingressos i les despeses en base a un nou pressupost tres vegades inferiors als anys anteriors a la crisi econòmica. 350.000 300.000 250.000 200.000

Despeses

150.000

Ingressos

100.000 50.000 0 2008

2009

2010

2011

2012

2013

Evolució dels ingressos i les despeses de l’Entitat entre els anys 2008 i 2013.

50


Reptes 2014 Associació Hàbitats encara 2014 amb l’objectiu de reforçar la seva iniciativa més emblemàtica: el Projecte Rius. Pel que fa al voluntariat d’inspecció es vol formalitzar nois grups de voluntariat a les comarques on tradicionalment s’ha registrat una menor presència de grups, com per exemple les terres de l’Ebre. Per aconseguir-ho se celebraran activitat formatives en aquetes poblacions. En referència les adopcions, se seguirà treballant en la implementació de les accions del programa de custòdia del Besòs, especialment, duent a terme iniciatives d’impuls de l’herpetofauna i l’ornitofauna local, així com reforçant la vegetació de ribera autòctona, sovint amenaçada per la proliferació d’espècies exòtiques i invasores. També es realitzarà una aposta ferma pel foment de l’ecologia urbana, matèria relacionada amb l’adaptació al canvi climàtic i la sostenibilitat a les ciutats. En aquest sentit, elements de difusió com la revista Espiadimonis contribuiran a difondre bones pràctiques.

Agraïments El compromís dels socis i sòcies i dels voluntaris i voluntàries que integren l’Entitat és l’energia que ens mou. Sense el seu compromís no seria realitat cap de les idees i accions que heu llegit al llarg d’aquesta memòria. De la mateixa manera agraïm encaridament la tasca d’organitzacions públiques i privades que han col·laborat amb nosaltres durant 2013 i que no defalleixen en el seu propòsit de construir una societat més justa i cohesionada amb el medi, amb el territori i amb les persones. A tots i totes, moltes gràcies.

Junta Directiva d’Associació Hàbitats

51

Profile for Associació Hàbitats

Associació Hàbitats. Memòria 2013  

Voleu conèixer quim som? La nostra missió i valors, els projectes i activitats que hem desenvolupat durant 2013, la procedència dels ingress...

Associació Hàbitats. Memòria 2013  

Voleu conèixer quim som? La nostra missió i valors, els projectes i activitats que hem desenvolupat durant 2013, la procedència dels ingress...

Advertisement